Un mar d’històries Text

Amadeu Carbó Il·lustracions

Subi

Els falcons

Descobrim els falcons

l’ordinador, als llibres i enciclopèdies que

La Vika i l’Oriol estan esgotats, ja no poden

trobar pistes i descobrir el que han vist.

Que si darrere els gegants, que si darrere els

tants que l’han sorprès del tot, algunes fins

un ball de bastons, que si ara els grallers...

ria imaginat que aixecar o fer construcci-

Aquest any han xalat de valent i com que

món. Els motius són diversos, per exemple

Això sí, han promès que faran bondat i que

d’una dansa i d’altres de representacions

De tot el que han vist, els ha cridat molt

Una construcció que li ha cridat molt l’aten-

cions humanes que no havien vist mai.

fan a l’Índia a finals d’agost i principis de se-

ien formes piramidals, i d’altres en movi-

La Vika pel seu cantó ha pogut esbrinar

A l’Oriol i la Vika els ha encuriosit tant que

bar als Països Catalans. Ha descobert que al

que, amb els ulls ben esbatanats, han vist

pat moixigangues i els castells. La Vika fa

corren per la casa. Qualsevol lloc és bo per

més!!! Tot el sant dia que van amunt i avall.

L’Oriol ha començat a fer troballes impor-

capgrossos, que si ara uns coets, que si ara

i tot les ha pogut veure en vídeo. Mai s’hau-

És festa major al poble i això és extraordinari!!!

ons humanes fos una cosa estesa per tot el

ja són prou grans hi han anat tots dos sols.

religiosos o festius, d’altres formen part

puntualment seran a casa per dinar.

de teatre popular.

l’atenció una colla que feia unes construc-

ció són les anomenades govindes, que es

A toc de la gralla, un damunt de l’altre fe-

tembre.

ment… tot un espectacle!!

quina mena de construccions podem tro-

volen investigar i descobrir més coses del

País Valencià fan muixerangues, i al Princi-

a la plaça.

un somriure d’orella a orella i exclama:

els grans fan la migdiada, i com si fossin

—Oriol, hem trobat el que buscàvem: els

Després del dinar de festa major, mentre

detectius, l’Oriol i la Vika comencen a cer-

car informació pertot arreu. A la tauleta, a

falcons!

Els sokols txecs

La cosa promet. El programa els parla dels

La recerca continua i es posa encara més

que surten, de la colla de diables, dels bas-

interessant: ho tenien davant del nas i no

hi havien caigut. Al programa de la Festa

Major parlen de tots els grups que participen en la cercavila. L’Oriol i la Vika seuen plegats al sofà per llegir-ho atentament.

gegants i dels capgrossos que fa molts anys toners, fins i tot dels campaners que aquest

any han arranjat el campanar i han recupe-

rat el toc de festa major. I els falcons! ­Llegeixen amb molta atenció tot el que hi posa, fil per randa, sense perdre’n detall.

La Vika llegeix en veu alta: —Els falcons són construccions de tipus

I L’Oriol entusiasmat agafa el relleu llegint, també en veu alta:

gimnàstic i acrobàtic. Les estructures adop-

—L’origen dels falcons catalans cal cercar-lo

composicions humanes de gran especta-

sokol (que significa ‘falcó’), fundada a la ciu-

ten formes diferents a partir d’arriscades cularitat, que s’anomenen figures.

en una associació juvenil txeca anomenada

tat de Praga a finals del segle xix. —Tots dos es miren i diuen alhora:— No pot ser! De tan lluny?

La música

musical i, moltes vegades, la música és un

La Vika fa una pregunta a l’aire:

Malgrat que en un origen els falcons no te-

—T’imagines una festa en silenci? L’Oriol fa una rèplica ràpida: —Impossible! Música i festa són dos mots indestriables. De fet, hi ha qui associa directament aquests dos conceptes. Les manifestacions festives

tenen en la seva majoria acompanyament

element del tot necessari.

nien acompanyament musical d’una for-

mació de gralles, actualment la música és un element important en l’execució de les

figures. Tot i així no hi ha uns tocs concrets

i exclusius, pel que es fa ús de composici-

ons tradicionals i populars ja existents. Les

formacions de músics que predominen són els grups de grallers, però poden inter-

venir-hi altres tipus de formacions i altres tipus d’instruments d’arrel tradicional.