Page 1

ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

TREBALLS: TREBALLS: 3r ESO Pregunta! ENTREVISTES TEMÀTIQUES IMAGINÀRIES PERSONATGES RELACIONATS AMB EL MÓN LITERARI. LITERARI... I...

Stephenie Meyer Jane Austen Joanot Martorell JKK Tolkien Stephen Edwin King Don Quijote Pep Guardiola G.Adolfo Bécquer G.Garcia Márquez Agatha Chistie

per Scarlett per Sofia per Carlos per Rodrigo per Terezia per Dani per Marc per Carla per C. Daniel per Yue Ying

Màrius Serra Salvador Espriu Àngel Guimerà Antonio Gala Miquel Martí i Pol Neus Català César Vallejo Anna Frank Federico Garcia Lorca

per Arnau per Jiale per Sufang per Vienna per Pol per Clàudia per Susanna per Emma per Desy

ENTREVISTA TEMÀTICA REAL A: A: Jordi COCA per Maria

Escola Mare del Diví Pastor – 08010 Barcelona FEBRER 2014


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista a Stephenie Meyer, autora de la saga Crepuscle, la gran revolució literària juvenil, que publicarà la seva última entrega de la saga el pròxim dimarts dia 11 d’abril.

“No pots guanyar-te la vida escrivint... És impossible” Scarlett Chávez Olano Què us va atraure al món de la literatura? Doncs, des de jove sempre vaig saber que el món dels números no era el meu, i seguint el meu camí vaig aconseguir llicenciar-me en literatura anglesa en la Universitat Brigham Young. Va aspirar sempre a convertir-se en novel·lista? No. Mai ho vaig veure com una carrera. Pensava: “No pots guanyar-te la vida escrivint... És impossible”. Em veia sent editora o alguna cosa per l’estil. Segueix tècniques al escriure? Porto poc temps escrivint, així que segueixo descobrint quina és la meva tècnica. Escriu sobre la marxa o segueix algunes pautes? Normalment escric sobre la marxa, ja que en els moments d’inspiració no puc fer altra cosa que escriure sense parar, sense desconcentrar-me, fins que s’acaba. Parlant de Crepuscle, en què es va inspirar? La veritat és que va ser d’un somni. Em va estranyar, perquè fins aquell dia no havia pensat en els vampirs com un possible tema per a una novel·la, i menys una romàntica. Us va semblar difícil aconseguir publicar la seva primera novel·la? Sent honesta, em va resultar fàcil, gràcies a l’editorial Little Brown, que tan bon punt va arribar a les seves mans em va expedir un contracte i la va publicar. Generalment què fa per inspirar-se a l’hora d’escriure? Depèn del que estigui escrivint. Tinc una barreja per quan estic escrivint escenes tristes, una altra barreja per a les escenes d'acció, i una barreja general, per al que sigui. I també hi ha certs grups musicals que m'agrada escoltar. Quines expectatives tenia de la seva primera novel·la, Crepuscle? Simplement no tenia expectatives. Inicialment només l’escrivia pensant que jo seria l’única en llegir-la, i per tant, mai em vaig imaginar que arribés a on ha arribat.

Com veu la seva carrera de novel·lista d’aquí a cinc anys? Honestament, crec que seguiré escrivint només com un “hobbi”, però mai se sap, ni jo mateixa em veia en aquest present. Quin és el seu règim de treball? Generalment escric des de la tarda fins a la nit, just quan estic segura de que ningú m’interromprà, ja que un cop perdo el fil, no puc tornar a agafar-lo com si res. També escric durant els matins i en els moments d’inspiració “divina”. Més o menys podríem dir que aquest és el meu règim.

Stephenie Meyer autora del llibre Crepuscle i les seves continuacions, Lluna Nova i Eclipse.

Quins són els seus referents literaris? Els autors que més m'han influït són Orson Scott Card, Jane Austin, Dafne Du Maurier, Shakespeare, LM Montgomery, Eva Ibbotson, etc. Té llibres que llegeix una i altra vegada? És clar que sí. Solc rellegir llibres. Si m'agrada un llibre, m'agrada tornar-hi i experimentar-lo de nou. Són exemples, Orgull i prejudici i El que el vent s’endugué. Quins són els seus pròxims projectes? Actualment escric i escric, res en concret però, que potser més endavant es podria concretar. Qui sap?


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO “Si hi ha una facultat de la nostra naturalesa que pot considerar meravellosa, aquesta és la memòria.” Sofia Ferruz Quan vas començar a escriure la teva primera novel·la? A l’any 1789, ho recordo com si fos ahir, vaig gaudir molt! Et vas criar a una societat d’homes? Completament, les senyoretes solteres angleses dels últims anys petites i més joves estem regides per les lleis i costums antigues, tenim que fer una canvi de societat. Les dones tenen moltes possibilitats de sortir endavant? No moltes, la seva existència esta lligada a la dels seus pares o el seus marits. Quan publiques un llibre utilitçes el teu nom o signes com anònima? Publico les meves obres de manera anònima; aquest fet comporta que mai no m’integro en els cercles literaris influents. Consideres que les dones poden tenir els mateixos drets dels homes? Els podrien tindre perfectament però en aquests moments la seva figura esta vista en un segon plà i estant quasi obligada a contraure matrimoni o cedir els seus bens a seu germà encara que sigui més petit pel fet de ser mascle. D’aquests temes tracto amb sàtira en algunes de les meves obres. Vas tenir estudis? Vaig tenir una breu educació a la meva infantesa d’un dels meus familiars a Oxford, després a Southampton, i finalment vaig assistir a una escola de senyoretes en l'abadia de Reading, Berkshire. Pots viure independentment amb l’escriptura? No, mai m’he pogut independitzar, he viscut amb la meva mare i la meva germana a Bath, però vam tenir un seguit d’ensurts econòmic i ens vam traslladar a vuire a la vil·la del meu germà a Chawton. Has tingut alguna proposta de matrimoni? Si, un home ric anomenat Harris Bigg-Wither, que era sis anys més jove que jo em va proposar matrimoni. Però no l’estimava i vaig refusar la seva proposta.

On treus la teva inspiració pels teus escenaris? L'any 1801 la meva família va traslladar-se a la ciutat balneari de Bath, que em va proporcionar l'ambient de moltes de les meves novel·les.

Jane Austen va ser una gran novel·lista anglesa. Una de les seves obres més destacades és Orgull i prejudici. Destaca la seva penetrant análisis de la societat i el seu ús de la ironia, la sàtira i la narració indirecta.

Et deixes influenciar pel moviment romàntic que està sorgint en aquesta època ? No m’agrada molt aquest moviment per això de vegades introdueixo elements neoclàssics a les meves obres Quin membre de la teva família t’ha impulsat més per fer realitat el teu somni? El meu germà Henry em va encoratjar especialment, ell mateix es aficionat a escriure. La teva família et va propiciar la teva vocació? Si, sovint la meva família representa obres de teatre, donant-me l'oportunitat de posar en escena les meves pròpies històries. Quina és la teva obra preferida? Orgull i prejudici és sens dubte la meva obra preferida.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Parlant amb en Joanot Martorell.

