Page 1

SERRAT AGROCUINA VALL BAS S.L.L. Mem貌ria de sostenibilitat 2012 Segons Codi de Gesti贸 Sostenible


1. ASPECTES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ

1.1 Declaració de la direcció

Em satisfà presentar la quarta Memòria de Responsabilitat Social de Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. mitjançant la qual informem del nostre desenvolupament en l’àmbit econòmic, social i mediambiental, i mostrem aquells aspectes més rellevants de l’any 2012. El nostre projecte neix de tot un seguit de realitats personals, familiars i d’arrelament territorial que li donen sentit i continuïtat. El nostre passat com a família pagesa, l’experiència en l’elaboració de plats cuinats i el nostre fort compromís social amb els afers locals de la Vall d’en Bas, ens han motivat a ampliar el projecte inicial i ubicar-lo al nostre poble, Joanetes, amb l’objectiu de seguir vivint a pagès. Al mateix temps, incorporem una activitat econòmica que revitalitzà un entorn rural i hi afegim un servei que pot establir potents sinèrgies amb les activitats agrícoles i turístiques tant a nivell local com comarcal. L’organització Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., liderada per Gerència, assumeix el compromís de: • Implicar a tot el personal de l’empresa i també als nostres clients per tal d’anar millorant el Sistema de Gestió Integrada. • Complir amb les obligacions i responsabilitats envers als nostres clients en quant a la fabricació de productes segurs i que compleixin les normatives legals. • Assegurar la implantació de les Normes de Seguretat en la Manipulació d’aliments expressades en el Codi de Bones Pràctiques a tots els nivells de l’organització, implicant també a tot el personal extern . • Determinar, procurar i mantenir una infraestructura i un entorn de treball necessaris per aconseguir la conformitat amb les exigències del producte. • Desenvolupar activitats formatives i de sensibilització per tal que tot el personal de l’organització, conegui, participi i apliqui el Sistema de Gestió Integrat i que alhora permetin la millora en el desenvolupament de les seves tasques. • Treballar per aconseguir la comprensió de les necessitats dels clients, el compliment dels seus requeriments i la seva satisfacció, augmentant aquesta reduint les causes dels retorns. • Intentar arribar a establir relacions amb clients que demandin productes d’alta qualitat i d’elaboració artesana, per assolir l’objectiu fonamental de d’incrementar gradualment les vendes dels nostres productes. • Assegurar que les empreses subcontractades que treballen dins les instal·lacions de l’organització apliquen unes normes de protecció equivalents a les nostres pròpies.

1


• Seguir desenvolupant un sistema eficaç de Prevenció de Riscos Laborals. • Treballar per tal de minimitzar els efectes ambientals que de les nostres activitats es deriven a fi efecte de prevenir la contaminació. • Treballar per a conservar els recursos naturals, mitjançant l’estalvi d’energia i aigua sempre que sigui econòmicament viable.

L’objectiu d’aquesta memòria és que es converteixi en un instrument de comunicació i diàleg que permeti satisfer les expectatives d’informació dels nostres grups d’interès, i al mateix temps posi en valor la tasca que desenvolupem en matèria de responsabilitat social. L’elaboració anual d’aquest document també ha de servir com a guia de millora continua a partir de la qual podrem comprovar el nivell del compliment dels nostres objectius, i avaluar els nostres progressos i també els nostres punts dèbils en matèria laboral, social, ambiental i econòmica. Aquesta memòria, ha estat realitzada d’acord a l’aplicació del Codi de Gestió Sostenible i a la metodologia d’elaboració de memòries de sostenibilitat del Global Reporting Initiative (GRI), i pretén, en la mesura de les nostres possibilitats, contribuir a la implantació del desenvolupament sostenible en la societat, i donar a conèixer amb transparència i comparabilitat els assoliments obtinguts amb el bon fer, professionalitat i dedicació de tota la plantilla que formem part del projecte de Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L.

Gerent Josep Mª Serrat Prat

2


1.2 Descripció de l’empresa •

Dades bàsiques de l’empresa Raó Social: “Serrat Agrocuina Vall Bas, S.L.L.” Adreça: Casa serrat s/n, 17176 Joanetes, La Vall d’en Bas, Girona Tel./fax: 972690929 Mòbil: 678910591 Correu-e: info@menjam.cat Web: www.menjam.cat Registre sanitari: RSIPAC:26.06225/CAT ES- 26.1011/GE-CE

Serrat Agrocuina empresa familiar, amb la marca

3


Principals activitats, productes i/o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. és una empresa agroalimentària dedicada a la venda directa de productes de la terra (locals) i a l’elaboració i venda de plats precuinats seguint la cuina tradicional. Tot i que l’empresa es va constituir l’any 2006, ens avalen divuit anys d’experiència en el sector alimentari. Actualment disposem d’un punt de venda directa setmanal en una botiga a Olot i properament obrirem una agrobotiga a Joanetes. Distribuïm aliments refrigerats elaborats per nosaltres a altres comerços i restaurants. Des de 2007 portem a terme eventualment el servei de menjador (com a auxiliars de l’escola Verntallat) al parvulari i la llar d’infants de Sant Esteve d’en Bas.

També oferim servei de càtering a col·lectivitats per esdeveniments (aniversaris, jornades tècniques, inauguracions i altres celebracions).

4


Principals impactes, risc i oportunitats

Estem ubicats a Joanetes, a la Vall d’en Bas, en un entorn natural immillorable i amb una important tradició agrària

Vincles amb productors locals per garantir la qualitat de les nostres matèries primeres i per potenciar el sector agrari. 89.0% compres al territori

Mantenim la cultura culinària del nostre territori i combinem els sabors tradicionals amb elements innovadors

El nostre obrador està equipat amb tecnologies que permeten un òptim funcionament amb ús eficient de l’energia

Disposem d’un sistema integrat de gestió i d’un programa informàtic, que ens permeten garantir la qualitat i traçabilitat dels productes

Col·laborem amb diverses iniciatives del nostre territori: turístiques, agràries, socials; tant amb el sector privat com públic

La nostra empresa ha donat feina, l’any 2012 a sis persones amb contracte fix i un índex de cohesió salarial de 1.17

Control dels abocaments, recollida selectiva, depuració de les aigües residuals, compostatge en la pròpia explotació.

5


Organigrama de l’organització

La societat Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. està constituïda amb els següents percentatges de participació: Josep Mª Serrat Prat Pilar Plana Esteba Sandra serrat Plana Laia Serrat Plana Arnau Serrat Plana

33.33% 33.33% 11.11% 11.11% 11.11%

Té com administradors solidaris a Josep MªSerrat Prat i a Pilar Plana Esteba, i un dels socis de la societat amb el 11.11% no treballa a l’empresa.

GERÈNCIA Josep M. Prat

ADMINISTRACIÓ I VENDES Pilar Plana

PRODUCCIÓ Mercè Prat

OPERÀRIA Sandra Serrat

OPERÀRIA Menna Aswal

OPERÀRIA Laia Serrat

OPERÀRIA Montserrat Serrat

Localització de l’organització L’obrador i l’agrobotiga de propera obertura es situen a la Casa Serrat de Joanetes, a l’adreça de la seu social, i la botiga d’Olot és al C/ Puig Roig, 59 i té el telèfon 972263563

Nombre de països on opera l’organització Local, comarcal, Província Girona i Barcelona.

Naturalesa de la propietat i forma jurídica Societat limitada laboral. Constituïda el 24 abril 2006, inscrita en el reg. Merc. de Girona , volum 2460, full Gi-41310, amb NIF: B17893124

6


Mercats on opera l’organització El client de Serrat Agrocuina, va des del catering a la venta directa al consumidor final a través de les nostres pròpies botigues. Amb la distribució arribem al petit comerç, supermercats i restauració. En aquest cas ens volem recolzar en la qualitat i prestigi dels productes i la gastronomia local, sens dubte un dels valors turístic fonamentals de la Garrotxa, per oferir una cuina de qualitat, saludable, compromesa amb l’entorn natural i humà, i vinculada a les llargues tradicions culturals de la nostra terra.

Dimensions de l’organització Nº de treballadors: Plantilla mitjana equivalent1: Total balanç : Volum facturació: Costos explotació: Retribució a treballadors: Inversions a la comunitat: Beneficis no distribuïts:

7 4 218.169,88 € 206.398,93 € 86.706,79 € 47.858,38 € € 3.961,38 €

Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria Durant l’any 2012 no s’ha produït cap canvi significatiu en la organització.

Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert Durant el període cobert per la memòria, s’ha rebut la concessió d’ús de la marca del codi de Gestió Sostenible Garrotxa i Collsacabra.

Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis normatives, especificant el vector al qual fa referència Serrat Agrocuina no ha rebut cap sanció, ni multa durant el període cobert per la memòria. En el passat tampoc existeix cap sanció.

1

La plantilla mitjana equivalent ajusta el nombre de treballadors, considerant que 1 és un treballador que ha fet jornada completa durant tot l’any. 7


Procediments implantats per evitar conflictes d'interessos en els màxims òrgans de decisió de l'organització El socis, per ser-ne, han d’assumir la política de l’empresa (vegeu declaració de la direcció). La repartició de càrrecs fa que pel funcionament ordinari de l’empresa no hi hagi conflictes, atès que cada persona té perfectament acotades les seves funcions. Per decisions de més transcendència, cal l’acord dels dos administradors solidaris, mitjançat el protocol establert.

Procediment de determinació de la capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgan de govern Al ser una empresa familiar, no existeix cap procediment objectiu per determinar la capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern. Amb tot, cal que els socis assumeixin com a pròpia la política de l’empresa.

8


1.3 Característiques de la memòria de sostenibilitat La present, és la quarta memòria de sostenibilitat que redactem, i comprèn l'activitat realitzada per l'empresa durant l'any 2012. La memòria més recent publicada correspon a l’any 2011. El cicle de presentació de la memòria de sostenibilitat serà anual. Els continguts d'aquesta memòria són conseqüència de la reflexió i l’aposta per la millora contínua realitzada per la direcció i els treballadors de Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., tenint en compte els objectius i els valors de l’empresa. Per a definir-los s’ha participat en dos tallers formatius d’elaboració de memòries de sostenibilitat segons la metodologia del Global Reporting Initiative, i s’ha iniciat un procés de reflexió interna entre la direcció i els treballadors per determinar els aspectes rellevants a informar en la memòria. A partir d’aquests aspectes s’ha efectuat una consulta als grups d’interès, els quals han proposat informar del sistema de gestió per garantir qualitat en el servei, de l’ús de recursos locals, del consum d’energia, de les condicions sociolaborals, i del màrqueting responsable. Escollits els diferents aspectes a informar en la memòria per part de l’empresa, s’ha realitzat un exercici per obtenir la materialitat dels diferents indicadors que s’hi recullen. L’eina que s’ha utilitzat per a determinar les tècniques de mesura per a realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors, ha estat el Codi de Gestió Sostenible (www.garrotxalider.com). Aquesta memòria ha estat verificada per la Fundació Privada Garrotxa Líder, com a coordinadora de la implantació del Codi de Gestió Sostenible a les empreses de la Garrotxa i el Collsacabra, i propietària de la marca “Gestió Sostenible”. D’acord amb la verificació que ha fet de la memòria la Fundació Privada Garrotxa Líder, el nivell d’aplicació de GRI equival a “C”. Aquesta memòria no registra modificacions d’informacions donades en altres memòries ni canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats. La persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria és: Josep Mª Serrat Prat Casa serrat s/n. 17176 Joanetes. La Vall d’en Bas.Girona Telf/fax 972690929 - Mòbil 678910591 info@menjam.cat

9


2. INDICADORS

2.1 Indicadors econòmics Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., contribueix a través de la seva activitat a generar riquesa en el territori que distribueix a la societat en forma de salaris, pagament a proveïdors, col·laboracions amb la comunitat, impostos, etc. No obstant això, conscients de l’impacte que pot generar la nostra activitat, assumim també els següents compromisos amb el territori i la societat. •

Ús de recursos locals Un 89.0% de les compres realitzades per Serrat Agrocuina durant el 2012 es varen efectuar a la Garrotxa. Del 11% restant, una part important correspon a les comarques veïnes amb un radi de 40 km. L’índex de les matèries comprades amb segells o distintius de qualitat, és molt baix (1.5%) degut a que molta de la matèria primera prové de productors locals de petites dimensions, que no tenen actualment un segell o distintiu.

