Issuu on Google+

Móra rep a 200 italians, camí de la JMJ EXTRA 16 D’OCTUBRE DE 2011

EDITORIAL

DED a Tortosa i JMJ a Madrid: la crida del Senyor quest estiu ha estat un estiu diferent a tots els altres. Fa just 2 anys el Sant Pare, Benet XVI, ens convocava a tots els joves a la Trobada Mundial de la Joventut a Madrid. Ningú podia imaginarse fins on arribaria aquella convocatòria que ens arribava de la veu del successor de Pere. Ha estat aquest estiu quan hem pogut experimentar que darrera d’aquesta crida i convocatòria que ens feia el Papa hi havia també la crida del Senyor. Primer va ser amb l’acollida de més d’un miler de joves vinguts de Jordània, Romania, Itàlia, Eslovènia, EUA, Myanmar, Alemanya i Polònia a la nostra diòcesi. En aquesta acollida vam poder veure lo millor de les nostres comunitats parroquials. Van ser moltes les persones que van donar acollida a aquests pelegrins, moltes les persones que van saber donar lo millor d’elles. Vam poder acollir «al mateix Jesús» en les nostres comunitats i pobles. No podem oblidar l’Eucaristia d’enviament que vàrem celebrar a la Catedral de Tortosa. L’Església mare diocesana era més universal que mai, acollint a tants joves vinguts de diferents indrets del món. Però després d’uns intensos dies acollint joves de tot el món, va venir la segona part, la nostra participació en la Jornada Mundial de la Joventut. A Madrid va ser el colofó d’aquests dies que ja havíem viscut a la nostra diòcesi. Va ser allí on vam poder comprovar aquesta universalitat de l’Església, on vam experimentar que la fe es comparteix, que la fe té un llenguatge universal, que no estem sols, que és el Senyor el qui fa camí amb nosaltres. Molts van ser els actes que podem recordar en el nostre interior. No podem oblidar el Via Creu pels carrers de Madrid, o la vigília a Cuatro Vientos on fins i tot desafiant a la natura escoltàvem les paraules del Sant Pare i adoràvem al Senyor fet Eucaristia. I el diumenge en l’Eucaristia d’enviament, sabíem que aquells dies no acabaven allí, que havien estat uns dies especials, però que ara ens tocava ser «deixebles d’Emmaús», i havíem d’anar als «nostres», a les nostres comunitats, familiars, amics, coneguts... a explicar allò que havia passat a Madrid.

A

Mn. Tomàs Mor Comissió JMJ-Tortosa

l divendres 19 d’agost el poble va rebre 200 joves italians convidats per les germanes Mínimes del Convent del Sagrat Cor camí a Madrid a la JMJ. A la plaça del Convent van dinar i després vam tenir una estona de pregària junt amb les germanes Mínimes a l’església. La jornada va ser coordinada pel Convent, pels voluntaris de Mans Unides i pels joves de la parròquia de Móra que també formen part de l’ONG.

E

Per la tarda vam recórrer els carrers més cèntrics de la població donant testimoni de la nostra fe compar tida, cantant sense parar durant tot el camí, els morencs vàrem poder fer un petit tast del que seria el cap de setmana a Madrid. Des d’aquí, volem donar les gràcies a Déu per haver pogut viure aquesta jornada de fe. Roser Grau Pascual i M. Yasmin Ll F.

TESTIMONI

«Me removió algo en mi interior» arché a Madrid, un poco preocupada porque for maba parte de un grupo de jóvenes, con los que debía convivir durante algunos días, y no sabía como encajaría yo, dada la diferencia de edad. Mis dudas se desvanecieron antes de llegar a Madrid, puesto que fueron encantadores desde el primer momento, yo fui una más del grupo. Era la primera vez que par ticipaba en una JMJ, y me impactó muchísimo ver aquella inmensa multitud de jóvenes de todas las partes del mundo. Me emocionó, me removió algo en mi interior, pensé, se habla tanto de la juventud, que si no son responsables, que sólo piensan en divertirse, que

M

pasan de todo; y sin embargo ahí estaban demostrando que hay mucha juventud sana, creyente y dispuesta a dar testimonio de su fe, sin miedos ni tabúes. Esto es para mí lo importante porque ellos representan el futuro de la Iglesia. Para mí ha sido una experiencia muy positiva, por lo que ha supuesto a nivel espiritual. También por ver el poder de convocatoria que tiene el Santo Padre. Y porque me hace sentirme optimista el ver tanta gente joven con fe. Y si alguien dudó en algún momento, de que no estuvieran allí por fe; la noche de la vigilia de Cuatro Vientos, creo que lo dejó bien claro. A pesar del viento, de los truenos y la lluvia, de allí no se movió ni un alma. Y ahora a esperar con ilusión la próxima en Brasil. Besos,

