Page 1

41

Curs 2009/2010

Racó literari

Què gasta una Wii? Un relat basat en fets reals t vàrem trobar a faltar, Cris, a la festa de la Natàlia.

E

-Ja us vaig dir que anava a passar el pont a Copenhagen amb la família. Com us va anar? Ja va apagar les tretze espelmes d'una sola bufada, la Nati? -Sí, i tant! I dues vegades que les va apagar, per poder sortir millor a les fotos. Després vàrem passar la tarda jugant amb la seva Wii afegí la Meri amb una mà a la cintura mentre la movia a batzegades d'un costat a l'altre i amb l'altra mà feia veure que aguantava un micròfon. -M'hauria agradat competir amb vosaltres al Karaoke... Per cert, qui va guanyar, sense mi? -li preguntà la Cris amb un posat una mica sorneguer. -La Moni em va estar a punt de guanyar, però al final la que va fer més punts vaig ser jo. Fins i tot més que la Natàlia! -li contestà la Meri amb un somriure de franca satisfacció. I afegí: -Però mentrestant, tu a Copenhagen! Que guai, no, nena? -Sí, nena! I varem estar en un hotelarro... Vols que t'ho ensenyi? Primer, què et sembla a vol d'ocell? Abans que la Meri li digués que sí, la Cris ja estava obrint el portàtil, tota emocionada. En breus instants les dues amigues ja es trobaven sobrevolant el planeta en direcció a l'extrem més oriental de Dinamarca. En baixant, de mica en mica anaven apareixent talment com bolets els edificis més emblemàtics de la ciutat capital del petit país escandinau segons el model

3D fotogràfic del Google Earth. -Mira, mira. Això és Copenhagen, la ciutat de la bicicleta! Mira, l'Ajuntament, que bonic! El Museu botànic, el vàrem visitar. La Biblioteca, un edifici immens! El Kastellet, una mena de ciutadella danesa. Mira, mira quins parcs! -Caram, que guai! I vosaltres? On era el vostre hotel?

-Sí, les tenien connectades a un alternador i a unes bateries, i havies de fer un mínim de 10 watts hora perquè et donessin un tiquet pel menjador. -Com? Deu watts de potència pedalant durant una hora? -No, deu watts hora d'energia en total. Jo els vaig fer en quinze minuts. El meu pare va trigar una mica més, hehehe! Però també ho va aconseguir.

-Espera, que ara t'hi porto. -I la teva mare? La Cris, més hàbil amb el ratolí i tots els seus botons que no pas amb el bolígraf, volà, suaument, en direcció sud cap a un dels nous bulevards dels afores de la ciutat. -Òndia! Però si només hi ha un descampat! I l'hotel? exclamà la Cris visiblement contrariada. -Mira, aquí sota. Diu que les fotos són del 2005 -observà la Meri tot assenyalant una petita llegenda a la part inferior esquerra de la finestra de l'aplicació. -Ah, ara ho entenc. Perquè l'hotel es veu que era molt nou. Mira, les fotos "bombolla" són més noves que les generals, i es veu com era quan ja estaven fent obres digué la Cris un cop va haver "aterrat" dins d'una de les fotos esfèriques de nivell de carrer del Google Earth-. Llàstima que encara no es pugui veure acabat del tot. -Vaja... I què? Era guapo? -Doncs sí, nena, i súper moderníssim. I a sobre, si anaves una estona en una de les seves bicicletes estàtiques especials et donaven un tiquet per dinar gratis! -I ara! Ah, sí? -féu la Meri tota sorpresa.

-Ui!, ella? S'ho va quedar mirant, mentre xerrava amb l'encarregada. Després ens va explicar que a l'hotel no els sortia pas a compte allò de regalar un dinar a canvi d'una pedalada, que ho feien com a promoció, per donar-se a conèixer i per conscienciar la gent sobre el consum energètic i el que costa fabricar energia. -I què, costa molt? Vas suar molt? I què en feien després

dels deu watts hora de cada comensal? És gaire això? -Bé, una mica sí que vaig suar. Però va valdre la pena! digué la Cris mentre s'assenyalava la boca tot movent la mà amb els dits junts-. De totes maneres, uf!, es veu que aquella energia només els servia per encendre un parell de bombetes durant l'estona de dinar, i de les de baix consum! -Carai! Ja veig que amb les pedalades ecològiques poc negoci faran en aquest hotel conclogué la Meri amb un dit a la galta mentre aixecava una cella amb un posat calculador. I afegí, tota amoïnada, com si acabés de fer un terrible descobriment: -Però, aleshores... i una Wii? Quanta estona caldria pedalar per poder jugar una horeta amb la Wii? Èdgar Planas i Cantí, pare de P5

PAG-41  

t vàrem trobar a faltar, Cris, a la festa de la Natàlia. -Ja us vaig dir que anava a passar el pont a Copenhagen amb la família. Com us va a...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you