Compres realitzades al territori 1 00%

12%

11,50%

11%

11%

88%

88,50%

89%

89%

2009

201 0

2 011

2012

80% 60% 40% 20% 0%

Comp re s terri to ri

Compres fora te rri tori

Compres realitzades al territori amb segells de qualitat

50% 40% 30% 20% 10% 0%

2% 2%

2,00% 2,00%

2011

2012

Compres territori "qua litat"

10

Compres territori sen se di sti nti u


Així mateix, un 56% de la despesa en serveis durant l’any 2012 correspon a serveis del territori, concretament d’Olot i de la Vall d’en Bas. Això suposa un manteniment en serveis locals.

Serveis contractats del territori 100% 90% 80% 70%

47%

44%

44%

44%

53%

56%

56%

56%

2009

2010

2011

2012

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

S erveis territori

Serveis f ora territori

L’empresa no utilitza transports de mercaderies aliens a la pròpia organització. Les vendes fora del territori durant l’any 2012 va ser del 22% concretament fora de la Garrotxa.

Vendes fora del territori 100% 90% 80% 70% 60% 50%

79%

78%

21%

22%

2011

2012

40% 30% 20% 10% 0%

vendes f ora el territori

11

vendes dintre el territori (garrot xa)


Bona gestió empresarial Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L ha realitzat un anàlisi de l’entorn i un posicionament estratègic de la seva empresa, i destaca les següents fortaleses i debilitats. Com a punts forts, la traçabilitat i qualitat del producte, presentant la cultura culinària de la zona i la dieta mediterrània. Com punts febles, potser uns preus alts, comparat amb altres empreses amb productes similars i competidors directes a la zona urbana d’Olot. El coneixement de les empreses competidores és una qüestió que es tracta en el dia a dia, i és el motiu de la majoria de canvis estratègics i d’innovació. Tot i així, no hi ha cap registre de les empreses competidores ni dels seus punts forts i febles. L’empresa disposa d’una política en la que s’expliciten els compromisos de l’organització, i a través de la memòria de sostenibilitat anualment determina i fa el seguiment dels objectius que s’ha fixat en matèria econòmica, ambiental i social. Serrat Agrocuina disposa d’un control operacional, en el que es defineixen els procediments, que permeten assegurar i controlar les activitats essencials del sistema, permetent fer un seguiment i comprovació del seu compliment. La gerència assumeix el compromís de la realització de la revisió periòdica del sistema de gestió, avaluant el seu grau d’eficàcia, el qual té per objecte establir la millora continua, amb l’objectiu de millorar la gestió. A nivell de planificació i gestió pressupostària, es fa una revisió trimestral del balanç (la comparació amb els darrers exercicis, el compliment de la planificació...) i una revisió anual en el tancament de l’exercici per part de la direcció de l’empresa juntament amb un consultor econòmic extern, i s’utilitza pel seu control més específic de línia de producció el sistema informàtic que la gestiona.

Ús sistemes de gestió per a garantir la qualitat del servei, productes i proveïdors prioritzant els locals L’empresa a l’hora de seleccionar els proveïdors prioritza sempre que sigui possible els locals. En aquest cas, ens volem recolzar en la qualitat i prestigi dels productes i la gastronomia local per oferir uns productes de qualitat, saludables, compromesos amb l’entorn natural i humà, i vinculats a les llargues tradicions culturals de la nostra terra. Com dèiem, el sector primari a la nostra Vall ha disminuït, i intentem amb la nostra empresa, potenciar els productes de la Vall incentivant que se’n facin més, i sobretot que siguin ecològics, amb menys productes químics, potenciant i donant sortida a l’agricultura de la nostra zona, donant a conèixer una part molt important de la nostra cultura. Es tenen en compte totes les empreses i establiments que ofereixen una oferta similar a la nostra o poden significar un complement (totes aquelles que estiguin en línia amb la filosofia de la nostra empresa). S’ofereix informació de les mateixes en el nostre establiment.

12


Serrat Agrocuina també utilitza un Sistema de Gestió Integrat per assegurar que es compleixen les normes de qualitat, seguretat alimentària, prevenció de riscos laborals i gestió ambiental en tot el procés productiu (vegeu annex 1). El sistema es basa en l’estructura de la norma ISO 22000, incorporant-hi la ISO 14001 i la norma OSHAS 18000. Aquestes normes complementen tot el funcionament de l’empresa i podran derivar en el futur, en una certificació externa ISO. •

Aplicació del màrqueting responsable En les polítiques de màrqueting i comunicació, és mitjançant la plana web www.menjam.cat que es transmet la filosofia de l’empresa i una imatge de transparència per tal d’establir un fort vincle, tant amb clients com amb proveïdors, tant és així, que un dels punts principals és la imatge de les persones que formen part de l’empresa, i els seus orígens i motivacions per portar a terme l’activitat. El web té una revisió periòdica i un apartat d’actualitat, i està en procés d’incorporació la possibilitat de consultar per part del client la traçabilitat dels productes, doncs, la satisfacció del client és un element prioritari per Serrat Agrocuina, i l’empresa per norma ja registra de tots els productes elaborats; d’on provenen, tot el procés de manipulació que han sofert i a qui s’han distribuït. En l’etiqueta dels productes s’inclou tot el fa referència a la normativa d’etiquetatge; ingredients, caducitat, pes, lot, recomanacions d’ús, etc. L’empresa està oberta a participar en activitats sectorials, a cooperar amb altres empreses i a explicar la bona activitat de manera desinteressada a d’altres empreses, fet que també ens ajuda a donar a conèixer la nostra empresa i el seu fet diferencial. L’anagrama de l’empresa ha sorgit d’un estudi de detall tant del nom com del logotip per tal d’establir i estar en consonància amb el projecte. El logotip agrupa quatre conceptes importants: Pensament ecològic: Utilització com a color identificatiu el verd. Tradició: Nom personal de Mercè que evoluciona a menja’m per un tema de registre de marques. La zona de la vall d’en Bas: Insinuació del paisatge de la Vall, amb forma dels dos pics i la part verda sota d’aquests. Actual: La simplicitat de formes i colors. La forma del logotip prové de l’accent de Mercè, i el símbol “m” és la lletra doblada, formant així una m més cal·ligràfica i pròxima a l’expressió “mmm” que s’usa quan un aliment agrada i és bo. Com que acompanya temes alimentaris, la imatge es treballa amb formes arrodonides. Finalment, la m amb tres cames també significa els tres vectors de la sostenibilitat.

13


Posem l’anagrama de l’empresa a la vestimenta, en anuncis, als vehicles, etc. Participem en fires i fem anuncis a la premsa. Hem col·laborat en material de divulgació, com la Guia de Productors Artesans de la Vall d’en Bas, amb participació d’altres productors d’àmbit local i de distribució local. •

Ús de les noves tecnologies de la informació La nostra empresa dóna una gran importància a les noves tecnologies de la informació ja que treballem amb el suport d’un potent programa informàtic, que conté les fitxes dels productes i dels proveïdors, fa la traçabilitat i el control d’estocs, incorpora la informació de moviments del producte i els controls de temperatura gràcies als registres continus, i controla la sala de màquines mitjançant un autòmat que regula els consums, la cogeneració i la triple tarifa. En tot moment intervé en el procés productiu mitjançant el codi de barres del producte. Durant l’exercici del 2012 la despesa en noves tecnologies de la informació no ha estat significativa, ja que la inversió es va realitzar a l’inici de l’activitat en el 2006 i en els dos anys posteriors. Actualment només es realitza manteniment. El percentatge de treballadors que fan servir les noves tecnologies és un 100% ja que des de la comanda de productes, elaboració, expedició, comptabilitat, manteniment, etc. en tots els camps, els processos estan informatitzats. A continuació es fa una breu descripció dels tres principals sistemes informàtics: •

Sistema informàtic pel control de la sala de màquines

Instal·lació d’un programa i quadre elèctric programat que controla les demandes i ofertes dels diferents compressors per tal d’optimitzar els consums i treballar a ple rendiment. El compressors utilitzen la franja de cost més baixa de la tarifa elèctrica.

14


Sistema de registre de temperatures

Instal·lació d’un sistema informàtic de registre de temperatures. Consisteix en un programa i aparells de registre continu de temperatures de totes les sales pels diferents processos, tant d’emmagatzematge, com de manipulació d’aliments. •

Sistema de traçabilitat

Nosaltres fugim del simple motiu d'implantar un sistema de traçabilitat per complir amb les normatives o les exigències de les parts vinculades: autoritats, clients i consumidors. La traçabilitat és una gran oportunitat perquè l’empresa obtingui clars beneficis derivats de la seva implantació. Disposem d'un sistema de traçabilitat que parteix d'un programa informàtic, que permet: •

Un control de la traçabilitat, no tan sol per lots, sinó també per dates i/o senzillament pels equips i/o elements industrials que intervenen en cada etapa, possibilitat que no contemplen els sistemes de gestió més generalistes. • Un control àgil i senzill de totes les etapes que intervenen en la seva cadena logística i productiva, incloent-hi tots els elements i recursos. • Una captura ràpida, senzilla i flexible de la informació requerida des de la pròpia planta (in situ). • Analitzar la traçabilitat de manera ascendent i descendent mitjançant la representació dinàmica d'arbres o llistats del resultat d'una etapa, per exemple la d'expedicions. • Actuar immediatament davant d'incidències i/o emergències, generant automàticament les ordres de retirada i/o recuperació dels lots de producció afectats, incloent-hi els pertinents comunicats oficials a les parts involucrades (clients, autoritats, premsa, consumidors) i seguint els protocols dictaminats per les autoritats. • Possibilitat de consulta dels clients respecte el producte mitjançant la plana web. A l’annex 2 s’hi pot trobar una descripció del nostre sistema de traçabilitat. •

Innovació A Serrat Agrocuina considerem que cal estar innovant constantment. Les principals actuacions que realitzem en aquest àmbit són: -

Incorporació i ampliació dels diferents programes informàtics. Millora de la plana web. Ús de nova maquinària. Modificació i millora dels plats. Creació de nous plats. Millores en les presentacions dels productes.

15


Durant l’any 2012, les principals actuacions fetes en aquest àmbit són: -

-

Incorporació de nous plats que es complementen amb existents, per tal de obtenir un millor rendiment (productiu/aprofitament de matèria primera). Sensibilització i recollida selectiva en tots els nostres càterings. Treballar per la incorporació d’espècies vegetals autòctones en els nostres menús.

La despesa de recursos destinats a innovació durant l’any 2012 no ha estat significativa atès que no ha estat necessari realitzar grans inversions, en el transcurs de l’activitat diària anem introduint nous productes, presentacions, tipus de servei.

