Page 1

Desembre 2009 n. 122

Anàlisi mensual d’economia i empresa

¼

è ANIVERSARI Una a dèc d dècada ècada èca èc è cad cca ad a da d a d’informació rmació rm rrmac rma ma ma mac aci ac cciió ió econòmica òmica òmi ò òm mica m iiccca a


Editorial / OPINIÓ

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

1

Editorial

10è Aniversari

Durant aquests 10 anys hem compartit un projecte creant una plataforma d’opinió plural, amb rigor, i amb col·laboradors de prestigi.

Amb aquest número, tanquem l’any 2009 coincidint amb el desè aniversari de Món Empresarial. El camí recorregut fins aquí ha estat un període de temps en el qual hem tingut dos entorns econòmics molt diferenciats, amb una primera etapa de creixement que, recordem, va culminar amb les declaracions del president José Luis Rodríguez Zapatero afirmant que jugàvem a la “Champions”, i l’altra cara de la moneda, la nostra realitat actual, amb les prediccions dels òrgans internacionals i del mateix

Banc d’Espanya, ubicantnos al furgó de cua de la recuperació econòmica. Com a línia editorial, des del primer número en ple itinerari de l’abundàcia econòmica fins a aquest, en plena crisi, des de Medigrup Digital, SA, hem compartit un projecte creant una plataforma d’opinió plural, amb rigor, i amb col·laboradors de prestigi, sense els quals no haguéssim pogut assolir el nivell actual. És evident que, en aquests temps, la societat civil catalana ha canviat molt, entre d’altres motius, perquè en el segle XXI el món ha entrat de ple en un context global, al qual ens anem adaptant, dia a dia, però són dies en què convivim amb els temes decisius de la política. Qüestions que, sens

dubte, el poble sap que són clau i que condicionen la capacitat de Catalunya per abordar el futur que mereix. La nostra història ha descrit un camí durant aquests 10 anys en què hem superat molts entrebancs perquè tenim un teixit empresarial diferenciat, amb característiques peculiars respecte a Espanya com el pes específic de la indústria, la implantació de l’empresa familiar, i també el fet d’operar en una economia oberta amb un alt nivell d’internacionalització, i és que Catalunya compta amb una societat civil amb fonaments i sobre ells ha construït organitzacions de tot tipus que gaudeixen de dinàmiques i energies pròpies com són: col·legis professionals, universitats, sindicats, patronals, empreses

emblemàtiques, etc. Tots plegats conformen un fort teixit i són, sens dubte, amb la seva gent, el motor que ens impulsa cap al futur malgrat les mancances que apuntàvem abans, barreres en gran part de gènesi mesetària, que ens limiten i de les que tots en som conscients. Algunes d’elles són la negació per cedir la gestió de l’aeroport, el retard fins a hores d’ara en un tema crític com el traspàs de rodalies, l’establir un correcte finançament, i la definició i execució d’un corredor mediterrani que ens projecti a Europa... I, breument, i en clau política, hem de mencionar l’Estatut com a protagonista del lamentable sainet representat pels partits polítics a Madrid però del que, també aquí, s’han fet assajos en clau catalana.

vots sinó també d’altres de més útils, que tot i poder ser impopulars, són les que fan que els pobles avancin. A l’hora de tancar l’editorial, és de justícia agrair a tot l’equip de Medigrup, als lectors i a les organitzacions que ens han donat el seu suport durant tots aquests anys, sense el qual no haguéssim pogut conformar una plataforma mediàtica i amb la dosi necessària d’humilitat i prudència, però amb projecció, ja que cal no oblidar que la protagonista és Catalunya i que Món Empresarial està només per servir-la. Amb l’entorn actual, nosaltres a la redacció treballem de ferm, en línia a allò que els temps demanen, i volem mantenir un espai relacional obert i de qualitat.

Davant d’aquest panorama, hem de confiar que el nivell dels equips que conformen aparells polítics pugi i que, quan aquests guanyin les eleccions, no només facin polítiques pensant en els

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Dtor Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/ Caballero, 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Lluís Cuatrecasas. Col·laboradors: Ariadna Boada, Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Aureli Vázquez, Mònica Villanueva, Natàlia Pastor. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia del Col·legi d’Economistes de Catalunya

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.


2

OPINIÓ / Sumari i Tira còmica

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

Sumari OPINIÓ

SECTORS ECONÒMICS

INTERNACIONAL

En ple context de crisi econòmica, diversos representats d’associacions empresarials fan balanç dels darrers 10 anys tot mirant cap al futur. En els darrers temps els col·legis professionals cada cop juguen un paper més important dins la societat. Alguns d’ells ens donen a conèixer la seva opinió sobre aspectes que els preocupen. pàgines 4 a 17

Món Empresarial analitza a fons cadascun dels sectors econòmics: El sector primari lluita per sobreviure, només l’agricultura mostra signes positius, alhora que despunten amb força les activitats vinculades a la producció ecològica (20). La indústria (22-28) després d’haverse recuperat el període 2006-2007, ara està patint una forta desacceleració. Es troba lluny encara, però, de la situació de la construcció (30), que ha patit una frenada i trigarà anys a recuperar-se. Finalment, els serveis (32-36), molt depenents del turisme, tot i ser el sector amb més aturats, es perfila com a clau de cara al futur. En qualsevol cas, a dia d’avui ja es pot parlar d’un sectors econòmics en retrocès i d’altres d’emergents (38-40)

Mentre Estats Units i Europa estan immersos en una crisi, hi ha altres països del món que avancen econòmicament. En aquest bloc fem un repàs a alguns dels països clau econòmicament. Per la seva banda el catedràtic de la UB, Joan Tugores (52), analitza els errors econòmics dels últims anys.

pàgines 18 a 40

pàgines 50 a 64

fins i tot, avançar, malgrat les dificultats de l’entorn econòmic. El catedràtic de la UPF, Oriol Amat (76), ens explica quines mesures prenen. pàgines 66 a 76

REPTES A nivell de pimes, empreses familiars, recerca, formació, exportació i responsabilitat social corporativa. pàgines 78 a 88

SOCIETAT

FINANCES

En els darrers anys hi ha hagut canvis en l’ambit polític i social que conformoran probablement el nostre futur. Precisament el catedràtic de la UPC, Lluís Cuatrecas (42), ens dóna algunes pistes de com pot ser la societat de l’any 2050.

Si algun fet ha caracteritzat la darrera dècada ha estat el pas de la pesseta a l’euro (66). Durant aquest temps la borsa ha viscut alts i baixos i no ha estat aliena als efectes de la crisi immobiliària i financera dels darrers anys (6872). A nivell microeconòmic les empreses intenten sobreviure i,

pàgines 42 a 48


La millor oferta de màsters i postgraus per arribar a les teves metes.

Futura i Fòrum del Treball és la millor opció per créixer en la teva carrera professional. Un espai pensat exclusivament per al teu futur, amb totes les propostes en màsters i postgraus i un programa de jornades tècniques molt complet per desenvolupar la teva professió i aconseguir totes les metes. Amb tot l’assessorament i l’orientació personal perquè no deixis de superar-te.

Recinte Montjuïc 19-20 Març 2010

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

www.salofutura.com


4

OPINIÓ / Associacions

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

O PINIÓ Balanç d’un decenni Aquesta dècada, iniciada amb creixement econòmic i amb l’apropament de la renda per càpita espanyola a la mitjana de la UE, es tancarà amb la incertesa de com aconseguir sortir de la crisi.

Joaquín Trigo Director Executiu de Foment del Treball Nacional

Diu el tango que 20 anys no són res, de manera que deu anys encara serien menys que res. No obstant, aquesta dècada es va iniciar amb la substitució de la pesseta per l’euro, amb un acotament del pes econòmic del sector públic i la privatització de bona part del seu parc empresarial, amb l’assumpció plena dels reptes de la moneda única en termes d’inflació, nivell de dèficit i deute. A la primera meitat de la dècada, els resultats van ser ràpids i inflats en termes de reducció de l’IPC i el cost del crèdit, així com un augment de l’ocupació i de la rendibilitat de les empreses, l’abaratiment del servei del deute públic i l’apropament de la renda per càpita a la mitjana de la Unió Europea. A més d’un canvi radical en la gestió monetària i fiscal, que va aportar credibilitat a la continuïtat de

la política econòmica. En el segon quinquenni, van començar a notar-se alguns excessos en el ritme de l’endeutament de les famílies i empreses, així com en el dinamisme excessiu a la construcció immobiliària. Aquests indicadors no es van prendre amb serietat, entre d’altres coses perquè l’entrada massiva de la dona a l’activitat econòmica donava un suport addicional al creixement i el flux de la immigració era un fibló afegit a tots els mercats. Tot i així, el desfasament entre el ritme d’edificació i la demanda de vivenda –facilitada pel crèdit barat i abundant- va donar lloc a una bombolla especulativa que va generar crèdits impagats, caiguda del preu de la vivenda, de l’activitat econòmica i de l’ocupació. La resposta a la crisi es va centrar en l’ajuda als aturats i en

la proliferació de petites obres en el marc municipal. En parallel es van succeir fins a vuit paquets de mesures que incloïen canvis en la fiscalitat, regulació i altres que, en general, han incidit poc en la recuperació. Alhora, aquesta es deixa a mans de la innovació, les noves tecnologies i la millora de l’educació i, mentrestant, la falta de liquiditat obliga a milers d’empreses a buscar un conveni de creditors per tal d’aconseguir una continuïtat incerta per la debilitat de la demanda i la morositat.

En el segon quinquenni van començar a notar-se alguns excessos

La pregunta és, què fer? I la disjuntiva està entre més despesa pública o reducció d’impostos per estimular la inversió i l’ocupació. S’ha optat per la primera opció, encara que l’experiència indica que la segona és més eficient. Els referents més socorreguts són als Estats Units i

com a exemples hi ha els Kennedy, Reagan, el segon mandat de Clinton o el de Bush. Com a complement s’ha suggerit la diligència en els pagaments del sector públic, reducció del cost de compliment de la regulació, reducció de les administracions públiques... mesures que no s’han intentat seriosament. Quan fallen alhora la política monetària i la fiscal és obvi que s’imposen reformes estructurals, especialment en l’àmbit laboral, on s’ha alimentat la crisi i on cal que es creï ocupació duradora.

1,74 a 2 milions en el mateix període, segons indiquen les dades de l’Anuari de la PIME. La pèrdua massiva de llocs de treball del darrer any i mig, vinculat a la destrucció d’empreses, ha posat en una difícil situació el nostre teixit productiu, ja molt malmès pels efectes de la globalització abans esmentats. Tot i la capacitat de regeneració de les pimes, que mantenen el seu pes dins l’economia, és important establir les bases per a la seva recuperació i creixement futur. La creació d’un marc econòmic favorable a les empreses, particularment a les pimes, és avui dia una necessitat urgent i inexcusable. Conscient d’això, la pròpia Unió Europea ha llançat recentment la iniciativa “Small Business Act” (SBA), que pretén precisament revifar les pimes arreu de la Unió, per tal de poder competir amb garanties amb les noves economi-

es emergents. Aquesta iniciativa, en la qual està col·laborant PIMEC a Catalunya, posa l’accent en les relacions amb les administracions públiques, que han d’establir mesures de “discriminació positiva” envers les pimes i tenir-les en compte en totes les seves actuacions. El lema de la iniciativa SBA, “pensar primer a petita escala”, il·lustra el canvi radical que haurà de fer l’administració pública davant les pimes. Caldrà que els poders públics facin efectivament aquest canvi i alhora millorin l’entorn competitiu dels empresaris, amb reformes en àmbits com la morositat, l’energia, la internacionalització, el règim laboral, la fiscalitat, la formació o la innovació. Només d’aquesta manera aconseguirem que les nostres pimes albirin un futur després d’un passat tan complicat i d’un present particularment convuls.

La pime catalana: passat, present i futur Durant els últims deu anys, les pimes catalanes han hagut de fer front a dificultats com la forta competència de les economies emergents. Ara cal recuperar-se de la crisi, amb l’ajuda de l’administració.

Antoni Cañete Secretari General de PIMEC

La Unió Europea ha creat la “Small Business Act” per revifar les pimes europees i fer-les més competitives Els darrers deu anys han estat farcits de reptes tant per a l’economia catalana com per a les petites i mitjanes empreses, que són la seva columna vertebral. Alguns indicadors ens permeten il·lustrar a la perfecció la magnitud dels canvis que tots plegats hem viscut i, en alguns casos, també sofert. El 1997 les exportacions xineses representaven el 3,3% del total mundial, però avui dia han arribat al 9%. Alhora, els països emergents han esdevingut els principals posseïdors de reserves de divises del món, liderats per Xina i els exportadors de petroli i matèries primeres. Tot plegat

il·lustra com el 2008 presenta un escenari radicalment diferent del que teníem deu anys abans, quan aquests fenòmens amb prou feines es començaven a dibuixar. El sector productiu català, amb les petites i mitjanes empreses al capdavant, ha fet importants esforços i sacrificis per tal d’adaptar-se’n. No podem oblidar que les pimes representen a casa nostra el 99% de les empreses, el 76% de l’ocupació i el 67% del Valor Afegit Brut. Hi juguen, doncs, un paper clau dins la nostra economia. La densitat de pimes a Catalunya està per sobre de la mitjana europea (59 pimes per cada 1.000 habitants enfront les 52 a la UE i les 36 a França o 21 a Alemanya). Fins l’arribada de la crisi a finals del 2007, el nombre de pimes catalanes havia passat de 474.087 establiments el 1999 a 535.169 el 2007, mentre el volum d’ocupats també creixia de


6

OPINIÓ / Associacions

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

OPINIÓ Balanç econòmic empresarial dels darrers deu anys Quatre són els valors bàsics però imprescindibles per situar Catalunya al pòdium econòmic del futur: lideratge, ambició, capacitat per prendre decisions i un nou estil de fer les coses.

Antoni Abad President de la patronal Cecot

La meva visió envers l’evolució econòmica empresarial en els darrers deu anys a Catalunya es podria resumir dient que, tot i que hem avançat, no ho hem fet prou o al ritme que hauria estat necessari. I fins aquí el balanç sobre el passat. Haig de dir que sempre m’ha agradat molt més mirar cap endavant que perdre el temps lamentantme del que hauríem d’haver fet i no hem fet. Per això, a l’hora de redactar aquestes línies, més que un balanç, m’he decidit per intentar exposar què és el que crec que convindria fer de cara al futur. Segur que de les meves paraules els lectors podran extreure les seves conclusions envers el que penso del que s’ha fet bé i del que es podria

haver fet millor en els darrers deu anys. I des d’aquest punt de vista, crec que hi ha quatre elements clau que ens haurien de permetre projectar el futur de Catalunya: lideratge, ambició, capacitat de prendre decisions i l’impuls d’un nou estil de fer les coses. Començaré pel lideratge. En un país com el nostre, petit i mancat de recursos naturals, el nostre “petroli” és el capital humà. Necessitem aconseguir que hi hagi molts catalans competents al món que lluitin pel nostre país i alhora hem de captar talent de qualsevol indret i convèncer-lo que Catalunya és el millor país on emprendre. Per a totes dues fites, a més de moltes de les coses que ja ens hem

Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van ser el millor impuls econòmic dels darrers 25 anys dit una i altra vegada, com un sistema educatiu que aposti per l’excel·lència, bones infraestructures, etc., es necessita sobretot un lideratge fort. En segon lloc, ens fa falta més ambició. Sóc dels convençuts que el “driver” més important de riquesa que la nostra societat ha tingut en el darrers 25 anys van ser el Jocs Olímpics de Barcelona 92. Des de llavors, a Catalunya li ha mancat un impuls similar.

En tercer lloc, crec que hem de ser molt més eficaços en la presa de decisions. Governar, dirigir és sobretot, prendre decisions (tot i que no siguin sempre populars) i ferho de forma ràpida i eficient. Acontentar tothom no ens porta enlloc. Finalment, penso que ens cal un nou estil de fer les coses. El model de relació entre els interlocutors socials i entre aquests i les administracions està basat en la confrontació i no en el concepte del “win win”. Els països que siguin capaços d’alinear millor les seves forces socials i polítiques en la mateixa direcció seran els que se’n sortiran millor. És clar que per això cal lideratge...

Menys per menys igual a més Amb totes les informacions pessimistes que ens arriben de la crisi és fàcil caure en el derrotisme. Cal, però, fer un esforç per superar la situació buscant noves oportunitats i planificant el futur amb capacitat d’anàlisi i síntesi.

Les empreses que emprenguin amb valentia la situació actual, seran els pals de paller de la propera reactivació Vivim en un moment convuls en què totes les informacions que llegim, escoltem o veiem ens transmeten dades negatives. Això està provocant una situació de desmoralització social, d’inseguretat personal i, en conseqüència, d’inestabilitat professional.

d’aquesta, evidentment, també ens en sortirem”. No podem caure en la negativitat i deixar-nos portar per les idees derrotistes. L’esforç que hem de fer és saber trobar el camí, buscar noves oportunitats i per què no, posar en entredit algunes idees preconcebudes fins el moment. Caldrà planificar el nostre futur a curt i mig termini, sense optimismes estrafolaris, però amb la suficient capacitat d’anàlisi que ens permeti veure com a empresaris cap a quin objectiu volem dirigirnos.

Joaquim Català Des que estic actiu, aquesta Soci Fundador i membre de la Junta Directiva del Cercle per al Coneixement

és la quarta crisi que visc i sempre m’he fet una reflexió: “de tota crisi ens en sortim i

Estem en el moment oportú per analitzar i sintetitzar els nostres projectes empre-

sarials. Dins d’aquesta anàlisi, podríem arribar a la conclusió que hem de variar el nostre “full de ruta” i per tant, començar a potenciar la internacionalització de les nostres empreses, racionalitzar-les, incrementar l’R+D, formar i transformar el nostre capital humà per ser més eficients i efectius, etc. Com exemple, puc esmentar el cas d’un empresari del Baix Llobregat, vinculat al mercat del metall mecànic i molt orientat al sector auxiliar de l’automòbil. En aquests moments, en lloc de replegarse està fent un esforç reorientant els seus productes cap a entorns de mercats diferents. Enfocant el negoci des d’una perspectiva global, arribant a acords amb empreses estran-

geres, obrint mercats com els de l’Est, i tot això amb l’objectiu de trobar noves oportunitats i, en conseqüència, incrementar les vendes. Lògicament, aquest canvi comporta uns grans riscos professionals i un esforç personal. Estic segur que igual que conec aquest empresari i amic, n’hi ha molts més prenent iniciatives de futur amb similars circumstàncies. Aquesta actitud és l’essència de gran part de l’empresariat català. Penso sincerament que les empreses que emprenguin amb valentia i intel·ligència la situació actual, seran els pals de paller de la propera reactivació.


8

OPINIÓ / Associacions

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

O PINIÓ Alemanya o el Marroc? La poca qualificació de l’ocupació creada els darrers anys està passant factura durant la crisi. Cal canviar el paradigma del sistema de treball i de l’educatiu.

Josep M. Àlvarez Secretari General de la UGT de Catalunya

Abans d’arribar aquesta crisi, el mercat de treball català es caracteritzava per oferir molta ocupació. Durant l’última dècada la taxa d’atur es va mantenir entre el 6% i el 10% i es van assolir els objectius marcats per l’estratègia de Lisboa (taxa d’ocupació global d’un 70%, taxa d’ocupació femenina d’un 60%...). Fins i tot vam superar la mitjana europea d’ocupació. Malgrat això, el nostre mercat laboral no era gens exemplar, ja que oferia –i ofereix- majoritàriament feines temporals, amb uns horaris maratonians i uns salaris molt baixos. Pel que fa a la temporalitat, vam assolir taxes del 26% (per sobre del 60% en el cas dels joves) i el 2007 el nostre sindicat ja va denunciar que 1.300.000 catalans cobraven sous per sota dels 1.000 euros. Des de la UGT de Catalunya veníem advertint que no valia només amb crear ocupació, sinó que aquesta havia de ser de qualitat per garantir als treba-

lladors i les treballadores un nivell de vida digne. El 2007 va ser, en molts aspectes, un any de moderació i cert trencament amb la dinàmica de creixement expansiu que s’havia produït durant els darrers anys de la dècada dels noranta i els primers de l’actual. Aquesta etapa d’alentiment ja anunciava una situació de conjuntura internacional més crítica, que s’ha deixat sentir de ple al llarg del 2008 i que durant aquest 2009 està tenint uns efectes devastadors en l’activitat productiva catalana. La taxa d’atur –segons l’EPA del tercer trimestre de l’any- ha arribat ja a un 16%, gairebé el doble de l’any anterior i gairebé el triple que fa dos anys. Durant els anys de quasi plena ocupació i de bonança econòmica –bonança només per a una minoria-, els sindicats vam reclamar reiteradament que era moment d’afrontar un canvi de model productiu i abandonar la competitivitat basada en els

baixos costos i la precarietat laboral, estratègia d’un empresariat que durant els anys de creixement i beneficis va preferir especular en el sector immobiliari que invertir en innovació i recerca de nous productes. Però aquest necessari canvi de paradigma mai es va posar en marxa i ara afrontem la transformació del model industrial i de serveis immersos en un procés de crisi econòmica global, de manera que les persones amb més dificultats tornen a ser les víctimes mentre les empreses del nostre país privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. Des de la UGT de Catalunya apostem per un mercat de treball de qualitat, amb flexibilitat d’horaris, ocupació estable i salaris dignes, que potenciï els sectors productius emergents i que s’adapti a la nova realitat de la societat: incorporació de les noves tecnologies, extensió dels horaris educatius, incorporació de la dona al mercat labo-

ral, canvis de valors i d’estil de vida, noves polítiques de medi ambient... Considerem que s’ha de reorganitzar la despesa pública en polítiques actives d’ocupació i millorar els serveis públics d’ocupació per augmentar la seva eficàcia i augmentar la qualificació i l’ocupabilitat de les persones treballadores. També cal implementar mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, i sobretot, polítiques dirigides a millorar la qualitat del sistema educatiu, posant especial atenció a la dignificació de la formació professional i a reduir el fracàs escolar i l’elevada taxa d’abandonament prematur. Aquestes són les reformes que necessita el nostre mercat laboral, i no les que busquen abaratir (més) l’acomiadament i augmentar (més) la temporalitat i la precarietat. No ens enganyem, el model de futur de la patronal no és l’alemany. És el marroquí.

Dels 10 anys de creixement als 10 de transformació Les febleses del nostre mercat de treball i dels sistemes productiu i educatiu ens haurien fet entrar en crisi encara que no hagués esclatat la financera. Els sindicats proposen a la patronal un acord laboral per canviar aquesta situació.

Joan Carles Gallego Secretari General de CCOO de Catalunya

Els beneficis empresarials no es van invertir en innovació La celebració del desè aniversari de Món Empresarial és una bona fita per fer una retrospectiva de com ha estat l’evolució del mercat de treball català i plantejar quins son els reptes pel futur. Han estat deu anys de creixement d’ocupació i d’aproximació als objectius fixats per la Unió Europea pel 2010 en relació a les taxes d’activitat, ocupació i atur, sobretot per la incorporació majoritària de les dones al treball assalariat i el creixement de la població ocupada d’origen immigrant. Però la manera com s’ha pro-

duït ha consolidat les febleses del nostre mercat de treball: creixement en ocupacions de poc valor afegit que requerien molta ma d’obra poc especialitzada; temporalitat alta; sobredimensionament del sector de la construcció; alts índexs d’abandonament escolar per la pèrdua de valor de la formació davant d’un mercat de treball que no reclamava gent qualificada; falta d’inversió dels beneficis empresarials en innovació i millora de les empreses; excés de crèdit a baix cost que ha hipotecat famílies i empreses; inexistència de polítiques industrials actives, deixant en mans del mercat les iniciatives per transformar el nostre teixit productiu. La nostra economia hauria entrat en crisi encara que no hagués esclatat la crisi financera

global, les nostres pròpies febleses ho feien evident. Però hem d’aprofitar aquesta situació com a una oportunitat per a la transformació i per això hem d’encertar amb el diagnòstic i en les mesures que cal prendre. El problema no està en els costos d’acomiadament ni en la rigidesa del mercat de treball. La dualitat del mon laboral no és només entre fixes i temporals. Avui existeixen moltes dualitats: per sexe, edat, procedència, sou, formació, per cobertura de conveni... En definitiva la dualitat està entre precarietat i ocupació de qualitat i és en aquest sentit que hem de plantejar les mesures a prendre. Per això les organitzacions sindicals hem proposat a la patronal un acord laboral a tres anys que sota els paràmetres del mante-

niment del poder adquisitiu al final del període, la inversió dels beneficis empresarial en la millora de les empreses, la participació dels treballadors en la presa de decisions i l’aplicació de mesures de flexibilitat pactades en els convenis o en les empreses, serveixi per sortir de la crisi posant les bases per a la transformació del nostre teixit empresarial en més innovador, internacionalitzat i competitiu en valor afegit. El canvi de model productiu no ens vindrà de fora sinó de la transformació de les nostres empreses. Amb més innovació, buscant què és allò que sabem fer millor, fent aliances per a la internacionalització i amb una aposta clara per l’estabilitat i la formació de les plantilles. D’una altra manera no serà possible.


Formació in-company

El prestigi i la qualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, al servei de la teva empresa o institució. Els programes a mida de la UAB t’ofereixen una formació universitària homologada a nivell europeu adaptada a la realitat corporativa de la teva organització.

http://corporativa.uab.cat Escola de Postgrau · Edifici U. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) · Tel. 93 581 31 25


10

OPINIÓ / Col·legis

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA VEU DELS COL·LEGIS Present i futur dels col·legis professionals JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Els col·legis són autèntics garants dels drets dels ciutadans” “La llibertat [de l’exercici professional] ha de ser la regla”

A l’Estat de Dret, cada dia més, resulta imprescindible la figura dels col·legis professionals. En el nostre ordenament jurídic el col·legi professional ha anat evolucionant des dels antics gremis que exclusivament defensaven interessos particulars de les persones que els integra-

ven, passant a ser autèntics garants, enfront dels poders públics, dels drets dels ciutadans. Aquesta última vessant, la defensa dels interessos de les persones que es relacionen amb les diverses professions és avui en dia la clau per poder explicar el paper

que compleixen els col·legis professionals com a autèntiques corporacions de dret públic. El dret a la salut, el dret a l’assistència jurídica gratuïta o al torn d’ofici, la garantia de la qualitat de la prestació dels serveis professionals o els visats col·legials dels projectes de construcció són alguns dels exemples del paper important que desenvolupen els col·legis a la nostra societat. Juntament a això, òbviament, han de defensar els interessos de les diverses professions, els interessos corporatius. En conseqüència, resulta impossible rebre per part dels ciutadans uns serveis professionals de qualitat sense l’existència dels col·legis professionals i l’exigència de

la col·legiació obligatòria. La mateixa és garantia d’una bona praxis professional i del necessari respecte a les normes deontològiques o reglamentàries. Per això aquests fonaments han de ser respectats per les noves normes que regulen els serveis professional, com la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici i el projecte de Llei de reforma de la Llei de collegis professionals. Dit això, també és necessari que els col·legis s’adaptin als nous temps. En primer lloc han de tenir en compte que tota restricció a l’exercici d’una professió ha d’estar recollida en una norma amb rang de llei, és a dir, aprovada

pel parlament estatal o autonòmic. En aquest sentit, queden postergades les normes reglamentàries corporatives que restringeixin la llibertat per a l’exercici professional. En el nostre Estat, i a Europa, la llibertat és la regla i la prohibició ha de ser necessariament l’excepció. D’altra banda, i en segon lloc, les normes col·legials que imposin impediments a la llibertat de prestació de serveis fonamentats en la nacionalitat, territorialitat o en restriccions quantitatives són contràries a la Directiva 206/123, relativa als serveis al mercat interior i a la nova legislació. Aquest és el repte que tenen per endavant els col·legis professionals, pedra angular, insistim, del nostre Estat de Dret.

Col·legi de Graduats Socials Entrevista al president, Vicenç Cardellach

“Si les empreses s’adapten a la normativa, el risc laboral es minimitza molt” Quin paper juguen els graduats socials pel que fa a la prevenció de riscos laborals? Aconsellar les empreses perquè apliquin les normes sobre riscos laborals, que són força estrictes. Si les empreses s’adapten a la normativa, el risc laboral es minimitza molt. Hem de ser rigorosos perquè l’accident laboral comporta grans conseqüències. No només a la companyia li pot tocar pagar, sinó que aquest tema de responsabilitat civil pot derivar en un tema de responsabilitat penal. El treballador pot reclamar a l’empresa una in-

demnització per la via civil, i això està previst en molts convenis a través d’una pòlissa de crèdit, però la responsabilitat penal en cap cas es pot assegurar. Hem d’insistir al client-empresari perquè prengui consciència de la importància d’aquesta qüestió. Quina relació manté el Collegi amb l’Administració? El tarannà de la nostra institució sempre ha estat conciliador i dialogant. Ens agrada mantenir una bona relació amb l’Administració, tant central com autonòmica. Tenim convenis signats amb

“El repte constant és la formació i la informació per fer una professió més competetiva” diversos organismes que faciliten la tasca d’ambdues bandes, administració i graduat social, fet que repercuteix en un millor servei per als nostres clients, empreses i treballadors. Quina és l’assignatura pendent dels graduats socials?

El repte constant és la formació i la informació, per tal de fer una professió més competitiva, i aprofitar la plataforma d’internet per avançar en la comunicació entre clients, professionals i Administració.

Seu central: c. Còrsega, 227-229, entresòl Tel. 93 363 33 80 08034 Barcelona www.graduados-sociales.com


‡Ž‘ŽȉŽ‡‰‹†‡Ž•�’”‡•‹•–‡•̞

$TXHVW&XUVDPEXQHQIRFDPHQWPROWprĂ ctic estĂ  dirigit principalmenWDOVSURIHVVLRQDOVTXHYXOJXLQ IRUPDUSDUWGHOHVOOLVWHVRILFLDOVGÂśDGPLQLVWUDGRUVFRQFXUVDOVTXHGHIRUPDSUHFHSWLYD HQWUHGÂśDOWUHV UHTXLVLWV KDQGÂśKDYHUSDVVDWDEDQVXQFXUVGHIRUPDFLyHQPDWqULDFRQFXUVDO

PROGRAMA Tema 1.- LA DECLARACIÓ DEL CONCURS IL¡LM. SR. FRANCISCO JAVIER FERNà NDEZ à LVAREZ. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 6 de Barcelona

7HPD /œ$'0,1,STRACIÓ CONCURSAL IL¡LM. SR. HUGO NOVALES BILBAO. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil de Girona

PRÀCTICA I dels temes 1 i 2. SR. DANIEL CAPDEVILA DALMAU. Administrador concursal Tema 3.- EFECTES DE LA DECLARACIÓ DEL CONCURS IL¡LM. SR. EDUARD Mª ENRECH LARREA. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil de Lleida

PRÀCTICA II del tema 3. DR. JORDI ALBIOL PLANS. Administrador concursal Tema 4.- LES MESURES CAUTELARS IL¡LM. SR. FRANCISCO DE BORJA VILLENA CORTÉS. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 8 de Madrid

Tema 5.- DETERMINACIÓ SOBRE LA MASSA ACTIVA I PASSIVA IL¡LM. SR. RAUL GARCIA OREJUDO. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 7 de Barcelona

Tema 6.- LES ACCIONS DE REINTEGRACIÓ, RESTITUCIÓ I NULITAT IL¡LM. SR. DANIEL IRIGOYEN FUJIWARA. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 5 de Barcelona

PRÀCTICA III dels temes 4 i 6. SR. LLU�S VELASCO MASSIP. Administrador concursal PRÀCTICA IV del tema 5 (actiu). SR. RODRIGO CABEDO GREGORI. Administrador concursal PRÀCTICA V del tema 5 (passiu). SRA. MONTSERRAT NAVARRO Sà NCHEZ. Administradora concursal Tema 7.- LES SOLUCIONS DEL CONCURS IL¡LMA. SRA. ARANTZAZU ORTIZ GONZà LEZ. Magistrada-Jutgessa del Jutjat Mercantil de Tarragona

Tema 8.- LA QUALIFICACIÓ DEL CONCURS IL¡LM. SR. JOSÉ Mª FERNà NDEZ SEIJO. Magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona

Tema 9.- LA CONCLUSIÓ DEL CONCURS IL¡LMA. SRA. MARTA CERVERA MART�NEZ. Magistrada-Jutgessa del Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona

PRÀCTICA VI dels temes 7, 8 i 9. SR. MIQUEL PONSAT� MORA. Administrador concursal Director del Curs: DR. ALFRED ALBIOL PAPS. Professor Titular de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona Entitatd col¡laboradora: TIRANT LO BLANC CALENDARI: LLOC:

GHJHQHUDGœDEULOGH Aules del Col¡legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona C/ Moià 1 / Tuset 3, 3ª planta. 08006 Barcelona

MÉS INFORMACIÓ: Telf. 933 620 420 - Correu-e: info@empresistesbcn.cat PLACES LIMITADES


12

OPINIÓ / Col·legis

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA VEU DELS COL·LEGIS Col·legi de Censors Jurats de Comptes Entrevista al president, Albert Folia

“La societat civil té una visió distorsionada sobre l’abast de l’auditoria” Quina visió té la societat del món de l’auditoria? El món empresarial i institucional ha començat a entendre la utilitat d’una informació financera auditada, que dóna confiança a les transaccions. Això es detecta per la demanda creixent d’auditories voluntàries. La societat civil té una visió distorsionada sobre l’abast de l’auditoria: sovint la interpreta com una mena de control contra fraus i malversacions i no com una verificació de la seva adequació a les normes comptables i mercantils. L’excés de normativa dificulta la feina de l’auditor?

L’auditor és una de les professions que precisa d’actualització permanent sobre multitud de matèries, sovint alienes a les de caràcter comptable i financer. Precisament això fa que els professionals de l’auditoria tinguin uns coneixements tècnics, una comprensió del negoci empresarial fora del comú. Això sí, cada cop més els auditors precisen treballar dins d’equips pluridisciplinars i organitzats en firmes. Quins són els reptes immediats que té el Col·legi? Primer, transmetre a les empreses, a les institucions i a

“Davant fets irregulars cal fer un esforç didàctic molt important per explicar el rol de l’auditor” la societat civil, la nostra funció de servei públic que aporta valor i seguretat en el món econòmic. Segon, davant de fets irregulars com els que estem vivint aquests darrers mesos, ens cal fer un esforç didàctic important per explicar els diferents rols de l’auditor: en l’auditoria financera - amb la seva funció de mi-

llora de la qualitat de la informació i el seu caràcter de control preventiu - i en el paper de perit, per exemple, aprofundint en la concreció de l’abast de les irregularitats. I, finalment, en un ordre intern, el repte permanent és facilitar als equips professionals la formació tècnica i tecnològica perquè pugui seguir el ritme vertiginós dels canvis que es produeixen en el món empresarial.

Seu central: c. Sor Eulàlia d´Anzizu, 41 Tel. 93 280 31 00 08034 Barcelona www.auditors-censors.com

panys nostres, especialment els que fan exercici lliure de la professió. Hem de dir que durant el darrer any gairebé s’ha doblat l’índex de desocupació segons les nostres dades. Un tercer aspecte fa referència a la nova legislació sobre col·legis professionals condicionada per la Directiva de Serveis de la Unió Europea.

desenvolupar la professió en un marc sense fronteres i amb una competència a nivell mundial. Aquest fet porta com a conseqüència la necessitat de relacionar-nos amb altres institucions paral·leles a la nostra a escala europea i mundial.

Delegacions: Vic, Girona, Lleida i Tarragona.

Col·legi d’Enginyers Industrials Entrevista al degà, Joan Vallvé

“Els reptes més immediats són millorar els serveis que donem als nostres col·legiats” “Aquest darrer any s’ha doblat l’índex de desocupació entre els nostres professionals” Com es projecta el Col·legi d’Enginyers Industrials a la societat? El Col·legi d’Enginyers es projecta a la societat amb la manifestació pública que fa sobre qüestions que afecten els ciutadans de Catalunya. En aquest sentit vàrem publicar fa tres anys el monogràfic sobre ener-

gia i fa un any i mig, altre sobre l’aigua; aquest darrer duia per títol “L’aigua, un fre al desenvolupament?” Fa poques setmanes participàrem, juntament amb el Cercle d’Economia, Foment, el RACC i la Cambra de Comerç, en l’elaboració d’un manifest sobre l’aigua i les necessitats de subministrament. Enguany hem publicat dos monogràfics: un sobre els residus urbans i la necessitat de considerar la incineració com a forma d’eliminació, i un segon sobre la indústria aeronàutica a Catalunya. Quan es va produir l’apagada a Barcelona, el 23 de juliol de 2007, la Generalitat va encarre-

gar al nostre Col·legi l’informe tècnic del fet. D’aquí pocs dies presentarem el segon “Observatori sobre la competitivitat” a les empreses de Catalunya. Quines són les principals preocupacions del col·lectiu en aquests moments? Una preocupació important ha estat durant els darrers anys la reforma dels plans d’estudis d’enginyeria, el pla Bolonya. Una vegada aprovat, encara que de forma no totalment satisfactòria, ens caldrà vetllar per la seva aplicació. Un aspecte rellevant és la crisi econòmica que afecta directament molts com-

Quins són els reptes més immediats del Col·legi? Els reptes més immediats són el millorar i adequar els serveis que donem als nostres col·legiats, la informació i documentació que els permeti

Seu central: c. Via Laietana, 39 Tel. 93 319 23 00 08003 Barcelona www.eic.cat Delegacions: Sabadell, Girona, Lleida, Tarragona i Manresa.


14

OPINIÓ / Col·legis

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA VEU DELS COL·LEGIS Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona Entrevista al president, Enric Enrech

“Nosaltres parlàvem de crisi mig any abans que el Govern la reconegués” Quins efectes ha tingut la crisi sobre el col·lectiu dels agents comercials? Nosaltres al gener del 2008, mig any abans que el Govern la reconegués, ja parlàvem de crisi. La davallada de comandes era evident. Com és lògic, uns sectors han estat més afectats que d’altres, com per exemple el de moda i complements, seguit pel d’acers. Però com sempre diem, la crisi lluny de desanimar l’agent comercial, l’ha d’estimular. Per sort ens estem recuperant i avui dia tenim molts agents col·locant productes nostres a països de l’entorn mediterrani que ja estan en sortint-se una mica.

Quins serveis ofereix el Col·legi als seus col·legiats? Malgrat l’actual panorama de crisi, la nostra manera de treballar des del 2005, a més de protegir i adequar la professió als interessos dels col·legiats, ha estat obrir-nos a les seves necessitats per ajudar-los a treballar, aplicant avantatges específiques en els seus serveis com assessorament professional, financers adaptats a les necessitats del sector, acord amb les tres companyies de telefonia mòbil, descompte en carburants, aparcament, autopistes, borsa de treball, etc. Recentment també hem celebrat la IV edició d’Agents & Brokers, un

“Hem celebrat la IV edició d’Agents & Brokers on es van tancar 300 projectes entre professionals” espai firal dedicat a fer contactes entre professionals i ampliar les possibilitats de fer negoci. Durant tres dies, es van tancar més de 300 projectes de feina entre professionals i empreses. Què li demanarien a l’Administració? Demanem que fomenti la productivitat del país. Actual-

ment, s’ha perdut la cultura de l’esforç i la qualitat, és per això que es necessiten mesures i ajudes per potenciar la figura de l’autònom i l’emprenedor a Catalunya. No l’hem de deixar perdre. Està clar que el Govern ha de crear un model econòmic coherent i adaptat al panorama actual que tenim. Per sobre de tot, s’ha de crear riquesa i consum i això només ho poden fer les

empreses i l’agent comercial, que és qui està a primera línia de foc.

zació cada vegada més necessària en el nostre camp. Seguir construint un col·legi professional que esdevingui una referència per a tots els professionals que treballen en l’àmbit de la psicologia a Catalunya. Defensar la psicologia a nivell social i institucional, coordinar totes les activitats que realitzem, tant en l’àmbit estatal com en l’europeu. En definitiva, som una professió amb un nivell d’expansió altíssim i hem de donar

resposta a les creixents necessitats de la societat i dels nostres col·legiats.

Seu central: c. Casp, 130 08013 Barcelona Tel. 93 231 94 12 www.coacb.com Delegacions: Maresme, Osona i Anoia.

Col·legi de Psicòlegs de Catalunya Entrevista al vicedegà, Andrés González

“El psicòleg és l’encarregat d’aportar una visió humanista a l’empresa” Quines són les principals problemàtiques de la professió en aquests moments? Les principals problemàtiques amb què ens trobem en aquests moments són: l’intrusisme per part de persones sense la titulació de psicòleg ni l’experiència necessària, que estan duent a terme tasques directament relacionades amb les competències pròpies dels professionals de la psicologia; la necessitat d’una regulació rigorosa de la professió amb l’exclusió explícita d’aquest ja esmentat intrusisme; la manca de sensibilització social, de coneixement dels professionals i de les com-

“El psicòleg contribueix al treball en equip, a la gestió del temps i a la gestió de conflictes” petències pròpies de la psicologia i la falta d’un marc legal específic que justifiqui i reguli la psicologia clínica dintre del sistema sanitari. Què pot aportar un professional psicòleg a les empreses? El psicòleg aporta una visió de recursos humans com a capital

potencial de l’empresa a nivell intern i extern, així com també contribueix al treball en equip, la gestió del temps i la resolució de conflictes. És l’encarregat d’aportar una visió humanista de l’empresa i aconseguir que les persones que en formen part siguin més rendibles en l’àmbit personal, empresarial i social. Quins són els reptes de futur del Col·legi? Els reptes de futur del Col·legi són els de potenciar els serveis que oferim als col·legiats, tant des d’una vessant legal com professional, incrementant l’oferta formativa cap a una especialit-

Seu central: c. Rocafort, 129 08015 Barcelona Tel. 93 247 86 50 www.copc.org Delegacions: Girona, Tarragona i Lleida.