Primera catequesis de la JMJ en Madrid, 18 de agosto de 2011

Marisa

16 d’octubre de 2011

II

JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2011 - BISBAT DE TORTOSA FULL DOMINICAL TESTIMONI

«El Papa representa a Dios y eso hace que la gente se una» acia las 7 de la tarde El Papa ha llegado a la Puerta de Alcalá donde lo esperábamos mucha gente, en ese momento he sentido dos emociones muy diferentes, la primera era mucho cansancio de estar allí esperando tanto rato y sólo poder verle de refilón; y la otra ver a tanta gente esperando su llegada con ansias pese al calor, creo que la gente no iba a ver al Papa sino lo que representa, representa a Dios y eso hace que la gente se una y no deje que nada impida el encuentro. El momento más impor tante que he vivido hoy ha sido con el Vía Crucis, todos nos pensába-

H

«Hem de caminar junts» neu a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28,19). Ja ho sabem, aquestes paraules les va dir Jesús als seus deixebles. I aquestes mateixes paraules seran el lema de la propera Jornada Mundial de la Joventut, que al 2013 tindrà lloc a Rio de Janeiro. Però, hem d’esperar a Rio per anunciar que Jesús és important a la nostra vida? Fins al 2013 no ens hem de preocupar perquè altres puguin descobrir que Déu els adreça un pensament i una paraula? No hi ha dubte, Jesús, a través de la seva Església, ens ho demana cada dia. Ens ho demana a cada cristià. Sí, li ho demana també, a cada jove cristià. Però donar testimoni de la nostra fe, és gairebé impossible si anem sols. Ens hem de recolzar, ens hem d’acompanyar i deixar acompanyar. Hem de ser i sentir-nos comunitat. El Papa Benet ens ho deia molt clar a Cuatro Vientos: Seguir a Jesús en la fe es caminar con Él en la comunión de la Iglesia. No se puede seguir a Jesús en solitario. Quien cede a la tentación de ir «por su cuenta» o de vivir la fe según la mentalidad individualista, que predomina en la sociedad, corre el riesgo de no encontrar nunca a Jesucristo, o de acabar siguiendo una imagen falsa de Él.

A

«

mos que sería muy aburrido, pero yo no lo he vivido así, en el momento en que la cruz de los jóvenes, la cruz que pasó por Benicarló, la cruz que pude tener en mis manos y abrazar salió por la pantalla el corazón se me hizo pequeño y los ojos se me inundaron de emoción. El ver que la cruz que toqué había dado tantas vueltas y la había podido abrazar tanta gente, y sentir lo que yo sentí. También ha sido muy emotivo porque en cada paso a par te de leer la cita lo comparaban con momentos de la actualidad. Ahora toca descansar y recordar todo lo vivido, y reflexionar sobre lo que hemos venido a buscar a la JMJ, como ha dicho nuestro obispo. Mónica Gargallo Fragmento

És clar, joves, hem de caminar junts. Que bo seria que no hi hagués cap jove que visqués la fe en solitari, sense una comunitat que l’acull! Que bo seria que no hi hagués cap jove sense un grup que el recolza, que l’interpel·la, que l’estimula a créixer en l’amistat amb Jesús. Que bo seria. En gran part, depèn de cadascú de nosaltres. Endavant. Maria Palau Delegada de Pastoral amb Joves

TESTIMONI

«Moltes gràcies a tots els que heu fet possible el nostre viatge» vui, dia 21, dia en què marxem, ens anem despertant cadascú a poc a poc, alguns no ho aconsegueixen fins que el Papa ens sobresalta dient-nos: «Queridos hermanos.» Hem esmorzat i ens hem preparat per a la missa papal. La cerimònia d’avui ha estat molt bonica perquè tot i que hi havia molta gent que encara dormia, ha sigut una missa presidida pel Papa i al voltant d’un milió i mig de persones cristianes catòliques.

A

Quan s’ha acabat, tothom ha començat a recollir les coses per anar cap als autocars. Natros, els de la diòcesi de Tortosa, hem estat caminant molta estona amb una set impressionant a ple sol abans no hem arribat fins a l’autocar. Una vegada allí, hem estat esperant als mossens de la nostra diòcesi que havien anat a una zona més propera al Papa. Mentrestant, hem dinat i hem anat als serveis que oferia el camp, hem cantat cançons amb una guitarra o dues que teníem a mà i han arribat els mossens! Cap a casa falta gent! Hem estat unes quantes hores més dalt l’autobús, i en l’última parada a l’àrea de ser-

vei ens hem acomiadat morencs, tortosins i benicarlandos cantant la cançó d’Els Adéus. No sé si s’ha emocionat algú, però com diu la cançó, NO és un adéu per sempre, i així ho certifiquem tots natros acordant una trobada al Seminari per al proper dia 17 de setembre. Si Déu vol, perquè a natros no ens falten les ganes, ens tornarem a veure d’aquí dos anys a la JMJ de Rio de Janeiro! Moltes gràcies a tots els que heu fet possible el nostre viatge a Madrid, en especial als mossens, els que ens han acompanyat, i també a les famílies. Anna Carbó Meix (fragment)