“El Tirant és un home normal, no és un cavaller amb poders sobrenaturals ” Carlos Rodríguez

Senyor Martorell on va néixer i quan? Sóc valencià i vaig néixer a l’Edat Mitjana, durant el segle XV. Vostè prové d’una família noble, però a què es dedicava, què feia? La meva vida ha transcorregut entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb plets per qüestions familiars i d’herències. Vostè té un familiar molt famós veritat? Deus de parlar del meu cunyat, el marit de la Isabel, l’Ausiàs March. Per què va decidir escriure? Sempre m’ha agradat molt llegir. Quan vaig estar a Anglaterra la seva majestat Enric VI, em va prestar un llibre de cavalleria, “Guy de Warwich”, em va impressionar i vaig voler escriure alguna cosa similar en la meva llengua.

Només li atreu la lectura d’autors estrangers? No, no, el “Llibre de l’Ordre de Cavalleria” d’en Ramon Llull ha sigut la meva inspiració, i vaig començar a escriure el Tirant lo Blanc. La seva obra més coneguda, “Tirant lo Blanc”, es considera la primera gran novel·la moderna d’Europa, a què creu que és degut això? Crec que és perquè parlo del món de la cavalleria d’una forma real, els meus personatges són de carn i ossos; hi han fets històrics, amor, escenes bèl·liques, erotisme… el Tirant és un home normal, no és un cavaller amb poders sobrenaturals. El seu personatge, el Tirant, és vostè, o sigui, és una obra autobiogràfica? (Somriu) Pot ser sí, o pot ser no. Què li sembla que la seva obra sigui la preferida de Cervantes? Per mi és un orgull. Senyor Martorell, gràcies per contestar a les meves preguntes. De res, un plaer.

Cavaller i escriptor valencià de l’Edat Mitjana de vida agitada. Mor sense descendència, abans d’acabar la seva obra, que es creu que va ser acabada per M. Joan de Galvà, que tenia el document en penyora.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO En James Cartsrais, va aconseguir acabar amb l’empresari Mortmain, després d’endevinar que formava part del club de soterranis “Pandemonium”.

“Un caçador d'ombres neix caçador d’ombres” Laia HP En què consisteix la teva feina? La meva feina consisteix principalment en portar el control tant dels dimonis com dels subterranis que hi ha a Londres, per a evitar els altercats que puguin haver entre tots dos; seria més o menys com un policia dels d'avui dia. Diga’m alguna cosa que hagis aconseguit i del que et sentis especialment orgullós. Va ser al costat del meu company William, farà cosa d'uns pocs mesos. Justament els nostres superiors, Charlotte i Henry, ens van avisar que unes forces paranormals s'havien apoderat d'una de les velles cases dels afores de Londres. Will i jo vam anar i just quan entrem al mas, ens trobem amb una de les bruixes que teníem des de fa temps entre llistes, la germana negre. Will es va encarregar de reduir a la bruixa mentre jo investigava per la casa i, casualitats o sort que vaig trobar a una jove presa en una de les habitacions. Quan aconsegueixi alliberar-la, Will va aconseguir acabar amb la germana negre. Va ser una de les nostres millors missions. Quins hobbies tens? Què has fet per poder desenvolupar aquest hobby? Un dels meus grans Hobbies ha estat sempre la música, sobretot tocar el violí. Aquest va ser l'únic record que em queda del meu pare, i li tinc una gran estima Com t'has finançat els teus estudis? Un caçador d'ombres neix caçador d’ombres. El tema és que com que no es neix sabent, des de petits tots nosaltres hem d'anar a una escola especial, on ens ensenyen els conjurs, els tipus d'armes ... vaig estar estudiant durant deu anys, des dels cinc fins als quinze, de manera gratuïta. Què és el que més t'agrada (i desagrada) de treballar en equip? El que més m’agrada de treballar en equip és que saps que si alguna cosa va malament, tindràs a algú que et cobreixi l'esquena, que mai estaràs sol davant cap perill. I el que menys m'agrada és el fet d'haver de coordinar tots els caçadors d'ombres de la Gran Bretanya.

Quins canvis rellevants hi ha hagut en el teu treball últimament? Des que va arribar Tessa l'Institut, hi ha hagut diferents canvis, com per exemple, ara Henry ha deixat de ser un dels nostres superiors a ser una de les persones que s'ocupa de Tessa. On et veus professionalment en tres anys? M'agradaria poder assolir el lideratge de l'institut de Londres, per així poder ensenyar als futurs caçadors d'ombres tot el que han de saber. Quins són els teus valors? Jo em considero un home tranquil, però tenaç i persistent . Si ha de prendre una decisió, ets impulsiu o reflexiu? Depèn. Normalment sóc reflexiu davant de qualsevol situació, però no puc assegurar que en una situació d'alt risc pugui ser impulsiu Com podria resumir en una sola paraula la seva vida? Intensa


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Descobrint a J.R.R Tolkien: John Ronald Reuel Tolkien també citat com JJR Tolkien o JJRT, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari britànic, conegut principalment per ser el autor de novel·les clàssiques de l’alta fantasia com El hobbit i El senyor dels anells.Ara podrem descobrir com o quina

va ser la seva inspiració per fer aquestes novel·les. “No...sinó en una etapa diferent de la imaginació” Rodrigo Vargas Vostè a escriure les novel·les tenia una espècie de esquema sobre les quals treballar? Si, sagues immenses... vaig ser absorbit com ho va ser el hobbit mateix. Doncs, els seus personatges i la seva història van ser els que de veritat es van fer càrrec? No, no. Un té la sensació que en aquell punt A,B,C,D, que només A és correcte, i has d’esperar a veure què passa.

Frodo va acceptar la càrrega de l’anell, i per les seves accions podríem dir que adquireix mèrit. Per què va escollir a un mitjà per aquest rol? No vaig escollir tant, vaig escriure El hobbit com vostè sabrà, l’únic que vaig fer va ser seguir davant des del punt en què havia quedat el hobbit.

Tenies algun mapa però poder saber com seria el recorregut? Si un ha d’escriure una història complicada ha de treballar amb un mapa, si no, després mai es podrà fer un mapa. Va començar a escriure el senyor dels anells en el 42? Oh no! Vaig començar només acabar El hobbit, en els anys 30 Té algun sentiment de culpabilitat pel fet que un filòleg, un professor de llengua amb la qual vostè estava compromès, amb els orígens reals de llengua, hagi dedicat gran part de la seva vida a una cosa fictícia? No. Estic segur d’haver fet molt bé a la llengua! Sent algun afecte particular por aquelles coses confortables de la vida que representa la Comarca? És clar que si. Sents algun afecte particular pels Hobbits? És per això que em sento com a casa...la Comarca és molt similar al tipus de món en què vaig començar a ser conscient de les coses. A quina edat va venir a Anglaterra? Suposo que tenia tres anys i mig.

Sempre li ha agradat fumar de pipa.

