Page 1

Abril 2011 n. 134

¼

Anàlisi mensual d’economia i empresa FEDE SEGARRA

Institucions

RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ DE DAMM

Suport a les empreses

“El patró de consum està canviant”

Tant les cambres de comerç com els col·legis professionals són institucions amb una llarga tradició a casa nostra. Sens dubte, tenen un paper clau per al desenvolupament empresarial del nostre país, ja que ofereixen un ampli ventall de serveis a les empreses i als professionals PÀGINES 29 A 32 >>

El terratrèmol del Japó fa trontollar l’economia

JORDI REY DIRECTOR GENERAL DE BIPLANO

“La crisi ajuda a millorar si sobrevius”

CRISTIAN ROVIRA CONSELLER DELEGAT DEL GRUPO SIFU

“Apostem per les persones amb dificultat” El terràtremol del passat 11 de març al Japó ha tingut unes conseqüències naturals, humanes i, sobretot, econòmiques. L’economia nipona ja prou tocada per la crisi, es troba ara amb la necessitat

d’afrontar la recuperació d’alguns sectors especialment afectats, com el de l’energia i l’automobilístic. D’altres, però, en poden sortir beneficiats, com és el cas de la construcció, ja que caldrà re-

construir infraestructures danyades pel sisme. Aquests darrers dies, la resta d’economies del món han estat especialment pendents del Japó. En un primer moment van ser les borses i, després,

Gemmòlegs de Catalunya ha de fer front a la crisi i a la sinistralitat.

El Fòrum de Relacions Laborals d’Esade ha analitzat la reforma de la Seguretat Social.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

ECONOMIA

empreses multinacionals amb interessos en aquella part del planeta. D’altra banda, l’accident nuclear ha obert de nou el debat sobre la necessitat de canviar el model energètic. PÀGINA 3 >>

LES SECCIONS EMPRESA pàg. 3 a 18 >> L’amec posa en marxa un pla d’inversions per promoure la internacionalització. La cartera de serveis que ofereixen els municipis és més àmplia que el finançament que disposen. El Col·legi de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de

La Ganiveteria Roca, situada a la plaça del Pi de Barcelona, ha arribat a la fita històrica dels 100 anys.

Mèxic ofereix oportunitats a nivell dels sectors aeronàutic, automotriu i elèctric.

ESTILS DE VIDA PÀG. 35 A 38 >> Àsia és un continent amb moltes destinacions turístiques.

Conversem amb Ramon López, director del Biopol’H, clúster biomèdic i biotecnològic situat a L’Hospitalet.

El restaurant Jaume de Provença, tradició culinària de pares a fills.

PÀG. 19 A 26 >>

El catedràtic Joan Tugores reflexiona sobre l’economia xinesa i els seus efectes a nivell mundial. El mapa: Els multimilionaris.

Propostes literàries i artístiques per a les properes setmanes.


2

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL

ABRIL 2011

EDITORIAL

Editorial

DIRECTORI D’EMPRESES Acciona...................................13 Almirall...................................13 Bayer ......................................13

TRANSFORMAR DESASTRES EN OPORTUNITATS

Biplano .....................................6 BMW ......................................11

Des del passat 11 de març, són moltes les mirades que estan concentrades en el Japó. Si el que ha passat al país nipó hagués tingut lloc en una altra part del planeta, probablement, l’interès mediàtic hauria estat molt menor. No ens ha d’estranyar. Japó és la tercera potencia econòmica mundial i de la seva evolució en depenen els comptes de molts països. Actualment, la situació econòmica japonesa és delicada, tenint en compte que el país tot just estava sortint d’una llarga crisi. El futur és incert. De moment, en les darreres setmanes hem assistit a diverses sotragades borsàries, mentre algunes indústries pràcticament es paral·litzaven. Tot apunta,

però, que el govern japonès, està prenent mesures més que adequades. A més, ja té experiència prèvia. Japó ha demostrat al llarg de la seva història que en els seus pitjors moments, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, és un país que sap resorgir del no res i afrontar el futur amb determinació. El terratrèmol i el posteriori tsunami, que han afectat el Japó, van molt més enllà de la desgràcia natural, ja que s’hi ha sumat l’accident nuclear a la planta de Fukushima. De fet, mirant ara cap enrere, això és el que realment ha commocionat el planeta. L’incident ha provocat que polítics de molts països hagin reobert el debat sobre la necessitat d’un nou model energètic. Ara bé, el

tema és prou seriós i delicat com per no caure en afirmacions sensacionalistes i alarr mistes, tal com ha fet algun mandatari europeu.

Els europeus i, sobretot, els espanyols hi tenim molt a aprendre del seu comportament. Durant aquests darrers dies, hem pogut presenciar el comportament d’una civilització ben diferent a la nostra. En una situació com la que han viscut, en el nostre país hi hauria hagut saquejos a comerços, mentre els japonesos no han perdut en cap moment les formes. D’altra banda, els controls de radiació s’han traduït en cues ordenades i racionals.

En qualsevol cas, el que ha passat al Japó ha sacsejat amb prou força la resta del món i, fins a cert punt, ha pogut ser útil, d’una banda, per veure com un país és capaç d’afrontar una situació crítica com la viscuda.

Ben segur, que si el Japó sap combinar el millor de la gent i el millor de la seva economia, amb l’ajuda d’uns bons governants, ben aviat transformarà aquesta desgràcia en una oportunitat històrica.

Japó ha demostrat que és un país que sap resorgir del no res i afrontar el futur amb determinació

CatalunyaCaixa ......................26 Coca Cola ...............................11 Damm .......................................8 E.ON .......................................13 Endesa....................................12 FCC .........................................12 Fiat..........................................11 Fresc Co..................................10 Gas Natural ............................11 Grupo Sifu ................................9 Indra .......................................12 Mastercard.............................10 NH ..........................................13 Prisa........................................13 Repsol.....................................12 Sehrs ......................................12 SOS.........................................13 Telefónica...............................12 Visoren ...................................12 Vodafone ................................11 Whirlpool................................12 Yamaha...................................13

LA TIRA CÒMICA

STAFF T MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Gerent: Emili Ripollès. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Begonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.


3

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

L’associació amec presenta Conversem amb el responsable de coun pla per promoure la inter- municació i relacions externes de Damm, nacionalització. PÀG. 5 Fede Segarra. PÀG. 16

Empresa

CONSEQÜÈNCIES MÉS ENLLÀ DEL JAPÓ

L’economia japonesa després del terratrèmol i el tsunami Més enllà del desastre natural i les problemàtiques humanitàries que està vivint el Japó, hi ha també unes conseqüències econòmiques, algunes de les quals poden tenir una repercussió a nivell mundial. REDACCIÓ

El terratrèmol i el tsunami que el Japó va patir el passat 11 de març han tingut uns efectes indiscutibles sobre la ja tocada economia nipona. Tot i que encara és aviat per parlar de xifres exactes, el govern japonès donava a conèixer el 23 de març un primer balanç del cost econòmic: 217.000 milions d’euros. Per la seva banda, el Banc Mundial preveu que la catàstrofe representarà entre un 2,5% i un 4% del PIB nipó, el que suposa un cost d’entre 86.187 i 166.000 milions d’euros. El terratrèmol a la ciutat de Kobe, el 1995, va tenir un cost de 70.652 milions d’euros, al voltant d’un 2% del PIB. Molts japonesos no van poder agafar el transport per tornar a les seves cases després del terràtremol i van passar la nit dins del metro de Tòquio. / ARXIU

Malgrat aquestes xifres, el ministre d’Economia japonès, Kaoru Yosano, es mostrava optimista pel que fa al creixement econòmic del Japó. A principis de gener, l’FMI havia previst per al Japó un creixement de l’1,6% per al 2011, que probablement serà difícil de mantenir, tot i que s’espera una remuntada de l’economia especialment de cara al segon semestre. Paral·lelament, altres fonts estimen que el deute públic per al 2012 es podria situar en el 210% del producte interior brut del país. Cal tenir present, però, que en situacions similars a l’actual l’economia japonesa ha demostrat una capacitat de recuperació en temps rècord. A favor seu hi juga un sector empresarial amb un elevat rendiment i un sector tecnològic que és líder. No en va, el Japó se situa com la tercera economia mundial. Aquest fet, precisament, és el que provoca que la resta d’econo-

Els sectors més afectats han estat l’energètic, l’assegurador i l’automòbil

mies del planeta estiguin pendents del que pugui passar en les properes setmanes. Algunes empreses multinacionals amb productes i serveis que depenen de proveïdors japonesos ja comencen a patir importants interrupcions en la seva cadena de subministrament.

Els sectors més castigats Els sectors econòmics més afectats pel desastre natural han estat l’energètic,

l’assegurador i l’automòbil, en aquest ordre. Les asseguradores són les que, en termes econòmics, més perdran. Només les primeres estimacions superaven les seves obligacions en més de 100.000 milions de dòlars. Un altre sector greument afectat ha estat és el de l’energia, concretament la nuclear. Després del terratrèmol la seva producció s’ha reduït en un 9%. La recuperació es preveu lenta. De moment, Tokyo Electric Power (TEPCO), l’operadora de la central nuclear de Fukushima, està negociant un crèdit de 17.400 milions d’euros per fer front a les despeses de la crisi nuclear. Precisament, el problema que afecta les plantes nuclears japoneses pot derivar en un alt consum de petroli, gas i carbó, i això podria augmentar-ne els preus, tot i que durant els dies posteriors al terratrèmol just va passar el contrari: moltes empreses

EFECTES BORSARIS Els primers efectes econòmics del terratrèmol es van deixar notar a la borsa. Concretament, el dimecres 16 de març, el Nikkei, el principal índex borsari del Japó, va registrar una caiguda d’un 10,55%, una de les més grans de la seva història. Els experts apunten que aquest comportament de la borsa era el previsible, tot i que els mals resultats es van veure potenciats per la por a un desastre nuclear. El contagi de la borsa japonesa es va fer notar poc a la resta de borses asiàtiques i, fins i tot, menys a les europees. Si bé en un primer moment, algunes d’elles es van deixar arrossegar per pèrdues, els dies posteriors al terratrèmol les borses han tendit a la recuperació.

japoneses van parar de produir, va caure la demanda de petroli i, per tant, el preu també ho va fer. Aquest incident nuclear ha obert el debat sobre el futur d’aquesta energia, i no només al Japó sinó també a la resta del món. Un tercer sector que està notant danys econòmics és la indústria automobilística, que va parar la seva producció durant uns dies per contribuir amb l’estalvi energètic, i això provocava, que a les borses les seves accions caiguessin un 15%. Paradoxalment, aquesta situació negativa, també té un contrapunt positiu. Així, és imminent el creixement del sector de la construcció i de l’enginyeria, tenint en compte que caldrà reconstruir les infraestructures danyades. Per altra banda, el caos nuclear porta a la possibilitat que es potenciïn més les energies renovables, beneficiant així aquest altre mercat, encara incipient.


4

EMPRESA / Associacions

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

AMEC

Pla d’inversions per promoure la internacionalització i la innovació Amec preveu realitzar una inversió de 13 milions d’euros per aquest exercici, cofinançats pels sectors públic (22%) i privat (78%). L’entitat ho va comunicar durant l’Assemblea General de socis. REDACCIÓ

Amb aquesta inversió, amec té previst realitzar 164 activitats, de les quals un 51% a Espanya i el 49% restant a l’exterior. Per àrees geogràfiques, Amèrica Llatina (23%) encapçala les activitats de promoció internacional, seguida del Pròxim Orient i Orient Mitjà (18%) –zona que desbanca a la Unió Europea respecte a 2010, que cau fins al cinquè lloc (9%)-. Les inversions a la resta d’Europa (15%) i a Àsia (13%) seguiran mantenint-se com a zones rellevants per aquest 2011. Amb aquesta inversió, amec també pretén assegurar la màxima participació possible de les empreses associades, amb una previsió total de 1.128 participacions.

Un nou escenari En el marc de l’Assemblea General, Llucià Casellas, president d’amec, va posar de manifest que el finançament és el principal problema i fre de les empreses per tirar endavant, ja que ni el finançament del sector privat ni el que prové del sector públic s’han adaptat a la nova situació. Una situació en la qual, segons Casellas, “estem passant de la crisi de les empreses a la crisi de les Administracions. Unes Administracions que es veuen forçades a realitzar reformes estructurals i a prendre mesures en una situació límit”.

Alguns dels participants en l’Assemblea General de l’Amec. / CEDIDA

El president de l’associació va aprofitar aquesta oportunitat per demanar a l’Administració que realitzi una aposta ferma per l’exportació i la internacionalització, ja que “és necessària una discriminació més positiva dels incentius a aquestes activitats, donant també resposta i recolzament al fenomen de l’augment d’empreses que, de forma decidida, aposten per l’exportació”. Finalment, va avançar que, des d’amec se sollicitarà a les Administracions un gran esforç per guiar al sector financer “cap al camí de l’estabilitat, la certesa i la fluïdesa en el crèdit”. Amb l’objectiu d’abordar tots aquests aspectes, amec ha elaborat el Pla Estratègic 20112013, amb el qual es pretén

afrontar el nou escenari caracteritzat per un increment de la participació de les empreses en les activitats i serveis, així com una renovació del compromís dels associats amb la vida associativa.

El president va demanar a l’Administració que aposti per la internacionalització

Convidat d’honor Alfredo Bonet va ser el convidat d’honor de la 47a Assemblea General d’amec. El secretari d’Estat va clausurar l’acte realitzant una exposició sobre la situació actual del comerç exterior i els objectius futurs. En aquest sentit, va destacar la importància d’aquest comerç exterior per a l’economia espanyola afirmant que “les dades demostren un efecte amortidor sobre la cai-

guda de la demanda interna”. A part que les exportacions han aportat en els últims anys un important creixement del PIB espanyol, la quota de mercat sobre les exportacions mundials s’ha continuat mantenint, segons Bonet. El Secretari d’Estat també va posar de manifest l’augment de les exportacions a països, sobretot emergents, entre els que destaquen Brasil, Índia, Turquia

o Xina, amb el que s’accentua la diversificació geogràfica tant dins de la Unió Europea como fora d’ella (que rep un 32% del total de les exportacions). Amb tot això, Alfredo Bonet va voler destacar la importància que té per a les empreses el fet de mirar cap a l’exterior. Segons el seu punt de vista, “les empreses internacionalitzades resisteixen molt millor els canvis de cicle, com en el que ens trobem actualment, ja que tenen la seva base de clients més diversificada i compten amb més capacitat d’innovació i de transmetre know-how, que aquelles que operen al marge de la competència internacional”. I va afegir que “aquesta crisi ha suposat un canvi estructural a les empreses, ja que han comprovat que de cara al futur no és possible sobreviure només amb el mercat espanyol”. Per poder donar més prioritat a la internacionalització de les empreses espanyoles “estem obligats a millorar les polítiques públiques”. Entre les iniciatives previstes, el Secretari d’Estat va destacar la necessitat de millorar el sistema d’interlocució entre el sector públic i privat, creant les eines necessàries per, entre d’altres mesures, augmentar la base exportadora, diversificar els mercats, elevar el valor afegit de les exportacions i millorar la imatge dels productes i serveis “Made in Spain”.

PIMEC celebra l’aposta pel corredor mediterrani

El Consell de Cambres de Catalunya es reuneix amb el president de la Generalitat

La patronal de la petita i mitjana empresa celebra que el Govern de l’estat hagi finalment prioritzat el corredor ferroviari del Mediterrani com a actuació en matèria d’infraestructures als propers anys, segons va anunciar el Ministre de Foment, José Blanco. La patronal demana, però, que es concreti quan abans millor el finançament assignat a les obres, ja que en la conjuntura actual, és la manera més efectiva de veure que realment es prioritza la construcció del corredor. PIMEC recorda que el pressupost del Ministeri de Foment pel 2011 ha patit una retallada del 35% i la inversió prevista en infraestructures ferroviàries ha passat de 2.600 a 1.714 milions d’euros. A Alemanya, en canvi, amb un territori un 30% més petit que l’espanyol, la inversió en ferrocarrils serà de 9.673 milions el 2011, només un 2% per sota del 2010. A Catalunya, el pressupost del Departament de Política Territorial pel 2010 havia baixat un 2%, però el d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ho havia fet un 16%.

Els presidents de les tretze Cambres de comerç de Catalunya es van reunir, l’ 1 de març, per primera vegada, amb el president Artur Mas des que presideix el govern de Catalunya. En la trobada, també hi van estar presents el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el secretari general d’aquest departament, Enric Colet. Miquel Valls, en qualitat de president del Consell de Cambres de Catalunya, va voler subratllar que hi ha moltes empreses que comencen a tenir bones oportunitats de negoci, sobretot les que aposten per la internacionalització i la innovació. En aquest sentit, les Cambres catalanes van demanar al Govern el màxim esforç per ajudar les empreses, especialment les petites i mitjanes, a internacionalitzar-se.


Local / ECONOMIA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

DESPESA DELS MUNICIPIS CATALANS EN SERVEIS NO OBLIGATORIS

Més serveis amb menys finançament L’estudi sobre la “Despesa dels municipis catalans en serveis no obligatoris”, revela que la cartera de serveis que ofereixen els ens locals és més amplia que el finançament del que disposen

REDACCIÓ

En la presentació d’aquest estudi, van assistir-hi Antoni Fogué president de la Diputació de Barcelona; Xavier Carbonell, director gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona i Maite Vilalta professora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Fogué destaca que d’aquest estudi se’n desprèn que “l’actual marc competencial està desfasat”. La cartera de serveis que ofereixen els ajuntaments és més àmplia que el cabal de finançament del que disposen i també denuncia que “hi ha un desfasament clar entre el que s’exigeix dels municipis i el finançament que se’ls aporta. Ara que tant es parla de la necessitat o no de certes administracions, els ens locals es revelen en aquest estudi científic com administracions molt solidàries, que sense el finançament suficient estan atenent les necessitats dels ciutadans”. També s’ha de tenir en compte que estem parlant de “serveis no obligatoris”, és a dir, que els consistoris no estan obligats a fer front a aquestes necessitats ni serveis, però això no vol dir que no sigui imprescindible per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Tot al contrari, acostumen a ser serveis substantius i universals, d’alt interès públic i social com per exemple el fet de potenciar la cultura, millorar la seguretat, l’educació, la promoció social, els serveis comunitaris o la sanitat. En aquest sentit, el president de la Diputació remarca que, del 26’1% del total que ha suposat la despesa no obligatòria per als municipis catalans entre el període 2003-2009, “més de l’11% és despesa amb la qual els ajuntaments locals supleixen a altres administracions, com la Generalitat o l’Estat”. El destí principal de la despesa no obligatòria es concentra en cinc sectors: seguretat i

BREUS MUNICIPIS Ciutat Vella homenatja les dones amb la inauguració de la Plaça del Vuit de Març La ciutat de Barcelona ja té una plaça que commemora el Dia Internacional de la Dona, i es troba situada entre el carrer de Duran i Bas, i el carrer Capellans, al districte de Ciutat Vella. La inauguració es va fer el passat vuit de març, quan aquest espai es va obrir a tots els públics. Les principals modificacions que s’hi han realitzat són la creació d’una àrea de jocs infantils, la millora de l’enllumenat, del clavegueram, i també s’han incorporat més arbres i una zona de recàrrega per a les motos elèctriques. Veïns i comerciants valoren molt positivament el canvi que s’ha produït en la zona, ja que a part d’aquesta també s’ha reformat la plaça d’Isidre Nonell.

Es redueix el consum d’aigua a l’àrea de Barcelona

Els municipis amb menys de 5.000 habitants no estan obligats a oferir transport públic. / ARXIU

protecció civil (24’4%), cultura (24’36%), altres serveis comunitaris (10’39%), Educació (8’51%) i Promoció social (8’45%). A més, també ha aprofitat per recordar que “s’ha de fer un exercici de lleialtat institucional partint d’un pacte entre les administracions, l’Estat, la Generalitat i els ens locals”. Fogué ha qualificat l’estudi de “diagnòstic”, i veu com a “teràpia, el desenvolupament de l’Estatut, que ja indica que cal adequar el marc competencial dels ens locals, i la tan esperada llei de finançament. La despesa no obligatòria s’anomena així segons els trams de població. Per exemple, en un municipi de menys de 5.000 habitants, l’ajuntament no estaria obligat a finançar serveis essencials de polítiques i de funcions públiques com per exemple oferir transport públic als seus veïns”. Tot i això, mitjançant la despesa no obli-

Gairebé un 25% de la despesa de serveis no obligatoris es destina a seguretat i protecció civil

gatòria “els ajuntaments aconsegueixen garantir la qualitat, l’equitat i l’eficiència en els serveis que ofereixen als ciutadans, garantint el dret a accedir a serveis similars amb independència del territori de residència”. Una despesa que no presenta grans diferències significatives entre les províncies catalanes. Girona és la província que destina més euros per habitant a despesa no obligatòria, 422 euros; d’altra banda, en relació a la despesa municipal, és Lleida la que realitza una despesa no obligatòria total major en termes relatius.

