MELIC 106

Page 1

e]da[ OOLJ OD UHYLVWD L DEDQV

PLWMj G·H[SUHVVLy MRYH GH 0LVODWD Q~P WDUGRU

SDVVD OD

GH UHFLFODU OD

entrevista entrevista

&DUPHQ $PRUDJD ILQDOLVWD GHO SUHPL ILQDOLVWD GHO SUHPL 3ODQHWD 3ODQHWD

Ly 7($0 O·DVVRFLDF DU RUJDQLW] D Y , + 6 8 6 GD XQD WURED

HQWUH YLVWD D 7R QL $UHQD V

RFWXEUH MRYH

QRX UHJL GRU GH -R MRYHQWXW

TXq IDQ OHV DVVRFLDFLRQV MXYHQLOV GH 0LVODWD"

VOLEM¾ACONSEGUIR¾ UNA¾MAJOR¾IMPLICACIt¾ DELS¾JtVENS

ǁǁǁ͘ĨĂĐĞŬ͘ĐŽŵͬŵŝƐůĂƚĂũŽǀĞ ǁǁǁ͘ƚƵĞŶƟ ͘ĐŽŵ Ͳ ƉăŐŝŶĂ ĞŶƚƌĞƐ :ŽǀĞƐ ĚĞ DŝƐůĂƚĂ

ooo&eakdYlYbgn]&gj_


e]da[

editorial

exposiciĂł

$UW L 6,'$

INAUGURACIĂ“

.30h.

1 de desembre, 19

Esta exposiciĂł recull els treballs dels i les alumnes de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València que juntament amb CALCSICOVA (Coordinadora d’Associacions de Lluita contra la Sida de la Comunitat Valenciana) organitza esta convocatòria que vol comprometre l’estètica amb l’ètica. Es tracta d’una col¡lecciĂł de treballs que pretenen conscienciar la poblaciĂł de la realitat social del VIH-SIDA. La mostra estĂ formada per diferents propostes artĂ­stiques que mesclen pintura, escultura i altres tècniques d’art modern per a mostrar una realitat, la del virus VIH i els riscos que provoquen la seua infecciĂł. Mislata acull esta sempre interessant i estimulant expressiĂł d’idees sobre el fenòmen de la SIDA quan es complixen 30 anys des del primer cas diagnosticat. Centre Jove del Mercat C/ Major, 36 - Mislata Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 17 a 21h, els dissabtes de 10 a 14h. organitzen:

col¡labora:

FDIp WHDWUH

Domingo Chinchilla i Ă€lvar CarpĂ­ Dijous 24 de novembre a les 22.30 h. Al Centre Jove del Mercat. Aforament limitat. Entrada lliure. Cuinar, netejar, comprar, fer el llit, posar la rentadora, parar taula, estendre la roba, veure la tele, arreplegar la roba, parlar per telèfon, planxar la roba, fer l’amor, guardar la roba...I amb tot, continuar dignes i estimar-se.

&RVHV HOHYDGHV L FRVHV G¡DQDU SHU FDVD

(UVC ZKSWGVC VCP DQPKEC ™U /CKC +C QORNKV FÙCNGITKC GNU UGWU RCTGU 0CT�C -QU™ K 5WD™P 0QNVGU HGNKEKVCVU FG RCTV FGNU EQORCP[U FGNU &GPVTGU -QXGU FG 0KUNCVC K FGN 0GNKE

Arriba la tardor, comencen les classes, la natura es transforma i amb este canvi d’estaciĂł apareix la nova oferta formativa i d’oci dels Centres Joves. PodrĂ s fer cursos, riure amb els monòlegs, veure exposicions, assistir a la presentaciĂł d’un llibre, arreplegar l’agenda gratuĂŻtament i presentar-t’hi per a ser corresponsal... Un altra transformaciĂł que estĂ s veient ara ĂŠs que el Melic ha canviat el seu disseny, però mantĂŠ el seu esperit de participaciĂł juvenil renovat. Des de la revista MELIC t’invitem a participar en la revista aportant-hi fotos, dibuixos, relats, poesies, fent articles o opinant dels temes que t’interessen... TambĂŠ en este temps de crisi ajustem el nostre pressupost perquè puga fer-se la revista. Has notat que alguns nĂşmeros de la revista no t’han arribat a casa, no obstant això ha mantingut el seu treball publicant-se per Internet. Intentarem fer un esforç perquè t’arribe a casa, el que ens cal ĂŠs que ens avises si t’arriba per duplicat (al mateix nom), si rebeu mĂŠs d’un Melic a la mateixa casa... i si, en algun moment deixes de voler rebre el MELIC, que ens avises a este correu: melic@mislatajove.org.

sumari

editorial.................................. pĂ g. 2 en portada............................. pĂ g. 3 oci nocturn a Mislata............ pĂ g. 4 al lĂ­mit..................................... pĂ g. 5 entrevista a Carmen Amoraga........... pĂ gs. 6 - 7 tecnologia........................ pĂ gs. 6 - 7 viatges..................................... pĂ g. 8 entrevista a Toni Arenas....... pĂ g. 9 mĂşsica........................... pĂ gs. 10 - 11 associacions......................... pĂ g. 12 consell de la joventut........... pĂ g. 13 teatre i llibres........................ pĂ g. 14 creaciĂł jove........................... pĂ g. 15 Han col•laborat en este nĂşmero: AgnĂŠs Talaya, Alberto Llopis, Ana Campos, Ana MÂŞ RodrĂ­guez, Arman Sardaryan, Ayuru-chan, Biblioteca PĂşblica Municipal Mislata, Carlos CatalĂĄ, Carolina GĂłmez, Cèlia PalatsĂ­, Cristina Moreno, Empar Medrano, Esther Ferrandis, Isabel MartĂ­nez, Jaime SĂĄnchez, Laura Chaparro, MÂŞ JosĂŠ de la Cruz, Mariam Cardona, Montse Navarro, OJE, Patrizia Madrid, Pere Peris, RubĂŠn Parra, Team Sushi, Toni Arenas, Vicente Cubas, Ximo CĂĄdiz.


e]da[

Team Sushi ĂŠs una associaciĂł de manga, anime i cultura oriental. Sent aixĂ­, la idea d’organitzar un esdeveniment otaku a Mislata va sorgir juntament amb la mateixa idea de crear l’associaciĂł, ja que era un dels seus objectius: muntar una cosa on els aficionats al manga i a l’anime pogueren passar-ho bĂŠ, reunir gent amb les mateixes aficions i disfrutar d’elles. Silvia Gaspar, la presidenta de l’associaciĂł, comenta: “Vam vore la nostra oportunitat de començar a donar els primers passos com a organitzadors d’esdeveniments otaku en entrar en el programa Estiu Actiu de l’Ajuntament de Mislata. La primera idea va ser fer dos concursos: un de dibuix manga i un altre de fotografia de Cosplay (disfresses de personatges de sèries, pel•lĂ­cules o videojocs). ExposarĂ­em els finalistes d’ambdĂłs concursos en una sala, en què aprofitarĂ­em per a donar un xicotet concert per a animar l’ambient.â€? Però la idea va anar creixent rĂ pidament, a mesura que s’anaven proposant mĂŠs activitats. Al final, l’esdeveniment va acabar per utilitzar

LESž/PINIONS Juan JesĂşs Arechavala “Sincerament, per al que vos han prestat i heu aconseguit, fantĂ stic! Perquè de veritat, m'ha encantat, espere ansiĂłs el segĂźent!â€?