Em va semblar que Midgard va ser la Terra Mitja, és així? Sí, són la mateixa paraula. La majoria de gent comet l’error de pensar que la Terra Mitja és una espècie particular de Terra o que és un altre planeta. Em va semblar que la Terra Mitja era en cert sentit aquest món però en altre era? No...sinó en una etapa diferent de la imaginació. De les llengües que coneix, quina va ser de major ajuda per escriure el Senyor del Anells? Jo diria que el gal·lès, sempre m’ha atret pel seu estil i sona més que cap altra.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

Entrevista amb Stephen Edwin King

“Em consideren l’escriptor del terror, però jo només sóc un metge de les emocions. Si apaguen les llums i tenen por, he guanyat.” Terezia Lazar La majoria de les seves novel·les són de terror, em podria dir per què té tanta estima a aquest gènere? Doncs simplement perquè és un tema que m’apassiona molt i ho porto en la sang des de ben petit. De les novel·les que ha escrit, quina és la seva preferida? La història de Lisey. Si pogués eliminar alguna de les seves obres, ho faria? Quines? I per què? Si no tingués cap altre opció... potser hi hauria alguna que podria reescriure. Però no vull eliminar-ne cap, estic content amb el meu treball.

Necessita algun estat d’ànim concret per escriure? Sempre estic animat. Té algun mètode per escriure? Generalment és una programació establerta. Escric al matí, durant la llum del dia, però les millors idees se’m acudeixen quan es posa el Sol i la foscor cedeix sobre la terra.

Quina és la seva forma de connectar amb els lectors? El que faig és només atacar les seves emocions. Em consideren l’escriptor del terror, però jo només sóc un metge de les emocions. Si apaguen les llums i tenen por, he guanyat. I com aconsegueix atacar les seves emocions? El més curiós és que normalment aconsegueixo crear més tensió amb elements de la humanitat que amb elements sobrenaturals. I a vostè, què li fa por? Doncs bé, a mi sempre m’ha fet una certa “por” les coses habituals com la foscor, les rates, les aranyes, el número tretze...etc., però, sobretot, tinc por a l’estreta línia que separa el bé del mal; això pot convertir a persones en autèntics monstres humans. He sentit a parlar que algunes de les seves obres han acabat succeint després a la vida real, què em diu d’això? Alguna gent diu que són “profecies” o “prediccions”, però m’ha passat algun cop que havia somiat una cosa, i després, al despertarme estava segur que allò ocorreria realment. Llavors ho escrivia.

Stephen Edwin King, nascut a Portland el 21 de desembre de 1947. És un escriptor estatunidenc en anglès, conegut per les seves novel·les de terror. Els seus llibres quasi sempre han estat a la llista dels “best-sellers”.

En la teva experiència personal, has viscut algun cas paranormal? Sincerament, no. Però pensar en tot el que et pots trobar en aquest món... és una idea inquietant.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

Entrevista amb Don Quijote

“Volia tornar amb la meva dona i els meus fills” Daniel Vázquez En primer lloc, anar amb algú al que tothom etiqueta com a boig és difícil, oi? Potser sí que estava boig, però era divertit Si, seria divertit però a vegades no tenia una mica de por? És clar! però havia d’acompanyar-lo. Qui sap què li podia passar sense mi Quan “Don Quijote” li va dir que ho deixes tot per anar amb ell a buscar aventures, què va ser el primer que va pensar? En aquell moment no estava segur, però necessitava els diners. En cap part del viatge no va pensar en tornar? Ho vaig pensar molts cops, però sóc un escuder fidel.

Don Quijote és un cavaller que decideix anar a la recerca d'aventures. La tradició mana que tot cavaller ha de tenir a un escuder, així que convenç a Sancho Panza, un veí seu. Sancho Panza és un home realista i pràctic.

El mític moment dels molins, què va pensar? Que cada dia que passava l'amo es tornava més boig.

Què faria si no hagués anat amb Don Quixot d'escuder? M'hauria quedat al camp amb la meva família.

Enyorava a la seva família? És clar! Volia tornar amb la Teresa i els meus fills...

Què opinava la seva dona Teresa amb això que estigués lluny de casa? Em va deixar perquè sabia que havia d’ajudar a un amic.

Gràcies a això tindrà una bona història per a la seva família. Sí, tard o d'hora, els hi explicaré aquesta història. Què pensa d’en Miguel de Cervantes? Aquell? És un pocavergonya que s'aprofitava de la meva situació i la del amo.

Quina va ser la seva experiència a la política? No em va agradar gens, perquè eren tots uns mentiders que volien riure's de mi. Quin rol penses que tens actualment? Sóc la veu de la raó.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Ens trobem a la Biblioteca de Santpedor, el poble natal del futbolista i entrenador Josep Guardiola, i volem parlar amb ell sobre la seva afició a la literatura, una afició que li ve des de ben petit i que ja el duia a passar bones estones aquesta biblioteca durant la seva infància.

“Tampoc sóc l'únic futbolista que llegeix” Marc Alimbau Els qui el coneixen, saben que la literatura i Josep Guardiola han anat sempre de la mà. Té fama de ser un gran lector, interessat per la poesia i la novel·la, i de tenir bons amics en el món de les lletres. És cert que llegeix tant? Home, estic una mica fart de ser el futbolista que llegeix. Tinc ganes de desmitificar-ho. De vegades passo mesos sense lleguir un llibre. M'agrada la lectura però no em considero un lector empedreït. Compro molts llibres, això sí, per no els llegeixo tots. Tampoc sóc l'únic futbolista que llegeix. Luis Enrique, per exemple, el meu excompany d'equip, devora els llibres, si bé és cert que els futbolistes en general no llegeixen massa. Un dia vaig veure a televisió a Romario dient que no llegia perquè li donava mal de cap. I ho deia seriosament. Però bé, com en el camp era un geni, no havia de sentir-se culpable per no llegir. La gent no s'ha de sentir obligada a llegir.... Vostè va ser amic i admirador del poeta Miquel Martí i Pol; fins i tot, ell li va li dedicar a vostè i a la seva dona Cristina Serra “Llibre de les solituds”. Com va conèixer al poeta? El més normal en literatura és que primer descobreixis l'obra i després t'acostis a l'autor. En el meu cas va succeir el contrari. Vaig coincidir amb Lluís Llach en un programa de televisió i va ser ell qui em va proposar anar a visitar a Martí i Pol. El personatge em va fascinar al moment. Ell era un malalt del Barça, se sabia de memòria totes les formacions de l'equip, i em va demostrar que el futbol et facilita les coses perquè, gràcies a la meva professió, vaig tenir el plaer d'anar a Roda de Ter, on ell vivia, per a conèixer-lo. Hi havia una bona amistat, anava a veure'l de tant en tant i ell em visitava a Barcelona. Em semblava un poeta excel·lent. Sempre em va donar bons consells sobre la superficialitat de la fama i després de cada visita em sentia millor persona.