16 d’octubre de 2011

FULL DOMINICAL JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2011 - BISBAT DE TORTOSA

III

TESTIMONI

«Déu estava en tots nosaltres a través de la confessió» o sé pas com començar, però us he de dir, que uns dies amb tantes vivències i amb tants sentiments junts no es poden expressar en poques paraules. Ja fa mesos que Maria Palau i els mossens de les nostres parròquies ens parlen i ens preparen per a aquest esdeveniment tant important per als cristians, la JMJ, l’arribada del Papa a Madrid. La setmana de l’11 al 15 d’agost vam tenir la sort de poder acollir i conviure amb joves cristians de tot el món; i poder assistir a una Eucaristia que vam celebrar al Fòrum de Barcelona amb tots els joves, voluntaris i acollits de Catalunya, això és el que ens va fer esclatar les ganes d’estar a Madrid des d’aquell moment. Va ser el dia 17 quan vam agafar les maletes i feixos de roba per anar a Madrid, on ens esperaven voluntaris d’allà per allotjar-nos a l’Escorial. La primera tarda que vam passar-hi, a part de molta calor, ens vam distreure tot visitant San Lorenzo del Escorial de dalt a baix, vam poder observar que era un col·legi que antigament va ser religiós i molt disciplinari; a partir d’aquell moment es quan vam començar a viure amb més intensitat tot el que ens havien preparat per a aquests dies. No vam tenir més bon principi que celebrar la primera Eucaristia tots junts, demostrarnos a nosaltres mateixos que érem capaços de gaudir d’una vetllada amb música del grup Canta la teva fe sense cap tipus de «mal rotllo», on estic segura que entre nosaltres estava Déu, es podia sentir la seva presència. Una de les coses que hem va fer reflexionar van ser les catequesis dels bisbes de Tortosa i Vic, on ens van fer una xerrada per a mi molt fructuosa, d’entre els dos se’m van quedar gravades aquestes frases: «La pau ens acompanya quan l’amor omple la teva vida», «Crist no vol que li féssim petits regals, es conforma en que l’estimem de cor», «El centre de la meva vida no sóc jo, el centre de la meva vida és Crist» i «El gran fracàs de la nostra vida és no saber conèixer a Déu». Les hores esperant el Papa a la porta d’Alcalà no se’m vam fer tan llargues com el que en realitat van ser, la meva sensació en aquells moments era com la d’un nen quan va a rebre la seva primera comunió o amb tota la il·lusió de rebre en mans el regal dels Reis Mags; igual que a mi, crec que li passava als milers de persones allí presents esperant amb impaciència que fóra l’hora. No ens importava ni el sol que feia ni les hores de peu. Malgrat el cansament del dia anterior, l’endemà ja estàvem preparats per emprendre en força el Via Creu amb el Papa, i poder veure la nostra Creu, la mateixa que poc abans havíem portat nosaltres i que ara la duien joves d’arreu del món, joves amb problemes d’addicció i joves marginats. Tots ells portant

N

Per a mi és de les poques experiències que crec que tindré a la vida que m’omplin tant i em deixin tant convençuda de la meva fe en Crist la seva pròpia creu i donant gràcies d’aquell regal de Déu. L’últim dia el vam començar amb la celebració del Sagrament del Perdó per tal d’estar preparats per a l’Eucaristia amb el Papa a Cuatro Vientos. Va ser un de tots els moments més importants on es va poder demostrar que la joventut sabia el què significava el perdó de Déu, i que Ell estava en tots nosaltres a través de la confessió. Tot seguit vam celebrar una Eucaristia a la basílica de l’Escorial.

La nit a Cuatro Vientos la recordaré un altre cop amb la presència de Déu, perquè ens va guardar sota la seva protecció de la tempesta que s’apropava i va deixar que tinguéssim una bona nit amb les paraules i l’adoració de l’Eucaristia del Papa, l’adoració que es va poder dur a terme amb aquell silenci absolut dels milers de persones, i amb aquella disciplina que malgrat la tempesta i els llampecs tothom va guardar al seu lloc. Ens vam llevar amb els raigs de sol a la cara, amb l’alegria d’haver tingut una nit en pau i donant gràcies a Déu. L’Eucaristia celebrada pel Papa va ser per a mi el moment culminant de tota l’estada amb ell, ja que mai havia pogut tenir l’ocasió de sentir de tant a prop les seves paraules, les paraules de pau, amb gent de diferents cultures, llengües i edats, però sempre amb una finalitat en comú, germans amb la fe. Per a mi és de les poques experiències que crec que tindré a la vida que m’omplin tant i em deixin tant convençuda de la meva fe en Crist.