Miriam Herranz (membre de Team Sushi i una de les organitzadores de Mislata Otaku)

“Per a ser el primer esdeveniment que hem muntat ha quedat genial, al meu parer. Va haver-hi moviment tota l’estona, tot el mĂłn podia fer una o altra cosa que li agradara, tot divertit, menjar bo i gent del staff amable, fantĂ stica, i a mĂŠs tots molt guapos...â€?

mĂŠs activitats que ens haguera agradat proposar, com un torneig de Jugger o Softcombat en tot el Centre Jove del Mercat. Es va habilitar exterior, però en general estem molt contents una sala per a videojocs, una altra per a jocs de amb el resultat. Per a una associaciĂł jove com taula, una tercera per a tornejos de cartes i una nosaltres, haver tingut esta acollida ha sigut altra mĂŠs per a karaoke i jocs de ball. A mĂŠs, a una espenta molt gran. Esperem poder tornar la sala d’exposicions es va col•locar una tarima a muntar esdeveniments per l’estil en un futur, i a fi d’organitzar concursos d’allò mĂŠs divers i sobretot continuar disfrutant amb això.“ dos concerts. En l’escenari va “Certament, no esperĂ vem tan bona haver-hi activitats acollida, encara AžSOPAžDEžIžž N per a tots els gustos: U

ž N E M A que el mĂłn otaLž*APt žA ›DIN”REMžR R A concurs de karaoke, L U P O TžP Ež ku a València ĂŠs FIDEUSžMOLANELLETSžFARCITSžD de Cosplay, de ball, Âœ S žP molt actiu i semT I

N Z E O A IM D N O PAžB inclĂşs d’imitacions žC žI S URE pre estĂ disposat CARN žVERD o de dibuix extrem. a donar suport a Haru-chan, integrant nous esdevenide l’associaciĂł, va donar un concert de cançons ments i a passar-ho bĂŠ. GrĂ cies famoses d’anime, i Ximo Duval va tancar l’esa la gran difusiĂł que ens vam esforçar per fer deveniment amb un concert de piano. A mĂŠs, per les xarxes socials, va vindre moltĂ­ssima gent es va vendre menjar japonĂŠs per a ambientar i quasi ni cabĂ­em en les diferents sales, a mĂŠs, el l’esdeveniment: ramen, una sopa de fideus pĂşblic estava molt animat i vam disfrutar molmolt popular al JapĂł; i pa baozi, una espècie de tĂ­ssim amb ells. Ens vam quedar sense lloc per a panellets farcits de carn, verdures i condiments.

Liza Pluijter Izquierdo (cofundadora de Vam acabar esgotats, però veure tota eixa gent Team Sushi i una de les organitzadores de Mislata Otaku)

que s’ho passava bÊ, la sensació del treball ben fet i tot va fer que valguera la pena.�

“Quan ens van dir que podrĂ­em organitzar un esdeveniment a Mislata no ens ho podĂ­em creure. Vam començar a treballar de seguida i no vam parar fins a la nit de l’esdeveniment prou tard.

Enrique Navarro “Per a ser les primeres, han estat prou bĂŠ, tenint en compte la falta d’espai i tal, m’ho he passat genial, i es nota que vos ho heu currat de la llet!â€?

Dart Screamo

(tuenti)

“MoltĂ­ssim millor del que esperava. Feia temps que no tenia eixa sensaciĂł de "tinc ganes que siga demĂ per a mĂŠs jornades". LlĂ stima que siguen un sol dia‌â€?

6DELHV TXH HO QRPEUH GH FLJDUURV HVWj GLUHFWDPHQW UHODFLRQDW DPE HO FROHVWHURO" eV D GLU FRP PpV HV IXPH PpV SRW DXJPHQWDU HO FROHVWHURO L SHU WDQW PpV SUREOHPHV FDUGLRYDVFXODUV HV SRGHQ SDWLU


e]da[

Que 't'agradaria d'oci nocturn a Mislata? 9HUyQLFD )HUQiQGH] HQ IDFHERRN

3XEV RQ SRGHU SUHQGUH DOJXQD FRVD VHQVH DQDU D 9DOqQFLD

<DVPLQD +DGMHP DQ\V

(O TXH PpV P·DJUDGDULD VHULD XQD GLVFRPzELO pV HO TXH PpV HQV DJUDGDULD D WRWV MR FUHF 7DPEp FRQFHUWV L FRVHV UHODFLRQDGHV DPE OD P~VLFD

/DXUD 0DUWtQH] DQ\V

6REUHWRW FRVHV TXH WLQJXHQ UHODFLy DPE OD P~VLFD DFWLYLWDWV SHU D EDOODU GLVFRPzELOV L FRQFHUWV

)HUQDQGR /HDO DQ\V

0·DJUDGDULD IHU DFWLYLWDWV UHODFLRQDGHV DPE MRFV L TXH TXL JXDQ\H V·HPSRUWH XQ SUHPL (VWDULD PROW Ep TXH IHUHQ DFWLYLWDWV UHODFLRQDGHV DPE O·HVSRUW L WDPEp FRQFHUWV 7DPEp P·DJUDGDULD TXH SRUWDUHQ DOJXQ IXWEROLVWD GHO 9DOqQFLD HQV DJUDGDULD PROW Doz

$UWXUR &KLFR DQ\V

/HV DFWLYLWDWV TXH P·DJUDGDULHQ IHU VyQ WRWHV UHODFLRQDGHV DPE O·HVSRUW UXJE\ EDVHEDOO L TXH HV IHUHQ WRUQHMRV GH FDGD FRVD L WDPEp SDUWLWV GH IXWERO

&DUOD *yPH] DQ\V

0·DJUDGDULD TXH HV IHUHQ WDOOHUV GH UHFLFODWJH GH URED GH FRP IHU PRQHGHUV L SROVHUHV DUWHVDQDOV GH EDOO FRVHV LQWHUHVVDQWV L QR HO PDWHL[ GH VHPSUH 7DPEp P·DJUDGDULD IHU J\PNDQHV L MRFV GLYHUWLWV MRFV GH URO SHU H[HPSOH

3DWULFLD 0DGULG HQ IDFHERRN

0~VLFD HQ GLUHFWH WRWV HOV ILQGHV

0LWMD EDUUD GH [RFRODWH QHJUH SHU VHWPDQD DMXGD D SUHYLQGUH PDODOWLHV FDUGLRYDVFXODUV JUjFLHV DO VHX FRQWLQJXW HQ SRQLIHQROHV (VWRV IOXLGLILTXHQ OD VDQJ L SUHYHQHQ HOV WURPEHV


al

e]da[

lwmit

La dieta Dukan,

miracle o engany?

2FL QRFWXUQ D 0LVODWD

Quantes vegades t’has preguntat què fer la nit d’un divendres o d’un dissabte quan ja no tens diners per a anar de festa. Des de fa poc mĂŠs de tres anys comptem amb noves opcions. SĂłn els programes d’Oci Alternatiu. I què ĂŠs açò? Es tracta d’un grup de jĂłvens com tu i com jo que han decidit muntar al seu poble activitats les nits de cada divendres i de cada dissabte, utilitzant els poliesportius, les piscines, centres juvenils, etc., per a la resta de jĂłvens del seu municipi, i que es caracteritzen per tractar-se d’espais on divertir-se i passar-ho bĂŠ sense alcohol, porros i altres coses semblants. L’origen de tot açò estĂ a GijĂłn, sĂ­ a AstĂşries. Un grup de jĂłvens es va reunir el 1997 a fi d’ocupar les nits dels caps de setmana de manera saludable dels jĂłvens de 13 a 35 anys. Se’ls coneix amb el nom d’“Abierto hasta el amanecerâ€?. Però no et preocupes, no has d’anar-te’n fins a GijĂłn per a poder participar-hi. A Mislata estan els xics i les xiques de l’AssociaciĂł Menys Graus. Ja hem realitzat alguna que altra experiència en activitats nocturnes com de ball, jocs de taula i recentment un campionat 24h de futbol, handbol i bĂ squet. Ens coneixes? Si vols saber-ne mĂŠs busca’ns en:

www.menysgraus.org Tuenti: Menys Graus Facebook: Menys Graus Hem tingut la sort de poder assistir al curs estatal de formaciĂł que va impartir AHA per a formar Mediadors en Oci Nocturn Juvenil. AllĂ­ se’ns va ensenyar a preparar un projecte d’Oci Nocturn per a poder posar-lo en marxa a Mislata, i en això estem. No t’adormes als llorers, que dins de poc podrĂ s participar en una infinitat d’activitats que estem preparant i si tens propostes que puguen ser interessants‌ posa’t en contacte amb nosaltres, no ho dubtes.