Per a vostè, quina és la millor obra de miquel Martí i Pol? Per a mi, la millor obra és “Llibre d'absències”. Darrera del llibre hi ha una història molt forta, que el el fa molt complet. Si algú té ganes de començar a llegir poesia, li recomano sens dubte “Llibre d'absències”. És una delícia. Recordo que una vegada Miquel Martí i Pol em va preguntar què tenien en comú la poesia i el futbol. Jo li vaig contestar que res. Però ara crec que sí connecten: jo entenc el futbol com una cosa que com més fàcil i senzilla sigui, millor; i ell era un poeta molt assequible, que deia que la poesia no pot enganyar mai perquè es fa amb sentiment i en la solitud. I el seu novel·lista preferit? Sens dubte, José Luis Sampedro. Em va encantar “La vieja sirena”, molt més que “La sonrisa etrusca”. No fa massa, he llegit un llibre seu en el que expressa les seves opinions i em sembla un escriptor admirable. I de novel·la catalana? Reconec que en llegeixo poca, encara que no sé per què -diu quasi avergonyit-. Quim Monzó i Ferran Torrent em cauen molt bé. Si parlem d'escriptors estrangers....? Sento especial inclinació per Truman Capote. “Joc amb avantatge” perquè me'l va recomanar la meva dona Cristina, “El conte”, “Taüts tallats a mà”, “Música per a camaleons”.... són extraordinaris...


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO També té bons amics en el món del cinema, oi? Si. És veritat. A casa de Martí i Pol vaig conèixer l'actriu Ariadna Gil i al seu marit, el novel·lista i cineasta David Trueba. Des de llavors som bons amics i Trueba m'ha recomanat llibres i cinema. En un vaitge que vam fer junts Trueba i jo a Buenos Aires, vaig conèixer al periodista Manna. Em va regalar uns quants llibres: una recopilació de textos de Jauretche; una biografia de Bielsa; “Futbol y patria” de Pablo Alabarces; i “Operación masacre” de Rodolfo Walsh, sobre l'afusellament de José León Suárez (1958). La vida d'aquest escriptor i periodista em va impressionar. M'agradaria ser i comportar-me en la vida com el senyor Walsh. Això és coratge i tota la resta, ximpleries. Quines són algunes de les seves pel·lícules preferides? Sóc un assidu espectador de teatre, i tenim una excel·lent generació d'actors catalans. Pel que fa al cinema, m'atreveixo a recomanar “La buena vida”, de David Trueba; “Familia”, de Fernando León; “La buena estrella”, de Ricardo Franco i “Martín” (Hache), d'Adolfo Aristarain. La seva afició a la literatura també li ha portat mals moments, no és cert? Ha rebut crítiques i l'han atacat durament.... És cert. Quan vaig ser acusat de dopatge a Itàlia, tot i ser declarat innocent, vaig haver de sentir que se'm deia que llegís menys i corregués més. Que si m'agradava la literatura era perquè era gai..... Però són coses que intento oblidar i no donar més importància per què els que les diuen són uns pobres ignorants. També és veritat que uns altres tenen en compte els seus valors i els seus coneixements literaris. L'escriptor Juan Villora, en una Feria del Libro de Buenos Aires va dir que “Guardiola estava condemnat a un equívoc essencial: els escriptors volen

parlar amb ell de futbol, i ell vol parlar amb ells de llibres”. La literatura sempre m'ha atret, ha ocupat un lloc important en la meva vida i m'ha agradat participar en alguns debats sobre literatura i història, dues coses que m’apassionen. La seva persona i la seva trajectòria han inspirat molts llibres: “Hola, Pep!”, basat en les cartes que el Xavier, un nen de nou anys li escrivia; “Pep Guardiola. Otra manera de ganar”, una biografia escrita per Guillem Balagué; “Pep Guardiola”, de la col·lecció “Un món d'històries”, llibre infantil escrit per Oriol Domènech i il·lustrat per Pilar Bayés; “Paraula de Pep”, basat en un programa de televisió, escrit per Santi Padró; “Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic de l'entrenador del Barça en 150 frases” (2009), de Josep Riera; “Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça. Totes les claus de l'èxit” (2009), de Jaume Collell; “Mourinho versus Guardiola, Dos métodos para un mismo objetovo”, de Juan Carlos Cubeiro i Leonor Gallardo.... I segur que en vindran més.... No ho sé.... Jo no crec que la meva vida o la meva manera de fer tinguin tant d'interès, però si escriure sobre mi o sobre el què he fet serveix per a alguna cosa bona, endavant. Espero que algú pugui aprendre dels meus encerts i de les meves errades. Vostè també s'ha atrevit a fer alguna incursió a l'escriptura...... Discreta incursió.... Quan encara era futbolista del Barça el diari SPORT em va guiar i va editar “La meva gent, el meu futbol” (2001), i durant un temps vaig escriure alguns articles per al diari EL PAIS, dels que potser el que més em satisfà és “Zidane, Zidane, fins i tot el nom el té bonic”. És un bon record i una experiència que algun dia m'agradaria repetir... Però això serà quan tingui alguna cosa important a dir......


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista amb Gustavo Adolfo Bécquer

“La pintura és un mitjà d'expressió” Carla Albajés Ruiz El teu nom complet és Gustavo Adolfo Domínguez Bastida i com és que et conèixen per Gustavo Adolfo Bécquer? Vaig adoptar aquest sobrenom seguint els passos del meu germà, el pintor Valeriano Bécquer. Quan es van publicar les teves llegendes? El 1858 -1864.

I per què el tercer fill va desencadenar una tragèdia conjugal? Perquè l'Emilio Eusebio era l'amant de Casta. També tenia moltes discussions Valeriano amb Casta. Com és que vas tornar a Madrid? Per dirigir La llustración de Madrid, diari que acabava de fundar Eduardo Gasset amb la intenció que el dirigís jo.

Per vostè què és la pintura? Doncs la pintura és un mitjà d'expressió vers l'inefable, superant l'escriptura. Quan et vas traslladar a Madrid? Després d'uns primers passos literaris, l'any 1854. A quin any et van detectar la tuberculosi? L'any 1857. Quan vas conèixer a la Josefina Espín? Cap al 1858. Per què l'any 1866 va ser terrible per tu? Perquè Casta m'era infidel, l'original del meu llibre va desaparèixer i els disturbis revolucionaris amb van portar a Toledo durant un breu temps. Com es deia el teu tercer fill? Es deia Emilio Eusebio.

Va néixer el 17 de Febrer del 1836 a Sevilla i va morir el 22 de Desembre del 1870. Va ser poeta i narrador de la literatura romàntica.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

Entrevista amb García Márquez Gabriel José de la Concordia García Márquez, millor conegut com a Gabriel García Márquez. Va néixer el 6 de març de l’any 1927 a Colombia, concretament a Aracataca. especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics. Va obtenir el Premis Nobel de Literatura el 1982.

“Em considero un escriptor que entra precipitadament a la sorra, com un toro, i després ataca” Carlos Daniel Barco Barbosa T’agrada Barcelona? M’agrada molt, he descoberts molt llocs pintorescos, per exemple, una fonda plena de fum al Carrer dels Banys Nous. És vostè poc supersticiós? Quan es vol escriure alguna cosa, s’estableix una espècie de tensió recíproca entre un i el tema. Per què li fuig tant als periodistes? Si en aquesta època de la meva vida contesto totes les entrevistes que em volen fer no podria treballar.