Col·legis / OPINIÓ

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

15

Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions Entrevista al degà, Ferran Amago

“Les empreses catalanes aposten poc per la incorporació de les TIC” Com valora el nivell tecnològic de la nostra societat? Cada vegada més les tecnologies s’estan popularitzant a un ritme més intens i amb una penetració en els joves que fa que les famílies aconsegueixin conviure amb elles de forma normalitzada i habitual. Els nous tecnòlegs cada vegada son més joves i assimilen una societat tecnificada. Els canvis que abans tenien cicles de decennis ara passen per cicles gairebé anuals amb els consegüents canvis tant de dispositius i de, fins i tot, relacions entre ells i els usuaris amb facilitats d’us més ergonòmiques i adaptades a les necessitats de tots. Ara

bé, això és a edats tempranes. Manca, però, la capacitat a partir dels 40 anys, persones que no estan adaptant-se amb la velocitat que caldria i que, com justament són homes d’empresa, fan de fre a l’adaptació de les noves tecnologies en les mateixes. Les empreses catalanes aposten prou per les TIC? Les empreses catalanes aposten poc per la incorporació de les TIC dins dels seus cicles productius i comercials. Moltes d’elles encara continuen amb procediments i amb organitzacions arrelades al passat degut que no coneixen com poden, les TIC, millorar l’eficièn-

cia operativa. Moltes vegades, els seus directius s’escuden en els costos (inversions) que pot comportar l’adopció de noves tecnologies però en realitat poden amagar unes certes pors a canvis necessaris que podrien ajudar a millorar la seva competitivitat. No tot és negatiu, és cert que la mobilitat ha guanyat pes. També és cert que ja gaudim d’ordinadors en gairebé totes elles. També les connexions d’ADSL o cable ja són una realitat. Però encara són peces d’un trencaclosques que no s’assumeix com un tot i que cal ajuntar amb sistemes telemàtics d’ajuda a la presa de decisions mitjançant l’accés a informació

distribuïda però compartida. En aquest moment de crisi, el sector de les telecos resisteix. Com és això? El sector de les telecomunicacions sempre ha estat deflacionista. Hem rebaixat costos i hem fet els deures de tenir organitzacions flexibles adaptades al moment. Nosaltres vàrem tenir la crisi de les punt com a finals dels noranta. Aquell moment va ser una crisi de supervivència en què les empreses es van fusionar per créixer o van

desaparèixer perquè no tenien productes de mercat. A partir d’aquesta visió negativa que vàrem tenir, hem aconseguit que el sector hagi fet els deures a nivell empresarial. Seu central: c. Mandri, 3 08022 Barcelona Tel. 93 434 20 70 www.coettc.com Delegacions: Tarragona, Lleida i Girona.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Entrevista al degà, Jordi Ludevid

“La crisi està comportant una transformació profunda de la professió” “Hi haurà menys volum de feina i serà diferent: menys obra nova i més rehabilitació” Quin impacte ha tingut la crisi sobre el Col·legi? La professió d’arquitecte està passant a Catalunya i a Espanya per uns moments de greu dificultat, amb una dramàtica disminució de l’activitat causada per la crisi, que ha vingut a sumar-se a les radicals transformacions —qualitatives i legislatives— que en poc temps ha experimentat. Si ens fixem en les dades de visat corresponents

als darrers 12 mesos (de juny a juny) la caiguda en el nombre d’habitatges visats és de prop d’un 67%, passant de 43.859 en el període 2007-2008 a 14.585 el 2008-2009. Cal remarcar, però, que des del gener la quantitat de projectes visats mostra una certa estabilització de la situació. Com a fruit d’aquesta davallada de l’activitat en el sector de la construcció, el COAC ha hagut d’adaptar la seva estructura i els seus serveis a aquesta nova situació. A quin perfil responen els col·legiats? En els últims anys hem vist com el perfil dels col·legiats està variant. Quant a l’edat,

el nombre d’arquitectes joves està augmentant, situantse la franja d’edat majoritària entre els 30 i els 40 anys. Així mateix, la majoria tenen una antiguitat inferior als 20 anys de col·legiació. Quant al sexe, les dones estan guanyant terreny dins la nostra professió i s’està tendint cap a la paritat. Dins l’àmbit laboral, malgrat el gruix dels professionals són arquitectes amb despatx propi, en els últims anys està creixent el nombre dels que treballen per compte aliè. Així mateix, s’està donant una diversificació de tasques, destacant les feines relacionades amb la rehabilitació, l’ensenyament o la sostenibilitat.

Quins són els reptes de la professió? La crisi econòmica que travessem està comportant una transformació profunda de la professió. Hi haurà menys volum de feina i serà diferent: menys obra nova, més rehabilitació, més documentació i major garantia de qualitat. En conseqüència, ens empeny a un reposicionament professional de molts arquitectes i a una cerca de nous camins per tal de resituar-nos en un nou marc al sector de la construcció. Les

línies a seguir són la diversificació de tasques, la necessitat de treball en equip i la millora de la base i la cultura empresarial dels nostres despatxos. En aquest sentit, la formació continuada juga un paper essencial. Seu central: Plaça Nova, 3 08002 Barcelona Tel. 93 306 78 00 www.coac.net Delegacions: 18 seus.


16

OPINIÓ / Col·legis

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA VEU DELS COL·LEGIS Col·legi d’Economistes de Catalunya Entrevista al degà, Joan B. Casas

“Una quarta part del col·lectiu opina que la crisi es podria allargar fins al 2011” Per quan preveu la sortida de la crisi, el col·lectiu d’economistes? La meitat dels col·legiats, segons l’Enquesta de Situació Econòmica, considera que la crisi durarà fins l’any 2011 i una quarta part opina que s’allargarà més enllà. Quins aspectes econòmics i socials preocupen més al col·lectiu professional? Dels resultats de la darrera enquesta enviada als col·legiats, Situació Econòmica Tardor 2009 es desprèn que la principal preocupació és l’atur (81,2% del total), seguit per la feblesa de la demanda interna i la manca de reformes estructurals, les de-

ficiències en infraestructures i comunicacions, els costos laborals, les dificultats de finançament bancari de l’economia –familiar i empresarial- (manca de confiança en el sistema, problemes i restriccions d’accés al crèdit, manca de liquiditat, manca de finançament...). Altres preocupacions que assenyalen els col·legiats són la manca de confiança, de credibilitat i de lideratge en l’actuació política, i el funcionament del sector públic, unit a la manca d’una política econòmica efectiva i a l’existència d’una política fiscal gravosa i deficient. Finalment, s’ha de ressaltar la preocupació dels col·legiats pel dèficit fiscal

“Ressalta la preocupació del col·legiat pel dèficit fiscal de Catalunya respecte l’Estat” que pateix Catalunya respecte de l’Estat. A través de quines accions es projecta el Col·legi d’Economistes a la societat? L’emissió de comunicacions i posicionaments sobre aspectes que preocupen a la societat, les Enquestes Situació Econòmica, l’organització de conferències i

taules rodones sobre aspectes econòmics i d’interès socials i, especialment, amb la celebració anual de la Jornada dels Economistes. A nivell més corporatiu, el Col·legi d’Economistes de Catalunya també vol projectar a la societat la seva sensibilitat per a la millora de la qualificació professional del seus membres, mitjançant l’organització de cursos, seminaris, conferències i sessions de treball, i la promo-

ció de comportament ètic, mitjançant el Comitè de Normativa i Ètica Professional.

i concursal que veuen que els jutjats estan desbordats. Però aquest no és l’únic problema, estem vivint una pressió mediàtica molt forta, tant advocats com diferents operadors jurídics. Arran de la mediatització dels processos judicials i dels judicis paral·lels sovint es demanen reformes continues de lleis. Estem d’acord que les lleis es puguin revisar i adequar a les noves necessitats de la societat, però la justícia no pot ser

televisada i qüestionada constantment ni les lleis poden ser dictades per l’imperatiu de l’actualitat i de casos concrets, per molt dura que sigui la realitat

Seu central: Avda. Diagonal, 512 08006 Barcelona Tel. 93 416 16 04 www.economistes.com Delegacions: Girona, Tarragona i Lleida.

Col·legi d’Advocats de Barcelona Entrevista al degà, Pedro Yúfera

“La justícia no pot ser televisada i qüestionada constantment” Com ha incorporat el Col·legi les noves tecnologies en els darrers anys? El Col·legi d’Advocats de Barcelona sempre ha treballat per facilitar l’accés dels advocats a les noves tecnologies. Així per exemple, vam ser pioners dins l’advocacia en disposar d’una pàgina web corporativa o en facilitar correu electrònic als col·legiats de l’ICAB. Ja més recentment, hem facilitat el certificat digital expedit per l’Autoritat de Certificació de l’Advocacia ACA, un sistema a través del qual és possible garantir la identitat de l’autor d’un missatge o transacció electrònica. Així doncs, a través d’aquest certificat els advocats poden fer tràmits admi-

nistratius, garantir la identitat i condició d’advocat així com la confidencialitat dels missatges enviats per correu electrònic o en format PDF i accedir als serveis telemàtics de l’advocacia. Creu que en aquest moment l’accés a la professió està ben regulat? Arran de la Llei d’Accés a les professions d’Advocats i Procuradors dels Tribunals, Llei 34/2006, de 30 d’octubre, a més de la llicenciatura en dret serà necessari realitzar un màster per poder exercir la professió d’advocat. Tot i que fa tres anys que s’ha aprovat la Llei d’accés, el Govern encara no ha dictat el reglament que estableixi les condicions d’aquest màster ni

com ha de ser l’examen d’ingrés als col·legis professionals. Tanmateix, s’han posat les bases per accedir a la nostra professió amb més garanties per al ciutadà, que és el client. A l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB diem als alumnes que a la Facultat els van ensenyar dret, i que a l’ICAB els ensenyarem la professió d’advocat. Quins reptes se li plantegen a la justícia? La justícia ha de disposar de recursos i mitjans per ser eficaç i complir la funció que té encomanada. Així per exemple, i des de fa temps i motivada especialment per la crisi econòmica, hi ha moltes branques de dret, com per exemple, mercantil

Seu central: c. Mallorca, 283 08008 Barcelona Tel. 93 496 18 80 www.icab.cat Delegacions: 11.


Col·legis / OPINIÓ

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

17

LA VEU DELS COL·LEGIS Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials Entrevista al degà, Josep Lluís Sánchez

“La situació econòmica actual és angoixant per a moltes pimes i despatxos professionals” Quines activitats destacables realitza periòdicament el Col·legi? Des de fa un grapat d’anys venim impartint una sèrie de cursos de llarga durada per tal de formar adequadament els companys que volen iniciar l’exercici lliure de la professió: el Curs Superior de Tributació, el Màster d’Auditoria en collaboració amb la Universitat de Vic, el Curs per accedir a l’Administració Concursal. Aquests cursos són imprescindibles per ingressar en els nostres Registres: El Registre General d’Assessors Fiscals (REGAF), el Registre General d’Auditors (REGA) i el Registre d’Experts Comptables Judicials (RECJ).

D’altra banda, aquests cursos impartits en la seva modalitat de mòduls, serveixen també per aquells professionals exercitants que volen reciclar-se en alguna de les àrees específiques de l’especialitat. Periòdicament organitzem seminaris i jornades de duració curta o mitjana, en funció de les novetats legals que afecten a la nostra professió. Quins aspectes preocupen, actualment, als col·legiats? La situació de crisi que ens envolta i que sembla que trigarem a sortir-ne. Aquesta situació delicada per a les empreses i sobretot per a les pimes ve acompanyada com és tradicional any rere any per un in-

crement de les obligacions formals. La situació arriba a ser d’angoixa en no pocs casos i els despatxos professionals hem de treballar més, sense poder repercutir el cost d’aquest increment a la nostra feina. S’ha perdut l’oportunitat de regular d’una vegada per totes el mercat laboral, acostant-nos al nostre entorn europeu, que és més flexible. D’aquesta manera les nostres xifres d’atur continuaran sent les més elevades de la Unió Europea i de la OCDE. Hi ha hagut una manca de sensibilitat vers les pimes, que repercutirà en un allargament del temps que trigarem en sortir de la crisi. Als Estats Units, s’estan prenen mesures per recolzar

les pimes. Aquí les mesures que s’han adoptat no són suficients i per contra, s’imposa a les empreses més obligacions formals especialment en l’àmbit tributari. Sembla que les nostres autoritats no valorin el que costa crear i mantenir una empresa. Aquesta és la principal preocupació del nostre col·lectiu. Quins són els reptes més immediats del Col·legi? Mantenir l’activitat actual. Continuar facilitant als professionals l’actualització dels seus coneixements. D’aquesta manera contribuïm a oferir a la

societat un servei eficient i de qualitat, com el que els nostres col·legiats venen desenvolupant des de fa més d’un segle. Aquest darrer curs 2008-2009 s’han organitzat més de 50 actes formatius (cursos, seminaris, conferències) que han ocupat més de mil hores amb una assistència de més de 4.000 professionals. Seu central: c. Moià, 1 08006 Barcelona Tel. 93 362 04 20 www.empresistes.org


18

SECTORS ECONÒMICS / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

SECTOR PRIMARI

El sector primari tanca l’any amb la protesta més gran dels darrers 25 anys Tot i la permanent crisi en què sembla instal·lat aquest sector, l’agricultura és, des del punt de vista de l’oferta, l’única branca d’activitat que ha mostrat durant el 2009 una taxa positiva, de l’1,9%, que consolida el seu creixement progressiu, ja que se situa quatre dècimes per sobre del trimestre anterior.

La mateixa lluita La lluita dels pagesos i ramaders, però, no abandona el sector i aquest any no ha estat una excepció. Les protestes encapçalades per agricultors i ramaders han repetit les velles reivindicacions de sempre: segons els agricultors, les distribuïdores, amb marges comercials que superen el 300% sobre el preu que cobren, no deixen d’ofegar el sector. La renda agrària s’ha vist superada pels crèdits

L’agricultura és l’única branca d’activitat que durant el 2009 ha mostrat una taxa positiva, de l’1,9% que han de pagar els agricultors, que ingressen menys del que deuen. En concret, segons dades de l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), el crèdit agrari suposa el 100,7% de la renda agrària i aquesta ha caigut un 26% des del 2003. En concret, el crèdit per assumir la modernització, ampliació i manteniment de les explotacions i la compra de béns i serveis ha arribat als 23.500 milions d’euros a tot l’Estat, quan els ingres-

EVOLUCIÓ DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES 1999-2007

67.224

60.436

57.503

55.096

1999

2003

2005

2007 Font: Idescat.

sos no arriben als 23.000 milions.

Augment dels costos de producció En aquest punt, cal citar la pressió de les grans distribuïdores alimentàries, que amb la crisi econòmica han

ajustat encara més els marges de guanys dels pagesos, que en molts casos cobren per sota dels costos de producció. Aquests, però, han augmentat al voltant d’un 25% en tres anys, sobretot per carburants, fitosanitaris i alimentació animal, segons denuncia

la JARC. La situació precària que envolta el sector, de fet, va motivar a finals del mes de novembre la protesta més important del sector en els darrers 25 anys, amb l’objectiu de denunciar la greu situació que travessa el sector agrari i ramader.

INDÚSTRIA

La indústria catalana pateix la davallada inversora més gran del darrer lustre Amb la majoria dels índex malmesos per la crisi, la indústria catalana sobreviu com pot a la desacceleració general després del seu màxim cíclic, assolit el 2006. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el PIB industrial va patir una forta davallada durant el 2008, situant-se en -2,6% punts, quatre punts i mig per sota de la taxa de l’exercici anterior. La crisi financera internacional i els efectes de l’esclat de la bombolla immobiliària van fer possible que, en només un any, la mitjana anual de l’Indicador de Clima Industrial (ICI) baixés 20 punts percentuals respecte el 2007, quan va assolir el punt més alt en 7 anys i situant-se, en canvi, en el nivell més baix des dels anys 90. Tal i com s’observa al gràfic, l’Índex de Producció Industrial (IPI) de Catalunya mostra la forta davallada que va experi-

Les petites i mitjanes empreses van tancar el 2008 amb una descens de la inversió de l’1% mentar la indústria al llarg del 2008. La taxa de variació interanual de tot l’exercici va ser del -7,8% punts, una reducció de més de nou punts percentuals respecte el 2007, quan la taxa fou de l’1,3%.

La pime, castigada sense liquiditat L’expansió inversora, situada en el nivell més baix dels últims 5 anys, ha impactat negativament en l’activitat del teixit productiu industrial, tot i que amb matisos. Segons les dades de l’Informe Anual sobre

EVOLUCIÓ ANUAL DE L’IPI (ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL) 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 -6 -7 -8

1999

2000

2002 2001

2003

2004

2006 2005

2007 2008

Font: Observatori de Prospectiva Industrial.

la Indústria a Catalunya, les grans empreses, amb un 5,9% d’increment, van marcar el signe positiu de la inversió per segon any consecutiu. En canvi, les petites i les mitjanes empreses van finalitzar el 2008 amb un davallada inversora de l’1%, castigades per la normativa fiscal

i la situació financera. El president de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa, Josep González, augurava un ‘escenari fatal’ per a la pime catalana a causa de la poca efectivitat de les mesures per injectar liquiditat, que les pot deixar fora de joc a l’hora de superar la crisi.

La inversió industrial es va incrementar en les indústries de l’automòbil, de l’energia i l’aigua i de productes alimentaris, begudes i tabac, mentre que va disminuir en els sectors de béns de consum no durador, béns de consum durador, béns intermedis i béns d’equipament.


Anàlisi / SECTORS ECONÒMICS

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

19

CONSTRUCCIÓ

El sector de la construcció trigarà temps en absorbir l’estoc edificat creat avui Fins l’any 2006, el sector de la construcció va registrar una expansió fins aleshores desconeguda. Fruit d’aquesta febre constructora, actualment hi ha un sobreestoc que supera el milió i mig d’habitatges a tot l’Estat. En concret, segons dades de l’Anuari estadístic del mercat immobiliari espanyol 2009 de la consultora RR Acuña y Asociados, actualment hi ha 582.000 vivendes usades buides, mig milió més de noves, 420.000 més en construcció i unes 110.000 en mans de les entitats financeres. Si s’hi suma el sòl disponible per edificar, aquest estoc puja als 2,4 milions d’habitatges. Tenint en compte que la demanda actual està al voltant de 230.000 vivendes l’any, l’estoc cobreix les necessitats dels propers quinze anys, fins el 2024. D’altra banda, segons l’Idescat, el nombre de visats d’obra ha disminuït

El sector ha patit una frenada en lloc d’una desacceleració

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ D’EDIFICIS INICIATS A CATALUNYA. 2004-2008 35000 Edificis residencials

30000

No residencials

20000

25000

un 60,7% a Catalunya els primers mesos de 2009, respecte el mateix període de 2008, amb taxes negatives també per a la variable d’habitatges acabats.

15000 Total

10000 5000

L’efecte dòmino de la construcció Més que una desacceleració, el que ha patit el sector ha sigut una frenada sobtada en tots els indicadors d’aquesta activitat. No només ha registrat un descens en el consum i producció de ciment, entre altres materials, sinó que ha arrossegat un elevat nombre d’aturats com a conseqüència de la desacceleració del sector, encapçalant també la principal caiguda del

0

2004

2005

2006

2007

2008 Font: Idescat

número d’afiliats a la Seguretat Social. El sector de la construcció és, des del principi, el referent més dramàtic dels efectes de la crisi inmobiliària, i no només per les conseqüències en els treballadors. Segons dades del mateix anuari d’RR Acuña y Asocia-

dos, el 75% de les constructores dedicades a l’edificació residencial de l’Estat hauran desaparegut l’any 2013. Així doncs, la diversificació, tant geogràfica com en els tipus de negocis (menys cíclics), actuarà com a taula de salvació de les grans constructores de

l’Estat. Això sí, tot i que el sector confia en l’impuls de les infraestructures per absorbir els efectes de la davallada constructora del segment residencial, es necessitaran molts anys per tornar a veure les gairebé 450.000 persones que vivien del sector a finals del 2007.

SERVEIS

Diversificació i desestacionalització, les claus del sector que té més aturats Les dades del tercer trimeste facilitades per l’Idescat ho deixen ben clar: només un 9,1% dels establiments declara tenir una bona marxa del negoci. Tot el contrari, més de la meitat (un 50,7%) considera que viu un mal moment, mentre que un 40,2% descriu la marxa del negoci com a normal. Fent una visió conjunta del sector, les dades mostren un saldo negatiu a gairebé totes les branques d’activitat. De la mateixa manera, l’índex de producció del sector serveis (IPROSS) registra un decreixement interanual de l’11,3% a Catalunya al tercer trimestre del 2009. Malgrat tot, es veuen algunes diferències. Així, les tecnologies de la informació (TIC) mostren la reducció menys intensa (-0,5%); el transport decreix un 14,2%; els serveis a les

El 9,1% dels establiments declara tenir una bona marxa del negoci mentre que un 50,7% considera que viu un mal moment

VALORACIÓ DE LA MARXA DEL NEGOCI EN EL COMERÇ URBÀ

Normal

Dolenta empreses cauen un 9,7% i el turisme baixa un 8,6%. El sector serveis és el responsable, de fet, de l’augment sostingut de l’atur des de 2007. Exceptuant els mesos estivals, les xifres actuals d’atur al sector dupliquen les de fa dos anys. Els darrers estudis constaten, a més, que la davallada de l’activitat al sector serveis ha generat més de la meitat dels més de 12.000 desocupats nous a l’octubre (gaire-

Bona

Font: Idescat i Cambra de Barcelona (3r trimestre 2009).

bé 8.000). De fet, cal observar detingudament també el comportament del turisme, on el nombre de viatgers també ha disminuït, descens motivat en gran part per la davallada del turisme estranger (provinent sobretot de França i el Regne Unit). El nombre de

viatges dels turistes estrangers que han triat Catalunya com a destí ha caigut un 8,7% interanual en el tercer trimestre del 2009, fet que ha comportat un descens del 2,9% pel que fa a pernoctacions, segons dades de l’Enquesta de moviments tu-

rístics a les fronteres (FRONTUR). D’altra banda, segons l’Idescat, el turisme domèstic ha anotat un creixement del 8,5% durant el segon trimestre de 2009, invertint la tendència dominant dels darrers anys fins ara, quan Catalunya va encapçalar els nivells de pernoctació estrangera entre els anys 2005 i 2007. L’aposta catalana pel turisme d’interior ha fet possible minvar els efectes de la crisi respecte a d’altres zones d’Espanya gràcies a l’esforç fet per empreses i empresaris per tal de diversificar i desestacionalitzar l’oferta. Així, demostrant una bona capacitat de previsió, Catalunya ha mantingut els darrers anys la seva aposta per redireccionar la capacitat viatgera dels catalans cap a l’interior.


20

SECTORS ECONÒMICS / Sector primari

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EL CONSUM DE PRODUCTES ECOLÒGICS AUGMENTA

La producció ecològica, un sector per créixer Creixen les hectàrees de producció mentre que els elaboradors denuncien que les taxes de certificació són sis vegades més cares a Catalunya que en d’altres comunitats. Polèmiques a banda, el català és un mercat líder en elaboració i comercialització de productes ecològics, mentre que la producció té una representativitat més testimonial en termes de facturació.

ARIADNA BOADA

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, l’alimentació ecològica és encara un sector molt emergent si es compara amb països europeus. Aquí encara costa trobar als supermercats productes que no hagin estat elaborats amb cap additiu químic, ni pesticida ni amb organismes genèticament modificats. Tot i que es percep un petit augment, el preu, que acostuma a ser més elevat, fa que molts es resisteixin a provar-los. Així ho demostra el Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics, presentat al començament d’aquest any. En aquest estudi es posa de manifest que “la motivació principal per a la compra d’aliments ecològics és la salut (57%) per damunt del gust, la qualitat o raons mediambientals”. Però aquest gran interès contrasta amb els principals motius adduïts per al no consum d’aliments ecològics: preu excessiu (39%) i la difícil localització al punt de venda (38%), per damunt de la manca de costum (14%) i d’informació (12%). I és que pràcticament la totalitat dels compradors d’aliments ecològics manifesten que l’adquisició els suposa un sobrepreu respecte els productes convencionals, que situen aproximadament entre un 10% i un 20% de cost addicional. La majoria de consumidors de productes ecològics resisteixen

L’agricultura ecològica catalana és una de les més dinàmiques de tot l’Estat La principal motivació per a la compra d’aliments ecològics és la salut per damunt del gust i la qualitat Catalunya té 459 indústries de producció vegetal ecològicai 97 de producció animal. / ARXIU

la pressió de la crisi i resten fidels a una alimentació que, tot i ser més cara, és més saludable i respectuosa amb el medi ambient. És degut a aquesta fidelitat i al creixement sostingut del sector que cada cop més negocis estan utilitzant aliments ecològics per oferir un valor afegit enfront la competència. Amb l’objectiu de fomentar el consum, el Govern de la Generalitat va impulsar l’any passat el Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques. Durant aquest any, ja s’han treballat 45 de les 105 accions que contempla, entre les quals destaquen la realització d’un curs d’horta ecològica, adreçat als monitors d’horticultura i jardineria dels centres penitenciaris i de Justícial Juvenil de Catalunya; l’inici dels tràmits

per crear un Observatori de l’alimentació i l’agricultura ecològiques, i la creació de la figura de tècnic dinamitzador territorial en producció ecológica.

Líders en producció L’agricultura ecològica que es fa a Catalunya continua creixent any rere any i es consolida com una de les produccions ecològiques més dinàmiques i amb més creixement de tot l’Estat. Segons les dades estadístiques sobre producció ecològica de què disposa el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), Catalunya és la primera comunitat autònoma en número d’indústries de producció

CASOS D’ÈXIT A CASA NOSTRA A Catalunya, hi ha diverses iniciatives empresarials que intenten fer-se un lloc al mercat i que cada vegada tenen més visibilitat. L’any 2002 es va crear la cadena de supermercats Veritas, fundada per diversos inversors catalans entre els quals es troben les famílies Elías (ex propietària de Caprabo) i Pont (Borges), i el professor d’Esade, Carles Torrecilla. Veritas té previst tenir uns 30 establiments el 2010. Un altre cas és el de Santiveri, creada el 1885 per Jaime Santiveri, i especialitzada en productes dietètics naturals. Des de fa 10 anys, la cadena de botigues ha afegit a la seva oferta de productes una línia de productes ecològics. Entre els productors, cal citar a Natursoy, establerta a Castellterçol, que produeix i distribueix productes ecològics d’alta qualitat a tot Espanya. Va ser creada el 1988 per Tomás Redondo i Carmen Asensio amb l’objectiu d’oferir als seus clients els millors productes ecològics i fer accessibles aquests tipus d’aliments a la població en general.

vegetal (459) i de producció animal (97). D’aquestes, les activitats més realitzades són l’embotellament de vins i caves i les relacionades amb els escorxadors i les sales d’especejament respectivament. No obstant, aquesta producció, i més concretament l’agricultura ecològica, encara no ha arribat als nivells d’altres països europeus. Catalunya representa el 4,73% de la producció ecològica a Espanya, que és de 1,3 hectàrees aproximadament. Catalunya ocupa el cinquè lloc darrera d’Andalusia, Castella La Manxa, Extremadura i Aragó. A més a més, Catalunya té el major nombre d’elaboradors

(441), importadors (36) i comercialitzadors (120) de tot l’Estat. “El sector dels productes ecològics és el mercat agroalimentari que més creix, i tot que en el nostre país és encara molt petit i se situa per sota de l’1% del consum d’aliments, som optimistes i creiem que Espanya és dels països més grans de la Unió Europea on encara no hi ha hagut un boom en el consum”, explica el president de l’APECPAE (Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris Ecològics), Fèlix Martínez.

EL SECTOR DEMANA MÉS SUPORT Els productors, elaboradors i comercialitzadors catalans d’aliments ecològics, representats a l’APECPAE, una associació creada l’any 2005, han denunciat enguany que han de pagar per la certificació dels seus productes taxes que són de cinc a sis vegades més cares que la mitjana espanyola. La certificació la realitza el Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), un organisme de caràcter públic que fa les inspeccions i controls per concedir el segell que distingeix el producte lliure d’insecticides, plaguicides i transgènics. Les empreses es queixen que les taxes excessives actuals els resten competitivitat i els minven recursos per a la seva promoció. Per tot això, reclamen que la Generalitat autoritzi la posada en marxa de les certificacions privades, com passa a altres comunitats espanyoles.


Regali’s un bon futur

PLANS DE

!

PLA DE PENSIONS

PENSIONS A Caixa Penedès li oferim el Pla de Pensions que més li convingui. Contracti’l i aconsegueixi excel·lents articles

Promoció vàlida del 26 d’octubre fins al 31 de desembre de 2009. Caixa Penedès actua com a dipositària i comercialitzadora dels Plans de Pensions i Fons de Pensions gestionats per Caixa Penedès Pensions, EGFP, SA.

www.caixapenedes.com

Persones al servei de persones


22

SECTORS ECONÒMICS / Indústria

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EL 42% DE LA PRODUCCIÓ QUÍMICA DE TOT L’ESTAT PROCEDEIX DE CATALUNYA

Sector químic i farmacèutic: un pilar clau per a l’economia catalana Amb una tradició que es remunta a dècades enrere, els sectors químic i farmacèutic a Catalunya s’han consolidat com àrees d’acció clau per a la indústria catalana. En conjunt, ambdós representen un 20% del Valor Afegit Brut de la indústria i donen feina directa a 15 de cada 100 treballadors del teixit industrial. AURELI VÁZQUEZ

PAÏSOS DESTINATARIS DE LES EXPORTACIONS CATALANES DEL SECTOR QUÍMIC

Parlar de la indústria catalana sense aturar-se en els sectors de la química i la farmàcia és senzillament impensable. Tant un com l’altre constitueixen un pilar clau de la nostra economia, i alhora les seves xifres són referència indiscutible per al conjunt del sector a Espanya. Només cal dir que el sector químic català aporta el 44,7% del volum de negoci estatal, mentre que el farmacèutic n’aporta un 49,5%.

Alemanya 12% Altres 44% França 14%

Molt més que la petroquímica Un dels punts forts del sector químic català és la forta presència d’empreses petroquímiques, que es concentren principalment a la demarcació de Tarragona. Aquesta activitat reuneix més de 35 empreses en una superfície que ocupa l’equivalent a uns 2.100 camps de futbol. De fet, aquesta mateixa activitat genera prop de 6.000 llocs de treball directes –i prop de 30.000 induïts, segons dades de l’Informe Anual de la Indústria a Catalunya–. Però la indústria petroquímica només és una porció del gran pastís que és el sector químic català. De fet, a Catalunya es concentren 1.050 de les 3.508 empreses que hi ha al conjunt de l’Estat. I si a Espanya el sector dóna feina –directa o indirecta– a unes 500.000 persones, la meitat d’aquests llocs de treball estan a Catalunya. Tot plegat fa que Espanya sigui una de les grans potències europees i fins i tot mundials. A Europa és el cinquè productor, només per darrere d’Alemanya, França, Itàlia i Gran Bretanya. A nivell mundial, caldria afegir a aquesta llista Estats Units, Xina i Japó. En aquest sentit, destaca la dada sobre exportacions: un 59% de la producció es ven a l’exterior, amb un valor que gairebé assoleix els 25.000 milions d’euros. Per comunitats, com hem avançat, Catalunya ocupa un lloc

Gran Bretanya 4% A Catalunya hi ha 154 laboratoris farmacèutics. / ARXIU

clarament destacat; un 42% de la producció química estatal procedeix de Catalunya, seguida de lluny per Madrid (15%), Comunitat Valenciana i Andalusia (ambdues amb un 8%). Per subsectors, a Catalunya predomina l’activitat relacionada amb la química bàsica (53% del valor de la producció), seguida de la química per al consum final (25%) i de la química per a la indústria i l’agroquímica (el 22% restant). Pel que fa a les exportacions, Catalunya també registra una intensa activitat amb l’exterior, principalment amb França – que és el primer país destinatari amb un 14% de la producció–, Alemanya (12%) i Itàlia (11%).

Farmàcia: un de cada dos laboratoris és català Si el sector químic té un pes més que notable al conjunt de la indústria –tant estatal com catalana–, el farmacèutic no es queda enrere. Les seves xifres parlen per si soles: dels 320 laboratoris farmacèutics que hi ha a Espanya, 145 –un 45%– són a Catalunya. Entre tots ells generen un 51% de l’ocupació estatal del sector. De fet, segons apunta l’Informe Anual de la Indústria a Catalunya, els cinc laboratoris més importants de titularitat espanyola són de capital català. Es tracta d’Almirall, Esteve, Ferrer Internacional, Lacer i Uriach.

Portugal 7%

Itàlia 11% Suïssa 8%

El primer d’aquests laboratoris (Almirall), acaba d’anunciar unes vendes de 701 milions d’euros per als tres primers trimestres de l’any, un 2,3% més que l’any passat. Durant aquests tres primers trimestres de l’any, la companyia amb seu a Barcelona ha aconseguit un EBITDA de 210,3 milions d’euros, amb un resultat net normalitzat de 127 milions. El cas d’Almirall és molt representatiu: els laboratoris farmacèutics són, de fet, el subsector majoritari a Catalunya, ja que concentra un 77% del total

FONT: Informe Anual de la Indústria a Catalunya

de la facturació del sector químic. El 23% restant correspon al subsector de la química fina, que alhora constata el fort pes del Principat al conjunt de l’Estat: de les 30 plantes d’aquest subsector que hi ha a Espanya, 22 són a Catalunya. Val a dir també que l’ocupació mitjana en aquestes empreses és prou elevada, amb una mica més de 50 treballadors per firma.

PES ESPECÍFIC DEL SECTOR QUÍMIC A CATALUNYA

UN 49% MÉS DE RECEPTES Una de les dades que més crida l’atenció al sector farmacèutic és el fort increment de la despesa en medicaments, que ha crescut de forma exponencial als darrers anys. Segons l’Informe Anual de la Indústria a Catalunya, en el període 2000-2008 va créixer un 49%, passant dels 7.000 als 12.000 milions d’euros. Paral·lelament, el nombre de receptes va passar de 500 milions d’unitats l’any 2000 a prop de 900 l’any 2008. L’Anuari atribueix aquest increment principalment a dos factors: d’una banda, l’augment de la població pensionista. De l’altra, l’extensió de la cobertura sanitària de manera generalitzada a la totalitat de la població immigrant. Tot plegat va motivar, l’1 d’agost de 2008, l’aprovació dels nous marges i descomptes per a la distribució i dispensament de medicaments d’ús humà.

Valor afegit respecte el conjunt de la indústria Ocupació del sector respecte el conjunt de la indústria Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya Ocupació sobre el total del sector a Espanya

14,6% 10,3% 44,7%

51,3%

FONT: Informe Anual de la Indústria a Catalunya


24

SECTORS ECONÒMICS / Indústria

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

SECTOR BEGUDES I ALIMENTACIÓ

El sector d’alimentació i begudes afronta la crisi amb l’airbag de la solidesa Instal·lat a les societats occidentals com un pilar bàsic de l’economia, el sector de begudes i alimentació –absolutament clau a Catalunya– encara la crisi amb la garantia d’uns sòlids fonaments. Tot i així, les xifres constaten una lleugera baixada de les vendes, que afecta sobretot el consum que tradicionalment es feia fora de la llar. municava que, entre els mesos d’octubre de 2008 i setembre de 2009, la despesa en alimentació dels espanyols va ser de 87.645 milions d’euros. Això representa, doncs, un descens proper al 8% –tot i que en períodes de control diferents–. Aquesta davallada es pot jutjar des de diferents perspectives, però està clar que sembla poc important si es compara amb els números catastròfics de la construcció –un 60% menys de visats al 2009, o un 75% menys d’edificis iniciats amb només 2 anys de diferència–.

AURELI VÁZQUEZ

Juntament amb els sectors químic i farmacèutic, el de begudes i alimentació és el més potent en volum de facturació. Tant és així que les vendes d’aquest sector representen un 17% del total del sector industrial català, segons es desprèn de l’Informe Anual Sobre la Indústria Catalana. Aquest pes es reflecteix també en un fort impacte sobre l’ocupació; de fet, un 12,2% dels ocupats del sector industrial de Catalunya treballen actualment en aquesta branca d’activitat. Hi ha moltes altres dades que acrediten la importància del sector begudes/alimentació a l’economia catalana. N’esmentarem tres: la primera, que representa un 11,6% sobre el Valor Afegit Brut del Conjunt de la Indústria; la segona, que té un pes específic del 22,1% respecte la producció total del sector del conjunt de l’Estat, i la tercera, que a Catalunya aquest sector genera un 20,5% dels llocs totals del sector a Espanya.

Un sector amb noms il·lustres El sector de begudes i aliments a Catalunya no només destaca per les seves xifres. També compta amb noms insignes. Alguns d’aquests noms corresponen a empreses autòctones que han guanyat dimensió, com Nutrexpa (Nocilla, Cola-Cao,

Més consum ‘de carmanyola’ Les vendes del sector de begudes i alimentació representen el 17% del total del sector industrial català. / ARXIU

La Piara, Cuétara...); Borges, Freixenet, Codorníu, Torres, etc. Altres noms que destaquen són els d’Agrolimen, Pastes Gallo, Guissona, Damm o casa Tar radellas. A això cal afegir que hi ha un bon grapat d’empreses multinacionals que tenen seu a Catalunya, com Nestlé, Danone, United Biscuits, Pepsico, Unilever o Bimbo.

Una incidència relativa de la crisi Una de les característiques més ressenyables del sector alimentació/begudes, tant a Catalunya com a Espanya, és la seva maduresa. Tal com s’assenyala al ja esmentat Informe Anual

sobre la Indústria Catalana, aquest sector “es considera un sector madur als països amb un cert nivell de renda, la qual cosa implica que no cal esperar canvis significatius en la seva evolució”. És més, als països del sud d’Europa “es registren unes despeses en alimentació en proporció al pressupost familiar bastant més elevades que a altres zones geogràfiques, com els països nòrdics i els Estats Units”. Tot plegat fa que l’impacte de la crisi hagi tingut un efecte moderat sobre el sector, òbviament amb nombrosos matisos. Amb dades del mes de juny de 2009 vam conèixer que la despesa en alimentació no

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ALIMENTS I BEGUDES A ESPANYA (ABRIL 2008-MARÇ 2009) Forns i pastisseries Quioscos i gasolineres Restauració nocturna Gelateries Establiments d’autoservei Vins espumosos Infusions Mariscos Xocolata Cereals Licors Arrossos Porcí Fruita Pasta Verdures

només es mantenia, sinó que fins i tot s’incrementava –entre abril de 2008 i març de 2009, el conjunt dels espanyols van gastar en alimentació 95.680 milions d’euros, és a dir, un 0,9% més en termes interanuals–. En canvi, la tímida tendència a l’alça mostrada pel sector durant aquests mesos es va invertir recentment. En el moment de tancar aquesta edició, el Ministeri de Medi Ambient co-

El que sí ha disminuït considerablement és el consum fora de casa. El comunicat del Ministeri de Medi Ambient parla fins i tot d’un autèntic “transvasament” del consum de fora de la llar a dins de la llar, “on actualment es realitza el 74% de la despesa”. A això cal sumar que, al llarg de l’últim any, s’ha produït un increment del 8,4% en les persones que han deixat de consumir menjar fora de la llar els dies de feina per dinar a la feina. Ha tornat la carmanyola.

LA CARN, PRODUCTE ESTRELLA El subsector de l’alimentació destaca i molt per sobre del de begudes, amb una proporció de 80% / 20%. Dins del sector de l’alimentació, la carn és l’autèntic producte estrella; de fet, representa més d’un 35% del total. Concretament, és la carn de porc la que pren més protagonisme, amb un pes del 71%. A banda del porcí, l’aviram –amb gairebé un 20%–, és l’únic producte que té una certa rellevància.

PRODUCCIÓ CÀRNICA A CATALUNYA 30 25 20 15 10 5 0 -5 -10 -15 -20 -25 -30 -35 -40

71%

19,7% Porcí Aviram Boví Altres carns d’abast Altres carns no d’abast Font: Ministeri de Medi Ambient

6,4%

Font: Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya.


SOS Mediterrani, una nova iniciativa d’Estrella Damm

Presentació del SOS Mediterrani i el Calendari Estrella Damm 2010, amb Ferran Alegre, veterinari fundador de CRAM, Sita Murt, Javier Mariscal i Carme Ruscalleda.

Estrella Damm és actualment la cervesa més consumida al litoral mediterrani, i és per això que la marca cervesera treballa en aquesta línia, amb tots els atributs que suposa l’estil de vida mediterrani: bona gastronomia, gaudir del bon clima, reunions amb amics, i sobretot la protecció del que ens envolta. Arrel de l’èxit de l’espot de l’estiu, amb el videoclip de Billie the Vision and the Dancers i la cançó “Summercat”, Estrella Damm ha decidit seguir amb aquesta línia mediterrània i tirar endavant una iniciativa per a la

La cervesa Estrella Damm aposta pel Mediterrani i la difusió dels seus atributs i estil de vida protecció del nostre mar, SOS Mediterrani. SOS Mediterrani és una iniciativa creada a partir de l’acord de col•laboració entre Estrella Damm i la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), per donar suport a aquesta ONG en la seva tasca de protecció i conservació del Mediterrani i les seves espècies. A través d’aquesta plataforma i de les diverses accions de suport a CRAM, Estrella Damm, es proposa dur a terme una tasca de conscienciació sobre els perills que amenacen el Mediterrani i donar visibilitat,

Enguany, el Calendari Estrella Damm 2010 dóna el tret de sortida a la iniciativa solidària SOS Mediterrani justament a tot allò que no sempre està a la vista: els animals i ecosistemes que hi viuen. L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar de manifest la situació actual del mar Mediterrani i donar a conèixer a la societat les diferents accions que CRAM duu a terme com a entitat de referència per al rescat d’espècies marines mediterrànies amb més de 18 anys de trajectòria, i informar sobre les diferents formes de col•laborar-hi. Actualment existeixen moltes espècies en perill d’extinció al Mediterrani i és un dels mars amb més alts nivells de contaminació. Lluitar per tal que això canviï és la proposta que Estrella Damm i CRAM ens presenten de la mà de SOS Mediterrani. Un calendari amb un objectiu solidari El Calendari Estrella Damm 2010 marca l’inici d’aquest projecte conjunt d’Estrella Damm i CRAM. El calendari és una tradició de més de 50 anys dins la companyia cervesera i aquest any, per primera vegada, el calendari serà comercialitzat a través de la web www.sosmediterrani.org. Tots els

beneficis de la seva venta seran destinats a la iniciativa, essent una forma visible, fàcil i compromesa de col•laborar. Per aquest projecte tant especial, el calendari ha comptat amb uns dissenyadors de luxe, que han accedit a col•laborar aportant els seus dibuixos. Javier Mariscal ha dibuixat una praderia de posidònia; Sita Murt un vell marí; la Carme Ruscalleda un tauró martell; Andreu Buenafuente una tortuga babaua; Antònia Font un rorqual comú; i Jaume Balagueró una baldriga cendrosa. Totes aquestes espècies elles estat escollides pel CRAM, ja que són espècies amenaçades del Mediterrani desconegudes per la majoria.


26

SECTORS ECONÒMICS / Indústria

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA ÉS CAPDAVANTERA A TOT L’ESTAT

La crisi sacseja un cop més la fràgil estabilitat del sector tèxtil La crisi econòmica ha tornat a incidir amb força en la branca d’activitat del tèxtil, deixant fora de joc moltes empreses i arrossegant a milers de treballadors a l’atur.

NATÀLIA PASTOR

Des de 2005, el sector tèxtil i de la confecció no patia un descens de l’actividat tan pronunciat com el que va viure el sector el 2008. Castigat pels efectes de la globalització (entrada al mercat de productors en desenvolupament amb baixos costos laborals, creació de zones de lliure canvi i adopció de polítiques de subministrament global), el sector ha perdut a la Unió Europea dels 27 un total de 35.000 empreses i 510.000 llocs de treball entre 2005 i 2008, tot i que manté una ocupació de 2,3 milions de persones amb una facturació global de 194.000 milions d’euros. Són dades de l’ Informe Anual sobre la Indústria Catalana de 2008, on es destaca també que, tot i que la producció del sector tèxtil s’havia mantingut estable el 2006 i el 2007, l’any 2008 va patir un retrocés de l’ordre d’un 6% en termes reals.

Menys producció Com a la resta d’Espanya, les conseqüències de la greu crisi econòmica i financera internacional es van deixar notar amb intensitat durant la segona meitat de l’any a Catalunya. Però el pes específic de l’estructura productiva de la indústria tèxtil catalana (dins de l’Estat continua sent capdavantera) ha fet possible que Catalunya patís amb major intensitat la caiguda de l’activitat. En concret, segons l’anuari de l’Observatori de Prospectiva Industrial, la producció va disminuir un 18,1% i l’ocupació va retrocedir un 11,7%. L’ajustament econò-

El sector tèxtil ha perdut a la UE-27 35.000 empreses i 510.000 llocs de treball entre 2005 i 2008 Aquest últim any la producció a Catalunya s’ha reduït un 18% i l’ocupació ha retrocedit l’11,7% mic va arrossegar la demanda exterior un 6,4% respecte el 2007, que va representar l’exercici més alt de vendes a l’exterior des de l’any 2000.