7 +, (63(5(0 Carolina GĂłmez MÂŞ JosĂŠ de la Cruz

La Dieta Dukan ĂŠs una dieta de moda l’ús de la qual estĂ molt estĂŠs en l’actualitat en molts paĂŻsos i que es basa en un consum ric en proteĂŻnes i escĂ s o nul d’hidrats de carboni, vitamines i minerals. Açò equival a una dieta desequilibrada, qualificada per l’AssociaciĂł Espanyola de Dietistes com “ineficaç i fraudulentaâ€?. Dukan afirma que “nomĂŠs les proteĂŻnes sĂłn indispensables per a la nostra existènciaâ€?, contradient la comunitat mèdica internacional. El “problemaâ€? d’esta dieta ĂŠs que moltes de les persones aprimen amb este mètode, el que no saben ĂŠs que ĂŠs a costa de la seua salut i que comporta molts riscos. Per a començar, no sols es perd greix, tambĂŠ es perd molta massa muscular (i amb ella força i salut). Hi ha efecte rebot, inclĂşs Dukan ho esmenta en els seus llibres com a inconvenient. En alguns casos, potser l’acabes amb mĂŠs pes que amb el que vas començar la dieta. Amb esta dieta tan rica en proteĂŻnes (carns i peixos) perdem molta aigua i sotmetem el fetge i els renyons a un treball esgotador per a eliminar-ne els residus. A falta d’energia (falta d’hidrats de carboni) el cos comença a segregar cossos cetònics, que sĂłn compostos quĂ­mics, tòxics per a les cèl•lules. TambĂŠ es pot produir estrenyiment per falta de fibra, vitamines i minerals. Fatiga i rampes musculars i finalment, entre altres mĂŠs, cansament generalitzat. L’OrganitzaciĂł de Consumidors i Usuaris (OCU) desaconsella el mètode Dukan i qualsevol altra dieta que aconseguisca pèrdues de pes molt rĂ pides basades en desequilibris, ja que solen ocasionar carències nutricionals importants. Com a normal general, no ĂŠs saludable aprimar-se mĂŠs de mig quilo (com a mĂ xim un quilo) per setmana. El que es perd se sol recuperar encara mĂŠs rĂ pid i la salut sempre ha de ser mĂŠs important que les nostres Ă nsies per lluir banyador. L’única cosa bona d’esta dieta ĂŠs que recomana l’exercici fĂ­sic. AixĂ­ que com diuen les nostres mares... cal menjar de tot. Laura Chaparro Envia’ns el teu comentari, pregunra, suggeriment a upc@mislata.es o telefonant al 963990347 pregunta per Lourdes o David i resoldrem els teus dubtes

/D OOHW FRQWp VXEVWjQFLHV TXH DFWLYHQ OD PHODWRQLQD R KRUPRQD GH OD VRQ DL[t TXH QR YH PDODPHQW SUHQGUH XQ JRW GH OOHW FDOHQWHWD DEDQV GH GRUPLU W¡DMXGDUj D GHVFDQVDU PLOORU


e]da[

entrevista

escriptora valenciana finalista del Premi Planeta 2010 per El tiempo mientras tanto

Després de ser finalista en el premi Nadal amb Algo tan parecido al amor, com es planteja presentar-se al Premi Planeta? M’ho vaig plantejar com un al•licient per a acabar una novel•la que se’m resistia. Vaig començar a escriure-la estant embarassada de la meua filla, i quan ella va nàixer… em faltava temps per a tot! Tenia la història molt clara, però no trobava ni temps ni, la veritat, ganes, perquè el que més m’abellia era disfrutar de la maternitat. Per això, quan ja havien passat més de dos anys des del Nadal, em vaig fixar com un objectiu acabar-la a temps per a presentar-me al Planeta… però sense més intenció que ser capaç d’acabar-la. Alguns autors que han quedat finalistes, o inclús guanyadors, han confessat amb posterioritat que l’obra que els va valdre este reconeixement la van escriure a consciència. “Esta és per al Planeta” deien per a si. És este també el seu cas? No, la veritat. Sempre tractes de fer-ho el millor possible, però mai he tingut cap objectiu diferent d’escriure quan escric. Vull dir: el premi és escriure, poder fer-ho. Es definix esta obra com una novel•la coral, si fóra vosté qui ho fera, com ho faria? Què pensa de la moda de catalogar algunes obres com “novel•les per a dones”? Novel•la coral està bé, ja que és una novel•la que no té un únic personatge. És una novel•la de personatges, cada u té la seua pròpia novel•la. Quant a dir que hi ha novel•les per a dones… la veritat, em pareix una imbecil•litat. És com dir que hi ha novel•les només per a calbs o per a lectors amb ulleres. Per no esmentar la càrrega pejorativa que sol tindre eixa afirmació, donant per fet que les dones no són absolutament capaces de llegir qualsevol cosa. Per a algú que ha passat temps en un hospital poden resultar massa familiars algunes situacions. Va visitar-ne cap per a documentarse? Sí, vaig visitar l’hospital de crònics Doctor Moliner, a València, diverses vegades. No volia

ia tecnolog

&DPSXV 3DUW\ 9DOqQFLD

Cada any se celebra durant l’estiu el major esdeveniment tecnològic a la nostra comunitat a la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Campus Party, enguany la ubicació ha sigut dins del Museu Príncep Felip. En esta edició que celebrava el XV aniversari, s’ha incorporat el nou protocol d’Internet IPv6 que suposa un gran avanç en noves tecnologies i a més l’augment d’una amplitud de banda que se situa en 10 gigabytes, per la qual cosa s’han hagut d’instal•lar 160 quilòmetres de cable. 6.500 participants estaven convocats durant una setmana plena d’activitats. El preu de l’entrada per als estudiants tenia un descompte del 50%, fet que la convertí en una proposta molt interessant. De forma ininterrompuda, s’han realitzat

recrear una cosa tan concreta sense conéixer-la de primera mà. Sol fer el que s’anomena “treball de camp” per a escriure? Si la novel•la ho requerix, sí. El senyal a “Hable con ella” és premeditat? O és el resultat d’una sèrie de coincidències? Premeditat. Per a evitar comparacions posteriors, vaig pensar que el millor era comparar jo mateixa. És María José la verdadera protagonista o és un mer catalitzador per a desencadenar el relat de les vides dels altres personatges? A quin d’ells li té més afecte? És protagonista en la mateixa mesura que ho són la resta dels personatges. Potser és catalitzador, però, en realitat, tots són catalitzadors de la resta, ja que les seues accions, les seues reaccions, els seus sentiments… acaben repercutint en les vides dels altres. En El tiempo mientras tanto podem apreciar una gran gamma de personatges, molt treballats, i una àmplia diversitat de situacions que de tan quotidianes són completament versemblants. Se sent en part antropòloga després d’estudiar la societat d’eixa forma? No! No sent que haja estudiat la societat…. Simplement l’he observada amb deteniment… I crec que eixe és el major encert de la novel•la, el motiu que ha fet que hi haja una enorme quantitat de lectors que hagen disfrutat amb ella. Durant tots estos mesos, el feedback que he rebut ha anat en eixa línia: els lectors s’identifiquen amb els personatges, veuen reflectides situacions que ells mateixos viuen o han viscut, es veuen en un espill, i de vegades, no els agrada el que observen. L’altre dia, per exemple, vaig anar al poble de mos pares a fer el pregó de les festes, i en baixar-me del cotxe, una dona que no em coneixia em va dir “gràcies per haver escrit este llibre, per haver-me fet veure que era Pilar i que m’estava carregant la relació amb la meua filla”. Entre l’emoció del pregó i el que em va dir…

nombroses xarrades, tallers, activitats distribuïdes en diversos escenaris del qual el més gran és l’Àgora (capaç d’acollir-hi unes 2.800 persones). La robòtica i les aplicacions per a dispositius mòbils han sigut un dels tallers més populars d’esta edició. El modding, una de les tècniques més espectaculars de bergantege d’ordinadors, s’hi ha deixat veure comptant amb màquines sorprenents que han cridat l’atenció de tots els “campusers”. Després de passar per la campus d’enguany el que més ens ha agradat és la diversitat de gent i el modding d’ordinadors. Rubén Parra i Arman Sardaryan

6DELHV TXH OHV PDQGDULQHV FRQWHQHQ XQD VXEVWjQFLD 1RELOHWLQ TXH RIHUL[ SURWHFFLy FRQWUD OD GLDEHWLV GH WLSXV "


e]da[

Carmen Amoraga sempre escric la mateixa novel•la: una novel•la que parla sobre les relacions entre les persones, sobre com som de desconeguts sempre per als altres, sobre les vides que es basen en veritats “universalsâ€? que desprĂŠs resulten no ser tan certes. I en este cas, en concret, la novel•la tractarĂ sobre dos persones que es retroben mĂŠs de vint anys desprĂŠs d’haver-se deixat de veure. Les noves tecnologies, les noves vies de comunicaciĂł, estaran molt presents en esta obra. De les fases per què passa una obra des que l’autor la dĂłna per acabada quina ĂŠs la que mĂŠs li agrada? Hi ha alguna que li faça por? M’encanta començar, tindre la novel•la en blanc per davant. I acabar. I escriure. M’agraden totes, la veritat. Por? EstĂ la por a i si ja ho he contat tot? i si ja no m’ix? Però d’alguna manera, se supera i se seguix avant‌ Què pensa de les obres que ixen al mercat amb faltes ortogrĂ fiques? És una putada‌ però les errates estan acĂ­. En les primeres edicions d’El tiempo mientras tanto, hi havia una b en compte d’una v, o al revĂŠs, que em donava mal de panxa cada vegada que la veia‌ D’alguna de les seues obres es destil•la que ĂŠs possible enamorar-se de la “idea de l’amorâ€?, ho creu realment possible? Per descomptat que ho crec possible. Moltes vegades volem estimar, estem enamorats de la idea d’estar enamorats mĂŠs que de la persona de carn i os, amb defectes i virtuts, que tenim davant. Quina ĂŠs la seua novel•la favorita de tots els temps? És la que ha llegit mĂŠs vegades? Ufff‌ Em resulta difĂ­cil quedar-me amb una‌ Rellig prou GarcĂ­a MĂĄrquez, per exemple. Quina obra recomanaria perquè els jĂłvens