Quan vas començar a escriure? Des que tinc memòria. El record més antic que tinc és que dibuixava "còmics". Mai se t'ha ocorregut que podries ser actor? Tinc una inhibició terrible davant les càmeres i al micròfon. Prefereixes la paraula parlada a l'escrita? Per descomptat. El fantàstic és explicar un conte i que aquest conte mori aquí.

Estranyes el periodisme? L'ofici de periodista m'ha deixat una gran nostàlgia. No t'interessa l'opinió dels crítics? M'interessava molt al principi, ara, bastant menys. T'interessen els personatges des del punt de vista psicoanalític? No, perquè necessitaria una formació científica que no tinc.

Va obtenir el premi Nobel de literatura el 1982

No penses que les novel·les poden desaparèixer? Si desapareix és perquè desapareixerà qui l'escrigui


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista amb Agatha Christie

Agatha Christie: l'humor de la gran dama del crim Yue Ying Zheng On va passar la seva infància? Passava la meva infància a Torquay, un poble d'Anglaterra, jugant amb els meus germans grans al jardí. Li agradava l'escola? Vaig rebre les classes a casa, de la mà de la meva mare, i als setze anys vaig estudiar cant i dansa a París. Diuen que li agrada desaparèixer? Alguna cosa d'això he sentit, com també diuen que pateixo amnèsia i per això no me'n recordo d'aquells deu dies en què ningú sap on era. Quan gaudia més, quan escrivia les novel·les romàntiques o les policíaques? Gaudia més amb el crim, amb la intriga, de vegades ni jo mateixa sabia qui era el culpable, eren els propis personatges els que decidien el seu destí.

Hi ha alguna cosa que sigui impossible per a vostè? L’impossible no pot haver succeït, per tant l’impossible ha de ser posible malgrat les aparences. Què és el millor de ser escriptora? Vaig escollir la professió justa. El millor de ser escriptora és que es treballa en privat i al ritme que es vol. Què és el que va aprendre dels errors? Vaig aprendre que no es pot fer marxa enrere, que l'essència de la vida és anar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer de sentit únic.

Amb qui passaria una tarda, amb Hèrcules Poirot o Miss Marple? Amb Hèrcules Poirot, sens dubte, amb les dones no em porto bé. Va a establir una història de detectius a Nova York? És ridícul per establir una història de detectius a Nova York. Nova York és en si una història de detectius Quina és la seva especialitat? M'especialitzo en assassinats d'interès nacional.

silenciosos,

Agatha Mary Clarissa Miller Christie va néixer el 1890 en una tranquil·la ciutat del sud-oest d'Anglaterra, on va passar gran part de la seva vida i va morir a Londres, el 1976, després d'haver escrit més de 80 novel·les i creat a personatges que es van convertir en clàssics del gènere: el brillant detectiu Hercule Poirot i l'aguda Miss Jane Marple

.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista amb Màrius Serra

“Ensenyo vocabulari” Arnau Tura Quin any vas néixer? Vaig néixer l'1 de maig del 1963. A quina ciutat vas néixer? Vaig néixer a Barcelona. Has escrit algun llibre? He escrit 76 llibres. Dones classes a algun institut? De moment no dono classes a cap institut.

Quina secció tens en els programes que hi participes? En el programa Divendres tinc una secció d'ensenyar vocabulari en català. Tens alguna secció en algun diari? Sí, en el diari La Vanguardia vaig crear els mots encreuats i també vaig tenir columnes d'opinió en el diari Avui i La Vanguardia. Has creat algun joc propi? Sí, Verbàlia amb l'Oriol Comes i L'Enigmàrius.

Ets persona nadiu de Catalunya? Si, perquè vaig néixer a Barcelona . Formes part de l'institut d'Estudis Catalans? Sí, hi formo part des del febrer del 2013. Tens algun programa que el presentis tu mateix? No, però formo part d'un programa de TV3. Hi ha algun programa en el qual tu surtis com a un més del programa? Si a divendres Quins títols tenen els teus llibres? Els més coneguts són: Món oncle i Verbàlia.

Màrius Serra i Roig és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor d’anglès i enigmista català, llicenciat en filosofia anglesa a la Univesitat de Barcelona.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista amb Salvador Espriu i Castelló

“Per la vostra fe, per la vida clara, per la gran bondat, us donem les gràcies.” Jiale Chen Quina va ser la inspiració per a la composició de les histories d´Esther? Quan era jove, la meva tia tenia un quadre sobre el personatge, encuriosit li vaig preguntar sobre la procedència i ella me la va explicar.

A la dècada del vint la teva família va patir una malaltia? Sí, els meus germans va sofrir el xarampió, jo mateix vaig tenir una malaltia o com els metges en deien “complicacions neurològiques”. Quan va acabar la dictadura com se sentien les emocions? Tothom estava de festa, i al meu batxillerat es podia veure com la gent ballava i cantava. Fins i tot es podia veure algun que altre instrument. Què et va dur escriure el llibre “Laia”? Tenia les ganes d´escriure-la perquè sentia la inspiració del conte de la vida en la meva societat.

Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novel·lista català. (10 de juliol 1913 santa coloma de Farners - 22 de febrer 1985 Barcelona)

Què vas fer durant la guerra civil? Poca cosa, vaig haver de deixar els estudis i em van enviar a instruir nous oficials degut als meus estudis, suposo.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

Entrevista amb Àngel Guimerà

“La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble” Sufang Zhou Què et vas inspirar a escriure l'obra: Mar i cel? Vaig inspirar d’una parella que coneixia.

Les teves obres són autobiogràfiques o de les persones que està al teu voltant? Alguns fragments ho són, puc dir que hi ha de tot.

Per tant l'obra era basada a una història real? Sí que ho és, però està recreada uns parts per adequar el teatre.

Si pots modificar coses de les teves creacions que modificaries? No modificaria res, perquè moltes vegades, modificar-los els pots empitjorar.

Què vas sentir que el saber que va ser un èxit aquesta obra teatral? Doncs... aquell moment em vaig sentir molt satisfet, perquè hi havia tantes persones que va acceptar la meva obra. Per què les teves obres estaven centrada en el gènere teatral? Perquè, per la meva opino, és la millor manera d’expressar els teus sentiments, Què et fa inspirar més? De les coses rares que trobo. En quina edat vas començar a interessar a l'escriptura? No recordo quan, però sé que era ben petit. Vas tenir ràbia que no donessin el premi Nobel? No, perquè el Jacinto Benavente era millor que jo. Quina obra és la que et marca més? Tots tenen molt significat per a mi però el que més és El rei i el conseller, perquè assenyala el meu inici com a escriptor.

Angel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845 –Barcelona, 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment " de les lletres catalanes a finals del segle XIX.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

Entrevista amb Antonio Gala El 5 de juliol de 2011 l’escriptor fa públic a la seva columna del diari que pateix un càncer difícil d’extirpar. L’únic que el calma és escriure.