Arrossegat pel gegant xinès Les manufactures tèxtils són el segment en què les exportacions van caure més notablement, un 17,1%, mentre que les vendes de peces de vestuari (punt i confecció) a l’exterior van augmentar un 10,2%, superant els 1.500 milions d’euros. També la segona

Les importacions tèxtils s’han reduït un 2,8% degut a la caiguda de la demanda. / ARXIU

metitat de l’exercici 2008 va marcar un punt i a part a l’hora de valorar els efectes negatius de la crisi econòmica pel que fa a l’evolució de les importacions catalanes del sector tèxtil i de la confecció. Així, per primera vegada des de 1991 les importacions van retocedir un 2,8% degut a la caiguda de la demanda tèxtil. En concret, segons el mateix informe, les compres exteriors només van augmentar un 4% respecte el 14% de creixement mitjà anual registrat des del 2000. Durant els últims anys, el creixent pes de les economies en desenvolupament ha fet que els països proveïdors de la UE (entre ells la producció catalana) hagin cedit terreny en benefici de la Xina com a principal proveïdor de Catalunya.

EXPORTACIONS DEL SECTOR TÈXTIL I DE LA CONFECCIÓ A CATALUNYA. 3500 3000

+11,4% -3,0%

-5,7%

+2,5%

+0,3%

2005

2006

-6,4%

2500 2000 1500 1000 500 0 2003

2004

2007

2008

Font: Informe Anual sobre la Indústria Catalana 2008 (milions d’euros)

Un 56% més d’EROs Davant d’aquest escenari, el nivell d’ocupació del sector ha registrat una gran davallada, fruit del retrocés de l’activitat durant l’any 2008. Així, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació (ERO) va créixer un 56% respecte l’any anterior. També es va reduir el nombre d’afiliats a la Seguretat Social un 11,7% de mitjana anual. La segona meitat de l’any va ser, com per a la resta de variables, la més desfavorable de l’exercici. Segons el departament de Treball, durant aquest 2009, 3.545 treballadors del sector s’han vist afectats per al-

gun ERO. Algunes empreses de referència que han hagut d’acomiadar part de la seva plantilla són Burberry (230), Escorpion (90), Ermenegildo Zegna (120), Caribú (100) i l’últim ERO que hem conegut, el de l’empresa de Canet Pulligan Internacional (41), entre molts d’altres. Per últim, destacar que les restriccions del crèdit, l’ajustament de la demanda i les escasses expectatives de negoci fruit del pessimisme general han castigat novament les inversions que, estabilitzades després de la forta caiguda del període 2004-2005, van registrar una davallada del 28% l’any 2008.

EL TEIXIT EMPRESARIAL Tot i que en tan sols 10 comarques es concentra gairebé el 90% de l’activitat (el Vallès és el nucli principal), el fort lligam històric de Catalunya amb el sector tèxtil i de la confecció ha mantingut la indústria catalana com a capdavantera del sector en tot l’Estat. Malgrat els profunds canvis derivats de la globalització, el sector representa un 9,2% en termes d’ocupació i un 5,7% quant a producció. Abocat sense remei al dictat de la globalització i l’amenaça de la producció dels països en desenvolupament, el sector va aconseguir estabilitzar-se entre 2006 i 2007. Tal i com assenyala l’informe d’anàlisi sectorial facilitat der l’Observatori de Prospectiva Industrial, són precisament la proximitat geogràfica existent entre elles i les relacions de complementarietat que han establert durant els darrers anys, els factors que ha garantit la supervivència de més de 1.700 empreses, la majoria de les quals són pimes.


28

SECTORS ECONÒMICS / Indústria

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EL SECTOR ENERGÈTIC

El descens de la demanda energètica alenteix la marxa del sector de l’energia Els efectes de l’ajustament de l’activitat econòmica han impactat en el sector energètic que, tot i registrar un augment de la producció el 2007, el 2008 va patir el descens de la demanda més greu dels darrers exercicis, de més d’un 2%. total de 872 empreses ubicades a Cataluya que desenvolupen aquest tipus d’activitat.

AURELI VÁZQUEZ

L’energia és un input bàsic per a la majoria de les activitats econòmiques, siguin industrials o no. Estretament relacionada amb elements de benestar com ara l’enllumenat, el transport, la calefacció o els electrodomèstics, el comportament de la demanda d’energia es veu influenciat també en bona part per l’empresa, i és per això que la crisi també ha passat factura al sector. Tal i com assenyala l’informe de l’Observatori de Prospectiva Industrial, el sector energètic té un comportament notablement cíclic, ja que depèn en bona mesura de l’evolució econòmica, tot i que també varia en funció d’altres elements com la climatologia o els preus de la font energètica. El petroli va patir, a partir de la segona meitat de l’any, la caiguda de preus més important dels darrers anys a causa de la crisi.

Descens general Així, amb alguns matissos, al conjunt de l’Estat i Catalunya, el sector va registrar un descens de la demanda, després de l’augment d’un 3,1% registrat l’any 2007. També va caure el consum d’energia final, un 1,5% fins al tercer trimestre, així com un descens de la intensitat energètica, que es repeteix per quart any consecutiu (un 4,6%), motivat entre altres factors per les estratègies d’eficiència energètica. En aquest punt, cal destacar l’augment del percentatge corresponent a les energies renovables sobre l’energia primària total, que al 2008 va ser de 9,1%, respecte el 7% del 2007, amb l’augment de la producció eòlica com a factor determinant.

El cas català Observant només les dades del sector català, el ma-

El pes de Catalunya dins del sector

La participació catalana en el sector de les energies renovables encara és baixa. / ARXIU

El 2008 el sector va registrar un descens de la demanda, després de l’augment d’un 3,1% el 2007 A Catalunya i al conjunt de l’Estat, la taxa de dependència energètica supera el 80% teix estudi constata que, tot i la davallada del consum, el sector va registrar un notable creixement de la producció, conseqüència sobretot de l’augment de la branca d’energia elèctrica, gas i aigua (d’un 4,6%). El sector de l’energia és un dels sectors amb l’evolució menys negativa quant a l’ocupació. En concret, al 2008 va tenir lloc un retrocés d’un 0,7% a Catalunya, un descens inferior a l’experimentat l’any 2007.

Segons destaca el mateix anuari, tot i la greu crisi internacional, el sector ha generat nombrosos llocs de treball indirectes, sobretot al sector de béns d’equipament relacionats amb la millora de l’eficiència energètica i el subsector d’energies renovables.

Cal tenir present que tot i que s’ha reduït la dependència del petroli gràcies al fort impuls del gas natural, Catalunya no té jaciments naturals de gas i l’ha de comprar a països com ara Qatar, Nigèria, Algèria i Egipte.

Malgrat que a Catalunya la creació de teixit empresarial en el sector no és tan forta –el sector es troba encara molt concentrat amb un elevat grau d’integració vertical-, la producció elèctrica global de Catalunya és la segona en importància de tot l’Estat, després d’Andalusia. Per la seva banda, el subsector del gas natural representa més d’un 33,3% de la producció total del sector energètic, amb el grup català Gas Natural com a principal distribuïdor. Per últim, destacar el subsector del petroli derivats, generador d’un 45,6% de la producció total del sector energètic. Tal i com destaca l’anuari de l’Observatori de Prospectiva Industrial, els productes petroliers suposen més de la meitat del consum final d’energia a Catalunya, que concentra la major part de l’activitat del sector petrolier.

Energia renovable encara escassa Més importacions, més exportacions Atenent els intercanvis exteriors, és rellevant observar que, tot i que les exportacions catalanes van registrar un increment nominal d’un 70% per les vendes de productes refinats, la balança comercial entre importacions i exportacions registra encara un saldo negatiu d’un 30%, el marge de diferència més gran dels darrers tres anys. Al marge de la crisi, és interessant posar de relleu que a Catalunya i al conjunt de l’Estat, la taxa de dependència energètica supera el 80%, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea dels 27, que és del 53,8%.

Malgrat els esforços del govern català i estatal per promocionar les energies renovables, la participació catalana en el sector de les energies renovables encara és baixa i es troba per sota de la mitjana espanyola i europea, amb un 2,8% de producció d’energia primària a Cataluya procedent de fonts renovables. De fet, la principal font de generació d’electricitat és l’energia nuclear, que representa més de la meitat de la producció. En general, el subsector de l’energia elèctrica representa entorn d’un 21% de la producció total. Segons l’Informe anual sobre la indústria catalana, hi ha un

PRODUCCIÓ SUBSECTORS A CATALUNYA L’ANY 2007 Petroli i derivats

Energia elèctrica Gas Natural i aigua Font: Observatori Prospectiva Industrial


30

SECTORS ECONÒMICS / Construcció

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EVOLUCIÓ DEL SECTOR: DE MOTOR A LLAST

La construcció vol ser innovadora Innovació, sostenibilitat, eficiència energètica, rehabilitació... aquests seran segurament els quatre ingredients que compondran la medicina que s’ha d’aplicar el sector de la construcció per sortir de la crisi. Després d’anys de creixement a base de molta demanda, mà d’obra barata i poc formada i pocs avanços tècnics, empresaris, empleats i governs hauran de fer un esforç per tornar a crear ocupació i aixecar la producció. BEGOÑA GIMÉNEZ

En el marc de Construmat, la gran fira de la construcció a Catalunya, es van trobar els més importants representants del sector per discutir sobre quines haurien de ser les estratègies a seguir per sortir de la crisi i es va discutir sobre els errors comesos per mirar així de no tornar a repetir situacions tant dramàtiques com les que s’estan vivint els darrers mesos. Se n’ha parlat molt últimament: la construcció era el motor de l’economia catalana i també de l’espanyola. Entre 1998 i 2006 el PIB català va créixer un 33,1% i en el mateix període, el PIB de la construcció va créixer un 62,2% i el de l’edificació un 91,7%. La demanda d’habitatge va augmentar considerablement, degut a factors demogràfics i econòmics, però sobretot va augmentar el seu preu, fins un 150% entre 1998 i 2006, fet que va proporcionar una rendibilitat extraordinària al sector immobiliari i a la construcció en general. Amb la gran demanda i els preus elevats, la màquina de fer diners funcionava a la perfecció. Si ja de per si va ser una època de baixa taxa d’atur, en el sector de la construcció encara ho era menys. L’ocupació en el sector, l’any 2007 va créixer – segons l’Enquesta de Població Activa, EPA - un 6,1%. A Catalunya, l’any 2005 el 10,5% dels ocupats treballaven a la construcció i a l’any següent, era el 12%. A partir de llavors, amb l’inici de la crisi, totes aquestes xifres inicien un procés d’inversió. La crisi financera que provocà una aturada dràstica de la concessió d’hipoteques va suposar la congelació del mercat immobiliari, amb la qual cosa, el preu i la rendibilitat dels habitatges va baixar en picat. Els immobles s’acumulaven i l’estoc es feia cada vegada més gran. En aquest context, la construcció residencial no tenia cap sentit. A Catalunya el sector va passar de tenir 21.916 aturats l’any 2002 a 94.148 persones aturades aquest mes d’octubre. Tot i que el mercat residen-

Entre 1998 i 2006 la demanda d’habitatges va augmentar per factors demogràfics i econòmics, alhora que creixien els seus preus. / ARXIU

Des del Govern es planteja la inversió en infraestructures públiques com una manera de sortir de la crisi cial és el que ocupa un major segment, també és cert que l’edificació no residencial està mostrant un millor comportament, així com la rehabilitació d’habitatge usat i l’obra civil. En el cas de la rehabilitació, cal dir que aquest subsector ja va sofrir el seu reajustament entre 2006 i 2007, amb una mitjana de 15.000 rehabilitacions menys cada exercici. El nou Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012 pretén ser un impuls, ja que segons la ministra d’habitatge, Beatriz Corredor, “gràcies a la rehabilitació” les empreses “trobaran noves oportunitats de negoci”. La inversió en infraestructures públiques és també un motor de creixement per a l’economia i es planteja des del Govern com una manera de sortir de la crisi. Per una banda perquè les infraestructures per si mateixes suposen una millora en el benestar de les persones però també un augment de la competitivi-

tat de les empreses (en el cas per exemple, d’infraestructures de transport). Per altra banda i en aquests moments, punt clau de les inversions, és que l’obra pública es converteix en una font generadora d’ocupació i riquesa. Així s’afirma en un estudi realitzat pel departament d’Investigació i Estratègia de Fira de Barcelona: “Diverses estimacions confirmen que per cada 50.000 – 60.000 euros, es genera un nou lloc de treball”. Segons l’Informe trimestral de la construcció, elaborat per SEOPAN, l’Observatori de la Construcció a Espanya, les xifres de licitació pública durant els nou primers mesos de 2009, han experimentat un augment en termes nominals del 2,8 per cent. Si ens fixem en la distribució per tipus d’obra es detecta una lleu millora en el conjunt de l’edificació, destacant l’epígraf d’equipament social. Amb tot, l’obra civil, en aquest cas, presenta una certa disminució del 3%. Per organismes, destaca el creixement induït pel Fons Estatal d’Inversió Local en les administracions locals, d’un 78%, mentre que l’administració estatal i l’autonòmica mostren taxes negatives. Precisament d’això es queixa la Cambra Oficial de Contractistes d’Obra de

Catalunya, CCOC, ja que segons els seus càlculs, la contractació d’obra pública a Catalunya per part de l’Estat ha disminuït un 42,8%, passant de 1.593,2 milions d’euros el 2008 a una inversió de 875,5 milions durant els tres primers trimestres de 2009. Des de la CCOC es perfila un futur molt negre, amb unes“perspectives molt negatives, ni de futur ni present”. Per la seva banda, l’informe elaborat per Fira de Barcelona sobre el sector, es mostra més optimista i preveu que la frenada d’inversions en obra pública sigui “un episodi de cur-

ta durada”. Però els resultats de l’augment de les demandes pot trigar i la reactivació del sector no sempre té uns efectes immediats. Des de CCOC es veu molt probable el tancament d’empreses per falta de comandes o “l’agonia” d’altres que “es veuen obligades a fer descomptes desproporcionats en les seves ofertes en un intent de sobreviure”. Recuperar-se de la crisi exigeix la coordinació de molts i diversos elements: incentivar la demanda d’habitatge, proposa Gonzalo Bernardos, professor de la Universitat de Barcelona, expert en mercat immobiliari; augmentar la inversió en obra civil, demana la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya; qualitat i innovació recomanen el experts. Però un dels handicaps amb què es pot trobar el sector a l’hora d’invertir en innovació és la seva petita dimensió i poca musculatura. A principis de 2008, el nombre d’empreses constructores que operaven a Espanya era de 501.056, de les quals el 91% eren treballadors autònoms i empreses de menys de 10 treballadors. Per això, més de cent professionals dels diferents àmbits de la construcció de Catalunya participen en el programa Innocons, un projecte que pretén impulsar la innovació com a motor del canvi i de la reconversió del sector.

EVOLUCIÓ DE L’ATUR A CATALUNYA 600.000 500.000 400.000 300.000 200.000 100.000 0 2002

Total aturats

2004

2008

Aturats construcció

2009


32

SECTORS ECONÒMICS / Serveis

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

REPTES DE FUTUR

L’era del màrqueting marcada per Internet

La visió de...

MARCEL GALLI Soci Director d’ACTICOM

La proliferació d’Internet, la importància cada dia més gran de les xarxes socials i les noves formes d’actuar del consumidor fan que el màrqueting estigui en una constant revolució sent la innovació i la comunicació els principals protagonistes.

Per primera vegada les empreses han hagut d’adaptar-se a les estratègies de màrqueting i no al revés

expectatives i comportaments. Destaca, però, una tendència cap a la individualització, la transparència, la disponibilitat i la rapidesa. Així com la importància del consum responsable i respectuós amb el medi ambient que marca cada cop més el comportament de compra.

MÒNICA VILLANUEVA

La incorporació de la dona en el món laboral, l’aparició de nous segments com els singles, la tercera edat o els gais, els canvis tecnològics, la major formació i informació dels consumidors, així com la creixent sensibilització amb el medi ambient fan que la manera d’entendre el màrqueting d’avui no tingui res a veure amb la de fa deu anys. Què ens ofereix el màrqueting del futur? Estan les empreses preparades per afrontar-lo?

La revolució d’Internet Internet ha suposat un abans i un després en la manera d’entendre i fer màrqueting. Els experts parlen de ‘gran revolució’ ja que per primera vegada les empreses han hagut d’adaptar-se a les estratègies de màrqueting i no al revés. En Rafael Muñiz, autor del llibre Màrqueting en el segle XXI, ho té molt clar: “Internet és un magnífic canal de distribució, ajuda a comercialitzar l’empresa i s’ha erigit com un magnífic mitjà de comunicació. Reuneix totes les variables del màrqueting”. Malgrat el gran potencial que la xarxa ofereix sembla que encara hi ha moltes empreses que el desconeixen. “La companyia que avui no estigui present a Internet, difícilment serà competitiva”, explica Muñiz.

El màrqueting del 2020 Durant la propera dècada passarem cada vegada més temps online, realitzarem més activitats a Internet i intercanviarem informació de forma constant, sobretot donant la nostra opinió. Així, les empreses i les seves ofertes estaran constant-

Qüestió de credibilitat

A la propera dècada passarem cada vegada més temps online intercanviant informació. / ARXIU

ment sotmeses a avaluació. Aquestes són algunes de les prediccions que es desprenen de l’estudi Delivering Tomorrow, de l’empresa americana de comunicació iCross. “El futur de la comunicació i el màrqueting dependrà en gran mesura de la capacitat d’aprofitar tota aquesta activitat per la pròpia marca. Si la marca veu les crítiques dels consumidors com una amenaça o s’ignoren, en general no podrà mantenirse molt temps en el mercat. En canvi, les empreses que aconsegueixin enrolar els seus clients i construir una experiència participativa, per exemple atenent els seus consells i suggeriments o realitzant nombroses proves de producte amb ells, asseguraran el seu futur”, tal i com explica l’estudi realitzat per més de 900 experts en la matèria. Precisament en aquest sentit la botiga Esloúltimo de la Ronda Universitat de Barcelona ofereix les últimes novetats en béns de consum gratuïtament als consumidors. A canvi, i només de forma voluntària, el client pot donar la seva opinió sobre el producte. Sense dubte és una idea revolucionària i que s’adapta al know-how del futur.

Actualment les empreses espanyoles estan invertint més diners en el màrqueting promocional que en els estudis de mercat. “Greu error” segons Marcos de Quinto, president de Coca-Cola Espanya que ho justifica dient que “a través de la publicitat dialoguem amb els nostres clients; a través dels estudis de mercat, escoltem els clients”. D’altra banda, destaquen que la tendència vindrà de la mà de l’evolució dels consumidors, amb noves necessitats,

Quan una empresa decideix contribuir amb una bona causa és important que aquesta tasca la dugui a terme de manera autèntica, integral i constant. “El problema és que en molts casos es nota massa que la única finalitat és fer negoci contribuint a una bona causa –sense que importi quina– enlloc de voler construir una societat més sostenible. Així veiem casos com el de les afectades pel càncer de mama, que ja estan fartes del rosa (sick of pink) i no suporten veure com les empreses s’aprofiten del seu patiment”, tal i com explica María José López d’Euro RSCG, la cinquena empresa en comunicació i màrqueting global. En aquest sentit la Guia de Marketing Sostenible de CSR Europe pot ser un bon punt de partida pels realment interessats en la causa.

TRES CLAUS DE FUTUR • Smart agents: Seran una nova forma d’agent de software que interactuarà amb altres agents que formen part de la intel·ligència artificial del sistema. Pel matí oferiran la selecció personalitzada de notícies per Internet, confeccionaran l’agenda del dia i buscaran constantment els productes o continguts que interessin a l’usuari. Les empreses hauran d’estar preparades per respondre a les exigències d’un smart agent. • Second Life: a dia d’avui encara li queda molt camí per recórrer per convertir-se en una eina de màrqueting però a la llarga serà capaç d’aportar un retorn efectiu de la inversió a l’empresa que decideixi obrir una sucursal virtual en ella. • Outsourcing: Ikea, empresa líder en distribució de mobiliari i complements, posseeix un magnífic disseny, preu, imatge de marca i una gran cadena de punts de venda però no fabrica cap dels productes que ven. L’externalització, tant a nivell de contractació com de serveis, es perfila com una sortida rendible i altament competitiva.

Noves tendències en el món del màrqueting Philip Kotler fa dies que explica l’anècdota de quan es va negar a signar un dels seus llibres a un lector, pel simple fet que es tractava d’una edició antiga. El màrqueting es mou és el títol d’un dels seus llibres i ell mateix explica que no signa mai un llibre antic de màrqueting, ni que sigui seu, doncs segur que molts dels conceptes hauran caducat. Ara cal orientar el màrqueting a resultats, cal mesurar el retorn de tota acció feta i rendibilitzar els recursos. Estem aparcant aquella etapa en què es feia més comunicació corporativa i es potenciava el valor de la marca a qualsevol cost i s’estan potenciant accions puntuals del recuperat “màrqueting de guerrilla”, orientades a nínxols concrets. L’estratègia i la segmentació són les reines, doncs qualsevol acció feta sense haver-la pensat abans surt molt cara i el major aliat de màrqueting passa a ser el departament comercial. En aquest terreny sovint les marques “de sempre” han hagut de treballar promocions basades en reduccions de preu, per recuperar quota. La segona tendència ens arriba de la mà de les noves generacions i les noves tecnologies. Ja ho comenta Malcom Gladwell en la seva teoria sobre l’epidemiologia del màrqueting, les coses canvien cada cop més ràpid, només cal un click a la ment del consumidor. La gent jove, són els clients del futur immediat (d’aquí a 3 o 4 anys?) i es mouen de manera i per canals diferents als tradicionals. Estan en comunitats a Internet, a webs 2.0 i 3.0 on poden participar, interactuar i expressar les seves opinions que són molt tingudes en compte a l’hora de decidir què comprar o què rebutjar. Ara les protagonistes són l’experiència d’ús, la qualitat i l’orientació al client que generin un nivell de satisfacció en aquest consumidor, que el motivi a recomanar la nostra oferta entre els seus cercles d’amistat, mentre que el preu, tot i que sembli una contradicció, en els temps que vivim i pel públic al que ens orientem, no és el més important, doncs ajuda a fer la marca més exclusiva.


34

SECTORS ECONÒMICS / Turisme

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA CRISI PASSA FACTURA A UN DELS MOTORS ECONÒMICS DEL PAÍS

Catalunya pateix la caiguda del turisme

La visió de...

A nivell internacional, aquesta ha estat la dècada del turisme. Entre l’any 2000 i el 2008, la xifra global de viatgers ha augmentat a un ritme superior al 4% de mitjana anual. L’aparició de les companyies low cost pot haver contribuït a la democratització del turisme, però la crisi actual també ha repercutit de forma negativa en el sector. Catalunya, amb penes i treballs, intenta resistir l’embranzida. MERITXELL SORT

Des dels anys 60, Catalunya ha estat una de les principals regions turístiques de l’Estat espanyol. Amb un turisme de sol i platja que ofereix places tant de baixa qualitat com de molt alta, amb nombrosos camps de golf i sectors reservats a les rendes elevades, més el paisatge muntanyenc dels Pirineus i les seves estacions d’esquí, aquest sector suposa més d’un 10% del PIB català. La introducció que acabem de fer encaixaria a la perfecció amb qualsevol guia turística de Catalunya de fa 10 anys. Ara, però, un sector que sempre havia estat pròsper, sobretot per la seva contribució en el descens de l’atur durant els mesos d’estiu, està ressentit. Després d’un ràpid deteriorament de l’economia catalana des de finals del 2008, el 2009 hem tocat fons, i sectors com la construcció, el turisme o l’automòbil, tradicionalment puntals del creixement econòmic, han sofert una forta davallada en la seva activitat. Ja al 2007 es va observar una desacceleració del turisme, quan el sector va tancar l’any amb un ascens de només un 0,8%, una xifra que contrastava amb les taxes per sobre del 4% registrades el 2005, segons l’Índex de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre l’Activitat Turística.

El motor de l’economia La despesa realitzada pels turistes a Catalunya genera un impacte en el conjunt de l’economia catalana de més de 13.473 milions d’euros. Aquesta xifra suposa que el turisme genera per la via de la despesa una activitat econòmica en el territori de 36,9 milions d’euros al dia, tal com posa de manifest l’Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Però la crisi econòmica i financera, unida amb la desconfiança dels viatgers, ha passat fac-

Fins al juliol, el nombre de viatgers estrangers a Catalunya va baixar un 6,2%. / ARXIU

Les vacances són sagrades, però amb la crisi econòmica s’estalvia i es fan més austeres tura a aquest motor econòmic. De fet, durant el segon trimestre d’aquest any el sector serveis ha disminuït un 1,8%, mentre que en el subsector turístic el nombre de viatgers ha caigut un 0,3%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Així mateix, fins al juliol, el nombre d’estrangers que van venir al país per vacances va baixar un 6,2%. I si esperàvem que amb l’arribada de l’estiu les xifres podrien remuntar, no ha estat així, i es preveu que el sector tancarà l’any amb una caiguda del 6%, segons un informe de la UAB. En el conjunt de l’Estat, les dades són igual de pessimistes. Durant els nou primers mesos de l’any, les pernoctacions en establiments hotelers han disminuït un 7,6% respecte al mateix període de l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). També han disminuït els preus hotelers a totes les comunitats

autònomes. Pel que fa a les pernoctacions en allotjaments turístics extrahotelers (apartaments, càmpings i allotjaments de turisme rural), s’ha registrat a Espanya un descens d’un 9,5% en relació als nou primers mesos del 2008.

Els que salven la temporada Davant de tots aquests avisos del turisme, el sector havia d’aguditzar l’enginy per salvar com fos la temporada. I el tòpic que les vacances són sagrades és cert, perquè a l’agost, les modalitats d’allotjament que permeten una flexibilitat més gran de despesa i, per tant, d’estalvi, han funcionat prou bé a Catalunya. Així, els càmpings van acabar la primera quinzena d’agost amb un 81,5% d’ocupació, i els apartaments amb un 83,2%, segons la Direcció General de Turisme. Contra tots els pronòstics, l’afluència de visitants a la muntanya ha anat millor del que inicialment es preveia. De fet, els hotels del Pirineu de Lleida han registrat a l’agost un augment d’entre el 7% i el 10% respecte al mateix mes de l’any passat. Els descomptes que han ofert

els hotels, més les campanyes promocionals que han anat a buscar turistes a les principals ciutats espanyoles i del sud de França, han contribuït a revifar el sector, afirma la Federació d’Hostaleria de Lleida. Per la seva banda, l’àmbit dels creuers s’ha mantingut aliè a la dinàmica general del turisme i ha aconseguit superar a Barcelona el ritme de passatgers de l’any passat. Fins al juliol, el port va sumar 1.056.167 creueristes, un 3,4% més que fa un any, segons l’últim balanç de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Ara bé, el més important per a la Ciutat Comtal és que hagin crescut un 11% els vaixells que inicien o finalitzen el viatge a la capital catalana, ja que això significa que els seus usuaris possiblement passen uns dies allotjats a la ciutat abans o després de la travessia. Al mateix temps, amb l’objectiu de pal·liar l’activitat a mig gas d’aquest estiu, els quatre municipis de més potencial turístic del Maresme (Santa Susanna, Malgrat de Mar, Pineda de Mar i Calella) han unit esforços invertint en el projecte Innovadors, el pla que recolza la Generalitat per mantenir al mercat el màxim d’ofertes per desestacionalitzar la temporada turística i obrir els hotels el màxim de temps possible. I una de les fórmules és oferir-se al col·lectiu homosexual, però sense oblidar el turisme familiar. Així, a l’octubre, l’Alt Maresme encara mantenia obertes les seves 40.000 places hoteleres. Però malgrat els esforços per tancar la temporada amb uns resultats optimistes, la realitat és una altra: la gent gasta menys. Ara es necessiten 13,5 turistes per facturar el mateix que l’any passat generaven 10 clients. I mentre duri la crisi, es mantindrà la desconfiança dels viatgers que, tot i que potser no renunciaran a les vacances, sí que les faran més austeres.

MARIAN MURO Gerent de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV)

Potenciar la imaginació A partir de setembre de 2007, les agències de viatges van començar a percebre certa ralentització que ha anat progressivament en augment. Òbviament, el sector del turisme i el de les agències de viatges no està al marge de la crisi global, i molts negocis s’estan veient sèriament afectats. En un recent estudi sobre l’impacte de la crisi a les agències espanyoles, elaborat per ACAV i AMADEUS España, el 79% reconeixien que els ha afectat. Aquesta situació ha obligat a adoptar mesures de reducció de despeses, però també a implantar mesures per incrementar les vendes. Moltes agències programen destins més econòmics, de menor durada, ofereixen possibilitats de finançament del cost del viatge, i destinen més recursos a l’atenció personalitzada i a l’especialització de viatges. Així, podríem dir que la crisi ha contribuït a desenvolupar la imaginació dels agents de viatges, que estan innovant les seves programacions amb l’objectiu d’oferir als clients viatges atractius que portin a gaudir d’experiències i vivències poc habituals. La crisi lògicament també afecta els clients de les agències. No obstant, hem de ressaltar una dada que aporta certa tranquil·litat: només el 47,2% dels clients afirmen que la situació econòmica actual els ha portat a realitzar menys viatges. Els consumidors han optat per la reducció de les estades o el desplaçament a llocs més propers, però no deixen de viatjar. El sector ha d’intensificar en aquests moments els seus esforços per tal d’incrementar la qualitat dels serveis que ofereix. És el moment d’impulsar la formació dels treballadors, de reorganitzar les empreses per tal que siguin rentables, d’aplicar amb criteris d’eficàcia les noves tecnologies i d’especialitzar-se per buscar l’excel·lència. Les crisis no són positives, però darrere de moltes d’elles han sorgit noves oportunitats fruit del replantejament i reorganització dels negocis. Les agències de viatges espanyoles estan treballant en aquesta línea intentant oferir el millor producte al millor preu.


36

SECTORS ECONÒMICS / Sanitat

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

SANITAT I DEPENDÈNCIA A CATALUNYA

Polítiques socials i sanitat amb dependència econòmica La sanitat pública i els serveis socials necessiten una millora urgent i efectiva en els respectius sistemes de finançament per evitar un agreujament de la situació dels serveis en els propers anys. La falta d’inversió es tradueix en llistes d’espera, retards en els tràmits o la falta de personal tant administratiu com sanitari o cuidadors socials. La dependència és un dels sectors que nota i molt aquest retard comportant que aquelles persones que necessiten ajuda de manera immediata hagin de seguir esperant. CRISTINA SAN JOSÉ

La dependència a Catalunya és una realitat social urgent a resoldre, la qual no es pot obviar i que encara necessita força temps per acabar de desenvolupar-se i posar en pràctica tots els serveis que requereixen les famílies que necessiten aquesta ajuda. Actualment, a Catalunya hi ha 115.114 persones dependents a les quals se’ls ha reconegut una ajuda però la realitat és que només 73.103 l’estan rebent. Aquestes persones que reben l’assistència pertanyen al grau de dependència III i la resta s’incorporarà de manera progressiva al sistema d’ajudes. L’actual llei de la Dependència (Llei 39/2006 de 14 de desembre) regula les condicions bàsiques per tal de promocionar l’autonomia personal i la protecció de les persones que estan en situació de dependència. Des del 2007 i fins el 2013, segons el calendari establert per aquesta llei, s’avaluaran els drets a les prestacions de dependència a aquelles persones que han fet la sol·licitud i es prestaran progressivament els serveis d’assistència. A partir d’aquesta llei es va crear el Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD) format per les Administracions Públiques, que és a través d’on es gestionen les ajudes a les persones dependents. Des de Catalunya, el Programa per a l’Impuls i l’Ordenació de la Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció de les Persones amb Dependències (PRODEP), que és el precursor de la futura Agència Catalana per a la Dependència i el va crear el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya l’any 2005, és l’organisme que executa les valoracions de les persones dependents. Per tant, el seu objectiu és donar impuls a les actuacions tant de la Generalitat com de les administracions locals.

La inversió en dependència representa avui el 0,6% del PIB, mentre que pel 2015 serà l’1,5% Les conselleries de Salut i d’Acció Social i Ciutadania reclamen més finançament

L’any 2008, el 8,5% de la població era gent gran amb algun tipus de discapacitat. / ARXIU

L’assistència hospitalària en la majoria dels casos és bàsica i, segons dades del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, a Espanya hi ha 804 hospitals, dels quals 206 són a Catalunya. Més concretament, i en relació amb les persones amb dependència, a Catalunya es compta amb 95 hospitals generals i 74 que es dediquen a la geriatria i persones de llarga estància. A Espanya, l’any 2008 hi havia 7,4 milions de persones grans, de les quals 2.227.500 patien algun tipus de discapacitat, xifra que representava el 8,5% del total de població (Informe 2008 de la Gent Gran, realitzat pel Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, amb dades de l’INE). La discapacitat, en general, es dóna en persones de més de 80 anys, generalment dones. D’aquests més de 2 milions de persones, el 18,4% no rebia cap ajuda, el 12% rebia ajuda tècnica i la resta no disposava de cap tipus d’ajuda.

Finançament de la sanitat i de les polítiques socials Els pressupostos generals de l’Estat que es van aprovar per aquest 2009 han destinat al Ministeri de Sanitat i Consum un

total de 760,02 milions d’euros, gairebé un 25% menys respecte de l’any anterior, a causa de la pèrdua de competències de l’Institut Carlos III en favor del Ministeri de Ciència i Innovació. La inversió en Dependència representa avui el 0,6% del PIB mentre que pel 2015, les previsions indiquen que passarà a representar l’1,5% del PIB, és a dir més del doble que actualment. Per la seva part, el Govern de la Generalitat va augmentar el pressupost destinant per enguany a la sanitat catalana fins els 9.412,90 milions d’euros, xifra que supera en un 2,78% la inversió de l’any 2008. Aquests números segueixen essent insuficients, tal com ha manifestat recentment la consellera de Salut, Marina Geli, amb motiu de la reedició de “l’informe Vilardell” (any 2005) amb el qual es proposen noves formes de finançament de la sanitat catalana per aconseguir combatre els dèficits en els centres d’assistència o la falta de més professionals de la sanitat. Geli assenyala “la necessitat d’assolir un pacte de finançament de la sanitat amb la resta de comunitats autònomes, un acord que freni ‘l’infrafinançament’

del departament de Salut i eviti que en els pròxims exercicis dels anys 2010 i 2011 segueixi augmentant el seu dèficit.” D’altra banda, aquest any 2009, concretament per a polítiques socials, Catalunya ha rebut de part de l’Estat una ajuda de 47,5 milions d’euros, és a dir, 11,5 milions més respecte de l’any 2008, quan es van rebre 36 milions d’euros. Carme Capdevila, consellera d’Acció Social i Ciutadania, també considera el finançament en aquesta matèria com a “insuficient”. Les ajudes que ha d’oferir la llei de la Dependència són moltes i des de la conselleria s’expressa que no es poden fer efectives amb l’actual pressupost. Quatre economistes i Montserrat Cervera, l’exdirectora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) han presentat un informe encarregat pel Congrés dels Diputats on es conclou que “fan falta més diners per finançar la llei” i que la situació serà més crítica a mesura que entrin més persones al sistema. Els experts valoren que la previsió econòmica es va fer en temps de bonança i ara l’esquema no s’adapta a la realitat de manera que no es poden complir les expectatives. Els experts apunten que la solució al finançament de la

llei de la Dependència haurà de venir a través de l’augment dels impostos, que els pensionistes paguin els medicaments o bé solucionar-ho a través del copagament d’alguns serveis de la dependència lleu. La ministra de Salut, Trinidad Jiménez, ha rebutjat qualsevol possibilitat de copagament mentre que Carme Capdevila, consellera d’Acció Social i Ciutadania afirma que “per cada tres euros que posa Catalunya, l’Estat només en posa un.” El problema del finançament queda demostrat amb les llargues esperes que s’han de fer per acollir-se a aquesta llei i, en lloc d’estar rebent ajuda de professionals externs, bona part dels ajuts que s’estan concedint són per a la figura del cuidador-familiar.

DESPESES D’HOSPITALS AMB RÈGIM D’INTERNAMENT (2007) Any 2007: • Despeses hospitals públics: 29.665,3 milions d’euros. • Despeses hospitals privats: 4.565 milions d’euros. • Despesa total per cada mil habitants: 762,8 mil euros. Compres: • Públics – SNS*: 30,47% • Privats: 34,52% Serveis exteriors: • Públics – SNS: 4,70% • Privats: 12,17% Despeses de personal: • Públics – SNS: 62,73% • Privats: 42,85% Resta de despeses: • Públics – SNS: 2,11% • Privats: 10,46% *SNS: Sistema Nacional de Salut Font: Institut d’informació sanitària. Ministeri de Sanitat i Política Social.


GPSNFN QFSTPOFT DSFFN GVUVS

Epdéodjb!ef!rvbmjubu Bufodjô!qfstpobmju{beb Hsvqt!sfevðut Qsádujrvft!fo!nêt!ef!5/111 fnqsftft!j!jotujuvdjpot Sfdfsdb!e“bmu!ojwfmm Qspkfddjô!joufsobdjpobm Bebqubdjô!b!m“Ftqbj!Fvspqfv e“Fevdbdjô!Tvqfsjps

!xxx/vsm/fev

U P U F T ! B R V F T U F T ! J O T U J U V D J P O T ! G P S N F O ! M B ! V O J W F S T J UBU ! S B N P O ! M V M M ;

JRT!¸!Cmborvfsob!¸!Fohjozfsjb!j!Bsrvjufduvsb!Mb!Tbmmf!¸!Gbdvmubu!ef!Gjmptpgjb!¸ FTBEF!¸!F/V/!Usfcbmm!Tpdjbm!j!Fevdbdjô!Tpdjbm!Qfsf!Ubssêt!¸!J/V/!Pctfswbupsj!ef!m“Fcsf!¸ J/V/! Tbmvu! Nfoubm! Wjebm! j! Cbssbrvfs! ¸! Jotujuvu! Cpskb! ef! Cjpéujdb! ¸ Ftdpmb!Tvqfsjps!ef!Ejttfoz!FTEj!)dfousf!betdsju*


38

SECTORS ECONÒMICS / En retrocès

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

ANÀLISI DELS FONAMENTS ECONOMICS

Els ciments de l’economia catalana segueixen tremolant La indústria i la construcció estan en la base de la major crisi que pateix Catalunya en democràcia. Amb uns descensos dels mercats laborals respectius que s’aproximen al 20% en només un any, ni els serveis ni l’agricultura són capaços de prendre el relleu. A la indústria tèxtil, l’automobilística i la de la construcció encara els esperen anys de purga tot i que fa uns anys semblaven intocables. ARTUR ZANÓN

“Si es feien 900.000 habitatges a tot l’Estat, ara caldran 400.000. És a dir, hi haurà construcció amb una altra dimensió i amb un pes inferior al que va assolir els últims anys”. El president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Josep Maria Rañé, té clar que el boom de la construcció en què s’ha basat el creixement dels darrers 15 anys no es tornarà a repetir ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, l’exconseller de Treball prefereix parlar d’aquesta branca, com també de l’automòbil o del tèxtil, com a “sectors en procés de canvi”, és a dir, ho estan passant malament, però poden i han de recuperar-se. Per ara, el que es troba al sector de la construcció és una situació propera al desert i amb empreses amb greus problemes, com ara Colonial. Els habitatges iniciats a Catalunya entre el gener i el juny d’aquest 2009 són un 68,6% inferiors als del mateix període de l’any anterior, segons Barcelona Economia. A ciutats com Terrassa, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú o Granollers, la caiguda supera el 90%. En paral·lel, el mercat de treball d’aquesta branca de l’economia va expulsar el 17,3% dels seus treballadors entre el tercer trimestre d’enguany i el de l’any anterior, amb dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). El professor de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos xifra en uns 200.000 els pisos nous pendents de venda a Catalunya. Amb una demanda normal i sense que se’n construïssin de més, el mercat absorbiria aquest excés en uns cinc anys. Els experts asseguren que l’habitatge no s’ha abaratit prou i mentre no ho faci el mercat no s’ajustarà i no es podrà començar a recuperar. Tot i aquest magre panorama, “el pessimisme dels darrers temps ha començat a disminuir”, segons es desprèn del dar-

La recuperació serà possible baixant els preus però no tant com es va pronosticar. / ARXIU

rer Baròmetre del departament d’Habitatge i de l’Institut Cerdà. Però les xifres oficials d’hipoteques continuen baixant en termes interanuals a un terme del 9,8% (dades de l’INE d’agost) i Catalunya es troba, a diferència del que passava abans, molt per sota de la mitjana espanyola. El context que ha de fer possible la recuperació és el següent: preus més baixos però no tant com es va pronosticar, tipus d’interès històricament reduïts però amb unes condicions imposades per bancs i caixes força restrictives per al crèdit (particular i empresarial). A tot això s’afegeix l’aposta per una edificació més sostenible i respectuosa pel medi ambient, que hauria de dotar el sector d’un major valor afegit i incorporarhi mà d’obra qualificada. La inversió de les administracions públiques en obra pública o el mercat de protecció només han pogut reduir, ni que sigui mínimament, el ritme de caiguda d’un sector que al 2006 va arribar a visar un pis per cada cent catalans. No és més fàcil la situació industrial de la locomotora de l’Estat. Lear, Samsung, Braun,

Pirelli, Honda... El llistat de les empreses que han tancat els darrers mesos o anys és força extens. La mà d’obra del sector ha caigut un 18,7% a Catalunya entre el juliol i el setembre respecte a un any enrere, segons l’EPA. La crisi ve d’abans. En gairebé una dècada, les manufactures han perdut 190.000 empleats. Ara mateix el sector dóna feina a 629.000 persones, sobretot a les indústries els productes alimentaris (90.600), els vehicles a motor (74.800), la química (62.200), la construcció de maquinària (56.500) i els productes metàl·lics (53.000). Nissan i Seat, del sector automobilístic, han acumulat greus problemes i sembla que s’albiri una sortida al final del túnel. Per cada ocupació a les plantes de la Zona Franca de Barcelona o de Martorell, se’n generen quatre de la indústria auxiliar. Són plantes punteres. També bucs insígnia i per això els governs català i estatal s’han bolcat. S’hi donaran subvencions i ajuts a canvi de fortes inversió en recerca, desenvolupament i innovació, així com mantenir la producció i la mà d’obra i el teixit industrial.