“Hem de llegir totes i tots: perquè podem, perquè sabem, perquè li ho devem a les dones que s’han deixat els genolls i els colzes perquè hui estiguem acĂ­â€? quin desmai em va entrar! Però per això li estic tan enormement agraĂŻda a esta novel•la, no pels diners ni pel premi, sinĂł per estes coses‌ Sobre el seu mètode d’escriptura, tĂŠ un moment predilecte per a fer-ho? Necessita un ambient especial? No, la veritat, escric prou bĂŠ en qualsevol moment. Sempre tinc la fantasia que per a la segĂźent novel•la em disciplinarĂŠ, tindrĂŠ un horari, treballarĂŠ diĂ riament‌ però la veritat ĂŠs que funcione mĂŠs prompte a colp d’inspiraciĂł. Puc escriure fins que m’entra tendinitis, i desprĂŠs passar diverses setmanes sense encendre l’ordinador, que ĂŠs just com no han de fer-se les coses‌ Com compagina la vida laboral amb l’escriptura? Amb plaer. M’encanta el meu treball. Com es planteja un nou projecte, el prepara, esquematitza i quan es posa a escriure ja sap com ocorrerĂ cada cosa o al contrari comença amb una guia bĂ sica i deixa que els personatges prenguen vida pròpia? Cada novel•la ĂŠs distinta‌ però en general, sĂłc una escriptora amb brĂşixola. SĂŠ on estan els punts cardinals, on vull anar, per on m’agradaria arribar, però els personatges no porten mapa, sĂłn prou lliures. EstĂ immersa en la creaciĂł d’una nova novel•la? De ser aixĂ­, què pot dir-nos d’ella? SĂ­, estic començant-la. BĂ sicament, crec que

s’enganxen a la lectura? Mira, jo crec que no cal recomanar una obra en concret per a incentivar la lectura. En estos mesos, des que vaig ser finalista del premi Planeta, moltes vegades, moltĂ­ssimes, m’han fet la mateixa pregunta. Per què hem de llegir? Perquè en esta societat en què tot passa tan de pressa, en què tenim tan poc de temps per a tot, tantes alternatives d’oci, per què hem de llegir? I jo responc contant una cosa que em va passar en una presentaciĂł; en acabar la xarrada, va haver-hi una firma de llibres, llarga. I al final de la firma, l’última dona, em va demanar que li dedicara la novel•la. És per a tu? Li vaig preguntar. Va riure. Em va dir que no, que era per a la seua filla. “Jo no sĂŠ llegirâ€?, em va dir. “ Però ella sĂ­ que en sap‌â€?Ho he contat moltes vegades, i encara hui se’m posa la pell de gallina quan recorde la il•lusiĂł que hi havia en la mirada d’esta dona. La seua filla sĂ­ que en sabia. I per això hem de llegir totes i tots: perquè podem. Perquè sabem. Perquè li ho devem a les dones que s’han deixat els genolls i els colzes perquè hui estiguem acĂ­, celebrant.

HQ SUHJXQWHV

Normalment acabem les entrevistes amb cinc preguntes divertides, perquè els lectors coneguen un poc mĂŠs de prop els autors. Raça i nom del primer animal domèstic? Gossos: Linda, però era de mos pares. Meu nomĂŠs, un altre gos, Flat, un canitxe blanc‌ Pepsi o Coca-Cola? Coca-Cola. Audrey o Marilyn? Audrey. Suc natural o embotellat? Natural, però no li faig fĂ stics a l’embotellat. De vegades no es pot tindre tot‌ Starbucks o cafeteria? Bar de tota la vida. MoltĂ­ssimes grĂ cies per dedicar-nos este temps i una salutaciĂł enorme.

Patricia Madrid

4Xq pV O¡REVROHVFqQFLD SURJUDPDGD" aparell? Alguna vegada se vos ha espatllat un momĂŠs nou altre un prar com L’heu tirat per a portat a redern i amb mĂŠs funcionalitats, o heu parar l’espatllat? , no comHi ha aparells que pel seu baix cost les impresple, exem a Com os. rar-l repa a pens rs sĂłn les sores d’ordinador. El que costa dine res costen esso impr les però , tinta de ues rreg recĂ ic. Llavors, tècn d’un hora a d’un menys que el cost a major cost què fer-ne? Es pot reparar un aparell en el mio comprar un de nou tirant (o reciclant llor dels casos) el vell. aparells D’altra banda, els fabricants creen els de la rĂŠs desp Ăştil, vida ada amb una determin

ar encara qual deixen de funcionar a pesar d’est en bon estat. una vasta Com a conseqßència, s’estĂ generant paĂŻsos dels rtat expo ic ològ tecn quantitat de fem que es condel primer mĂłn als del tercer mĂłn nvolupats. vertixen en abocadors de paĂŻsos dese Vicente Cubas

da o obsolescènS’anomena obsolescència programa ificaciĂł o prograplan ciĂł, mina deter la a cia planificada ucte o servei de prod d’un maciĂł de la fi de la vida Ăştil onal, inĂştil funci no let, obso torne es este que manera lat per calcu s temp de de perĂ­o o inservible desprĂŠs d’un cis, durant servi de esa empr o cant fabri pel , endavant i. (Wikipedia) la fase de disseny de tal producte o serve

Et recomanem:

“Comprar, tirar, comprar, fabricados para no dura

r�

documental molt interessant que pots veure a YOU TUBE.

(Q HVWD HVWDFLy GH OD WDUGRU VRO FDXUH PpV HO FDEHOO TXq IHU" /D YLWDPLQD % DFFHOHUD OD UHJHQHUDFLy GH FDEHOO L XQJOHV L OD SRWV WUREDU HQ FHUHDOV LQWHJUDOV SHL[ L OOHJXPV


viatg

HO YLDWJH D

0;F;G;H=; HQ IRWRV

es

El passat pont de l’1 de novembre es va realitzar un viatge a Salamanca organitza’t pels Centres Joves de Mislata. Els i les participants s’ho passaren la mar de bÊ descobrint esta preciosa ciutat università ria.

ÂŤ F ÂŤ

' Dades d'interES

Antequera ĂŠs un municipi andalĂşs del nord de la provĂ­ncia de MĂ laga. És una ciutat important pel fet que es troba en un enclavament geogrĂ fic estratègic, per estar al centre d’Andalusia, on confluĂŻxen les principals vies que comuniquen les capitals d’algunes provĂ­ncies andaluses. La veritat ĂŠs que la primera vegada que visites Antequera et sorprĂŠn la gran quantitat de llocs d’interĂŠs turĂ­stic i cultural que posseĂŻx, perquè n’hi ha prou amb eixir al carrer i començar a caminar per a trobar-se, a cada pas, amb algun detall digne de fotografiar. A nivell històric, cal esmentar els seus antiquĂ­ssims i ben conservats dòlmens, el mĂŠs important conjunt megalĂ­tic d’Europa format pels dòlmens de Menga, Vera i El Romeral, construccions realitzades amb grans pedres destinades a soterraments col•lectius. TambĂŠ ĂŠs famĂłs l’Efebo de

Oficina Municipal de Turism e Plaça de Sant Sebastià , 7. Tel.: 952 702 505 / 952 702 505 Allotjament recomanat: Hostal Colón. Tel.: 952 840 010. Infant El senyor Fernando, 29, 29200 Antequera (Mà laga) www.castelcolon.com

ďŹ txa de suscripciĂł

Si vols rebre la revista MELIC a ta casa cal que emplenes la fitxa de suscripciĂł i que la faces arribar a qualsevol dels centres joves de Mislata

Nom i cognoms:

DNI/NIE:

Adreça:

Data de naixement:

Codi postal:

e]da[

Antequera, una escultura romana del segle I d.C. i trobada en un mas d’Antequera i que actualment pot visitar-se al museu municipal d’esta ciutat. De temps mĂŠs recents destaquen les seues nombroses esglĂŠsies, convents, palauets i cases pairals de distintes èpoques i estils. Del seu entorn natural i geològic cal esmentar el Paratge Natural d’El Torcal, molt conegut per les milers de formes modelades a partir de l’erosiĂł de les roques calcĂ ries, que en conjunt conformen un dels paisatges kĂ rstics mĂŠs importants d’Europa. Una altra atracciĂł a Antequera per als amants dels animals ĂŠs Lobo Park, un parc temĂ tic dedicat als llops on ĂŠs possible veure com viuen en semillibertat llops de distints llocs del mĂłn. Les festes mĂŠs importants d’Antequera sĂłn la seua Setmana Santa i la Fira de Primavera que se celebra entre final de maig i principi de juny. En gastronomia ĂŠs molt coneguda la seua rebosteria, on trobem dolços tan apetitosos com els ametlats, els pastissets de glòria, les figues amb anous i les seues famoses mantegades. Textos i fotografĂ­es: Ana MÂŞ RodrĂ­guez

PoblaciĂł:

Correu electrònic:

eV LPSRUWDQW UHDOLW]DU FLQF PHQMDUV DO GLD SHU D HYLWDU PHQMDU HQWUH KRUHV G¡HVWD PDQHUD HV UHSDUWL[ O¡HQHUJLD GXUDQW WRW HO GLD


L’alcalde tĂŠ 30 anys i el regidor de Joventut en tĂŠ 26, creus que els jĂłvens comencem a tindre mĂŠs pes i hem d’involucrar-nos mĂŠs en polĂ­tica? Jo crec que a la polĂ­tica, com en tot, no hi ha que distingir entre generacions, ĂŠs a dir, el mĂŠs correcte no ĂŠs que els polĂ­tics tinguen una edat concreta, sinĂł que tinguen realment implicaciĂł. Crec que açó ĂŠs el mĂŠs important. Com a jove de Mislata, quins recursos de la localitat has utilitzat, utilitzes ara i quins trobes a faltar a l’hora de gaudir del teu temps lliure? BĂ sicament, he estat sempre participant en associacions esportives, i el que mĂŠs he utilitzat sĂłn les instal•lacions de la Canaleta. TambĂŠ en època d’exĂ mens era dels que no faltava mai a la biblioteca. El que trobe a faltar ĂŠs l’oci nocturn saludable, on els adolescents i la gent jove tinga una activitat de distracciĂł els caps de setmana.

´SHU DO YXOO SRVDU HQ PDU[D XQD VDOD G HVWXGL DPE KRUDUL QRFWXUQÂľ Què se sent al ser polĂ­tic per primera vegada i guanyar unes eleccions? Una gran alegria, molta il•lusiĂł i, al mateix temps, una gran responsabilitat per no defraudar totes les persones i especialment els jĂłvens que van donar suport al nostre projecte. Et sents a gust en este cĂ rrec de regidor? Em sent molt a gust, molt involucrat i treballant dia a dia perquè els jĂłvens de Mislata visquen molt millor. Este cĂ rrec et lleva temps per a realitzar altres activitats que feies abans o es pot compaginar? Efectivament, moltes coses que feia abans ja no tinc temps de fer-les, però sempre tracte de buscar un poc de temps per als amics, la famĂ­lia... per a fer la meua vida de sempre. Passats 4 mesos de les eleccions, amb quina realitat t’has trobat en la Regidoria de Joventut? M’he trobat amb un gran moviment associatiu a Mislata, pero vull intentar reforçar-lo i fonamentalment buscar la implicaciĂł dels jĂłvens, que participen en massa en totes les activitats, cursos, tallers‌ que realitza la nostra Regidoria o les diferents associacions juvenils. Digues quins tres punts sĂłn clau en la teua

polĂ­tica per a la joventut de Mislata. PortarĂ s a terme alguna iniciativa abans que acabe l’any? Reforçar les campanyes per aconseguir una major implicaciĂł dels jĂłvens. Fomentar tota la cartera d’activitats que es realitzen actualment i oferir-hi noves ofertes. Aconseguir realitzar activitats d’oci nocturn saludable, perquè els caps de setmana els jĂłvens de Mislata tinguen activitat. Digues quines tres iniciatives proposades pel nou govern municipal poden millorar la vida dels jĂłvens de Mislata. Com he dit anteriorment, fomentar i augmentar la participaciĂł juvenil; millorar les infraestructures o serveis del municipi i potenciar la borsa de treball per a jĂłvens. Aprofitant que tambĂŠ eres el regidor de Biblioteca, seria possible obrir la biblioteca municipal en horari nocturn per aquells estudiants que, en perĂ­odes d’exĂ mens, puguen fer Ăşs d’ella? SĂ­, ĂŠs mĂŠs per a 2012 vull obrir una sala d’estudi independent de la Biblioteca amb horari nocturn per a les èpoques d’exĂ mens.

´DO FDS G¡DQ\ SR G LQDXJXUDU GLYHUVUHP ]RQHV :L)L D 0LV HV ODWDÂľ És possible que en un futur pròxim els centres municipals estiguen dotats de connexiĂł WiFi? SĂ­, era una proposta de la nostra candidatura, i si tot va bĂŠ, per al cap d’any podrem inaugurar diverses zones WiFi a Mislata. Respecte de l’oci i el temps lliure destinat als i a les joves de Mislata, quin paper o quina funciĂł creus que haurien de complir els Centres Joves? Els Centres Joves sĂłn un element bĂ sic per a l’oci juvenil. En les seues instal•lacions es on es

realitzen la major part de totes les activitats programades per a la joventut de Mislata. Un dels principals problemes d’alguns jĂłvens ĂŠs l’abĂşs del tabac, l’alcohol i altres drogues, creus que a Mislata hi ha suficients recursos per a treballar este tema amb ells? SĂ­, hi ha diferents associacions i entitats que treballen amb els jĂłvens per a intentar reduir este consum, a mĂŠs de les accions de l’Ajuntament, tant del Departament de Joventut com de la Unitat de PrevenciĂł de ComunitĂ ria i Conductes Adictivives. Sota el teu punt de vista, quina creus que ĂŠs la major dificultat a què s’enfronten els jĂłvens hui en dia? Sense cap dubte l’atur. Els jĂłvens disposen de moltes activitats i de cursos, però sense treball no hi ha diners per a poder sobreviure. Nosaltres fomentarem el treball per als jĂłvens.

eV LPSRUWDQW SUHQGUH XQ ERQ GHVGHMXQL FRPSRVW GH FHUHDOV OOHW L XQD SHoD GH IUXLWD R DOJXQ VXF 8Q GHVGHMXQL FRPSOHW DXJPHQWD HO UHQGLPHQW HQ FODVVH R HQ HO WUHEDOO


e]da[

VU T G E P Q E U N C (N N Q K N W G F C T K ) C FG N M

amb més de 6.000 espectadors va repetir el rècord d’aforament als Jardins del Real que s’havia aconseguit l’any anterior amb Deep Purple. Jaime Sánchez i Eva Primo

Se

a

rg

io

Da

ita Nerea

ar

Na

Lu b

re

a

M ald

lm

borán, que va enlluernar els assistents amb temes com “Solamente tú”. Van destacar, quant a afluència es referix, els dos últims concerts, el d’Andrés Calamaro, que va congregar 5.500 seguidors i, sobretot, el de Vetusta Morla, que

Lu

re

Pel juliol la ciutat de València es va vestir de gala per a rebre les activitats que durant tot el mes ompli- rien de llum, música i color el dia i la nit. Ja van 140 anys en què València s’anima amb multitud d’activitats per a donar començament a l’estiu. I com no, un any més, els concerts als Vivers han sigut una de les peces claus de la Fira. I el MELIC no podia faltar a la cita. El cartell d’enguany no ha sigut gens despreciable, malgrat la difícil època en què estem i ens ha acostat fins als Jardins del Reial artistes de primer nivell. Va alçar el teló la cantant Malú, qui ens va presentar el seu particular Guerra Fría, l’octau disc de la seua carrera. I vaja si va alçar el teló; i com ho va fer. Un autèntic concertàs de més de dos hores de duració en què no sols va recitar la majoria dels temes del seu nou àlbum, com el seu single “Blanco y Negro”, sinó que va fer tremolar d’emoció tots els assistents. Emoció que va arribar a la seua màxima esplendor cap al final, quan ni la mateixa Malú va poder evitar que se li escaparen algunes llàgrimes, amb temes mítics de la cantant com “Devuélveme la vida”, “Toda” o la cançó “Aprendiz”, amb què es va iniciar en el món musical el 1998, quan només tenia 16 anys. Li va seguir Pablo Milanés i Maldita Nerea, amb els qui va arribar la revolució juvenil. Jorge Ruiz, alma mater de la banda murciana, no va destacar precisament per l’originalitat de les seues interaccions amb els assistents, però no tenia més que posar-se a cantar perquè 3.000 incondicionals replicaren totes i cada una de les lletres i feren el que Jorge els ordenara, com acatxar-se tots a terra en sonar els primers acords d’“El secreto de las tortugas”. Després d’Iggy Pop & The Stooges van arribar uns dies de descans que van preparar l’arribada de Sergio Dalma a València. Un altre aire es respirava eixa nit. La lluna plena il•luminava el cel. L’edat mitjana dels assistents va pujar, i ja no sols omplien el recinte els jóvens i adolescents, sinó que estos acudien amb les seues famílies. Dóna gust assistir a un concert en què brilla la felicitat i el bon rotllo sense que en cap moment de la nit faça olor a porro. I la presentació a València de Vía Dalma va suposar tot un èxit per a l’artista català, que va recordar cançons italianes dels anys 70, com “Tu”, però també els seus grans èxits: “Bailar pegados”, amb el que totes les parelles es van fondre en un romàntic ball, i “Galilea”, reclamat pels fans durant tota la nit i que va suposar el colofó a la seua actuació. Van continuar Dani Martín, M-clan, el soul adult de Seal i la revelació de l’any, Pablo Al-