16


2.2 Indicadors ambientals Com qualsevol activitat econòmica, Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. genera un impacte ambiental, per això el nostre objectiu és minimitzar la repercussió ambiental de l’activitat, de manera que hem implantant una sèrie de mesures per aconseguir l’eficiència energètica, la reducció dels consums i la integració amb l’entorn. Durant l’any 2012, s’ha estat treballant per ordenar diversos procediments de treball amb la conseqüent optimització de recursos. •

Responsabilitat ambiental Actuant sota els principis de la responsabilitat ambiental, tenint present els principis de prudència i precaució que han de presidir tota activitat humana, sent coneixedors que vivim amb societat i que altres poden patir les conseqüències de les nostres accions, s’ha optimitzat el consum pel creixement que s’està fent, per tant, el consum ens baixa ja que optimitzem els processos al produir quantitats majors. En els propers anys esperem seguir baixant, optimitzant processos i repartint uns consums fixes a un major volum productiu (consum per neteja, funcionament obrador...). Pel que fa al transport de productes, el 89.0% de les compres realitzades per Serrat Agrocuina durant 2012 es varen efectuar a la Garrotxa. Del 11% restant, una part important correspon a les comarques veïnes amb un radi de 40 km. Les vendes fora del territori durant l’any 2012 va ser del 22% concretament fora de la Garrotxa. La resta el 78% van ser dintre la Garrotxa. Pel que fa al transport o desplaçament de personal, cinq dels treballadors resideixen a menys de 100 mts. de l’empresa, per tant no utilitzen transport particular, el treballador restant resideix a 8 km. Tot i no estar ubicada l’empresa dins el parc natural de la Garrotxa es disposa d’una sèrie de mecanismes i procediments per tal de no afectar la biodiversitat de l’espai: les aigües utilitzades en el procés són tractades; tot i que l’empresa no utilitza cap material contaminant pel sòl, tot el paviment de l’establiment està impermeabilitzat amb un terra continu; la possible contaminació per emissions és poc significativa, la campana d’extracció té filtres per aconseguir retenir els greixos, i el soroll que emet és menor pel fet que funciona amb dos motors variadors. Per a la construcció de l’edifici on s’ubica l’empresa es va rehabilitar una antiga granja utilitzant materials i colors de la terra per tal d’integrar-ho en l’entorn.

17


Gestió de l’aigua Durant l’any 2011 s’ha produït un consum de 165.5 m3 d’aigua provinents de la xarxa pública d’abastament. Això representa una mitjà de 0,0065 m3 d’aigua per quilo produït, que suposa una disminució respecte de l’any anterior, en què el consum fou de 0,0080 m3.

Metres cúbics aigua consumida per unitat de producció 0,015 0,01 0,005 0 2008

2009

2010

2011

2012

Aigua consumida

A continuació expliquem les diverses mesures de les que disposem per a una bona gestió de l’aigua: L’aigua d’entrada a l’establiment no ha de patir cap tractament, i per tant s’utilitza aigua de la xarxa municipal. Tota l’aigua utilitzada en el procés té la categoria d’aigües residuals sanitàries, la qual cosa permet tenir un únic punt d’abocament. No obstant això, si es donés el cas, es podria fer de manera separada, ja que per una banda ens arriben totes les aigües recollides de la pluja, i per l’altra les aigües a tractar, que aquestes al mateix temps venen separades en diferents col·lectors: • •

aigües provinents del nucli més dur de la transformació (la cuina) i els serveis. aigües grises provinents de la resta de sales, bàsicament produïdes en la neteja de les mateixes; de rentamans, dutxes, i desglaços de maquinària.

D’aquesta manera es pot optimitzar el tractament de cada tipus d’aigua a depurar. Un cop depurades aquestes es condueixen a una zona de recollida i emmagatzematge, per poder ser reutilitzades en el sistema de reg de la pròpia explotació. Per tant es pot considerar que es recicla el 100% de l’aigua utilitzada. Totes les piques de l’establiment disposen de polsadors que permeten reduir els consums d’aigua d’aquests punts del procés. Es disposa d’un doble circuit d’aigua sanitària calenta, per tal d’optimitzar el consum d’aigua i de subministrar immediatament aigua calenta a les diferents màquines que s’utilitzen en la manipulació d’aliments (forn, paella basculant, fogons, renta peroles...).

18


Al tractar-se d’una empresa situada en un entorn rural, no disposa de connexió amb la xarxa de sanejament municipal. És per això, que es compta amb la instal·lació d’un sistema de tractament de les aigües residuals. Com que les aigües estan considerades d’origen domèstic, el seu tractament es realitza mitjançant un sistema d’oxidació total de fangs en unitat d’aireació activa. Pel seu disseny i sistema de funcionament, aquest tipus de planta de tractament no afecta a l’entorn ja que és estanca, queda amagada a la vista i normalment exempta de males olors. •

Consum d’energia Les principals fonts d’energia que utilitza l’empresa són l’electricitat, el gas propà i gas-oil. Electricitat: Durant l’any 2012 hem consumit 1.09 Kw per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2011, que fou de 1,27 Kw. Consum d'electricitat per unitat de producció 2 1 0 2008

2009

2010

2011

2012

Consum energia

Gas propà: Durant l’any 2012 hem consumit 0.067 kgs de gas propà per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2011, que fou de 0,076 kgs.

Consum de gas propà per unitat de producció 0,1 0,05 0 2008

2009

2010

2011

Consum energia

19

2012


Gas-oil: Durant l’any 2012 hem consumit 0.084 litres de gas-oil per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2011, que fou de 0,087 kgs.

Consum de gas-oil per unitat de producció 0,095 0,09 0,085 0,08 2011

2012 Consum energia

L’empresa preveu seguir minimitzant el consum de les tres principals fonts d’energia utilitzades. Es disposa de llums de baix consum a tot l’establiment. A més, al tractar-se d’una instal·lació elèctrica nova, aquesta està sectoritzada per a poder optimitzar les enceses dels diferents llums i només tenir engegats els realment necessaris segons les zones on s’estigui treballant. A les zones de pas les enceses de la il·luminació són temporitzades. A la major part de les sales de l’establiment, s’hi van deixar obertures per tal d’aprofitar al màxim la llum natural de l’exterior, per tal d’aprofitar al màxim la llum solar. Ja que l’horari de treball, és intensiu pel matí. Una altra mesura aplicada és la programació del quadre elèctric de maniobra perquè els compressors de fred utilitzin la franja de cost més baixa, tenint contractat triple tarifa. Cal destacar la utilització d’un intercanviador de plaques per tal de reutilitzar la potència calorífica de les màquines de refrigeració, per escalfar l’aigua sanitària amb estalvi doble: la màquina no s’ha de refredar perquè l’hi ha robat escalfor i alhora no s’ha de gastar combustible per escalfar l’aigua. A més, els gasos calents es recondueixen per tal de fer els desglaços oportuns a les bateries de fred amb un estalvi estimat en 68 – 100 KW/h diaris. En els motors d’extracció i ventilació, disposem de reguladors per tal d’ajustar els consums. Totes les parets de tancament, estan revestides de material aïllant capaç de mantenir un salt tèrmic mínim de 30ºC, mentre que els revestiments de les cambres de temperatura negativa, permeten aguantar un salt tèrmic de 60ºC amb el conseqüent estalvi energètic. Pel que fa al gas propà, tota la maquinària adquirida, fa que durant la cocció hi hagi una combustió optimitzada. Els llums exteriors són de baix consum i van comandats mitjançant cèl·lula fotoelèctrica/horària.

20


Control dels residus generats L’empresa Serrat Agrocuina Vall Bas, S.L.L. genera els següents residus: aigua, oli vegetal, restes vegetals i embalatges. Aigua: Aquest apartat ha estat explicat anteriorment en “Gestió de l’aigua”. Subministrament, consum, gestió, tractament i reciclatge. Oli vegetal: L’empresa disposa de contracte de recollida de l’oli produït en l’activitat amb una empresa gestora. Restes vegetals: Una de les principals matèries primeres utilitzades en l’activitat, és una àmplia varietat de productes vegetals (patates, cebes, enciams...), que s’han de netejar, pelar, i tallar segons formes o mides per als diferents plats, generant així una important quantitat de fracció orgànica de rebuig. Una part d’aquesta, en concret de les patates, que representa un volum molt importat de la fracció vegetal, i es reutilitzada per plats que permeten introduir aquest subproducte en forma de pures. De la resta de subproducte que no es pot reutilitzar, se’n fa compostatge en una planta de compostatge domèstic. Aquest serà utilitzat com adob orgànic per als camps de la mateixa propietat, d’on se’n traurà la major part de la matèria primera utilitzada en l’activitat. Embalatges: Dels diferents productes que arriben envasats a l’establiment, se’n separen els embalatges en funció de la seva naturalesa, plàstic i cartró bàsicament. Aquests materials són plegats o apilonats en un espai reservat, i separats en funció de la seva naturalesa, per tal de transportar-los de forma periòdica a la deixalleria o als contenidors de recollida selectiva més propers. En aquest apartat però, és difícil reflectir el manteniment i controls periòdics de les instal·lacions de recollida de residus, que és molt poc significativa pràcticament inapreciable respecte la inversió inicial. La quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres és molt alt ja que s’hi ha inclòs l’aprofitament de les aigües pel reg de la pròpia explotació, una part de matèria orgànica pel compostatge pels nostres cultius i una altre part de matèria que prové d’un producte primari i s’ha creat un producte nou per tal de poder aprofitar aquest subproducte. Quantitat de material utilitzat en tm.(210,713 kgs) 22 20 18 16 2011

2012 tm utilitzats

21


Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de materies primeres

Quantitat de subproductes reutilitzat en tm.(182,288kgs) 19 18 17 16

100% 80% 60%

2011

40%

2012

92%

87%

2011

2012

20% 0%

tm reutilitzats

Aprofitament o reutilització de residus

Columnas 2

Control dels abocaments de l’activitat i mesures aplicades per minimitzar la contaminació acústica, lumínica, del sòl i de l’aire Els únics abocaments que realitza l’empresa són les aigües utilitzades en el procés, i són tractades segons s’ha explicat anteriorment. Es realitzen anàlisis físico-químics periòdics elaborats per una empresa externa especialitzada en el punt de sortida de l’aigua de l’edifici, per tal de certificar que l’activitat té lloc segons la normativa vigent. Tot i que l’empresa no utilitza cap material contaminant pel sòl, exceptuant els olis vegetals utilitzats per la fregidora, s’ha impermeabilitzat tot el paviment de l’establiment amb un terra continu a base de resines que es caracteritza per ser impermeable, rentable, imputrescible, transpirable, sanitari de gran aspecte decoratiu i compleix la norma C.E.E. amb molt bones prestacions a la compressió i abrasió. Totes les entregues de les parets impermeables amb el terra es fan amb unes mitges canyes d’acer inoxidable de 18 cm d’alçada. Aquest terra s’assenta sobre una capa de 15 cm de formigó, una capa aïllant en base de plàstic de 20 cm. La possible contaminació que podria fer a l’atmosfera és assimilable a la d’una cuina d’un restaurant, ja que les emissions a l’atmosfera són molt petites. La campana d’extracció té filtres per aconseguir retenir els greixos, i disposa d’un pla de manteniment periòdic. Aquest manteniment permet el correcte funcionament dels filtres i disminuir l’emissió a l’atmosfera, la qual també es redueix pel fet que la campana d’extracció funciona amb dos motors variadors. Tot i aquestes mesures, no es pot considerar que l’empresa no tingui cap incidència sobre l’atmosfera de la zona.