El futur passa per empreses que creen aquí però que encarreguen a l’altra punta del món Aquesta crisi és també conseqüència d’una caiguda destacada de la demana. En el conjunt de l’any i fins l’octubre, a Catalunya es van vendre 112.256 cotxes nous, el que suposa un 20,5% menys que l’any anterior, quan se’n van matricular 141.911, segons Faconauto. Les administracions han sufragat, amb el pla 2000E i des de la primavera, la compra de cotxes nous, que contaminen menys, amb una aportació de fins a 2.000 euros, entre l’Estat, les autonomies i els concessionaris. Les caigudes s’han revertit i durant els primers dies de novembre, per exemple, les vendes es van disparar d’un 70% de les vendes, després d’un bon octubre (+30,1%). Josep Maria Rañé aposta pels “cotxes híbrids, elèctrics o impulsats per altres combustibles”. Tindria un efecte multi-

plicador sobre l’economia en general: “Noves infraestructures (xarxa elèctrica), nous vehicles, renovació del parc i noves comandes per a la indústria auxiliar de l’automòbil”, aventura. Camil Ros, secretari de coordinació sectorial de la UGT, també comparteix el pronòstic i espera que les compres es recuperin en paral·lel a la confiança de la població i la major facilitat per obtenir crèdits de les entitats financeres. L’altra gran indústria que travessa per greus dificultats és la del tèxtil. Lluny queda l’estampa de Catalunya com a gran productor espanyol. Aquest sector comparteix el procés de moltes altres branques de l’economia: les empreses que van invertir aquí perquè la mà d’obra era barata es porten la producció a la Xina o a qualsevol país del sudest asiàtic pel mateix motiu. “No podem competir amb Àsia en preu. Les vies d’escapament són la diversificació i la qualitat”, sentencia Ros. El secretari d’Acció Sindical de Comissions Obreres, Simón Rosado, creu que cal una “reconversió per treballar cap a la moda i el disseny”. El futur passa per empreses que pensen i innoven aquí però que encarreguen a l’altra punta del món? El mateix Rosado contesta que sí i posa un exemple, el de Mango. “Té més treballadors que qualsevol altra empresa tèxtil en la història: enginyers, dissenyadors, gent que fa R+D, arquitectes... Desenvolupa els productes, els distribueix i els comercialitza. Fabricar-ho aquí és un tant difícil”, explica. Els manuals d’economia estan farcits d’exemples de com les crisis esborren del mapa les empreses que no són competitives i no s’adapten a les noves exigències en preu, qualitat o rapidesa. Ara bé, la història es continua escrivint. I en ella estan els que es van saber adequar a les noves circumstàncies i aquells visionaris que van saber trobar un forat on tot semblava tapiat.


      %(#!3$($!$  %$!!" /,!/!,%.-*,(%8)) $*!( $!.%()*!3$") +,$!%$)" %(#!3$%(!$%")(,!!%!#&(*!(- )*!%$( )+ %(#!3$ +(+(!*) %(#!3$.,(%. !"*,(#,./%." (1!*%" %(#!3$)+)"!$*)  " +%*'+& " +(!%!"$ %$&*% %(#!3$   )+&"$%(#!3$%$$%)%*(%)%(#%)#0) +()%)-)*(($!$ *,(!-/-,& *,!--%) *-.!



'!.,%%  3 !'!*(/)%%*)!-

,!0!)%8) ! %!-#*-*,'!-

*'  /,3 !)*'*#6- !)%8)

).!#,%8) ! %-.!(-

,%%8)3!-.%8) !',* /%8)

'% 

#,*'%(!).,%

! %* (%!).!

/.*(*%8)

!-+*)-%'%  *%' *,+*,.%0

!#/,%   !' )"*,(%8)

!#/,%  ) /-.,%'

!.*, !'

*)-.,/%8)

*#6-.%3 ,)-+*,.!

)#!)%!,63 %-!7*

$!,()!

!-.%8)(+,!-,%'

!/,-*-/()*-3 %'%  !- %,!.%0-

*$%)#

*(!,%'!).3 (%)%-.,%8)

"%(5.%

 %*(-

/,%-(*

*,(%8) ! )%0!,-%  !-

     4   

%./'%8)!2+! % +*,')%0!,-%  ).!,)%*)' !%*& &(*!( $(%"*!*+"!3$1$!%+&(!%($(,$!3$!) %) %(")(0)(%*$!*(,1)")*(!!"$!,()!*(!%

")*())((%""(0$#%"!($!$ *(2+" !(*$!!% $(%

    /  111/,!/0!,%.-"*,(%*)*( ,!'*) !-/,!/0!,%.-"*,(%*)*(


40

SECTORS ECONÒMICS / Emergents

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EL FUTUR DELS SECTORS ECONÒMICS

Les esperances per a una recuperació duradora Aeronàutica i aeroespacial, energies renovables, serveis a les persones, turisme... Les candidates a rellevar la construcció-locomotora són moltes. Catalunya aposta pels sectors que ara es pronostiquen com de futur. Els dubtes sobre si serà així són molts: són indústries que requereixen d’una mà d’obra massiva i que puguin absorbir l’alt atur actual? Seran rendibles per elles mateixes? Es tracta de sectors que han de ser capaços de generar moltes i bones ocupacions, que siguin respectuosos amb l’entorn i que donin un alt valor afegit.

Es parla de l’activitat turística com una mina de noves ocupacions a Catalunya Les energies renovables haurien de servir per atreure mà d’obra especialitzada

ARTUR ZANÓN

“Amb una que s’encerti de ple potser n’hi hauria suficient”, acostuma a explicar el conseller d’Empresa i Innovació, Josep Huguet, convençut que Catalunya està fent els deures en la diversificació i que el temps donarà la raó. Els cistells en què Catalunya està posant els ous són nombrosos, encara que algunes noves ocupacions no donen les alegries que s’hi esperaven. La primera d’elles és l’atenció a les persones, que inclou salut, serveis socials, educació, però també oci, esbarjo o activitats esportives. Diversos estudis parlen de desenes de milers de llocs de treball en aquest àmbit, només a Catalunya. La llei de la Dependència, cridada a impulsar el sector, neix en una etapa de crisi econòmica i sense la dotació pressupostària necessària. Segons l’INE, dues terceres parts de la població amb discapacitats reben algun tipus d’ajut tècnic o personal. Es reclama més suport tècnic en un 27% dels casos i més assistència personal en un 17%. “En un principi eren les institucions les que es feien càrrec de les persones amb dependència, en paral·lel a un reforç dels serveis públics. Però ens trobem que l’estat traspassa a les famílies la cura i la majoria opta per fer-ho ell o recórrer a l’economia submergida. És un sector potent però viciat”, resumeix Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical de Comissions Obreres. Algunes feines com les relacionades amb l’educació o la salut requereixen certa formació específica. “La qualificació no és homogènia i està molt polaritzada entre els grups superiors i els baixos. Tot això està canviant, perquè es demana cada cop més especialització i formació intermèdia”, raona el Consell de Treball (CTESC).

La matèria grisa amb què compta Catalunya la conformen, a més de l’aeroport (amb capacitat per a 55 milions de passatgers anuals després de la seva ampliació), el campus de la UPC a Castelldefels, el Parc aeronàutic de Viladecans i el Centre tecnològic d’aeronàutica i l’espai. El futur aquí no està tant en la construcció dels avions, sinó en el desenvolupament de sistemes.

Energies renovables

Algunes feines, com per exemple, les relacionades amb els àmbits de l’educació i la salut requereixen certa formació específica. / ARXIU

Farmàcia i biotecnologia Força tradició a Catalunya té la indústria farmacèutica i la biotecnologia, amb un potencial per explotar. Les sinèrgies entre universitats, farmacèutiques i centres sanitaris o empreses del Parc Científic de la Universitat de Bardelona són un fet diferencial. Tot plegat es coordina des del Biocat, una organització amb l’objectiu d’impulsar la biotecnologia com un sector econòmic rellevant i clau sota una estratègia comuna. Dins d’aquesta BioRegió, com s’anomena oficialment, destaquen les 13 universitats i 13 parcs científics (sis específicament dedicats a activitats de R+D de biomedicina i agroalimentació). Barcelona acull l’oficina gestora del Reactor termonuclear experimental internacional (ITER) i la seu d’un nou sincrotró a la UAB. El supercomputador més potent d’Europa, el Mare Nostrum, és al Centre de Supercomputació de Barcelona IBM-UPC. Investiguen en aquesta matèria uns

150 grups vinculats a parcs científics, com el Centre de Regulació Genòmica, el Centre de Medicina Regenerativa o l’Institut de Rercerca Biomèdica. Aquestes firmes són de les que més innoven. Sumen unes 250 companyies de la branca bio: 60 biotecnològiques, 60 farmacèutiques i unes 120 relaciones amb el sector. Ara bé, la mesura pot ser un entrebanc: “La majoria d’aquestes empreses són petites i mitjanes. Això planteja un problema cap al futur, perquè aquest sector requereix molta recerca i desenvolupament. El volum els pot impedir desenvolupar-se”, apunta Rosado. Aquestes firmes es mouen en un context de fusions entre multinacionals. Precisament és la salut entesa en un sentit ample un dels atractius més potents amb què compta la Regió Metropolitana, segons destaca Barcelona Activa en la presentació dels seus informes trimestrals. És un futur en forma de present. Per exemple, amb el turisme de sa-

lut, que es presenta al món sota el paraigües de Barcelona Centre Mèdic amb un “alt grau de qualificació, globalitat de les especialitats mèdiques i avançat nivell tecnològic”. Catalunya suma prop de 60 hospitals, dels quals sis són dels més actius en producció científica.

Indústria aeronàutica i aeroespacial La instal·lació d’Spanair i Vueling (després de fusionar-se amb Clickair, filial d’Iberia-British Airways) al Prat i el Pla d’Aeroports de la Generalitat poden impulsar una indústria en què Catalunya se situa per darrere de Madrid i Andalusia a Espanya, amb un pol, del de Tolosa de Llenguadoc, relativament proper. Catalunya intenta guanyar posicions amb el Barcelona Aeronautics & Space Association (BAIE), amb empreses punteres o amb capacitat de creixement com GTD, Serra, Nuevas Tecnologías Espaciales.

Fortament subvencionades, almenys fins ara, estan les energies renovables. Haurien de servir per atreure mà d’obra especialitzada, per impulsar una economia més verda i per reduir la dependència amb els combustibles fòssils, cares i finites. “Cal que rebi ajuts públics”, argumenta Rosado. “Si no ho fem nosaltres, ho faran altres països”; el mateix Estats Units hi està apostant amb força. Hem de preparar l’economia” perquè les renovables siguin rendibles a mig termini. De la mateixa manera que la indústria de l’automòbil, al seu voltant hi ha auxiliars que en viuen: panells solars obligats per llei a les noves instal·lacions, producció de maquinària eòlica, manteniment, gestió... Al capdavant se situa Alstom (hereva de la cooperativa catalana Ecotècnia), que té a Barcelona el centre de disseny internacional de renovables. Algunes fonts parlen de l’activitat turística com una mina de noves ocupacions a Catalunya, per cobrir les visites de plaer i les de negocis (empreses, convencions...) que visiten Barcelona i la resta de destinacions. No s’ha d’oblidar la logística i el transport. La construcció d’una xarxa d’alta velocitat s’ha de completar amb un eix mediterrani que doti de competitivitat l’economia.


42

SOCIETAT / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA SOCIETAT DEL FUTUR

Horitzó 2050: un nou model de societat més eficient, humana i sostenible La humanitat es troba ara mateix en una situació crucial: està arribant al límit de les possibilitats d’explotació d’un model de societat que ha estat vigent durant tot el segle XX i, inclús, en molts aspectes, en bona part de la segona meitat de l’anterior. Afortunadament, però, es pot dir que ens trobem a les portes d’un nou model. LLUÍS CUATRECASAS ARBÓS CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES DE LA UPC. PRESIDENT DE L’INSTITUT LEAN MANAGEMENT D’ESPANYA

Podem considerar que el món assisteix a l’obligat acabament d’una forma de viure insostenible, adequada fa cinquanta, cent o més anys, però avui excessivament incòmoda, estressant i costosa en tots els sentits. Avui, la nostra existència precisa de productes i serveis que, amb molta freqüència, aconseguim després de complicades i fatigoses gestions. Els sistemes de transport estan arribant al límit de les seves possibilitats, ja que bàsicament ens movem pels mateixos sistemes de fa cinquanta anys, però en una societat on tot el món es mou i molt (ha arribat la globalització massa d’hora?) i els col·lapses estan a l’ordre del dia (aeroports, autopistes, vies urbanes, etc.). L’energia necessària utilitza els mateixos recursos (una altra cosa que segueix sense variar gran cosa des de fa molts anys), quelcom insostenible econòmica i ambientalment. El tema dels recursos per viure i treballar, no ofereix un panorama gaire millor. Així, pel que fa referència als recursos alimentaris, el model actual exigeix cada vegada més aliments i més barats i l’hem resolt amb el que anomenem menjar escombraria, amb el resultat d’un increment espectacular de l’obesitat i atres malalties. S’estan utilitzant recursos materials que, a falta de noves opcions, estan esgotant les reserves mundials (aigua, petroli, etc.). Un aspecte no menys important és el relacionat amb la producció de tot el necessari per viure i

això incideix de ple en el model de gestió empresarial. També en aquest aspecte estem exhaurint un model, l’iniciat per Henry Ford fa cent anys, basat en produir a gran escala, en grans factories, pretenent més els baixos costos que la qualitat i el bon servei, generant problemes de tota classe, contaminació de tot tipus, un excés de consum inútil de recursos i esforços. Malauradament, aquest model s’ha extès als serveis que, prestats a gran escala, tracta les persones com a ramats, amb les incomoditats i frustració corresponents. En definitiva, estem utilitzant un model de vida i treball gens adequat avui. El pitjor és que tot plegat es pot agreujar més, si no canviem de model molt aviat, ja que nous, però grans col·lectius humans que fins ara no participaven del món desenvolupat, ho estan fent ja o ho faran en breu (Xina i Índia, sobretot). Afortunadament i, tal i com hem ja comentat, les alternatives van estant cada cop més clares i, en els propers vint-i-cinc anys s’anirà fent realitat un nou model de societat. Així, faran la seva aparició nous recursos, abundants, barats i sostenibles i un nou model de vida i treball. A més, podran estar a l’abast d’una societat més àmplia, sense arribar a situacions d’esgotament i insostenibilitat.

Què ens depararà el nou model de vida? Els recursos materials, sobretot els recursos clau (aigua, energia, materials, etc.), estan avançant i avançaran molt més en els propers anys, amb nous materials, millors i més barats, que estaran a disposició de la humanitat, sigui per al consum directe o per a la producció. En el cas de l’aigua, aquest recurs que tant ens preocupa avui, es farà realment disponible, amb una menor dependència de la climatologia, degut als avenços tecnològics (desalinitzadores i altres tècniques). Es podrà disposar de més aliments, millors i més saludables. Es faran cada vegada més assequibles, degut

Els sistemes de transport estan arribant al límit de les seves possibilitats. / ARXIU

Apareixeran nous recursos, abundants, barats i sostenibles, i un nou model de vida i treball també als avenços en la genètica i les noves tecnologies. També podrem parlar d’un nou model energètic que, de fet, ja està posant-se en marxa. Aquest model ha de basar-se a curt i mig termini en l’hidrogen, element molt abundant a la natura, no contaminant, i que no genera problemes ambientals i climàtics, a més de no presentar desequilibris a nivell mundial entre països que el tenen i els que no, com passa amb els recursos fòssils. Ja està desenvolupada la tecnologia necessària, que ja es podria utilitzar. A llarg termini arribarà la solució definitiva: l’energia nuclear de fusió; es tracta d’una energia d’una capacitat colossal, totalment neta de radiacions, que utilitzarà recursos abundants arreu, ja que l’hidrogen ho és i encara que el procés de produir els seus núclids és car, hem de pensar que un sol gram de deuteri pot donar el rendiment energètic de 10.000 kg de carbó. Una altra dimensió... I el més

engrescador és que les centrals de fusió termonuclear funcionaran amb un plasma de gasos amb càrregues elèctriques que poden possibilitar la generació directe d’energia elèctrica, sense la necessitat de convertidors, molt costosos i que generen pèrdues d’energia. Per la seva banda, les energies renovables (fotovoltaica, eòlica, etc.) constitueixen una bona solució, ja avui, que anirà a més, amb la qual cosa es podrà dependre cada cop menys del petroli. Per altra banda, poden ser la solució ideal per a l’autobastiment en situacions concretes, siguin domèstiques, industrials o altres. Un aspecte especialment important serà el model de funcionament dels transports. L’energia elèctrica, un recurs energètic net i amb una gran diversitat d’aplicacions, que avui encara és difícil d’emmagatzemar, s’utilitzarà en el transport, de forma àmplia i generalitzada. Però el transport té un altre aspecte molt important: les infraestructures. Hi haurà més i millors infraestructures per al transport. Un exemple, serà la xarxa de ferrocarrils d’alta velocitat que en poc temps, cobrirà tota Europa. Hem de dir, tot i això, que hi haurà un altre aspecte

que ajudarà a la descongestió en el transport: el nou model de vida que ens espera, serà més ordenat, no ens mourem innecessàriament, a més que la creixent tecnologia de la informació i telecomunicacions ens estalviarà desplaçaments (teletreball, telebotigues, videoconferències, etc.). Per altra banda, tot el que constituirà la nova forma de vida i els nous recursos de tot tipus que la humanitat tindrà a la seva disposició en els propers decennis, haurà d’obtenir-se, ser processat, fabricat i posat a disposició de la humanitat, per mitjà de l’activitat de les empreses. Aquestes hauran de millorar el nivell d’eficiència i sostenibilitat que presenten avui, cosa que s’aconseguirà amb la definitiva implantació de models de gestió altament eficients, en la línia del lean management, aplicat de forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient. El lean management és una filosofia de gestió, cada vegada més utilitzada (tot i que avui és encara cosa d’unes poques empreses excel·lents), que suposa un avenç definitiu, no sols en la gestió d’empreses i negocis, sinó també de la vida personal. Així, per exemple, permet operar amb eficiència a petita escala, eliminant malbaratament de recursos i obtenir productes i serveis més personalitzats i un tracte més proper amb l’usuari. La pròpia operativa industrial i de serveis implicarà molt menys cost i temps, en eliminar activitats que suposen malbarataments en els processos de tota mena. Es superarà, en fi, l’actual necessitat, massa freqüent, de sacrificar la qualitat, la rapidesa de resposta i la comoditat dels clients (per exemple, obligant-los a fer cues), per aconseguir productivitat i costos més baixos. Aquest és el nou model de món i de vida que ens espera en un futur. Que sigui realment proper i complet, dependrà de la voluntat dels éssers humans, de moure’ns plegats cap a aquest objectiu comú i transcendental.


44

SOCIETAT / Educació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA UNIVERSITAT AHIR I AVUI

La universitat s’adapta a Europa

La visió de...

L’educació universitària ha viscut en els darrers 10 anys tota una sèrie de canvis importants, tant a nivell legislatiu com, per consegüent, a nivell pràctic a les aules. Ara, ja amb un peu dins l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) la universitat encara el futur ple de reptes a assolir, els quals, de ben segur, no estaran exempts de possibles protestes. a tothom per poder accedir a la universitat mentre que hi haurà una part optativa perquè l’estudiant pugui millorar la nota per entrar als estudis desitjats. Aquesta part optativa l’estudiant la podrà triar en funció de les matèries de modalitat cursades al segon curs de batxillerat. Per accedir a la universitat s’haurà de treure una puntuació d’un mínim de 5 punts.

Amb Bolonya, s’unifiquen els criteris i es potencia la mobilitat d’alumnes i professors CRISTINA SAN JOSÉ

dits tindran la mateixa equivalència a tot arreu d’Europa sota el criteri ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System) pel qual s’estableix que cada crèdit equival a un temps d’entre 25 i 30 hores de treball.

La nova selectivitat Amb el nou escenari educatiu la selectivitat també canvia i ho farà aquest curs 2009-2010. La nova prova constarà d’una part general comuna i obligatòria per

DESPESA PÚBLICA EN EDUCACIÓ COM A PERCENTATGE DEL PIB (DADES 2006) 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1%

Suècia

Noruega

França

Finlàndia

Regne Unit

Països Baixos

OCDE

UE-19

Portugal

EUA

Brasil

Irlanda

Itàlia

0% Mèxic

(2001) per acabar de perfilar i concretar en què consistiria i com s’aplicaria l’EEES i també les qüestions de programes d’intercanvi i la formació en idiomes i en les Tecnologies de la Informació i a Comunicació. A Espanya, el 2001 amb el Partit Popular al Govern es va aprovar la Llei Orgànica d’Universitats (LOU), la qual va suposar la paralització de l’adaptació a Europa sotmetent les universitats a l’elaboració d’estatuts i reglaments innecessaris. Posteriorment, el 2007, amb el PSOE al Govern es va aprovar la reforma de la LOU (LOMLOU) amb la qual es va reprendre el camí cap a Europa, posant les bases del canvi que la universitat està realitzant avui dia. El 1999 els 29 països de la Unió, amb els ministres d’educació al capdavant, van trobar-se a Bolonya per engegar la reforma. Aquest pla actualment s’està acabant d’adaptar totes les universitats i haurà d’estar en funcionament el proper curs 20102011. L’objectiu és la unificació de criteris dins l’EEES i permetre la mobilitat d’alumnes com de professors. Els títols universitaris, és a dir les diplomatures i les llicenciatures, passaran a dir-se Graus mentre que els crè-

Alemanya

L’any 1988 gairebé 400 universitats van signar la Carta Magna amb la qual proclamaven i defensaven l’autonomia de la universitat i la llibertat acadèmica. Així naixia la base del Procés de Bolonya. Però no va ser fins el 1999 que els ministres d’educació dels països membres de la Unió Europea van signar els punts bàsics que fonamentarien el Pla per crear l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquest acord constava d’uns punts bàsics que permetrien a cada país adaptar la reforma universitària a la seva manera. Després de l’acord de Bolonya del 1999 es va realitzar la Declaració de la Sorbona (1998) i la Declaració de Salamanca

La Generalitat de Catalunya ha iniciat recentment els tràmits per modificar la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC) i adaptar-se així a les noves competències de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una de les novetats de la LOMLUC serà l’impuls de la marca Universitat de Catalunya a través del consorci que crearà el govern juntament amb les universitats catalanes. El text que el conseller Huguet ha presentat recentment s’ha elaborat a través d’un procés consultiu i participatiu i té la voluntat de poder aprovar-se amb un ampli consens. Encara cal definir i modificar alguns punts de manera que les universitats públiques i privades s’hi trobin totalment integrades i identificades.

A partir d’aquest curs 2009-10 la nova selectivitat entrarà en funcionament. / ARXIU

Xile

Com sorgeix Bolonya

Modificació de la LUC

Espanya

Fent una mirada enrere, el sector universitari ha evolucionat força des que hi ha democràcia, tot i que a un ritme potser una mica lent respecte d’altres països. A l’any 1983, a Espanya hi havia la Llei Orgànica per a la Reforma Universitària (LRU), la qual va iniciar el primer de tota una sèrie de canvis que s’anirien succeint amb posteriors reformes fins a dia d’avui, amb Europa en ple procés d’adaptació al Pla de Bolonya. En aquell moment, la LRU possibilitar la transferència a les comunitats autònomes de les competències en matèria d’educació superior, cosa mai permesa abans. Aquella nova etapa va permetre al sector universitari, a nivell estatal, emprendre una sèrie de reformes i canvis que van fer possible la democratització de la universitat.

Font: Informe espanyol sobre l’educació. Indicadors de la OCDE 2009.

IMMA TUBELLA Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“Una universitat estàtica, un salt sense xarxa” Amb el nou segle el nostre món va entrar en un nou model d’organització social conegut com a «societat xarxa», vinculat a una revolució tecnològica impulsada per l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en diversos aspectes de la nostra vida. La tecnologia no és la font d’aquest canvi, però sense no existiria la societat en què vivim. La societat xarxa és l’estructura social del nostre temps i, tot i que no totes les persones ni totes les activitats o territoris són organitzats a partir de la lògica de la xarxa, tota la humanitat està condicionada en els aspectes fonamentals de la seva existència pel que s’esdevé en les xarxes globals que inclouen i organitzen el que és més essencial pel que fa a la riquesa, el coneixement, el poder, la comunicació i la tecnologia existents al món. Això no és bo ni dolent, simplement és una realitat, i les conseqüències, tal com ha passat en altres moments de la història, dependran del que fem les persones amb els instruments que tenim a l’abast. Com la societat xarxa afecta la universitat? Tot indica que en el segle XXI les nacions econòmicament poderoses seran les que hagin estat capaces de convertir-se en societats d’aprenentatge, les que hagin fet de l’aprenentatge al llarg de la vida el seu objectiu central. Per a fer-ho necessitaran institucions educatives tan fortes com flexibles per a poder-se adaptar als nous temps i a les noves demandes. Em sembla que hi ha el consens necessari sobre la necessitat de canviar cap a una economia basada en el coneixement, i la crisi en què som immersos ens ofereix una magnífica oportunitat per a fer-ho, i ho aconseguirem si tenim una estratègia nacional orientada a reforçar la recerca i la innovació i unes universitats emprenedores orientades a l’excel·lència acadèmica. Però no oblidem que no podrem transformar la societat si abans no transformem la universitat i l’adaptem a les necessitats del segle XXI, a les demandes de la societat xarxa.


46

SOCIETAT / Ocupació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

OCUPACIÓ I MERCAT LABORAL

L’atur, la cara més amarga de la crisi econòmica Després d’anys de bonança econòmica, a mitjans del 2008 les coses es van començar a tòrcer. Tant, que durant l’últim any, el nombre d’aturats a Espanya ha augmentat en 1.524.600 persones. I sembla que arribarem fàcilment a una taxa del 20% al llarg del 2010. La solució no la té ningú, però si l’economia no creix amb força, no es genera treball. I de moment, el diàleg social entre Govern, patronal i sindicats està en suspens. MERITXELL SORT

Si mirem uns anys enrere, la paraula crisi no existia. Vivíem en ple miracle espanyol, basat en la creació de 7,5 milions de llocs de treball en 12 anys. La taxa d’ocupació va arribar gairebé al 67% de la població en edat laboral, i podíem albergar l’esperança de complir amb els objectius de plena ocupació marcats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%), després d’haver superat països com Itàlia o França. Fa tres anys, la principal lacra del mercat laboral era l’elevada temporalitat. Aleshores, el Govern de Zapatero va impulsar la contractació indefinida i va perfeccionar la utilització del contracte temporal. El juliol del 2007 l’atur vivia els seus mínims històrics i res feia presagiar un futur tan negre...

L’atur creix a un ritme imparable Però aquesta època daurada va acabar ràpid. De fet, només va ser un miratge, perquè el deteriorament del mercat de treball ha estat fulminant. A mitjans del 2008, quan el president Zapatero negava la crisi que s’apropava, les xifres ja ens alertaven. L’atur se situava al 9% a Catalunya (i a l’11,3% a Espanya) i les empreses havien de fer mans i mànigues per tancar l’any amb resultats ajustats. Durant aquest 2009, l’economia catalana i espanyola ha caigut en picat, fins al punt que la xifra d’aturats a l’Estat ha augmentat en 1.524.600 persones al llarg dels últims 12 mesos, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La taxa d’atur s’ha situat al tercer trimestre al 17,93% a Espanya i al 15,95% a Catalunya, dades que contrasten amb el 9,3% de la Zona Euro. A més, dos terços dels nous aturats de la Unió Europea surten d’Espanya. I sembla que la cosa va per llarg, tenint en compte les perspectives tan poc esperançadores que ens acompanyen. I com hem arribat fins a aquest punt? La sobresaturació del mercat immobiliari i de la

Després d’Irlanda, Espanya ha estat el país de la UE amb un pes més elevat de la construcció entre la població en edat laboral. / ARXIU

Durant molts anys l’economia espanyola s’ha sustentat en el totxo, i ara, tot el que estava al seu voltant s’ha esfondrat construcció unida amb la crisi financera es perfilen com les causes de la recessió. Durant molts anys, l’economia espanyola s’ha sustentat en el totxo, però quan aquest ja no ha donat més de si, tot el que estava al seu voltant s’ha esfondrat. Després d’Irlanda, Espanya ha estat el país de la UE amb un pes més elevat de la construcció entre la població en edat laboral. En canvi, és el país amb menys pes (només per sobre de Romania) del sector educatiu. A Suècia, els percentatges s’inverteixen. I és que la intensa creació d’empreses i treball al voltant d’aquest sector (5,5 milions més d’actius, dels quals 3 són immigrants, és a dir, nous residents), ha fet que moltes persones abandonessin el sistema educatiu atretes per les oportunitats que oferia la construcció, sense necessitat de tenir formació prèvia. El resultat ha estat devastador: milers de joves, i també immigrants, de baixa qualificació s’han quedat sense feina. Mentrestant, un informe de l’Institut d’Estudis

Econòmics (IEE) alerta que aquests joves són els que corren més risc de quedar exclosos de l’àmbit laboral a causa de la crisi i pel gir de les economies cap a un sistema basat en el coneixement.

La solució passa per la reforma laboral? Davant d’aquest panorama, ningú té una bola màgica per pronosticar quan podrem veure una mica de llum enmig de tanta foscor, però sí que tothom té alguna cosa a dir-hi. Moltes propostes giren al voltant de la necessitat d’una reforma laboral, tot i que, de moment, el diàleg social entre Executiu, patronal i sindicats s’ha aturat sense arribar a cap acord. El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, aposta per la moderació salarial a Espanya per allunyar els riscos d’inflació. Molt semblant és la postura del Banc d’Espanya i la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), que parlen d’un abaratiment dels acomiadaments. La CEOE també demanda la defensa del concepte de flexiseguretat i una rebaixa de cinc punts en l’impost de societats per a totes les empreses, independentment de la mida que tinguin. Per la seva banda, els sindicats veuen les solucions que es proposen des del col·lectiu empresarial com una reducció dels

drets dels treballadors. El document Propuestas sindicales por el Empleo y la Protección Social, elaborat per UGT i CCOO, defensa com a mesures més urgents fomentar l’activitat emprenedora, impulsar polítiques actives de treball, augmentar la protecció dels aturats per evitar la seva exclusió social, i reformar el sistema financer per tal de garantir el flux de crèdit a les famílies i empreses. Al mateix temps, els ex ministres de Treball Manuel Pimentel i Jesús Caldera parlen de futur i de la necessitat de posar en marxa un nou model productiu, ja que l’actual s’està esgotant. “Després d’una saturació en el sector de la construcció, cal mirar cap als sectors de futur, on hi ha les energies renovables, que ja han creat 188.000 llocs de treball; la biotecnologia, el sector aeronàutic i aeroespacial; les tecnologies de la informació i la comunicació; el sector cultural; els serveis socials i els serveis personals associats a l’atenció a discapacitats i a persones dependents”, afirmen els dos ex ministres. En qualsevol cas, l’increment de l’atur és un fet i els pronòstics apunten a què arribarem al 20%. Això requereix mesures urgents i, tot i que difereixin en les seves solucions per crear treball, l’atur és una pedra a les sabates tant per a empreses com per a sindicats i Govern. Perquè ens afecta a tots.

La visió de...

MIQUEL BONET Director Prog. Competències de la Universitat de Barcelona - IL3

De quina crisi em parla? Ser optimista davant d’un futur incert és la millor eina per obrir la caixa del treball durant els propers anys. Es tracta d’una actitud, però segur que funciona perquè, amb crisi o sense, les empreses no volen ni persones tristes ni persones perdedores. Venim d’una gran mentida, denominada l’educació del benestar. I això què és? Gairebé ens hem pensat que es podia viure sense esforç, i ara ha arribat la factura en forma de crisi, que no té res a veure amb els bancs o amb els pisos, perquè estem parlant de valors, d’una forma de vida que s’ha anat pervertint al llarg dels últims deu anys i que té a veure amb l’educació, la inseguretat jurídica i la deserció familiar. Cal fer front al fracàs escolar (una de les taxes més elevades d’Europa), a la falta d’emprenedoria (gairebé la meitat dels alumnes universitaris fa oposicions), assumir que la justícia no funciona (més de dos milions de procediments pendents), i que és necessària una reforma laboral. Mentrestant, haurem de mirar al nostre voltant i decidir si en el projecte laboral que tenim estem disposats a aportar valor afegit, idees i el compromís necessari per aprofitar les oportunitats que existeixen al mercat, com fan alguns sectors que continuen apostant pel futur. Mango, Desigual o Diesel obren noves tendes als mercats emergents, i Zara aposta per Internet. Aquí podem exportar restauració i cuina, perquè ningú sap més de turisme que nosaltres. Som un país de serveis, fem que es noti. No tindran problemes per trobar feina els que són competents en algun tema, ho saben i volen demostrar-ho, perquè han après destreses útils en un mercat competitiu. Per tant, a més de l’FP (que va néixer Ventafocs i ara és la princesa desitjada per més de 17.000 ofertes només a Catalunya), la informàtica a partir del 2.0; l’atenció a la bellesa, salut i geriatria; i tots els serveis que permetin estalviar temps, diners o esforços i que puguis fer pels altres, com gestió de compres a domicili, teletreball o passejar gossos, seran oportunitats. Tot i que, el més important és anar despert per la vida, mirar al teu voltant i escoltar molt. I amb això, i una mica de fortuna, el futur està assegurat.


48

SOCIETAT / Política

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

RECORREGUT POLÍTIC PELS ÚLTIMS 10 ANYS

Del pujolisme al tripartit Ha plogut molt des del famós pacte del Majestic entre CiU i PP i des que Aznar deia que parlava català a la intimitat. Des d’aleshores fins a l’actual govern de Montilla, entremig hem tingut de president Pasqual Maragall i un nou Estatut. I ara, en plena crisi econòmica, i sembla que també de valors, es destapa la caixa dels trons i surten a la llum casos de presumpta corrupció política.

MERITXELL SORT

Si ens remuntem més de 10 anys enrere, el rostre polític del país era un altre: Jordi Pujol. Havia arribat a la presidència de la Generalitat de Catalunya el 24 d’abril de 1980, i havia estat reelegit consecutivament el 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. Es retira l’any 2003 i deixa les regnes del partit (Convergència Democràtica de Catalunya) al seu delfí, Artur Mas. Després de més de dues dècades de pujolisme, no és fàcil resumir els aspectes més rellevants del seu mandat. Ara bé, n’hi ha un, que per les repercussions que encara avui dia té, no s’oblida així com així. Estem parlant del pacte del Majestic, un sopar informal el 28 d’abril de 1996 entre Pujol i Aznar a l’Hotel Majestic de Barcelona que va donar com a resultat el suport de CiU al govern del PP a canvi de determinades contraprestacions per a Catalunya. Bàsicament, el PP es va comprometre a millorar el sistema de finançament autonòmic (la cessió de l’IRPF a les autonomies va passar del 15% pactat amb el PSOE al 30% amb capacitat normativa); a permetre que els Mossos d’Esquadra assumissin el control del trànsit i es convertissin en una policia integral; i a agilitzar el traspàs d’algunes competències, com la gestió aeroportuària. En aquest sentit, diversos pesos pesants de la política actual estan reivindicant el Pacte del Majestic, com Artur Mas, el líder de l’oposició, que ha assegurat que la T-1, la nova terminal de l’aeroport del Prat, és fruit d’aquell acord entre CiU i PP. En línies semblants es va expressar fa uns mesos l’eurodiputat Ramon Tremosa, que va identificar el pacte com el “millor salt” en autogovern que ha donat Catalunya durant els últims trenta anys. De fet, va ressaltar que si avui tenim vols directes a Nova York, ha estat gràcies a què el pacte va desembocar en una mica d’autonomia en la gestió aeroportuària.

Després de 25 anys de pujolisme al capdavant de la Generalitat, Pasqual Maragall obre una nova era El nou Estatut encara està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional Maragall i el nou Estatut Les eleccions de novembre de 2003 posen punt i final a gairebé 25 anys de pujolisme i obren una nova era. Tot i que CiU torna a ser la candidatura amb més escons, Artur Mas es queda a les portes, ja que el pacte del Tinell entre ERC, ICV-EUiA i PSC permet que el socialista Pasqual Maragall sigui investit nou president de la Generalitat. A part d’algunes polèmiques, com el famós 3%, Maragall serà recordat com l’impulsor del nou Estatut, aprovat pel Parlament català el setembre de 2005. No obstant això, aquest text original inicia un periple en terres poc amigues i pateix una bona plomada al Parlament espanyol. Es reescriu, s’exclou el terme nació i es retallen competències. En definitiva, un acord global de Zapatero amb CiU que indigna ERC, que finalment demana el “no” al referèndum. L’Estatut es cobra la primera víctima, amb la fractura definitiva del tripartit, però rep el suport del 73,9% dels catalans que van a votar en referèndum. Ara bé, el serial de l’Estatut sembla que encara té corda per estona. De moment, hem d’esperar que el Tribunal Constitucional es pronunciï i doni resposta als múltiples recursos d’inconstitucionalitat que ha rebut el text. En aquest sentit, qui ja ha dit la seva és Jordi Pujol, que s’inclina a pen-

Al llarg dels últims 10 anys, la Generalitat de Catalunya ha tingut tres presidents: Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla.

sar que la retallada per part del TC no serà explícita, però n’hi haurà. I recomana una resposta unitària del Parlament per mantenir el text en la seva integritat.

Montilla topa amb la crisi El juny de 2006 Maragall anuncia que no repetirà una tercera vegada com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. El que fins aleshores era ministre d’Indústria, José Montilla, el substitueix. I a les eleccions d’aquell mateix any, malgrat que obté 11 escons menys que CiU i cinc menys que Maragall en els comicis anteriors, accedeix a la presidència gràcies a la reedició del tripartit. El repte de Montilla durant aquesta legislatura és fer efectiu el desplegament de l’Estatut i dur a terme les polítiques socials i d’esquerres promeses al seu programa electoral. Però a partir de 2008 es comença a trobar amb un entrebanc que ja era previsible: la crisi econòmica. Les xifres sobre aturats, recessió i perspectives de futur negres han situat en un segon terme els temes més polítics. I sembla que la

crisi podria passar factura al tripartit si ara se celebressin les eleccions autonòmiques, segons dos sondejos publicats a El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. Les dues publicacions coincideixen en la mateixa tendència: creix CiU i retrocedeix la suma dels tres partits d’esquerra que for-

men el Govern de la Generalitat amb un lleuger retrocés del PSC i una pèrdua més important per part d’ERC. A més, els resultats que ofereixen una enquesta i l’altra indiquen que, si les eleccions fossin ara mateix, Artur Mas tindria opcions d’arribar a la presidència de la Generalitat.

LA CORRUPCIÓ ESQUITXA LA CLASSE POLÍTICA Durant els últims mesos, pràcticament cap partit polític s’ha escapat de la polèmica. “El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament”, deia Lord Acton. Després del cas Gürtel, que ha deixat força tocat el PP, la tempesta ha arribat a Catalunya. A part de Millet, acusat, entre altres coses, de desviar fons del Palau de la Música i destinar-los al partit d’Àngel Colom i a la Fundació Trias Fargas (vinculada a CDC), en aquestes últimes setmanes hem vist com diverses personalitats polítiques eren arrestades pel cas Pretòria del jutge Garzón contra la corrupció urbanística: l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, dos ex alts càrrecs de governs de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i l’ex diputat del PSC Luis García. Alguns dirien que no és d’estranyar que, després de gairebé 25 anys de pujolisme al capdavant de la Generalitat i sis de socialisme a l’Ajuntament de Santa Coloma, la corrupció havia d’emergir un dia o altre. I tot i que tant la cúpula de CiU com del PSC han intentat minimitzar l’impacte i els perjudicis produïts per l’operació Pretòria, la realitat és que el nucli dur d’ambdós partits ha rebut un cop important. Aquesta onada de corrupció, però, ha servit per reconciliar Mas i Montilla, que han anunciat que treballaran junts per pactar fórmules de transparència en les requalificacions urbanístiques i en el finançament de les fundacions polítiques.


Trabajamos con personas Si para las empresas las personas son sus mayores activos, nosotros podemos serles útiles. Porque nuestro trabajo consiste precisamente en trabajar con personas. Con rigor, metodología y creyendo en lo que hacemos: Selección de personal Formación Evaluación del perfil personal/profesional y competencias Adecuación del perfil al puesto de trabajo Estudios de clima laboral Asesoramiento y reorientación profesional Descripción y valoración de puestos de trabajo Políticas salariales y estudios retributivos Y porque los profesionales que formamos CeiCe llevamos más de 20 años ayudando a empresas de todo el país, ya sean multinacionales o pymes.

Castillejos, 349, entresuelo 1ª - 08025 Barcelona Tel. 934 33 48 20 Fax 934 33 48 21 E-mail: info@ceice.com - Web: www.ceice.com


50

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

Evolució del PIB al món

Estats Units

2007

2008

2009

2010

2011

2,0

1,1

-3,0

1,8

2,5

2007

2008

2009

2010

2011

Polònia

6,7

4,8

0,5

0,9

3,5

2007

2008

2009

2010

2011

2,7

0,6

-4,5

0,5

Zona Euro

2007

Turquia 2007

Algèria

Mèxic

2007

2008

2009

2010

2011

3,3

1,4

-5,8

1,7

3,0

Egipte Nigèria

2008

2009

1,1

-5,5

1,5

2009

2010

2011

3,0

3,0

2,2

3,5

4,0

2007

2008

2009

2010

2011

7,1

7,2

3,8

4,2

5,0

2007

2008

2009

2010

2011

6,3

5,3

2,9

3,6

5,6

L’Institut Nacional d’Estadística donava a conèixer, el passat 19 de novembre, que el PIB espanyol s’ha reduït tan sols un 0,3% durant el tercer trimestre respecte a l’anterior. És a dir, el PIB ha caigut, però, ho ha fet de forma més moderada que en el segon trimestre (-1,1%). Segons els experts, això ha estat possible gràcies a la millora del consum i la inversió. D’altra banda, l’INE situa la caiguda interanual del PIB espanyol, durant el trimestre del 2009, en un 4%. Són, per tant, ja quatre trimestres consecutius durant els quals l’economia espanyola ha registrat taxes interanuals negatives, després de les reculades de l’1,2%, 3,2% i 4,2%, experimentades en el quart trimestre de 2008, i primer i segon trimestre de 2009, respectivament. Argentina Tant el PIB de la Unió Europea com el de l’eurozona mostren evolucions similars al del PIB espanyol durant el tercer trimestre del 2009. Així, la primera millora sis dècimes el seu creixement interanual (del -4,9% al -4,3%) mentre que la segona ho fa en set dècimes (del -4,8% al -4,1%). Ara bé, mentre hi ha països com França i Alemanya que ja comencen a tenir increments positius respecte al trimestre anterior pel que fa al creixement del seu PIB, Espanya sembla ser que encara haurà d’esperar.

3,0

4,7

Brasil

Entorn europeu

2011

2008

El PIB espanyol atenua la seva caiguda

1,9

2010

2007

2008

2009

2010

2011

5,7

5,1

-1,1

2,5

4,1

2007

2008

2009

2010

2011

8,7

6,8

-1,5

1,9

2.1


El mapa del món / INTERNACIONAL

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Rússia

2007

2008

2009

2010

2011

8,1

5,6

-7,5

2,5

3,0

Japó

Xina

Iran Pakistan Kenya

2007

2008

2009

2010

2011

6,2

6,9

2,5

3,0

4,0

2007

2008

2009

2010

2011

6,4

5,8

1,0

2,5

4,5

2007

2008

2009

2010

2011

7,1

1,7

2,6

3,4

4,9

Indonèsia

Sud- àfrica

2007

2008

2009

2010

2011

5,1

3,1

-1,5

2,6

4,1

2008

2009

2010

2011

6,3

6,1

3,5

5,0

6,0

2009

2010

2011

-0,7

-6,8

1,0

2,0

2008

2009

2010

2011

13,0

9,0

6,5

7,5

8,5

2007

2008

2009

2010

2011

6,4

6,2

5,0

4,5

5,0

2007

2008

2009

2010

2011

9,0

6,1

5,1

8,0

8,5

Tailàndia

2007

2008

2,3

2007

Bangladesh

Índia

2007

2007

2008

2009

2010

2011

4,9

2,7

-3,2

2,2

3,1

51


52

INTERNACIONAL / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

ELS ERRORS ECONÒMICS DE L’ÚLTIMA DÈCADA

10 anys: de crisi a crisi... i les lliçons apreses? Fa 10 anys les economies asiàtiques, incloses algunes de les ara més emergents, sortien d’una greu crisi, amb una empenta inusitada. Avui, economies de tot el món i molt especialment les avançades, lluiten per sortir d’una gravíssima crisi. Com ha canviat el món entre crisis i crisi?

