humanitat, els fenòmens estranys i les diverses teories de l’evolució, barrejades amb algunes experiències d’allò més originals. Aquest apartat era el que més m’agradava. Al col·legi disposaven d’una petita sala que feia la funció de laboratori, amb els matrassos, les provetes, els microscopis i altres estris de tota mena. En un armari sota clau el professor guardava els productes químics més perillosos: els àcids, els líquids inflamables, l’amoníac... que, evidentment, no ens permetia manipular sense el seu permís i amb les degudes mesures de seguretat. Però la meva obsessió continuava sent conèixer quins eren els secrets que contenia aquella cartera tan atrotinada.
8