L

N uar

aL

ub

Luar Na Lubre és un dels grups de música folk més importants del nostre país i, a més, són reconeguts internacionalment. Han realitzat una gran labor per conservar i difondre la música d’arrels gallegues. El grup va començar el 1986 i des d’aleshores no han parat de treballar i evolucionar, han rescatat temes tradicionals fent bellíssimes adaptacions i han creat cançons pròpies realment magnífiques. Compten en el seu haver amb dotze discos en el mercat, l’últim d’ells, “Solstici” va eixir a la llum fa un any i en ell ens han sorprés, esta vegada, amb melodies més pròximes a l’edat mitjana. Seguixen presentant en directe el seu últim disc per la geografia espanyola, entre les nombroses ciutats que han

visitat ja es troba València. Van estar delectant-nos amb la seua música el passat juliol al Palau de la Música de València on van oferir als seus més fidels seguidors un concert que va durar més de dos hores en què van recórrer gran part de la seua discografia interpretant temes molt coneguts, i ja mítics, com “Tu Gitana”, “Pousa” o “Hai un paraíso” i també van donar a conéixer les cançons del seu últim àlbum contagiant d’alegria i bones vibracions tots els presents amb els seus ritmes i les seues melodies celtes, gallegues i medievals. Després de la seua actuació, van atendre molt amablement tots aquells del públic que van voler saludar-los en persona, demostrant així, que a més de ser grans professionals de la música, són grans persones. Text i fotografies: Ana Mª Rodríguez


La tercera ediciĂł del Festival Low Cost, segona que se celebra a Benidorm, ha

sabut mantindre els encerts de l’anterior ediciĂł i aplicar-se en corregir les errades. El canvi d’ubicaciĂł del recinte ha resultat un èxit. El recinte, la Ciutat Esportiva Guillem Amor, si bĂŠ no ĂŠs tan cèntric com el Parc de l’AigĂźera, oferix moltes mĂŠs comoditats per poder gaudir, sense agobis, de la mĂşsica. El Low Cost Benidorm 2011 començava dijous amb actuacions tan destacades com les de Lori Meyers, Supersubmarina, The pains of being pure at heart o Fangoria. Malauradament nosaltres no podĂ­em incorporar-nos a la marxa festivalera fins al divendres.

',9(1'5(6 '( -8/,2/

de

de

lo

,-"/ %

En la jornada de dissabte visitĂ rem per primera vegada l’escenari Stereo, el mĂŠs xicotet dels tres. Els valencians Modelo de respuesta polar, guanyadors del concurs banda emerge 2011 Comunitat Valenciana, obriren la jornada a les 18.15 h just quan obrien portes. Breu però intensa i convincent actuaciĂł. Una horeta desprĂŠs començava Maga la seua actuaciĂł a l’escenari Low Cost, grup festivaler clĂ ssic que sempre complix. L’escenari gran s’obria amb el retorn als escenaris dels mallorquins Sexy Sadie, nova parada de la seua gira de retorn, especialment recomanada per als nostĂ lgics, però sempre ĂŠs una alegria tornar a sentir un dels grans grups indies dels noranta. El segĂźent grup a pujar a l’escenari gran fou Mando Diao, un dels caps de cartell del festival, posada en escena elegant i preciosista, mostraren un acurat directe davant d’un recinte ple de gom a gom que arribĂ a l’entusiasme amb l’èxit Dance with somebody. Els suecs deixaren l’escenari preparat per a l’arribada dels barcelonins Love of Lesbian, que amb un pĂşblic entregat des del principi feren del concert un autèntic karaoke. A mitja actuaciĂł de LOL ens desplaçà rem a l’escenari Low Cost per vore el contundent directe de Standstill, una de les bandes mĂŠs en forma de l’indie estatal. Abans de tornar a l’escenari gran, per a tancar el nostre festival amb l’actuaciĂł de Dorian, ens apropĂ rem a l’escenari Stereo a vore el surf dels cadavèrics Tiki Phantoms i fĂŠrem parada a la zona de descans de l’escenari Low mentre hi sentĂ­em els suecs Shout out louds, que so-

Mo

Sidonie obria la vesprada a l’escenari gran (Budweiser), ubicat sobre la gespa del camp de futbol, els catalans, pròxims a l’ediciĂł del seu nou treball feren un concert on combinaren èxits recents amb temes dels seus primers discos, tambĂŠ presentaren la cançó “El bosqueâ€?. ActuaciĂł correcta encara que de segur que es revitalitzen amb la publicaciĂł del nou treball. El moment Ă lgid en este escenari fou, sense dubte, l’actuaciĂł de Vetusta Morla, els madrilenys presentaren Mapas davant d’un impressionant mar de gent que gaudĂ­ dels nous temes i especialment del hits del primer treball. El cap de cartell internacional de la jornada era Mika, i la seua actuaciĂł no defraudĂ els seus fans, repĂ s pels seus èxits, això sĂ­ una miqueta insistent en els tòpics taurins. Per l’escenari Low Cost, tambĂŠ instal•lat sobre gespa, passĂ gent com Los coronas i Arizona Baby amb la interessant proposta Dos bandas y un destino, DelafĂŠ i las flores azules oferint bona dosi de festa i bon rotllo, i tot allò que ens perdĂŠrem: Catpeople, Cristal Castles‌

',66$%7( '( -8/,2/

re s

pu

es t

ap

ol a

r

naven realment bĂŠ. I com deia, tancĂ rem el nostre Low Cost amb l’electro pop del catalans Dorian, repĂ s d’èxits davant d’un pĂşblic que coneixia i cantava tots els temes. La festa continuĂ , i sembla que molt, amb la sessiĂł de Steve Aoki, nosaltres dèiem adĂŠu al recinte esperant tornar a l’ediciĂł de 2012. Pere Peris

dissabte 26 de novembre, des de les 17h

Aparcament del pavellĂł de La Canaleta

OD FDQDOHWD SHWD

DPE FRQFHUWV UDS JUDII LW L PĂ€V

V GURGTGO

(OV DOLPHQWV ULFV HQ YLWDPLQD ( L % FRP HO SHL[ L HOV OOHJXPV HYLWHQ OD GHVKLGUDWDFLy L OD GHVFDPDFLy GH OD SHOO L DMXGHQ D SURORQJDU HO EURQ]HMDW


V Q F LR LD F R V D V V Q H D O TXq I MX YHQLOV G H 0LV ODWD" ´(VSODLD¡WÂľ DPE QRVDOWUHV Com ja ĂŠs habitual per estes dates l’â€?Esplai Tabaletâ€? torna novament cada matĂ­ de dissabte amb noves activitats, nous monitors/es i moltes ganes! Enguany, en els grups de mitjans i majors treballarem diferents temĂ tiques com ara la interculturalitat, la naturalesa o les xarxes socials i l’entorn web. Mentre que el grup d’adolescents se centrarĂ mĂŠs en la situaciĂł actual del paĂ­s, la crisi, el 20-N i tot això sense oblidar les eixides, els tallers o les danses! El primer trimestre tenim preparades dos grans activitats: la primera ĂŠs una gran Gymkana per tot el municipi, on els jĂłvens a part de passar-ho bĂŠ coneixeran llocs diferents de Mislata i els recursos que oferixen. I la segona, per tercer any consecutiu, la nostra Fira Intercultural, amb grans sorpreses i novetats, però per a això haurĂ s d’esperar al desembre!