“Vaig voler innovar i acabar amb aquella reprimenda dels 70” Vienna Capdevila Ramírez Tinc curiositat, d'on neix aquest artista? De Brazatortas, Ciutat Real. Et fas dir Antonio, però tu tens un nom de pila molt particular, oi? Doncs sí, la gent s'estranya molt quan els hi dic que el meu nom de pila es Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad i de Todos los Santos. Les teves narracions literàries són d’admirar, però aquesta imaginació et ve innata o t’has format a nivell lingüístic? Doncs he estudiat la carrera de Filosofia i lletres, Ciències polítiques, dret i econòmiques. Suposo que aixo ajuda a l’hora d’escriure, tens coneixements de moltes coses i pots manejar mes informació. Però per molt que estudis moltes coses i treguis molt bones notes, el art es porta dins.

Antonio Gala és un escriptor espanyol nascut el 2 d’octubre del 1930.

En cada lloc que has estat i estudiat has viscut la teva història. Que ha fet que un dia per l’altre les teves vivències estiguessin emmarcades en un llibre a disposició de tothom? Quan vaig escriure un llibre sobre mi com el de Ahora hablaré de mí, en aquells temps era jove, acabava d’estudiar dret i vaig presentar-me a les oposicions d’advocat, però la pressió del meu pare em feia veure les coses molt rígides i mai

estava d’acord amb ell, així que per rebel·la o per cridar l’atenció vaig voler expressar el que sentia amb tothom. També hem de dir que sempre m’havia agradat escriure, així que escriure sobre aquella vivència era una bona excusa. T’hem vist tractant sobre gèneres teatrals, columnaris, novel·les i lírica, però en que s'ambienta tot això? Les meves obres estan marcades per temes històrics utilitzats per il·luminar el present amb fets passats. T'atreveixes amb tot, fa uns anys vas fer una comèdia anomenada ¿Per què corres, Ulisses? Va tenir molta polèmica. De què tracta? L'obra recrea l'ocàs dels personatges de la tragèdia grega. Vaig voler innovar i acabar amb aquella reprimenda dels 70. Quines obres literàries teves recomanaries per als joves lectors? Crec que per als joves lectors podria recomanar Los verdes campos del Edén. Quin és el premi que t'han entregat més recent? Jo de premis en rebo cada dia, sigui perquè avui el meu gos m'hagi portat la pilota quan li he tirat o ja sigui perquè la gent encara s'interessa per les meves narracions. Però si que recordo que un premi molt important per a mi al 1990 quan vaig guanyar el premi Planeta per la novel·la de El manuscrit carmesí. Per què has creat una fundació per a joves? Parla'ns sobre aquesta fundació que has creat. És diu Fundación Antonio Gala creada per a creadors Joves, dedicada a donar suport i becar la tasca d'artistes joves. Per últim, et dono les gràcies per contestar a totes les preguntes però em queda una última interessant. Creus que has deixat empremta en aquest país? Doncs no m'agrada fardar del que tinc, però si la gent sap apreciar la bona literatura segur que si!


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista amb Miquel Martí i Pol

Una vida de poesia. Pol Sans Marí Quan vas néixer ? I a on? Vaig néixer el.19 de març de 1929, a Roda de Ter De què parlen els teus poemes? Els meus poemes parlen de la vida interior i sobretot de la malaltia que m'ha acompanyat durant uns llargs trenta anys.

Per què vas plegar? T'ho explicaré, quan vaig plegar l'any 1973 va ser on va començar l'horror de la meva vida.... l'esclerosi múltiple Quan et vas començar dedicar a la poesia plenament? Va ser després que em diagnostiquessin la meva enfermetat i després de poder agafar la baixa laborar total. Com va ser anys després la teva poesia? Vaig obrir la meva poesia a la realitat.

Miquel Martí i Pol feliç en un acte

Quins premis has guanyat al llarg de la teva vida? Creu de Sant Jordi, Premi d'honor de les lletres catalanes, Premi nacional de literatura, Medalla d'or de la generalitat de Catalunya. Vas treballar en algun lloc? Vaig treballar en el despatx d'una fabrica tèxtil fins que vaig plegar a l'any...1973

T'agradava el teu poble de petit? I tant! És un poblet petit de només sis mil habitants amb uns carrerons estrets de pujades i baixades, i a les cases a l'hivern tothom tira llenya al foc. Que s'ha fet de la Blava? La Blava ara només és un esbós de la indústria especialitzada en fil d’alta qualitat que es a aixecar el 1925. Sembla una nau fantasma. Potser els esperits entren i surten pels vidres trencats quan ningú els mira


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista a Neus Català

“Si pogués, estaria a Barcelona manifestant-me amb els indignats.” Claudia Casals Què creu que la va impulsar a fer el llibre “els camps nazis”? Aqui a Catalunya havien uns companys, també dels camps nazis i havien tingut contacte amb la Montserrat. Quina relació tenies amb la Montserrat? Una relació de amigues, una amistat molt profunda No hauria viscut millor sense el record de Ravensbürk? No puc ni vull oblidar, ho dec a les companyes que van morir a Ravensbürk. Un imperatiu moral? El 5 de maig de 1945 vam sortir del camp, vam prometre recordar-ho mentre visquéssim jo només vaig tenir la sort de no morir, però no hi ha nit que em fiqui al llit sense pensar en tots els deportats.

aleshores va començar la meva época de refugiada política. No podia tornar a casa. Què li va representar la l’arribada de la segona República? Hi va haver molt entusiasme, malgrat que jo vivia en una comarca on governava la dreta Se la jugava molt sense menjar? Ens donaven un brou però el pitjor era la humillació. Quan recuperà la dignitat....va poder dormir tranquil·la? No mai he pogut dormir, a no ser per l’ajuda de les pastilles.

A quin any va ser designada catalana del any? Al 2006 per la meva tasca de defensar la memòria de 92.000 dones que van morir a Ravensbürk. Va aprendre alguna cosa estant als camps de Ravensbürk? A ser més atenta, més prudent i més tolerant. Com és possible que no sentís res? Els meus pares estave a la resistència, el meu germà Lluiís lluitava les guerrilles espanyoles i no sabia res del meu marit, l’Albert, fins a l’octubre quan em van portar la seva motxila amb les cartes que jo havia escrit. Havia mort, esgotat. Es

Neus Català Pallejà va néixer el 6 d’octubre de 1915 al Guiamets. És coneguda com a supervivent d’un camp de concentració nazi. És membre del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Va estudiar enfermrria i quan va esclatar la guerra civil al 1939 va creuar la frontera francesa amb 180 nens, allà va participar activament fins que va ser delatada juntament amb el seu marit i deportada ala camps d’extermini per dones i nens a Ravensbürck el 1945. Va ser alliberada i es va quedar a França.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista a l’escriptor Cèsar Vallejo

“Transportar al poema l'estètica de Picasso” Susana Balde Com se li va ocórrer començar a escriure llibres? Doncs, simplement vaig començar a prendre cafè i vaig a arribar a la conclusió que escriure era la meva vida.