22


Mesures aplicades per integrar-se en l’entorn Per tal de poder iniciar l’activitat, Serrat Agrocuina va passar per un procés de idoneïtat mitjançant un pla especial. En el mateix s’especifica l’abast de l’activitat. Es va rehabilitar una antiga granja utilitzant materials i colors de la terra per tal d’integrar l’edifici en l’entorn. La pavimentació dels voltants és amb formigó colorejat, es van plantar plantes autòctones i es va recuperar l’entorn de l’explotació amb arbres i matolls protegits com per exemple el teix, el boix, i la farigola. També es van plantae espècies vegetals d’arbres fruiters autòctons per tal de preservar-los i poder incorporar-los als nostre plats. Dintre de l’agrobotiga (espai previst de propera obertura) es té intenció de posar uns plafons informatius dels valors de la zona i estris de treball tradicional per difondre la cultura del territori. Durant l’exercici 2012 la inversió en mesures mediambientals no ha estat significativa, ja que la inversió es va realitzar a l’inici de l’activitat en el 2006.

Quilograms equivalents de CO2 llançats a l’atmosfera/unitat de producció Les principals fonts d’energia que utilitza l’empresa són l’electricitat, el gas propà i el gas-oil. La suma dels valors en quilograms de CO2 emesos per cadascun d’aquests tipus d’energia en relació a les unitats de producció del 2011 suposa 0,92 Kg de CO2 emesos per unitat de producció.

Quilograms equivalents de CO2 llançats a l'atmosfera/unitat de producció 1 0,9 0,8 0,7 2011

2012 Kg. CO2

Participació del personal en qüestions medioambientals Serrat Agrocuina estableix al procediment SAVB-PR-P-P2 (“Avaluació Mediambiental”), la metodologia per a identificar els impactes ambientals de les seves activitats, productes i serveis, a fi d’assegurar el compliment dels requisits legals vinculats a les mateixes, i establir mesures que potenciïn la prevenció de la contaminació i contribueixin a la millora continua.

23


El caràcter familiar de l’empresa propicia d’entrada un entorn molt horitzontal tant de tasques com de presa de decisions. El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina té definit el procediment i les activitats de comunicació (consulta, informació i participació) per a tot el personal de l’empresa amb relació amb les àrees en què es veu relacionat, segons s’indica al procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”). Un cop a la setmana, l’últim dia laborable (divendres), es fa una reunió per part de l’organització, per fer balanç de les diferents activitats. Les persones que participen en els processos de consulta són el 100%.

24


2.3 Indicadors socials •

Responsabilitat social Actuant sota els principis de la responsabilitat social, tenint present els principis de prudència i precaució que han de presidir tota activitat humana, sent coneixedors que vivim amb societat i que altres poden patir les conseqüències de les nostres accions, respectem els drets laborals i donem participació en les decisions a tots aquelles persones que són part del projecte. D’altra banda, l’activitat de l’empresa també repercuteix en els seus grups d’interès, és a dir col·lectius que hi estan relacionats o bé es veuen afectats per la seva activitat, de manera que intentem, en tot moment, satisfer les seves expectatives, establir vincles de comunicació per a crear un canal de diàleg relatiu a la nostra gestió, i col·laborar amb la comunitat que ens envolta, per a contribuir en el desenvolupament del nostre territori. Així doncs, hem establert sistemes de comunicació amb els nostres grups d’interès, i de valoració de la seva satisfacció:

Grups d’interès

Sistemes de comunicació

Sistemes de valoració de la seva satisfacció

Clients Proveïdors Comunitat Adm. Públiques Treballadors

Telèfon, correu electrònic...

Enquesta a clients

Telèfon, correu electrònic...

Enquesta a proveïdors

Internet, publicitat...

Enquesta

Telèfon, correu electrònic...

No hi ha registre

Reunió específica

Enquesta a treballadors

I assumim els següents compromisos: -

Creixement d’altres sectors vinculats Establir complicitats amb el sector creixent d’agricultura ecològica i sostenible creant un servei de plats cuinats en un entorn rural, establint complicitats i fent de pont entre uns i d’altres. Contribuir a la creació de la xarxa de col·laboració entre empreses que comparteixin els mateixos principis.

-

Compromís social Compromís social i humà amb la gent i el territori on vivim i treballem, participant i donant suport a les activitats socials i culturals que s’hi realitzen, enriquint l’entramat social local, fent millor i més humana la vida quotidiana de tots i totes.

25


-

Seguretat i sobirania alimentària Defensar la seguretat i sobirania alimentària, fomentant la producció i el consum de proximitat, certificant la traçabilitat i la qualitat del producte en totes les seves fases, i promovent els aliments d’agricultura ecològica.

-

Alimentació saludable Fomentar una alimentació saludable, equilibrada, i rica en olors i sabors.

-

Producció local Promoure i donar valor a la producció local, potenciant i prestigiant la Vall d’en Bas i la Garrotxa com un territori social i ambientalment sostenible.

Condicions sociolaborals de les persones treballadores El percentatge de persones treballadores de l’empresa que resideixen en el territori és del 100% concretament en un radi inferior als 10 km de l’empresa.

Tre balladors reside nts al te rritori

100%

0%

50%

1 00%

0% 31/12/ 2011

persones trebal ladores no resident s al t errit ori persones trebal ladores residents al t erri tori

El tipus de contracte és indefinit amb horari intensiu sempre que és possible, per tal de poder compaginar l’horari de treball amb els afers personals. El 100% de la plantilla té contracte fix (s’inclou en el concepte els treballadors per tasques i períodes molt concrets, els que tenen contracte temporal).

Contractació fixe/temporal 100% 90% 80% 70% 60% 50%

100%

100%

2009

201 0

40% 30% 20% 10% 0%

Contr acte fix

26


La relació entre el salari més alt i el més baix s’ha mantingut constant de l’any 2009 al 2012 en el valor de 1,17. Aquesta relació indica que Serrat Agrocuina és una empresa amb un elevat grau d’igualtat salarial, tant a nivell jeràrquic com en la relació home-dona per una mateixa categoria professional en la qual és 1.

Relació entre el salari més alt i el més baix 2 1 0 2009

2010

2011

2012

Índex cohesió salarial

L’índex de permanència a l’empresa és de 4,00 anys, tenint en compte que es tracta d’una empresa jove, creada al 2006. L’any 2009 l’empresa va patir una reestructuració molt important com a societat limitada i va comportar una baixa laboral lligada a la societat. El personal que es va contractar de nou provenia de col·lectius desfavorits, i se’ls va fer contracte fix des de l’origen per tal d’establir complicitat entre l’empresa i el lloc de treball.

Índex de permanència del personal a l' empresa

4 2 0 2008

2009

2010

2011

2012

Índex permanència

El nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments respecte el total de plantilla treballadora és zero.

27


El nombre de contractes parcials de l’organització respecte el total de contractacions és alt, això és degut a que l’organització està en el sector serveis i les variacions de feina (estacional) fa que alguns contractes hagin de ser de temporada. L’altre aspecte a tenir en compte és l’horari, en l’organització es busca compaginar l’horari laboral amb el personal i també fer un horari intensiu de matins. % de contractes parcials/total de contractacions 100% 80% 60% 40%

0%

20%

50%

0% 3 1/12 /201 1

Nomb re d e con trac tacions par cials

Column as 2

El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina, ha establert el procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”) per a establir el sistema d’actuació, investigació i anàlisi dels accidents i incidents. •

Participació de les persones treballadores El caràcter familiar de l’empresa propicia d’entrada un entorn molt horitzontal tant de tasques com de presa de decisions. Això dóna l’oportunitat d’establir mecanismes molt directes de participació democràtica que en futures ampliacions de la plantilla poden ser la base d’un model més creatiu i no autoritari. El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina té definides les accions de comunicació per a tot el personal de l’empresa en relació a les àrees en què treballa, segons s’indica al procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”). Un cop la setmana, l’últim dia laborable (divendres), es fa una reunió per part de l’organització per fer balanç de les diferents activitats, canvis, nous projectes i valoracions dels clients i productors. Actualment les persones treballadores de l’empresa representen el 33 % de titularitat de la mateixa. Així com les persones que participen en els processos de consulta és del 100%.

28


% de persones treballador es que participen en processos de consulta. 120% 100% 80% 60%

100%

40% 20% 0%

3 1/1 2/20 09

Perso nes p art ci p i en

Igualtat d’oportunitats A l’empresa el 16% del total de treballadors són homes i el 84% dones. Un 50% dels llocs de responsabilitat estan ocupats per dones, i del total de contractes un 75% són a col·lectius desafavorits. Per política a l’hora de contractar es busca un perfil de treballador que coincideixi amb el caràcter entregat i participatiu de l’empresa. % d'homes i dones a la plantilla / % llocs de responsabilitat ocupats per dones 84%

90% 70% 60%

84%

75%

80% 75%

80% 70%

80%

60%

50%

50%

50%

50% 50%

50%

50%

40%

90%

40% 25%

30%

16%

20%

16%

10%

30% 20% 10%

0%

0% 2008

25%

2009

2010

2011

2012

20% Homes Dones Llocs de responsabilitat ocupats per dones

Grups d’edat 16-30 anys 30-45 anys 45-més anys

Percentatge de treballadors 16.66 % 33.33 % 50.00 %

29

Composició òrgans govern 33.33 % 66.66 %


Formació de les persones treballadores El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina disposa del procediment SAVBPR-P-P4.3 (“Formació”), on s’indica com es garanteix que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria de medi ambient, de qualitat i preventiva amb la fi de que desenvolupi les habilitats necessàries que requereixen les condicions de treball. Aquesta formació es centra específicament al seu lloc de treball o funció, està adaptada a l’evolució del seu lloc de treball i es repeteix periòdicament quan és necessari. L’Empresa realitza una reunió formativa a tots els treballadors per tal de poder implicar-los en el procés aportant, si s’escau, suggeriments. Els treballadors realitzen la formació obligatòria per llei en prevenció de riscos laborals, aquesta formació va suposar en el 2012, 64.45€ per persona. Els treballadors també tenen en vigència els títols de manipuladors d’aliments assistint a diversos cursos de formació adaptats a l’empresa. El total dels diners destinats a formació, dividit per la massa salarial surt un 1.05 % En la formació estan inclosos:cursos de formació específics, prevenció de riscos laborals.

Col·laborar amb la comunitat L’empresa col·labora amb la vida associativa del municipi i la comarca donant l’ajut professional per complementar activitats, així com a través de la participació activa del personal. Els components de l’empresa fa molts anys que participen, o han participat, activament en totes les associacions culturals i esportives del municipi formant part de la junta o col·laborant en les diverses activitats que s’organitzen. Les col·laboracions són ben diverses; econòmicament i amb espècie, i es realitzen a Càrites, a iniciatives culturals com l’associació de veïns, al pessebre vivent, a aplecs, al futbol i a altres activitats esportives.

Cooperar interempresarialment Serrat Agrocuina coopera amb l’Ajuntament de la Vall d’en Bas pel què fa a la divulgació cultural, amb el SIGMA per la recuperació d’espècies vegetals autòctones, amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i amb Adrinoc i la Fundació Privada Garrotxa Líder. També forma part del gremi del seu sector a través del qual han promogut l’elaboració d’una guia de productors artesans de la Vall d’en Bas. Així mateix, participa en fòrums de debat i xerrades tècniques del sector. L’empresa també proporciona informació sobre els valors identitaris del territori a través de la plana web, i està integrada en la proposta cultural i pedagògica de la Vall com a exemple d’activitat econòmica territorialment sostenible.

