Page 1

Un mar d’històries Text

Xavier Pedrals Il·lustracions

Kap

Fia-faia


Què és la Fia-faia?

És una festa de foc molt antiga que marca

baixadors reparteixen el foc a moltes altres

cions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a

neral, a la qual seguiran jocs, danses i un

l’inici de les diades nadalenques a les poblal’Alt Berguedà. Se celebra la vigília de Nadal. En aquests pobles, el dia 24 de desembre al vespre, quan es pon el sol, s’encén una fo-

guera a la muntanya, i quan ja és de nit, el

foc és baixat a cada població amb unes torxes anomenades faies. En arribar a cada poble, els

faies que els esperen, i es fa una crema ge­petit àpat.

A Sant Julià de Cerdanyola, a més, la festa

enllaça amb la Vetlla de Nadal, que s’allarga tota la nit; durant la Vetlla, es fa un joc tradicional, és l’Endreça, que dura fins a la sortida del sol.


Els pobles on se celebra

Bagà i Sant Julià de Cerdanyola estan en un

viure molts miners que treballaven en di-

planes, que fins al darrer segle havia estat

Sant Julià de Cerdanyola està situat en una

territori muntanyenc i feréstec, amb poques mal comunicat amb la resta del país. L’aïllament i la continuïtat dels pobladors han facilitat que es conservessin antigues tradicions com la Fia-faia.

Bagà, centre de la vall del Bastareny, és una

vila que té prop de dos mil habitants, que a

muntanya són molts! Havia estat capital de la Baronia de Pinós i conserva tradi-

cions i edificis antics. Va ser rica en ramats, s’hi fabricaren teixits i el segle passat hi van

versos llocs de la comarca.

alta vall sorprenentment plana entre mun-

tanyes, guarda l’autenticitat de les tradicions, els costums i la manera de ser de la

gent de la regió, però sobretot una tossude-

ria remarcable per mantenir el poble viu. Amb els segles, Cerdanyola ha vist com s’han abandonat una vintena de llogarrets

de les altes valls del Berguedà. Des de fa anys són força nombrosos els cerdanyolencs que treballen fora del seu poble.


Origen de la Fia-faia

El nom de Fia-faia és una manera antiga de

Aquesta festa va néixer fa molts segles. La

ganesos i els cerdanyolencs en comptes de

que donava la llum i la vida i li dedicaven al-

dir «Cremem torxes», «Fem falles». Els ba-

dir falles diuen «faies», com també diuen «veia» per vella, o «paia» per palla, forma part de la seva manera de parlar, del seu dialecte. Encara hi ha a Cerdanyola persones que en diuen Fila-Faia, nom que té el mateix origen i significat.

gent d’aquells temps respectaven molt el sol, guns dels rituals o festes. Els dies més assenyalats eren els solsticis; en el d’estiu, se cele-

brava el dia més llarg de l’any, i en el d’hivern, el dia més curt, celebracions que de maneres diverses es feien a molts llocs. Va ser amb aquestes creences que va néixer la Fia-faia.


Encendre la foguera dalt del turó, amb bo-

a l’Imperi romà. Quan va arribar la nova re-

a aquest astre perquè no escurcés més el dia,

predicadors, que eren molt savis, les van

nes vistes, a la posta de sol, era una pregària les hores de claror, i comencés a allargar-lo. A la foguera s’encenien les falles que havien

de dur el foc a la comunitat. Després de la celebració, s’iniciava de nou el creixement dels dies. Com passa encara avui.

Tan arrelades estaven aquestes celebracions que, amb algun canvi, van sobreviure

ligió cristiana, al final de l’Imperi, els seus mantenir, i van situar les festes cristianes a

les mateixes dates; en el cas del solstici d’estiu es va fer coincidir amb Sant Joan, i el d’hivern, amb la commemoració del naixe-

ment de Jesús, el Nadal. Eren els dies de solstici en els calendaris antics.


Encesa del foc i les baules

Als turons es prepara i s’encén un foc en el

tradició, les baules, i ja en plena fosca, els fa-

sigui nit plena; en aquesta estona d’espera

ra i iniciaran una davallada vers la població

i barreja. Després d’un breu record de la

esperen amb les seves faies a punt.

moment de la posta, mantenint-lo fins que

llaires encendran les seves torxes a la fogue-

es fa un petit berenar amb coca, llonganissa

per dur el foc nou als seus habitants, que els


La baixada i rebuda

La baixada de torxes per la muntanya és un

posa en arribar a la vila. Quan entren a les

neu, acompanyat d’una música especial

un toc molt alegre que dona un aire triom-

espectacle molt bonic, sobretot els anys de i dels crits dels fallaires.

A Cerdanyola, les autoritats imposen un

mocador de coll als fallaires, a mitja baixa-

da, al lloc de la Creu. A Bagà, el mocador es

respectives places comença el toc d’oració, fal i de festa a l’arribada, després els fallaires repartiran el foc a la resta de la població, que els espera amb les seves torxes a punt.

Profile for Mediterrania

Un mar d'històries: Fia-faia  

Amb Un mar d’històries: Fia-faia, petits i grans podran conèixer una festa de foc molt antiga i singular que forma part del Patrimoni Cultur...

Un mar d'històries: Fia-faia  

Amb Un mar d’històries: Fia-faia, petits i grans podran conèixer una festa de foc molt antiga i singular que forma part del Patrimoni Cultur...

Advertisement