L’àrea metropolitana va acabar l’any 2010 aconseguint reduir el consum d’aigua per persona a 107’4 litres al dia, 25 menys que fa una dècada. Tot i que hi continua havent diferències significatives entre alguns municipis, aquesta disminució és molt més notable en aquells nuclis on es gasta més aigua, i s’ha aconseguit gràcies a la conscienciació de la ciutadania i la col·laboració de tothom. Tot i això, aquesta xifra segueix superant la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que aconsella no superar el consum de 100 litres per les necessitats vitals i d’higiene personal. D’altra banda, si contrastem la xifra amb la d’altres capitals mundials trobem a Madrid amb 131 litres, Roma amb 208, Ginebra amb 289, o Nova York on cada ciutadà gasta diàriament una mitjana de 511 litres.

Ikea continua el seu pla de desenvolupament arreu del territori català La multinacional sueca segueix endavant amb la seva expansió per Catalunya, on la firma ja compta amb més de 1.500 llocs de treball. L’última acció va ser la col·locació de la primera pedra del futur centre que la firma obrirà a Sabadell, i que ja ha confirmat que generarà 500 nous llocs de treball. Una expansió que des d’Ikea reconeixen que no hagués estat possible sense la gran acceptació dels seus productes per part dels ciutadans catalans, i que demostra la confiança que la companyia té dipositada en Catalunya. A més, Ikea també va assegurar que el projecte per construir un centre a Tarragona està força avançat; una acció que suposarà una inversió de seixanta milions d’euros i que generarà entre 300 i 400 llocs de treball. Tan el centre de Tarragona com el de Girona, estan previstos que entrin en funcionament abans de 2015.

5


6

EMPRESA / Empresa del mes

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

ENTREVISTA A JORDI REY, DIRECTOR GENERAL DE BIPLANO

“La crisi no és bona però ajuda a millorar si sobrevius” L’empresa Biplano es dedica al sector del licensing, un dels treballs que els van donar a conèixer va ser la llicència de les Tortugues Ninja, que TV3 va començar a emetre el 1990

S’ha notat la crisi a Biplano? Com s’ha vist afectada una empresa? Tots l’hem notat però crec que la crisi ens ha ensenyat a ser millors. Hem patit i patim però som més forts i hem descobert moltes coses que abans fèiem malament. La crisi no és bona però ajuda a millorar si sobrevius. Som un món petit però conformem un teixit empresarial molt important i ens ajudem entre tots. Avui puc afirmar amb tota claredat que la llicència ha sigut un “salvavides” per a moltes empreses, més d’un m’ha arribat a dir: “abans deixo de pagar una altra factura, que els drets de la teva llicència, gràcies a ella sóc viu”.

GERARD ARIAS

Perquè la gent sàpiga de què parlem, podria explicar-nos de què tracte el licensing? El licensing és la cessió del dret d’ús d’imatges per aplicar a productes i/o serveis. En altres paraules, es tracta d’implementar l’imatge d’un personatge popular per generar un valor afegit a un producte. Així es crea una simbiosi on ambdues parts surten beneficiades. La clau és triar la llicència i els seus valors. Tots els productes són llicenciables però no amb qualsevol llicència. Com arrenca l’aventura de Biplano? Biplano arrenca el juny de 1990 amb les Tortugues Ninja, una sèrie que TV3 va emetre per primera vegada a l’Estat i que ens va posar, d’una tacada, en una posició privilegiada. La Rosa, la meva dona amb els números, jo de comercial i les 4 tortugues... tot una aventura a les clavegueres. El licensing és un camp força desconegut per la gent, per què vau decidir especialitzar-vos en aquesta branca? Potser era desconegut en aquella època, al 1990, però avui 2011 puc assegurar que, de manera directe o indirecte, el mercat sap què és el licensing. Hem de pensar, només per donar una idea de la seva penetració, segons NPD, que el 35% de totes les joguines venudes a l’Estat, duen una llicència, una de cada tres, no està gens malament. Vaig triar el licensing perquè ja el coneixia des de l’altra banda del negoci. Havia treballat en marques de gran consum com les que ara són els nostres clients i per tant coneixia les seves avantatges. També és cert que durant molt de temps la majoria dels meus amics creien que estava sonat però en el fons és un negoci que m’agrada i amb el qual segueixo fruint cada dia. Quins van ser els primers treballs que vau realitzar? Com

la producció és increïble, i només és la primera d’una saga de tres. Es basa en el tresor de Rackahm el roig, el cranc de les pinces d’or i el secret de l’unicorn. Les dues són pel·lícules nascudes d’uns llibres de fa més de 50 anys, amb els que jo vaig créixer. És com un somni fet realitat i ara tot el món ho podrà gaudir.

Jordi Rey resalta el caràcter solidari entre les empreses del sector. / CEDIDA

“En 20 anys, hem passat de ser una empresa de dos persones a un equip de trenta-sis” “Ara ens expandim cap a França i Itàlia, i a poc a poc cobrirem la Mediterrània”

ha evolucionat l’empresa al llarg d’aquests 20 anys? Com he dit abans les Tortugues Ninja van ser el nostre primer èxit. Bola de Drac, Teletubbies, La Rana Gustavo, el Barça, El Senyor dels Anells, Star Wars, Betty Boop o Bob Esponja són alguns dels personatges o propietats que ens han ajudat a créixer i ens han dut a ser el que som ara. Hem passat, en 20 anys, de ser una empresa de dos persones a un equip de 36 persones amb oficines a Barcelona, Madrid, Lisboa, ShenZen i properament a París i Milà. En la incursió en altres mercats europeus com Alemanya, França, Itàlia o Turquia, què necessita saber una empresa de licensing? Com va ser la vostra experiència d’expansió? El més important és conèixer el mercat. Les propietats no funcionen igual en tots els països i pensar que el que funciona aquí, ho farà allà no és correcte. El que si que funciona és saber donar servei. No-

saltres treballem la llicència, la promoció i la distribució al mateix nivell i les 36 persones que conformen Biplano són especialistes en licensing. La nostre expansió va començar a Portugal, mercat difícil i ja fa 5 anys que som el nº1 gràcies a Noddy. Ara anem cap a França i Itàlia, i poc a poc cobrirem la Mediterrània. Entre els propers treballs que estan gestionant hi trobem la nova pel·lícula d’Els Barrufets, o la tan esperada de Tintín. Què ens pot avançar d’aquests dos casos? Els Barrufets són com la consecució d’un somni impossible. Fa anys que es parla d’aquesta pel·lícula i hem trigat molt de temps a veure-la feta una realitat. Ara ja la tenim aquí i a l’agost ens permetrà descobrir els Barrufets als nens del segle XXI que encara no els han pogut veure mai. Estic segur que no deixaran a ningú indiferent. Tintin és un projecte de primera magnitud que arribarà al novembre de la mà de Spielberg i Peter Jackson. La qualitat de

De cara al futur, com s’està posicionant Biplano en l’àmbit d’Internet? Cap on es dirigeix el sector del licensing? Com va dir el Sr. de la Iglesia als Goya, internet no és el futur, és el present. Nosaltres convivim amb internet i ho acceptem amb tots els seus avantatges i inconvenients. No crec en les coses gratuïtes que malmeten molts sectors. Estic convençut que tot el que val costa, i la suposada gratuïtat serà pa per avui però fam per demà. Internet és bo perquè ajuda a difondre qualsevol missatge i obre portes impensables fa pocs anys, però com tot, també obre la porta a desaprensius que en treuen profit il·legalment. En bones mans internet és un gran mitjà. El licensing ja no és un desconegut, és una realitat que la distribució situa en primera posició en els seus plantejaments estratègics, és una solució per milers d’empreses petites i mitjanes que no poden accedir als mitjans de comunicació massius, és una alternativa per les grans empreses que no saben com diferenciar el seu producte de la competència. Una tortuga amb nom de pintor, una granota artista, un ésser de la terra mitja, uns personatgets blaus o una esponja submarina poden ser una gran ajuda en aquesta crisi, i sobretot per fer front a un futur on la competència serà encara més dura.


Col·legis / EMPRESA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

7

COL·LEGI OFICIAL DE JOIERS, D’ORFEBRES, DE RELLOTGERS I DE GEMMÒLEGS DE CATALUNYA (JORGC)

El sector joier català ha de fer front a la crisi i a la sinistralitat La joieria va facturar l’any 2010 per valor de 437 milions d’euros, un 13% menys que al 2009, esdevenint així el tercer any consecutiu de crisi per al sector. Paral·lelament, els delictes han augmentat, durant l’any passat, un 30%. REDACCIÓ

La davallada de les vendes ha esta generalitzada a tot el sector, amb pèrdues registrades al 80% d’establiments de joieria i rellotgeria, segons xifres del Col·legi Oficial de Joiers, d’Orr febres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC). La baixada de vendes ha estat dramàtica per a més de la meitat dels negocis, amb una caiguda al 2010 de més del 20%. Aquest any ni tan sols la campaa nya de Nadal-Reis ha servit per desaccelerar la davallada, amb pèrdues durant aquest període del 16-18 % de les vendes, en comparació amb la campanya

de Nadal-Reis de l’any 2009. El 2010 és el tercer any consecutiu de crisi per al sector, amb una caiguda acumulada des de finals del 2008 del 40%. Així i tot les previsions del JORGC per a l’exercici 2011 són d’estabilitzaa ció amb una lleugera caiguda del 3 al 5% de les vendes, que suposaria aproximadament un valor de 420 milions d’euros. Aquest marc de situació de crisi en què es troba el sector es traa dueix en la pèrdua de llocs de treball: un 25% dels establiments ha disminuït plantilla, la qual cosa ha significat la destrucció durant l’any 2010 de 1.000 llocs de treball directes. En base a les

xifres registrades pel JORGC des de l’any 2009 i fins al passat 2010, s’han perdut a Catalunya 2.000 llocs de treball i un 30% dels comerços de joieria i rellotgeria ha hagut de tancar. Tot i la situació de crisi del mercat domèstic, l’exportació presenta al 2010 una xifra rècord als darrers anys, amb un creixement del 49%. La internaa cionalització es presenta com una via d’escapament per a les empreses del sector. Aquest any també es recuperen les importacions, en joieria, rellott geria i matèries primeres, però sense assolir encara el nivell del 2008.

Més delictes Durant l’any 2010, els delictes contra el sector joier van augmentar un 30% respecte al 2009, passant de 254 delictes a un total de 329. Aquestes xifres confirmen la tendència creixent d’atacs contra el sector, que va tenir un greu repunt l’any 2008, amb un augment del 120% respecte a l’any anterior. Aquestes dades es desprenen de l’inforr me del Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) sobre sinistralitat al sector a Catalunya. Davant aquesta situació, el JORGC ha desenvolupat en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra un sistema d’alerr ta avançada que permet als establiments donar avís de forma directa a 9 direccions territorials en cas de detectar comportaments o situacions susceptibles d’estar relacionaa des amb futurs delictes. S’ha establert un protocol i uns forr mularis específics per al sistema, que està funcionant des del mes de gener.


8

EMPRESA / Director de màrqueting

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

ENTREVISTA A FEDE SEGARRA, RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ I RELACIONS EXTERNES DE DAMM

“El mercat espanyol de la cervesa es caracteritza per ser marquista” La situació econòmica actual ha provocat que el consum generalitzat de cervesa disminueixi. No obstant això, Damm és una empresa consolidada que ha sabut trobar oportunitats quan van maldades. En aquest sentit, està exportant als Estats Units i realitza un treball constant de recerca i desenvolupament de nous productes per tal d’adaptar-se a les necessitats dels consumidors. els nostres pares i amics, i és difícil que es produeixin canvis en aquestes fidelitats. Això implica que, a pesar de produir-se un augment del consum de les marques blanques, sigui molt difícil que marques com Estrella Damm, que compten amb una llarga tradició a la societat, perdin el seu reconeixement i fidelitat.

PATRICIA ACEVES

L’espot d’Estrella Damm d’aquest estiu ha rebut la distinció anual al Mèrit Turístic. Una bona campanya de comunicació com aquesta suposa un augment de vendes o reforça la imatge de marca? Repercuteix positivament en els dos aspectes. D’una banda, és evident que l’èxit que hem tingut amb aquest espot ha comportat un enfortiment de la marca i un reforç dels vincles d’unió amb els nostres consumidors. De l’altra, quan una campanya d’aquestes característiques té una repercussió tan alta, sempre es reflecteix sobre les vendes de la companyia. Mitjançant aquest anunci, Damm vol retre un homenatge al Mediterrani, el lloc de naixement d’Estrella Damm, i especialment al seu estil de vida. Han aterrat al mercat nordamericà en un moment econòmic difícil. Les grans oportunitats es donen en èpoques de crisi? Durant les recessions es produeixen oportunitats per a les empreses que tenen una situació econòmica consolidada, com és el cas de Damm, i la crisi no està renyida amb la capacitat de creixement, especialment en l’exportació. En aquest sentit, la presència de la companyia al mercat nord-americà està emmarcada en una nova estratègia d’exportació iniciada l’any 2007. Precisament, dins d’aquesta política, Estats Units va ser un dels primers països en els quals l’empresa va entrar, ja que creiem que tenim grans possibilitats de creixement. Amb la internacionalització han hagut de fer canvis importants en el procés de fabricació? No. No hem dut a terme canvis significatius, gràcies a què durant els últims anys la companyia ha realitzat nombrosos esforços inversors que estan servint per adaptar-se a les noves necessitats. Aquestes inversions s’han materialitzat en millores importants, com les

Damm té prevista alguna novetat de cara al proper any? Tot i que no podem avançar res, sí que volem destacar el treball constant de recerca i desenvolupament de nous productes que la marca realitza per adaptar-se a les necessitats dels consumidors. Fruit d’aquest treball, han sorgit productes com la cervesa per a celíacs Daura, o Estrella Damm Inedit, una cervesa pensada per servir d’acompanyament a qualsevol menjar. En un futur, volem continuar per aquest camí. Des de Damm estem segurs que només oferint productes de màxima qualitat podrem seguir creixent. Fede Segarra destaca que l’objectiu de Damm en un futur és seguir oferint productes de màxima qualitat. / CEDIDA

que s’han produït a la fàbrica d’El Prat de Llobregat per duplicar la seva capacitat de producció i convertir-se en un centre tecnològicament avançat. La cervesa sense alcohol continua guanyant adeptes? Representa un 10% del consum de cervesa, tot i que la situació econòmica actual ha provocat que el consum generalitzat de cervesa amb alcohol disminueixi. Per tant, això també es reflecteix en la 0,0. Malgrat tot, cal destacar que Damm compta amb una sense alcohol molt apreciada pels consumidors. Free Damm ha aconseguit conservar el sabor de la cervesa tradicional, a més de ser la 0,0 més baixa en calories del mercat. Quin objectiu tenen les edicions limitades de cervesa? Permeten enviar un missatge als nostres consumidors en el

propi producte, com per exemple: reforç de patrocinis, edicions especials commemoratives d’aniversaris, etc. A més, aporten modernitat i dinamisme a la marca, i això ajuda a fidelitzar i a seduir nous clients. Estan canviant últimament els hàbits del consumidor? Sí, el patró de consum està canviant a causa de la crisi econòmica. S’incrementa el consum a casa i disminueix el dels hotels, restaurants i cafeteries. No obstant això, hem de puntualitzar que, pel que fa a la cervesa, el consum segueix sent més elevat a fora de casa. Al nostre país, beure cervesa sempre s’associa a estar en companyia d’altres persones. Així mateix, el consumidor cada vegada és més racional, és a dir, coneix el mercat, s’informa del producte que vol comprar, i compara preus i ofertes.

“La crisi dóna oportunitats a les empreses que tenen una situació econòmica consolidada” “El patró de consum està canviant a causa de l’actual situació econòmica”

El client busca marques blanques de cervesa? El mercat espanyol de la cervesa es caracteritza per ser marquista. Normalment, consumim la cervesa que bevien

Quin és el millor moment del dia per prendre una cervesa? A Espanya, el consum de cervesa està més associat als moments d’oci i sempre en companyia. Hi ha cents de bons moments en els quals una persona es pot prendre una Estrella Damm: en un dinar familiar, amb els amics en una terrassa, al restaurant, veient un partit de futbol, etc. L’important és que cada persona busqui el seu moment per gaudir-ne. El secret d’una bona cervesa com la seva és... Comptar amb un grup humà que treballi amb passió per fer les coses ben fetes. A Damm tenim la sort de treballar amb professionals competents, i això repercuteix en productes d’una qualitat excel·lent i en un reconeixement per part dels consumidors. Aquest és el nostre secret.


Recursos Humans / EMPRESA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

9

ENTREVISTA A CRISTIAN ROVIRA, CONSELLER DELEGAT DEL GRUPO SIFU

“Ajudar al desenvolupament de les persones no passa de moda” El Grupo SIFU és un conjunt de Centres Especials de Treball amb més de 17 anys d’experiència en la inserció laboral i social de persones amb discapacitat física, psíquica, mental o sensorial. Amb una plantilla de més de 2.500 professionals, un 87% dels quals té algun tipus de discapacitat, està present a pràcticament tot Espanya i Portugal. Parlem amb Cristian Rovira, un dels seus artífexs. Quina és la visió i missió de SIFU? El meu treball està totalment lligat a les persones i promoc a tot l’equip que ens involucrem amb els discapacitats. Hem de demostrar a la societat que poden ser productius i aportar valor.

Com es viu al Grupo SIFU la gestió del coneixement, el desenvolupament professional i els plans de carrera? Escoltem, avaluem i capacitem les persones que realitzen els nostres serveis. Les orientem cap als treballs que poden realitzar, contribuïm a la seva qualificació professional i també fem un seguiment de la seva evolució. Què pesen més, les estructures o les persones? Sens dubte, les persones. Sobre elles adeqüem les estructures. Què feia abans d’entrar al projecte SIFU? Des dels 18 anys vaig estar alternant la carrera universitària amb activitats laborals. Finalment, em vaig incorporar al projecte al tercer curs de carrera. Vostè té premis com a Jove Emprenedor. Com es fa un jove empresari? Gràcies a la confluència de

On va néixer? A Barcelona. Amb qui viu? Amb la meva dona i el meu fill. Quina és la seva formació acadèmica? Llicenciat en Econòmiques (UIC) i PDD a l’IESE. La seva principal virtut? La perseverança i el sentit comú. I algun defecte? Molts. Motivo poc i quasi sempre dic el que penso.

És més difícil dirigir persones que tenen alguna discapacitat notòria i evident? Són persones amb defectes i amb virtuts, com tothom. No obstant això, cal estar preparat per fer aquesta feina, és qüestió d’experiència. Les empreses són receptives pel que fa a la integració de persones discapacitades? Encara no de forma suficient, però sí que és cert que les companyies cada vegada són més sensibles en relació a aquest tema.

A COR OBERT

Té algun hobby? Fer esport i estar amb la meva família.

Cristian Rovira és un jove emprenedor que està al capdavant del Grupo Sifu. / DAVID FERNÁNDEZ

diversos factors, entre els quals cal destacar l’educació, els valors i la inquietud personal. Per què creu que gairebé el 50% dels universitaris aspiren a ser funcionaris? Per la crisi de valors que estem patint actualment i per la poca cultura de l’esforç que s’ha implantat entre la joventut. Des d’un punt de vista professional, què té SIFU que no tenen les altres empreses? La nostra companyia té ànima. I les empreses del futur seran aquelles que posseeixin aquest requisit. D’altra banda, a nosaltres la crisi ens afecta menys. Ens fixem en les empreses que funcionen i van bé, i fem tot el possible per assemblar-nos a elles. Hi ha molta rotació? Més de la que voldríem, però menys que la nostra competència. En molts casos, els professionals que tenim són contractats directament pels usuaris. Una empresa familiar és més fàcil o més complicada? Les empreses familiars

“Apostem per individualitzar el pla de carrera de les persones amb dificultat” “Les empreses cada vegada són més sensibles amb la integració de persones que tenen algun tipus de discapacitat”

Inserir laboralment les persones discapacitades és una vocació o un ofici? Per algú pot tenir una part vocacional, però sense ofici no s’aconsegueixen les metes.

tenen més sentiment i són més paternalistes. Crec que aquests ingredients contribueixen a què tot sigui més senzill.

Què en pensa del moment que estem vivint actualment? L’hem de gaudir perquè és irrepetible.

Què fan per detectar talent i retenir-lo? Tenim un departament de Recursos Humans més gran que la mitjana i estem en contacte permanent amb la gent. Així podem identificar el talent. A més, apostem per individualitzar el pla de carrera de les persones amb dificultat. Cadascú és diferent i, per tant, la seva inserció també ha de ser diferent.

Algun somni que encara no ha realitzat? Molts. Sense somnis no hi ha vida.

Els departaments de RRHH són els apagafocs de la crisi? És el departament que té a l’abast la part més important per solucionar la crisi. Cal que fem l’esforç d’adaptar-nos a les persones i, sens dubte, el reconeixement comporta productivitat i satisfacció en el treball. Així mateix, en temps de crisi el que prima és la seguretat, més que el salari o el sentit vital. Quin consell donaria a tots aquells que volen dedicar-se al

Què és el millor i el pitjor que li ha passat? El millor, la família que tinc. I el pitjor, la pèrdua de persones estimades. Què no perdonaria mai? Tot és perdonable. Aquell que no sap perdonar, no pot ser feliç. desenvolupament professional de les persones? Els diria que ajudar al desenvolupament de les persones és un tema que no passa mai de moda i que cada vegada té més futur.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH


10

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

4 MODELS A SEGUIR

Actualitat en RSC Mastercard dóna suport als joves emprenedors A través del programa Aprendre a Emprendre, els treballadors de Mastercard oferiaran la seva ajuda i els seus coneixements a joves estudiants emprenedors.