30


També existeixen diversos contactes amb altres empreses del sector per tal de complimentar serveis i engegar nous projectes comuns. Fruit d’aquests contactes i peticions, es reben visites periòdiques a l’empresa. Més concretament, en el 2011 algunes de les cooperacions han estat:

-

Participem al VI NITS, 14/01/2011: Menja'm es va presentar i va preparar un tast de productes propis a l'esdeveniment NITS (Negocis, Innovació, Tecnologia, Societat), a Girona.

-

Ponéncia en la comarca del Matarraña-Valderrobres (Teruel), 01/04/2011: Jornada "Dinamización Empresarial, Gestión Sostenible i RSE: Concepto, Experiencias y factores de Éxito"

-

Acció Catalunya a Montpellier, 14,15,16 i 17/04/2011: La Vall d’en Bas, ha estat convidada a través del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona i l’Agència Catalana de Turisme a Lió, portant una degustació de patates farcides. .

-

1ª mostra de productes i serveis d’empreses socialment responsables, 17/04/2011: Serrat Agrocuina (Menja'm) es convidat a la primera mostra de productes i serveis d'empreses socialment responsables a l'Hospici d'Olot.

-

Visita de Guadalhorce, 27/05/2011: Visita a les nostres instal·lacions per part del grup d'acció local del Valle de Guadalhorce (productes ecològics de temporada).

-

Sobrarbe Emprenedor, 07/06/2011: d'experiència del medi rural.

Participació

a

una

taula

rodona

Satisfer el col·lectiu client La satisfacció del client és un element prioritari per Serrat Agrocuina. Dins les normes de l’empresa està inclosa la traçabilitat del producte que ens assegura d’on prové i tot el procés de manipulació que ha sofert. En l’etiquetatge s’inclou tot el què fa referència al producte, caducitat, pes, lot, recomanacions d’ús, etc. Els contractes amb els clients es fan verbals o per escrit complint els compromisos i confidencialitats, i es posa a disposició dels clients documents de reclamació per poder manifestar opinions, queixes o suggeriments. El nombre de queixes registrades per part del col·lectiu client ha estat zero durant l’any 2012. No es comptabilitzen com a queixes el fluxe continu de correccions per donar un millor servei als diferents col·lectius, clients i proveïdors, en ambdues direccions. En consonància amb el nombre de queixes que és inexistent, el nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client també ha estat zero.

31


Es té molta cura en la conservació i manipulació del producte. També s’intenta conscienciar al client de la seva manipulació, tot plegat fa que pràcticament no tinguem devolucions. La fidelització dels clients és alta, d’un 95% i la devolució és un percentatge molt baix, per sota del 1% .

Proporció anual de clients fidelitzats/Devolucions per manca de qualitat 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

93%

0% 2008

94%

94%

0% 2009

0% 2010

Clients fidelitzats

95%

95%

0% 2011

0% 2012

Devolucions

Seleccionar les empreses proveïdores Partim d’una economia local força equilibrada entre els tres sectors productius, però que pateix del retrocés general del sector primari. Pensem que la nostra proposta pot ajudar a recuperar aquest tradicional equilibri. A la zona d’implantació de l’empresa, Joanetes, no existeix cap agrobotiga ni lloc de venda directa de productes precuinats per emportar. En quan als proveïdors, la nostra política és la de treballar amb empreses del territori per tal d’optimitzar costos i fer prevaldre la política de qualitat, sempre que sigui possible, utilitzant productes locals i ecològics. Es disposa d’un procediment SAVB-PR-P5.1 (“Control i tractament de les No conformitats”) per a la utilització i investigació de no conformitats al propi Sistema Integrat de Gestió i adoptar mesures per a reduir qualsevol conseqüència que se’n derivin d’elles. També es disposa del procediment per garantir el correcte control dels registres (SAVB-PR-P-P0) i per a la realització d’auditories del propi Sistema. Així mateix, en el Sistema Integrat de Gestió en l’apartat de “revisió i acció correctora, medició, anàlisi i millora” es detalla la realització de forma efectiva del control de les actuacions en cada departament de l’empresa, especificant de manera documental, quines seran les actuacions a realitzar, el mode de realització i la periodicitat d’aquestes, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”). El termini mig de pagament dels proveïdors és de 45 dies.

32


El percentatge d’empreses proveïdores de productes locals, prenent com a referència la Garrotxa, és d’un 57%. La resta el 43% són empreses molt properes ja que pertanyen al Pla de l’Estany, Osona, l’Empordà i el Gironès.

% Empreses proveïdores de productes locals 120% 100% 80%

57%

57%

43%

43%

2011

2012

60% 40% 20% 0%

Empr eses locals

Empreses no locals

Pel que fa a les empreses proveïdores de serveis, un 53% són locals, concretament d’Olot i de la Vall d’en Bas.

% Empreses proveïdores locals 120% 100% 80%

57%

53%

43%

47%

2011

2012

60% 40% 20% 0%

Empr eses locals

33

Empreses no locals


2.4 Compromisos de millora Com a resultat de l’anàlisi que Serrat Agrocuina va efectuar pel 2011, un cop revisats els objectius, ens fixem el manteniment i seguir treballant en els mateixos compromisos de millora pel 2012, ja que entenem que hem assolit els compromisos del 2011 però per aquest any degut a la innovació en diversos camps de l’empresa hem de mantenir una millora contínua:

Vector econòmic: -

Establir un sistema de càlcul de costos de cada producte.

-

Possibilitat de consultar per part dels clients de les característiques del lot dels diferents productes mitjançant la plana web.

-

Especificar a través d’expedicions els diferents clients per determinar exactament els marges client/producte.

-

Evolucionar el sistema de control de confecció de lots i menús.

Vector ambiental: -

Adequar tasques de treball a la triple tarifa elèctrica.

-

Recipients d’us diari rentables i reutilitzables.

-

Optimitzar tasques per tal de reduir consums energètics.

Vector social: -

Mantenir el pla de mobilitat mitjançant comunicació periòdica.

-

Optimitzar tasques laborals, aconseguint més productivitat i no ampliar horari laboral.

34


Annex 1. Sistema Integrat de Gestió

Sistema integrat de gestió

Sig Qualitat Medi ambient Prevenció de riscos laborals SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. 1.

INDEX OBJECTE I ABAST DEL SISTEMA

2.

PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA

3.

TERMES I DEFINICIONS

4

REQUISITS DEL SISTEMA 4.1 REQUISITS GENERALS 4.2 POLÍTICA 4.3 PLANIFICACIÓ 4.3.1 ASPECTES MEDIAMBIENTALS 4.3.2 PLANIFICACIÓ PER IDENTIFICAR EL PERILL, AVALUACIÓ DE RISCOS I CONTROL DE RISCOS 4.3.3 REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS 4.3.4 OBJECTIUS I PROGRAMES 4.3.5 PROGRAMA DE GESTIÓ DE SEGURETAT I SALUT I MEDIAMBIENTAL 4.4 IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT 4.4.1 ESTRUCTURA I RESPONSABILITATS 4.4.2 FORMACIÓ, CONEIXEMENT I COMPETÈNCIA 4.4.3 CONSULTA I COMUNICACIÓ 4.4.4 DOCUMENTACIÓ 4.4.5 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ 4.4.6 CONTROL OPERACIONAL 4.4.7 PREPARACIÓ I RESPOSTA DAVANT D’EMERGÈNCIES 4.5 REVISIÓ I ACCIÓ CORRECTORA 4.5.1 MEDICIÓ, ANÀLISI I MILLORA 4.5.2 ACCIDENTS, INCIDENTS, NO CONFORMITATS, ACCIONS CORRECTORES I ACCIONS PREVENTIVES 4.5.3 CONTROL DELS REGISTRES 4.5.4 AUDITORIA DEL SIG 4.6 REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ

1. OBJECTE I ABAST DEL SISTEMA 35


El present manual té per objecte concretar els requisits que formen part del Sistema Integrat de Gestió, d’ara endavant SIG, de SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. , d’ara endavant SAVB, en conformitat a les especificacions de la Norma OHSAS 18001:2007, ISO 9001:2000 i ISO 14001:2004. Tots els punts que formen part d’aquest manual són d’obligat compliment per a tot el personal de SAVB, en la mesura que els correspon. L’àmbit d’aplicació dels sistema mediambiental inclou tots els processos realitzats per SAVB que tenen relació amb la gestió i preservació del medi ambient. L’àmbit d’aplicació del sistema de prevenció de riscos laborals – d’ara endavant SPRL– inclou tots els processos realitzats per SAVB que tenen relació amb la gestió de la prevenció de riscos laborals. EL SIG Inclou les instal·lacions ubicades al casa serrat, s/n de joanetes.

2. PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA Aquest Manual ha estat redactat amb la fi de satisfer tant els requisits dels nostres treballadors com als requisits dels reglaments aplicables. A fi d’assolir aquests objectius, ens basem en tot el que es descriu a la norma ohsas 18002:2000 en tema de prl, a la 14001:2004 en tema de qualitat i a la 9001:2000 pel que fa al mediambient.

3. TERMES I DEFINICIONS Aquest punt, s’ha considerat interessant que cada Procediment del Sistema exposi els termes i definicions que són necessaris definir per a la correcta comprensió i implantació.

4. REQUISITS DELS SISTEMA 4.1

REQUISITS GENERALS Amb l’objectiu de definir, redactar, implementar, aprovar i mantenir al dia el Sistema Integrat de Gestió, SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. es compromet a: • • • • • •

4.2

Identificar els processos necessaris pel Sistema Integrat de Gestió i la seva aplicació. Determinar la interacció i seqüència d’aquests processos. Determinar els criteris i mètodes necessaris perquè l’operació i el control dels processos del sistema. Assegurar la disponibilitat de recursos necessaris per gestionar els processos del sistema. Efectuar un seguiment, mesura i anàlisi dels processos. Iniciar les accions correctives necessàries per obtenir els resultats planificats i la millora continua dels processos.

POLÍTICA La Direcció de SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. elabora, revisa i aprova una Política integrada dels sistemes de gestió de la qualitat, el medi ambient, la prevenció de riscos laborals i la seguretat de la informació tal i com defineix el procediment SAVB-PR-P-P1 (“Política de l’empresa”).