JOAN TUGORES QUES CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Hi ha probablement moltes formes de caracteritzar els darrers 10 anys, en què Món Empresarial ens ha portat puntual informació de qualitat i rigor sobre els esdeveniments econòmics i empresarials i el seu entorn sociopolític. Però, amb la perspectiva històrica que inspiren aquests aniversaris, crec que una manera adient és la transició entre la crisi de finals del segle XX (iniciada a Àsia però contagiada també a Rússia, Turquia i Argentina, entre d’altres) i l’actual de finals de la primera dècada del segle XXI. La crisi amb origen geogràfic a Àsia des de 1997 es va originar, en bona mesura, per unes grans entrades de capital procedent dels països occidentals avançats i que van donar lloc a sobrevaloracions artificials d’actius financers i immobiliaris a bona part

de les economies avui emergents d’Àsia-Pacífic. La crisi actual, curiosament, ha tingut la direcció geogràfica inversa: ha estat causada en bona mesura per una arribada massiva d’estalvi procedent de Xina i altres economies amb potencial comercial o energètic, que es va canalitzar sobretot envers els mercats financers dels Estats Units, però amb països com el Regne Unit, Austràlia, Irlanda o Espanya com a importadors nets de capitals. I també, com a finals del segle XX, la sobrevaloració generada en actius financers i immobiliaris va arribar a situacions insostenibles, també sota la coartada de sofisticació financera. En resum, en 10 anys hem passat d’uns excessos financers a Àsia finançats per Occident, a una crisi financera a Occident finançada des d’Àsia. Entre crisi i crisi, una onada de creixement, almenys segons els indicadors habituals (que inclouen al PIB per exemple la construcció d’un milió d’habitatges que no es poden vendre en molt temps) que, estadísticament, ha estat la segona més gran de la història després de la dels anys 60. Curiosament –o no– la finalització d’aquesta etapa de prosperitat ens ha portat també a la segona fase més crítica del capitalisme, després de la Gran Depressió dels anys 30. El terme

Al llarg de l’última dècada s’han comès molts errors. / ARXIU

Cal recuperar pautes d’estalvi raonables amb els valors d’austeritat i esforç Les economies avançades no poden passar per alt el potencial de creixement de les emergents Els països que van apostar per un baix estalvi han tingut un creixement fràgil. / ARXIU

Gran Recessió recull aquest dubtós honor. La fragilitat del creixement assolit, sobretot als països que van apostar per un baix estalvi, una baixa productivitat i activitats intensives en ocupació de baixa qualificació (se’ns acudeix algun exemple?), i la necessitat de fonamentar amb més solidesa el futur seria una lliçó cabdal de la darrera dècada.

Aprendre la lliçó Hem après algunes lliçons d’aquesta dècada? Algunes haurien de ser evidents, però això no garanteix que siguin assumides. La reacció d’Àsia a la seva crisi fa 10 anys va ser molt bona: els ha permès avançar en l’emergència cap a posicions cada vegada més capdavanteres a l’economia, les finances i la política globals. Quins van ser els trets fonamentals de la seva reacció? Més estalvi domèstic (entre d’altres raons perquè van patir la fugida d’inversions occidentals quan més necessàries eren), més orientació a inversions productives, a sectors capaços de competir internacionalment, més esforç, més valor afegit... i a institucions que donessin suport a aquest model. Si ho veiem així sembla fins i tot difícil parlar de miracle asiàtic: una descripció més senzilla seria la feina ben feta sí que tenia futur, com es deia no fa gaire.

Hem après les lliçons nosaltres els occidentals, amb la nostra crisi recent? Són sincers els plantejaments per redreçar el model econòmic envers activitats de més elevada productivitat, innovació, valor afegit i ocupació de qualitat que les que van protagonitzar el boom fins el 2006 o, al contrari, es tracta fins ara sobretot de retòriques sense que els veritables incentius hagin canviat? Estem disposats a recuperar pautes d’estalvi raonables amb els valors subjacents d’austeritat i esforç que fins no fa tant eren integrants cabdals dels nostres valors? Es podrà dir que la prosperitat dels emergents en bona mesura s’ha basat en el motor de les exportacions que han subministrat durant anys els mercats de destinació de les economies avançades, però també és cert que ara són les economies emergents les que ofereixen mercats més dinàmics (que inclouen la incorporació a pautes de consum quasi-occidentals de més de mil milions de persones), però per aprofitar aquestes oportunitats hem de ser capaços de sintonitzar amb les seves demandes específiques. Curiosament, mentre alguns debaten si les economies emergents s’estarien desacoplant (decoupling) de la seva tradicional dependència dels mercats de les economies avançades,

potser som ara les economies tradicionalment avançades les que hem de fer esforços per no desconnectar del potencial de creixement de les emergentsemergides. Dues consideracions finals. La primera, si uns països van reaccionar bé a la crisi de fa 10 anys i altres van entrar en models de creixement amb importants fragilitats, no és estrany que la darrera dècada hagi estat testimoni d’una redistribució del poder econòmic, financer i empresarial que ja s’està traduint en més pes polític global. I la pregunta inquietant és si aquesta nova distribució del poder també implicarà més pes d’interpretacions del paper de la democràcia i de les societats de benestar que suposin un retrocés històric. Què deixarem anar pel desguàs els occidentals en la propera dècada com a preus dels errors que ens han conduït a la crisi recent? I la segona, si no aprenem les lliçons que ens han portat de crisi a crisi a la darrera dècada, en termes del paper de l’estalvi, la productivitat, els nivells d’exigència al sistema financer i a les institucions, probablement la penitència serà que quan s’escrigui la història de la propera dècada 2009-2019 encara sigui aplicable el títol d’aquest article, de crisi a crisi... again.


54

INTERNACIONAL / Conflictes polítics

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

XOCS D’INTERESSOS POLÍTICS

Una dècada de conflictes La guerra contra el terrorisme iniciada pels Estats Units després dels atacs de l’11S ha marcat l’agenda política dels darrers deu anys. No podem oblidar la guerra a l’Afganistan i al’Iraq, l’11M a Madrid o la siuació de la Franja de Gaza, tots ells també fets protagonistes d’aquesta dècada. NÚRIA CABRERA

El 1999, ara fa deu anys, es tancava un dels episodis més sagnants de la història dels Balcans, la Guerra de Kosovo, que va deixar, segons les Nacions Unides, més de 10.000 morts, més de 3.000 desapareguts i prop d’un milió de refugiats. Concloïa així el segle XX, una de les etapes més convulses de la Història. Amb el segle XXI no arribaria tampoc la pau. Tothom recorda on era l’11 de setembre de 2001, i com es va assabentar de la terrible notícia: un avió s’estavellava contra una de les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York. Als pocs minuts, quan els espais informatius de totes les cadenes de televisió del món connectaven en directe amb el lloc del fets, la comunitat internacional assistia en temps real a l’estavellament d’un segon avió, que va eliminar de cop, la hipòtesi de l’accident per la certesa d’un atemptat terrorista. Els Estats Units es convertien en un gran plató de televisió que també ens va oferir, en diferit, els atacs al Pentàgon i la caiguda d’un altre avió a Pensilvània. El cor del Món Occidental es convertia en pocs segons, en la zona més vulnerable del planeta, amb prop de 3.000 víctimes mortals, i l’actualització d’una de les tècniques de guerra més antigues, l’atac a la població civil. Però l’11S va ser, en definitiva, un canvi en les relacions internacionals tal i com s’entenien fins ara, i la presentació en societat d’Al-Qaeda i del seu líder, Osama Bin Laden.

Guerra a Orient: Afganistan i Iraq Com a resposta a l’11S, George W. Bush va declarar la “Guerra contra el terrorisme” per detenir a Osama Bin Laden. Això el va portar a envair l’Afganistan, amb la col·laboració de l’OTAN i el vist-i-plau de les Nacions Unides, sota l’operació “Llibertat duradora”. Ja han passat vuit anys de l’inici d’aquest conflicte i Estats Units continua a l’Afganistan enfrontant-se a grups de guerrillers talibans que van ser expulsats del poder

Nova York va ser l’escenari dels atacs terroristes d’Al-Qaeda el 2001. / ARXIU

amb l’arribada nord-americana, i sense rastre de Bin Laden. Pel que fa a la presència espanyola a l’Afganistan, s’ha mantingut, encara el cost de vides humanes. En els darrers mesos, s’ha augmentat el contingent de soldats espanyols i el recolzament econòmic. L’any 2003, els Estats Units van envair Iraq, amb el recolzament de la Gran Bretanya i Espanya, un suport que ha quedat reflectit en l’imaginari col·lectiu a través de la fotografia dels tres líders a les Açores, on es van reunir, amb la justificació que el país de Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva. L’ocupació va convertir-se en guerra, i els Estats Units van fer-se amb el control del país un mes després. De la “guerra quirúrgica” i ràpida que es va plantejar en el primer moment, els Estats Units s’han trobat amb una forta resistència armada que fan impossible la resolució immediata d’un conflicte que costa als nord-americans més de 12.000 milions de dòlars al mes i que ha deixat més de 4.000 soldats morts, 150.000 víctimes civils i quatre milions d’exiliats. Pel que fa a Espanya, el president José Mª Aznar va donar total suport a Bush, i va enviar tropes. Amb el canvi de go-

vern, el nou president, José Luis Rodríguez Zapatero va complir una de les seves promeses de candidat, i va ordenar la retirada dels soldats espanyols de l’Iraq.

Al-Qaeda a Europa: 11M Espanya va viure el terrorisme d’Al-Qaeda al seu propi territori. L’11 de març de 2004, la xarxa de rodalies de Madrid va ser l’escenari del major atemptat terrorista comès a Europa, amb 191 víctimes mortals i quasi 2.000 ferits, en plena precampanya a les eleccions generals, que va guanyar José Luis Rodríguez Zapatero. Amb posterioritat, es va dur a terme el judici pels atemptats que va concloure amb la reafirmació de què van ser comesos per una cèl·lula yihaidista, desmuntant la possible autoria d’ETA, primera versió del govern d’Aznar.

Altres conflictes A finals de 2001, mentre la comunitat internacional recolzava la “Operació Llibertat Duradora” del president George W. Bush a l’Afganistan, a l’hemisferi sud americà, esclatava un dels conflictes econòmics més desesperants, l’anomenat “Cor-

ralito”. Va suposar, de la nit al dia, literalment, una restricció a l’extracció de diners en efectiu de bancs i caixes, imposada des del govern del president, en aquell moment, Fernando De la Rúa. Amb aquesta prohibició, es volia evitar la sortida de diners del sistema bancari per fugir del col·lapse bancari. La fugida de grans capitals d’empreses estrangeres dies abans i la deficient gestió econòmica de governs anteriors, com el de Carlos Menem, recolzats per l’FMI, va donar lloc a mesos de mobilitzacions ciutadanes i la caiguda política dels presidents De la Rúa i Adolfo Rodríguez Saa. Psicològicament, el “Corralito” va suposar per l’estalviador, la conscienciació de la inestabilitat bancària. D’Argentina cap a Estats Units, l’huracà Katrina va posar de manifest la debilitat del país més poderós del món a l’hora d’enfrontar-se contra una catàstrofe natural. Més de 1.800 morts i pèrdues econòmiques de més de 75.000 milions de dòlars. Beslan, a Ossètia del Nord, es va convertir en l’escenari de l’horror l’any 2004. Una escola va ser presa per la força per terroristes armats, que va deixar més de 370 morts, 200 desapareguts i centenars de ferits. Al

2008, Ossètia del Sud va viure un altre conflicte, quan Geòrgia va voler reprendre militarment el control de la zona. Rússia va intervenir i el conflicte va finalitzar amb l’acceptació de totes dues parts, del pla de pau proposat per la Unió Europea, que els obligava a tornar a l’statu quo. Com a apunt, cal recordar que per Geòrgia passa, en bona part, el corredor de sortida de petroli i de gas del Mar Caspi i l’Àsia central, i que els Estats Units es troben construint un oleoducte que neix a l’Azerbaidjan i arriba fins Turquia, passant per Geòrgia. Pel que fa a la Franja de Gaza, el desembre de 2008, Israel va dur a terme l’operació “Plom fos”, de la que es recorda com una de les massacres més terribles dels darrers 40 anys de conflicte entre àrabs i israelians, amb més de 1.400 morts, la major part, civils palestins. Durant els prop de 20 dies de guerra, es va anunciar l’alto al foc i l’exèrcit israelià es va retirar de la zona. L’ONU va condemnar “l’excés de força de l’exèrcit israelià”. El president de torn de la Unió Europea en aquell moment, Nicolas Sarkozy, va condemnar tant les “provocacions irresponsables” que havien provocat l’atac, com “l’ús desproporcionat de la força”.

L’ESPERANÇA D’OBAMA Barack Obama guanyava les eleccions presidencials el 4 de novembre de 2008. Des de llavors fins ara, el nou president dels Estats Units ha destacat per la seva preocupació pels Drets Humans, que li ha valgut per rebre el Nobel de la Pau 2009, pel seu “extraordinari esforç” per estrènyer lligams amb la diplomàcia i la cooperació internacional, segons el comitè dels premis. Entre les decisions polítiques d’Obama com a president dels Estats Units es troben (encara que no s’han dut a terme) el pla de retirada de les tropes d’Iraq i el tancament de Guantánamo. En política nacional, Obama ha dut a terme la Llei d’Equitat Salarial, la Llei d’expansió del Programa d’Assegurança sanitària infantil, i ha aixecat la prohibició d’investigar amb cèl·lules mare. Econòmicament, ha dedicat els seus esforços a fer sortir els Estats Units de la recessió, amb la signatura de la llei d’Estímul Econòmic, dotada de 787.000 milions de dòlars. D’aquesta manera, Barack Obama s’ha convertit en l’esperança per poder avançar en les relacions entre països i afavorir un clima de diàleg i lluny dels conflictes armats. Encara això, Obama té davant seu reptes com el canvi climàtic, les relacions amb Rússia i l’Orient Mitjà o la desigualtat social a Nord-americà, que serviran per acabar de construir la figura de 44è president dels Estats Units.


56

INTERNACIONAL / Amèrica del Sud

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

RADIOGRAFIA DE SUD-AMÈRICA

Sud-amèrica enceta una etapa de canvis polítics, econòmics i socials La zona de Sud-amèrica ha iniciat amb Uruguai un període electoral que durarà des del passat octubre i fins ben entrat el 2010. Les esquerres segueixen dominant tot i que les diferències entre el socialisme més liberal i el socialisme més populista segueixen el seu curs. El Brasil de Lula, amb la designació de Rio de Janeiro com a seu olímpica pel 2016, pren la batuta com a referent a la zona i espera la seva gran oportunitat de canvi i transformació a tots els nivells. CRISTINA SAN JOSÉ

Els països que constitueixen la regió de Sud-amèrica, tot i les diferències evidents que existeixen entre ells, estan units per la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR), la qual és una organització interestatal, fundada el 2004, la qual vol oferir un espai d’integració i diàleg de tots ells en tots els àmbits existents prenent com a referent la Unió Europea (UE). Els conflictes però han estat sempre presents motivats per les desavinences dels 2 grans grups dominants que es distingeixen. D’una banda, es troba el grup que tendeix a la democràcia liberal, és a dir d’ideologia progressista, encapçalat per Brasil i seguit d’Uruguai, Xile, Perú, Paraguai, Costa Rica, Guatemala i El Salvador (aquests 3 últims pertanyents a Centre-amèrica). Mentre que de l’altre costat hi ha el socialisme del segle XXI, o populisme, liderat per Hugo Chavez a Veneçuela i on trobem també l’Equador, Bolívia i Nicaragua. El primer grup s’ha caracteritzat per l’alternança de govern i la voluntat d’evolucionar les polítiques que s’apliquen; en canvi, el segon grup ha tendit al populisme d’esquerres i a la permanent oposició cap a Nord-amèrica.

Sud-amèrica avui Sens dubte, el país que lidera actualment Sud-amèrica és Brasil, amb Lula da Silva al capdavant del govern. Es tracta del país amb la població que irradia més felicitat però que alhora compta amb l’índex més alt en nombre d’homicidis provocats per arma de foc. Segons un informe presentat a mitjans d’octubre per la ONG Viva Rio, s’afirma que el control de les armes de foc és encara una qüestió molt precària ja que moltes de les armes que recapten les forces de seguretat tornen més aviat o més tard a mans dels narcotraficants. La violència, els desperfectes i els

Brasil, amb Lula al capdavant, lidera el canvi de rumb a Sud-amèrica. / ARXIU

danys que causen els enfrontaments entre grups i també amb la policia és una qüestió que preocupa i molt sobretot després de l’anunci que Rio de Janeiro acollirà els Jocs Olímpics del 2016. Aquest esdeveniment, amb grans expectatives pel que suposarà pel país i per la zona, haurà de servir per dur a terme millores en els àmbits d’infraestructures, la seguretat pública, les desigualtats socials, temes mediambientals, o la baixa institucionalitat política per tal de garantir un futur millor. Colòmbia, per la seva part, segueix amb la seva lluita per acabar amb les FARC, organització que segueix actuant tot i el setge que se li està fent. Precisament per impulsar aquesta qüestió es posarà en funcionament una brigada fluvial per combatre la guerrilla i els càrtels del narcotràfic gràcies a la represa de les relacions amb el president Correa, de l’Equador, després de 2 anys sense contacte. D’altra banda, l’Equador també ha reforçat la seva aliança amb Veneçuela amb una dotzena de nous acords.

Cursa d’eleccions en cadena Bona part dels països de Sudamèrica i alguns de Centreamèrica, hauran de celebrar eleccions generals en el termini d’un any i mig. Uruguai ha va ser el primer a celebrar eleccions i, tal com indicaven els pronòstics, els seus ciutadans van escollir a finals de novembre el candidat progressista del Frente Amplio, José Pepe Mújica per rellevar Tavaré Vázquez. Mújica representa l’evolució de l’esquerra, tal com simbolitzen Lula i Bachelet, als seus respectius països. Brasil, Xile, Bolívia, Colòmbia i Veneçuela també hauran de donar veu als seus ciutadans properament. A Sud-amèrica el vot es mou en funció de la persona i no pas del partit o de si són de dretes o d’esquerres. El vot populista és el que decideix. Lula da Silva, a Brasil, i Bachelet, a Xile, gaudeixen d’una gran popularitat a la zona i són els països forts que marquen la tendència del moment a la zona. Tot i així, les enquestes apunten que les respectives oposicions de la dreta estan guanyant

terreny i que possiblement els actuals governants hagin de deixar el càrrec tot i les millores aconseguides, com el descens de l’atur i la pobresa o l’augment dels sous. Si això es produeix, tota la zona sud acabarà implantant els mateixos patrons polítics. Brasil i Xile, juntament amb l’Uruguai, són els països que avui tenen un democràcia moderada de centreesquerra a la zona. De l’altre costat, Uribe (Colòmbia), Morales (Bolívia) i Correa (Equador), tot i no sintonitzar amb les idees que proclama i defensa Chavez (Veneçuela), han aconseguit entendre’s i treballar en consonància a l’hora de governar. Tots ells tenen en comú haver modificat les respectives constitucions de manera irregular per aconseguir estar al poder de manera il·limitada. La tendència del populisme ‘chavista’ a Bolívia i l’Equador segueix i sembla que persistirà amb el temps.

Argentina i Brasil L’Argentina, amb Cristina Fernández, sembla que ha perdut definitivament el seu paper referent en favor de Brasil. A principis del segle XX, amb la celebració del primer centenari de la independència d’Argentina, el futur d’aquest país prometia ser brillant i es creia

que s’havia de convertir en la potència que faria seguir la resta de països sud-americans cap a un progrés similar a Europa. Brasil va rebre la notícia de la designació com a seu olímpica amb una alegria que mostrava la superació d’una por estigmatitzada d’un èxit que mai creien que s’arribaria a fer realitat. La línia política que actualment impera al Brasil va iniciar-se el 1992 amb Fernando Henrique Cardoso, seguit de l’actual president Lula. L’Argentina per la seva part, va endinsar-se en la seva època gris primer amb Raúl Alfonsín, després amb Carlos Menem i finalment amb Carlos de la Rúa per acabar amb l’època Kirchner, primer amb Néstor i després amb la seva dona Cristina, la presidenta actual. Brasil, segueix la línia de Xile o l’Uruguai, on l’alternança de poder s’entén amb tota naturalitat com una eina de sanejament polític. En canvi, a l’Argentina el canvi de color del govern és un fet que crea alarmisme. El govern de Kirchner ja s’ha encarregat d’estendre la creença que un canvi vol dir colpisme. Lula encara el futur amb més tranquil·litat, preparant un terreny dolç per una successió en el poder ja sigui per un candida del mateix país o bé de l’oposició, en un país on el futur ha de ser millor que fins ara.

EVOLUCIÓ DEL PIB A L’AMÈRICA LLATINA (MILIONS DE DÒLARS A PREUS CORRENTS)

País Argentina Bolívia (Estat Plurinacional de)

Brasil Xile Colòmbia Equador Paraguai Perú Uruguai Veneçuela

2006 214.267,38

2007 262.450,8

2008 330.195,6

11.451,845

13.120,183

16.674,277

1.089.398,2 146.773,99 162.346,52 41.763,23 9.275,21 92.318,982 20.022,779

1.300.311,9 163.879,41 207.785,74 45.789,374 12.222,396 107.329,06 24.253,806

1.575.835 169.457,98 242.268,16 52.572,486 15.976,213 127.499,65 32.186,179

(República Bolivariana de)

184.508,51

228.070,8

313.799,27

Amèrica Llatina

3.115.901,7

3.607.539,5

4.206.918,6

Font: Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib. Estadístiques 1950-2008. Divisió d’Estadístiques i Projeccions Econòmiques 2009.


58

INTERNACIONAL / Europa

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

REGNE UNIT

Buscant la sortida a la crisi Regne Unit es troba en un moment d’incertesa i amb la vista posada en les properes eleccions generals. N.C.

Ara fa deu anys, un jove i esperançador Tony Blair començava a donar les seves primeres passes com a Primer Ministre del Regne Unit, significant el canvi cap al progressisme, després del mandat del conservador John Major. Era l’anomenada “Tercera via”, una doctrina política basada, en els seus orígens, en un sistema econòmic mixt, el reformisme com a ideologia, l’aprofundiment de la democràcia, el desenvolupament tecnològic, i els mecanismes de competència regulada per obtenir progrés, desenvolupament econòmic i social. Si s’analitza la posició defensada i propagada per Tony Blair, trobem la influència de les visions liberals, amb polítiques

de desregularització, descentralització i reducció d’impostos i augmentant el sentit de responsabilitat personal, on l’Estat traspassaria poders a la comunitat i als individus, segons els principis d’aconseguir “treball per aquells que poden treballar” i “seguretat per aquells que no”. Com el mateix Blair va declarar als mitjans de comunicació: “S’ha acabat la cultura de rebre alguna cosa a canvi de res”. Durant el seu mandat (fins juny de 2007), va encetar grans projectes com la Llei de Drets Humans, la implementació de la reestructuració del sistema gratuït de salut, la millora de la qualitat de vida i el descens de l’atur. En política interna, el Regne Unit ha viscut importants

canvis en els darrers deu anys. S’ha de destacar, per sobre de tot, la finalització del conflicte armat d’Irlanda del Nord, després de 30 anys, on l’IRA va decidir deixar de banda la lluita armada i exposar la seva ideologia de forma pacífica per la via política. En política internacional, el Regne Unit va recolzar des del primer moment tant l’operació “Llibertat Duradora” a l’Afganistan com la Guerra a l’Iraq, sent Tony Blair un dels tres polítics de primer línia present a la Cimera de les Açores. L’any 2005 Londres va patir un atac terrorista reivindicat per Al-Qaeda, en resposta a la presència militar del Regne Unit a Iraq i Afganistan, i que va deixar 52 morts i més de 700 ferits.

El metro de Londres va ser l’escenari dels atemptats reivindicats per Al-Qaeda el 2005. / ARXIU

Tradicionalment, el Regne Unit sempre ha mantingut una actitud “euroescèptica”, encara que les posicions s’han anat suavitzant, en bona part, a l’interès europeista de Tony Blair. Encara això, durant el seu mandat no va aconseguir l’adhesió del país a l’eurozona, un fet que continua llunyà de ferse realitat en l’actualitat. Amb la dimissió de Tony Blair, s’obrien nous interrogants que havia de respondre el nou Primer Ministre, Gordon Brown,

que abans d’arribar a aquest càrrec havia ocupat la cartera d’hisenda al govern britànic. Brown s’ha trobat amb el repte de fer sortir el Regne Unit d’una de les seves pitjors crisis econòmiques, segons els analistes, que s’està allargant en el temps més del què s’esperava, encara que ja s’han observat els primers signes, lents, de recuperació, i d’esquivar els escàndols de despeses econòmiques que van fer dimitir quatre ministres en tres dies.

ALEMANYA

El centredreta es consolida a Alemanya En els darrers deu anys, Alemanya ha passat d’un govern d’esquerres i ecologista a l’actual coalició governant de la CDU amb liberals i socialcristians. N.C.

L’any 1998, Gerhard Schröder guanyava les eleccions a Alemanya amb l’SPD, convertint-se en nou president. Començava així un període molt important per Europa, que va veure com les dues grans potències, França i Alemanya, treballaven de la mà per impulsar la regió. Durant el seu mandat, va dur a terme importants polítiques socioeconòmiques sobre treball, atur, prestacions, pensions i immigració. Respecte als Estats Units, Alemanya va donar suport a l’atac a Afganistan després de l’11S, encara que les relacions entre tots dos països es van veure malmeses l’any 2004 amb la decisió de George W. Bush d’ocupar Iraq, una acció que no va rebre l’aprovació alemanya.

Aquesta postura va comptar amb el recolzament de la ciutadania, que el va tornar a escollir com a canceller l’any 2002, el mateix any que el país va adoptar l’euro com a moneda. Durant aquest nou període, Alemanya va dedicar molts dels seus esforços a millorar les seves relacions polítiques i econòmiques amb els països àrabs i la Xina. L’any 2005, en un nou procés electoral, va perdre per quatre escons davant el CDU, i va renunciar a la cancelleria a favor d’Angela Merkel, que va governar en coalició. Amb les eleccions de 2009, Angela Merkel continuarà al capdavant del govern alemany durant els propers quatre anys. En aquesta ocasió, ho farà amb nous socis de govern, es liberals i els

socialcristians, amb els quals ha format una coalició de centredreta i ha promès una baixa d’impostos. Al primer semestre de 2007, Alemanya va ocupar la presidència de la Unió Europea, per segona vegada en 10 anys, ja que durant el primer semestre de 1999 va ocupar aquest càrrec Joschka Fischer. Com és habitual, encara que la canceller era Angela Merkel, va ser Frank-Walter Steinmeier, ministre de Relacions Exteriors, l’encarregat de presidir la Unió Europea. Durant aquest període, cal destacar l’acord sobre l’ús del 20 per cent d’energies renovables per al 2020, la redacció de la Declaració de Berlín per al reconeixement dels Tractats de Roma de 1957 i el treball de

Alemanya ja mostra signes de recuperació econòmica després de la crisi viscuda. / ARXIU

la Unió per lluitar junts contra el terrorisme, la delinqüència organitzada i la immigració illegal, i portar a terme la iniciativa en polítiques energètiques i de la protecció del clima. Encara això, el major avanç de la presidència alemanya de la Unió Europea de 2007 va ser l’acord que va donar origen al Tractat de Lisboa. Pel que fa a la crisi, Alemanya també es troba immersa en aquest procés, encara que ja s’han registrat signes de recuperació. L’economia

europea comença a donar els primers símptomes de recuperació, com el creixement d’un 0,3% del PIB d’Alemanya en el segon trimestre de 2009 respecte als tres mesos anteriors, el primer des de l’any passat. Tot i així, amb relació al segon trimestre del 2008, el PIB alemany s’ha reduït un 7,1%. Malgrat tot, les dades publicades són millors del que s’esperaven els experts, que havien previst un altre retrocés en el segon trimestre.


NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Anàlisi de valors / FINANCES

59


60

INTERNACIONAL / Europa

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

FRANÇA

França consolida la seva posició europeista De Jacques Chirac a Nicolas Sarkozy, França continua amb la seva hegemonia política a Europa, estrenyent els llaços polítics amb els seus aliats naturals N.C.

Encara que Nicolas Sarkozy ha eclipsat França des d’abans d’arribar a la seva Presidència, cal recordar que ara fa deu anys, el President de la República Francesa era Jacques Chirac, una de les figures que es va erigir contra la invasió de l’Iraq de 2003 i que anteriorment, ja va mostrar la mateixa posició davant de Bill Clinton l’any 1998 quan Saddam Hussein es va negar a permetre que l’ONU inspeccionés el seu arsenal químic i biològic. Pel que va amb la relació amb la Unió Europea, França va ser, l’any 2000, un dels principals països impulsors del Tractat de Niça, que volia reformar l’estructura institucional de cara a l’ampliació de la Unió Euro-

pea, una tasca que va desembocar en tensions entre França i Alemanya respecte al pes del vot de cada país segons la seva població. Continuant amb Europa, un dels esdeveniments més importants que ha viscut França en els darrers deu anys, va ser el ‘No’ a la Constitució Europea. El referèndum sobre el Tractat que establia una Constitució per a Europa es va celebrar a França el 29 de maig de 2005, per consultar els ciutadans si el país havia de ratificar el text, amb la pregunta següent: “Aprova vostè el projecte de llei que autoritza la ratificació del tractat que estableix una Constitució per Europa?”. El resultat va ser d’una victòria del ‘No’ amb el 55% dels vots i

una participació del 69%. Després d’una campanya electoral força moguda, amb l’eterna lluita esquerra-dreta exemplificada en la candidata socialista Ségolène Royal i el candidat liberal, Nicolas Sarkozy, aquest darrer es convertia en el nou President de França. La seva vida personal ha ocupat més pàgines que les seves actuacions polítiques, encara que ha mantingut una important tasca de millora de les relacions amb diversos països, entre ells, Estats Units. El seu interès per les bones relacions amb els països veïns van quedar palesos a la XXI Cimera bilateral França-Espanya, on es va anunciar la cooperació en la lluita contra el terrorisme, el tràfic de drogues, així com la

França i Espanya col·laboren activament en la lluita antiterrorista. / ARXIU

unió ferroviària d’alta velocitat entre tots dos països. Pel que fa a la Unió Europea, Sarkozy va viatjar a Berlin en el seu primer dia com a President francès per entrevistar-se amb la canceller alemanya Angela Merkel per garantir les relacions entre França i Alemanya i el seu compromís amb la Unió Europea. França va acollir la presidència europea en el segon semestre de 2008, on es va tractar un

dels temes més controvertits, l’entrada en vigor del Tractat europeu de Lisboa, que no es va tirar endavant degut a la no ratificació per part d’alguns estats. La crisi també ha marcat França en el darrer any, tant política com econòmicament, encara que en els darrers mesos, la Comissió Europea ha revisat a l’alça les seves previsions de creixement, establint una contracció del 2,1% en comptes del 3% estimat al maig.

ITÀLIA

Una economia en crisi permanent La inestabilitat política i els casos de corrupció han fet que l’economia italiana es trobi vivint el seu pitjor moment dels darrers 50 anys. N.C.

Va ser a principis de la dècada dels 90, quan Itàlia va patir un terratrèmol polític mitjançant l’operació judicial “Mans netes”, que va destapar una xarxa de corrupció institucional a la política italiana. Aquesta corrupció va provocar canvis molt importants, com l’acabament de l’hegemonia dels partits polítics tradicionals (la major part del polítics van acabar davant els tribunals) i el canvi en el sistema electoral, donant pas a nous protagonistes, com Romano Prodi o Silvio Berlusconi. En els darrers deu anys, la ciutadania italiana ha vist com els dos líders s’han anat alternant en el poder, encara que sembla que la victòria final l’ha aconseguida Il Cavaliere: Romano

Prodi va ser Primer Ministre italià entre 1996 i 1998 i 20062008; Berlusconi, entre 19941995, 2001-2006 i el 2008 va tornar a guanyar les eleccions. Prodi va tornar a Itàlia, sota l’aura de serietat, confiança i bona feina que li havia donat el seu pas com a President de la Comissió Europea (1999-2004), on va coincidir amb fets molt importants, com l’entrada en vigor de l’Euro com a moneda entre diversos països membres, l’ampliació de la UE i la unificació de l’espai judicial europeu, l’Euro Ordre. I el 2006, va arribar el canvi, amb unes noves eleccions guanyades pel mateix Romano Prodi al capdavant de la unió de centreesquerra L’Unione. El nou govern va encetar tota una sèrie de reformes per

tal de modernitzar el país com ja va fer en el seu anterior mandat (sanejament de l’economia per superar la crisi econòmica i aconseguir que Itàlia entrés en el projecte de moneda única europea), però no van posar-se en marxa degut als problemes interns de la coalició governant i les diferències en temes cabdals de la política italiana. L’any 2008 va tornar la inestabilitat a la política, amb noves acusacions de corrupció, i pèrdua de confiança, que van acabar amb la dimissió de Romano Prodi com a Primer Ministre d’Itàlia. A les eleccions següents, el poder tornava a mans de Silvio Berlusconi, aconseguint agrupar tots els partits de dreta en un d’únic, el Popolo della Liberta. Com

Itàlia ha tingut 27 governs diferents en 30 anys. / ARXIU

és habitual, l’escàndol va de la mà del Primer Ministre, i recentment se l’ha tornat a relacionar amb la màfia calabresa i la corrupció. Sobre la crisi econòmica, Itàlia està vivint la seva pitjor recessió dels darrers 40 anys, i el pla anticrisi de Berlusconi, dotat de 80.000 milions d’euros, sembla no aconseguir resoldre la situació. L’oposició reclama noves reformes i alerta que Itàlia es troba en una situació “d’autèntica emergència nacional”. Encara això, Berlus-

coni ha assegurat que el país ja està començant a viure els primers signes de recuperació. En definitiva, i segons dades de Confindustria i la Universitat de Torí, quan parlem d’Itàlia hem de parlar de 27 governs en 30 anys, una dependència absoluta del petroli, una despesa pública de prop del 40% del PIB, un deute públic del 105%, uns sectors econòmics controlats per les màfies, uns impostos més alts d’Europa i uns salaris similars als de Portugal.


62

INTERNACIONAL / Lideratges mundials

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

QUI GOVERNA EL MÓN?

Els líders polítics mundials Formar part del G8 implica no només ser un país industrialitzat amb un pes polític, econòmic i militar rellevant a escala global. El G8, integrat per Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia, també es caracteritza per tenir uns líders polítics potents. Uns són més carismàtics o peculiars que d’altres; poden caure més o menys bé. Però el que és incontestable és que no causen indiferència. M. SORT ALEMANYA

CANADÀ

Angela Merkel, la dona més poderosa del món

Stephen Harper, un líder a l’ombra

Així és com la qualifica la revista Forbes. I és que portar a les espatlles el pes de dirigir un país com Alemanya requereix poder. Un poder amb nom de dona, ja que és l’única representant del sexe femení al G8. Provinent del camp professional de la física, amb els anys esdevé la mà dreta del canciller Helmut Kohl, fins que el 2000 és elegida presidenta de la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU), un partit cristià de centre. Cinc anys després arriba a la cancilleria del país i es converteix en la primera dona que ocupa aquest càrrec. Merkel ha estat comparada amb la Dama de Ferro, l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher: les dues pertanyen a partits de dreta i són científiques de formació. D’altres analistes, però, veuen poques similituds entre la ideologia radical de Thatcher i la més moderada de Merkel.

Al tenir un país veí que li fa tanta ombra (Estats Units), sembla que Canadà no té la rellevància que li pertoca a escala mundial. Almenys, i potser és perquè no fa gaire soroll, quasi no se’n sent a parlar. Però de rellevància, en té, i i molta. Amb una opulenta societat industrial d’alta tecnologia, la federació s’assembla als EUA pel que fa al sistema econòmic orientat al mercat, els patrons de producció i els estàndards elevats de vida. Al capdavant d’aquest país hi ha Stephen Harper, que des del 2006 ostenta el càrrec de primer ministre. Líder del Partit Conservador, amb el seu mandat posa fi a 12 anys de governs hegemònics del Partit Liberal. És economista de professió i ha criticat la posició de Washington respecte al Mur fronterer EUA-Mèxic.

ESTATS UNITS

FRANÇA

Barack Obama i un Premi Nobel de la Pau dubtós Barack Obama passarà a la història. I no només per ser el primer president afroamericà dels Estats Units, sinó també pel que ha suposat la seva entrada a la Casa Blanca. Ja abans de guanyar les eleccions es van dipositar moltes esperances en la seva persona: mentre alguns creien que era exagerat pensar en la capacitat d’un sol home per canviar la direcció del món, altres el veien com la salvació a tots els problemes de la humanitat. Als pocs dies, va promoure un canvi en l’estratègia de guerra dels Estats Units i va anunciar el tancament de la presó més controvertida, Guantánamo. Però el que ha estat una sorpresa és que li hagin atorgat el Premi Nobel de la Pau gràcies als seus esforços diplomàtics en el desarmament nuclear. I per què se li ha donat? Pel que ha fet o pel que s’espera d’ell? No se li pot negar que té bones intencions, però de bones intencions el món n’és ple.

Nicolas Sarkozy i un complex d’alçada El president de la República francesa manté bones relacions amb Espanya, subratlla l’amistat francogermana existent entre ell i Merkel, i es compromet activament amb la Unió Europea. Però a pesar d’aquestes actuacions, Sarko gairebé apareix més a la premsa del cor que als periòdics d’informació rigorosa. Els escàndols el persegueixen des que va arribar al poder: divorci de la seva segona esposa a causa d’infidelitats; boda amb l’ex model Carla Bruni; sabates amb un tacó pronunciat; insults a un ciutadà davant les càmeres de televisió... I per acabar-ho de rematar, és acusat de nepotisme per proposar que el seu fill, Jean, de només 23 anys i estudiant de tercer de Dret, accedeixi a la presidència d’un organisme públic del país. El mateix Jean renuncia al càrrec per evitar sospites de favoritisme.

ITÀLIA

JAPÓ

Les sortides de to d’Il Cavaliere Sembla com si l’espai de la política democràtica sigui una simple prolongació de les relacions d’amistat i dels entreteniments del primer ministre italià. La implantació del Laudo Alfano el 2008 va aixecar molta polseguera. Aquesta llei, derogada pel Tribunal Constitucional l’octubre passat, establia que els quatre dirigents màxims de l’Estat no podien ser jutjats per cap delicte no relacionat amb el seu càrrec mentre estiguessin al Govern. Ara, Berlusconi ja és un ciutadà més davant la llei, i això pot fer que es reobri un cas en el qual estaria imputat per presumpta corrupció. Si hi afegim les protestes que tenen lloc a Itàlia contra ell per vulnerar la llibertat de premsa, a vegades pensem que l’actuació d’Il Cavaliere no és una simple sortida de to, sinó que gairebé posa en joc el futur d’Itàlia com a Estat de dret.

Yukio Hatoyama, aires de canvi Al capdavant d’una de les principals potències mundials hi ha Yukio Hatoyama, el primer ministre del Japó des d’aquest setembre. Actualment és líder del Partit Democràtic de Japó i la seva victòria ha significat el punt i final de 60 anys de governs conservadors i la instal·lació del primer govern progressista al país des de la derrota del socialista Tetsu Katayama el 1948. Tot i que porta pocs mesos al càrrec, el seu programa electoral es basa en la reducció de l’extensa burocràcia nipona, l’ajuda als sectors socials menys afavorits (a través de la congelació d’impostos i l’atorgament d’ajuda i subsidis directes als treballadors del país), i una reforma en les relacions bilaterals que manté Japó amb els Estats Units.

REGNE UNIT

RÚSSIA

El lideratge econòmic de Gordon Brown El primer ministre anglès potser no té el carisma del seu antecessor, Tony Blair, però ha sabut mantenir el país en una relativa tranquil·litat econòmica des que va pujar al càrrec el 2007. De fet, segons la premsa britànica, durant el mandat de Blair els dos van arribar a un acord en virtut del qual, Blair seria el líder, però Brown tindria el control total sobre la política econòmica del partit. Ja va ser ministre d’Hisenda des del 92 fins el 97, i la seva tasca com a impulsor del creixement econòmic del país va ser molt reconeguda. Enmig del caos mundial, l’economia britànica s’ha caracteritzat per una inflació reduïda i la taxa més baixa d’atur des de mitjans dels anys 70. Es considera que el premier ha sabut portar a terme una bona política fiscal i monetària, malgrat els entrebancs del mercat immobiliari.

Vladimir Putin i l’estabilitat a Rússia Diuen d’ell que és un líder rus atípic: jove, abstemi, esportista i parla amb fluïdesa l’alemany i l’anglès. El 2008 és nomenat primer ministre del país. Ha iniciat una política d’apropament a Europa, sobretot a França i Alemanya, i ha estat elegit Personatge de l’Any 2007 per la revista Time. Segons la publicació, el seu fort lideratge ha ajudat a dirigir un país enmig del caos i portar-lo a l’estabilitat i al creixement econòmic. Però Putin també ha estat objecte de crítiques, sobretot per part dels mitjans de comunicació occidentals, que l’han acusat de reobrir les hostilitats amb Txetxènia, de retallar les llibertats democràtiques i d’estar al darrere d’alguns assassinats, com el de la periodista Anna Politkóvskaya i el de l’ex espia Alexander Litvinenko. Malgrat les crítiques, el 85% dels ciutadans russos li donen suport.


64

INTERNACIONAL / Països emergents

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LES ECONOMIES DEL FUTUR

La reivindicació dels països emergents Les noves economies busquen el seu lloc dins l’actual sistema econòmic, promovent canvis i deixant clara la seva importància com a motors per sortir de la crisi.

NÚRIA CABRERA

Durant els darrers anys, han aparegut nous actors en el panorama polític i econòmic. Països que fins el moment no havien estat tinguts en compte a l’hora de prendre grans decisions a nivell mundial, però que ara sorgeixen com a estats poderosos que reclamen el seu lloc en el grup dels més influents. Són països com la Xina, Rússia, l’Índia i Brasil, que formen part un dels organismes internacionals més importants del món, el BRIC (acrònim format per la inicial de cada país), que reuneix a aquests quatre països en situació emergent i que serveix d’intercanvi d’opinions sobre l’actualitat econòmica. Aquests països acumulen la meitat de la població mundial i el 23% dels PIB, unes dades molt significatives que fan que tant els Estats Units com la Unió Europea segueixin amb molt d’interès el seu decurs. En moments de crisi econòmica com l’actual, han aprofitat la seva darrera trobada per debatre sobre l’organització del sistema internacional i les alternatives econòmiques i polítiques que es poden generar. Com a resultat d’aquesta reivindicació, s’ha passat del G-8 (països més rics del món) al G-20, tal i com es reflecteix a la Declaració de Pittsburgh del G-20 (punt 18): “Hem designat el G-20 com a principal fòrum de cooperació econòmica internacional. Establim el Fòrum d’Estabilitat Financera per tal d’incloure així a les principals economies emergents i donar la benvinguda als seus esforços per coordinar i supervisar programes d’enfortiment de la regulació financera”.

Rússia Amb un gran desenvolupament econòmic sobre les seves espatlles, Rússia continua formant part dels principals països emergents, encara que amb la Xina, forma part d’altres organismes internacionals on es troben al nivell dels Estats Units o països de la Unió Europea, el qual és el seu principal soci comercial (47% de les importacions).