Mastercard, juntament amb la Fundació Junior Achievement a Espanya, han unit els seus esforços per donar suport al desenvolupament de programes educatius destinats a estudiants d’universitats de l’Estat per tal d’ajudar a fomentar i sostenir el seu esperit emprenedor sota el lema Aprendre a Emprendre. Es tracta de la tercera edició del programa Graduate Programme que organitzen la Fundació Junior Achievement i la Fundació Universidad-Empresa, on Mastercard n’és el principal patrocinador. El programa té per objectiu que els diversos grups d’estudiants universitaris, ja siguin d’universitats públiques o privades, desenvolupin els seus propis plans de negoci amb l’ajuda, des del punt de vista professional, de les companyies col·laboradores. Matercard concedirà a posteriori el premi Negoci Responsable a aquell projecte que millor combini la pràctica empresarial amb el compromís de responsabilitat social corporativa. L’objectiu principal del programa és oferir a aquests joves una formació específica en l’àmbit de la creació d’empreses, donant-los experiència acadèmica amb l’ajuda d’un tutor a la universitat i també una important experiència pràctica pel fet de desenvolupar un projecte empresarial. Part dels treballadors de Mastercard a Espanya participaran voluntàriament en el programa, treballant amb els estudiants i joves emprenedors per dur a terme les seves primeres activitats. En aquest context, uns i altres compartiran les seves experiències professionals i els oferiran la seva ajuda en l’elaboració dels projectes. Dins el mateix projecte, també s’inclou la realització de xerrades amb grups d’estudiants, incloses dins el cicle de conferències Aprendre a Emprendre 2011.

Mastercard premiarà el projecte que millor combini la pràctica empresarial i l’RSC

8 empreses s’uneixen per llançar la Plataforma per l’Eficiència Energètica Un total de 8 empreses de diferents sectors han unit els seus esforços a favor de l’eficiència energètica.

La unió d’Endesa, Cepsa, Philips Ibérica, Renfe, Sol Meliá, Telefónica, Toyota España i Unibail Rodamco España ha donat lloc a la Plataforma per a l’Eficiència Energètica, que és la primera agrupació de grans empreses pertanyents a diferents sectors amb l’objectiu comú de promoure activitats realitzades de manera conjunta per tal de millorar l’eficiència energètica. En un comunicat fet públic per Endesa, s’ha informat que des de la Plataforma s’impulsaran també “relacions i acords de col·laboració entre les empreses i l’administració per unir sinergies, així com el foment de l’I+D+I.” Cal destacar que la plataforma està oberta a d’altres companyies que vulguin afegir-se a la iniciativa. Els requisits són que no siguin competidores i que “tinguin un compromís clar i ferm” amb el tema de l’eficiència energètica. La signatura de l’acord es va dur a terme el passat dimecres 9 de març a la seu d’Endesa, a Madrid, i hi van assistir representants de les 8 empreses impulsores de la Plataforma per a l’Eficiència Energètica: Dominique de Riberolles, conseller delegat de Cepsa; José Manuel Torre García-Soto, vicepresident de Philips Ibérica; Francisco Celso González, director general econòmic i financer de Renfe; Esther Trujillo, vicepresidenta del Gabinet Institucional i Diplomàcia Corporativa de Sol Meliá; Alberto Andreu Pinillos, director de reputació i responsabilitat corporativa de Telefónica; Katsuhito Ohno, president i conseller delegat de Toyota España; Simon Thomas Orchard, director general d’Unibail Rodamco España; i José Bogas, director general d’Endesa per España i Portugal.

La Plataforma impulsarà relacions i acords de col·laboració entre empreses i administració

Fresc Co fomenta l’alimentació saludable entre nens i nenes A través de l’Escola de Joves Cuiners Fresc Co, la cadena de restauració per promoure la dieta Mediterrània. La cadena de restauració Fresc Co ha rebut recentment la acreditació AMED pels criteris que segueix a l’hora d’oferir i elaborar els menjars als seus establiments apostant per la Dieta Mediterrània. A més, en col·laboració BÓBOLI, Fresc Co aposta per fomentar entre els nens el seu coneixement de manera divertida i didàctica a través de l’Escola de Joves Cuiners Fresc Co. Entre els mesos de gener i març ha portat a terme una sèrie de tallers distribuïts en 10 sessions a Barcelona i 3 més a Madrid. Més de 500 futurs joves cuiners d’entre 4 i 10 anys hauran après quins són els hàbits alimentaris més saludables equilibrats a través de la realització de receptes típiques de la dieta mediterrània.

Mútua Madrileña llança la guia de conducció eficient La guia, promoguda per Mútua Madrileña, consta de 10 consells que si s’apliquen comportarien un gran estalvi energètic. L’asseguradora Mútua Madrileña ha llançat una guia de conducció eficient, inclosa dins el seu “Programa Azul” i que es basa en la protecció del Medi Ambient. La guia està composta per 10 consells que, si els conductors els compleixen, podran estalviar-se un 15% d la seva despesa anual en combustible, que se’n calcula una mitjana de 200 euros per vehicle. La companyia assegura que si els 24.500.000 de turismes i motos que circulen actualment a l’Estat apliquessin aquestes mesures es podrien arribar a estalviar 4.900 milions d’euros anuals i es deixarien d’emetre gairebé 1 milió de tones anuals de CO2. Entre els consells que proposa la Mútua hi ha el fet de no escalfar el motor del cotxe innecessariament i deixar-lo en ralentí fins que l’hagi de conduir; no trepitjar l’accelerador en el moment d’arrencar; fer servir la primera marxa només per posar en funcionament el cotxe; canviar de marxa a baixes revolucions; convé mantenir una distància òptima per tal d’evitar frenades i acceleracions innecessàries; o mantenir una velocitat uniforme, entre d’altres.


RSC / EMPRESA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

11

BREUS

BMW

Fiat

Cotxes ecològics

Redueix les emissions un 10%

La alemanya BMW ha anunciat el llançament de las seva pròpia marca de cotxes ecològics i elèctrics que es dirà Efficient Dynamics i tindrà dues línies: l’i-3 i l’i-8. Els cotxes es fabricaran a Leipzig i el projecte rebrà una inversió de 400 milions d’euros. Aquesta nova línia de muntatge generarà un 800 nous llocs de treball. L’inici de la producció d’aquests vehicles s’iniciarà el 2013.

Fiat ha reduït en 4 anys un 10% la mitjana de les emissions dels seus vehicles i va tancar el 2010 com la marca automobilística amb menys emissions a la seva gamma de vehicles comercialitt zats. El fabricant italià va registrar l’any passat unes emissions mitjanes de 123,1 grams de CO2 per quilòmetre, és a dir, 4,7g/km menys respecte de la mitjana del 2009. La companyia ha exx pressat recentment en un comunicat que aquests resultats s’emmarquen en el seu compromís per trobar solucions inn novadores i accessibles que redueixin les emissions contaminants.

és un vidre reciclat que es fabrica a partir de les ampolles d’aigua mineral, recol·lectades, triturades i netejades seguint un procés de validat per la marca de cosmètics.

Miguelañez Fons solidaris Miguelañez, l’empresa espaa nyola pertanyent al sector dels dolços i la confiteria ha entregat un total de 36.270 euros a la Fundació Theodora per tal de finançar les visites dels Doctores Sonrisa, a nens hospitalitt zats i els seus familiars. L’imm port d’aquesta donació servirà

per tal que dos “doctors somriure” visitin durant un any els nens i nenes hospitalitzats. La campanya realitzada per Miguelañez consistia en la venn da del “jellypack solidari”, semblant als tradicionals, però amb la particularitat que 0,10 euros del seu import es destinarien a la Fundació Theodora. Es van arribar a vendre més de 200.000 unitats.

Vodafone Formarà esportistes Es tracta d’un projecte de menn toring esportiu anomenat VodafoneTeam, a través del qual

Coca Cola i Heinz S’associen per a reciclar els envasos

Gas Natural Promou els Drets Humans

The Coca Cola Company i Heinz han establert un acord pel qual la primera dóna llicenn cia a la segona per a envasar el seu ketchup amb el packaging fet a base de vegetals de Coca Cola. Aquesta tecnologia fa serr vir un plàstic provinent de les restes de canya de sucre per a substituir el 30% del plàstic de les seves ampolles. Els envasos sostenibles s’aniran introduint als Estats Units aquest proper estiu i s’ha calculat que aquesta mesura suposarà un total de 120 milions d’envasos substituïts. Aquests envasos tindran una etiqueta especial, amb missatges mediambientals per tal de comunicar els beneficis del nou packaging. Els diners que la companyia s’estalviarà es destinaran a finançar la investigació en el camp de les energies renovables.

Gas Natural Fenosa s’ha comm promès a difondre i promouu re els drets humans no només entre els seus treballadors sinó també entre totes aquelles perr sones que es relacionen amb la companyia (clients, proveïdors, contractistes, etc.). La companyia vol convertir-se en un agent actiu que promogui el respecte pels drets humans a totes aquelles zones on desenn volupa la seva activitat.

L’Ôreal Ô Mesures sostenibles La firma francesa ha anunciat el seu compromís de fer servir recipients que continguin més d’un 40% de vidre reciclat per tal de reduir l’impacte mediamm biental. Aquesta mesura s’enn globa dins l’objectiu marcat pel 2015 basat en la reducció del 50% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el consum d’aigua i la generació de residus per producte acabat. El vidre que es farà servir a partir d’ara

de

s’oferirà formació acadèmica i esportiva a un total de 6 joves promeses de l’esport pertaa nyents a diferents disciplines. El projecte és totalment pioner al món i està basat en fórmules totalment creatives pel que fa a la formació, patrocini i promoció de l’esportista amb l’objectiu que aquest pugui continuar amb el seu desenvolupament i progressió.


12

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

EL MES POSITIU Endesa

seva activitat internacional i a la política de contenció de costos, tal com va informar la companyia.

Eleva els seus beneficis un 20% Endesa va registrar uns beneficis de 4.129 milions d’euros, aconseguint augmentar els seus beneficis en un 20% respecte de l’any anterior, per l’estalvi de costos amb motiu de la seva col·laboració amb la italiana Enel i per les plusvàlues generades per la venda d’actius. Els ingressos d’Endesa a Espanya i Portugal es van situar en 21.191 milions d’euros el 2010 amb un augment de 21,3% respecte de l’any anterior.

Ercros Disminueix les pèrdues El volum de negoci acumulat en el tancament del 2010 va ser de 609,28 milions d’euros, és a dir, un 6,9% més elevat que el 2009. És a dir, que les pèrdues registrades el 2010 respecte del 2009 van reduirse en un 75%, segons ha informat la companyia. Les perspectives per aquest 2011 són positives, d’acord amb les millores del sector químic a Europa.

FCC Obté beneficis al 2010 La companyia FCC, controlada per Esther Koplowitz, va obtenir un benefici net de 301,3 milions d’euros, resultat que suposa un increment de l’1,8% en comparació amb el 2009. Aquests bons resultats es deuen a l’impuls de la

Gowex Guanya un 56,5% més Gowex va obtenir un benefici net de 4,5 milions d’euros a l’exercici del 2010, resultat que suposa un increment del 56,5% respecte de l’any anterior. El volum de negoci de la companyia va ascendir a 49,6 milions d’euros, amb un augment del 41%. L’empresa va precisar que l’evolució del negoci a ciutats WIFI va ser el principal focus de creixement de l’activitat del grup, superant fins un 60% l’objectiu establert. L’empresa va augmentar, a més, la seva plantilla un 50% amb més de 600 llocs del treball directes i indirectes amb motiu de l’augment del nombre de projectes.

Indra Tanca l’exercici amb resultats optimistes Els resultats presentats recentment per Indra mostren que la companyia ha complerts els objectius previstos de cara al 2010. Les vendes van créixer fins els 2.557 milions d’euros, resultat que suposa un augment del 2% respecte de l’exercici anterior. D’altra banda, les vendes internacionals van créixer un 10% i representen ja el 40% de les vendes totals. El benefici net total del 2010 ha estat de 189 milions d’euros. De cara al 2011, Indra preveu seguir creixent tan pel que fa a vendes com a la contractació.

Mango Obre 215 punts de venda Mango ha obert 215 punts de venda de la seva marca MNG by Mango en els grans magatzems nord-americans Jcpenney, els quals s’afegiran als 77 que ja va inaugurar l’agost del 2010. Després d’aquestes obertures, Mango vol seguir obrint nous punts de venda en aquests grans magatzems a partir de la segona quinzena d’agost.

han generat un total de 600 llocs de treball. Els restaurants ubicats a Catalunya van generar un volum de negoci de 160 milions d’euros, els quals representen el 19% del total de l’Estat. De cara al període 2011-2013, la multinacional té previst invertir un total de 143 milions d’euros per tal de complir amb l’objectiu d’obrir un total de 55 restaurants a tot l’Estat.

Repsol Triplica els seus beneficis Repsol YPF va triplicar els seus beneficis en l’exercici del 2010 fins a assolir els 4.693 milions d’euros nets. L’augment dels guanys en un 201% inclouen les plusvàlues sorgides de la venda de Repsol Brasil a la xinesa Sinpec i a l’augment del preu del barril de petroli.

Sehrs Va guanyar un 7% més El Grup Sehrs va obtenir un benefici de 4,77 milions d’euros el 2010, resultat que suposa un 7,3% més, després d’haver augmentat la facturació un 6% fins els 436 milions d’euros. Pel que fa al resultat operatiu (ebitda), aquest es va situar en 19 milions, un 15,9% més mentre que el nombre de socis va augmentar un 5% fins els 1.580.

sions del grup en de cara al present exercici el grup ha indicat que espera un creixement dels ingressos de fins a un 2% en un marge d’Oibda en el rang alt del 30%, així com una inversió d’aproximadament 9.000 milions d’euros.

Visoren Nous allotjaments universitaris La societat formada per Visoren, Renta, S.A. i ARC s’ha adjudicat la promoció d’allotjaments universitaris al Campus Universitari de Vic. Es tracta d’habitatges de protecció oficial i estaran disponibles en règim de lloguer, per tal que en facin ús els joves universitaris de la Universitat de Vic. El projecte el desenvoluparà l’estudi d’arquitectura F&D Arquitectes i suposarà una inversió aproximada de 3,65 milions d’euros. Constarà de 50 habitatges, dels quals 29 seran dobles i 21 individuals. Seguint el conveni que establert amb Endesa, aquests habitatges estaran dotats d’un sistema integral de producció d’aigua calenta i calefacció, amb optimització de consum energètic.

Whirlpool Increment de les vendes

Telefónica Millora els seus resultats un 30%

Grup Miquel y Costas Obté beneficis El Grup Miquel y Costas ha fet públics els seus resultats corresponents a l’exercici del 2010 i en destaca que l’import net de la xifra de negoci ha estat de 180,15 milions d’euros, és a dir, un 11,5% superior a l’assolit el 2009. Per la seva part, el cash flow net consolidat ha arribat als 34,70 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 12,5% respecte de l’exercici anterior. D’altra banda, el benefici net consolidat ha resultat ser de 20,15 milions d’euros, superant gairebé en 3 milions d’euros la xifra obtinguda el 2009.

McDonald’s Segueix creixent La cadena de menjar ràpid, en la seva branca espanyola, ha fet públics els resultats del seu exercici del 2010 i en destaca un creixement en positiu a les vendes. Al conjunt de l’Estat, McDonald’s ha facturat un total de 851 milions d’euros i ha obert un total de 12 nous restaurants, els quals

Telefónica va tancar el 2010 amb uns beneficis de 10.167 milions d’euros, un 30,8% més que l’any anterior, principalment, amb motiu de l’adquisició de l’operadora brasilera Vivo. Pel que fa a les previ-

Whirlpool Corporation ha tancat el 2010 amb un increment anual de les seves vendes del 7% fins a arribar als 18.400 milions de dòlars. En el darrer trimestre, la companyia va registrar uns beneficis de 177 milions d’euros, resultat que suposa un augment del 80% respecte de l’any anterior, quan va guanyar 95 milions de dòlars. De cara al 2011, l’empresa preveu un increment de la productivitat i una ampliació dels marges operatius.


Panorama / EMPRESA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

13

EL MES NEGATIU Acciona Veu reduïts els seus beneficis Acciona va obtenir el 2010 uns beneficis de 167 milions d’euros, un 86,8% menys a causa de les menors plusvàlues. A més, el volum de negoci d’Acciona va caure un 3,9% l’any passat fins a sumar 6.263 milions d’euros mentre que el benefici brut d’explotació (ebitda) es va situar en els 1.211 milions d’euros, un 16,1% més. Segons s’afirma des de la companyia, això es deu “al positiu comportament de la divisió d’energia”. Concretament, aquesta branca va aportar el 67% (821 milions d’euros) al l’ebitda total del grup el passat any.

a dir, un 4,3% menys que el 2009, per factors extraordinaris.

Guanya un 11,7% menys Banca March va tancar el 2010 amb un benefici net de 136, 1 milions d’euros, resultat que suposa un descens de l’11,7% respecte de l’exercici anterior. L’entitat ha destacat que la seva taxa de morositat “es troba entre les més baixes de la banca espanyola” ja que va acabar l’any al 3,82%. El marge d’interessos s’ha reduït un 2,67% fins els 138,7 milions d’euros mentre que el marge brut s’ha retallat un 10,4% fins els 630,5 milions d’euros.

Bayer Redueix el seu benefici un 4% El grup químic i farmacèutic alemany, Bayer, va reduir el seu benefici net el 2010 fins els 1.301 milions d’euros, és

Sol·licita concurs de creditors havia obtingut uns beneficis de 50,48 milions d’euros, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En la nota feta pública per Prisa, s’assenyalava que a la caiguda dels ingressos es contemplava la sortida de la cadena de televisió Cuatro del grup.

Guanya un 4% menys

Cementos Portland Pèrdues per la crisi

Descens dels beneficis

Banca March

Newco

E.ON

Almirall Almirall va obtenir un benefici net de 136,7 milions d’euros, resultat que representa una caiguda del 5,9% respecte de l’any anterior. El resultat brut d’explotació (ebitda) va caure fins els 216,3 milions d’euros (11,3%) mentre que el resultat net d’explotació (Ebit) va disminuir un 13,8%, fins els 154 milions d’euros.

responents descomptes. Si es confirma aquest fet, Correus hauria incomplert els compromisos que va adquirir segons l’establert el 2005 a l’acord subscrit amb la CNC i la patronal d’operadors privats Asempre.

El grup energètic alemany E.ON va obtenir el 2010 un benefici net consolidat de 4.900 milions d’euros, és a dir, un 4% menys que el 2009, a causa de les depreciacions d’actius al sud d’Europa. E.ON va pronosticar una baixada considerable del benefici de cara al conjunt del 2011 per l’import de l’energia nuclear a Alemanya, que entra aquest any en vigor.

Intermón Oxfam Presenta un ERO

La cimentera Portland Valderrivas va registrar el 2010 unes pèrdues del 95% respecte dels resultats obtinguts el 2009. El total de beneficis obtinguts es van situar en 1,2 milions d’euros mentre que el 2009 van ser 24. El volum de negoci va disminuir el 14,4% fins els 886,7 milions d’euros mentre que el resultat brut d’explotació de la companyia (ebitda) va ser de 219,7 milions d’euros, resultat que suposa una reducció del 24%.

Correus Competència li obre un expedient La Comissió Nacional de Competència (CNC) ha obert un expedient sancionador a Correos per haver, suposadament, fixat en determinats contractes amb grans clients una sèrie de preus que no acabessin cobrint els costos reals del servei, un cop s’haguessin aplicat els cor-

Intermón Oxfam ha anunciat la presentació d’un ERO que afectarà 90 treballadors, els quals representen el 18% de la plantilla. La organització ha justificat aquesta mesura per tal de no haver de reduir els seus programes i projectes d’actuació i poder mantenir l’activitat en el terreny. Intermón també està patint els efectes de la crisi i els seus ingressos han caigut un 3% i les vendes de comerç just fins un 30%.

Martinsa Augmenta les seves pèrdues Martinsa Fadesa ha registrat un descens en els seus beneficis fins un 11% amb un total de 454 milions d’euros. Alhora, va reduir un 22% les seves pèrdues brutes d’explotació, passant dels 129 als 101 milions d’euros. D’altra banda, les pèrdues de la companyia van augmentar un 12% fins els 827 milions d’euros. D’altra banda, el 2010 Hisenda va aixecar actes a l’empresa per un valor de 31,46 milions d’euros, 25,96 milions dels quals, van ser recorreguts.