4.3

PLANIFICACIÓ 36


4.3.1

ASPECTES MEDIAMBIENTALS

SAVB estableix al procediment SAVB-PR-P-P2 (“Avaluació Mediambiental”), la metodologia per a la identificar els aspectes mediambientals de les seves activitats, productes i serveis, a fi d’assegurar el compliment dels requisits legals vinculats a les mateixes, establir mesures que potenciïn la prevenció de la contaminació i contribueixin a la millora continua. 4.3.2

PLANIFICACIÓ PER IDENTIFICAR EL PERILL, AVALUACIÓ DE RISCOS I CONTROL DELS RISCOS

SAVB estableix al procediment SAVB-PR-P-P3 (“Avaluació de Riscos”), la metodologia per a la identificació i estimació de la magnitud d’aquells riscos que no s’hagin pogut evitar, obtenint la informació necessària per a permetre estar en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que s’han d’adoptar, per a garantir la seguretat i la protecció dels treballadors. 4.3.3

REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS

El procediment SAVB-PR-P-P7 (“Identificació i registre dels requisits legislatius i altres requisits”), estableix la forma d’identificar i registrar tots els requisits legislatius i altres requisits aplicables a SAVB en matèria de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de riscos laborals. L’empresa comunica al personal i a les parts interessades aquests requisits legals que es troben a l’apartat de Referències de cada procediment. 4.3.4

OBJECTIUS I PROGRAMES

La redacció, aprovació i seguiment dels objectius en matèria de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de riscos laborals de SAVB es fixen segons estableix al procediment SAVB-PR-P-P8(“Objectius i Programes del SIG”). 4.3.5

PROGRAMA DE GESTIÓ DE SEGURETAT I SALUT I MEDIAMBIENTAL

La Direcció de SAVB planifica, documenta i gestiona totes les activitats de l’empresa amb l’objecte de garantir la correcta aplicació de la gestió mediambiental així com el d’eliminar o controlar i reduir els riscos que l’avaluació, la investigació d’accidents, propostes preventives i actuacions derivades de l’autoritat laboral hagin deixat de manifest, segon es defineix al procediment SAVB-PR-P-P9 (“Planificació i Programació”). 4.4

IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT 4.4.1

ESTRUCTURA I RESPONSABILITATS

SAVB defineix i documenta la responsabilitat, autoritat i la interrelació del personal que executen activitats que influeixen a la qualitat i el medi ambient, segons recull el procediment SAVB-PR-P-P10 (“Organització i responsabilitats”). Tanmateix, amb aquest mateix procediment es pretén garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball. A aquests efectes, dins el marc de les seves responsabilitats, SAVB realitza la prevenció dels riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa.

37


La prevenció dels riscos laborals es troba integrada al Sistema Integrat de Gestió de l’empresa, tant al conjunt de les seves activitats com a tots les nivells jeràrquics d’aquesta, a través de la implantació i aplicació d’un Pla de prevenció dels riscos laborals. 4.4.2

FORMACIÓ, CONEIXEMENT I COMPETÈNCIA

SAVB disposa del procediment SAVB-PR-P-P4.3 (“Formació”), on s’indica com es garanteix que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria de medi ambient, de la qualitat i preventiva amb la fi de que desenvolupi les seves habilitats necessàries que requereixen les condicions de treball. Aquesta formació es centrarà específicament al seu lloc de treball o funció, adaptada a l’evolució del seu lloc de treball i repetir-se periòdicament, quan fos necessari. 4.4.3

CONSULTA I COMUNICACIÓ

SAVB té definit el sistema i les activitats de comunicació (consulta, informació i participació) per a tot el personal de l’empresa amb relació amb les àrees en què es veu relacionat, segons s’indica al procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”).

4.4.4

DOCUMENTACIÓ

El suport documental del SIG es realitza en format paper, suport informàtic i a través de la xarxa informàtica de l’empresa, amb la finalitat de redactar d’una forma clara, resumida i senzilla com actuar sobre la gestió de la qualitat, el medi ambient i la prl, i actuar així com s’ha descrit al SIG. 4.4.5

CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ

La documentació del sistema de gestió de prevenció dels riscos laborals de SAVB s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P0 (“Documentació del S.G.P.R.L.”), al qual s’estableix el seu control per a què tota la documentació pugui ser localitzada i disponible a tots els punts on el seu funcionament sigui essencial, així com revisada periòdicament incloent-t’hi la deguda retirada de les versions obsoletes evitant un mal ús. 4.4.6

CONTROL OPERACIONAL

SAVB té definits i posats al dia procediments, que permeten assegurar i controlar les activitats essencials del sistema, permetent fer un seguiment i comprovació del seu compliment. La relació dels procediments esmentats és la següent: 4.4.7

PREPARACIÓ I RESPOSTA DAVANT D’EMERGÈNCIES

SAVB té establert al procediment SAVB-PR-P-P4.6 (“Actuació davant emergències”) el procés d’elaboració i implantació del Pla d’Emergència on es contemplen les actuacions a seguir davant determinades situacions d’emergència. Al procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”), s’estableix el sistema per a la situació davant als accidents de treball.

38


4.5

REVISIÓ I ACCIÓ CORRECTORA 4.5.1 MEDICIÓ, ANÀLISI I MILLORA SAVB realitza de forma efectiva el control de les actuacions en cada departament de l’empresa, especificant de manera documental, quines seran les actuacions a realitzar, el mode de realització i la periodicitat d’aquestes, com defineix el procediment SAVBPR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”). 4.5.2

INCIDENTS, NO CONFORMITATS, ACCIONS CORRECTORES I ACCIONS PREVENTIVES

SAVB ha establert el procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”) per a establir el sistema d’actuació, investigació i anàlisi dels accidents i incidents. Es disposa d’un procediment SAVB-PR-P5.1 (“Control i tractament de les No conformitats”) per a la utilització i investigació de no conformitats al propi SGI i adoptar mesures per a reduir qualsevol conseqüència que se’n derivin d’elles. 4.5.3

CONTROL DELS REGISTRES

La gestió dels registres de SAVB s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P0 (Documentació del S.G.I.) al qual s’estableix la seva estructura (codificació, forma) i arxiu. 4.5.4

AUDITORIA DEL SIG

SAVB aplica un programa d’auditories internes (auditories internes i externes) programades de forma periòdica, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”). 4.5.5 REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ La gerència de SAVB assumeix el compromís de l’inici i la realització de la revisió periòdica del S.I.G., avaluant el seu grau d’eficàcia, el qual té per objecte establir la millora contínua, amb l’objectiu de millorar la gestió en matèria de P.R.L. de l’empresa segons s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P6 (“Millora contínua, Revisió i Auditories Legals del SIG”).

39


Annex 2. Sistema de traçabilitat

Aquest mòdul del sistema de traçabilitat de Delsys, permet el control i la gestió de les recepcions de matèria fresca i matèria auxiliar a l’empresa, obtenint informació de la planta en temps real i permetent minimitzar els errors humans. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa. Totes les recepcions s’identifiquen mitjançant codi de barres per facilitar el control de traçabilitat.

El mòdul de recepció permet obtenir directament o mitjançant un enllaç automàtic al sistema comercial les comandes de compra previstes de recepcionar. Un cop es disposa de les comandes, el programa permet interactuar amb l’operari d’una manera molt simple i eficaç, la recepció i descàrrega de cada camió. El programa controla la utilització de les diferents balances del moll de descàrrega ( empotrades, fixes, ... ) per a registrar el pes de cada una de les unitats de descàrrega ( palets, gàbies, caixes, banyeres, ... ), i permet el càlcul de les tares simples, dobles i triples per a cada unitat.

40


Pesatge de Matèria Primera El programa permet la gestió de recepcions múltiples de comandes, de manera que es pot recepcionar una mateixa comanda en dies diferents, i es gestionen els albarans de descàrrega automàticament. El programa contempla la impressió d’etiquetes de traçabilitat per a la matèria primera, amb la facilitat de poder configuració visualment el format de les etiquetes que es volen imprimir.

El programa permet la gestió automàtica de devolucions de matèria primera, amb la corresponent assignació de motius de devolució. Les devolucions es poden imputar directament en les comandes de recepció. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa.

Aquest mòdul del sistema de traçabilitat de Delsys, permet el control i la gestió de les partides d’elaboració de plats cuinats, obtenint informació de la planta en temps real i permetent calcular productivitats i rendiments per a cada uns dels processos. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa

Al inicial els processos d’elaboració de plats cuinats, el programa demana la lectura dels codis de barres de les matèries primeres ( totes etiquetades a les entrades ) i registra tots els articles/lots que intervenen en cada plat. 41


Durant l’elaboració, es poden obtenir tant articles finals com semielaborats ( articles que s’utilitzaran més endavant en altres plats). Els plats finalitzats s’etiqueten amb codi de barres EAN128 per el control de traçabilitat. La identificació inclou : Article, Data Caducitat, Lot Per als articles de pes variable ( articles on el preu depèn del pes ) el programa permet el pesatge del producte i la identificació inclou el pes. El control de lots es realitza per article/dia.

Els productes entremitjos que s’utilitzen per a la elaboració posterior de productes, s’identifiquen i entren a càmera, de manera que en l’elaboració posterior actuaran com a matèria primera semielaborada. Al utilitzarlos de nou, l’operari ha de llegir el codi de barres ( al igual que es fa ja amb les matèries primeres ).

Els articles disponibles en grans quantitats i de llarga duració ( sal, espècies, … ) es gestionen en lots automàtics. Al realitzar una compra de sal, el programa dona d’alta en estoc l’article i l’operari indica quin és el lot actual d’aquest producte. Mentre no hi hagi un canvi de lot, el programa va consumint del lot actual de forma automàtica ( per no haver d’indicar el mateix lot a cada moment ). Quan s’acaba el producte ( s’acaba el lot de sal ), s’activa automàticament el següent lot.

El mòdul d’expedicions de Delsys permet la gestió Total de la sala d’expedicions de la seva empresa. Des de la recepció de comandes de venta, fins a la complexa configuració de les condicions particulars d’etiquetatge. Permetent a la seva empresa la funcionalitat necessària per a poderse adaptar autònomament a totes les condicions d’etiquetatge dels seus clients. El control de l’expedició permet registrar tota la informació de traçabilitat per poder conèixer automàticament la distribució de lots a clients.

El programa d’expedicions permet l’enllaç amb el sistema comercial de l’empresa per a la recepció automàtica de les comandes de venta de la seva empresa. Un cop obtingudes les comandes, el programa permet la gestió de la complementació per part de l’operari, d’una manera molt fàcil i intuïtiva, per facilitat el treball als operaris. El programa permet fer les previsions de producte a servir en funció de les comandes de venta, per tal d’optimitzar el treball dels operaris. El programa controla el pesatge i l’etiquetatge de cada una de les peces i/o caixes, capturant el pes de la balança automàticament. El programa permet diferents punts de treball en paral·lel, de manera que pot tenir dues o més línies de servei i pesatge de comandes funcionant al mateix temps. Cada punt de pesatge pot servir una línia de comanda i es pot compartir una mateixa comanda antre diferents punts de pesatge al mateix temps. El programa permet interrompre el servei d’una comanda, i reemprendre’l més endavant al mateix punt on s’havia deixat. Un cop finalitzades les comandes, el programa s’enllaça amb el sistema comercial de l’empresa i retorna les unitats i quilos realment servits, eliminant d’aquesta manera la necessitat de papers dins d’expedicions.

42


El programa d’expedicions permet la configuració de les dades d’etiquetatge d’una manera simple. Es disposen de múltiples nivells d’informació de manera que no és necessària la duplicació de codis d’articles o de clients per a poder complir amb unes condicions especials d’etiquetatge. El programa permet configurar tots els paràmetres de pesatge i etiquetatge a nivell de : Article Article / País Client Client / Enviament Client / Enviament / Article Família d’articles Família d’articles / País Per a cada nivell, el programa permet especificar condicions particulars i úniques.

Manteniment de les dades d’Article

El programa d’Expedicions incorpora un programa per el disseny gràfic dels formats d’impressió. La avantatge del nostre sistema és que un sol format d’etiqueta és vàlid per els diferents models d’etiquetadora suportats, i el sistema de variables dinàmiques de dades permet tenir un sol format d’etiqueta per múltiples articles i clients, de manera que el manteniment es redueix sensiblement.