Brasil destaca per la seva capacitat d’exportació, fet que li ha servit per tenir un creixement dinàmic i acumular riquesa. / ARXIU

La fusta, els metalls, el petroli i el gas natural representen el 80% de les exportacions russes El creixement de la Xina és directament proporcional a les seves emissions de CO2 Rússia és un gegant econòmic que posseeix les majors reserves de gas natural del món i ocupa els llocs més alts en reserves de carbó i petroli, a més de ser un dels primers exportadors de tots tres recursos naturals. Juntament amb la fusta i els metalls, el petroli i el gas natural constitueixen el 80% de les exportacions russes. Tot i així, el seu desenvolupament econòmic irregular a nivell geogràfic, fa que moltes parts de Rússia visquin en una desigualtat molt intensa. Tot i això, en els darrers anys ha crescut la classe mitjana i com a dada curiosa, a Rússia es troba el segon major nombre de multimilionaris del món, per sota dels Estats Units. Com a repte pels propers anys, Rússia haurà de modernitzar les seves infraestructures, que són el principal obstacle per al creixement econòmic. De fet,

el govern rus invertirà 1 bilió de dòlars en infraestructures fins 2020. Encara que el país ha entrat en recessió i es preveu que el PIB creixi per sota del 6,8% previst, els signes de recuperació són positius.

2009 del 8%. Finalment, la Xina haurà de reflexionar sobre el desequilibri existent entre la població i els recursos del país, ja que amb un 6% de la superfície cultivable del planeta dóna recursos d’alimentació al 22% de la població mundial.

Xina Als anys 90, la Xina va continuar aplicant noves reformes econòmiques que li van donar l’empenta necessària per arribar al lloc que ocupa avui. Així, es va posar especial interès en el foment de la inversió estrangera, donant pas a la creació de noves zones econòmiques al país, afavorint la industrialització i la inversió en instal·lacions i serveis públics, convertint-se en la principal indústria manufacturera mundial del món. A aquesta posició de superioritat en el mercat, cal esmentar els tractats comercials del país amb els Estats Units i la Unió Europea. El creixement de la Xina va directament relacionat amb les seves emissions de diòxid de carboni, que són de les més altes del món, un preu que el país haurà d’afrontar si vol arribar al nivell de benestar de qualsevol país industrialitzat. Cal dir que la Xina va ser un dels primers països en veure venir la crisi i també ha estat un dels primers països en incentivar el consum, que equival a obtenir resultats positius a nivell econòmic, amb un creixement estimat per a

Brasil Una de les economies més importants del món és Brasil, que ha destacat per la seva capacitat d’exportació, afavorint així un creixement dinàmic que li ha servit per acumular riquesa i per convertir-se, en un futur proper, en un dels primers països en sortir de la recessió econòmica actual. Els seus majors socis són la Unió Europea, Mercosur, Estats Units i la Xina. D’aquesta manera, quan es tracta de Brasil, s’està parlant del major productor de cafè a nivell mundial, d’un dels grans productors de pedres precio-

ses i un important productor de matèries primeres i productes manufacturats com equips militars, material de tecnologia, automòbils i avions. L’èxit de Brasil es veurà amplificat a nivell mundial en els propers anys, ja que el país organitzarà dues de les cites esportives més importants del món, com són el Mundial de Futbol l’any 2014 i els Jocs Olímpics de 2016. L’assignatura pendent de Brasil és social, i és que queda molt per fer en matèria de desigualtat, pobresa, inseguretat, corrupció i contaminació. Tot i l’èxit obtingut per les polítiques socials engegades pel president Lula, que han reduït la pobresa extrema, i ha afavorit el creixement de la classe mitjana, queda un camí llarg per endavant.

Índia En els darrers 20 anys, l’Índia ha viscut grans canvis a nivell econòmic. D’aquesta manera, amb les decisions d’obrir el país als mercats internacionals ha aconseguit un creixement progressiu de l’economia, convertint-se en potència emergent, liderant les noves tecnologies, la informàtica, les telecomunicacions i la indústria farmacèutica. Amb una mà d’obra qualificada, l’Índia s’ha convertit en un dels països més interessants per invertir,. Pel que fa a la crisi, l’Índia també ha registrat dades negatives, les primeres dels darrers 15 anys, que han afectat, sobretot, el sector de les manufactures. Entre les principals xacres que té per combatre l’Índia, es troben l’explotació infantil, la corrupció, la degradació ambiental i les desigualtats socials.

EL PAPER DEL TERCER MÓN Encara que els països emergents estan agafant protagonisme en el sistema econòmic mundial, no s’ha d’oblidar la resta d’actors que continuen esperant que els arribi el seu moment. Fem referència als països del Tercer Món, un conjunt d’estats que encara es troben en situació de subdesenvolupament i als quals els costa avançar ja que, a més d’intentar millorar econòmicament, han de treballar per eradicar la pobresa, les desigualtats, la corrupció i la sobreexplotació dels recursos. Així, durant els propers anys s’obre un nou espai per observar si les polítiques que s’estan portant a terme en aquests països a nivell d’organismes internacionals afavoriran la millora de les condicions del Tercer Món.


66

FINANCES / De la pesseta a l’euro

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

L’EURO: 1999-2009

Deu anys de la unificació monetària: èxits i reptes La moneda única europea es reivindica en temps de crisi com una garantia d’estabilitat. Amb Eslovàquia, ja són 16 els països per on circula l’euro que gaudeix de valor i fama mundial. Ara bé, una de les assignatures pendent és aconseguir més popularitat entre la ciutadania.

La crisi ha tirat pel terra les aspiracions de Polònia, Hongria o República Txeca d’accedir a l’euro

per sota de les expectatives. A més, encara continua haventhi diferències molt importants entre els integrants de l’àrea en termes d’inflació i creixement econòmic.

L’euro a Espanya

En una dècada, l’euro s’ha convertit en una divisa mundial./ ARXIU MÒNICA VILLANUEVA

Tot i que els ciutadans dels inicialment onze països membres de la zona euro no van tocar els primers bitllets i monedes fins el primer de gener de 2002, la nova divisa ja era una realitat en els mercats financers internacionals el gener de 1999. Malgrat que l’efemèride li arriba en un moment complicat, polítics i analistes coincideixen en assenyalar les virtuts de la moneda única i els beneficis que en aquesta última dècada ha comportat per als integrants de la zona euro. En canvi, els inicis de l’euro no van ser brillants. El seu debut en els mercats de divises va ser el 3 de gener de 1999, a Austràlia, quan va cotitzar a un preu de 1,4747 dòlars. Després d’aquesta arrencada a l’alça, la divisa europea es va debilitar fins marcar un mínim històric el 26 d’octubre de 2000, quan es canviava a 0,8228 dòlars. No obstant això, a partir d’aquesta data, i després de la seva entrada en circulació al gener de 2002, no només va recuperar la paritat amb el bitllet verd, sinó que al juliol d’aquell mateix any va arribar a una cotització històrica de 1,60 dòlars per cada euro. L’euro va haver de supor-

tar moltes burles abans de ser introduït en els primers 11 països europeus. Eren molts els que auguraven un ràpid fracàs. L’economista i polític francès Jacques Rueff, ja l’any 1950 va advertir: “Europa es farà per la moneda o no es farà”. A principis dels 70, sis països membres de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) posarien les bases del que més tard seria una realitat amb el nom d’ECU (Unitat Monetèria Europea). Aleshores no estava gens clar que l’ECU acabaria sent l’embrió d’una moneda única, tal i com avui la coneixem:”Pensàvem que possiblement es convertiria en una divisa paral·lela a les monedes nacionals”, explica l’excanciller alemany Helmut Schmidt.

16 països, 327 milions d’usuaris L’euro va representar que, per primera vegada, 11 de les economies més avançades del món fessin una cessió tan significativa. Tot un repte. Avui, fins i tot els més escèptics admeten que l’euro ha contribuït a reduir la inestabilitat global i a enfortir la integració de les economies europees. A més, no ha deixat d’augmentar el seu paper vehi-

cular en el comerç i en les finances internacionals. A llarg d’aquests anys hem pogut veure com l’euro es feia més fort, no només al costat d’un dòlar americà debilitat, sinó també d’una lliura esterlina cada dia més distant del centre de gravetat de les finances mundials. El desè aniversari de la moneda única va coincidir amb l’entrada d’un nou soci: Eslovàquia. Amb 5,4 milions d’habitants és el país més pobre de l’àrea de l’euro, amb el 71% del PIB brut per cap de mitjana de la Unió Europea. D’altra banda, els eslovacs ja han vist els beneficis ja que és l’única moneda de la regió que no s’ha debilitat des que el canvi va ser fixat a 30,126 corones per euro. La crisi, en canvi, ha tirat per terra les aspiracions de països com Hongria, Polònia o la República Txeca. Els experts vaticinen que seran necessaris anys abans que el Banc Central Europeu torni a obrir les seves portes.

L’euro de la discòrdia En aquests gairebé 11 anys de vida, l’euro ha generat taxes d’interès més baixes -els tipus han caigut al 5% de mitjana davant del 9% dels anys 90-, s’ha

estimulat el comerç intern degut a la desaparició de les despeses lligades al tipus de canvi, representant aquest un terç del PIB de l’eurozona, quan suposava una quarta part fa deu anys. A més, l’euro ha creat 16 milions de llocs de treball, ha rebaixat la taxa d’atur i ha millorat el dèficit públic dels països membres. Malgrat aquests avantatges, els ciutadans segueixen sense estar massa convençuts de les virtuts de la moneda única. Una gran majoria considera que l’euro va contribuir a l’encariment dels productes. En canvi, la comissió insisteix a dir que això no és cert i ho demostra amb dades: des de 1999 a 2007, la inflació va pujar de mitjana un 2,1% anual en els països de l’eurozona, només una dècima per sobre de l’objectiu que s’havia marcat el Banc Central Europeu. De fet, canviar la percepció del ciutadà és una de les assignatures pendents dels líders comunitaris. Tot i que n’hi ha d’altres, com el creixement econòmic, que en aquests deu any s’ha situat

A part del sentiment popular que associa l’euro a la pujada de preus, com ha afectat la moneda única l’estat espanyol? Els analistes coincideixen en què l’euro ha permès a Espanya créixer més, però també ha propiciat un increment dels desequilibris en l’economia del país. Amb l’entrada de l’euro, es va perdre la potestat sobre la política monetària a favor del BCE, que ha mantingut en aquests últims anys el tipus d’interès molt baix. Això ha permès créixer notablement per sobre dels socis europeus però, d’altra banda, el tipus era potser més baix del que hagués estat desitjable. Conseqüentment, Espanya és un dels països amb major inflació de l’eurozona, el que suposa pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors i disminució de competitivitat dels nostres productes a l’exterior. En canvi, el creixement sostingut durant aquests anys ha suposat per Espanya un augment de la credibilitat internacional, i per tant ha facilitat la transferència de capital des de la Unió Europea.

L’EURO, A FONS • És la moneda oficial de 17 dels 27 estats membres de la Unió Europea. • Utilitzada diàriament per part d’uns 327 milions d’europeus. • Els països de l’eurozona són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta i Portugal. Tot i que també es fa servir de forma pactada a: Andorra, Ciutat del Vaticà, Mònaco, Montenegro i San Marino. • Prèviament s’havien contemplat altres denominacions com: ecu, franc o florí. • El símbol € s’inspira en la lletra èpsilon (ɽ) de l’alfabet grec. Es va triar aquest símbol com a referència a la inicial d’Europa. Les dos línies paralleles fan referència a l’estabilitat dins l’àrea euro. • Cada bitllet té un estil arquitectònic: 5 (Clàssic), 10 (Romànic), 20 (Gòtic), 50 (Renaixement), 100 (Barroc), 200 (Modernisme) i 500 (Contemporani).


ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

Recerca i selecció de professionals i directius. Avaluació psicològica i competencial. Consultoria en RRHH. “Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

Máxima exigencia en la calidad del servicio. Innovación continuada en la metodología de trabajo. Análisis en profundidad del perfil profesional y personal de los candidatos. Agilidad en la resolución de los procesos. Ser colaboradores expertos, fiables, discretos, próximos y leales de nuestros clientes. Sentido de la ética profesional en todas las actuaciones con clientes y candidatos

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona . Tel.: 93 412 33 99 . www.abr.es

ABR

ABR


68

FINANCES / Crisi financera

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LES TITULITZACIONS VAN PERMETRE EMPAQUETAR BONES I DOLENTES HIPOTEQUES

L’obscur origen de la crisi La concessió d’hipoteques escombraria, la mancança de liquiditat i la desconfiança interbancària van ser la metxa que va fer esclatar la crisi financera. La metralla estava formada per uns productes financers opacs i poc regulats estesos i repartits per tot el món. BEGOÑA GIMÉNEZ

Calia recuperar-se de la bombolla tecnològica, de la crisi punt. com, i de la davallada borsària que va seguir l’atemptat a les Torres Bessones de l’11 de setembre. Els Estats Units havien de sortir de la recessió i vendre pisos i hipoteques va ser la fórmula més senzilla. Però és clar, vendre hipoteques quan el preu del diner és tan baix, no resulta rendible, i per guanyar-ne, els bancs van haver de multiplicar les seves vendes. Els bancs es van atrevir a concedir crèdits més riscosos però amb els quals podrien cobrar majors interessos. Com que estaven en ple boom immobiliari, demanda d’hipoteques per la compra d’habitatge no faltava. I a qui van vendre? Als que res no tenien: els anomenats NINJA (no income, no job, no assets) és a dir, persones sense treball ni ingressos fixos ni cap propietat. Als EUA, que tot ho classifiquen, tenen un sistema de puntuació per als clients d’hipoteques segons el seu risc d’impagament. Els prime, són els que assoleixen al menys 620 punts. Els que arriben als 850 punts, són els superprime, i aquest paguen pocs interessos i comissions. Els clients amb hipotques subprimes, són aquells que tenen menys de 620 punts i ens podem trobar, fins i tot, amb hipoteques valorades en poc més de 300 punts. Com pagarien aquests, si realment no tenien treball ni ingressos coneguts? Per als comercials de les hipoteques era més important la venda de la hipoteca que no el cobrament en si de l’habitatge i a més, com que l’economia anava tan bé, tothom confiava que al final se’n sortiria: si no trobava feina, sempre podria vendre’s la propietat hipotecada ja que en aquella època, el valor de l’habitatge ascendia vertiginosament mes a mes. Segons un estudi publicat pel diari econòmic Wall Sreet Journal, el 29% de les hipoteques signades el 2006 als EUA van ser d’alt risc. Però a principis de 2007, la bombolla immobiliària es va

començar a desinflar. Les vendes van disminuir, la construcció es va paralitzar, l’atur va augmentar i com tot peix que es mossega la cua, la morositat es va elevar i totes aquelles hipoteques subprime que s’havien concedit anys enrere, es van comportar com a tal, de manera riscosa. Va ser llavors que el sistema financer començà a sentir els primeres símptomes de la greu crisi mundial que s’estava gestant. Part del problema va començar quan els bancs, per donar tots aquests préstecs, es van anar quedant sense liquiditat i van començar a recórrer a la banca estrangera per demanar crèdits. Per altra banda, com les normes de Basilea exigeixen a les entitats bancàries un cert equilibri entre els crèdits que concedeixen i els que demanen, entre el seu actiu i el seu passiu, se’ls va acudir realitzar titulitzacions. Les Mortgage-Backed Security (MBS) són actius creats quan una institució financera decideix vendre part del seu portafolis d’hipoteques a inversors com a paquets on hi trobem de tot tipus: primes i subprimes. L’encarregat de comprar aquests actius són els conduits, unes entitats filials dels propis bancs però que no són societats, només són fons. Aquest sistema permet els bancs netejar els seus balanços, continuar oferint hipoteques i fer que siguin els conduits els encarregats de desfer-se del deute i de córrer els riscos quan la gent deixa de pagar l’habitatge. Per aconseguir finançament, aquestes entitats contracten els serveis de Bancs d’Inversió que poden vendre les MBS a altres fons d’inversió, asseguradores, societats de capital risc, etc. Però per operar en aquest àmbit calia que una agència les classifiqués i indiqués a la resta del sector la qualitat del seu producte i per tant, dels riscos que es corren en adquirir algun dels seus actius. Però les agències de rating (de qualificació creditícia) no van acabar de complir molt bé la seva missió.

El 29% de les hipoteques concedides als EUA el 2006 eren d’alt risc, segons el Wall Street Journal El Credit Default Swaps és una assegurança per si l’actiu inclou moltes hipoteques tòxiques I és que els gestors de les MBS, perquè no es notés tant els riscos que s’assumien amb la seva adquisició (val a dir que les rendibilitats també eren molt elevades) van idear un altre concepte de requalificació basat en diferents trams, el que es coneix com a tranches, i cadascú adquireix una qualificació diferent. Per acabar d’embrollar el tema, les MBS passen a ser CDO, Obligacions de Deute Colateralitzat. I per complementar el paquet, s’inventen els CDS, Credit Default Swaps, que són una mena d’assegurança per si l’actiu incloïa molts futurs impagaments. Aquests productes van ser comprats en un primer moment per hedge funds, a la vegada que fons de renda fixa i plans de pensions compraven participacions dels primers. Uns altres fons van comprar a aquests últims i així successivament i a poc a poc, el producte es va dispersar i cada hipoteca escombraria tenia virtualment milions de petits partícips que no tenien ni idea que en el seu pla existia aquest producte de caràcter tòxic. Però quan els problemes comencen a fer-se evidents, ningú vol comprar ni MBS ni CDO ni res relacionat amb la titulització d’hipoteques. Però com tampoc està molt clar on estan ficades aquestes titulitzacions es genera una total desconfiança i els bancs deixen de prestar-se diners amb la consegüent pèrdua de liquiditat. Aquest va ser l’origen. La crisi està servida.

Les agències de rating no van aconseguir fer una valoració real dels riscos. / ARXIU

ELS FRAUS QUE LA CRISI VA DESTAPAR

El frau piramidal de Madoff A mitjan del mes de desembre de l’any passat, una notícia se sumava a l’allau d’informacions relacionades amb la crisi financera i afegia una mica més de desànim al negativisme generalitzat. En aquest cas, la notícia tenia nom propi: Bernard Madoff, el major estafador del nostre segle, ex-president del Nasdaq. Amb un increïble muntatge piramidal, se sospita que va estafar més de 50.000 milions d’euros. Les rendibilitats les pagava amb els diners que aportaven nous clients. Només invertia una part. I no ho va fer en un any ni en dos. Quaranta anys va estar enganyant bancs, rics, famosos i ciutadans anònims que invertien els seus pocs o molts estalvis en algun dels productes tòxics (això ho van saber després) que gestionava el famós agent de Wall Street. En realitat es tractava d’un producte molt exclusiu que vehiculava mitjançant hedge funds, és a dir, fons d’inversió lliure que es caracteritzen per estar poc regulats, per la seva capacitat per aplicar estratègies riscoses i la recerca d’altes rendibilitats en qualsevol situació de mercat. A Espanya es calcula que es podrien haver estafat fins a 3.000 milions de dòlars, segons informa Europa Press, als clients d’Optimal, la gestora de hedge funds del Santander.

Informació privilegiada Un any després del cas Madoff i més de dos des de l’inici de la crisi, els escàndols de fraus i delictes financers se succeeixen, especialment als EUA. Els gestors Mark Kurland i Raj Rajaratnam, que manejaven 7.000 milions de dòlars en inversions, van ser detinguts el passat mes d’octubre, junt a quatre persones més, per ús indegut d’informació privilegiada. Manipulant informació d’empreses com Google, Hilton o Sun Microsystems i actius financers, van aconseguir uns 20 milions d’euros fraudulents. Segons va publicar l’agència Bloomberg, les autoritats d’EUA tenen previst llançar una ofensiva per acabar amb aquests tipus de delictes financers.


L'ORGANITZACIÓ QUE FA AVANÇAR EL PENEDÈS

més de 1.500 associats formació empresarial assessorament a mida serveis i avantatges projectes territorials

patrocinadors:

connecti amb nosaltres

www.uepenedes.com


70

FINANCES / Evolució de la borsa

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

L’IBEX 35 ES TROBA ARA ALS MATEIXOS NIVELLS QUE FA 10 ANYS

La borsa recupera el pols Si bé és cert que la crisi mundial financera va fer caure la Borsa de manera fulminant, també cal reconèixer la seva capacitat de recuperació. Ara l’optimisme planeja pel parquet i empreses i inversors coincideixen en les seves expectatives i fan pujar els índex borsaris de tot el món.

BEGOÑA GIMÉNEZ

La borsa està a punt d’assolir el seu màxim anual si no és que ja ho ha fet quan es publiqui aquest article. Una onada d’optimisme recorre els diferents mercats borsaris i si no passa res de nou, la tendència és de continuar millorant. “Hi ha un optimisme que s’encomana i que és positiu, perquè la borsa està transmetent confiança i per tant, els resultats que estan donant les cotitzades són bons a nivell de tota Europa” assegura Cristina de Torres, directora de mercat de capitals de PricewaterhouseCoopers (PWC). En concepte de dividends, les empreses han pagat 25.324 milions d’euros, augmentant en un 15 per cent el pagament als inversors en comparació als nou primers mesos del 2008. A més, la devolució de primes d’emissió ha superat els 836 milions d’euros, multiplicant per quatre l’import pagat l’any anterior. Pel que fa a les sortides a borsa, cal destacar que el seu valor global als mercats europeus ha pujat aquest trimestre després de dos anys de continus descensos, segons l’Observatori Europeu d’OPV que elabora trimestralment la consultora PWC. De moment, a Espanya han debutat dues empreses a la borsa: la cons-

Els mercats fan el possible per passar pàgina a la crisi del 2008, després d’un any fatídic a la borsa Des de l’any 1998 que l’Íbex 35 no gaudia d’una alça i un rendiment tan grans tructora San José, que ho ha fet al mercat continu i la productora d’audiovisuals Zinkia, qui, per altra banda, ha estrenat el Mercat Alternatiu Borsari. “El que veiem a Europa s’acaba traslladant a Espanya i els mercats alternatius són els que estan resultant més atractius”, explica De Torres. També Imaginarium planeja sortir al MAB el proper any i altres empreses estudien la seva sortida a borsa per al proper exercici, com ara Spanair, Amadeus o Renovalia. Per a De Torres, la millora de les sortides a borsa s’estendrà, almenys, fins l’estiu de 2010. Veiem que els mercats fan el possible per passar pàgina a la crisi de 2008. Recordem que

aquest any, la borsa va viure el pitjor any. L’Ibex va reduir el seu volum de negoci en els onze primers mesos de l’any en un 24%, fins els 1,2 bilions d’euros, i va dividir a la meitat els punts amb què va començar el 2008, passant de 15.182 sencers als 9.195,8 punts a finals d’any. Res a veure amb els anys precedents. El 2006 la borsa va batre rècords històrics en rendibilitat, liquiditat, capitalització i contractació. Des de l’any 1998 que l’Ibex 35 no gaudia d’una alça i un rendiment tan grans. La capitalització de les companyies cotitzants va superar per primera vegada el bilió d’euros. La contractació també va superar aquesta xifra i el volum de negocis va augmentar un 31% respecte l’any anterior. Durant aquell any, 10 noves empreses (entre elles Corporación Dermoestética, Parquesol, Astroc Mediterráneo i Técnicas Reunidas) van ingressar al mercat borsari captant 3.000 milions d’euros. Dades que contrasten amb les de 2008, quan només la Caixa del Mediterrani, CAM, va sortir a borsa. L’any 2007 també va ser un gran any en termes d’OPAs i OPVs. Altres 10 empreses es van estrenar a borsa, amb la peculiaritat que dues d’elles, Iberdrola Renovables i Criteria Caixa Corp. van sumar un volum ini-

gualable. “Va ser un gran moment. Estàvem als rànquings mundials de capitalització i quasi també en el de sortides a borsa, almenys en volum”, recorda De Torres. I és que a Espanya encara no havia arribat amb plena força la crisi de les hipoteques subprime que va desplomar totes les borses mundials, inclosa l’espanyola uns mesos més tard. Abans d’això, la borsa i l’economia mundial venien de recuperar-se de la crisi de les empreses puntcom, empreses de base tecnològica majoritàriament relacionades amb Internet. De fet, l’any 2000 es va crear a Espanya el Nou Mercat, a imitació del Nasdaq, precisament per donar cabuda a aquests tipus d’empreses, més innovadores però també amb més riscos. Tanmateix, no va acabar de

funcionar i set anys després, va desaparèixer. Per aquella època assistíem a la globalització dels mercats financers i vèiem les primeres conseqüències de les crisis globals. Els tres primers anys del segle configuraren un cicle baixista, però el 2004, la Borsa espanyola va triplicar la pujada de les borses europees i, a finals d’any, l’Ibex ja va superar els 9.000 punts. Això malgrat els dubtes existents sobre la recuperació econòmica, l’escalada dels preus del petroli i la debilitat del dòlar enfront de l’euro. Cinc anys després ens trobem de nou en una època de recuperació. La liquiditat ha tornat i els inversors semblen animats. Els experts no temen una caiguda. Per tant, esperem que l’any vinent la borsa continuï oferint bones notícies.

LA CRISI PUNTCOM El 17 de novembre de 1999 va sortir a borsa Terra Networks, la filial d’Internet de Telefónica. Va batre tots els rècords de la història de la borsa espanyola. En el seu primer dia de cotització els títols de Terra es van revaloritzar un 184%, col·locant-se com la vuitena companyia per capitalització borsària d’Espanya i líder en serveis d’Internet a Europa. El gener de l’any 2000 Terra ja cotitzava a l’Ibex 35 i també al Nasdaq als EUA. La història de la companyia és el principal referent espanyol en allò que es coneix com a “bombolla tecnològica”. Les seves accions van arribar a pagar-se a més de 150 euros però quan Terra va abandonar la borsa, amb l’OPA d’exclusió llançada per Telefónica, els títols només valien cinc euros.

LA CRISI PUNTCOM 15231,29 14608,50 13985,71 13362,91 12740,12 12117,33 11494,53 10871,74 10248,95 9626,15 9003,36 8380,57 7757,77 7134,98 6512,19

10.2009

07.2009

04.2009

01.2009

10.2008

07.2008

04.2008

01.2008

10.2007

07.2007

04.2007

01.2007

10.2006

07.2006

04.2006

01.2006

10.2005

07.2005

04.2005

01.2005

10.2004

07.2004

04.2004

01.2004

10.2003

07.2003

04.2003

01.2003

10.2002

06.2002

04.2002

01.2002

09.2001

07.2001

04.2001

01.2001

10.2000

07.2000

04.2000

01.2000

5889,39


dbubmá!sfdvstpt!ivnbot

Selecció, Assessorament i Reorientació professional La Consultora de referència en perfils tècnics i tecnològics Experts en Recursos Humans i Tecnologia 10 anys d’experiència avalen la qualitat dels nostres serveis

Català de Recursos Humans, S.L. Via Augusta 13-15. Despatx 605. 08006. Barcelona Tel. 93.452.6464 www.catalarrhh.es


72

FINANCES / La crisi immobiliària

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

DEL BOOM IMMOBILIARI A L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA

L’habitatge es reajusta El descens del preu de l’habitatge es modera. Segurament s’inicia una nova etapa d’estabilització del sector immobiliari després de l’esclat de la bombolla i posterior reajustament. Però tot requereix el seu temps. No serà fàcil recuperar el ritme de creixement assolit durant la fase expansiva dels anys anteriors. BEGOÑA GIMÉNEZ

Molts experts coincideixen a afirmar que la crisi financera ha arribat de manera brutal a la nostra economia degut, en gran mesura, a la desproporcionada importància que va assolir el sector immobiliari i de la construcció en el conjunt de la nostra economia. A partir dels darrers anys de la dècada dels noranta, el sector immobiliari va començar a enlairar-se. L’augment de la població, el descens de l’atur i la baixada dels tipus d’interès van fer augmentar la demanda d’habitatge i, per tant, el preu d’aquest també va anar augmentant; de manera gradual al principi i de manera desordenada els darrers anys abans de la crisi. I és que en entrar al nou segle, els inversors es van adonar que la compravenda d’immobles era tant o més rendible que la inversió en Borsa o en deute públic o privat. També per aquella època, els fons immobiliaris inicien el seu propi boom. Com a dada significativa, cal fixar-se que del 1998 al 1999, aquests fons creixen un 300%, en part gràcies a la nova normativa recentment aprovada, la Llei de regulació de fons immobiliaris. A partir de l’any 2000 el sector de la construcció i l’immobiliari es constitueixen com a motor de l’economia espanyola i tothom hi tenia interessos com per no fer res per canviar aquesta situació, i tot apunta que la creació de la bombolla immobiliària va ser pràcticament inevitable. Joan Ollé Bertran, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, considera que “als poders fàctics econòmics els convenia i, per tant, ho recolzaven. Es tractava de laisser faire laisser passer, és a dir, desregulant al límit i si alguna cosa estava regulada desfer-ho, la saviesa de les lleis naturals i del mercat per si sols ho arreglarien tot”. Els bancs necessitaven donar hipoteques per obtenir beneficis amb els marges tan escurats a causa dels tipus d’inte-

La importància desproporcionada que va assolir el sector immobiliari ha provocat la crisi financera A partir del 2000 el sector de la construcció i l’immobiliari esdevenen el motor de l’economia Quan la bombolla immobiliària esclata els preus dels habitatges van començar a caure en picat. Entre 2007 i 2008 es van abaixar un 6,6% rès gairebé negatius; el públic volia i necessitava comprar; les immobiliàries guanyaven molts diners; el sector ocupava treballadors; els polítics guanyaven popularitat... Com acabar amb aquest somni? Però la bombolla va esclatar i els preus dels immobles van començar a caure en picat. Entre 2007 i 2008 es van abaixar els preus un 6,6 per cent de mitjana. La demanda d’habitatge va quedar totalment aturada durant molts mesos i això va fer créixer l’estoc fins les 65.000 unitats a Catalunya, assegura l’APCE, l’Associació de Promotors de Catalunya. La baixada del preu de l’habitatge té efectes negatius en el conjunt de l’economia, el que dificulta encara més la recuperació. La construcció d’habitatge nou, no cal dir-ho, es troba pràcticament aturada. Però tot i que encara queda molt per reajustar en aquest sector, comencen a percebre’s els primers signes de recuperació. El professor de la Universitat de Barcelona i consultor immobiliari Gonzalo Bernardos explica que la demanda està augmen-

tant. “Els agents mediadors ens diuen que ja estan tenint un 50% més de vendes que el 2008, però no hem d’oblidar que encara són un 25% menys que les del 2006”. La ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor, afirma que l’increment de les transaccions immobiliàries en un 4’7% segons l’INE és una bona senyal. Però caldria incentivar la demanda per estimular el mercat, que encara està molt aturat. Joan Ollé apunta a “una rebaixa de l’IVA o ajudes al primer pagament” com a mesures per incrementar-la . De moment, els tipus d’interès baixos poden servir també d’estímul, però el BCE ja està pensant en apujar el preu del diner, i els bancs a Espanya encara no han començat a donar crèdits hipotecaris al ritme que pot necessitar la recuperació. El preu de l’habitatge també comença a estabilitzar-se i en algunes zones cèntriques de Barcelona i Madrid ja s’ha iniciat la recuperació. Els preus tornaran a pujar i la crisi passarà. El que caldrà és no oblidar la lliçó per no tornar a fer bombolles i el que és millor, detectar-les, reconèixer-les a temps i posar-hi remei si arriben a produir-se. Serà possible una cosa així?

LA NEGACIÓ DE LA BOMBOLLA Malgrat que per a molts era evident l’existència d’una bombolla immobiliària i no pocs els experts que van alertar de les conseqüències del seu esclat, d’altres la van negar durant molt temps i, fins i tot, els que menys, encara fins fa poc no reconeixien la seva existència. Així va ser recollit pels mitjans:

El Mundo, 4 de gener de 2003 Que els preus hagin crescut un 14,7% el 2002 no significa que hi hagi una bombolla especulativa al mercat immobiliari. Així ho creu, almenys, el president de la Societat de Taxació, José de Pablo Méndez. És cert que s’ha incrementat l’adquisició d’habitatges com a inversió, però “la majoria dels compradors són usuaris”, assegurava. El País, 24 de maig de 2004 Eugenio Domingo Solans, membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE), nega “rotundament” que hi hagi bombolla a Espanya. Actualitat Terra, 25 d’abril de 2005 Pablo Matos, portaveu de la comissió d’habitatge del PP: “Estic convençut que no hi ha una bombolla que pugui esclatar i crear problemes a la nostra economia”. El Mundo, 25 de novembre de 2006 Gregorio Izquierdo, director del Servei d’Estudis de l’Institut d’Estudis Econòmics: “Portem més de cinc anys en els quals alguns van equivocarse i van parlar de bombolla immobiliària i d’ajust de preus a la baixa. Certament el mercat està gaudint d’un perllongat cicle expansiu”. El Mundo, 12 de juliol de 2007 Marcos Peña, president del Consell Econòmic i Social, no tem una punxada immobiliària: “Si això passés, estaríem davant d’una desgràcia nacional, però no ho veig possible, ja que hi ha necessitats d’habitatge que exigeixen ser cobertes”.

EFECTES D’UNA CAIGUDA DEL PREU DE L’HABITATGE Preu de l’habitatge

Capacitat de finançament i la riquesa de les famílies

Capacitat de finançament d’entitats financeres

Capacitat de finançament i la riquesa de les empreses

Preferència per la liquiditat

Oferta de crèdit

Taxa de morositat

Consum i inversió en habitatge

Inversió i producció Atur Efectes directes

Efectes indirectes

Font: Documents d’Economia de “la Caixa”, n. 12. Autor: Oriol Aspachs-Bracons. Febrer de 2009. / ARXIU


74

FINANCES / Entitats catalanes

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

CATALUNYA HA ESTAT LA PRIMERA EN FUSIONAR LES SEVES ENTITATS

Catalunya, model en el mapa de fusions Mentre que a la resta de l’Estat les caixes d’estalvi continuen, i per a moltes s’inicien, les negociacions per trobar amb qui fusionar-se, a Catalunya el nou mapa financer està ja molt avançat. No hi ha res definitiu i, no cal dir-ho, nous actors podran participar encara en el joc de les fusions, integracions i absorcions però de moment, sembla que Catalunya ha fet els seus deures pel que fa a la reordenació del sistema bancari.

La reordenació bancària obligarà les caixes a tancar oficines i ajustar plantilles per ser més competitives BEGOÑA GIMÉNEZ

De les més de quaranta caixes d’estalvi que existeixen a l’Estat espanyol, poques han fet els deures tan ràpid i de manera tan discreta com les catalanes. Almenys sobre el paper. Al mes de juliol ja sabíem la fusió de Caixa Terrassa amb la de Manlleu i Sabadell, equip al qual poc després s’uniria Caixa Girona per donar lloc a la vuitena caixa espanyola amb 35.000 milions d’euros sumant tots els seus actius. La segona gran integració és la protagonitzada per Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. L’entitat resultant serà la quarta de l’Estat amb un volum d’actius de 81.000 milions d’euros. Pel que fa a les altres dos petites, Caixa Laietana i Caixa Penedès, encara estan estudiant possibles aliances entre elles o amb terceres. La Caixa, com a primera entitat de tot l’Estat, s’ha volgut mantenir, de moment, al marge de tot aquest ball de fusions.

Procés lent Tots aquests moviments, increïblement complicats per les implicacions polítiques i econòmiques que comporten, a Catalunya s’han desenvolupat d’una manera força ràpida, comparat amb la resta de l’Estat, on pràcticament tot continua igual que fa uns mesos. A excepció de la fusió virtual de Caja Canarias amb Caja Navarra i la integració d’Unicaja, Caja Jaen i Caja Sur en una nova entitat –Unicajasur–, res no ha canviat, almenys de manera oficial, tot i que moltes altres caixes es troben al bell mig del procés d’integració. Però per més que ho vulguin dila-

Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona demanaran 1.315 milions d’euros al FROB. / ARXIU

tar en el temps, la reordenació del sistema bancari i més concretament de les caixes d’estalvi és una realitat de la qual pràcticament cap entitat podrà escapolir-se. Per al governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, “almenys una quinzena s’hauran fusionat d’aquí a la primavera”.

Els reajustaments A ningú se li escapa que totes aquestes fusions impliquen un reajustament de les seves plantilles i el tancament d’oficines. En el període 19992003, mentre que els bancs reduïen el nombre de treballadors i d’oficines, les caixes van haver d’augmentar la plantilla degut a la seva estratègia d’expansió. L’objectiu de la majoria d’entitats era expandir-se geogràficament i obrir més i més oficines, també per complir el seu objectiu d’estar ben a prop del client. “El sector financer espanyol ha crescut de forma accelerada i excessiva i la debilitat de certes institucions i la sobrecapacitat del sector són impediments per a la recuperació i creixement futurs”, va advertir Juan Asúa, director d’Espanya i Portugal de BBVA durant la trobada d’experts que va tenir lloc el mes passat a la

fira Borsadiner. Les caixes d’estalvi s’han caracteritzat per cercar la proximitat amb el client i l’establiment de relacions a llarg termini i això les ha obligat a obrir sucursals i establir caixes arreu del territori. A Espanya existeixen 1,2 sucursals bancàries per cada mil habitants, mentre que a Alemanya ni arriben a les 0,5 i al Regne Unit, a les 0,2 oficines. A la mateixa trobada de professionals de Borsadiner, el director general adjunt executiu de La Caixa, Tomàs Muniesa, va afirmar que “el sistema financer hauria de reduir les seves despeses d’explotació en un 20% per mantenir els nivells de solvència actuals i aconseguir que la rendibilitat del sistema financer sobre recursos propis es mantingui en el 13,7%.”

lització de les entitats amb un bon múscul financer”, gràcies a fons com el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), encara no estrenat. Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa ja han aprovat per unanimitat el seu Pla d’Integració i han acordat demanar al FROB l’import de 1.315 milions d’euros. Tot i que les entitats sempre han volgut mantenir l’esperit localista, la competència i l’expansió internacional les va obligar a sortir-se del negoci tradicional, la captació de dipòsits i la concessió d’hipoteques, per apropar-se a d’altres activitats com les participacions industrials. Però malgrat aquesta ampliació del negoci, les caixes sempre han mostrat una gran depen-

dència del sector immobiliari, i això ara els està passant factura. “Estem patint un ajustament més ràpid i intens com a conseqüència de la nostra major dependència del sector immobiliari i superior endeutament de les empreses i famílies”, afirma Asúa. Amb la reordenació bancària, les caixes tornen al seu territori. Les catalanes hauran de tancar oficines i es desfaran sobretot d’aquelles que es troben fora de la comunitat autònoma. Per la seva banda, els sindicats ja han començat a mobilitzar-se per aconseguir les millors condicions per les persones que es quedaran sense feina a causa de les fusions. El passat 18 de novembre es van manifestar treballadors de Caixa Catalunya, Manresa i Tarragona per exigir un millor acord per la prejubilació o les baixes voluntàries que es demanen als 1.800 treballadors dels quals haurà de prescindir la nova entitat resultat de la fusió. Les negociacions de les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona estan menys avançades però ja han establert la xifra de 629 persones de les quals s’haurà de prescindir.

REPRESENTATIVITAT ÒRGANS DE GOVERN

60,00% 20,00% 20,00%

RESULTATS NETS 2008 (EN MILIONS D’EUROS)

El fons d’ajuda El director general de la CECA, la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi, aposta per una “major capita-

Caixa Catalunya

193,7

Caixa Terrassa

36,5

Caixa Manresa

26,3

Caixa Manresa Caixa Tarragona Caixa Catalunya

Font: Elaboració pròpia

DADES TANCAMENT 2008 (EN MILIONS D’EUROS) Caixa Girona

Caixa Manlleu

Caixa Terrassa

Caixa Sabadell

6.886

2.501

10.659

11.886

Recursos propis

683

197

1.090

981

Resultats nets

26

6

49,5

42

Volum de dipòsits


76

FINANCES / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

COMPRAR EN TEMPS DE CRISI POT SER UNA GRAN OPORTUNITAT

Què fan les empreses que aprofiten les oportunitats de la recessió? Enmig de la recessió es interessant analitzar les transformacions que s’estan produint en el teixit empresarial. El mapa de molts sectors està canviant substancialment, tant per la dinàmica general de cada sector, com per les estratègies concretes de les empreses.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Canvis en el sector La facturació de les empreses, en general, s’ha reduït. A la majoria de sectors, les caigudes en els nivells de facturació són importants. Hi ha casos, com el sector immobiliari, l’automòbil o la publicitat on la caiguda supera el 50%. En d’altres sectors, com el tèxtil o l’alimentació, per exemple, la caiguda està al voltant del 10%. Finalment, hi ha sectors en què les vendes estan estabilitzades (sanitat, editorial...) i d’altres on hi ha increments (obra pública, formació...). Per altra banda, hi ha sectors on s’estan produint transformacions radicals, com a conseqüència de fenòmens tan diversos com els canvis tecnològics (venda de viatges per internet, llibre digital...), la globalització (automòbil...), la generalització del model low-cost (moble, línies aèries...) o les concentracions empresarials (caixes d’estalvis...). Els canvis dins de cada sector depenen molt de com reacciona cada empresa i de quina estratègia implementa.

Estratègia financera conservadora Una característica comuna a la majoria d’empreses que perduren en el temps és que gaudeixen d’un nivell alt de capitalització. És a dir es tracta d’empreses que financen la major part de les seves inversions amb aportacions dels

Cal que la cultura de l’empresa estigui enfocada cap a la innovació, promovent la creativitat Un alt nivell de capitalització pot assegurar la supervivència i èxit de l’empresa

accionistes o amb els recursos generats per elles mateixes. Per tant, es tracta d’empreses conservadores en temes de finances. Analitzant les empreses que estan tancant o entrant en concursos de creditors s’observa que en la majoria dels casos es tracta d’empreses molt descapitalitzades. És a dir, que funcionen amb aportacions insuficients dels seus accionistes. Amb nivells excessius d’endeutament no es pot funcionar amb normalitat. L’empresa ha de tenir una estructura financera adequada per evitar que la gerència perdi concentració en relació amb el que realment és important: els productes, els clients, els empleats...

Empreses que compren enmig de la recessió Aquelles empreses que han estat conservadores en els anys de bonança, és possible que es trobin en una posició en la qual els sobri liquiditat i tinguin un baix nivell d’endeutament. Llavors poden aprofitar-se d’oportunitats que porta la recessió, tals com comprar immobles amb descompte o comprar empreses a un bon preu. Això es el que estan fent empreses com Bon Preu (acaba de comprar Intermarché) o Taurus (acaba de comprar Windsor).

La crisi està generant situacions difícils per a moltes empreses. / ARXIU

Empreses amb models de negoci flexibles Hi ha empreses que estan aconseguint créixer enmig de la recessió gràcies a un model de negoci guanyador. És el cas d’empreses com Desigual, que el 2009 està veient com les seves vendes creixen un 70%, o Mango que segueix obrint botigues en tot el món i ja ha sobrepassat els 1.229 punts de venda. Altres empreses d’aquest sector que estan aguantant bé la crisi són Sita Murt i Rosa Clará. El cas d’aquestes empreses és especial perquè ho estan aconseguint en un sector especialment complicat, el tèxtil. Una vegada s’aconsegueix un model de negoci que funciona és fonamental que la innovació el vagi adaptant als canvis que es produeixen en el mercat. Però la innovació no es produeix per casualitat. Cal que la cultura de l’empresa estigui enfocada cap a la innovació, per això cal promoure la creativitat i no castigar les persones que assumeixen riscos.