Què va sentir la primera vegada que va anar a Espanya? La veritat és que va ser molt estrany, ja que la gent a cada país té una forma de ser un tant diferent. Però em va agradar l'experiència.

On va publicar el seu primer llibre? En quin any? Vaig publicar el meu primer llibre a Lima. Va ser l'any 1918. Per la qual cosa té un llibre anomenat “Trilce”? Sí, uns dels meus llibres preferits. Ens podria dir que significa “Trilce”? "Trilce", no vol dir res, no trobava què posar, i llavors vaig inventar, "Trilce" Després d’escriure aquest llibre, no va decidir viatjar a un altre lloc i provar coses noves? Sí, després d’un any de “Trilce” vaig viatjar a París, Europa, al 1923. I vostè no coneixia a cap escriptor francès ? Cap ni un. Era un lloc completament diferent al de Lima, però poc a poc anava aprenent coses noves. Coneix a molta gent en Paris? Poca, però després vaig trobar un xilè, Vicente Huidobro, i també un espanyol, Juan Larrea. I com vostè va conèixer a Juan Larrea? Ja que és un poeta nou. El vaig conèixer a l'Arxiu Històric Nacional, on era arxiver. Un dia es va acomiadar, va abandonar la carrera i va dir que anava a fer poesia pura a París. Què persegueix ara? Una nova poètica: transportar al poema l'estètica de Picasso, sense lògica, ni coherència, ni raó.

En 1918 César Vallejo publicar el seu primer poemari: Els heralds negres, aquesta obra conté, a més, mostres del que serà una constant en la seva obra: la solidaritat del poeta amb els sofriments dels homes, que es transforma en un crit de rebel·lió contra la societat.

Vallejo, vostè és una persona amb uns ideals molt originals, des de petit sempre ha estat així ? Doncs la veritat és que no, vaig començar a ser així a finals de la meva adolescència. Senyor Vallejo, li puc fer una pregunta una mica incòmoda? És clar que sí. Endavant, respondré amb tota la sinceritat. És veritat que vostè va estar un temps a la presó? Sí, vaig ser acusat injustament de robatori i incendi durant una revolta popular, vaig passar tres mesos i mig a la presó, durant els quals vaig escriure “Trilce”


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Avui hem tingut l'honor d'entrevistar a la famosíssima Anna Frank, l’autora "del Diari d'Anna Frank".

"Com si estiguéssim tots en fila, esperant pacients la nostra mort. Un rere l'altre..." Emma Què vas sentir en escriure la teva primera línia del teu diari? Vaig sentir que per un moment tot el meu temor, totes les meves preocupacions, tota la meva por desapareixia; i per un moment em sentia lliure. És com si mitjançant aquella línia, pogués canalitzar totes les meves emocions, tan de bones com de dolentes. Per què vas decidir escriure la teva vida en aquell tros de paper? Principalment per poder desfogar-me i posar per escrit tot el que sentia. Després també, perquè les generacions futures poguessin ser conscients de com vivíem i de la situació en la qual ens trobàvem. Ara que ha passat tot, que en penses de Hitler? Sincerament, està clar que dins del meu cor sempre li guardaré rancor, però simplement sento pena per ell, perquè clarament es pot deduir que era un home que no estava bé del cap. Que és el que millor recordes? El so de les bombes, de veritat que aquell so em retomba les orelles cada cop que tanco els ulls. Malgrat tot, vas tenir moments feliços no? Per exemple? El que amb més felicitat recordo és que la meva família sempre es va mantenir unida, ens vam estar ajudant en tot moment, sense donar importància a la gravetat de la situació. Guardes algun objecte material d'aquella època a part del diari? És clar que sí! Guardo amb molt d'estima un collar que sempre portava la meva mare. Sempre intento posar-me'l que puc però a vegades me n’oblido.

Aquest preciós collaret està fet d'or brut i té la fora d'un rossinyol. Si poguessis tornar enrere, què canviaries? Segurament intentaria protegir a la meva família millor, amb totes les meves forces (unes petites i perfectes llàgrimes regalimen dels seus ulls.) Per què creus que Hitler tenia tants seguidors? Principalment per un tema de carisma, era un home que sabia convèncer a gairebé tothom només amb unes poques paraules dites de forma determinada i convincent.

Fotografia d'Anna Frank de petita!

Com se sent en veure morts de gent innocent tan propera a tu? És molt injust. L'únic que puc dir és que se sent com si el proper en morir fossis tu. Com si estiguéssim tots en fila, esperant pacients la nostra mort. Un rere l'altre... Com eren els búnquers? Eren llocs horribles, llocs que semblaven posats entremig del cel i l'infern. On les preocupacions podien esfumar-se, o acumular-se com huracans a la teva ment. Foscor i més foscor ens inundava en aquelles coves.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO Entrevista a Federico García Lorca.

'' La poesia no vol adeptes , vol amants '' Desy Bona tarda, senyor García, primer de tot ... Podria dir-nos què significa per a vostè la poesia? La poesia és una cosa que camina pels carrers... que es mou, que passa al nostre costat, totes les coses tenen el seu misteri, i la poesia és el misteri que tenen totes les coses. Quins estudis va realitzar de jove? Doncs vaig determinar cursar en estudis de Filosofia i Lletres i Dret a Granada; meva terra natal ja que la meva passió sempre ha estat la poesia i la literatura, i volia iniciar-me en aquest àmbit. Ara que han transcorregut anys, confesso, va ser una encertada decisió.

Podria parlar una mica de com era la seva vida a la residència d'estudiants? Bé, diguem que va ser una experiència gratificant. A la primavera de 1919, diversos dels meus amics de "El Rinconcillo " es van traslladar a Madrid, i jo, gràcies a l'ajuda de Fernando dels Rius, qui el va ajudar a convèncer els seus pares a seguir els seus estudis a la Residència d'Estudiants, no vaig trigar a afegir-m'hi. Així vaig passar a formar part d'aquesta institució. Seguim doncs; Es penedeix d'alguna cosa que ha fet a la vida? Crec que la vida és justa amb cada un de nosaltres: que cadascú posseeix el que va sembrar abans; Però jo en tot moment m'he guiat seguint els passos del meu cor. Em vaig portar com qui sóc, com un gitano legítim. Com va redactar la seva primera publicació? La meva primera publicació va ser escrita en prosa, és a dir va ser una poesia, ja que a part de tota la literatura en especial el que més m'agradava era la poesia, fer poemes em fascinava; podia expressar els meus sentiments més íntims; meus més vulnerables sensacions; el meu jo interior, sento que no escric poemes sinó que els interpreto, i alhora no els crec, ells no neixen, sinó que sempre van viure amb mi, i jo, els transmeto al món mitjançant poemes ... Tenia vostè, algun truc per inspirar-se? No, bé en veritat, tota la vida en si em sembla motiu d'inspiració, era agafar paper i llapis, observar alguna cosa durant uns pocs minuts i que el meu cap s'omplís de simultànies idees.