-

Permet el pesatge peça a peça o caixa a caixa Controla la impressió d’etiquetes de totals automàticment ( caixes, palets, totals) 43


-

-

Diferents formats d’impressió en funció del tipus de pesatge ( formats diferents per la peça, la caixa, el palet i el total ) Diferents configuracions de codis de barres en funció del tipus de pesatge ( diferents per peça, caixa, palet, total ) Permet a l’usuari la configuració dels diferents formats de codis de barres ( EAN13, DUN14,EAN128…) Estàndards de codificació : EAN, GEDCOD, SAN Control automàtic d’interval de pesos per classificacions Permet la utilització d’una etiquetadora per a tots els tipus de pesatge, o etiquetadores diferents per a cada un dels tipus p.e.: Etiquetadora 1 : Peça Etiquetadora 2 : Caixa Etiquetadora 3 : Palet, Total Connexió automàtica amb diferents models d’etiquetadores del mercat Disseny gràfic dels formats d’etiquetes per part de l’usuari Disseny de format d’etiqueta únic, independentment de la marca I model de les etiquetadores. Connexió automàtica amb diferents marques i models de balances del mercat. (última novetat : enllaç automàtic amb etiquetadores bizerba ) Gestió d’Ingredients i Idiomes

44


Annex 3. Taules d’indicadors

Taula d’indicadors del Codi de Gestió Sostenible

PÀGINA

1

1.1 Declaració de la direcció

5

1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

3

6

1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors 1.5 Organigrama de l’organització

6

1.6 Localització de l’organització

6

1.7 Nombre de països on opera l’organització

6

1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

7

1.9 Mercats on opera l’organització

7

9

1.10 Dimensions de l’organització 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència 1.14 Període cobert per la memòria

9

1.15 Any de la memòria més recent

9

9

1.16 Cicle de presentació de la memòria 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

9

1.19 Abast i cobertura de la memòria

9

1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries 1.24 Taules d’indicadors

4

7

1. Aspectes Generals de l’Organització

INDICADORS CGS

7 7

9

9 9 9 45 9 8 8

1.25 Verificació de la memòria 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres 1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

45


INDICADORS ECONÒMICS

PÀGINA

10 11 10

2. Ús de recursos locals

11

11 26

12 12

3. Gestió Empresarial 12 12

4. Sistemes de Gestió 5. Màrqueting Responsable 6. Noves Tecnologies de la Informació 7. Innovació

13 15 13

14 14 14 16 16 16

INDICADORS CGS

2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades 2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats 2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte total de vendes 2.9 % treballadors residents al territori / total de la plantilla 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització 3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei 3.6 Coneixement de les empreses competidores i la seva importància dins el mercat 3.7 Identificació dels punts forts i els punts febles de la competència i els factors que ens diferencien 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes i/o serveis 5.1 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting 5.2 Realització d’accions per promoure l’ús responsable i segur dels productes 6.1 % de recursos destinats a NTIC / total inversió de l’empresa 6.2 % de persones treballadores que utilitzen NTIC / total plantilla 6.3 Tipologia de les NTIC utilitzades per l’organització 6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat 7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització

46


INDICADORS AMBIENTALS

PÀGINA

8. Política Ambiental

17

9. Gestió de l’Aigua

18 18

21

10. Residus 21 21

11. Contami_ nació acústica

19 20 22

23

16. Integració ambiental dels treballadors 17. Innovació ambiental 18. Integració de l’entorn 19. Conser_ vació de l’entorn

9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades 9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció 10.2 Separació en origen dels residus i gestió d’aquests amb gestors autoritzats 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres 11.1 Diferència entre el soroll produït per l’activitat i els valors límit fixats per la llei 11.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte del soroll produït 12.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte de l’enllumenat exterior

14. Degradació del Sòl

15. Contami_ nació de l’aire

8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

12.1 Existència d’enllumenat exterior de l’activitat . Nivell de lux emesos

12. Contami_ nació lumínica 13. Gestió de l’energia

INDICADORS CGS

22

23

23 23 23

13.1 Consum d'energia / unitats de producció 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa 14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió 15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció 15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció 15.3 Iniciatives per reduir les emissions atmosfèriques i les reduccions assolides 15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informarlos al respecte 16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal laboral i els fixats per la normativa 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements naturals i culturals de la seva propietat 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

47


INDICADORS SOCIALS

20. Grups d’Interès

PÀGINA

INDICADORS CGS

25

20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

25

20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

25 26

21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla

27

27

21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

29

21.6 Nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments / total de la plantilla

27

21. Condicions sociolaborals dels /les treballadors/es 30

28

28

22. Participació de les persones treballadores

28 28 28

29

23. Igualtat d’Oportunitats

28

23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals 23.4 Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral

29 29 30

24. Formació de les persones treballadores

21.7 Índex d'absentisme laboral 21.8 Índex d’absentisme laboral no justificat 21.9 Nivell de satisfacció a la feina 21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció. 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència 21.12 Inversió i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia més enllà de la llei 21.13 Acords per beneficis socials 21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla 21.15 Índex de baixes laborals 21.16 Existència de mesures per a una millor organització del temps 21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa 22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

30

23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat 24.1 Inversió destinada a la formació laboral 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla 24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació 24.6 Llocs coberts per promoció interna

48


30

25. Comunitat

30 12, 30

30 30

26. Cooperació interempre_ sarial 31

24.7 Desenvolupament professional dels treballadors en el sí de l’empresa. Aprenentatge al llarg de la vida. 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius 25.2 integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s’ubica l’organització 25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral 25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori 25.9 Proporcionar informació als grups d’interès sobre els valors identitaris del territori 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany l'organització 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori 26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

31

27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

31

27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

31

27.5 Proporció anual de clients fidelitzats 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats 27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

31 31

27. Satisfacció col·lectiu client

32

31

32 32

28. Empreses proveïdores

32

28.3 Termini mitjà de pagament a les empreses proveïdores 28.4 Termini màxim de pagament a les empreses proveïdores

33

29. Competència

27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts 27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals) 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

28.5 % d'empreses proveïdores del territori/ total d'empreses proveïdores 28.6 % de dependència d’empreses proveïdores 28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

49


TAULA DE CONTINGUTS DE GRI Indicador GRI

Descripció

Pàgina

CONTINGUTS BÀSICS PART I: Perfil 1. Estratègia i anàlisis 1,1

Declaració del màxim responsable de la presa de decisions de l'organització

1

1,2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats 2. Perfil de l'organització

5

2,1 2,2

3 4

2,3 2,4

2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 2,10

Nom de l'organització Principals marques, productes i/o serveis Estructura operativa de l'organització, incloses les principals divisions, entitats operatives, filials i negocis conjunts (joint ventures) Localització de la seu principal de l'organització Número de països en els que opera l'organització i nom dels països en els que desenvolupa activitats significatives o els que siguin rellevants específicament respecte als aspectes de sostenibilitat tractats en la memòria Naturalesa de la propietat i forma jurídica Mercats servits (incloent el desglos geogràfic, els sectors que abasteix i els tipus de clients/beneficiaris Dimensions de l'organització informant Canvis significatius durant el període cobert per la memòria en la mida, estructura i propietat de l'organització Premis i distincions rebuts durant el període informatiu

6 6

6 6 7 7 7 7

3. Paràmetres de la memòria Període cobert per la informació continguda en la memòria (per exemple, exercici 3,1 fiscal, any calendari) 3,2 Data de la memòria anterior més recent (si és el cas). 3,3 Cicle de presentació de memòries (anual, biennal, etc.). 3,4 Punt de contacte per qüestions relatives a la memòria o al seu contingut 3,5 Procés de definició del contingut de la memòria

9 9 9 9 9

Cobertura de la memòria (per exemple, països, divisions, filials, instal·lacions llogades, negocis conjunts, proveïdors). Consulti el Protocol sobre la Cobertura de la memòria de GRI, per més informació

9

3,6 3,7

3,8

3,9

3,10 3,11 3,12 3,13

Indicar l'existència de limitacions de l'abast o cobertura de la memòria La base per incloure informació en el cas de negocis conjunts (joint ventures), filials, instal·lacions llogades, activitats subcontractades i altres entitats que puguin afectar significativament a la comparabilitat entre períodes i/o entre organitzacions Tècniques de medició de dades i bases per realitzar els càlculs, incloses las hipòtesis i tècniques subjacents a les estimacions aplicades en la recopilació d'indicadors i demés informació de la memòria Descripció de l'efecte que pugui tenir la reexpressió d'informació pertinent a memòries anteriors, juntament amb les raons que han motivat aquesta reexpressió (per exemple, fusions i adquisicions, canvi en els períodes informatius, naturalesa del negoci, o mètodes de valoració) Canvis significatius relatius a períodes anteriors en l'abast, la cobertura o els mètodes de valoració aplicats a la memòria Taula que indica la localització dels continguts bàsics en la memòria Política i pràctica actual en relació amb la sol·licitud de verificació externa de la memòria 50

9

9

9

9 9 52 9


4. Govern, compromís i participació dels grups d'interès

4,1 4,2

4,3 4,4

4,5 4,6

4,7

4,8

L'estructura de govern de l'organització, incloent els comitès del màxim òrgan de govern responsable de les tasques de definició de l'estratègia o la supervisió de l'organització S'ha d'indicar si el president del màxim òrgan de govern ocupa també un càrrec executiu En aquelles organitzacions que tinguin estructura directiva unitària, s'ha d'indicar el número de membres del màxim òrgan de govern que siguin independents o no executius Mecanismes dels accionistes i treballadors per comunicar recomanacions o indicacions al màxim òrgan de govern Vincle entre la retribució dels membres del màxim òrgan de govern, alts directius i executius (inclosos els acords d'abandonament del càrrec) i l'acompliment dels objectius de l'organització (inclosos els socials i ambientals) Procediments implantats per evitar conflictes d'interessos en el màxim òrgan de govern Procediment de determinació de la capacitació i experiència exigible als membres del màxim òrgan de govern per poder guiar l'estratègia de l'organització en els aspectes socials, ambientals i econòmics. Declaracions de missió i valors desenvolupades internament, codis de conducta i principis rellevants pel desenvolupament econòmic, ambiental i social, i l'estat de la seva implementació.

Procediments del màxim òrgan de govern per supervisar la identificació i gestió, per part de l'organització, del desenvolupament econòmic, ambiental i social, inclosos riscs i oportunitats relacionats, això com l'adherència o compliment dels 4,9 estàndards acordats a nivell internacional, codis de conducta i principis. Procediments per avaluar el desenvolupament propi del màxim òrgan de govern, 4,10 en especial respecte al desenvolupament econòmic, ambiental i social. Descripció de com l'organització ha adoptat un plantejament o principi de 4,11 precaució. Principis o programes socials, ambientals i econòmics desenvolupats externament, així com qualsevol altra iniciativa que l'organització subscrigui o 4,12 aprovi. Principals associacions a les que pertany (associacions sectorials) i/o ens nacionals i internacionals als que l'organització dóna suport i estigui present en els òrgans de govern, participi en projectes o comitès, proporcioni un finançament important que excedeixi les obligacions dels socis, tingui 4,13 consideracions estratègiques 4,14 Relació dels grups d'interès que l'organització ha inclòs Base per la identificació i selecció de grups d'interès amb els quals l'organització 4,15 es compromet Enfocs adoptats per la inclusió dels grups d'interès, incloses la freqüència de la 4,16 seva participació por tipus i categoria de grups d'interès Principals preocupacions i aspectes d'interès que han sorgit a través de la participació dels grups d'interès i la forma en la que ha respost l'organització als 4,17 mateixos en l'elaboració de la memòria CONTINGUTS BÀSICS PART III: Indicadors de d'acompliment Dimensió econòmica Acompliment econòmic

51

6 6

6 28

8

8

12,37

12 12 17

25 25


EC1 EC2 EC3

Valor econòmic directe generat i distribuït, incloent ingressos, costos d'explotació, retribució a treballadors, donacions i altres inversions a la comunitat, beneficis no distribuïts i pagaments a proveïdors de capital i a governs. Conseqüències financeres i altres riscs i oportunitats per les activitats de l'organització degut al canvi climàtic Cobertura de les obligacions de l'organització degudes a programes de beneficis socials.