SOS Segueix amb números vermells L’ e m p r e s a d e h a n d l i n g Newco, que abans pertanyia al grup Marsans i ara s’inclou a la societat Possibilitum Business, ha demanat el concurs voluntari de creditors al Jutjat Mercantil número 12 de Madrid després de no haver aconseguit arribar a un acord “satisfactori” amb els seus principals creditors. Newco ha explicat que la viabilitat de la companyia s’ha vist “seriosament perjudicada” per la greu crisi econòmica internacional i la caiguda del transit aeri.

NH

SOS Corporación Alimentaria va tancar l’exercici del 2010 amb unes pèrdues atribuïdes de 50,23 milions d’euros, xifra que suposa una reducció del 71,69% dels números vermells donat que al 2009 es van registrar 177,44 milions d’euros de pèrdues. La facturació va caure un 5,8% fins a situar-se en els 1.279 milions d’euros a causa del descens del preu de l’oli d’oliva en origen. A més, però, el benefici abans d’impostos “es va veure llastrat” per les provisions fetes i per les despeses de reestructuració.

Segueix amb pèrdues

Yamaha La cadena hotelera va registrar al 2010 unes pèrdues atribuïdes per valor de 41,29 milions d’euros davant els números vermells del 2009, que van ser de 97,1 milions d’euros. L’empresa va informar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Prisa Registra pèrdues El grup de comunicació va perdre 72,87 milions d’euros l’any 2010 mentre que l’any anterior

Presenta un ERE a Barcelona La multinacional japonesa ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) Amb l’objectiu de tancar la seva primera planta a Catalunya, la qual afecta un total de 338 treballadors. Segons ha informat l’empresa, les condicions són de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats i un pla social que preveu la recol·locació a la seva planta de Saint Quentin (França) fins un màxim de 100 treballadors. Els empleats que amb una edat d’entre 58 i 59 anys a data de 31 de març del 2011 rebran el 80% del salari net fins a l’edat de jubilació. En un comunicat, Yamaha ha justificat la mesura a causa del descens de vendes al mercat europeu i a la reducció de la producció també a Europa.


14

EMPRESA / Decàleg

RSC CRISTIAN PALAZZI P

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

COMERCIAL

MOROSITAT

COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS

ALBERT BENEDICTO

JULIO IGLESIAS LAVIR L GEN

VOCAL DE LA JUNTA DEL CERCLE PER AL

ENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR E.U.

ECONOMISTA I COACH. OACH COMISSIÓ INTANGI NTANGI-

CONEIXEMENT

GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

BLES. ACCID

CÀTEDRA ETHOS

L’RSC sota sospita

Tan sols el 20% de les pimes practiquen la gestió responsable de les seves activitats Fa deu anys que la Comissió Europea va presentar el Llibre Verd sobre RSE. El document pretenia establir les bases per a un desenvolupament responsable de l’empresa prenent l’any dos mil vint com a horitzó de treball. Ens trobem al meridià de la proposta i és hora de ferr ne una valoració. Si bé algunes enquestes ens diuen que l’assumpció de la RSE s’ha generalitzat en les grans companyies, les pimes no arriben al 20% les que practiquen o coneixen la gestió responsable de les seves activitats. Pel que es refereix al consumidor, per una banda, es dedica a penalitzar a la mínima que percep un abús, però, a la vegada, es mostra molt poc receptiu a la cultura d’empresa. El resultat no es esperonador: les multinacionals no saben transmetre el que fan, les pimes no volen canviar i als consumidors no els importa res més que la seva satisfacció. Encara queda una dècada, però hi ha molt camí per recórrer.

Nous professionals

PERSONES

Mesures contra Business la morositat Intelligence

COACHING EUSEBI PA P HISSA

Intangibles & Coaching

Professionals d’altres sectors estan apostant pel sector comercial

La llei 15/2010 estableix un conjunt de mesures per combatre la morositat

Cada decisió presa i acció derivada valen el seu pes en or

Gestionar els intangibles és el gran repte en la societat del coneixement

Durant els dos primers mesos del 2011, la incorporació de nous professionals comerr cials col·legiats a Barcelona ha augmentat un 64%, respecte el mateix període de l’any passat. Aquestes dades es desprenen d’un estudi elaborat pel Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB), on es posa de manifest com, en els darrers mesos, professionals d’altres sectors estan redirigint la seva carrera cap a les vendes on troben més oporr tunitats laborals, convertint el sector comercial en el més desitjat. Dades del mateix estudi també demostren com els sectors de telefonia, enginyeria, logística i articles per a la llar són els que presenten més oportunitats avui dia. “Cada vegada més professionals es plantegen provar en el món de les vendes”, assegura el president del COACB, Enric Enrech, qui recorda la necessitat de comptar amb una formació específica “perquè no tothom pot o sap vendre.”

La llei 15/2010 publicada en el BOE el 6 de juliol del 2010 estableix un conjunt de mesures contra la morositat en les operacions comercials. Tot i que alguns poden pensar que l’Estat no ha d’intervenir en aquest tipus de pactes entre empreses, la idea és excellent i sembla que pot acabar amb la tirania d’algunes empreses que imposen condicions de pagament lleonines als seus subministradors. Tot i així podem trobar algun punt en la llei que deixa la porta oberta a seguir mantenint l’ statu quo o d’algunes empreses, com el que deixa entreveure la disposició transitòria primera quan fa referència a que la llei s’aplicarà als contractes celebrats en posterioritat a la seva entrada en vigor, fet que pot suposar la no aplicació de la llei. La conclusió de tota manera és positiva i caldrà veure quins mecanismes cal ajustar o afegir per tal de que totes les empreses acabin complint aquesta llei.

Cada dia, prenem centenars de decisions. Des de l’hora a la que posem el despertador o els plats que acabem seleccionant entre les opcions del menú. El món empresarial no és una excepció. Ens trobem en un moment econòmicament difícil. Just ara, cada decisió presa i acció derivada valen el seu pes en or. No hi ha marge d’error i les decisions han de ser ràpides i encertades. I els sistemes informàtics sobre els quals se sustenten aquestes decisions han de ser fiables, disponibles i fàcils d’utilitzar. Disposar d’aquests sistemes és fonamental a l’empresa, però no sempre es disposa, no ja de les eines i la tecnologia, sinó del coneixement, i sobretot de les persones que portin a bon port aquests sistemes. Comptar amb els professionals que puguin guiar el vaixell, sortejant icebergs i altres esculls és del tot necessari. Aquest és el començament de la Business Intelligence.

La gestió dels intangibles en les empreses és el gran repte en la societat del coneixement. Reconèixer, identificar i empatitzar, per exemple, amb l’alegria o la frustració que una persona sent en un moment donat de la seva vida i perr metre que aquests sentiments floreixin de forma conscient i contribueixin al benestar del propi individu i, per tant, directament al be-nestar econòmic de l’empresa, es cabdal. I la millor forma per ajudar a que sorgeixin, la més honesta i eficaç, es preguntant. Adaptant una cita d’en Claude Lévi Strauss: l’empresa sàvia no és la que proporciona les respostes vertaderes, és aquella que formula les preguntes verdaderes. En aquest cong, l’art d’entext, el Coaching tregar preguntes sanes i útils que fomentin l’aprenentatge, és un poderós procés capaç d’aconseguir que les persones prenguin consciència i responsabilitat d’allò que veritablement els succeeix, per avançar cap als objectius proposats.


Decàleg / EMPRESA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

15

LIDERATGE

EMPRESA

TONI PINIÉS

AMADEO BERGÉS

ALEJANDRO MARTÍN

SERGI PLA L ZA

FELICITAS RIC

VALORS I PERSONES

CREATIU AUDIOVISUAL

SOCIDIRE IDIREC CTOR TDS TDSYSTE YSTEM M

MARSH

ADVO DVOC CADA RBLE BLE. ÀREA JURIDI JURIDIC COLABORAL

GESTIÓ

FUTUR

LEGAL

D’AUREN

PNL per professionals

En els diferents nivells de responsabilitat, tots hem de ser avaluats En diferents nivells de responsabilitat professional, tots hem d’obtenir resultats pels quals serem avaluats. Això requereix treballar amb persones dins un complex sistema de regles i contextos dinàmics. De forma addicional cal fer-ho mantenint la coherència amb els propis valors i els organitzatius que sostenen la cultura. Aquesta demanda té una elevada exigència. Una estratègia molt útil i profitosa és la PNL; les sigles que identifiquen la Programaa ció Neuro Linguística; recullen els tres components què més influeixen en la generació de l’experiència humana: Neurologia (com ens relacionem amb l’entorn a través dels nostres sentits i com fem difusió de la informació internament, al nostre Sistema Nerviós) , Llenguatge (Codificació lingüística de la informació) i programes (com la informació està orgaa nitzada, en forma d’estratègies i pautes de comportament). La PNL ens ajuda a descobrir com funciona el nostre joc intern per guanyar o perdre.

Apocalipsi

Els dirigents són incapaços de renunciar als seus privilegis De vegades la naturalesa ens baixa del cel, de la supèrbia humana, del progrés tecnològic, de l’èxit assolit com a país ric i prometedor. Fa massa temps que estem submergits i ofegats en un tsunami i els dirigents són incapaços de renunciar als seus ideals (i els seus privilegis) i unir esforços per sorr tir del terratrèmol econòmic que ens sacseja. Durant dècades, grans potències, per raons inconfessables, s’han inclinat enfront de dictadors que ara ens veiem forçats, massa tard, a combatre donant suport a aquells qui moren per la llibertat. Es tracta d’un intent de tapar les vergonyes de polítiques prepotents i cíniques que ha anat destapant darrerament el senyor Assange? Si no canalitzem bé la nostra energia i busquem alternatives que siguin més creatives i respectuoses amb el medi ambient, el planeta ens recorr darà de tant en tant que hem de tocar de peus a terra.

M’he de liderar Responsabilitat Acomiadament de l’empresa jo mateix? objectiu

El protagonista del teu lideratge has de ser tu mateix Potser la recerca de la resposta et convidi a reflexionar i a descobrir els motius que t’impulsen a voler influir en els altres i la manera en què ho pots fer de forma excel·lent. En el pitjor dels casos, aquest procés et mostrarà la teva ‘figura’ real a partir de la qual podràs posar en marxa un procés que et permeti ‘esculpir’ la figura del líder que desitges tenir. Podem retallar aquest procés mitjançant alguna ‘operació dermoestètica/escola de negocis’? Probablement sí, però procura evitar comportaments impostats, guions preestablerts, discursos pedants i, de vegades, buits, etc. Vol dir aleshores que aquesta solució no és vàlida? No, simplement no ha de deixar la càrrega de la millora del teu lideratge a les seves mans. El protagonista ets tu. Ells poden fer alguns retocs fins que et facilitin les coses, però els canvis de fons són responsabilitat teva.

La reforma del Codi Penal ha introduït importants reformes legals

L’acomiadament objectiu s’adapta a la situació delicada de les empreses

Després de la reforma del Codi Penal del 23 de desembre del 2010, s’introdueixen importants novetats, amb dues possibles conseqüències: establiment de nous delictes i introducció de responsabilitat imputable a la societat per a determinats delictes. L’empresa pot ser imputada penalment quan el delicte el comet un administrador de fet/dret o representant legal, també per un empleat per no haver exerr cit l’empresa el degut control. Com protegir-se? La reforma suposa certes implicacions en les pòlisses d’assegurances, i les asseguradores especialistes en oferir solucions a les empreses, estan estudiant de quina manera es podran modificar els condicionats de les pòlisses per solucionar aquesta problemàtica. Durant els propers mesos podrem visualitzar quines seran les conclusions del mercat assegurador pel que fa a l’adaptació de les cobertures de les pòlisses a la reforma d’aquest nou codi penal.

La Llei 35/2010, del 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, ha modificat la regulació de l’article 52 c) de l’Estatut dels Treballadors i concordants que regulava l’anomenat ‘acomiadament objectiu’. El legislador ha flexibilitzat l’aplicació d’aquest acomiadament per adaptar-lo a la complicada situació actual que viuen moltes empreses. Així doncs, per un costat s’ha reduït a la meitat el termini de preavís i s’han redefinit i suavitzat les causes que el justifiquen, parlant la llei en relació a les causes econòmiques d’“existències de pèrdues actuals o previstes”; i per altra bann da, s’ha eliminat la rigidesa dels requisits formals regulats en l’art. 53.1 E.T., l’incompliment dels quals comportava la nullitat del citat acomiadament, com per exemple en determinats casos la manca d’immediatesa de la posada a disposició de la indemnització; aquest incompliment qualificarà a partir d’ara l’acomiadament com a improcedent.


16

EMPRESA / Centenària

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

UN NEGOCI FAMILIAR AMB HISTÒRIA

Un segle d’història

Als anys 30 Josep Roca introdueix a Barcelona les millors coberteries d’acer inoxidable suec

entre ganivets La Ganiveteria Roca celebra enguany la històrica fita dels 100 anys. Aquesta empresa centenària, especialitzada en eines de tall d’alta qualitat, i que disposa d’un taller d’esmolar de gran prestigi al sector, és una de les ganiveteries més antigues de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Els atractius i endreçats aparadors és una de les característiques d’aquesta botiga situada a la plaça del Pi de Barcelona. / CEDIDA

REDACCIÓ

Ganiveteria Roca es troba, des dels seus inicis, a la plaça del Pi, al barri Gòtic de Barcelona. Durant els 100 anys de trajectòria, Ganiveteria Roca s’ha caracteritzat pel rigor, la professionalitat i una notable capacitat emprenedora, per la qual cosa ha esdevingut un referent tant per als professionals com per al gran públic, interessats en l’amplíssim ventall d’articles especialitzats de gamma selecta. La Ganiveteria Roca també ha estat, tradicionalment, un punt de trobada de personatges reconeguts i/o històrics en àmbits diversos (les arts, les lletres, la política...) que han deixat constància de la seva visita en el llibre de signatures, un testimoni més que s’afegeix al seu llegat patrimonial. Entre les personalitats que han signat es poden trobar noms tan importants com Raimon, Lluís Llach, Pi de la Serra, Mary Santpere, Terenci

Moix, Mario Vargas Llosa o Jordi Pujol. D’altra banda, des que Ramon Roca va fundar l’empresa el 13 de novembre de 1911, Ganiveteria Roca ha estat distingida amb guardons diversos: la “Placa Emblemàtica” de l‘Ajuntament deBarcelona en reconeixement a la seva aportació a la ciutat; l’any 1991 el Premi Pimec a “Dones Empresàries” i, posteriorment, el premi de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de Barcelona, anomenat “Guapos per sempre”, per preservar la seva identitat i mantenir-se fidels a la professió i a la seva imatge externa.

Breu pinzellada històrica Ramon Roca i Santamaria, després d’haver estudiat i treballat l’ofici de daguer a Ripoll, Cardona, Alemanya i Franca, va fundar la botiga Ganiveteria Roca a la ciutat de Barcelona el 13 de novembre de 1911.

L’experiència adquirida el va qualificar per esdevenir pioner en la fabricació artesanal de navalles d’afaitar i bisturís d’alta qualitat. Testimoni d’aquests inicis, tan i tan treballats, és la soferta enclusa que s’exposa en un lloc destacat a la botiga, establerta als baixos de l’edifici barroc (1685), seu de la casa del Gremi de Revenedors de Barcelona, curosament adequada per als nous usos. Precisament, la seva façana exhibeix un dels esgrafiats més antics de la ciutat (1781). També s’hi pot contemplar el rètol curiós “Solingen Paris Barcelona” que respon a una voluntat d’homenatge als dos grans centres de fabricació d’eines de tall europeus de l’època. L’any 1918 mor Ramon Roca, i el seu germà Josep, només amb 18 anys, agafa les brides del negoci juntament amb la seva esposa, Caterina Cassola que serà qui tindrà cura de la vessant més

artística (disseny dels aparadors), així com també de la part més divulgativa de l’empresa que es concretarà amb accions puntuals publicitàries, en un dels mitjans de comunicació més populars del moment: la ràdio. Atenta sempre a la dinàmica dels temps, la Ganiveteria Roca, amb la producció industrial, aposta per incrementar la importació de productes de les més rellevants fàbriques europees i en especial els articles produïts a Solingen (Alemanya). Als anys 30 Josep Roca introdueix a Barcelona les millors coberteries d’acer inoxidable suec, que no es començaran a fabricar, a Catalunya, fins els anys 50. Amb la Guerra Civil es desgavella tot; l’embranzida importadora es paralitza i no es podrà reprendre, amb normalitat, fins després d’unes quantes dècades. Amb unes millors perspectives

Ganiveteria Roca s’ha caracteritzat pel rigor, la professionalitat i la notable capacitat emprenedora

a l’horitzó, l’any 1974 les filles de Josep Roca, M. Roser i Montserrat, emprenedores i decidides empresàries, posen en marxa una nova renovació de la botiga amb el clar objectiu de condicionar les instal·lacions d’acord a les noves tendències i necessitats. Amb motiu de la celebració del 75è aniversari, l’any 1986 es presenta el primer llibre de signatures, que serà un testimoni dels molts notables col·laboradors, amics, clients i visitants que passen per l’establiment. L’any 1990 mor Josep Roca, i les seves filles es fan càrrec del negoci que regentaran amb professionalitat. Amb l’entrada al mercat comú l’oferta de productes es multiplica i la Ganiveteria Roca dinamitza la seva importació, ampliant els seus estocs amb l’adquisició d’articles de les marques de prestigi internacional i que, selectivament, exhibirà en els seus atractius i endreçats aparadors. Els processos evolutius, dinàmics i creatius del mercat requereixen nous plantejaments, d’aquí que, tot mantenint i potenciant l’estil i els criteris bàsics fundacionals la Ganiveteria Roca, des de l’any 2000, està administrada per un grup de ganiveters de sòlida tradició en l’ofici, que reforça i esperona una nova etapa de futur. A hores d’ara la Ganiveteria Roca continua sent un establiment d’obligada referència d’articles especialitzats, que a més de representar a firmes com Dreizack, Kyocera... és l’únic punt de venda, a tot Espanya, dels ganivets Kai dissenyats pel popular chef Michel Bras. Sens dubte, un passat forjat amb esforç, honradesa i professionalitat que permet prepararse amb solidesa per al futur.


Emprenedoria / EMPRESA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

17

TRES NEGOCIS D’ÈXIT

La facturació d’oli d’oliva creix amb l’exportació

Iniciar-se en l’exportació aquest 2011 amb la fita de comercialitzar fins al 20% de la producció total d’oliva verge en mercats europeus. Aquest és l’objectiu principal del nou pla estratègic de la Cooperativa Arbequina, societat creada l’any 1919 a Arbeca (Lleida). “Durant el 2010 hem mann tingut el mateix nombre de clients, però les comandes han disminuït un 6%”, explica Jesús Rue, gerent de la Cooperativa. “Per això, l’exportació ha de ser la solució per augmentar la facturació”, afegeix. En comptes d’entrar en una “guerra de preus amb els competidors naa cionals”, la Cooperativa té previst iniciar la venda en mercats exteriors, començant per països de la comunitat europea. Holanda, Anglaterra, França i Bèlgica seran els primers.

Producte d’alta qualitat Per afrontar amb èxit el nou procés exportador,

La Cooperativa Arbequina no vol entrar en una guerra de preus amb els competidors nacionals

la Cooperativa Arbequina ha desenvolupat una nova línia de producte d’alta qualitat: l’Oli d’Arbeca Premium. D’acord amb les preferències dels consumidors europeus, aquest producte es fabricarà en envàs de llauna i amb capacitats més reduïdes que les habituals (de 0,5 litres i de 3 litres). Incorpora un panell de tast i un certificat amb l’analítica del producte realitzada per l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària). El llançament del nou producte va començar el mes de febrer passat.

El potencial de les onades com a font d’energia

Un pas més en la millora de l’eficàcia dels medicaments

L’empresa catalana Sea Electric Waves ha desenvolupat una tecnologia pròpia per extreure energia a partir de les onades del mar i converr tir-la en electricitat. La novetat d’aquesta proposta patentada per la companyia catalana és que pot instal·lar-se en els espigons que protegeixen els ports dels temporals. Això comporta certs avantatges, ja que és més fàcil d’instal·lar, l’electricitat pot ser transportada amb més facilitat a la xarxa i s’allarga la vida útil de la infraestructura marina. Per tant, es tracta d’un sistema que requereix una inversió inicial i de manteniment força baixa.

Nanomol, el centre d’innovació i desenvolupament tecnològic que pertany a la xarxa TECNIO impulsada per ACC1Ó, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació, ha constituït la seva primera spin-offf, anomenada Naanomol Tecnhnologies. La nova firma, ubicada al Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, explotarà de forma comercial les tecnologies generades durant els darrers anys pels investigadors de Naa nomol en el camp dels materials micro i nanoparticulats.

Fase d’experimentació L’energia elèctrica que es pot produir amb les onaa des del mar té un gran potencial de futur, especialment en els països amb una gran longitud de costa, com Espanya,

L’energia provinent del mar té futur als països amb una gran longitud de costa, com Espanya

el Regne Unit, Austràlia i els Estats Units. Però a diferència dels sistemes solars i eòlics, la tecnologia per aprofitar l’energia que prové del mar està en una fase inicial d’experimentació i desenvolupament comercial. Durant el primer trimestre d’aquest any, un prototip del sistema engegat per Sea Electric Waves s’ha instal·lat al port de Sant Feliu de Guíxols. L’objectiu d’aquesta prova és constatar els resultats de les simulacions prèvies realitzades en el laboratori i demostrar en l’entorn marí la viabilitat del projecte.