La revisió del model de negoci ha de permetre que l’empresa disposi d’avantatges competitius. En uns casos, l’avantatge competitiu ha d’ésser en costos. En uns altres ha de ser a través del disseny, la marca, la qualitat o la diferenciació. Hi ha empreses que aconsegueixen avantatges competitius amb els sistemes d’informació. La Caixa o Caprabo, per exemple, tenen un sistema de coneixement sobre els seus clients que els permet fer campanyes de màrqueting molt personalitzades i amb grans resultats.

Innovar en producte També hi ha empreses que estan innovant molt en producte sobretot en sectors amb bones perspectives de futur com Internet (vendes, formació… ), noves tecnologies de la informació i la comunicació, serveis a les persones ( fitness , wellbeing , assessorament en compres, assessors d’imatge…), reciclatge, actuacions medi-

ambientals, productes per a segments específics de la població (tercera edat, celíacs, vegetarians…).

Conclusions La crisi econòmica genera situacions difícils per a moltes empreses, però al mateix temps proporciona grans oportunitats. Les empreses que aprofiten aquestes oportunitats normalment es basen en la innovació i en les finances conservadores. L’estratègia financera conservadora els permet disposar de recursos per efectuar compres a bon preu. Per altra banda, compten amb models de negoci guanyadors i flexibles que els permeten innovar en processos i productes i així estan aconseguint incrementar la seva quota de mercat. Les empreses que aposten poc per aquests dos eixos (finances conservadores i innovació) com Habitat, Martinsa o Immobiliaria Colonial són les que tenen més dificultats per evitar el concurs de creditors.


78

REPTES / Pimes

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EL 99% DE LES EMPRESES CATALANES SÓN PIMES

Reduir costos i obrir mercats, la possible recepta per sortir de la crisi A Catalunya, es calcula que hi ha unes 530.000 empreses que encaixen en l’anomenat format pime, un nombre que gairebé representa la totalitat del teixit empresarial. L’actual situació de crisi fa replantejar-se més que mai els reptes i les solucions per afrontar diverses realitats com són la forta caiguda de vendes, la manca de finançament, la futura pujada de l’IVA i poca flexibilitat pel que fa al marc laboral. El panorama pot sembla desolador, però hi ha solucions i reptes que poden ajudar a sortir-ne. nic però difícilment aplicable a molts negocis”. També és interessant obrir noves vies de diàleg. “Cal trencar l’absurd monopoli de sindicats i patronal que no representen ningú, i obrir vies de negociació directes amb la seva gent. Això implica també canviar el marc legal laboral pensat per ser controlat pels sindicats i la patronal actuals, no representatius”, afegeix el professor d’Esade.

Cal guanyar dimensió per internacionalitzarse i reduir dependència del mercat espanyol ARIADNA BOADA

En el moment actual coincideixen una crisi financera, global i sense precedents, que ha introduït la desconfiança en els mercats internacionals, i una crisi econòmica pròpia d’un canvi de cicle, que s’ha accelerat precisament per aquesta crisi financera global i que, en el cas de Catalunya, ens pot portar al creixement negatiu després d’un dels períodes més pròspers i llargs que hagi viscut mai l’economia del país. En general, les empreses es troben molt afectades per la caiguda brutal del negoci, que de mitjana es podria situar al voltant del 60% respecte el 2007. A més de la caiguda de vendes, les pimes, tal com expressa un empresari català, “estan pagant les conseqüències de no haver planificat el futur i de no haver analitzat el rendiment i els riscos de determinades operacions amb la banca”. Davant aquest panorama, hi ha qui recorda que actualment les empreses es troben sense eines per fer front als problemes reals. Per la seva part, el professor d’Esade i especialitzat en estratègia de pime familiar, Ignacio Mur explica que actualment les empreses “no tenen eines eficaces per afrontar l’ajustament derivat de la caiguda de la xifra de negoci”. Els expedients de regulació d’ocupació (ERO), segons ell, no serveixen: “Són pa per avui i gana per demà. Servirien si confiéssim en una recuperació

Les empreses han d’ajustar costos d’explotació i buscar eines eficaces. / ARXIU

del mercat a curt termini, però ara és utòpic”. Cal recordar que un 99% de les empreses a Catalunya són pimes, la majoria de les quals pertanyen al sector serveis. Diversos empresaris consultats coincideixen a dir que tenen la sensació d’estar “abandonats”. D’una banda, la banca sembla que no vol cedir en facilitar el crèdit, d’altra, el marc laboral és “absolutament rígid i destructor d’empreses”. Ignacio Mur és bastant dur respecte el

paper de les Administracions. “No generen l’estat d’opinió realista i autèntic sobre la gravetat de la crisi que ajudi l’empresari a ajustar costos i sobreviure”. A més, recorda que “els sindicats i patronals han imposat convenis nacionals inasumibles per a les pimes”, assenyala.

Reduir costos i despeses Sembla evident que entre els principals reptes de l’empresa catalana pels propers anys hi ha el d’ajustar els costos d’ex-

PIB I DEMANDA INTERNA

plotació a uns mercats reduïts i empobrits. És a dir, reduir costos i despeses per baixar preus sent competitives. Ignacio Mur afegeix que “també és important organitzar-se i guanyar dimensió per internacionalitzar-se i reduir dependència del mercat espanyol”. Una altra de les mesures que caldria posar sobre la taula és la de buscar solucions millors per a les necessitats de sempre o noves necessitats, tot i que Mur assegura que “és molt bo-

Sens dubte, les empreses han d’aprendre a guanyar dimensió, sempre en la direcció d’arribar directament al client. Però entre les solucions, cal discernir entre les empreses que estan en sectors on la crisi no afecta, és el que s’anomena mercats anticíclics, com és el cas de sectors com el farmacèutic o el de diagnòstic. També aquí prenen especial importància els mercats exteriors. Qui ara exporta el 80% de la seva producció, notarà menys la crisi que si ven la seva totalitat en territori espanyol, i per tant, depèn d’un sol país. Per últim, Mur recorda que també notarà menys la crisi aquelles que han sabut “absorbir negoci del seus ex competidors, sense diners, ja que comprar amb diners ho sap fer qualsevol”.

SECTOR EXTERIOR (BÉNS I SERVEIS)

6%

10% 9%

5%

8% 7%

4%

6% 5%

3%

4% 3%

2%

2% 1%

2002

2003

2004

Demanda interna

2005

2006

1%

2007

2002

2003

Importació

PIB Font: IDESCAT

2004

2005

2006

2007

Exportació Font: IDESCAT


English for Management Anglès per Direcció En un món global l’anglès és un factor clau. Inverteixi el seu temps en millorar i aprendre Anglès.

In a Global World English is a key factor. /ŶǀĞƐƚLJŽƵƌƟŵĞŝŶ improving and learning English.

englishservices.info@gmail.com


80

REPTES / Empresa familiar

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EL POTENCIAL DE L’EMPRESA FAMILIAR

L’empresa familiar, o com la unió fa la força en temps de crisi El 65% de les empreses catalanes són familiars, representen el 57,1% de la població activa i generen el 54,9% de les vendes generades a la comunitat. NATÀLIA PASTOR

El tarannà prudent assumit generació rere generació ha enfortit l’empresa familiar davant la crisi o, si més no, l’ha fet més resistent. Segons les conclusions d’un estudi elaborat per l’escola de negocis IESE, l’empresa familiar té una vida empresarial més llarga que l’empresa no familiar. En concret, posen de relleu que les empreses familiars que facturaven més de 50 milions l’any 2005 tenien una antiguitat mitjana de 35 anys, per sobre dels 31 anys de mitjana de l’empresa no familiar espanyola. Tot i que durant els darrers anys el nombre de noves empreses que facturen més de 50 milions ha caigut, cal destacar que un 14% de les empreses familiars té una vida empresarial superior als 60 anys, respecte l’11% registrat per les empreses convencionals. Dades com les anteriors il·lustren, segons els autors de l’estudi de l’IESE, la preocupació de les empreses familiars per la supervivència i els plans a llarg termini.

El sentit de pertinença i lleialtat són els grans aliats de la competitivitat del negoci familiar En temps de crisi, a Catalunya l’empresa familiar lidera el desenvolupament econòmic

Un 14% de les empreses familiars té una vida empresarial superior als 60 anys. / ARXIU

met el director de l’entitat de recolzament de l’empresa familiar fruit de l’aliança entre Segasco, l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) i el Consell Superior de Cambres. Tot i així, destaca Cebrián, “les empreses dirigides per una o més famílies són més resistents a la crisi gràcies a un apalancament més reduït i perquè les seves estratègies es solen basar en el mitjà i llarg termini”.

Llaços més resistents Segons dades de l’Institut de l’Empresa Familiar, la facturació global de l’empresa familiar és de 100.000 milions d’euros, l’equivalent a l’11% del PIB espanyol. L’empresa familiar és responsable, de fet, de donar feina a més de 300.000 persones. Atenenent el cas català, tot i que no es disposen de dades concretes relacionades amb l’evolució de l’empresa familiar durant la crisi econòmica, Alfonso Cebrián, director de la Fundació Nexia, ha explicat a Món Empresarial que cal tenir en compte que el 65% de les empreses catalanes són familiars, representen el 57,1% de la població activa i generen el 54,9% de les vendes generades a la comunitat. “És fàcil entendre que la crisi també està provocant grans dificultats en aquest tipus d’empreses”, ad-

De tota la vida Sens dubte, representar el 65% del PIB català ha situat l’empresa en una posició privilegiada per a liderar el desenvolupament econòmic en temps de crisi. De fet, l’empresa familiar compta amb millors índexs d’imatge respecte de les empreses no familiars. La qualitat dels productes, el tracte en les relacions comercials i el contacte amb els clients i proveïdors fan que, segons dades de l’IEF, un 49% de les persones enquestades valori la imatge de l’empresa familiar per sobre de les que no ho són. El model familiar és, a més, rendible. Segons la mateixa institució, tot i que l’empresa familiar representa el 30% de la capitalització borsària, el 50% de les empreses espanyoles que cotizen a la borsa són

familiars. “Darrerament, les poques bones notícies econòmiques que ens arriben estan relacionades amb aquest tipus d’empresa, i i això no és casualitat, ja que la seva vinculació al territori, el compromís i responsabilitat són més ferms que en moltes multinacionals”, valora Cebrián.

El compromís guanya al finançament Amb tot, el principal repte de l’empresa familiar també està estrictament relacionat amb la supervivència i gira en torn el relleu generacional i el compromís de la família propietària amb el projecte empresarial, malgrat l’apalancament financer existent. “És per això que la família que sap mantenir-se unida i es prepara, es veurà reforçada per la crisi”, explica el representant de la Fundació Nexia. El sentit de la responsabilitat patrimonial innat en la família empresària, la flexibilitat i adaptabilitat, han guanyat pes en la balança de l’èxit i la continuïtat. El sentit de pertinença i lleialtat són els grans aliats de la competitivitat del negoci familiar que acostuma a mantenir els càrrecs directius durant molt més temps que la resta d’empreses.

Menys pressió fiscal Per últim, cal destacar que tot i que s’han assolit importants avanços tant a nivell nacional com a nivell autonòmic, segons dades provinents de l’Institut Empresa Familiar, el marc fiscal de l’empresa familiar presenta un elevat grau de fragmentació segons la comunitat autonòmica que s’analitza. El traspàs del patrimoni comporta encara un gravamen diferent segons el lloc de residència de la família, tot i els esforços per unificar criteris. Existeix, segons

aquesta entitat, un marge per a realitzar noves millores per a reduir la pressió fiscal a què estan sotmeses aquest tipus d’empreses, a les quals s’afegeix la lluita per a encetar una reforma del mercat laboral que, segons declaracions del president de l’IEF, Simón Pedro Barceló durant el XII Congrés Nacional de l’Empresa Familiar, “no funciona”. Durant la trobada celebrada a Saragossa, Barceló sí que va felicitar l’actuació del govern central en relació amb l’ampliació de les línies de crèdit de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la llibertat d’amortització.

CICLE GENERACIONAL EN QUÈ ES TROBEN LES EMPRESES FAMILIARS ESPANYOLES

54%

18% 4% 23%

Primera generació, 23% Segona generació, 54% Tercera generació, 18%

Cuarta generació, 4%. Cinquena generació, 1%

Font: Institut Empresa Familiar.


CURSOS DE FORMACIÓN PARA EMPRESAS: Habilidades de Management y Técnicas de Apoyo a la Gestión. Marketing Gestión Comercial Marco Legal Empresarial Familia Empresaria Decisiones Estratégicas Gestión Contable y Financiera Gestión de Recursos Humanos Gestión de Calidad Gestión Ambiental Prevención de Riesgos Laborales Gestión Integrada Gestión de la Innovación Comunicación Corporativa Gestionar en la Administración Local Supply Chain & Logistics Inteligencia Emocional y Coaching Dinámicas para el Desarrollo Personal y Directivo Gestión de Instituciones Deportiva Entidades Sanitarias Inglés para el Desarrollo Profesional Informática de Gestión Formación Outdoor Training

7+7 EXECUTIVE DIRECTOR: Management Gestión Deportiva Marketing Dirección Estratégica Recursos Humanos Gestión Comercial Contabilidad Y Finanzas Familia Empresaria Gestión De Calidad

FORMACIÓN IN COMPANY: El servicio de formación In Company Training tiene por objeto proporcionar una respuesta específica e individualizada a las diferentes necesidades de formación que puedan surgir en las organizaciones. Nuestro equipo multidisciplinar de técnicos en formación, consultores y auditores, compuesto por especialistas con amplia experiencia en los diferentes sectores productivos, genera la solución más idónea para aplicar a cada uno de los casos que puedan plantearse. Passeig de Gràcia, 66 1º 1ª

08007 Barcelona (Spain) - tel. 902255200

fax 902255250


82

REPTES / Recerca

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA UNIVERSITAT I EL SECTOR SANITARI SÓN ELS PRINCIPALS CENTRES INVESTIGADORS

De la recerca d’avui en depèn el benestar del futur Insuficient. L’esforç que ha realitzat Catalunya els darrers anys en recerca i innovació ha estat notable, però encara se situa força lluny de la despesa que recomana la Unió Europea o de la que realitzen els països capdavanters com el Japó i els Estats Units. Els experts estan d’acord en assenyalar que tornar a créixer a xifres del 3% o 4% només serà possible si es desenvolupa una economia d’alt valor afegit en totes les seves branques.

Amb un 1,48% d’inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i), Catalunya se situa per damunt de la mitjana espanyola (1,27% del Producte Interior Brut) però molt per sota dels paràmetres de la Unió Europea dels 25 (1,83%) i a major distància dels Estats Units (2,61%) o el Japó (3,32%), segons dades del Departament d’Innovació corresponents al 2007. Aquest indicador (la despesa per unitat de PIB) és el més estès a l’hora de comparar l’esforç dels països en aquest àmbit. Ara mateix 43.037 persones es dediquen a la recerca i la taxa d’investigadors se situa en 6,67 per cada mil actius. Catalunya suma uns 500 productors de recerca de qualitat. En conjunt, la creació científica en forma d’articles va arribar als 42.214 en el període 2002-2006, un 46% més que el quinquenni anterior, segons l’Institut per la Investigació Científica de Filadèlfia (EUA). Una mostra més de la correcta (però insuficient) evolució: el 1996 Catalunya publicava la meitat d’articles que Finlàndia; la diferència ara gairebé és inexistent. I una última dada: Catalunya genera 73 patents per milió d’habitants, davant les 139 de la Unió Europea dels 15. És la universitat la que genera la majoria d’aquesta producció científica: el 64%, segons dades oficials; els camps en què més excel·leix són els de la bioquímica, la biologia molecular i la química analítica. A continuació se situa el sector sanitari (hospitals públics i privats, fundacions de recerca...), que suposa el 28% de la documentació; els hospitals investiguen sobretot en neurologia clínica, medicina general i interna i oncologia. Precisament és en aquestes disciplines on Catalunya diposita l’esperança, que els veu com a sectors que poden impulsar l’economia i aportar-hi una producció amb un alt valor afegit. Entre els organismes públics

La universitat és la principal generadora de producció científica . / ARXIU

destaquen l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (Irta) o el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem), a més del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), on un 10% de la plantilla és d’origen català. Al sector privat poden innovar totes les empreses, però investiguen especialment les grans i mitjanes, sobretot en sectors com l’alimentari, el químic, el farmacèutic o l’automobilístic (part de l’ajut públic per a la supervivència d’aquest darrer sector a Catalunya està condicionat a plans potents d’investigació). La mediocre situació en què encara es troba Catalunya en R+D+i no millorarà especialment enguany: “L’evolució recent preveu serioses dificultats per assolir les fites del Pacte nacional per a la recerca i la innovació i les de l’Acord estratègic”, adverteix el president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Josep Maria Rañé. El pressupost de la Generalitat en R+D per a 2010 és de 608,3 milions d’euros, que s’han d’afegir als 805,9 per a societat de la informació o telecomunicacions i els 172,7 milions per a la innovació a l’empresa catalana.

El pressupost de la Generalitat en R+D per a 2010 és de 608,3 milions d’euros Altres programes com el d’R+D de biomedicina, ciències de la salut o tecnologia alimentària es doten amb més de 230 milions d’euros. Segons els Pressupostos Generals de l’Estat, a Espanya la inversió caurà un 2%, tot i l’aposta del govern de Zapatero per una nova economia en què primi el valor afegit. El professor del departament de Direcció d’Operacions i Innovació d’ESADE Juan Ramis Pujol observa que aquest descens en R+D és menor que la caiguda de la despesa de l’Estat i recorda que en un moment de crisi com l’actual les partides socials són potser prioritàries. La majoria d’anàlisis se centra en el percentatge de la riquesa nacional destinat a l’R+D, però Ramis Pujol troba a faltar una avaluació seriosa dels diners que s’hi han destinat: quant es va gastar, en quins capítols i amb quin rendiment. Es tracta d’aconseguir la màxima eficàcia amb aquestes partides, a més de sostenir i ampliar l’es-

forç en investigació. En la mateixa línia, Josep Maria Rañé considera que ara és moment també per “aprovar i desplegar la legislació per consolidar els canvis en l’organització i la governança del sistema català de recerca i innovació amb noves lleis de política industrial i de contractació pública de les administracions”. Per a l’exconseller de Treball, cal “finalitzar el projecte Catalunya Recerca i Innovació 2020, que ha de proposar els temes en què s’ha de focalitzar la recerca i la innovació en els propers anys per millorar l’eficàcia dels recursos” que s’hi esmercen. Segons la Comissió Europea, Catalunya ocupa en innovació el lloc 66 entre les 201 regions que integren la UE. La regió d’Estocolm assoleix una qualificació d’1 (el màxim) però aquí ens quedem en un 0,51. Els experts afirmen que la insuficiència d’inversions en recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya té la seva base en la feblesa de la cultura científica i tecnològica i l’escassedat de les infraestructures que hi donen suport. També hi contribueixen altres factors que són difícils de solucionar. D’una banda, l’estructura de l’empresa catalana, generalment petita i mitjana i amb menys recursos per destinar personal a investigar. D’altra, la rivalitat amb Madrid, que capta la majoria de seus de les grans empreses espanyoles i internacionals que s’instal·len a la Península, a més de tenir ubicats els organismes estatals. Sindicats, patronal i administracions estan d’acord en la importància de l’impuls de la recerca i la innovació. Uns per millorar la productivitat, garantir feines i elevar salaris; d’altres per guanyar competitivitat en un mercat cada cop més internacionalitzat, i els últims per garantir-se que l’economia posterior a l’explosió immobiliària té futur i el país pot fer-se un forat en l’economia mundial.

La visió de...

MIQUEL HUGUET As-Innova

Són de refiar els innovadors? La innovació es finança a Espanya, principalment, a través de l’Institut de Crèdit Oficial, l’ICO, amb el suport de les Societats de Garantia Recíproca, les SGR, que actuen com a avalistes. La seva representació a Catalunya és l’Institut Català de Finances, l’ICF, i una de les seves destacades entitats és Avalis de Catalunya, SL. Els fons que gestionen són realment espectaculars, més de 8.000 milions d’euros disponibles per a la innovació. No obstant, no s’han atorgat ni el 40% en el que portem d’any 2009, malgrat la demanda de les empreses i els emprenedors innovadors. Què està fallant? Que la innovació no és garantia de negoci per a les entitats financeres, és a dir, les distribuïdores oficials dels fons ICO. Per què passa això? Perquè les entitats financeres no acostumen a disposar dels recursos tècnics per portar a terme una Due Diligence tecnològica i de mercat, que els permeti avaluar l’impacte real de la innovació. I les institucions com el CIDEM, ACC1Ó o CDTI els manquen els recursos suficients per donar resposta a tot el teixit empresarial que sol·licita els seus serveis. En aquestes condicions, és impossible que a Espanya es pugui desenvolupar un teixit innovador de rellevància per construir el futur del país. Des d’As-Innova proposem que l’Administració es comprometi immediatament a: reorientar part dels fons ICO i garantir la devolució a la banca, a través de les SGR, creant un fons de garantia; que exigeixi plans de viabilitat sòlids on es demostri un adequat quocient de benefici/risc que doni confiança a l’inversor; que destini ajudes a fons perdut, de quantitat limitada, per subvencionar l’avaluació de qualsevol projecte innovador; i que prioritzi a nivell de concessió de crèdit, a igual quocient benefici/risc, els projectes d’innovació. Només així, s’aconseguirà revertir el procés decreixent en nous projectes d’innovació i les empreses espanyoles assoliran el nivell de competitivitat i desenvolupament que necessiten per prendre decisions en un món global.


84

REPTES / Formació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

ENS TROBEM EN UN MOMENT DE CANVI DE TENDÈNCIA EN FORMACIÓ CONTÍNUA

Un raig d’esperança en la baixa formació dels treballadors L’alt fracàs escolar, l’elevada taxa de feines que no requereix qualificació i la baixa quantitat de treballadors que fa formació continuada conformen un panorama laboral a Catalunya que cal redreçar. Davant els missatges de recuperació “imminent” de l’economia, els experts alerten que cal formació per sortir d’un model d’ús intensiu de mà d’obra i per millorar la competitivitat. Tot i aquest magre panorama, les darreres dades en formació continuada permeten donar una petita esperança.

ARTUR ZANÓN

A Catalunya, un de cada tres estudiants no acaba l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Segons la primera prova del departament d’Educació feta als nens que acaben la Primària, un de cada quatre supera aquesta etapa educativa sense els mínims coneixements per llegir, escriure, comprendre i fer càlculs. El col·legi no està aïllat de la societat: Catalunya es troba a la cua d’Espanya en èxit escolar (i l’Estat ja va al darrere dels països que integren d’OCDE, només per sobre del veí Portugal) i aquest mateix fenomen s’acaba traslladant al mercat laboral, que no n’és aliè. Més aviat al contrari. Aquí encapçalem la classificació de la Unió Europea a 15 de feines de baixa qualificació: un 14,4% té un treball elemental, cinc punts per sobre de potències com Alemanya o França. Aquestes dades es refereixen als que treballen. Si se sumen els més de 500.000 aturats que té Catalunya al Servei d’Ocupació (SOC), un de cada tres té un perfil d’ocupabilitat baixa o molt baixa, per la seva escassa formació. Encara més: la població (en termes generals) rep poca formació en l’etapa obligatòria, però tampoc no s’educa mentre treballa. “Mentre que a Suècia un 62% dels treballadors de 55 a 64 anys van rebre formació el 2007, la ràtio a Espanya es va situar en el 14%”, destaca La Caixa en l’informe Per què les taxes d’atur han reaccionat de forma tan distinta als diferents països? En la resposta a aquesta pregunta hi ha la qua-

lificació com a base: “Economies fundades en feines de baixa qualificació o amb un abandonament escolar elevat probablement tenen més risc d’experimentar un increment accentuat del nombre d’aturats”, afirma l’entitat financera en el document. Anglès, capacitats directives, prevenció de riscos laborals, habilitats personals, atenció al client... Els camps on cal ampliar la formació són nombrosos. A Catalunya, el 2008 (el darrer amb dades tancades) es van formar 371.792 treballadors en actiu (poc més del 10% de la població ocupada), segons les dades de la Fundació Tripartida per la Formació en l’Ocupació, depenent del ministeri de Treball; a tot l’Estat en van ser 1.998.458. Anglès (8,3% del total) i prevenció de riscos laborals (8,0%) són les accions formatives amb major seguiment dels empleats catalans; aquest ordre és el contrari al conjunt de l’Estat. A major distància se situen habilitats personals i interpersonals en l’entorn laboral (4,3%), habilitats directives (3,1%) i gestió de recursos humans en general (3,0%). Tres de cada quatre opten per ensenyaments presencials i la resta, per cursos mixtos (10,9%), a distància (9,5%) o teleformació (5,5%). Malgrat aquestes baixes xifres, l’important és veure l’evolució en el temps. I en quatre anys ha estat notable. El 2004 els participants formats n’eren 112.924, de manera que en aquest període els treballadors que assisteixen a cursos ha augmentat un 229% a Catalunya (un 235% a tota

Els directius opten per l’anglès i les habilitats directives i personals per a la seva formació continuada. / ARXIU

Espanya). És curiós comprovar com han variat també les modalitats: l’anglès i la prevenció de riscos segueixen, ara tant com a abans, com a reis (cosa que indica que l’escola pública està lluny de solucionar el baix nivell d’idiomes estrangers quan s’acaba l’etapa obligatòria). Aspectes que el 2004 estaven al capdavant, com atenció al client, higiene alimentària i tècniques de venda passen ara a un segon pla en benefici, com s’ha explicitat, d’habilitats de coordinació i lideratge de grups o gestió de recursos humans. Ara bé, no tothom té les mateixes mancances. Els directius opten per anglès, habilitats directives i habilitats personals i interpersonals, mentre que els treballadors no qualificats tenen unes altres prioritats: prevenció de riscos laborals en general; coneixement de l’empresa (acollida), cultura d’empresa i canvi de cultura, i seguretat alimentària: manipulació i control d’aliments en general. Els analistes senyalen cap a la construcció com el sector amb menor capacitat de donar valor afegit a la producció per la poca qualificació de la seva mà d’obra. No per casualitat aquesta és la branca de l’economia que en el darrer any més s’ha carregat les piles: malgrat haver perdut un 20% de la seva força laboral, els participants en cursos de formació es van disparar

un 64,5% entre 2008 i 2007. Quant a les dimensions, també són les més petites les que sostenen la major part del creixement de la qualificació contínua: un 88% més de formats en els centres entre una i cinc persones i un 63,6% més si la plantilla es mou entre els sis i els nou. L’anàlisi d’aquestes dades desglossades i la seva evolució permet preguntar-se si estem davant d’un canvi de tendència real. Així ho sembla, tenint en compte que l’augment de treballadors formats és sostingut any rere any, que afecta tots els sectors, totes les empreses segons la me-

sura i també totes les categories laborals (amb matisos, és clar). A tot això s’afegeix que el 2009 els cursos per formar aturats es tripliquen a Catalunya i que l’ampliació del període de percepció de la prestació per atur de 420 euros mensuals es vincula a la formació. Les estadístiques subratllen l’escletxa de formació a Catalunya i Espanya respecte els entorns més propers (sobretot en els ensenyaments obligatoris), però també una correcció els darrers anys que ha de servir per crear una economia més competitiva. El got està mig ple?

LA QUALIFICACIÓ RESTA ATRACTIU A BARCELONA Estadístiques internacionals atorguen bona reputació a la posició de Barcelona com a centre de negocis a Europa, segons l’estudi anual d’European Cities Monitor. El 2009 va mantenir la seva quarta posició, darrere dels gegants de Londres, París i Frankfurt i immediatament per sobre de Brussel·les, Madrid i Munic. Els tres factors per ubicar una empresa són, per aquest ordre, el fàcil accés al mercats i els clients (60%), facilitat per trobar dirigents qualificats (57%) i la qualitat de les telecomunicacions (54%). Un personal ben format és imprescindible per instal·lar una companyia industrial, segons la mateixa font. I és aquí on Barcelona no aconsegueix excel·lir. La capital catalana se situa en la plaça número 12 sobre 33 ciutats, tot i haver avançat dues posicions en un any. Amb un 0,35 de nota, se situa molt lluny de l’1,55 de Londres, el 0,75 de París i el 0,63 de Frankfurt. Madrid és l’onzena. Aquestes mancances, com també les de telecomunicacions o d’infraestructures i mobilitat, no impedeixen que, segons els empresaris, Barcelona sigui la que més s’esforça per millorar. Ho sosté un 17%, davant d’un 14% que opina que Londres avança més, el 13% de Berlín o el 12% de Madrid.


Budapest

Colonia

Ginebra

Moscú

Personal España

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN SOLUCIONES SOFTWARE • Planificación de personal • Nómina • Recopilación operacional de datos • Asistencia, tareas y registro de tiempos • Selección del aspirante / administración del reclutamiento

3rd Exhibition for Human Resource Management 3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

HARDWARE • Hardware para captación de datos móvil • Sistemas de control de acceso • Sistema de registro de tiempos SERVICIOS DE PERSONAL • Reclutamiento de personal • Selección del aspirante • Servicios a empleados

Stuttgart

Viena

Zurich

2 0 1 0

Barcelona

3ª Exposición Profesional de los Recursos Humanos

ASESORAMIENTO • Consultoría de personal • Asesoramiento para la gerencia • Outsourcing • Centros de Evaluación (Assessment Centers) • Búsqueda Ejecutiva • Consultoría de Outplacement • Derecho laboral, Constitución de la empresa, Derecho de despido • Entrenamiento SERVICIOS • Aseguradoras de salud • Seguros • Centros hoteleros y de congresos • Servicios de relocalización GENERALES • Literatura profesional, editoriales • Asociaciones de comercio/organizaciones • Sindicatos FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING • Gestión y Training • Desarrollo Personal • Marketing / Ventas • Universidades • Formación continua para Trainers / Desarrollo personal • Foro educativo para formación contínua y training • Teatro de empresa / Training al aire libre / Eventos / Incentivos • Sistema de evaluación 360º • Idiomas E-LEARNING / BLENDED LEARNING EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA 17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona www.personal-espana.es Medio de comunicación oficial Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

Colaboradores

Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados


86

REPTES / Exportació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

EXPANSIÓ A L’EXTERIOR

Exportar per sortir de la crisi Les empreses catalanes es troben davant del repte de consolidar els seus productes als mercats exteriors en plena recessió.

NÚRIA CABRERA

En moments on la conjuntura econòmica no és favorable i el consum interior està a la baixa, les empreses tenen l’oportunitat de sortir a l’exterior i exportar els seus productes per continuar creixent. Encara que exportació és una assignatura pendent de les empreses, ja s’estan començant a observar els primers moviments. Així, la internacionalització de les organitzacions juga un paper molt important, no només en el moment de crisi actual, sinó com a estratègia de llarga durada que permet la consolidació d’una posició competitiva de cada empresa en un món global.

Oportunitats d’exportació En el recent Informe Anual OME 2009-2010 Reglobalització. Transformacions de fons i noves oportunitats en un món postcrisi, d’ACC1Ó, s’observa un mapa clarificador d’oportunitats de negoci per a les empreses catalanes. Si es comença per Rússia i l’Europa de l’Est, les exportacions més demandades se centren en el sector agroalimentari, ja que no es satisfà la demanda interna, hi ha canvis en les preferències dels consumidors i es busca millor qualitat. Destaca la fruita, màquines empaquetadores i envasadores, i fungicides. També hi ha espai en el sector de components d’automoció, el sector farmacèutic, i la tecnologia per al control mediambiental. Continuant per Amèrica Llatina, les oportunitats són concretes en l’àmbit dels envasos, els sistemes d’empaquetatge, l’enllaunat, els contenidors i els congeladors. Especialment al Brasil, l’Argentina, Xile i Colòmbia les exportacions catalanes de maquinària per envasar i empaquetar van assolir quotes de mercat significatives en el període 2004-2007, i Mèxic

s’ha convertit en un mercat important per a les exportacions catalanes de maquinària i aparells per a la preparació d’aliments. Pel que fa a l’Àsia emergent, on s’inclouen la Xina, l’Índia i l’ASEAN, la principal oportunitat d’exportació es troba en la indústria química, els components d’automòbils i el sector del medi ambient (tractament d’aigües i gestió de residus) i les energies renovables. La indústria requereix millores tecnològiques en disseny, seguretat i medi ambient, cosa que implica oportunitats per a empreses catalanes dedicades a l’alt contingut tecnològic. Respecte als serveis de les TIC, les oportunitats sorgeixen de la venda d’equips de telecomunicacions d’alt valor afegit i telefonia mòbil. Al Mediterrani i l’Orient Mitjà, les principals oportunitats es troben en el sector tèxtil i de la confecció, sobretot en maquinària i capacitats de gestió, disseny i creació. La importància del sector a tota la regió s’aprecia pel volum d’exportacions catalanes d’alguns productes durant el període 2004-2007. Aquest és el cas del Marroc, principal mercat de les exportacions catalanes de cotó i teixits especials. Tunísia i Algèria també han estat països significatius quant a les exportacions catalanes de cotó i, en el cas tunisià, Catalunya ha gaudit d’una quota de mercat destacada. Turquia ha estat el segon mercat més important per a les exportacions catalanes mundials de pelleteria. Des de la perspectiva de la confecció, Catalunya ha exportat els últims anys peces i complements a Tunísia, la Unió dels Emirats Àrabs i a l’Aràbia Saudita, amb quotes de mercat significatives al Marroc i Turquia. A més, també hi ha oportunitats d’exportació relacionades amb la indústria agroalimentària, d’energia re-

L’exportació és encara una assignatura pendent de moltes empreses. / ARXIU

novable, química i farmacèutica, i el sector de la construcció i les infraestructures.

ble. Pel que fa als factors amb incidència positiva en l’activitat exportadora més citats per les empreses, han estat l’evolució de la demanda externa i el preu de les matèries primeres. Més de la meitat de les empreses enquestades han assenyalat que la competència internacional en preus està afectant negativament la seva activitat exportadora.

Conjuntura

Impuls a l’exportació

Segons la darrera Enquesta de Conjuntura de l’Exportació, confeccionada per la Subdirecció General d’Anàlisi, Estratègia i Avaluació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i corresponent al tercer trimestre de 2009, està millorant l’activitat exportadora de les empreses. També es destaca el manteniment dels preus i l’evolució de la demanda externa. Així mateix, la percepció de l’activitat exportadora registra importants variacions en els diferents sectors d’activitat. Els millors resultats s’han trobat en els sectors de productes químics, semimanufactures no químiques i matèries primeres. Els valors negatius, en canvi, s’han observat en els aliments i els béns de consum de llarga durada. Cal tenir en compte que la percepció del comportament de les comandes d’exportació ha millorat per segon trimestre consecutiu, encara que continua en nivells negatius, si bé les empreses confirmen que es troben en un moment esta-

Durant aquest any 2009, des del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç també s’han engegat noves mesures d’impuls a l’exportació, basades en tres àmbits: el recolzament financer, la informació i la formació. Sobre el recolzament financer, les mesures que s’apliquen són la reforma del CARI (Conveni d’Ajustament Recíproc d’Inte-

Internacionalitzar és una estratègia de llarga durada que situa l’empresa en una posició competitiva

ressos, incentivant la concessió de crèdits a l’exportació de llarga durada i a tipus fix per les entitats financeres, compensant-les per la diferència entre l’EURIBOR i el CIRR), la flexibilització de l’Assegurança de crèdit a l’exportació, recolzament a la inversió espanyola a l’exterior (COFIDES), noves línies per a pimes, nova línia per a la internacionalització i el Pla Àfrica. Pel que fa a la informació, es comptarà amb el Centro de Atención Unificado para el Comercio Exterior (CAUCE), Centro de Asistencia al Inversor (CAI), Aprofitament d’oportunitats IFM (Pla LICITA) i el Portal d’Informació sobre barreres al comerç. En les mesures relacionades amb l’exportació, cal destacar el Pla de Formació per a la internacionalització de la PIME.

EL SECTOR EXTERIOR APORTARÀ DOS PUNTS AL PIB En el darrer Congrés per a la Internacionalització Empresarial Exporta 2009, celebrat el passat mes de juny a Saragossa, el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, va estimar que aquest any el sector exterior aportarà dos punts al PIB (el doble que l’any 2008), en plena caiguda de la demanda interna. D’aquesta manera, el ministre va voler animar les empreses a diversificar-se en l’exterior per tal de millorar la seva posició i fer-se més fortes. Tal com van recollir els mitjans de comunicació en declaracions de Sebastián, “les empreses que exporten són més eficients”. D’aquest mateix congrés es poden extreure altres dades, com que només el 14% del total de les empreses venen a l’exterior, i de les quals, l’1% concentra el 73% de les vendes. Finalment, només el 7% de les empreses que decideixen exportar ho continuen fent passats set anys, a causa de les dificultats de finançament.


&ĂĐŝůŝƚLJWƌŽũĞĐƚŐĞƐƟŽŶĂĚĞĨŽƌŵĂŝŶƚĞŐƌĂůĞůƉƌŽLJĞĐƚŽĚĞƚƵŽĮĐŝŶĂĂĚĂƉƚĄŶĚŽƐĞĂůĂƐŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐĚĞůŵĞƌĐĂĚŽLJĚĞůĐůŝĞŶƚĞŽĨƌĞĐŝĠŶĚŽůĞƵŶƚƌĂũĞ ĂŵĞĚŝĚĂ͘ ZĞĂůŝnjĂŵŽƐ ůĂ ƉůĂŶŝĮĐĂĐŝſŶ͕ ĚĞƐĂƌƌŽůůŽ LJ ĞƋƵŝƉĂŵŝĞŶƚŽ ĚĞ ƚƵ ŽĮĐŝŶĂ LJ ĐŽŶƐĞŐƵŝŵŽƐƵŶŵĂLJŽƌƌĞŶĚŝŵŝĞŶƚŽLJĚŝƐŵŝŶƵĐŝſŶĚĞĐŽƐƚĞƐƉŽƌŵĞƚƌŽ ĐƵĂĚƌĂĚŽ͘ƐƚŽĞƐŐƌĂĐŝĂƐĂƵŶĂĚŝƐƚƌŝďƵĐŝſŶƋƵĞƉĞƌŵŝƚĞƵŶŵĞũŽƌƵƐŽ ĚĞůĞƐƉĂĐŝŽ͕ĞŶůĂƋƵĞůĂƐŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐĚĞƚƌĂďĂũŽŝŶĚŝǀŝĚƵĂůƐĞŝŶƚĞŐƌĂŶĞŶ ůĂŽƌŐĂŶŝnjĂĐŝſŶŐůŽďĂů͘Ɛş͕ĞůƚƌĂďĂũĂĚŽƌĚĞƐĂƌƌŽůůĂƐƵůĂďŽƌĐŽŶŵĄdžŝŵĂ ĐŽŵŽĚŝĚĂĚ͕ĞƌŐŽŶŽŵşĂLJĞdžĞŶƚŽĚĞƌŝĞƐŐŽƐůĂďŽƌĂůĞƐ͘

Oficinas con recursos www.facility project.net Showroom +administración: c/Tavern, 11. 08021 Barcelona Outlet +logística: C/ murcis, 36 bis 08830 sant boi de llobregat


88

REPTES / Responsabilitat Social Corporativa

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

LA CONSOLIDACIÓ DE L’RSC

Un 10è aniversari compartit La celebració dels 10 anys de Món Empresarial, coincideix també, curiosament, amb els 10 primers anys de l’RSC al nostre país. Si bé en el segon cas no és possible establir una data tan precisa, sí que existeix un cert consens en situar els inicis de l’RSC vora l’any 2000. Heus aquí una sorprenent història en forma de “vides paral·leles”: la il·lusió inicial, la lluita incessant per avançar, la legítima satisfacció pels resultats assolits... i la sòlida confiança en els èxits del demà.

“Què significa ser una empresa responsable avui i aquí? Responsable de què? Responsable davant de qui?”

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Afortunadament, el progrés de l’RSC durant els primers 10 anys del mil·lenni són fàcilment perceptibles. D’una banda, cada vegada hi ha més empreses i directius, més treballadors i consumidors, més governs i ciutadans que es fan la pregunta per l’RSC. Què significa ser una empresa responsable avui i aquí? Responsable de què? Responsable davant de qui? Aquesta és i continuarà sent la qüestió nuclear, i, certament, mai no obtindrà una resposta fàcil. D’altra banda, també comença a quedar clar que la majoria de les objeccions (perfectament lícites) sobre l’RSC, excuses i subterfugis (ja més discutibles) o maniobres deliberades de confusió (clarament inacceptables), no s’aguanten per enlloc. Així, per exemple, hi ha tota una col·lecció de falsos dilemes que el pas del temps ha anat dissolent, superant o bandejant. Vegem-ne alguns dels més cèlebres. Quan parlem d’RSC estem davant d’una moda passatgera… o bé d’un nou paradigma emergent? (qui no ha escoltat mil vegades aquesta pregunta en alguna de les infinites jornades, congressos i taules rodones que s’organitzen anualment per parlar de l’RSC?). És només una estratègia de màrqueting, una simple operació de “maquillatge” per millorar la reputació… o bé realment es tracta d’una nova visió de l’empresa, substancialment diferent de la clàssica? En el fons l’RSC es pot reduir a l’acció social (filantropia empresarial)… o bé el seu plantejament va molt més enllà i requereix una nova

Cada vegada són més les emrpeses, els governs i els ciutadans que prenen consciència de la importància de l’RSC. / ARXIU

forma de relació amb l’entorn social i ambiental? Com podem estar segurs de si la motivació per l’RSC és suficientment “autèntica” o “altruista”… o bé respon a una estratègia empresarial perfectament calculada i planificada? L’RSC és un invent al servei de les grans corporacions… o bé també resulta interessant i possible per les PIMES, i fins i tot per les microempreses? I, finalment, l’RSC és aplicable només a les empreses… o bé també hauria de ser-ho a la resta d’actors socials (governs, ONG’s, etc…)? Al llarg d’aquests 10 anys tots aquests dilemes han anat desapareixent i, invariablement, la resposta final s’ha decantat per la segona opció.

L’RSC davant la crisi Una altra qüestió recurrent, almenys durant els darrers 2 anys, han estat les conseqüències de la crisi econòmica sobre l’RSC. Què passaria, després d’un llarg període d’abundància exagerada, quan arribessin les vaques magres? Tampoc no van faltar, en aquest cas, les veus apocalíptiques que anticipaven el fracàs i, fins i tot, la desaparició, de l’RSC. No obstant, el cert és que res d’això no

ha succeït. L’RSC pateix, igual que tothom, de la mateixa manera que els altres àmbits de la gestió empresarial, els ajustaments de la crisi, però poc més. I si l’RSC en algun cas ha desaparegut a causa de la crisi, benvinguda sigui la crisi: desemmascarar les coses i fer evident la retòrica buida de contingut també forma part del procés de catarsi. No obstant, en termes generals, l’RSC no només ha sobreviscut, sinó que n’ha sortit enfortida i dia a dia esdevé un element més imprescindible per construir l’empresa del futur. La crisi ha estat causada pels excessos, l’especulació, la cobdícia, la manca de regulació… És a dir: l’absència d’RSC, per damunt de cap altra cosa. Així doncs, per poder superar la crisi i garantir un desenvolupament humà a escala planetària, sens dubte caldrà apostar més, i no menys, per l’RSC.