Federico García Lorca ( Fuente Vaqueros, Granada, 5 juny 1898 - entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d’agost de 1936) Va ser un poeta, dramaturg i prosista espanyol, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts . Adscrit a l'anomenada Generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX .

Va fer vostè algun viatge que considereu important en la seva formació literària com a poeta? Ara que ho recordo sí; Al 1919 em vaig traslladar a Madrid, i deu anys després, al 1929 vaig viatjar Nova York, viatge que em va proposar Fernando dels Rius, visita que em va


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO inspirar un llibre clarament surrealista. I també vaig viatjar a Sud-amèrica on vaig aconseguir triomfar professionalment i, gràcies a això, vaig aconseguir la meva independència econòmica. Quina creu que ha estat la seva millor obra ? No sabria dir, en veritat les escolliria a totes i cadascuna d'elles, ja que totes elles són trossos de la meva ànima i em fan transmetre emocions diferents, algunes em recorden la meva joventut; altres als meus amors i desamors, i altres simplement em fan reviure records d'antany. Vostè, en els seus poemes sempre ha tractat diversos temes, com la natura, l'amor, el desamor, etc... quin creu que ha estat el tema que més li ha omplert a nivell personal? La veritat és que m'has tornat a enxampar (rialles). Gaudia molt escrivint sobre la natura, la seva diversitat i els seus misteris ja que crec que és un tema indescriptible en paraules i per tant molt enigmàtic. No obstant això, també m'ho passava d'allò més bé escrivint poemes

d'amor o desamor, depenent del meu estat d'ànim. I per acabar, segur que vostè, al llarg de tants anys ha aconseguit milions de seguidors i seguidores, Algun missatge per a ells / es? Només voldria dir-li que mai deixin de lluitar pels seus somnis, ja siguin l'escriptura o qualsevol altre tipus de diversió, però que has d'escollir el camí que a tu t'agrada, i dins del que t'agrada, el que t'apassiona, és llavors quan estaràs a punt d'assolir l'èxit. I bé per a totes aquelles seguidores meves doneu un petó enorme de tot cor i mil gràcies per no deixar que les meves poesies morin i es puguin continuar llegint. Moltes gràcies, de debò. Ah, sí! I ja que som 14 de febrer i és el dia dels enamorats, aprofitar per dir-los a totes les parelles que siguin feliços, i a totes aquestes joves solteres, que no desesperin, que no es quedaran per vestir sants (rialles), i com una frase meva molt bé diu: Les estrelles no tenen nuvi.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

ENTREVISTA TEMÀTICA REAL A: Jordi COCA per Maria

Entrevista amb en Jordi Coca, excel·lent escriptor de literatura catalana

“És imprescindible treballar constantment.” Maria Romero Què va fer que vostè comencés a interessarse pel món de l’escriptura? Exactament no ho sé , perquè va ser quan jo era molt jove amb catorze anys, i a casa meva no hi havia massa llibres, i un dia vaig sentir curiositat i vaig començar a llegir un dels pocs llibres que estaven per casa i vaig pensar: doncs jo també puc fer això.

Què pensa que és necessari per ser un escriptor excel·lent? Per ser un escriptor excel·lent no ho sé, però el que sí que et puc dir és que el que és imprescindible és treballar constantment i igual que en qualsevol feina les coses s'han de fer ben fetes i amb responsabilitat. I escriure per casualitat, la veritat és que no funciona.

D’on acostuma a treure les idees per crear els personatges? Realment les idees em venen al cap, i sobre tot observant. Els personatges generalment els vaig com trobant pel carrer, és a dir: Vaig veient cares i penso que aquesta cara em podria anar bé per aquest personatge. Però, sobre tot els personatges van agafant una lògica pròpia que ja no controles del tot, però el motiu primer generalment no és un personatge si no una idea i aleshores, a partir d’aquí, van apareixent els diferents personatges.

De totes les novel·les que ha escrit amb quin dels personatges se sent més identificat? Doncs principalment en el llibre de Sota la pols ja que és una novel·la construïda amb moments de la meva vida que he viscut o he vist viure, encara que el personatge principal no sóc jo, però és un dels llibres en els que no vaig voler, d'alguna manera inventar-me la situació. Però, en canvi, hi ha altres personatges que m'agraden molt, com Lena, que el sento molt meu.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

Jordi Coca ha editat entre narrativa, traduccions i assaig, una trentena d’obres, a banda de col·laborar habitualment a la premsa.

De totes les novel·les que ha escrit, quina és la seva preferida? No sabria exactament que dir-te perquè això depèn molt del moment, hi ha moments en els que he pensat que estava bé i que m’agradava, altres moments en què era tot el contrari. Què va sentir en guanyar el seu primer premi? Sorpresa, perquè això va venir molt tard. El primer premi que vaig guanyar va ser l’any 1984 amb una novel·la que es deia Mal de lluna que vaig fer després d’aquest tres anys sense escriure i la veritat és que no hi comptava pas amb aquest premi. Abans de començar a escriure, ja té decidits tots els personatges, la trama i el final o ho decideix a mida que va escrivint? No tinc decidit gairebé res. Generalment tinc decidit el títol que molt poques vegades l’he canviat i tinc una idea vaga del que vull fer i a mesura que vaig avançant la vaig aclarint.

Fa anys que va deixar de signar llibres per Sant Jordi a la Rambla, en lloc d’això convida als seus lectors a casa. Per què? Això ho vaig fer perquè va haver un moment que aquesta festa de Sant Jordi va canviar molt i una festa que era per la literatura catalana es va convertir en una festa del negoci editorial, que a mi em sembla molt bé, però jo no tinc perquè anar a fer que els editors venguin més llibres. Llavors un any vaig decidir que qui volgués que vingués a casa i la veritat és que ho vaig fer dos cops. El primer va ser un èxit total perquè era la novetat, i el segon cop doncs va venir menys gent. El seu estat d’ànim influeix en el tipus de novel·la que escriu? La veritat és que sí que influeix perquè hi ha moments en la vida que estàs eufòric o hi ha moments que et preocupen i això també depèn molt del tipus d’escriptor. Quin gènere li agrada més per escriure? La narrativa. Ja que d’alguna manera et permet escriure retalls de la teva vida. Alguna vegada ha començat una obra i, per algun motiu, no l’ha acabat? Sí, moltes vegades. Tinc una carpeta on guardo trossos de coses que he anat escrivint i per algun motiu, no ho he pogut continuar. Encara que algunes després ressusciten. Els premis de reconeixement, li suposen una motivació per a la seva feina? La veritat és que no. El tema dels premis jo només ho he fet per una qüestió estrictament econòmica, ja que em suposaven uns diners que em permetien tenir menys dedicació horària a l’institut del teatre, o no haver de fer altres feines, per tant era una manera de comprar temps.


ENTREVISTES TEMÀTIQUES 3r ESO

3r ESO pregunta!  

Recull de treballs d'entrevistes temàtiques relacionades amb el món literari: Imaginàries i una de real