7,11

EC4 Ajudes financeres significatives rebudes de governs. Presència al mercat

EC5

Rang de les relacions entre el salari inicial estàndard i el salari mínim local en llocs on es desenvolupen operacions significatives

Política, pràctiques i proporció de despesa corresponent a proveïdors locals en llocs on es desenvolupen operacions significatives Procediments per la contractació local i proporció d'alts directius procedents de EC7 la comunitat local en llocs on es desenvolupen operacions significatives Impacte econòmic indirecte EC6

EC8

Desenvolupament i impacte de les inversions en infraestructures i els serveis prestats principalment pel benefici públic mitjançant compromisos comercials, pro bono, o en espècie

EC9

Enteniment i descripció dels impactes econòmics indirectes significatius, incloent l'abast d'aquests impactes

10,11,33

Dimensió ambiental Materials EN1

Materials utilitzats, per pes o volum

EN2 Energia

Percentatge dels materials utilitzats que són materials valoritzats

21

EN3

Consum directe d'energia desglossat per fonts primàries

19

EN4

Consum indirecte d'energia desglossat per fonts primàries

19

EN5

Estalvi d'energia degut a la conservació i a millores en l'eficiència

20

EN6

Iniciatives per proporcionar productes i serveis eficients en el consum d'energia o basats en energies renovables, i les reduccions en el consum d'energia com a resultat d'aquestes iniciatives Iniciatives per reduir el consum indirecte d'energia i les reduccions aconseguides amb aquestes iniciatives

20

EN7 Aigua EN8 EN9

Captació total d'aigua per fonts Fonts d'aigua que han estat afectades significativament per la captació d'aigua

EN10 Percentatge i volum total d'aigua reciclada i reutilitzada Biodiversitat

EN11

Descripció dels terrenys adjacents o ubicats dins d'espais naturals protegits o d'àrees d'alta biodiversitat no protegides. Indicar la localització i la mida dels terrenys en propietat, llogats, o que són gestionats d'alt valor en biodiversitat en zones alienes a àrees protegides

52

20

18 18


EN12 EN13 EN14

Descripció dels impactes més significatius en la biodiversitat en espais naturals protegits o en àrees d'alta biodiversitat no protegides, derivats de les activitats, productes i serveis en àrees protegides i en àrees d'alt valor en biodiversitat en zones alienes a les àrees protegides Hàbitats protegits o restaurats Estratègies i accions implantades i planificades per la gestió d'impactes sobre la biodiversitat

17

Número d'espècies, desglossades en funció del seu perill d'extinció, incloses en la Llista Vermella de la IUCN i en llistats nacionals els hàbitats dels quals es trobin en EN15 àrees afectades per les operacions segons el grau d'amenaça de l'espècie Emissions, vessaments i residus EN16

Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d'efecte hivernacle, en pes

23

EN17

23

EN18

Altres emissions indirectes de gasos d'efecte hivernacle, en pes Iniciatives per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les reduccions aconseguides

EN19

Emissions de substàncies destructores de la capa d'ozó, en pes

EN20 EN21 EN22 EN23

NO, SO i altres emissions significatives a l'aire por tipus i pes Vessament total d'aigües residuals, segons la seva naturalesa i destí Pes total de residus gestionats, segons tipus i mètode de tractament Número total i volum dels vessaments accidentals més significatius

EN24

Pes dels residus transportats, importats, exportats o tractats que es consideren perillosos segons la classificació del Conveni de Basilea, annexes I, II, III i VIII i percentatge de residus transportats internacionalment

Identificació, mida, estat de protecció i valor de biodiversitat de recursos hídrics i hàbitats relacionats, afectats significativament per vessaments d'aigua i aigües EN25 d'escorrentia de l'organització informant Productes i serveis

EN26

17

Iniciatives per minorar els impactes ambientals dels productes i serveis, i grau de reducció d'aquest impacte

Percentatge de productes venuts, i els seus materials d'embalatge, que són EN27 recuperats al final de la seva vida útil, per categories de productes Compliment normatiu

EN28 Transport

Cost de les multes significatives i número de sancions no monetàries per incompliment de la normativa ambiental

EN29

Impactes ambientals significatius del transport de productes i altres bens i materials utilitzats per les activitats de l'organització, així com del transport de personal

General EN30

Desglòs per tipus del total de despeses i inversions ambientals

7

17

Dimensió social Treball LA1 LA2

Desglòs del col·lectiu de treballadors per tipus de treball, per contracte i per regió Número total de treballadors i rotació mitja de treballadors, desglossats per grup d'edat, sexe i regió

LA3

Beneficis socials pels treballadors amb jornada completa, que no s'ofereixen als treballadors temporals o de mitja jornada, desglossat per activitat principal 53

26,28 27


Relació Empresa/Treballadors LA4

Percentatge de treballadors coberts por un conveni col·lectiu Període(s) mínim(s) de preavís relatiu(s) a canvis organitzatius, incloent si LA5 aquestes notificacions són especificades en els convenis col·lectius Salut i seguretat en el treball

LA6

Percentatge del total de treballadors que està representat en comitès de salut i seguretat conjunts de direcció-treballadors, establerts per ajudar a controlar i assessorar sobre programes de salut i seguretat en el treball

Taxa d'absentisme, enfermetats professionals, dies perduts i número de víctimes mortals relacionades amb el treball per regió Programes d'educació, formació, assessorament, prevenció i control de riscs que s'apliquin als treballadors, a les seves famílies o als membres de la comunitat en LA8 relació amb enfermetats greus LA9 Assumptes de salut i seguretat coberts en acords formals amb sindicats Formació i educació LA7

Promig d'hores de formació a l'any per treballador, desglossat per categoria de treballador Programes de gestió d'habilitats i de formació continua que fomenten l'ocupació dels treballadors i que donen suport a la gestió del final de les seves carreres LA11 professionals Percentatge de treballadors que reben avaluacions regulars del seu acompliment LA12 i del desenvolupament professional Diversitat i igualtat d'oportunitats LA10

LA13 LA14

Composició dels òrgans de govern corporatiu i la plantilla, desglossat per sexe, grup d'edat, pertinença a minories i altres indicadors de diversitat Relació entre salari base dels homes amb relació al de les dones, desglossat per categoria professional

Dimensió de Drets Humans Pràctiques d'inversió i aprovisionaments

HR1 HR2

Percentatge i número total d'acords d'inversió significatius que incloguin clàusules de drets humans o que hagin sigut objecte d'anàlisis en matèria de drets humans Percentatge dels principals distribuïdors i contractistes que han estat objecte d'anàlisis en matèria de drets humans, i mesures adoptades com a conseqüència

Total d'hores de formació dels treballadors sobre polítiques i procediments relacionats amb aquells aspectes dels drets humans rellevants per les seves HR3 activitats, incloent el percentatge de treballadors formats. No discriminació HR4 Número total d'incidents de discriminació i mesures adoptades Llibertat d'associació i Convenis Col·lectius Activitats de l'organització en les quals el dret de llibertat d'associació i d'acollirse a convenis col·lectius pugui córrer importants riscs, i mesures adoptades per HR5 donar suport a aquests drets Abolició de l'explotació infantil

54

29 27


Activitats identificades que comporten un risc potencial d'incidents d'explotació HR6 infantil, i mesures adoptades per contribuir a la seva eliminació Prevenció del treball forçós i obligatori Operacions identificades com a risc significatiu de ser orígens d'episodis de treball HR7 forçós o no consentit, i les mesures adoptades per contribuir a la seva eliminació Pràctiques de seguretat Percentatge del personal de seguretat que ha estat format en les polítiques o procediments de l'organització en aspectes de drets humans rellevants per les HR8 activitats Drets dels indígenes

HR9

Número total d'incidents relacionats amb violacions dels drets dels indígenes i mesures adoptades

Dimensió de la Societat Comunitat

SO1 Corrupció

Naturalesa, abast i efectivitat de programes i pràctiques per avaluar i gestionar els impactes de les operacions en les comunitats, incloent l'entrada, l'operació i la sortida de l'empresa

Percentatge i número total d'unitats de negoci analitzades en relació a riscos SO2 relacionats amb la corrupció Percentatge de treballadors formats en les polítiques i procediments SO3 anticorrupció de l'organització SO4 Mesures preses en resposta a incidents de corrupció Política Pública Posició en les polítiques públiques i participació en el desenvolupament de les mateixes i d'activitats de “lobbying” Valor total de les aportacions financeres i en espècie a partits polítics o a SO6 institucions relacionades, per països. Comportament de Competència Deslleial SO5

Número total d'accions per causes relacionades amb pràctiques monopolístiques SO7 i contra la lliure competència, i els seus resultats Compliment normatiu

SO8

Valor monetari de sancions i multes significatives i número total de sancions no monetàries derivades de l'incompliment de les lleis i regulacions

Dimensió per la Responsabilitat sobre productes Salut i Seguretat del Client

PR1

PR2

Fases del cicle de vida dels productes i serveis en les quals s'avaluen, per ser millorats, els impactes que generen en la salut i seguretat dels clients, i percentatge de categories de productes i serveis significatius subjectes a aquests procediments d'avaluació Número total d'incidents derivats de l'incompliment de la legalitat o dels codis voluntaris relatius als impactes dels productes i serveis en la salut i la seguretat durant el seu cicle de vida, distribuïts en funció del tipus de resultat d'aquests incidents 55

7


Etiquetat de Productes i Serveis

PR3

Tipus d'informació sobre els productes i serveis que són requerits pels procediments en vigor i la normativa, i percentatge de productes i serveis subjectes a aquests requeriments informatius.

13,31

Número total d'incompliments de la legalitat i dels codis voluntaris relatius a la informació i l'etiquetatge dels productes i serveis, distribuïts en funció del tipus PR4 de resultat d'aquests incidents. Pràctiques en relació a la satisfacció del client, incloent els resultats dels estudis PR5 de satisfacció del client. Comunicacions de Màrqueting

PR6

31

Programes de compliment de les lleis o adhesió a estàndards i codis voluntaris esmentats en comunicacions de màrqueting, inclosos la publicitat, altres activitats promocionals i els patrocinis

Número total d'incidents fruit de l'incompliment de les regulacions relatives a les comunicacions de màrqueting, incloent la publicitat, la promoció i el patrocini, PR7 distribuïts en funció del tipus de resultat d'aquests incidents Privacitat del Client

31

Número total de reclamacions degudament fonamentades en relació a la PR8 privacitat i la fuga de dades personals de clients Compliment normatiu

PR9

Cost d'aquelles multes significatives fruit de l'incompliment de la normativa en relació al subministra i el ús de productes i serveis de l'organització

7

TAULA DE CONTINGUTS DE GRI C

C+

Auto declarat Revisat per tercers



Revisat per GRI

56

B

B+

A

A+

Memòria de sostenibilitat Menja'm 2012  

Memòria de sostenibilitat Menja'm 2012 segons Codi de Gestió Sostenible

Advertisement