Vols conÊixer-nos? Passa’t un dissabte de 10.30 a 13.30 pel Centre Jove del Mercat i ens coneixerà s! Blog: http://esplaitabalet.blogspot.com Tuenti: Esplai Tabalet Facebook: Assoc Esplais Valencians Aev

Novetat!! Enguany, implantem un nou servici: “AvĂ­s x SMSâ€?, per mitjĂ del qual ens posarem en contacte amb les mares i els pares per mitjĂ d’un missatge de text als seus telèfons mòbils per a informar-los de les activitats. A mĂŠs, durant una franja horĂ ria, el mòbil estarĂ operatiu per a atendre tots els dubtes. Carolina GĂłmez

6FRXWV GH 0LVODWD Hola de nou! Com heu passat l’estiu? Nosaltres ja vam tindre el nostre Campament Intercultural 2011 dirigit especialment a xiquets i jĂłvens immigrants extracomunitaris dels quals la majoria s’han quedat amb nosaltres. Ara, el passat 1 d’octubre començà rem la nova ronda que durarĂ fins al juny i que estarĂ plena de moltes activitats divertides en què podrĂ s aprendre jugant i passar-ho bĂŠ amb tots nosaltres. T’animes?

Enguany, desprĂŠs d’estar treballant en això la ronda passada, estem ja preparats per a obrir la secciĂł de la Colònia de Castors per a xiquets/es de 5 i 6 anys (els de 6 complits desprĂŠs del dia 1 de juliol de 2011). Continuem augmentant en nombre, sols ens faltes tu!! Pots trobar-nos cada dissabte a la vesprada de 17 a 19.30 h a la plaça de la Moreria. TambĂŠ ens pots trobar en Internet, www.impeesaxv.com i en el tuenti: impeesa XV grupo scout. Empar Medrano

/D 2-( FRPHQoD XQ QRX FXUV Arriba octubre amb un nou curs. Un nou curs on l’OJE planteja la seua proposta educativa en valors, per a temps lliure, dins d’un projecte intergeneracional, de seguiment continu i participació activa. No entrem en l’activisme per l’activisme, sinó en el treball en equip seguit, compromÊs i continuat, adequat a cada edat. OJE a Mislata treballa sobretot per la integració d’immigrants. Pakistanesos, marroquins, hindús, espanyols, equatorians, tots formen part d’un mateix col•lectiu juvenil, on tots són partícips i protagonistes. Posem en marxa un nou grup de CRIQUET, el grup de SENDERISME I MUNTANYA INTEGRA, suport a l’estudi i llengua castellana per a immigrants‌ i mÊs sorpreses‌ Tal vegada, el nostre local.

Participarem a l’Octubre JOVE, amb el nostre granet d’arena, amb senderisme, nĂ utica i l’exhibiciĂł de Criquet, lunĂĄtica? I mĂŠs, on posarem a disposiciĂł de tots els amics i amigues del nostre poble este projecte juvenil, que ĂŠs de tots i per a tots. Sempre en temps lliure. Vam acabar recentment l’EXPO 50 aniversari al Centre Jove del Mercat, grĂ cies a la col•laboraciĂł de tota la corporaciĂł municipal. Cinquanta anys, CANTANT, SERVINT, ANANT. Cinquanta anys, on OJE ha tingut el privilegi de ser testimoni de la història del nostre paĂ­s, i recentment de Mislata. Cin-

quanta anys de permanent evolució i treball. A poc a poc fem camí, a poc a poc, continuem servint. OJE l’Horta

6¡KDQ G¡LQJHULU GRV SHFHV GH IUXLWD DO GLD MXQWDPHQW DPE GRV UDFLRQV GH YHUGXUHV +R DFRQVHJXL[HV" 6L QR pV DL[t SRVD¡W D SURYD


H ILWQHVV

D HGLFLy

PDUDWy MRY

L’Octubre Jove s’ha convertit en una aposta juvenil ja consolidada a la nostra localitat. El Consell de la Joventut de Mislata pretĂŠn que l’Octubre Jove acoste als ciutadans del nostre municipi la realitat del dinamisme juvenil de la localitat. Un gran ventall d’activitats nascudes dins del moviment associatiu del nostre municipi es posen a l’abast dels ciutadans. El doble objectiu ĂŠs que els nostres veĂŻns disfruten de la quantitat de coses que fan les nostres associacions juvenils i sĂ pien que poden formar part d’elles. El Consell de la Joventut de Mislata promou la participaciĂł ciutadana juvenil. L’Octubre Jove ĂŠs el capdavanter visible del Consell. Este pretĂŠn acostar a mĂŠs jĂłvens al teixit associatiu del municipi. Perquè la ParticipaciĂł Social ĂŠs un dret fonamental de qualsevol ciutadĂ . Per mitjĂ de la ParticipaciĂł Associativa es pretĂŠn incidir i transformar la nostra societat; amb l’objectiu de complir uns objectius que provenen de la nostra responsabilitat ciutadana i del nostre compromĂ­s social. Esperem que us haja agradat esta ediciĂł de l’Octubre Jove dissenyada per a vosaltres. I saber que qualsevol jove del nostre municipi pot contribuir a l’Octubre Jove. NomĂŠs heu de proposar el vostre projecte i des del Consell i les seues associacions juvenils vos ajudarem a portar-los endavant. El nostre Octubre Jove 2011 estĂ format per 21 activitats de tipus formatiu, esportiu, lĂşdic, cultural i de compromĂ­s social. AcĂ­ teniu les activitats que conformen l’Octubre Jove: II Concurs de Grafit de Mislata. Concurs de Logotips. Seetetelane. Dibuixos i Pintures d’Eduardo LĂłpez. MaratĂł Jove de Fitness. Baptismes de Busseig 2011. Senderisme pel Parc Fluvial del TĂşria. ExhibiciĂł Criquet. Torneig Escacs PeĂł de Rei. I SimultĂ nia d’Escacs Octubre Jove. Oci Nocturn. Programa de Bones PrĂ ctiques de Reciclatge. Taller d’Escenografia. Taller de Rebosteria. PastĂ­s 3 xocolates. Taller de Rebosteria. Galletes Fondat. Taller de xapes. Taller d’imants. Taller de customitzar camisetes. Taller de passadors. Taller de risoterĂ pia per a dones jĂłvens embarassades desocupades. Nit de monòlegs. Podeu consultar tota la informaciĂł en: www. conselljoventutmislata.blogspot.com

QLW GH

PRQzO

HJV

RFL QRFWXUQ

WDOOHU GH SDVVDGRUV /¡ROL G¡ROLYD FRQWp JUDQ TXDQWLWDW G¡jFLGV JUDVVRV PRQRLQVDWXUDWV L SROLLQVDWXUDWV EHQHILFLRVRV SHU D UHGXLU HO FROHVWHURO