Alternativa eficient i innovadora N a n o m o l Te c h n o l o gies oferirà tecnologia i serveis d’R+D per millorar l’eficàcia dels medicaments i el confort del pacient en el seu tractament. Per exemple, aquestes tec-

Els sectors químic i cosmètic també podran aprofitar-se d’aquesta nova plataforma

nologies permetran obtenir formulacions farmacèutiques que poden subministrar-se amb una menor freqüència de dosificació, per vies més efectives i còmodes, o que tenen menys efectes secundaris. A més de l’àmbit farr macèutic, altres sectors d’activitat que també podrien aprofitar aquesta nova plataforma tecnològica són el químic i el cosmètic. Així, es permetria millorar les propietats i prestacions de colorants, adhesius i cremes dermatològiques mitjançant la seva micro i nanoestruturació.


18

EMPRESA / LEGAL

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

L’EQUILIBRI FINANCER DE LA SEGURETAT SOCIAL

Dissenyar un sistema públic de la Seguretat Social més sostenible El Fòrum de Relacions Laborals de la Facultat de Dret d’ESADE ha analitzat la reforma de la Seguretat Social i considera que, gràcies a ella, es poden avançar més de 10 anys en les necessitats del sistema.

Cal millorar les taxes d’activitat femenines i incidir en la formació dels professionals

REDACCIÓ

El procés de reforma del sistema públic de la Seguretat Social que ja van pactar a principis de febrer el Govern, els sindicats i els empresaris iniciarà en breu la seva tramitació al Congrés. Es tracta d’una reforma que, sens dubte, està condicionada per la situació econòmica global i les pressions exteriors sobre el sistema financer espanyol. En aquest sentit, el responsable de Seguretat Social i Previsió Social Complementària de la CS de CCOO i membre de la comissió negociadora, Carlos Bravo, constata que aquestes pressions han motivat que “la reforma aprovada sigui més intensa del que la situació del 2011 requereix, però està pensada en la lògica de les reformes que haurem de dur a terme durant els propers 10 o 15 anys”. Aquesta és una de les conclusions en les quals han coincidit els ponents de l’última sessió del Fòrum de Relacions Laborals convocat per la Facultat de Dret d’ESADE, que ha comptat amb la presència de Carlos Bravo, el diputat de CiU Carles Campuzano, i el director del Fòrum, Joan Coscubiela.

Mesures generals... i la lletra petita La modificació de l’edat de jubilació i l’augment del temps de cotització són les dues mesures més rellevants del

Així mateix, Joan Coscubiela, director del Fòrum de Relacions Laborals de la Facultat de Dret d’ESADE, ha destacat que la reforma és un procés encara no acabat ja que, en l’àmbit de la gestió de la Seguretat Social, “la lletra petita i la microcirurgia són més importants que els grans titulars que apareixen als mitjans de comunicació”. A tall d’exemple, Carlos Bravo ha afirmat que també serà possible jubilar-se als 65 –en funció dels anys cotitzats–, als 63 –si s’opta per la jubilació anticipada–, o als 61 –en el cas que es perdi la feina–. La modificació de l’edat de jubilació és el tema més controvertit de la reforma. / ARXIU

conjunt de canvis del sistema públic de la Seguretat Social que proposa la reforma. Aquestes mesures tenen com a objectiu fer-lo sostenible mitjançant l’establiment d’equilibris entre el nombre d’afiliats i de cotitzants, i entre els drets de les persones i l’estabilitat financera del sistema.

D’aquesta manera, tot i que la reforma proposa posposar l’edat de jubilació fins als 67 anys, el nivell d’afectació no serà majoritari i es preveu, segons Carlos Bravo, que “més del 50% dels treballadors per compte d’altri i el 20% dels treballadors autònoms podran jubilar-se als 65 anys”.

De la piràmide al rombe La reforma busca articular mecanismes de sostenibilitat entre les finances de la Seguretat Social, el mercat de treball i les característiques de la població actual. En aquest context, a Espanya, després de la generació del babyboom, s’ha produït un descens progressiu de la taxa de natalitat. Per això, ja des del 1995, les

reformes en l’àmbit laboral s’han centrat a allargar l’edat de jubilació i regular les bases de cotització. Des d’aquesta perspectiva, Carlos Bravo ha demanat que s’afronti el debat pensant en el futur. “Hem passat d’una estructura poblacional amb forma de piràmide a una en forma de rombe (amb una baixa natalitat, moltes persones en edat de cotitzar i un volum raonable de persones grans) i evolucionem cap a un escenari en el qual es planteja una piràmide invertida. No obstant això, no sabem què passarà més enllà, quan la generació dels anys 80 es converteixi en pensionista i desplaci la del babyboom, que anirà desapareixent”, afirma Bravo. Per tal de resoldre les necessitats financeres que puguin sorgir, el membre de la comissió negociadora destaca que seran essencials les millores de les taxes d’activitat femenines, les millores en la formació dels professionals, les polítiques d’estímul de l’ocupació i l’estabilitat, i l’ocupació de les persones més grans de 50 anys. Per la seva banda, el diputat de CiU, Carles Campuzano, va més enllà i reclama polítiques actives per impulsar el nivell formatiu dels professionals. “La millor garantia perquè un nen d’avui tingui una bona pensió el dia de demà és que rebi una bona formació”, afegeix el polític.


19

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Mèxic és un mercat jove i actualment es troba en contínua expansió. PÀG. 23

CatalunyaCaixa ha tancat l’exercici 2010 sent la primera entitat a Espanya en tancar un procés de fusió en totes les fases. PÀG. 26

Economia

EL NOU PLA QUINQUENNAL DE XINA

2011-2015: Xina i el món El nou pla quinquennal de Xina pel període 2011-2015 vol reorientar l’economia del gegant asiàtic envers el consum intern, amb importants efectes potencials sobre el conjunt de l’economia mundial que mereixen atenció.

JOAN TUGORES QUES

El 2011 entra en vigor, amb un abast temporal fins el 2015, el 12è Pla Quinquennal de Xina, una denominació que té ressonàncies soviètiques però que ha esdevingut una eina estraa tègica privilegiada del singular mix x entre el peculiar sistema polític xinès i les dimensions de mercat de la seva economia. I a més, gràcies al paper de Xina a l’economia mundial, ja no és només un afer intern de Xina, sinó que les seves repercussions sobre el conjunt de l’economia global poden ser notables.

El nou Pla Quinquennal El 12è Pla vol donar més pes a la demanda interna, especialment al consum, com a motor de l’economia, rellevant parcialment el protagonisme quasi absolut que les darreres dècaa des han tingut les exportacions. Més nivell de vida pels xinesos, més serveis intensius en treball que permetin absorbir amb una mica més de facilitat les grans migracions internes i reduir així uns desequilibris territorials delicats, són alguns dels trets centrals del nou Pla. Semblen raonables. Però, quines poden ser les seves repercussions sobre el conjunt de l’economia mundial? En principi haurien de ser positives. Si un dels factors de fraa gilitat de l’economia mundial que va coadjuvar a la crisi han estat els desequilibris externs

–que el G20 ara sota la presidència de Sarkozy insisteix a voler reduir– una reorientació de l’activitat xinesa cap a components interns podria contribuir de forma no traumàtica a reduir el superàvit xinès. Si, a més, les economies avançades deficitàries fem també la nostra part dels deures i millorem la competitivitat amb més dinaa misme exportador, la solidesa de la recuperació ho agrairà. Des de la perspectiva global, el punt més delicat és l’impacte del Pla Quinquennal sobre l’estalvi xinès que, recordem, és la principal font d’estalvi mundial però també una explicació cabdal del superàvit del gegant asiàtic, ja que, al cap i a la fi, un país pot prestar a l’exterior el diferencial entre el seu estalvi i la seva inversió. Estimacions recents d’analistes tan diversos com Stephen Roach –de Morgan Stanley– i Martin Feldstein –que va ser president dels consells econòmics de Ronald Reagan– xifren en fins a un 6% el percentatge del PIB xinès que es podria reorientar des de l’estalvi cap al consum, portant a una posició molt més propera a l’equilibri els comptes exteriors de Xina.

Estalvi xinès: una variable estratègica Actualment, la taxa d’estalvi xinesa se situaria, segons les estimacions més fiables, entorn a un 45% del seu PIB, inimaginable pels occidentals, i arribaria al 29% de la renda disponible de les economies domèstiques. Són xifres espectaculars, que haurien pujat a les darreres dècades i que ara podrien retornar a nivells més normalss, a només un 39% del PIB. Estem les economies de la resta del món en condicions de compensarr aquesta reducció o, en cas contrari, ens podem trobar amb una escassetat de l’estalvi mundial que acceleri les pujades de tipus d’interès?

Un canvi social important que s’hauria de produir a Xina és un tracte més digne i respectuós a les dones, abans i després de néixer. / ARXIU

El 12è Pla Quinquennal vol donar més força a la demanda interna, sobretot al consum La taxa d’estalvi xinesa és del 45% del PIB, una xifra inimaginable pels occidentals

El comportament de l’estalvi xinès ha generat una important controvèrsia. Alguns analistes, com Eswar Prasad, han destacat el paper de factors com la població jove que anava a treballar a les ciutats moderr nes, les necessitats d’afrontar compromisos en matèria d’haa bitatge, així com incerteses a una economia en ràpid canvi. Per a la població de més edat,

reformes a la baixa dels sistemes de pensions i els creixents costos de despeses mèdiques no cobertes per mecanismes públics, inclosa la desaparició de compromisos al respecte de les empreses estatals. Altres analistes, com ShangJin Wei, destaquen el paper dels desequilibris entre homes i dones a causa de les polítiques de control de la natalitat –segons les seves dades la (des)proporció de naixements seria de 122 nens per cada 100 nenes, el desequilibri en aquesta ratio o més gran del món– la qual cosa portaria a un incentiu addicional a l’estalvi per part dels homes, i les seves famílies, per tal de millorar el seu posicionament a l’hora de trobar parella. En la mesura que aquesta fos una raó del més gran estalvi a Xina i dels desequilibris globals que això ha contribuït a generar, un redreçament requeriria també canvis socials, començant per un tracte més digne i respectuós a les dones, abans i després de néixer.

Economia i societat: homes i dones... i viceversa L’argumentació de Wei sobre els incentius primaris a trebaa llar i estalviar entre els homes tenen la seva contrapartida en el creixent dinamisme de moltes dones –com documenta el llibre de Julia Pérez Cerezo sobre emprenedores xineses– que han de fer front a un entorn sociocultural inicialment advers. Siguin quines siguin les raons, si al final homes i dones xines@s tenen incentius a més esforç, a més dinamisme emprenedor i a més austeritat, potser estarem trobant un dels factors explicatius del miracle asiàtic. Les modernitzacions de Xina, la superació de les fragilitats del seu progrés i la contribució més sòlida al futur de l’economia mundial requereixen, doncs, tant aspectes macroeconòmics com dimensions cabdals en els valors, com una actitud més constructiva, de respecte i suport al paper i als drets de les dones.


20

El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

Nom: Bernard Arnault Fortuna ($): 41 mil milions Anys: 62 Nacionalitat:França Sector / Empresa: LVMH Moët Hennesy. Louis

Nom: Bill Gates Fortuna ($): 56 mil milions Anys: 55 Nacionalitat: Estats Units Sector / Empresa: Microsoft

Nom: Warren Buffet Fortuna ($): 50 mil milions Anys: 80 Nacionalitat: Estats Units Sector / Empresa: Berkshire Hathaway

Nom: Amancio Ortega Fortuna ($): 31 mil milions Anys: 74 Nacionalitat: Espanya Sector / Empresa: Inditex

Nom: Larry Ellison Fortuna ($): 39,5 mil milions Anys: 66 Nacionalitat: Estats Units Sector / Empresa: Oracle

Nom: Stefan P Fortuna ($): 24 Anys: 63 Nacionalitat: S Sector / Empre

Nom: Carlos Slim Fortuna ($): 74 mil milions Anys: 71 Nacionalitat: Mèxic Sector / Empresa: Telecomunicacions

Nom: Eike Batista Fortuna ($): 30 mil milions Anys: 54 Nacionalitat: Brasil Sector / Empresa: Energia


Persson 4,5 mil milions

Suècia esa: H&M

El mapa del món

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Nom: Liliane Bettencourt Fortuna ($): 23,5 mil milions Anys: 88 Nacionalitat: França Sector / Empresa: L’Oreal Nom: Bernard Arnault Fortuna ($): 41 mil milions Anys: 62 Nacionalitat:França Sector / Empresa: LVMH Moët Hennesy. Louis

Nom: Vladimir Lisin Fortuna ($): 24 mil milions Anys: 54 Nacionalitat: Rússia Sector / Empresa: Steel Nom: Karl Albrecht Fortuna ($): 25,5 mil milions Anys: 91 Nacionalitat: Alemanya Sector / Empresa: Aldi

Nom: Li-Ka-shing Fortuna ($): 26 mil milions Anys: 82 Nacionalitat: Hong Kong Sector / Empresa: Diversos Nom: Lakshmi Mittal Fortuna ($): 31,1 mil milions Anys: 60 Nacionalitat: índia Sector / Empresa: Steel

Nom: Mukesh Ambani Fortuna ($): 27 mil milions Anys: 53 Nacionalitat: Índia Sector / Empresa: Energia

1. Amancio Ortega (Inditex) 2. Isak Andic (Mango) 3. Rosalía Mera (Inditex) 4. Manuel Jové (sector immobiliari) 5. Juan Roig (Mercadona)

31.000 milions de dòlars 6.100 milions de dòlars 4.200 milions de dòlars 3.000 milions de dòlars 2.900 milions de dòlars

Els altres: Emilio Botín, Florentino Pérez, Gabriel Escarrer, Juan Abelló, Alberto Alcocer, Alberto Cortina, Alicia Koplowitz, sther Koplowitz, Enrique Bañuelos, José María Aristrain.

21


22

ECONOMIA / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

COMPLEMENTARIETAT ENTRE LA XINA I LA UE

Tota la Unió Europea vol tenir la Xina com a sòcia El ministre xinès d’Afers Exteriors reconeix que el país se sent sobrepassat en demandes d’inversions. Yang Jiechi remarca la importància de les relacions amb els països de la UE. NÚRIA CABRERA

Durant la sessió plenària de l’Assemblea Nacional Popular (ANP), reunida a Pequín, el tema que més ha transcendit a Europa i que s’ha difós a través de la premsa estrangera han estat les declaracions del ministre xinès d’Afers Exteriors. Yang Jiechi va reconèixer, en roda de premsa, que el creixement econòmic de la Xina ha portat a molts estats a demanar ajuda al país en forma d’inversions, encara que també va aclarir que és complicat decidir a qui ajudar i com concedir aquestes inversions: “No és fàcil ser xinès quan la gent ens demana ajuda. Hem de fer-ho o no? És difícil satisfer tothom”. Es referia, de forma clara, a la compra, per part de la Xina, de deute a països membres de la Unió Europea (UE). Va recordar que, de forma

general, l’acció és ben acollida. “Creiem que els governs i la gent dels països més afectats ho van rebre bé. La globalització econòmica és com un vaixell on els passatgers estan junts i s’han d’ajudar, en comptes de tirar-nos pedres els uns als altres en base a sospites”, va subratllar. No obstant això, va acceptar que sorgien crítiques i sospites sobre les intencions xineses d’adquirir deute i propietats a països de la zona euro en plena recessió. “Cada cas ens el mirem a nivell estratègic. Amb la compra de deute de països com Grècia, Portugal o Espanya estem ajudant també a avançar en la integració”, va declarar. Pel que fa a la Unió Europea, va assenyalar que tant la Xina com la UE “són dues grans economies que es troben en un

Finalment, va fer una crida al G-20 amb la finalitat de reclamar que la governança global ajudi a impulsar un entorn “més favorable” per als països en vies de desenvolupament. “El G-20 representa un intent útil per construir un nou tipus d’aliança global”.

Previsions de creixement pel 2011 Yang Jiechi és el ministre xinès d’Afers Exteriors. / ARXIU

estat crucial del seu desenvolupament” i, per tant, “han de seguir cooperant amb ajuda mútua, treballant per tal d’aprofundir en l’associació política en base al respecte i en l’associació econòmica en base al benefici sota els respectius lideratges i en la seva complementarietat”.

A la mateixa trobada, el primer ministre xinès, Wen Jiabao, va fixar frenar la inflació i mantenir-la al voltant del 4% per evitar que la pujada de preus provoqui descontentament social com a primera prioritat, ja que la pujada de preus es considera una amenaça a l’estabilitat social. A més, la Xina preveu un creixement econòmic del 8% l’any 2011.

CONCLUSIONS EN MATÈRIA LABORAL

Contenir la inflació lligant els salaris a la productivitat La Unió Europea i Alemanya recolzen l’adopció de mesures en aquesta línia, mentre que altres països, com Espanya, prefereixen que l’augment dels salaris es vinculi a la inflació. NÚRIA CABRERA

A la darrera reunió dels ministres d’Ocupació de la Unió Europea es van aprovar diverses conclusions en matèria laboral. La més destacada, segons les cròniques de les agències i els mitjans internacionals, és la reclamació per part dels 27 que l’evolució dels salaris es lligui a la productivitat. Entre els defensors d’aquesta opció cal destacar la cancellera Angela Merkel, que ha exigit l’acompliment d’aquesta premissa com a part del Pacte de Competitivi-

Merkel vol que es compleixi aquesta premissa per prevenir futures crisis de deute

tat per prevenir futures crisis de deute. És per això que s’insta als països de la UE a adoptar mesures per tal que “els costos del treball evolucionin en

funció de la productivitat de la mà d’obra per contenir la inflació en nivells poc elevats”, segons es recull en les conclusions aprovades. Els ministres han aclarit que aquestes mesures s’han de dur a terme “respectant el paper dels interlocutors socials en la formació dels salaris”. Un dels països que ha realitzat un altre plantejament ha estat Espanya. La secretària d’Estat d’Ocupació, Mari Luz Rodríguez, ha afirmat en roda de premsa que és partidària de relacionar

l’augment dels salaris a la inflació, ja que considera que és “essencial” per mantenir el poder adquisitiu dels treballadors i “dinamitzar el consum”.

Altres conclusions Pel que fa a les pensions, la UE ha reiterat que és del tot necessari endarrerir l’edat de jubilació, acabar amb les prejubilacions, lligar els sistemes de pensions a l’esperança de vida i vincular més estretament la quantia de les pensions amb les cotitzacions pagades.

NOTÍCIES DEL MES PRIMERS SONDEJOS SOBRE LES PRESIDENCIALS FRANCESES DE 2012

Encara que estan previstes pel proper any, el diari Le Parisien ha publicat una de les primeres enquestes sobre les eleccions presidencials a França. Segons es desprèn de la consulta, Marie Le Pen, actual líder del partit d’extrema dreta Front Nacional, quedaria en primer lloc a la primera volta amb un 23% dels vots. En segon lloc, se situaria l’actual líder del Partit Socialista Martine Aubry, amb un 21% dels vots. Nicolas Sarkozy quedaria en tercera posició, amb un percentatge similar al d’Aubry. Aquests resultats desembocarien en una segona volta, de la qual quedaria exclòs l’actual president Sarkozy. S’ha de tenir en compte que l’empresa responsable de l’enquesta, Harrys Interactive, ha anunciat que properament la tornarà a repetir, en aquest cas, variant la representació socialista i incloent altres possibles candidats, com l’actual president del Fons Monetari Internacional, Dominique StraussKahn, el polític amb més suport a França.

CANVIS EN EL GOVERN ALEMANY

El Govern d’Alemanya ha patit canvis en les carteres de Defensa i Interior, a causa de l’escàndol que ha sacsejat el país en les darreres setmanes: el plagi en una tesi doctoral d’un membre de l’Executiu. D’aquesta manera, i després de la dimissió de l’implicat en el frau, el ministre de Defensa Karl-Theodor zu Guttenberg, el nou ministre és qui fins ara ocupava el càrrec de ministre d’Interior, Thomas de Maiziére, de la CDU, el partit de la cancellera Angela Merkel. Per cobrir la seva baixa, s’ha nomenat Hans-Peter Friedrich, líder del grup parlamentari de la Unió Socialcristiana (CSU) en el Bundestag. En Defensa, el repte més immediat és continuar amb la reforma de l’Exèrcit i preparar el replegament de les tropes que Alemanya té destinades a l’Afganistan. Per la seva banda, Friedrich va assumir el seu nou càrrec un dia abans del tiroteig a l’aeroport de Frankfurt, en el qual van morir dos soldats de nacionalitat nord-americana. Cal recordar que Guttenberg, ministre estrella del Govern, era un dels noms que més sonaven per succeir Angela Merkel a la Cancelleria.