Un futur esperançador Malgrat tot, hom detecta símptomes esperançadors, que confirmen la necessitat i l’encert de l’RSC. Els vents de la història bufen a favor… encara que desconeixem la velocitat dels canvis. I aquest no és un element

menor, ja que el cost de l’absència d’RSC en termes d’agressió ambiental i canvi climàtic, per exemple, és completament inassumible. La dada esperançadora és que tot sembla indicar que cada vegada són més les empreses, els governs i els ciutadans que han pres consciència d’aquesta situació, i es comencen no només a interessar, sinó també a exigir, un compromís de responsabilitat i sostenibilitat per part del teixit empresarial. Ja sigui per convicció, per interès o bé per pura necessitat, les raons poden ser diverses, però

el que compta són els resultats finals. A més, qui està legitimat per jutjar les intencions dels altres? Més val, doncs, concentrar-se en el desenvolupament real de l’RSC, que passa per millorar la seva gestió, definir nous instruments per mesurarla i avaluar-la i, en darrer terme, ser capaços d’assumir-la de debò, al màxim nivell, dins l’empresa. Naturalment, això implica també el predomini d’una determinada sensibilitat, d’uns determinats valors i d’un determinat estil de lideratge. Com suggeríem al principi, bona part d’aquests plantejaments també són aplicables a Món Empresarial. També la nostra publicació ha hagut de superar molts obstacles, fer front a diverses crisis i continuar defensant, de vegades en circumstàncies ben difícils, el compromís amb el teixit empresarial i econòmic de Catalunya. Felicitats per aquest aniversari compartit, i llarga vida per a l’RSC i per a Món Empresarial!

“EL MAJOR CONTRACTE” Aquest és el títol d’un cèlebre article publicat a The Economist el 26 de maig de 2005, per Ian Davis, director executiu mundial de McKinsey&Company. En primer lloc, l’autor qüestiona per igual l’immobilisme dels defensors de la vella idea de Milton Friedman segons la qual “el negoci del negoci és el negoci”, i les visions ingènues i poc rigoroses de l’RSC. I posteriorment exposa la seva tesi: cal redefinir el contracte implícit entre l’empresa i la societat. Tota empresa necessita disposar d’una “llicència per operar” que li ha de concedir la societat. I ha arribat l’hora de reformular els termes d’aquest contracte social. En aquest sentit, fan falta tres requisits. Primer, cal que les empreses incorporin les demandes i expectatives socials al màxim nivell estratègic. Segon, cal que siguin capaces de gestionar proactivament aquest contracte social. I tercer, cal que els líders empresarials perdin la por i s’impliquin de manera molt més clara i decidida, fins i tot a través dels mitjans de comunicació, en la resolució dels grans reptes de la nostra societat.


90

TANCAMENT / Les 10 empreses

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

ALGUNES DE LES EMPRESES MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA

Les 10 ‘estrelles’ de l’economia catalana Són empreses de diferents sectors i de volums de facturació substancialment diferents, però totes elles tenen una cosa en comú: ja sigui per les vendes o pel seu renom, representen un actiu important per a l’economia catalana. Aureli Vázquez / Natàlia Pastor

ABERTIS

NUTREXPA

Any de fundació: 2003 Facturació 2008: 3.679 milions d’euros Nombre d’empleats: 12.000 Abertis és el gegant de les infraestructures no només a Catalunya, sinó també a Espanya. Amb uns ingressos d’explotació que superen els 3.600 milions d’euros i una plantilla de 12.000 empleats, el grup toca totes les tecles del món de les infraestructures. Tot i que és bàsicament conegut pel seu negoci d’autopistes –que, de fet, aporta gairebé dos terços de la seva facturació–, també desenvolupa una intensa activitat en el sector de les telecomunicacions, que li reporta gairebé un 10% dels ingressos. A més, Abertis treballa en el sector dels satèl·lits, aeroports, aparcaments i parcs logístics.

A l’espera de conèixer el resultat definitiu de l’any 2009, podem dir que serà un bon any per al grup. Al llarg dels 9 primers mesos de l’any, el grup ha facturat 2.956 milions d’euros, un 5,8% més que al mateix període de l’any 2008. Aquesta impressió positiva es confirma si tenim en compte que el seu ebitda (beneficis abans d’impostos i amortitzacions) puja a 1.894 milions, és a dir, un 7% més en termes interanuals. Una de les notícies més destacades protagonitzades pel grup durant aquest any, si més no en termes financers, ha estat la inversió de més de 1.000 milions d’euros en la seva expansió. De fet, Abertis ha incorporat actius tan a Xile com a Espanya (noves autopistes).

Any de fundació: 1940 Facturació estimada: 268 milions d’euros Nombre d’empleats: 1.200 L’any 1946 neixia el que ja és, sense cap mena de dubte, el producte estrella de Nutrexpa: Cola-Cao. Han estat 63 anys de progressió farcits d’èxits publicitaris, des de la famosa ‘cançó del negrito’ fins al seu paper als Jocs Olímpics del 92 com a ‘aliment olímpic’. A finals de 2008, Nutrexpa va tancar una de les operacions més importants de la seva història: la compra de Cuétara al grup SOS, per un import de 215 milions d’euros. És una firma més que s’afegeix a l’univers de marques de renom del grup català, propietari de Cola-Cao, Nocilla, La Piara, Phoskitos o Granja San Francisco, entre d’altres. L’operació redimensiona el grup alimentari, que segons dades del Re-

GRUPO PLANETA

ALMIRALL Any de fundació: 1943 Facturació 2008: 902,8 milions d’euros Nombre d’empleats: 3.300 La companyia que presideix Jorge Gallardo va créixer l’any 2008 un 14% en vendes netes i fa un pas més cap a la barrera dels 1.000 milions d’euros. Aquest 2009, el creixement ha continuat, tot i que amb una desacceleració significativa, passant dels 685 milions (xifres del tercer trimestre) als 701, el que representa una millora del 2,4%. Val la pena destacar la interessant rendibilitat que aconsegueix la companyia, que l’any 2008 va aconseguir un resultat net de 136 milions d’euros. Els medica-

ments que han empès aquests resultats són, principalment, Ebastina –un antial·lèrgic–, Atorvastina –per al col·lesterol– i Esertia –antidepressiu–. Tots tres sumen 231 milions, és a dir, aproximadament un terç del total de les vendes. Ara bé, el creixement més espectacular se l’emporta el medicament Solaraze, amb un increment del 48%, que tot i així representa poc quantitativament –17 milions, entre un 2% i un 3% del total de la facturació–. És la 35a companyia europea del sector per volum de facturació i la 65a del món. Dels ingressos totals, el mercat espanyol representa aproximadament un 60%, mentre que el 40% correspon a exportacions.

Any de fundació: 1949 Facturació estimada: 2.500 milions d’euros Nombre d’empleats: 12.500 Una de les coses més característiques del Grup Planeta és el seu enorme potencial de marca. O, més ben dit, de marques. El grup mediàtic que presideix José Manuel Lara és propietari –totalment o en part– de mitjans de comunicació com La Razón, ADN, Antena 3, Neox, Onda Cero, City TV, per esmentar-ne només alguns. A banda dels mitjans de comunicació, és conegut òbviament per la seva intensa activitat editorial, amb l’Editorial Planeta al capdavant, però amb altres segells indubtablement coneguts com Destino, Espasa,

AGBAR Any de fundació: 1867 Facturació 2008: 3.108 milions d’euros Nombre d’empleats: 20.360 Amb gairebé un segle i mig a l’esquena, Agbar va ser fundada a Lieja com a Compagnie des Eaux de Barcelone per abastir d’aigua determinades zones de Barcelona. En sentit estricte, no va ser fundada com el que ara coneixem fins l’any 1919, quan un grup d’inversors catalans la va adquirir i li va posar el nom de Sociedad General de Aguas de Barcelona. És coneguda la gestió del negoci d’aigües per part d’Agbar; en canvi, no tothom sap que aquesta mateixa firma té també una

gistre Mercantil va facturar 268 milions l’any 2008 (la facturació consolidada del grup era de 358 milions l’any 2006, segons Nutrexpa), però que aquest 2009 incrementarà de forma notable aquest import. Diverses fonts situen les expectatives per a aquest any al voltant dels 500 milions d’euros. Cal afegir que l’operació de compra-venda de Cuétara inclou el traspàs de tres fàbriques a Espanya i una a Portugal, amb uns 850 treballadors en total. A les acaballes del 2009, Nutrexpa ha estat notícia pel fitxatge de José Manuel Faria, que fins ara era director d’Operacions d’Unilever. De fet, fins ara Nutrexpa no comptava amb la figura del director d’Operacions, però sembla que l’adquisició de Cuétara, amb la complexitat que això representa per al grup, fa necessari aquest nou càrrec.

important branca de salut, concretament a través de l’asseguradora Adeslas, de la qual té un 54% del capital. Agbar factura més de 3.100 milions d’euros, dels quals gairebé un 60% procedeixen del sector Aigua i Medi Ambient. Durant els nou primers mesos de l’any 2009, Agbar ha obtingut un creixement del 4% en la seva facturació (2.417 milions, davant els 2.324 de l’any passat). Al sector d’Aigua i Medi Ambient, els ingressos pràcticament s’han estancat, amb un creixement que amb prou feines supera el 0,5% –acompanyats d’una

retallada del benefici també poc significativa–. Pel que fa a l’àrea de Salut, en canvi, els ingressos han millorat de forma notable, passant de 996 a 1081 milions, un 8,5% més, conseqüència d’un més gran nombre d’assegurats i la posada en marxa de noves clíniques. No es pot dir el mateix, però, de la rendibilitat d’aquesta àrea, que ha caigut un 8,8% en els tres primers trimestres de l’any. Val la pena destacar també que les inversions realitzades durant aquest mateix període (gener-setembre 2009) assoleixen la xifra de 327 milions d’euros.

Seix Barral, Paidós, Crítica, Ariel, Altaya i totes les firmes del Grup 62: Edicions 62, Proa, Columna, Empúries... Paral·lelament, el grup dels Lara té un peu i mig al món de l’empresa, començant per EAE Business School i continuant amb CEAC, Home English, Deusto, CEAC o l’editorial Gestión 2000. Pel que fa als números del grup, l’agència EFE va xifrar la seva facturació en 2.500 milions d’euros. En els propers anys, l’arribada de l’e-book serà el gran repte i, alhora, la gran oportunitat de Planeta. Està per demostrar si el món del llibre podrà fer front al llibre electrònic o, si com en el cas de la música, patirà els seus efectes.


Les 10 empreses / TANCAMENT

DESEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

GRUP DAMM

MANGO

Fundació: 1876 Facturació (2008): 755 milions d’euros Plantilla: 2.223 treballadors El grup cerveser català ha tancat els nou primers mesos de 2009 amb un volum de negoci de 621 milions d’euros, xifra que representa un 4% més que al mateix període de l’any passat. Juntament amb aquest resultat, que la companyia ha valorat com a ‘satisfactori’ tenint en compte les dificultats de l’actual context econòmic, el grup dirigit per Enric Crous va tancar el mes de setembre amb un volum total d’inversió de 80 milions d’euros. A falta de comptabilitzar l’últim trimestre, aquest esforç inversor és notablement inferior a l’inversió total de l’exercici 2008, que va arribar als 137 milions, destinats, com enguany, a la renovació tecno-

lògica i a l’ampliació de les instal·lacions de la fàbrica del Prat de Llobregat. Pel que fa al benefici, cal destacar que malgrat haver guanyat un 33% menys al 2008 respecte l’exercici anterior (51,34 milions), l’estratègia de Grup Damm ha destacat per la seva aposta en innovació i desenvolupament. Durant el 2009, Damm ha mantingut la seva aposta per la producció de cervesa sense gluten amb la marca Daura, que ha rebut per segon any consecutiu el prestigiós premi “World’s Best Gluten Free Beer 2009”, oganitzat per la publicació internacional Beers of the World. Cal destacar també l’èxit mediàtic arreu l’estat de l’espot publicitari de l’estiu, que li ha valgut al grup propietari d’aigües Veri i Fuente Liviana, enguany el premi a la millor producció professional.

CODORNÍU

Fundació: 1984 Facturació (2008): 1.440 milions d’euros Plantilla: 7.800 treballadors La multinacional catalana amb seu a Palau-Solità i Plegamans va tancar l’any 2008 amb 1.320 establiments a 93 països dels cinc continents. La companyia dirigida per Enric Casi ha basat el seu creixement en les vendes exteriors, que ja suposen el 70% del negoci de l’empresa i que, segons Mango, han compensat la caiguda de la facturació a Espanya amb el creixement a la resta del món. A mitjan d’any, de fet, el mateix president de Mango, Isak Andic, revisava les previsions de l’exercici 2009 a l’alça, augurant un augment de la facturació fins als 2.000 milions d’euros, tot i la crisi. Alhora, Mango va augmentar un 8% la seva facturació respecte el

2007, fins als 1.440 milions d’euros i va invertir 100 milions d’euros en nous establiments, reformes i sistemes logístics d’informació, la mateixa quantitat invertida durant aquest any. Pendents encara de conèixer els resultats globals, Mango havia previst per a 2009 l’obertura de 150 noves tendes, destacant l’arribada de la firma tèxtil catalana a les Antilles Holandeses, Bielorrúsia, Guatemala, Iraq, Iran, Martinica i Nova Caledònia. Tot i la força de les vendes exteriors, la crisi ha passat factura al negoci als Estats Units, Regne Unit i Irlanda, sense comptar els resultats a Espanya, on previsiblement es registri un descens en la facturació que es veurà compensat, no obstant, pel creixement de les vendes en altres països.

GAS NATURAL

Fundació: 1551 Facturació (2008): 215 milions d’euros Plantilla: 516 treballadors Codorníu ha tancat l’any 2009 mostrant l’austeritat que ha assumit el grup durant l’any amb un pla d’inversions notablement més reduït que a l’exercici anterior degut a la caiguda generalitzada del consum als principals mercats en els quals opera. Però, tot i que l’exercici anterior –tancat el 30 de juny- va registrar una caiguda del benefici fins a 7,2 milions, el grup fabricant de cava preveu una millora en les vendes de cava durant les festes d’aquest any, millorant els resultats registrats durant la campanya de nadal de l’any anterior, quan el consum del cava va caure al voltant del 5%. A diferència del seu competidor més directe, Freixenet, Codorníu sí ha apostat

per renovar la campanya publicitària del Nadal, amb l’objectiu d’enfortir l’esperit de la celebració i el diàleg amb el consumidor, allunyant-se, això sí, de la frivolitat i el luxe. El grup familiar més antic de l’Estat (des de 1551), que va facturar un 11% més al 2008, recolza el bon ritme de les vendes a l’exterior, tant de cava com de vi, amb una incidència rellevant del mercat anglès i nord-americà. El percentatge de vendes internacional ja suposa al voltant del 40% del negoci controlat per la família Raventós i ha centrat bona part de l’estratègia comercial del grup. Estats Units s’ha convertit en un mercat prioritari degut al gran consum de vi, i la bodega de Codorníu de Napa, a l’estat de Califòrnia, ha registrat per segon any consecutiu resultats positius, avalant el pla de negoci de creixement internacional del grup.

Fundació: 1843 Facturació (2008): 13.544 milions d’euros Plantilla: 6.842 treballadors El passat mes de novembre Gas Natural va fer públics els resultats corresponents al tercer trimestre fiscal, que ja incorporaven la seva participació a Unió Fenosa per integració global des del dia 30 d’abril, procés que va finalitzar el 7 de setembre. La multinacional energètica ha registrat uns resultats similars als obtinguts durant el mateix període de l’exercici anterior, tot i la contracció de la demanda energètica i el descens dels preus de l’electricitat. En concret, el benefici net del grup presidit per Salvador Gabarró va arribar als 914 milions d’euros, xifra que representa un 13,5% més que al tercer trimestre de 2008. Durant els primers nou mesos de l’any la companyia ha realitzat inversions per un

import total de 14.957 milions d’euros, que inclouen la inversió financera realitzada durant el procés d’adquisició de la participació del 80,5% d’Unió Fenosa. Finalitzada aquesta fusió, la companyia es situa al mercat amb presència a 23 països del món amb més de 20 milions de clients, dels quals 9 es troben a Espanya, i una potència elèctrica instal·lada de 17 GW. Al conjunt de l’estat, Gas Natural és la primera companyia de distribució de gas natural a través de 10 companyies de distribució que operen a 13 comunitats autònomes. Pendents encara dels resultats anuals, cal destacar que al conjunt del 2008 el benefici net de Gas Natural va augmentar fins als 1.057 milions d’euros, un 10,2% més en comparació amb l’any anterior, malgrat els nivells de volatilitat dels preus energètics i mercats financers.

LA CAIXA Fundació: 1904 Volum d’actius (2008): 268.496 milions d’euros Plantilla: 25.335 treballadors Pendents encara de les dades definitives de 2009, l’entitat dirigida per Joan Maria Nin ha tancat els primers nou mesos amb un benefici de 1.410 milions d’euros, un 10% menys que la xifra obtinguda al 2008. Tot i així, se situa un any més en el primer lloc en nivell de liquiditat de tot el sistema financer espanyol. La caiguda del benefici, de fet, es veu justificada per un elevat nivell de dotacions destinat a insolvències de 1.037 milions, el doble que un any abans i que va situar el fons genèric

d’aquesta entitat en 2.067 milions, segons els criteris d’estricta prudència assumits. En un any marcat per les fusions de les caixes catalanes, l’entitat ha centrat la seva estratègia de creixement en l’expansió internacional, tal i com es posa de relleu amb l’obertura de la primera sucursal operativa d’una entitat espanyola al Marroc (Casablanca) així com la posada en marxa de la segona oficina de representació a la Xina (Shanghai). L’entitat presidida per Isidre Fainé repeteix per setè any consecutiu com a la marca financera més valorada pels consumidors, segons la classificació del Merco Marca Financeres, així

com la millor empresa per a treballar segons el rànquing Merco Persones. Amb més de 10,6 milions de clients, La Caixa ha resistit les sacsejades del 2009 recolzada per més de 5.300 oficines i liderant, a més, la banca on-line a través de la Línia Oberta (amb més de 6 milions de clients). Tot i la normalització pendent del sector quant a concessió de crèdits, segons les darreres dades de La Caixa, la cartera de crèdits sobre clients ha augmentat un 1,6%, amb 815.494 operacions noves. Per últim, cal destacar que el ràtio de morositat de l’entitat s’ha situat en el 3,53%, respecte 5,34% de mitjana del sector.

Joan Maria Nin, director general de La Caixa

91


92

TANCAMENT / Més enllà del present

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

ELS EXPERTS DEMANEN: FORMACIÓ, INNOVACIÓ, INTERNACIONALITZACIÓ I SUPORT DE L’ADMINISTRACIÓ

Què podem esperar del futur? Els protagonistes indiscutibles dels darrers deu anys de Món Empresarial han estat, en especial, persones vinculades a empreses de sectors diversos, a associacions empresarials i a institucions educatives, entre d’altres. En moments com els actuals, tots ells tenen en comú una mateixa preocupació: com encarar el futur? Tot seguit hem recollit alguns dels protagonistes que intenten donar-nos algunes pistes en aquest sentit. Antonio Gallardo,

Albert Calzada, president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP)

president de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF)

Els empresaris de l’Alt i el Baix Penedès aposten per sortir de la crisi amb l’obertura a mercats internacionals, la innovació i el valor afegit. Demanen que s’aposti per la marca Penedès i també per una millora de les infraestructures i les telecomunicacions. Com valora el desenvolupament econòmic del territori en els darrers anys? L’Alt i el Baix Penedès formen un territori molt divers que reuneix des de les grans explotacions del vi i el cava fins a nombrosos sectors industrials i de serveis. Els últims anys hi ha hagut una gran diversificació de l’activitat, amb un creixement important de la logística, la indústria auxiliar de l’automòbil o la química, entre molts altres sectors. Com viuen les empreses del Penedès l’actual context de crisi econòmica? I, concretament, el sector del vi i el cava? Amb preocupació, com tothom. El sector vitivinícola està patint una davallada de vendes per la caiguda de consum interior i està apostant per ampliar els mercats exteriors. El gran problema és que s’ha hagut de reduir el preu de venda final del producte i, en conseqüència, qui en surt més perjudicat és el productor. El sector auxiliar de l’automòbil, ja consolidat, ara intenta superar el temporal i el sector de la construcció, després d’una llarga bonança, travessa una crisi gravíssima, sobretot al Baix Penedès. Com ajuda la UEP les empreses del Penedès? Assessorant-les i intentant ser el seu millor suport, fent d’interlocutor amb l’Administració i els subministradors de serveis, intentant crear el context més competitiu possible. En aquest sentit, la UEP també encapçala iniciatives i aposta per projectes

que considera imprescindibles per al futur, com el LOGIS Penedès, un centre logístic que generarà milers de llocs de feina i ens situarà de ple al segle XXI. Com valoren les empreses de la comarca les infraestructures i les telecomunicacions de què disposen? Són clarament insuficients. La gran assignatura pendent és el transport de mercaderies per via fèrria, però també cal una aposta en ferm per noves carreteres que suposin una alternativa a l’autopista de pagament i que descongestionin de camions les petites carreteres locals. El Penedès necessita també millores pel que fa al subministrament elèctric i l’accés a Internet. La nota positiva és l’aposta del Port de Tarragona pel transport de contenidors i també el futur aeroport corporatiu i empresarial d’Igualada-Òdena. Són dues alternatives fins ara inexistents i molt interessants per al Penedès. Què podem esperar del futur? El Penedès, per superar la crisi i sortir-ne reforçat, ha de fer un esforç per la internacionalització, per sectors i activitats innovadores i d’alt valor afegit. Ha d’apostar també per l’enoturisme i la marca Penedès. I ha de saber crear el clima i condicions necessàries per atreure noves empreses. Només així podrem remuntar. Deixant enrere els records de la bonança passada i posant les bases per a un futur amb garanties.

L’ASCEF és una associació que reuneix més d’un centenar d’empreses catalanes amb almenys una cosa en comú: la família és el principal lligam de les seves estructures. N’hi ha de llarga trajectòria i que ja han viscut més d’una crisi. D’altres, les més joves, treballen per sortir amb èxit de l’actual, alhora que proven de conquerir el mercat exterior. Tot això amb el suport de l’ASCEF. Està afectant per igual la crisi totes les empreses familiars? Independentment que la crisi no ha afectat de la mateixa manera tots els sectors empresarials, les mitjanes i petites empreses estan molt més perjudicades que les empreses grans pel que fa al finançament per part dels bancs i caixes. Què demanen en aquests moments les empreses familiars a les administracions? Les empreses familiars troben a faltar mesures urgents que puguin comportar la creació d’ocupació en el nostre país. No solucionarem l’atur si no som més proactius en la creació d’ocupació. Les empreses familiars miren prou cap a l’estranger? Notem una major inquietud i interès per part de les empreses familiars pel que fa a la seva internacionalització. Aquest és un capítol en el qual la major part de les grans empreses familiars ja estan involucrades des de fa temps.

“Moltes empreses familiars de llarga trajectòria han passat per altres crisis i saben que d’aquestes neixen oportunitats”

Què tenen de diferent les empreses familiars respecte a les altres empreses que no ho són? La família involucrada amb l’empresa i la possibilitat de planificació a llarg termini solen donar una estabilitat a l’empresa familiar que no tenen algunes altres empreses. Què podem esperar del futur? El futur l’hem de crear i modelar cadascú de nosaltres. Moltes empreses familiars de llarga trajectòria han passat per altres crisis i saben que d’aquestes neixen oportunitats.


94

TANCAMENT / Més enllà del present

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

Cristian Rovira,

Ricard Alfaro,

president de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

president d’Aedipe Catalunya

Els joves emprenedors també pateixen els efectes de la crisi i demanen menys traves i més ajudes per poder contribuir a reactivar el mercat creant ocupació i fent moure l’economia. Què opina sobre la situació de l’emprenedoria avui en dia, donat el delicat context econòmic? És difícil emprendre en un país que no creu en els empresaris. Les traves administratives dificulten la creació d’empreses, i el finançament per tirar-les endavant és molt escàs. Per altra banda, l’educació que reben els nostres joves no aposta pel foment de l’emprenedoria. Tot i així la tradicional cultura emprenedora de Catalunya fa que cada dia nous emprenedors s’arrisquin a tirar endavant el seu projecte. Catalunya continua liderant l’emprenedoria a l’Estat. Com valora les ajudes als emprenedors? Reclamaria algun tipus de millora? Quina? Els ajuts són escassos. No faciliten la contractació de personal, la mitjana de dies per crear una empresa és de 24, ens regim per més de 22.000 lleis i decrets vigents, i no es facilita l’accés al finançament... Per fomentar l’emprenedoria caldria agilitar i simplificar els tràmits administratius, fomentar les bonificacions a la Seguretat Social per a la contractació del primer treballador i garantir un accés més fàcil al finançament. Quines característiques defineixen un emprenedor? Es valora prou la tasca d’aquesta figura? L’emprenedor és una persona que es qüestiona la realitat, que creu que les coses es poden millorar, amb talent propi i capaç de veure el talent aliè, és una persona flexible que està convençuda que si les coses no es poden fer d’una manera, es poden fer d’una altra. A més a més, l’emprenedor ha de ser una persona amb sentit

de l’humor, vital i optimista. La tasca d’un emprenedor no es prou valorada ni reconeguda i, tot i que ha millorat en els últims 30 anys, no té el pes ni la posició que hauria de tenir dins la societat. Quines circumstàncies s’han de donar perquè algú es converteixi en emprenedor? És una qüestió de recursos i/o de vocació? Caldria fomentar l’emprenedoria des de l’escola, fent que els nens es qüestionin la realitat, donant-los referents empresarials, que els joves vegin els emprenedors com a creadors de projectes engrescadors. Cal que els joves coneguin emprenedors que han aconseguit tirar endavant i que els tinguin com a referents. Cal canalitzar la vocació empresarial mitjançant polítiques reals de foment de l’emprenedoria amb l’objectiu d’aconseguir que el volum d’emprenedors creixi i que la cultura emprenedora catalana segueixi sent un fet diferencial del nostre país. Què podem esperar del futur? Cal tenir confiança en el futur. La societat catalana és una societat molt dinàmica, que ha passat per dificultats i que sempre ha tirat endavant el país, malgrat les dificultats econòmiques i la manca de suport empresarial de les institucions. La vocació internacional de les nostres empreses i la capacitat dels empresaris per afrontar la situació de crisi ens portarà a ressorgir més ràpidament i amb més força que la resta de l’Estat.

Els recursos humans han evolucionat en els darrers anys cap a un paper més estratègic dins les organitzacions. En un moment com l’actual el seu paper pot ser clau sempre que els seus responsables juguin un paper actiu. Quins són els principals canvis que hi ha hagut en els darrers anys en el món dels recursos humans? Segons el meu parer el principal canvi en els recursos humans en els darrers anys fa referència a la seva evolució cap a funcions més estratègiques com ara l’alineació de la gestió de l’acompliment amb la direcció per objectius i les polítiques de compensació, la consideració del talent com el principal valor gestionable i la comunicació corporativa com a instrument clau de la implantació de la estratègia corporativa. Estem davant d’un nou paradigma per a la nostra professió, i exigirà noves competències i la necessitat de fer-ho compatible amb les funcions tradicionals que també han d’ésser ateses. Com afecten moments de crisi econòmica com l’actual en els departaments de recursos humans? Com sempre, depèn del sector i de l’empresa, però en termes generals està portant una forta prevalença d’àrees de la nostra gestió que potser varen quedar una mica relegades. Tanmateix, això pot suposar una involució cap a posicions més operatives o una autèntica oportunitat per reconstruirnos com a soci de negoci, vital per a l’alta direcció de les empreses. Aquesta disjuntiva es portarà a terme empresa a empresa i les noves competències del responsable de recursos humans tindran una importància cabdal. Des del seu punt de vista, quines són les principals mancances dels professionals catalans? En general les que fan referència al treball en equip i al lideratge i desenvolupament de col·laboradors (curiosament aquelles que tenen a veure

“Els joves que han mantingut la cultura de l’esforç en la seva etapa formativa arriben a les empreses més preparats que mai” amb la gestió de les persones). En l’àmbit dels recursos humans potser la capacitat d’innovació i el caràcter intraemprenedor a les empreses, juntament amb una visió de la funció encara massa allunyada del negoci i massa tradicional. Creu que els joves que s’incorporen al món laboral estan menys preparats? Tot el contrari, crec que aquells joves que han aconseguit mantenir viva la cultura de l’esforç en la seva etapa formativa arriben a les empreses més preparats que mai (els que no, tindran un futur molt dolent en el nou mercat laboral). Però al marge d’una bona preparació acadèmica aportaran nous valors i obligaran les empreses a adaptar els seus si volen ser competitives en el mercat del talent. Què podem esperar del futur? Crec que la globalització, la previsió del canvi climàtic i la tecnologia aplicada als essers humans ens portarà un model de desenvolupament més sostenible per al planeta. Això, en termes de mercat laboral suposarà una polarització de les condicions de treball i de les oportunitats laborals. Es per això que és tant important treballar sobre el nou model formatiu de país.


96

TANCAMENT / Més enllà del present

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

David Parcerisas,

Meritxell Santiago,

Ex-president del Patronat de la Fundació EADA

responsable de projectes Empreses Associades a la UOC

Des de finals dels 80 les escoles de negoci de Barcelona han fet grans esforços per posicionar-se internacionalment. En aquest sentit, els Jocs Olímpics del 1992 van ser de gran ajuda.

Les empreses que s’associen a la UOC veuen com la inversió en formació contínua pels seus treballadors i la participació en recerca i innovació fan que millorin els resultats i la seva competitivitat.

Com es reflecteix el posicionament de Barcelona com a clúster de formació per a directius? Avui és reconegut a nivell internacional l’existència de tres escoles de negoci de primer nivell mundial, juntament amb una excel·lent oferta de les universitats públiques i privades. L’aparició de determinats centres especialitzats donen a Barcelona unes característiques quasi úniques a nivell europeu i mundial del clúster d’excel·lència de la formació en direcció i administració d’empreses. Després de París i Londres, Barcelona apareix com la tercera ciutat europea amb més capacitat d’atreure estudiants per als programes MBA, segons un estudi recent del professor X. Mendoza.

El networking és una pràctica a l’alça entre les empreses. Quins beneficis aporta? La web 2.0 ha obert una nova dimensió en els sistemes de relació entre les empreses. Empreses que aposten per la cooperació i col·laboració a l’hora d’innovar, de fer negocis i de fer néixer nous projectes. Per aquestes empreses la relació i la comunicació és bàsica, i el networking fonamental per donar-se a conèixer, crear confiança i captar aliats. És precisament per aquest motiu que la UOC impulsa la xarxa d’Empreses Associades UOC com a fòrum de relació i networking entre institucions i empreses amb les quals comparteix valors i una clara voluntat de collaborar.

S’està promocionant convenientment aquest punt fort de la ciutat? Des de fa quasi dues dècades, algunes institucions i persones hem insistit que la formació superior i en particular el camp de les escoles de negoci era un sector d’activitat econòmica que atreia talent d’altres parts d’Espanya i molt particularment d’altres països. Això ha estat quasi sempre desatès per part de la ciutat que, per exemple, va tenir mes interès en donar suport a l’arribada a Barcelona de la Universitat de Chicago, que no ajudar i promocionar les escoles que ja tenia a casa seva. Sembla que a partir de la crisi això ha començat a canviar ja que algú s’ha adonat que era important donar visibilitat a aquelles institucions que ja existien.

Quines accions s’haurien d’emprendre de cara al futur per vendre-ho encara millor? Totes les accions que eliminin la burocràcia existent perquè persones d’altres països puguin estudiar a Barcelona. Facilitats per als visats d’estudiants i professors, promocionar les residències d’estudiants, aspectes d’acollida i informació prèvia. Quasi totes aquestes accions les fan individualment les institucions i podrien estar molt més centralitzades. Les administracions s’hi impliquen prou? Les administracions tenen molts mals de cap i personalment penso que la seva prioritat és solucionar problemes. Si unes escoles de Barcelona surten entre les 100 primeres del món, les administracions pensen: “Mira són bons i ho fan bé, ja no necessiten res”.

“Barcelona apareix com la tercera ciutat europea amb més capacitat d’atraure estudians per als programes MBA”

Amb quin objectiu sorgeix la possibilitat d’associar empreses a la UOC? La UOC sempre ha reconegut les empreses com a agents innovadors i transformadors del desenvolupament professional. Per això volem estar al seu costat i crear un canal permanent de comunicació que ens permeti involucrar-les en la nostra acció formativa, fer-les còmplices dels projectes de recerca i innovació, i ajudar-les a impulsar el coneixement i la formació entre els seus professionals. És amb aquest objectiu que neix la xarxa d’empreses associades a la UOC, una iniciativa que avui agrupa més de 160 institucions i empreses innovadores, compromeses amb la competitivitat de les seves organitzacions a través del desenvolupament dels seus professionals.

Les empreses associades poden optar a la formació contínua que ofereix la UOC i millorar la seva competitivitat. Com valora aquesta oportunitat? Quines altres avantatges tenen les empreses? La UOC estableix una dinàmica de relació especial amb les empreses amb les que s’associa, afavorint l’accés a la formació amb avantatges per als seus professionals, tals com descomptes en les matrícules de formació de postgrau, assessorament personalitzat en el procés de matrícula, i suport en la seva gestió posterior. Les empreses valoren molt positivament aquesta col·laboració donat que han vist incrementada la competitivitat dels seus professionals, gràcies a la formació que han fet a la UOC. En general, des de l’àmbit empresarial es valora prou la necessitat de formar contínuament els treballadors? Per què? Actualment la majoria de les empreses entenen que la millora de la competitivitat comporta una inversió en el desenvolupament dels seus professionals, i cada cop més trobem empreses en què aquesta formació interna la fan mitjançant l’e-learning. És per aquest motiu que la UOC treballa molt especialment per adaptar els seus programes de formació de postgrau a les necessitats internes específiques de a cada una de les institucions i empreses associades. Què podem esperar del futur? Que aquesta relació entre la universitat i l’empresa, que la UOC ha encetat amb la iniciativa Empreses Associades, s’intensifiqui i es consolidi, de manera que en el futur es reconeguin com a dos agents complementaris i imprescindibles del desenvolupament dels professionals, de la competitivitat de les empreses i del progrés d’un país.


98

TANCAMENT / Més enllà del present

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

Miquel Solé i Sanabra,

Maria Àngels Tejada,

director Fundació Cultural Caixa Terrassa

membre del Consell Executiu de Randstad i presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM)

Tot i la que la formació és sempre una inversió, sembla ser que moltes empreses en un moment de recessió econòmica com l’actual aposten per retallar les despeses en aquesta partida. Tot i el context, l’Euncet aposta pel futur i espera posicionar-se fort especialment en l’àmbit de les finances.

Les ETTs viuen els canvis econòmics igual que la resta d’empreses però diuen que se’n surten abans. Actualment, l’actitud és més decisiva que l’aptitud a l’hora de contractar un treballador i el perfil més demandat per les empreses és el comercial.

A quin perfil responen els professionals que estan més predisposats a formar-se? A grans trets, respon a un doble perfil. Professionals que volen potenciar la seva carrera i també persones que han pres consciència que la permanència en el món laboral està íntimament relacionada amb la capacitat d’aportar valor a les seves organitzacions. Són professionals que entenen que la formació és un procés que no acaba mai, persones amb iniciativa i sense por al canvi. Entenen que la millor manera de fer front als reptes que plantegen el canvis de conjuntura i de paradigma és amb preparació.

Com valora la situació de les ETTs avui en dia? Els afecta la crisi? Les ETTs pateixen les crisis abans que d’altres mercats, de fet podem veure els canvis a les empreses i la reducció de contractació en el moment en què es plantegen dificultats econòmiques. També sortim abans d’aquesta situació; en moments d’incertesa, les empreses contracten temporalment fins a poder assegurar llocs estables. La crisi afecta tots els sectors, encara que no de la mateixa manera. Els mercats creatius que han sabut veure oportunitats, surten abans de la crisi.

Creu que l’empresa catalana aposta suficientment per la formació? Els responsables de les empreses haurien de tenir molt present que la formació és absolutament imprescindible per poder encarar un procés de canvi i gestionar una conjuntura de crisi. Una organització que no tingui present aquest precepte no podrà respondre de manera satisfactòria als reptes que planteja el segle XXI. Malauradament, no podem dir que les empreses catalanes esmercin els recursos necessaris per formar els seus col·laboradors. Justament en època de recessió econòmica les empreses redueixen les partides de formació mentre que el que haurien de fer és aprofitar aquests moments per preparar-se per sortir de la crisi. L’estalvi en el compte d’explotació a curt termini és la pèrdua garantida a llarg termini. No saben valorar el retorn de la inversió que genera la formació en les seves organitzacions. Quins són els reptes més immediats de l’Euncet? Els nostres objectius per a aquest curs

acadèmic es concreten en quatre punts: implementar el curs pont de seixanta crèdits que possibiliti que els alumnes que havien obtingut la diplomatura de Ciències Empresarials puguin assolir en un any el títol de grau; convertir els nostres màsters professionals de Direcció i Administració d’Empreses i de Direcció Internacional de l’Empresa en màsters universitaris, alhora que implementar un màster en finances de referència tot aprofitant la nostra experiència i relació amb Caixa Terrassa; potenciar la línia de recerca, especialment en el temes relacionats amb finances i banca; i incrementar les relacions exteriors per potenciar la formació internacional dels alumnes. En definitiva, volem que l’Euncet sigui reconeguda com a escola universitària de referència en el camp de les finances i el màrqueting. Què podem esperar del futur? Al marge de la crisi econòmica a escala mundial, el que em preocupa de l’economia catalana no són tant els indicadors de la seva situació en aquests moments (que sens dubte cal no menystenir), sinó la manca d’actitud emprenedora en la classe política i empresarial per liderar una nova etapa. Per sort, es comença a detectar una nova generació de joves amb esperit emprenedor que pensen en les noves tecnologies i en una escala mundial. Pel que fa a la formació, aquesta quedarà condicionada per dos elements. En primer lloc, el que comporta Bolonya respecte al fet d’incorporar les competències professionals. En segon lloc, s’imposarà el sistema de formació blend. La formació serà imprescindible però haurà de combinar la presencialitat amb la distància.

Quin és el perfil del treballador que més es demanda actualment? Quin sector té més demanda de treballadors? Telemàrqueting, cambrers qualificats, comercials. A tots els sectors es precisen persones amb bona atenció al públic i amb un clar perfil comercial. Avui no es contracta per aptitud, sinó que l’actitud és el factor determinant per escollir un treballador, motivació i grau de compromís amb els projectes són factors cada vegada més sollicitats per les empreses. Com creu que afecta la temporalitat laboral als treballadors? És un factor de desmotivació? El nou mercat de treball obliga a canvis d’actitud, hem viscut moments de bonança fictícia i ara necessitem començar de nou i aprofitar aquest moment per sortir-ne reforçats. La motivació l’hem de crear nosaltres cada dia. Formar-nos en allò en què tenim mancances professionals és un motiu de satisfacció que permet que ens enfrontem amb major seguretat a nosaltres mateixos.

Creu que encara hi ha discriminació a les dones en alguns sectors en concret? Per què passa i que cal fer per canviar aquesta dinàmica? Les dones segueixen sent el motor de la llar i assumeixen el rol de família-treball. Els canvis s’han de produir per la complicitat amb la parella i la família, per tal que tots els integrants assumeixin les seves responsabilitats respecte al grup familiar, i que les dones puguin escollir el seu futur professional amb llibertat. Què podem esperar del futur? Major implicació, millor preparació, conèixer la realitat del nostre país, mantenir un esperit positiu, el futur és nostre, l’hem de crear cada dia i assumir que a major esforç, compromís i preparació, millor futur per a tots.

“Els mercats creatius que han sabut veure oportunitats, surten abans de la crisi”


100 TANCAMENT / Més enllà del present

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2009

Xavier Pascual, Vicepresident pel sud d’Europa de Toshiba

Tot i el paper cabdal que ocupa la tecnologia en els nostres dies, aquesta tampoc viu al marge de la crisi. Mentre que les vendes de Toshiba a nivell mundial han retrocedit, a Espanya, li ha anat força bé. Això ha estat en gran part gràcies a les vendes realitzades a l’Administració. Com ha afectat a Toshiba la caiguda de vendes a causa de la crisi? A nivell mundial hem notat la recessió en una caiguda del consum i de la inversió empresarial. En relació a Toshiba a Espanya hem augmentat la nostra facturació un 21% motivada per projectes al sector de l’educació i a l’Administració així com accions en canals promocionals. Es poden detectar diferències entre Espanya i la resta d’Europa? Sí. A Espanya la crisi està afectant de forma estructural el nostre model econòmic basat en sector construcció i inversió de capital estranger. Aquest any 2009 ha estat l’any de l’ajustament en la construcció però el 2010 continuarà en altres sectors. Hem estat deu anys creixent i vivint per sobre de les nostres possibilitats, ara toca fer dieta. Europa, i sobretot, les economies fortes estan sortint de la crisi de forma més ràpida ja que el teixit industrial i empresarial és més fort que en el nostre país. Els ordinadors portàtils estan entrant amb força a les aules. Creu que els professors estan preparats per aquest canvi? Aquest és un canvi que afectarà en una millora qualitativa de l’educació i sobretot en una millora en la productivitat del professorat, que podrà dedicar més temps a la creació de continguts i a la preparació de les aules que a treballs administratius. En aquests moments, estem en la primera fase i existeix un període d’adaptació per part de professors, alumnes, infraestructures en el centre... Ho aconseguirem.

“Catalunya s’està convertint en un referent tecnològic a Espanya, però falta consolidar-lo a nivell europeu” Quines innovacions tecnològiques ens arribaran en els propers anys? Més dispositius, més potents i més interconnectats entre si. Dintre de la mobilitat, veurem dispositius que estaran entre el telèfon (smartphone) i el portàtil amb prestacions adaptades a cada segment d’usuaris Com valora el nivell tecnològic de la societat catalana? Catalunya sempre ha estat pionera en la implementació de tecnologia. Un motor és l’empresa que per a ser competitiva en aquest món global està obligada a millorar processos. Pel que fa a penetració d’Internet, en educació estem en primera posició a Espanya. Catalunya s’està convertint en un referent tecnològic a Espanya però falta consolidar-lo a nivell europeu, per què no ser el Silicon Valley europeu? Què podem esperar del futur? Salut, diners i amor... O dit en termes macros: sostenibilitat mediambiental, progrés i responsabilitat amb la societat.

El referente en formación www.guiamasters.com


T’ajudem a impulsar la teva carrera

professional Formació continuada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) CURS DE POSTGRAU:

 SAP PI-Integració de Processos de Negoci amb SAP Netweaver 100 hores. D’abril a juliol 2010

CURSOS DE FORMACIÓ CONTINUADA:  Disseny de Solucions WEB 50 hores. De febrer a abril 2010

 Direcció i Gestió de Projectes Multimèdia

 Disseny de Videojocs

50 hores. D’abril a juny 2010

50 hores. De febrer a abril 2010

 Gestió de Projectes amb MS Project

 Producció d’Audiovisuals

18 hores. De maig a juny 2010

50 hores. De febrer a abril 2010

 Certificacions PMP - PMI i PRINCE2

 Mètodes Àgils - SCRUM

9 hores. Juny 2010

9 hores. Febrer 2010

 Certificació Project + de CompTIA

 Teamworking - Outdoor Training

3 hores. Juliol 2010

8 hores. Abril 2010

Model presencial en horari compatible amb la teva jornada laboral

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es


Visca Barcelona, la millor botiga del món!

Visc a una ciutat on els botiguers són molt més que botiguers. Perquè saben el que m’agrada i m’aconsellen, perquè tenen productes de qualitat, perquè donen caràcter a la meva ciutat... i a més són ben a prop meu.

Món Empresarial 122  

Publicació mensual d'anàlisi económic

Advertisement