teatre

s'expressen i alleugerisquen el pes que porta la societat, pes d'insatisfaccions, d'ambicions que sĂłn assumides sense ser qĂźestionades, de convulsions que espenten a conductes terribles i inguda competitivitat, per patrons de conducta fohumanes. És la manera d'oferir una altra referènnamentats de manera molt evident en la por, en cia vital que, pel fet de manifestar-se, descarrega la inseguretat, en el desassossec per posseir obel ja saturat mĂłn d'emocions i pensaments que jectes, un estatus, persones i relacions, i açò condominen inconscientment la col•lectivitat humaforma una visiĂł de la realitat molt imperant que na. es propaga com l'Ăşnica que existix, com l'Ăşnica Recordem el paper del teatre a l'antiga Grècia, possibilitat de vida. Tot açò, al mateix temps que amb la seua funciĂł catĂ rquica, ĂŠs a dir propiciaemergix un impuls cada vegada mĂŠs clar per revidora de la consciència per a l'espectador a què se sar profundament este model de funcionament i li espentava a reconĂŠixer la seua realitat interior, o algunes minories realitzen esforços en este sentit. el teatre de Misteris a Egipte, en què es recordava En este context tan delicat, l'art, el teatre, praci dramatitzava l'essència del conflicte humĂ entre ticar teatre, oferix una possibilitat de el seu aspecte instintiu i la seua intuĂŻciĂł de l'etern. “practicar ser diferentsâ€?, practicar estar El teatre tambĂŠ ens recorda que cada persona lliures d’expectatives de productivitat, tĂŠ un paper, viu un personatge i complix una funde competència i incertesa, permet ciĂł en cada moment de la seua vida, que la paun determinat tipus de treball amb un raula “personaâ€? significa ser i portar una mĂ scara mateix que no queda atrapat en la tela la funciĂł de la qual ĂŠs la de permetre que ressone d'aranya que va teixint el destĂ­ col•lectiu a travĂŠs seu alguna cosa que va mĂŠs enllĂ de si amb la substĂ ncia de la por. “Crear-se, recrearmateixa, que ĂŠs -Ăşnicase‌â€? deia Juan RamĂłn. ‌ ment i, al mateix temps, Potser hi ha una cosa mĂŠs “les èpoques de crisi han res mĂŠs i res menys - un profundament estimulant en la vida? sigut, especialment fecundes instrument d'idees, sentiments, valors‌; d'acĂ­ el Com ĂŠs d’important manen el terreny creatiuâ€? saludable de desapegartindre un espai creatiu en se de la pròpia imatge què poder cultivar una ald'un mateix com una cosa certa i inqĂźestionable. ternativa humana d'una Ă­ndole molt diferent de Es tracta de practicar l'exercici de tindre una alla que es llança en els mitjans de major difusiĂł i tra visiĂł, de sentir d'una altra manera, d'actuar i audiència i que servix en la seua taula, com a Ăşnic moure's de maneres insòlites per a eixir de l'estret plat, la ignorĂ ncia. marge que ens donen els hĂ bits de conducta que Les èpoques de crisi han sigut, al llarg de la hisemboliquen la nostra vida i que generen, de vetòria, especialment fecundes en el terreny creatiu gades, inèrcies poderosĂ­ssimes. ja que desperten els recursos mĂŠs recòndits del Portant-ho al terreny d’allò concret: mantindre ser humĂ . En les dificultats, en la incomoditat, estos espais creatius oberts –les escoles de teaentre l'espasa i la paret, ix el millor i/o el pitjor tre- ĂŠs un projecte crucial per a un municipi, per de cada persona; quan al ser humĂ no li queda a una societat que realment treballa pel desenvomĂŠs remei ha de decantar-se: destil•lar la pròpia lupament dels individus que conformen la seua essència o sumir-se en el vaivĂŠ inconscient de la poblaciĂł, la qual cosa, sense dubte, redunda en massa. Mantindre esta flama creativa permet que benefici de tots. La humanitat ĂŠs una i diversa. allò que s'ha desconegut, les possibiIrene Mira, ballarina, coreògrafa i professora litats de ser latents, de l’Escola Municipal de Teatre de Mislata

, 7($75( La funciĂł del teatre, i de l'art en general, ĂŠs la de complir un paper equilibrador, saludable per al conjunt de la societat; actualment este fet es torna especialment rellevant, quan hi ha una forta pressiĂł en contra dels valors pròpiament humans, valors qualitatius com ho sĂłn la intel•ligència, la sensibilitat, la capacitat de canviar i de crear realitats‌ Els valors que circulen en el col•lectiu humĂ s'assenten cada vegada mĂŠs en models i imatges estereotipades que impedixen el desenvolupament de les qualitats pròpies de cada individu, que encotillen conductes i formes en patrons estètics i ètics verdaderament febles. Citem al sempre actual Skakespeare, que posa en boca de Beatriz, la d'esmolada llengua, en Mucho ruido y pocas nueces: “Hui en dia s'ĂŠs tan valent com Hèrcules nomĂŠs dient una mentida i sostindre-la amb juramentsâ€?. La societat occidental, ens referim a ella per ser la que coneixem -en plena crisi- comença a regir-se, a mĂŠs de per la ja coneguda i recone-

llibres El Reino de Eidos Autora: Silvia Gosp. Il•lustradora: Arantxa GĂłrriz Lecea. Editorial: Alupa editorial. LucĂ­a viu amb angoixa la repeticiĂł d'una sèrie de malsons que la conduiran a un submĂłn ple de perills, sers mitològics i misteris sense resoldre; un mĂłn on realitat i ficciĂł es confonen. Veus del passat la guiaran per camins desconeguts per a descobrir el verdader significat dels seus somnis. Acompanya LucĂ­a en la seua cerca, juntament amb HĂŠctor i Rosa. Una trepidant aventura plena de sorpreses i d'història. AprĂŠn, disfruta, riu i explora juntament amb la nostra protagonista el sorprenent mĂłn d'Eidos. En acabar el llibre, vaig pensar per què no em van manar una lectura aixĂ­ en l'institut? Encara que he disfrutat amb les aventures de LucĂ­a, este llibre estĂ clarament orientat a un pĂşblic juvenil, tant per la senzillesa de la seua trama com per l'estil pulcre i directe. El Reino de Eidos ĂŠs tambĂŠ una novel•la didĂ ctica per a introduir els jĂłvens lectors en el mĂłn de la

mitologia grega d'una forma amena i absorbent. No obstant això, la història no està ací simplement per a fer de suport d'una lliçó de cultura clà ssica sinó tot el contrari. Lucía, la protagonista, pareix estar embogint gradualment per estranys somnis que la perseguixen tot i estar desperta. Amb un instint agut i un carà cter marcat s'enfrontarà a una infinitat de perills per a esbrinar què pinta ella en el Regne d'Eidos. Comptarà amb l'ajuda d'Hèctor, un adolescent dos anys major que ella molt expert en tot allò que es referix a la mitologia i amb qui entaula una amistat un tant precipitada per al meu gust. A mÊs, Lucía haurà de suportar la inquietant presència de Rosa, una de les xiques mÊs populars de l'institut i que sempre li havia fet la vida impossible fins que viatgen juntes en una excursió escolar. Rosa Ês, sense dubte, el meu personatge preferit, Ês el mÊs treballat, i el mÊs impredecible. Encara que pel seu carà cter Ês complicat que desperte les simpaties del públic, cal reconÊixerli una profunditat no massa comuna en la litera-

tura juvenil en un personatge secundari. És difĂ­cil dir molt mĂŠs del llibre sense estripar-lo, ja que l'acciĂł es desenvolupa molt rĂ pidament. El que sĂ­ que puc afegir ĂŠs que estem davant d'una obra amena, lleugera, entretinguda, absorbent, de ritme trepidant i amb un final que promet una segona part, almenys això espere, perquè encara que la trama principal es tanca, l'autora ens deixa una porta oberta per a elucubrar sobre futures aventures. Silvia Gosp (Alqueria de la Comtessa, 1954) viu entre el seu mĂłn d'Eidos i les classes a l'institut. Per a combatre la monotonia diĂ ria es dedica des de fa algun temps a inventar històries. Ha sigut finalista en el 10ĂŠ Premio Internacional ArtĂ­fice de relat curt de Loja (Granada), en el IV Concurs internacional Ars Creatio i el V Certamen de poesia i prosa Las Lagunas de Torrevieja, 2n Premi en el I Certamen de relat curta Valle de Esteribar, Accèssit en el Concurs internacional Una imagen en mil palabras de Torrevieja, seleccionada en el I Premi Gatzara de microrrelats i Primer accèssit en el II Premi QuirĂłn Internacional de relats curts. Ara, arriba amb la seua primera novel•la El reino de Eidos. Montse N. RĂ­os

'XUDQW DQ\V V¡KD SHQVDW TXH HOV KLGUDWV GH FDUERQL HQJUHL[HQ SHUz DL[z QR pV FHUW HQV SURSRUFLRQHQ HQHUJLD


APC?AGMaHMTC

&DUROLQD *yPH] 0LVODWD

(Q HVWH DSDUWDW G (/ 0(/,& SXEOLTXHP GLEXL[RV FzPLFV WH[WRV SRHPHV TXDOVHYRO TXH WX PDWHL[ KDJHV FUHDW (QYLD«QV HOV WHXV WUHEDOOV D PHOLF# PLVODWDMRYH RUJ LQGLFDQW TXH YROV SDUWLFLSDU HQ OD VHFFLy GH &5($&, -29(

$\XUXBFKDQB $\XUXBFKDQB

,VDEHO 0DUWtQH] 0DHVWURV -HGL

6DELHV TXH OD FRPELQDFLy G·REHVLWDW WDEDF L FDIHwQD UHGXw[ XQ OD SUREDELOLWDW GH WLQGUH XQ ILOO"


ha pa ssat

GLD GH OD ELFLFOHWD

FDIp WHDWUH DPE ' (VDV

SUHVHQWDFLy GHO OOLEUH %DMR VX SRGHU GH 9DUGXKL +RYKDQQLV\DQ H[SRVLFLy VREUH (QULF 9DORU

2FL QRFWXUQ D O¡2&78%5( -29( 0DUDWy MRYH GH Ă€ WQHVV D O¡2&78%5( -29(

REMET: Regidoria de Joventut Ajuntament de Mislata C/ Major, 36 - Mislata 46920

PublicaciĂł subvencionada per: ACADĂˆMICA VALENCIANA DE LA LLENGUA