TAKEAKI MATSUMOTO, NOU MINISTRE D’AFERS EXTERIORS DEL JAPÓ

El primer ministre japonès, Naoto Kan, ha designat com a nou ministre d’Afers Exteriors qui fins ara ocupava el càrrec de secretari d’Estat en aquesta matèria, Takeaki Matsumoto. Aquest canvi en el Govern es deu a la dimissió de l’anterior ministre, Seiji Maehara, que va admetre que havia rebut donacions d’un ciutadà estranger, la qual cosa es considera delicte, segons la llei japonesa. Aquest fet ha provocat un descens en la popularitat del Govern, que està resistint les demandes de dimissió reclamades des de l’oposició.


Sobre el terreny / ECONOMIA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

23

UN MERCAT JOVE I EN EXPANSIÓ

Mèxic

busca socis en sectors estratègics Els sectors aeronàutic, automotriu i elèctric-electrònic són els que presenten majors possibilitats de negoci, sobretot per a les empreses catalanes. Les oportunitats econòmiques també són interessants en altres sectors, com el software o les tecnologies de la informació.

Mèxic té un mercat de gairebé 108 milions d’habitants, amb una demanda general en constant augment. / ARXIU

DADES GENERALS NÚRIA CABRERA

Compartint 3.000 km de frontera amb els Estats Units, Mèxic s’ha convertit en un soci geoestratègic per a moltes empreses que volen expandir el seu negoci tant a Nord-Amèrica com a la resta del continent. El país representa un mercat de gairebé 108 milions d’habitants, força jove i amb una demanda general en constant augment. A més d’això, i tal com apunta l’informe fet per l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Mèxic, en els principals sectors industrials i de serveis, moltes empreses són estrangeres o de capital estranger, majoritàriament en sectors com el químic, el farmacèutic o l’electrònic. Cal recordar que, en els darrers anys, Mèxic s’ha convertit en una potència comercial a escala mundial i la primera de les economies de l’Amèrica Llatina, gràcies, en gran part, a la seva extensa xarxa de Tractats de Lliure Comerç, 12 en total (els més importats, signats amb Estats Units i la Unió Europea), que li permeten accedir, de forma preferencial, als mercats de més de 40 països i a més de 1.000 milions de consumidors. Cal sumar, a més, els Acords de Complementació o Associació Econòmica amb països com Japó, Brasil i Argentina. També cal afegir que Mèxic es fa servir com a plataforma exportadora per a altres mercats. Espanya és el segon inversor estranger a Mèxic, només superat pels Estats Units, i el primer de la Unió Europea, amb el 15,2% de la Inversió Estrangera Directa (IED) acumulada entre 1999-

LA INFLACIÓ A MÈXIC CREIX UN 0,38% AQUEST FEBRER Segons recull l’Agència Efe, durant el mes de febrer l’Índex de Preus al Consum (IPC) va augmentar a Mèxic un 0,38% respecte al mateix període del 2010. Segons el Banco de México (Banxico), el cistell de la compra bàsic, que inclou un centenar de productes d’alt consum, va pujar un 0,65% en el segon mes de 2011. Així, el seu creixement es va situar en una taxa anual del 3,45%, davant del 3,46% del mes anterior. Encara que la trajectòria de la inflació a Mèxic ha demostrat una disminució en els primers mesos de l’any, algunes fonts del país consideren que existeix un augment dels preus dels productes bàsics, un argument que el Govern mexicà s’ha afanyat a desmentir. Ha atribuït les afirmacions a rumors i especulacions.

Població:

107,4 milions

Superfície:

1.964.375 km2

Capital:

Mèxic DF

Sistema polític:

República federal

Inflació:

2,6% (2010), 3,8% (estimació 2011)

Creixement del PIB:

5,3% (2010), 4% (estimació 2011)

Principals destinacions de les exportacions:

Estats Units (80,5%), Canadà (%), Alemanya (1,4%)

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional.

2009, especialment en els sectors financer, energètic, de telecomunicacions i turisme. Pel que fa a Catalunya, concretament, el 33% del total de les exportacions espanyoles que arriben a Mèxic provenen del mercat català. Mèxic és el segon comprador de productes d’empreses de Catalunya i el primer de l’àrea llatinoamericana. Si parlem de la presència catalana al país, es pot exemplificar amb una notícia del primer trimestre de 2011: Construcciones Rubau, el cinquè grup constructor de capital català, ha aconseguit l’adjudicació per a la concessió i la construcció de l’autopista de Celaya (Estat de Guanajuato). Consisteix en una variant formada per l’arc sud, de 16,5 km, i l’arc nord-oriental, d’uns 13 km. La inversió prevista és de 100 milions d’euros, dels quals 52 milions corresponen a costos de construcció. El termini de concessió és de 30 anys. L’oferta ha estat presentada pel consorci format per Construcciones Rubau, amb una participació del 50%, i l’empresa mexicana Constructora y Pavimentadora VISE, amb un altre 50%. Aquesta importantíssima obra suposa la primera adjudicació internacional de la companyia.

És per tot això que ofereix grans oportunitats, tant pel comerç com per la inversió, i amb un important potencial de creixement.

Oportunitats comercials Pel que fa al sector públic, a més de les compres, existeix una demanda molt variada, des de béns de consum com combustibles, medicines, articles d’oficina, o productes químics, fins a béns de capital, com equips de perforació per al petroli, plataformes marines, equips elèctrics de potència o línies de transmissió. A més, l’actual Govern mexicà ha posat en marxa des de 2006 importants projectes d’inversió en obra pública, concretament, en infraestructures i habitatges, que es liciten a les empreses. Si parlem de demanda d’importacions, es necessita maquinària i equips de tot tipus, per als sectors electrònic, elèctric, fosa de ferro i acer, etc. Així mateix, la tecnologia espanyola és molt ben rebuda per satisfer les necessitats de petites i mitjanes empreses mexicanes que volen modernitzar els seus equips. D’altra banda, en els darrers anys ha pujat la demanda de béns de consum, un mer-

cat on els productes espanyols (agroalimentari, confecció, calçat...) gaudeixen d’una molt bona imatge i presència. Altres sectors a tenir en compte són l’automotriu, l’elèctricelectrònic i les tecnologies de la informació, on les empreses catalanes i espanyoles compten amb l’avantatge de la llengua comuna, aprofitable també en el sector editorial, que és un dels que més exporta. Finalment, cal destacar el sector de les franquícies, que en els darrers anys ha experimentat un creixement molt elevat. Les franquícies espanyoles, a més, compten amb un alt grau d’acceptació. Si es tracta d’inversions, el sector amb més oportunitats i demanda d’inversió estrangera és el de les infraestructures, amb un pla que es va engegar el 2007 i que continuarà fins al 2012, amb una dotació de 230 mil milions de dòlars. És per això que són moltes les empreses espanyoles que estan participant de forma activa en tot tipus de licitacions i concessions i que han estat adjudicatàries d’importants concessions en projectes vials, de transports i d’hospitals, així com de projectes relacionats amb l’energia. Si una particularitat té Mèxic, és que existeix una demanda potencial d’inversió estrangera en gairebé tots els sectors: materials de construcció, energia, aliments i begudes, equipament industrial, logística, mecànica, turisme, etc. Pel que fa al Govern mexicà, la seva prioritat és atraure empreses de sectors clau com l’aeronàutic, l’automotriu, l’elèctric, el software i les tecnologies de la informació.


24

ECONOMIA / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

VALORS ÍBEX

23 febrer 11 23 març 11

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-4,24%

-2,96%

-10,67%

-6,95%

+2,92%

2.981,46 2.854,85

2.322,86 2.254,07

10.579,10 9.449,47

7.284,74 6.778,59

1,37 1,41

CAC

ABRIL 2010

MARÇ 2011

EFECTE JAPÓ

El terratrèmol del Japó i les posteriors conseqüències han fet trontollar les borses mundials. Evidentment, l’índex més afectat ha estat el Nikkei que ha descendedit més d’un 10% en un mes.

DOW JONES

ABRIL 2010

MARÇ 2011

ABRIL 2010

MARÇ 2011

EL 81% DELS RECEPTORS DE MICROCRÈDITS SÓN DONES

Microcrèdits per als més necessitats Més de 128 milions de les famílies més pobres del món van rebre un micropréstec el 2009, segons un informe publicat al març per la Campanya de la Cimera de Microcrèdit. Més de 2.000 representants de tot el món es reuniran a Valladolid al mes de novembre per estudiar les noves estratègies sobre microfinances per als propers anys.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Més de 128 milions de les famílies més pobres del planeta van rebre un microcrèdit durant 2009, “un rècord sense precedents” segons l’entitat que publica l’informe, la Campanya de la Cimera de Microcrèdit, una organització fundada fa 12 anys compromesa amb la voluntat d’eliminar la pobresa al planeta. Segons els càlculs dels autors de l’informe, com que la mitjana de persones que integren cada família és de cinc membres, els préstecs als 128 milions de clients més pobres tenen un efecte directe en uns 641 milions de persones, una població similar a la suma de la que té la Unió Europea i Rússia juntes. Els microcrèdits són una eina fonamental per ajudar aquelles persones que viuen sota condicions de pobresa i volen començar o millorar petits negocis locals. Des de 1997 que funciona la Campanya, el nombre de famílies beneficiàries de microcrèdits s’ha multiplicat per 16: de 7,6 milions de persones el 1997 a 128 milions de persones el 2009. Per regions, on més es van estendre els microcrèdits el 2009 va ser a l’Àsia, on van arribar a 117,1 milions de famílies, o a un 64,2% de les llars més pobres del continent, segons l’informe. De fet, el microcrèdit és un concepte que neix a la dè-

641 milions de persones es van beneficiar dels microcrèdits el 2009

Els microcrèdits ajuden els col·lectius més desfavorits. / ARXIU

cada dels setanta desenvolupat pel catedràtic d’economia i premi Nobel Dr. Muhammad Yunus, per donar solucions a les penúries que estava passant el seu poble, Bangladesh. Yunus va fundar més tard el Banc Grameen per oferir préstecs als més necessitats. A l’Amèrica Llatina, on s’ha implantat el model del banc de Yunus a països com Colòmbia o Mèxic, els microcrèdits arriben a un 31,2% de les famílies més pobres. Àfrica i l’Orient Mitjà van tenir com a clients a 7,85 milions de famílies, un 9,8% de les més pobres, mentre que Europa Oriental i Àsia Cen-

tral van sumar 270.000 llars. L’estudi també revela la creixent importància de les dones com a receptores de microcrèdits, ja que el 2009 van ser un total de 104,7 milions de dones a tot el món, el 81% del total.

L’ajuda espanyola L’informe també inclou les dades de més de 3.500 institucions amb més del 93 per cent de la informació recopilada corroborada per una tercera part verificadora, la qual cosa augmenta la credibilitat respecte el destí i ús d’aquests diners. Durant la presentació de l’informe

a Espanya, Soraya Rodríguez, secretària d’Estat de Cooperació del Govern espanyol, va assenyalar que un dels propers objectius és que els ingressos de 100 milions de famílies “puguin superar l’euro al dia”, xifra que marca el llindar mínim de pobresa. Rodríguez va recordar que Espanya és un país “molt compromès” amb els microcrèdits, amb “més de 750 milions d’euros en cartera en 10 anys de treball i més de 2 milions i mig de clients”. El Govern d’Espanya treballa en microfinances mitjançant el Fons per a la Concessió de Microcrèdits (FCM), un instrument per al desenvolupament de serveis financers en els països en desenvolupament. En el FCM participen, a més de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), representants de diferents ministeris i de l’Institut de Crèdit Oficial

(ICO). La concessió dels microcrèdits s’articula mitjançant préstecs a entitats financeres de països en desenvolupament i són aquestes entitats locals que fan arribar els recursos als microempresaris de la seva regió. Des de l’inici de les seves actuacions el 1998 fins a finals de 2009, el Fons per a la Concessió de Microcrèdits ha formalitzat operacions de crèdit per un import total de 713.190.369 euros. El crèdit mitjà concedit a microempreses en el marc del FCM és inferior als 850 euros.

Trobada a Valladolid Més de 2000 persones participaran el proper mes de novembre a la Cimera Global del Microcrèdit, que enguany tindrà lloc a Valladolid. Un dels objectius de la cimera és establir un segell d’excel·lència per als microcrèdits. Amb aquesta garantia es podrà mesurar la seva visibilitat i considerar els impactes socials que s’hi assoleixen. La Cimera Global del Microcrèdit és un projecte de Results Educational Fund, corporació sense ànim de lucre amb seu a Washington. Des de la seva fundació el1997, s’han organitzat un total de 14 cimeres, quatre de les quals han estat globals i la resta regionals.


Anàlisi de valors / ECONOMIA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

25

MILLORA DEL CAPITAL RISC DURANT 2010

AUGMENTA EL DÈFICIT COMERCIAL A LA UE

HISTÒRICA MORA DE LES PROMOTORES

La inversió de les companyies de Capital Risc a Espanya durant 2010 ha estat de 3.456 milions d’euros, un 117% més que l’any anterior, segons informa ASCRI. Els grans protagonistes de l’any han estat els fons internacionals que van aportar el 67%, tot i que també en destaquen alguns espanyols com Magnum o Artà Capital.

La balança comercial de la Unió Europea va enregistrar el passat mes de gener un dèficit de 29.800 milions d’euros, un 31% més que en el mateix mes de l’any anterior. El 2010, Alemanya va ser l’Estat membre amb major excedent comercial mentre que Espanya se situa a l’altre extrem, amb 51.800 milions.

La morositat dels préstecs concedits per les entitats financeres als promotors es va apujar el 2010 fins el 13,97%, la xifra més elevada de la seva història. Per sortejar la crisi, el sector ha suspès les seves promocions i ha rebaixat preus. Al finals de 2010, els crèdits dubtosos sumaven 44.137 milions d’euros.

AMADEUS El principal proveïdor de serveis turístics al nostre país, Amadeus Espanya, no acaba d’arrencar aquest 2011. De moment, es mostra com un dels valors amb pitjors resultats a l’Ibex en el que portem d’any. Només en aquest últim mes, les seves accions s’han abaixat un 6,46%, situant-se actualment el preu de l’acció en 13,18 euros. Tot i això, la majoria d’experts consultats recomana comprar o almenys mantenir les accions. Amadeus va tancar 2010 amb un benefici net de 427,4 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 24,3% respecte l’any anterior. La companyia va tornar al parquet el passat 29 de abril, després de quasi cinc anys d’inactivitat bursària. En només 6 mesos s’ha incorporat al Ibex 35, on hi és des del passat 1 de gener. FEBRER 2011

MARÇ 2011

9 ANYS D’STARBUCKS A ESPANYA

Grupo Vip’s segueix innovant amb les franquícies Grupo Vips, una de les principals referències del sector de l’hostaleria i la restauració a Espanya ha obert el seu primer restaurant de menjar ràpid amb la nova marca Vipsmart. El grup també prepara per aquest any la seva expansió a Portugal. 1.000 consumidors representatius a tota Espanya. Un altre informe, el de DBK informa que el total de les vendes al sector de la restauració s’ha reduït un 6% el 2010 i la previsió és que, tot i millorar els resultats, el sector continuaria perdent vendes al voltant de l’1%.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Darrere de marques tan conegudes i ben posicionades com la cadena de coffeshops Starbacks o els restaurants de menjar italià Gino’s, hi ha Grupo Vip’s, un dels grups de restauració més emprenedors i compromesos amb el seu entorn del sector. I darrere de Grupo Vip’s una família, la de les tres generacions d’Arango, originaris d’Astúries i migrats a Mèxic a principis de segle XX. El 1973 tornaven a Espanya per implantar el concepte dels supermercats, que ja havien importat dels EUA a Mèxic amb gran èxit. Quaranta anys després, el Grupo Vip’s és un conglomerat format per 17 insígnies, sis d’elles cadenes de restaurants com Tio Pepe o The Wok. L’última aposta del grup és Vipsmart, un concepte a mig camí entre el menjar ràpid i el menjar informal. La idea és que el client pot gaudir d’una oferta de cuina de qualitat (elaborada sense precuinats) amb la rapidesa i l’agilitat d’un establiment fast food. L’empresa el qualifica de “projecte pilot” a l’espera de veure la seva evolució, ja que aquesta és una línia de negoci que no havien tractat mai, tot i que sembla que hi ha la intenció d’obrir nous locals. Aquest nou establiment es suma als ja més

ELS MILLORS RESULTATS DE LA HISTÒRIA D’STARBUCKS Starbucks, qui cotitza al Nasdaq des de 1992, va guanyar 346,6 milions de dòlars en el primer trimestre fiscal, el que suposa un increment del 43,5%, respecte el mateix període de l’any anterior, un dels tres millors mesos de la seva historia. Els seus ingressos també van augmentar un 8,4% i es van situar en els 2.950 milions de dòlars. El 1971 es va obrir a Seattle la primera botiga d’Starbucks que venia cafè a granel fundada per Gerald Baldwin, Gordon Bowker y Zev Siegl. Actualment són 6.000 establiments a 50 països del món que ocupen 150.000 empleats i, segons informa l’empresa, tenen uns 1.000 milions de clients. Ara que Starbucks fa 40 anys, la companyia ha decidit renovar el seu logo ja que volen ampliar el catàleg de productes per no centrar-se únicament al cafè.

El negoci del cafè

Grupo Vip’s té un total de 350 establiments de diferents marques. / ARXIU

de 350 restaurants que formen part del Grupo Vip’s i que donen feina a 9.800 empleats de 85 nacionalitats diferents.

Creixement, malgrat tot Seguint amb el seu pla de creixement, Grupo Vips té pensat expandir les seves marques per Portugal durant aquest any, país on de moment, només hi és present amb la marca Starbucks. Portugal és un territori difícil, actualment, ja que és precisament un països de la Unió Europea més afectats per la crisi econòmica i amb caigu-

des notables al sector de la restauració. Una de les claus en el creixement de Grupo Vips es troba en el suport financer i estratègic de Goldman Sachs, qui va adquirir fa quatre anys el 30% del capital a la família Arango. En el darrer exercici tancat de Grupo Vips, que correspon al 2009, es van facturar 426 milions d’euros, en un període en què el consumidor ha reduït un 60% la seva despesa en oci i restauració, segons l’informe Evolució o revolució? El consumidor davant la crisi, elaborat per la consultora PwC Espanya a partir d’entrevistes a

El 2002 arribava a Espanya un nou concepte de cafeteria: eren els coffeshops d’Starbacks i ho feia de la mà de Grupo Vip’s, empresa especialment escollida pel la cafetera de Seattle per instal·lar-se a Espanya, ja que buscaven un soci local “amb experiència a l’hostaleria, bona implantació al mercat i mateixos valors d’empresa” expliquen fonts d’Starbucks. L’11 d’abril d’aquell any s’inagurava a Madrid el primer establiment i ara, nous anys després, són 75 establiments repartits entre Madrid, Barcelona, València i Sevilla i recentment ha obert dos botigues junt a SSP als aeroports de Las Palmas i Màlaga. El 30 de setembre de 2009, Grupo Vips va adquirir el 100% d’Starbucks a Espanya i Portugal. A canvi, Grupo Vips va cedir el seu 50% de França, que va passar a estar totalment a mans de Starbucks corporation.


26

ECONOMIA / Estudis

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L’EXERCICI 2010

Jaume Masana, director general adjunt, Manel Rosell, president, Adolf Todó, director general, i Carles Paz, director financer, durant la presentació de resultats. / ARXIU

CatalunyaCaixa assoleix un benefici de 109,1 milions d’euros el 2010 CatalunyaCaixa ha tancat l’exercici 2010, caracteritzat per la creació de la nova caixa, essent la primera entitat a Espanya en tancar un procés de fusió en totes les seves fases, avançant-se d’aquesta manera a l’entorn de major exigència dels mercats financers. REDACCIÓ

La nova entitat, orientada a la banca minorista mitjançant un servei personalitzat i de qualitat, ha tancat tots els aspectes relatius a la integració: organigrama definit des del primer moment, nova identitat corporativa, nous productes operatius des del primer dia, importants avenços del pla de reestructuració, etc. La nova entitat ha aconseguit un important impuls en termes de negoci, destacant la captació de nous clients i recursos. El benefici net atribuït durant el 2010 puja a 109,1 milions d’euros, que suposa una reducció d’un 1,1% respecte a l’agregat de les tres entitats per al 2009 i recull l’efecte fiscal derivat del procés de fusió. Sense aquest efecte, el benefici net retrocedeix d’un 30,6%, en línia amb el comportament del sector. El marge de negoci se situa en 1.106,9 milions d’euros, amb una reducció d’un 26,5%, en sintonia amb el conjunt del sistema financer, per la moderació dels actius fruit de la situació econòmica i per l’efecte de la caiguda dels tipus d’interès. Aquesta caiguda de tipus redueix els ingressos de les en-

titats financeres i també, per tant, les quotes que paguen els titulars dels préstecs, els quals es beneficien de les reduccions de l’Euríbor i dels índexs als quals estan referenciats (sobretot, els préstecs hipotecaris). El marge d’explotació recull la imputació de les despeses d’integració en aquests primers mesos de vida de l’entitat per generar sinergies i estalvi de costos el més ràpidament possible en el futur. Aquests costos no recurrents expliquen l’augment del 5,9% de les despeses d’explotació que, d’acord amb el pla d’integració, suposaran un efecte positiu en els propers exercicis. D’altra banda, la contenció de la morositat i la seva bona cobertura han exigit una inferior partida global anual de pèrdues per deteriorament d’actius respecte l’any anterior, amb un retrocés d’un 77,1%. En qualsevol cas, l’import assignat de 152,1 milions d’euros suposa l’aplicació del criteri de màxima prudència que l’entitat manté en aquest àmbit. En conjunt, el resultat d’explotació arriba als 100 milions d’euros, amb una reducció del 27,5%, i el resultat comptable puja a 76,6 milions d’euros, amb una reducció del 30,6%.

Finalment, incloent l’efecte fiscal vinculat al procés de fusió, el benefici atribuït puja a 109,1 milions d’euros. La morositat es manté en els mateixos volums en termes absoluts que l’agregat de les anteriors entitats en el 2009. La taxa de morositat se situa en el 5,41%, el que suposa un moderat augment de 0,25 punts per la reducció de riscos. Aquesta contenció confirma la tendència que ha mantingut trimestre a trimestre durant l’any 2010 i que és el resultat d’una política d’anticipació desenvolupada per l’entitat. El creixement de la taxa de morositat global del sector es xifra en 0,8 punts per al conjunt de caixes i bancs durant el 2010. El coeficient de solvència de CatalunyaCaixa se situa en l’11,2%, la Tier1 en el 7,8% i el Core Capital en un 6,9%. Això suposa una millora respecte a la situació de l’exercici anterior d’1,4 punts, en els dos primers casos i d’1 punt, en el tercer i recullen l’efecte derivat de la venda de les participacions de Repsol-YPF. CatalunyaCaixa disposa d’una elevada liquiditat de manera que, amb els actius disponibles, té cobertes folgadament

El creixement de la taxa de morositat global del sector es xifra en 0,8 punts De les persones adherides als plans de prejubilació o baixes ja ho han formalitzat 949

les necessitats derivades dels venciments fins a l’any 2014, sense considerar ingressos per l’activitat comercial, noves emissions o venda d’actius. Aquesta millora de liquiditat s’aconsegueix gràcies al bon comportament en la captació de recursos de clients.

Procés d’integració en temps rècord CatalunyaCaixa va iniciar la seva activitat el passat 1 de juliol i ha anat tancant els dife-

rents processos de la integració de manera àgil, convertint-se en la primera entitat financera gran que protagonitza una fusió completa al mercat espanyol en els últims anys. En aquest sentit el procés d’optimització de la xarxa d’oficines i departaments centrals avança d’acord amb la planificació prevista i suposarà un estalvi anual de 130 milions en els propers exercicis. El procés de reestructuració evoluciona d’acord amb la planificació prevista. De les persones adherides als plans de prejubilació o baixes voluntàries ja ho han formalitzat 949. Quant a la reestructuració d’oficines, s’ha avançat sobre la planificació inicial i ja s’han integrat 234 oficines de les 395 previstes. La plena integració informàtica es completarà dins del primer semestre i permetrà tancar el procés de reestructuració en un temps rècord per als paràmetres habituals d’aquests processos. Durant aquest període d’integració, l’entitat ha dissenyat processos perquè el client rebi el mateix estàndard de qualitat de servei personalitzat i pugui contractar tots els productes llançats per CatalunyaCaixa des de qualsevol de les seves oficines.


La salut a la teva empresa és la salut del teu negoci

PLA COL·LECTIU OBERT

PLA COL·LECTIU TANCAT

OFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

QUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

CONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIA

CONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESA


29

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Les Cambres de Comerç i els col·legis professionals són entitats que faciliten el desenvolupament empresarial del nostre país.

Especial: Institucions

Les cambres ofereixen una àmplia gamma de serveis. / CEDIDA

INSTITUCIONS AMB MÉS D’UN SEGLE D’HISTÒRIA

Les Cambres de Comerç fan 125 anys Les Cambres de Comerç van començar a aparèixer a Espanya a finals del s.XIX, just ara fa 125 anys. L’objectiu és que aquestes noves entitats substituïssin a les organitzacions gremials i es convertissin, a part d’associacions per defensar els interessos de les empreses, en els interlocutors de les administracions amb l’objectiu d’ajudar en el desenvolupament econòmic i industrial del país. REDACCIÓ

El Reial Decret del 9 d’abril de 1886 va establir el naixement de les Cambres, llavors enteses com a associacions voluntàries de comerciants, industrials i naviliers. La normativa indicava les vint primeres ciutats on podia establir-se una Cambra: ports com la Duana i places mercantils i industrials de ciutats com Madrid, Badajoz, Alcoi, Còrdova, Jerez, Múrcia, Oviedo, Santiago, entre altres. A Catalunya, se’n van beneficiar ciutats com Barcelona, Girona, Terrassa o Sabadell. El paper de les cambres ha anat canviant al llarg de la història. Per exemple, durant els primers anys d’existència (1886-1911) aquestes entitats comptaven amb pocs recursos econòmics, ja que l’afiliació de les empreses a la Cambra era voluntària. Això va fer que fossin entitats poc representatives, ja que només vetllaven pels interessos particulars dels pocs comerciants, industrials i naviliers que s’havien associat, i no pas per l’interès general. A més, durant aquest període, les cambres competien amb Foment del Treball Nacional, organització patronal per excel·lència de la burgesia industrial catalana en aquells moments. Però el paper de les cambres van viure un gir important l’any 1911, quan el rei Alfons XIII va promulgar la Llei de

Bases, que amplia les funcions públiques de les cambres i estableix l’afiliació obligatòria de les empreses a través del pagament d’una quota. Això va aportar l’estabilitat financera. Els anys de la Guerra Civil van afectar les entitats, que no es van poder escapar dels danys econòmics que va comportar la lluita armada. Però durant la dictadura, les cambres van prendre un paper important a l’hora de reconstruir el país i revitalitzar l’economia, una tasca que continua amb l’arribada de la democràcia. L’any 1993 es va aprovar la Llei Bàsica de Cambres de Comerç, on es referma el paper bàsic d’aquestes entitats “en la consolidació del teixit econòmic del país”. Aquesta és la normativa que actualment encara regeix el seu funcionament, tot i que el passat desembre, el Reial decret Llei 13/2010 eliminava l’obligatorietat d’afiliació a les cambres o obria així una nova etapa d’incertesa, degut al notable descens d’ingressos que es preveu que patiran. Actualment, a Espanya hi ha un total de 85 Cambres de Comerç, de les quals 13 són a Catalunya.

Funcions i serveis Les Cambres de Comerç tenen com a funció principal la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç i la indústria, a més d’exercir d’entitats consultives

de les administracions. Les Cambres estan tutelades per l’Administració i estan coordinades sota el paraigües del Consell Superior de Cambres. Els ingressos de les Cambra provenen de dues fonts essencials. Per una banda, hi ha l’anomenat Recurs cameral permanent, que és la taxa que paguen les empreses que en formen part. Aquest import es calcula a partir d’un percentatge determinat sobre l’IAE, l’IRPF o l’Impost sobre Societats. D’altra banda, les cambres compten amb una part d’autofinançament per ingressos econòmics derivats de la prestació de serveis empresarials. Les cambres ofereixen una àmplia gamma de serveis dividits en uns eixos bàsics:

NOVA NORMATIVA A finals de l’any passat, el govern central va aprovar el Reial decret Llei 13/2010 del 3 de desembre, que recollia un paquet d’actuacions per fomentar la inversió i la creació de llocs de treball. Però també buscava reduir les despeses de les empreses. En aquest sentit, l’article 4 de la normativa eliminava l’obligatorietat de les empreses de pertànyer a les cambres. La conseqüència directa de la nova llei és la previsible reducció d’ingressos de les cambres, així que la seva reacció no es va fer esperar. El Consell General de les Cambres de Comerç de Catalunya va emetre un comunicat anunciant la creació d’una “xarxa

1.- Internacionalització La internacionalització es perfila com una necessitat bàsica actual, que pot ajudar les empreses a créixer i a sortir de la crisi. En aquest sentit, les cambres acompanyen les companyies que volen iniciar el procés d’internacionalització, assessorant-les sobre els passos a seguir. Igualment, l’entitat elabora anualment un Pla d’Acció Internacional, que recull les línies estratègiques, programes o les anomenades missions comercials a països de tot el món per afavorir els contactes i intercanvis.

cameral que permeti mancomunar tots els serveis que ofereixen les corporacions”, per tal de compartir despeses i fer la gestió més eficient. Tanmateix, les cambres es van comprometre a “seguir treballant com fins ara al servei de les empreses i continuar impulsant l’activitat econòmica del país”.

2.- Foment de la innovació Per tal de promoure la inversió en innovació, les cambres ofereixen serveis com la realització d’una avaluació inicial per detectar les oportunitats de millora de l’empresa; ajuda per planificar, desenvolupar i consolidar la innovació; assessorament sobre ajuts per innovar i oportunitats d’accés al finançament, etc. 3.- Desenvolupament de les TIC Amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les empreses reben informació sobre les diferents línies de finançament del sector de les TIC. 4.- Formació Les cambres ofereixen cursos de formació, tant per a empresaris i directius, com formació continuada destinada a treballadors, a més de postgraus, formació especialitzada, formació a mida i cursos de formació a distància. D’altra banda, les cambres també desenvolupen accions per promoure el comerç urbà i el turisme, i realitzen estudis i anàlisi sobre temes d’actualitat. Precisament, això ha permès a les cambres convertir-se en una poderosa veu de contrapès al poder polític, reivindicant mesures que beneficiïn les empreses, la creació d’ocupació o, fins i tot, en infraestructures que poden ajudar a rellançar l’economia.


I tu, fas

clienting? És fàcil tenir clients satisfets si se sap com

ZZZFRQWDFWFHQWHULQVWLWXWHHV




Institucions / ESPECIAL

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

31

ENTITATS AL SERVEI DELS COL·LEGIATS

Els col·legis professionals canvien de rol La coneguda com a Llei Òmnibus, aprovada el 2009, ha suposat una revolució en el paper dels col·legis professionals i els ha tret gran part del paper de control i poder que tenien, ja que, en molts casos, s’ha eliminat l’obligatorietat d’estar-ne afiliat per poder exercir una professió determinada. Així, els col·legis es veuen obligats a reinvertar-se i buscar nous rols per assumir. Els Col·legis encaren el futur amb nous reptes. / ARXIU

REDACCIÓ

Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia, i estan formats per aquells professionals que exerceixen una determinada professió i que són anomenats col·legiats. Les funcions que exerceixen els col·legis professionals és triple. Per una banda, es dediquen a la gestió i defensa dels interessos de la professió que representen i dels seus col·legiats. Igualment, s’encarreguen de garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. I, finalment, també vetllen perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat. Els col·legis professionals estan vinculats al que es coneix com a professions liberals (advocats, metges, arquitectes, enginyers, etc.) i es diferencien dels gremis en el sentit que aquests últims apleguen a artesans o professionals vinculats a activitats més manuals. Segons estadístiques de la Generalitat, a data de març de 2011 existien a Catalunya un total de 129 col·legis professionals. La gamma d’activitats econòmiques que representen és molt àmplia i variada, de manera que cada col·legi presenta les seves particularitats específiques. Depenent de l’activitat, hi ha col·legis que elaboren l’anomenat codi deontològic de la

professió. Es tracta d’una sèrie d’indicacions orientatives de caire ètic que marquen el correcte camí per exercir l’activitat i que els col·legiats han de complir. En aquest cas, collegis com el de metges o el de periodistes tenen un poderós codi deontològic.

Canvis normatius Altres elements específics de certs col·legis, com l’obligatorietat d’afiliació o el visat obligatori ha canviat radicalment a partir de l’aprovació de la llei Òmnibus el juny de 2009. Abans del canvi de normativa estar col·legiat era un requisit indispensable, especialment en aquelles professions de caire tècnic o que comporten cert risc o responsabilitat, com és el cas dels metges, els enginyers o els arquitectes, entre d’altres. En canvi, altres professions, com ara el periodisme, l’afiliació no era obligatòria. La llei Òmnibus ha canviat radicalment aquest panorama. Per exemple, en professions tècniques com arquitectes, la reforma s’ha fet bàsicament a través del visat, ja que fins llavors la major part dels projectes requeria tenir el visat del col·legi, i per obtenir aquesta certificació era obligatori que el professional estigués col·legiats. Amb la nova llei, ja no cal visar la majoria de projectes, i el visat ha quedat relegat a una espècie de certificat de qualitat, com

EL COL·LEGI D’ECONOMISTES El Col·legi d’Economistes de Catalunya, nascut l’any 1957, compta amb uns 6.000 afiliats. L’òrgan, a més de donar cobertura als professionals d’aquest sector, organitza activitats i ofereix serveis diversos, amb l’objectiu de convertir el col·legi en un centre de formació i reciclatge dels economistes, així com un fòrum d’opinió obert a la societat. La vida del col·legi és relativament jove, ja que a principis del segle passat va sorgir com a secció territorial del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales, i no es va constituir com a col·legi independent fins a l’any 1971. El col·legi va tenir com a primer president Joaquín Buxó-Dulce de Abaigar. Durant els primers anys, l’entitat s’ubicava a un local situat a la plaça Antoni Maura de Barcelona, però pocs anys després es va traslladar al centre de la ciutat, concretament a la rambla de Catalunya. Però l’entitat ha conegut moltes seus, ja que l’any 1983 es va traslladar a l’avinguda Diagonal, mentre que en breu està previst l’estrena de la nova flamant seu situada a la plaça Gal·la. Actualment el col·legi compta amb més de 6.000 economistes afiliats, el 30% dels quals treballen per compte propi. A més compta amb tres delegacions territorials a cada una de les províncies catalanes. El col·legi té com a òrgan executiu la Junta de Govern, que és l’encarregada de prendre les principals decisions. Però a més, l’entitat compta amb altres organismes, com el Club de Conjuntura, el Comitè de Normativa i Ètica Professional i les Comissions de Treball. Aquestes últimes tenen per finalitat l’estudi de la problemàtica professional i estan formades per professionals de les diferents disciplines de la professió. Finalment, el col·legi també compta amb l’Assemblea de Col·legiats, que es reuneix dues vegades l’any, on poden assistir tots els afiliats amb veu i vot.

ara un segell ISO. L’objectiu del govern era reduir els costos dels projectes en benefici dels professionals i ciutadans, però a la pràctica suposa una reducció notable dels ingressos dels col·legis. La nova normativa eliminava altres obligacions, com ara establir una taula d’honoraris orientativa o el treball conjunt entre professionals i alhora imposa més transparència als col·legis. Amb tot, aquestes agrupacions s’hauran de reinventar cap a òrgans més de consulta dels afiliats i ciutadans, així com plantejar-se nous serveis per tal de mantenir-se com a òrgans de referència.

Una historia de canvis La tradició dels col·legis professionals és llarga i van néixer a Europa al segle XI com a associacions de treballadors. A Espanya, es va impulsar aquests òrgans des de les universitats; era a finals del s.XIX i els primers a funcionar van ser els col·legis sanitaris i activitats jurídiques. En un primer moment, els col·legis eren entitats més tancades i hermètiques, cosa que va xocar contra les tendències liberals de l’època. Però mica en mica, els col·legis van començar a evolucionar i a prendre el perfil que tenen actualment. Es tracta d’un moviment, però, que encara no ha acabat, ja que les normatives dels darrers anys està generant canvis en el paper dels col·legis a la societat.


32

ESPECIAL / Institucions

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

ENTREVISTA A RAMON LÓPEZ, DIRECTOR DE BIOPOL’H

“Espanya és el novè país del món en producció científica” Biopol’H és un clúster biomèdic i biotecnològic d’institucions sanitàries, d’entitats generadores de coneixement, de centres de recerca i d’empreses del sector de ciències de la vida i de la salut. Tot just comença la seva activitat, però ja té molts projectes engegats.

biotech actual. Elles, juntament amb les futures spin off que cauen ja dins la categoria de microempresa (menys de 10 treballadors), són les que, de forma genèrica, poden beneficiar-se dels serveis que Biopol’H pot aportar a favor de la seva participació en la dinàmica de la innovació. Biopol’H també espera acollir empresa farmacèutica gran tot i que aquesta possibilitat és més aviat minsa, descomptant l’entrada de Laboratorios Ferrer que sens dubte és un cas singular. Són i seran freqüents, d’altra banda, les empreses petites no spin off. Això ve del fet que hi ha empreses que disposen d’un espai on combinen activitat de producció i/o laboratoris, magatzem i administració. Per aquestes, en particular, l’entorn de Biopol’H, que d’alguna manera s’identifica amb el districte econòmic de L’Hospitalet té una àrea amb molta capacitat real i potencial per a ubicar aquest tipus d’empreses situada dins l’eix Gran Via.

REDACCIÓ

Biopol’H neix com un clúster biomèdic i biotecnològic. D’on sorgeix la idea? A l’any 2005, com a president i conseller delegat de l’ICO (Institut Català d’Oncologia), vaig detectar la necessitat d’estructurar l’espai físic i sanitari d’aquesta entitat. Aquest projecte, denominat CARS (Centre asssistencial i de recursos sanitaris) va esdevenir un projecte i una il·lusió més enllà de l’ICO i va comptar amb el suport de la ciutat de L’Hospitalet, un factor fonamental per el naixement del clúster. La nostra idea era i és potenciar el nucli de coneixement científic i tecnològic que suposen les entitats sanitàries i de recerca que formen el Biopol’H, perquè juntament amb la transformació del territori i l’atracció d’empreses donin resposta a les persones. En quin nivell d’activitat es troba, actualment, el Biopol’H? El Biopol’H està constituït per la Generalitat, l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Universitat de Barcelona i el Biocat. Ara per ara estem centrant la nostra activitat en tres eixos fonamentals: la construcció del clúster, la implantació d’empreses i la internacionalització. El primer repte és la consolidació dels cinc àmbits d’actuació de Biopol’H: el Parc de Salut, el Parc Científic, el Parc Empresarial, el Campus d’Excel·lència formatiu –el campus universitari de Bellvitge acaba de rebre la distinció de Campus d’Excel·lència Internacional– i el Desenvolupament social en col·laboració amb l’Ajuntament de L’Hospitalet. Quant a la implantació d’empreses, a l’octubre del 2009 vam inaugurar la Bioincubadora. I, un edifici habilitat per a spin-off i petites empreses. El tercer objectiu principal, la internacionalització, es canalitza a través de la IASP (International Association of Scientific Parks) de la que en som membres, de la col·laboració amb

Ramon López es troba al capdavant de Biopol’H. / CEDIDA

el Massachussets Institute of Technology (MIT) i a través del contacte amb altres clústers internacionals. A quin perfil responen les empreses que acull i que espera acollir Biopol’H? Les pimes també hi tenen cabuda? Biopol’H fa bandera del desenvolupament empresarial. Això vol dir que en l’entorn de coneixement que representen les institucions ubicades dins l’espai Biopol’H treballa per atraure empreses i per facilitar la creació d’spin off a partir dels grups. Les empreses farmacèutiques i biotecnològiques, així com les del sector de subministres i dispositius mèdics són les que s’ajuden amb el camp de la biomedicina, que és el propi. Cal afegir, a més a més, que les pimes, d’alguna manera, són les empreses preferents ja que representen el grup majoritari dins el sector

“Les pimes representen el grup majoritari dins el sector biotech actual” “Les institucions que conformen el Biopol’H disposen d’un gran capital de coneixement científic”

Quin paper juga la innovació en aquest espai? La innovació és el nostre eix vertebrador per assolir l’objectiu final, que és la implantació d’un gran parc empresarial, on la prioritat està centrada en els ens corporatius d’empreses de ciències de la salut i els seus centres d’R+D, sense oblidar-nos de les empreses de serveis, i del paper destacat de les consultories petites i grans. El Biopol’H pretén dues grans transformacions: d’una banda, l’atracció d’empreses biomèdiques de gran valor afegit a l’espai Biopol’H; i d’altra banda, la transformació del coneixement científic en retorn econòmic i social (innovació). Les institucions que conformen el Biopol’H disposen d’un gran capital de coneixement científic que, en aquests moments, no genera un retorn suficient o està orientat a un coneixement genèric no aplicable al benefici immediat per als ma-

lalts i per a la societat. La nostra aposta és modificar aquesta situació, posant les bases per a l’aprofitament ràpid de les troballes científiques mitjançant la seva transformació en valor econòmic i/o social Des de la seva experiència, quina és la situació del sector biomèdic i biotecnològic a Catalunya? Segons l’estudi elaborat per l’Oficina de Coordinació en Investigació i Innovació de la Generalitat i basat en el Scimago Institutions Rankings World Report, la producció científica catalana arriba el 2008 a quasi 15.000 documents amb un increment del 12,1% de mitjana anual des del 2008 i passa a representar, per primera vegada, més de la quarta part de la de l’Estat espanyol (el 26,1%). Espanya és el novè país del món en producció científica. Així mateix, Catalunya supera el 2008 la producció científica de països com Àustria (per primera vegada), Finlàndia o Noruega. La qualitat de la producció científica feta a Catalunya és comparable a la de Finlàndia, Àustria o Suècia i significativament superior a la d’Espanya. En aquest estudi l’Institut Català d’Oncologia destaca com un dels centres de més qualitat en la producció científica, mentre que l’Institut de Biomedicina de Bellvitge (IDIBELL) és el segon centre de recerca de Catalunya en producció científica. Si tenim en compte totes aquestes dades, crida l’atenció un fet: a Catalunya i Espanya som punters en producció científica, però estem a la cua en patents. És a dir, la inversió en R+D+i ha situat Catalunya en una posició destacada dins el mapa científic europeu, però no produeix un retorn econòmic desitjable. D’aquí la necessitat peremptòria d’impulsar la transferència de coneixement en clústers com el Biopol’H.


ACCID

IV CongrĂŠs CatalĂ  de Comptabilitat i DirecciĂł

IV CONGRÉS 26-27 MAIG 2011

6OJWFSTJUBU1PNQFV'BCSB$BNQVT$JVUBEFMMB #BSDFMPOB JEFNBJH

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses i administraciĂł pĂşblica, amb els segĂźents objectius: s0RESENTARNOUSDESENVOLUPAMENTS ENMATĂžRIACOMPTABLEIDIRECCI˜ s&OMENTARLINTERCANVI DIDEESIEXPERIĂžNCIESENTREEL M˜NEMPRESARIALIPROFESSIONAL s$ONARACONĂžIXERIIMPULSAR LAINVESTIGACI˜IELSGRUPS DERECERCA

MĂŠs informaciĂł i inscripcions: tel. 93 542 14 79 congres@accid.org www.accid.org

3UPORTSINSTITUCIONALS

/RGANITZEN


màsters, postgraus i cursos d’especialització

El referent en formació www.guiamasters.com


Salut / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Us descobrim algunes destinacions turístiques del continent asiàtic, com Xangai, Pequín i Dubai. PÀG. 36

35

Estils de vida

PROPOSTES PER A UNA VIDA MÉS SALUDABLE

Cada cop els tractaments odontològics estètics són més sol·licitats. / CEDIDA

Instal·lacions del nou centre Wellness Club 33. / CEDIDA

El somriure, una Recórrer de les millors Barcelona fent presentacions exercici El somriure és cada cop un be més cotitzat. Avui dia, més enllà de tenir una dentadura sana també es busca que sigui bonica.

REDACCIÓ

La població espanyola, especialment en els darrers 15 anys, ha passat de visitar el dentista únicament quan tenia dolor o problemes bucodentals, a valorar cada cop més els tractaments estètics com el blanquejament, les pròtesis de porcellana sense metall i l’ortodòncia invisible. El Dr. Francesc Amorós, responsable de la Unitat d’Odontologia estètica de ClínicaSveltia, explica que “és impor-

tant que la nostra salut bucodental sigui bona, però també ho és que ens sentim a gust amb el nostre somriure, i si això pot fer-se sense que es noti, sense dolor i amb totes les garanties, millor que millor”. Una bona salut comença per unes genives sanes. Avui dia, es possible fer un diagnòstic precoç abans que apareguin símptomes de malaltia. Concretament es realitza una anàlisis bioquímica de la saliva i de la placa bacteriana per descobrir i tractar les bactèries patògenes i també descobrir els factors genètics de la periodontitis. D’altra banda, amb el pas dels anys, les dents perden la seva brillantor. Això, però, pot tenir solució, gràcies al tractament de blanquejament dental o al tractament exclusiu del disseny del somriure que canvia el color, la posi-

ció i la forma dels dents en una única sessió. Existeixen també altres tractaments que, en els darrers anys, han revolucionat el món de l’odontologia, com són l’ortodòncia invisible o els implants dentals que es realitzen en un sol dia. En definitiva, no hi ha excuses per tenir un somriure perfecte.

És possible fer un diagnòstic precoç abans que apareguin símptomes de malaltia

Promoure l’exercici més enllà de les parets del gimnàs és l’objectiu que es proposa el nou centre Wellness Club 33, ubicat en ple Eixample de Barcelona.

REDACCIÓ

El nou centre Welness Club 33 ha obert recentment les seves portes en ple centre de Barcelona. Ubicat en l’únic hotel gay del món, l’Axel Hotel, es presenta com un centre mixt que s’adreça a totes aquelles persones interessades en fer exercici i, sobretot, en la seva salut. A banda d’unes completes i innovadores instal·lacions, el centre presenta una novetat: utilitza els carrers de Barcelona per posar-se en forma. Aquesta proposta pren el nom d’Urban Training Team i consisteix a traçar diferents

L’Urban Training Team proposa fer diversos exercicis en zones a l’aire lliure

recorreguts pels carrers de la ciutat comtal per córrer o anar amb bicicleta, i fer diversos exercicis en diferents zones a l’aire lliure. Un dels entrenadors del Wellness Club 33 serà el guia del grup de gent que s’animi a aquesta

iniciativa, que persegueix treure el gimnàs al carrer, gaudint així de les enormes possibilitats que ofereix una ciutat com Barcelona per poder fer exercici. Les instal·lacions de Wellness Club 33 compten amb una completa sala de fitness (amb possibilitat d’entrenador personal), zona d’aigües, sauna i cabines, individuals i dobles, on poder gaudir de massatges de tot tipus. També, és un espai ideal per recuperar-se d’una lesió, baixar de pes, millorar els hàbits alimentaris sota la supervisió d’un equip de nutricionistes, o preparar-se per a esports que es poden practicar de forma amateur o professional (golf, tenis, escalada, paddle, dansa, atletisme, boxa...).


36

ESTILS DE VIDA / Viatges

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

ÀSIA COM A IMPORTANT EMISSOR DE TURISTES

Àsia prefereix occident L’Àsia creix a passes de gegant i es consolida com el continent emissor de turistes més important avui en dia. A continuació fem una aproximació al turisme asiàtic i, a l’inversa, fem unes pinzellades als principals destins turístics del continent oriental.

REDACCIÓ

El turisme és, sens dubte, un dels principals motors econòmics dels Estats. A Espanya, tot i la crisi, les dades indiquen que en el que portem de 2011 s’està produint una lleu recuperació i sembla ser que les perspectives per als propers mesos són bones. De fet, amb dades de l’Institut d’Estudis Turístics (IET), l’activitat turística espanyola va créixer un 1% el 2010, generant uns ingressos de 49.000 milions d’euros. Europeus, nord-americans i, sobretot, asiàtics són els principals països d’origen dels turistes. Tan sols al 2010, més de 1.000.000 nord-americans van viatjar a Espanya atrets, principalment, per la seva oferta gastronòmica i cultural. Amb dades generals, Espanya ocupa el primer lloc en turisme vacacional del món i el segon en per ingressos del turisme.

emissor de turistes cap a occident. Aquestes i altres qüestions es van analitzar durant el II Congrés Internacional sobre Turisme Asiàtic, que va tenir lloc a principis de febrer, on es van reunir prop de 30 experts per analitzar el potencial del turisme asiàtic. Segons dades del darrer baròmetre de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), el turisme mundial va créixer un 6,7% el 2010 mentre que la regió d’Àsia Pacífic va ser del 14%. Amb aquestes perspectives i amb dades també del Banc Asiàtic del Desenvolupament s’apunta que uns 800 milions d’asiàtics accediran al grup de classe mitjana en

els propers 20 anys i que aleshores prop de 100 milions de xinesos viatjaran fora del país. El govern espanyol preveu que el 2012 fins a 300.000 turistes xinesos viatgin a Espanya, mentre que arribaran a 1.000.000 el 2020 amb motiu de la campanya Pla Turisme Xina, impulsat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. A Catalunya, el turisme provinent de la Xina va créixer un 40% i el principal destí va ser Barcelona. Augmentar el nombre de vols directes i les connexions amb les principals ciutats asiàtiques contribuirien a fer créixer encara més el nombre de turistes.

ÀSIA COM A DESTÍ TURÍSTIC Els països asiàtics tenen un gran atractiu pels ciutadans occidentals. A continuació fem un repàs d’algunes de les principals ciutats que s’escullen per al període vacacional. Xangai: La xinesa Xangai és una de les ciutats més poblades del món, amb més de 20 milions d’habitants. És també un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient. Cal visitar el Temple del Déu de la Ciutat i els barris adjacents i també el nou districte litoral de Pudong, on es situen els gratacels que tant caracteritzen la ciutat des dels anys 90 del segle passat. Pequín: Es tracta de la capital de la Xina i ofereix moltes possibilitats tant a dins de la ciutat com a diferents punts de la Gran muralla Xinesa. Els indrets més visitats són La Ciutat Prohibida, el Palau d’Estiu, la tomba de Mao Tse Tung, la plaça de Tian An Men, l’estadi olímpic o el Temple de Lama. Dubai: Es tracta d’un dels 7 Emirats que integren els Emirats Àrabs Units i un dels destins turístics més cotitzats del món. La seva arquitectura caracterit-

Europeus, nordamericans i, sobretot, asiàtics són els principals països d’origen dels turistes

Imatge de Dubai amb l’hotel Burj Al Arab de 7 estrelles al fons. / ARXIU

El creixement d’Àsia

zada per les grans dimensions i el luxe, compta amb el Burj Khalifa, l’edifici

El creixement progressiu de les classes mitjanes a la Xina, l’Índia, Corea del Sud i Singapur converteix el continent asiàtic en un potent mercat emissor, el qual els propers anys creixerà a passes de gegant. El Japó també s’inclouria en aquest conjunt de països però ara mateix requereix un punt i a part a causa de la catàstrofe viscuda pel tsunami i la crisi nuclear de la central de Fukushima. Sens dubte, una potència molt important, la qual fins ara ha estat un gran

més alt del món i també amb l’hotel que es troba en suspensió damunt el mar i que es va donar a conèixer com l’únic que té 7 estrelles. A Dubai es preveu construir Dubailand, el parc d’atraccions més gran del món. Delhi: Capital de l’Índia, ciutat nova i d’aspecte funcional, és una cruïlla important de les rutes comercials que uneixen les valls del Ganges i de l’Indus amb les costes de la mar d’Aràbia amb les regions de l’Himàlaia i l’Afganistan. Bangkok: Bangkok, capital de Tailandia, és la ciutat més important del país i compta amb una població que gairebé arriba als 7 milions d’habitants. El seu desenvolupament socioeconòmic l’ha convertit en una de les ciutats més influents i modernes del sud-est asiàtic.


Gourmet / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

37

RESTAURANT JAUME DE PROVENÇA

ELS ‘TOP 10’ “L’ingredient que mai no pot faltar a la cuina és la passió i la feina ben feta”

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24

El restaurant Jaume de Provença disposa d’un saló privat per a grups d’entre 8 i 16 persones ./ CEDIDA

L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES

Tradició culinària de pares a fills GERARD ARIAS

La història ens porta molts anys abans de la inauguració de l’actual local on es troba emplaçat el Restaurant Jaume de Provença; cal que retrocedim fins l’any 1942 quan en Jaume Bargués Ars va adquirir un petit local al número 98 del carrer Provença de Barcelona. Avui dia, i amb mirada retrospectiva, el seu fill Jaume Bargués Rich ens explica com “en tornar de la guerra el pare no tenia feina i per això va optar per llogar un bar, ja que en aquells temps al barri tot eren camps”. Un negoci que es va anar creant a poc a poc amb el pas dels anys i gràcies a la confiança primer de la gent del barri, i després de clients d’arreu; un negoci que ha passat de pares a fills, però sempre fidels a un mateix tipus de cuina, amb una base que provenia de les receptes familiars. En Jaume es va incorporar al negoci familiar l’any 1960, i gràcies a l’augment de clients que s’apropaven al restaurant, l’any 1980 es va decidir traslladar el

El Restaurant Jaume de Provença porta més de 30 anys en actiu, i continua sent un referent de la bona cuina feta des de l’experiència i la tradició familiar local fins al número 88, però sense abandonar aquell carrer Provença que anys enrere havia vist néixer el negoci. D’aquesta manera es va inaugurar el Restaurant Jaume de Provença tal i com és avui dia, i l’any següent ja va veure recompensada la seva feina amb la Medalla del Mèrit Turístic de la Generalitat de Catalunya, i amb una estrella Michelin que va mantenir durant 19 anys com insígnia de qualitat i bona cuina. I es que després de 30 anys en actiu, en Jaume ens explica que “no hi ha cap secret per mantenir-se, el més important és tenir salut i no perdre mai la passió per la cuina, ja que a mi és el que més m’agrada i on gaudeixo més. Tot i això, ara fa temps que estic apartat dels fogons, però no paro de pensar i buscar nous plats”. Aquest esperit de

treball juntament amb el fet de ser autodidacte són el que han definit la cuina que es pot trobar a Jaume de Provença, i que el propi cuiner defineix com “una cuina clàssica i també de tradició catalana que va ser la primera que ens va donar a conèixer”. Una cuina que ha superat el pas dels anys i de les modes, establint un equilibri propi entre la tradició i la modernitat. A més, el fet de ser autodidacte “em va portar a viatjar bastant a França i visitar els millors restaurants del país, llegir infinitat de llibres”, i assegura que “sempre hem respectat les bases de la cuina francesa”.

La cuina catalana Tot i això, en els seus plats sempre s’hi veuran pinzellades de cuina catalana i mediterrània, una cuina que durant els últims anys ha patit una gran expansió a nivell internacional, però que en Jaume critica, ja que creu que aquesta projecció “està molt bé, però sempre parlen dels mateixos, i aquesta és una feina que està duent a terme molta més gent que no pas aquesta mitja dotzena que surten per tot arreu”, afirma contundent. Defensor de la

cuina feta a casa i per la gent de casa, assegura que “l’ingredient que mai no pot faltar a la cuina és la passió i la feina ben feta”, una combinació que ha fet que el Restaurant Jaume de Provença assolís un gran renom i comptes amb la visita de moltes i molt diverses personalitats del món de la política, l’esport i la cultura. Per exemple, entre les parets dels salons de l’antic local hi va sopar tot l’equip del F.C.Barcelona, campió de lliga 1973-74, representats per jugadors tan coneguts com Johann Cruyff i Carles Reixach; el Molt Honorable Sr.Josep Tarradellas, expresident de la Generalitat de Catalunya o el Premi Nobel de Literatura Camilo José Cela. La carta que ofereixen va canviant segons l’estació de l’any, però en destaquen els entrants freds i calents, la seva gran varietat de peixos frescos del dia, o també les especialitats de carns, a més d’una àmplia carta amb més de 300 vins d’excellent referència i òptima conservació. Tot i això, si preguntem a en Jaume quin plat no es cansaria mai de cuinar, ens respon que “una truita de patates amb pernil i una mica de tòfona, servida un pel crua o sucosa, sempre és un gran plat”; i sense oblidar-se dels orígens que el van formar com a cuiner anomena “les angules o els callos que fa la meva germana Pilar”. Sens dubte tot un exemple de bona cuina, elaborada a foc lent al llarg dels anys, per tota una família establerta al carrer Provença de Barcelona .

La cuina del desaparegut Santi Santamaria és ja un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 Sant Celoni Tel. 938 672 851

CAN JUBANY Al capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nando Jubany. Ctra. de Sant Hilari Calldetenes Tel. 93 889 10 23

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

JAUME DE PROVENÇA Cuina de mercat, catalana i internacional, amb un toc d’imaginació. Provença, 88 - Barcelona Tel. 93 430 00 29

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44


38

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

Cultura CITA CÈLEBRE: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.” G. Marx (1890-1977), actor. r.

Menjar com a art

100 errores en la dirección de personas Autor: José María Acosta Editorial: ESIC Pàgines: 213

Hacer piña Autor: Jordi López Daltell Editorial: Ediciones Urano Pàgines: 192

Dur a terme la direcció de persones és una tasca força complexa. Aquest llibre ofereix al lector una amplia visió d’allò que no ha de fer un directiu però també com no caure en les trampes i actuar amb més eficàcia. El lector també aprenn drà a lliurar-se dels mals hàbits, d’errors o de comportaments que es podrien millorar. L’autor recull 100 errors en la direcció de persones i els agrupa tenint en compte les funcions i missions més imporr tants que duen a terme aquestes persones: estratègia, estructura, lideratge, intel·ligència emocional, motivació, comunicació, és dels mòbils, ús del correu, etc. Acosta ha plantejat aquest llibre amb un estil clar i amè, amb molts exemples, afegint aportacions sobre el que anomena les noves tecnologies socials.

Hacer piñaa analitza la forta relació que existeix entre el món dels castells i el món de l’empresa. López Daltell aborda aquesta tradició cultural catalana com a font d’inspiració per a la gestió empresarial. Els castells són un gran exemple, no només com a metàfora sinó com a autèntica escola de gestió de persones, equips i organitzacions. A partir de la història d’en Rodrigo, el lector coneixerà la història d’un directiu d’èxit expatriat que es troba en un punt d’inflexió a la seva carrera professional. Rodrigo es troba desorientat tant a nivell personal com professional i trobarà les respostes que necessita gràcies a un grup de persones que aixequen castells en una petita població del Mediterrani.

AGENDA CULTURAL Exposició Omer Fast. Videoinstallacions The Casting i Nostalgia. Col·lecció d’Art Contemporani Dues intenses produccions a nivell emocional amb estructures narratives complexes i guions intrigants que estableixen una relació ambigua amb la realitat. CaixaForum Barcelona, fins el 29 de maig de 2011.

La Trieste de Magris Exposició que convida a descobrir la ciutat de Trieste a través de l’escriptor autòcton Claudio Magris i els seus llibres. Al CCCB fins el 17 de juliol de 2011.

Concert de Pastora El grup presentarà el seu nou àlbum Un viaje en noria, amb el nou material que han preparat aquests darrers mesos als estudis de gravació. A la Sala Gran Clap de Mataró, el dissabte 30 d’abril de 2011.

Teatre Pluja constant Amb Joel Joan i Pere Ponce, l’espectacle explica la història de dos policies immersos en un thriller policial on resulten involucrats en una disputa sorgida en un barri de Chicago. Del 23 de març al 10 d’abril, al Teatre Romea.

Mona Hatoum, Grate Divine, 2002. Acer. / Cedida per Obra Social CatalunyaCaixa.

L’Obra Social de CatalunyaCaixa presenta presenta l’exposició L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adriàà que acollirà la Pedrera des del 15 de març i fins el 26 de juny d’enguany. REDACCIÓ

La mostra titulada L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adriàà recull una doble via conceptual, d’una banda es centra en el menjar com a aliment i, de l’altra, en el menjar com a acte. De fet, es tracta d’acostar la intensa relació que ha existit al llarg de la història moderna entre l’art i el menjar, és a dir, des dels orígens i la consolidació del gènere de la “natura morta” al segle XVII. Aquesta exposició es podrà veure a la Pedrera del 15 de març al 26 de juny i està organitzada per l’Obra Social de CatalunyaCaixa.

Art participatiu L’exposició dedica una atenció especial a les diferents manifestacions artístiques creades a partir dels anys 60 i 70 quan l’acte de menjar irromp en les obres dels artistes que buscaven altres materials, noves conductes i nous criteris per experimentar la vida a fons i anar més enllà de la representació imitativa de la reaa

litat, és a dir que, ja no es tracta de contemplar sinó de participar. La mostra recull un total de 130 obres de 76 artistes provinents d’una setantena de museus i col·leccions particulars de 14 països diferents, les quals es presenten al públic a través de performances, instal·lacions i vídeos. Es tracta d’una oportunitat única per poder veure una mostra excepcional estructurada en quatre parts: d’una banda, el visitant trobarà la representació de la natura morta; en un segon apartat veurà l’art conceptual i l’aliment com a material; en tercer lloc trobarà els artistes cuiners; i, finalment, visitarà un apartat on, a partir de la figura de Ferran Adrià, com a icona generadora de creaa tivitat, es mostren obres inspirades en el seu treball. L’exposició potencia la gastronomia en la seva concepció radical i experimental a través de la figura de Ferran Adrià. S’entén la gastronomia com una acció creativa amb uns codis i procediments definits i se

la planteja com una composició, com una provocaa ció i com a pensament. Art i cuina de Ferran Adrià van quedar units des de la parr ticipació del cuiner català a la Documenta 12 de l’any 2007. El recorregut proposat es centra en les investigacions formals, en la recerca de la composició però també en la metafísica i la poètica de les natures mortes més conceptuals, així com en aquelles obres que presenten la crueltat de l’animal escorxat, la solitud de la víctima del sacrifici. Algunes de les obres exposades s’han creat expressament per a aquesta mostra i, en aquesta selecció s’hi pot veure una representació de treballs relacionats amb l’ús de materials comestibles, a més de diverses propostes sobre la materialitat estètica del menjar. Alguns dels artistes que exposaran les seves obres són Juan van der Hammen, Tomas Hiepes, Pablo Picasso, René Magritte o Miquel Barceló, entre molts d’altres.


La millor oferta de màsters i postgraus per arribar a les teves metes.

Futura és la millor opció per créixer en la teva carrera professional. Un espai pensat exclusivament per al teu futur, amb totes les propostes en màsters i postgraus i un programa de jornades tècniques molt complet per desenvolupar la teva professió i aconseguir totes les metes. Amb tot l’assessorament i l’orientació personal perquè no deixis de superar-te.

Recinte Montjuïc 25-26 Març 2011

:(3Ô+,3:4±:;,9:076:;.9(<:

www.salofutura.com


Món Empresarial 134  

Anàlisi mensial d'economia i empresa

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you