Trobada a Barcelona, 13 d’agost de 2011

Mònica Moratalla Blanch

16 d’octubre de 2011

FULL DOMINICAL JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2011 - BISBAT DE TORTOSA

IV

La JMJ de Madrid un signe d’esperança eia pocs mesos que el Papa Joan Pau II ens regalava a l’Església les Jornades Mundials de Joves quan em decidia entrar al Seminari Menor. Tot i sentir moltes experiències viscudes per companys i altra gent en diverses JMJ, aquesta de Madrid ha estat la primera participació en aquests encontres. I us puc dir que l’he acollit com un bé personal, i també crec que ha fet un gran bé a la diòcesi i per a la mateixa Església. Anant de camí cap a Madrid, al bus, els comentava als joves que estiguessin molt atents a tot el que Déu ens aniria regalant i que ho gravessin als seus cors. Ara em toca a mi contar el que se m’ha quedat gravat de la nostra JMJ. Destacaria el treball de la Comissió Diocesana, de les parròquies acollidores i en especial del responsable diocesà i de la delegada de joves. La coordinació i el treball generós dóna els seus fruits. La resposta dels joves de les nostres comunitats. Amb quines ganes i implicació han participat joves en l’acollida de la Creu, en quina disponibilitat i alegria han rebut als joves acollits a les nostres parròquies. I el bé que s’ho han passat en l’anada a Barcelona i sobretot en la vivència de la JMJ a Madrid. Un dels moments més emotius fou l’acollida de la Creu a la ciutat de Tortosa. Després de passar per la diòcesi, l’acollírem en la seva vinguda pel riu. La gentada que hi hagué sorprengué a molts i ja ens mostrà que alguna cosa gran i històrica començàvem a viure. La providència va donar-nos el goig d’acollir la Creu el mateix dia que feien beat al Papa Joan Pau II. Quan de bé ha fet i està fent el nou beat als nostres joves. Que diré de l’acollida dels joves de Jordània i de Sardenya (Itàlia) a la nostra ciutat de Tortosa. Els vam acollir de tot cor i així ho van sentir. Però la seva vinguda ens ha ajudat molt a la parròquia i al treball interparroquial fent-nos sentir encara més el nostre ser Església. La trobada a Barcelona dels joves acollits a Catalunya va ser una festa que els nostres joves van viure al màxim. Alguns van confessar que tot i que els seus companys es quedin al marge ells volen seguir perquè el que viuen els omple. A Madrid… El Papa va dir al final de la Vigília, hem viscut una aventura junts. Sí, la JMJ de Madrid ha estat una aventura única. Recordo el

F

moment, era anant cap a Cuatro Vientos, quan un company sacerdot, admirat per l’espectacle de tantíssims joves i tant contents, em digué: «La resposta dels joves és per a tindre-la en compte, és un signe que ens parla clarament. És un miracle.» Així ho crec també jo. Aquests joves destaquen per l’alegria, l’ordre, l’esperit de sacrifici i d’oració (destacaria el silenci de la vigília, on semblava que tot s’estava acabant per la climatologia, arribà la calma i la presència eucarística del Senyor) i saben cercar al Senyor en el sagrament de la reconciliació. A l’Almudena en la missa del Papa amb els seminaristes vaig alegrarme —com deia el Papa— al veure com Crist segueix cridant als joves per fer-los deixebles seus. Em vaig quedar sobretot amb una frase que digué en l’homilia: «Esteu en camí d’una meta santa. Sou continuadors de la missió que Crist va rebre del Pare.» Li vaig seguir demanant al Senyor d’aquests continuadors per a la nostra diòcesi. Hi havia a la JMJ milers i milers de joves, però també hi havia moltíssims sacerdots. Em deia a mi mateix: ens ho hem de creure que Déu ens ha escollit per a guiar i ajudar als joves a trobar i servir el Crist. És tan el que podem fer els sacerdots en bé dels nostres joves! Va ser emocionant ja tornant cap a casa, el testimoni que els joves donaren al bus. Un d’ells, que participava per primer cop en un encontre d’Església, es va admirar de la riquesa del grup i de les formes del nostre actuar. També descobrí de primera mà l’Església i el Papa. Uns altres joves demanaven continuar i implicar-se més en la parròquia, reunint-nos i participant de l’Eucaristia. L’engrescament dels joves i el treball que gràcies a Déu s’ha portat endavant veig que ens anima a mantenir-nos ferms en el Senyor i a treballar units. La JMJ ha estat un signe d’esperança, hem de creure que ve una primavera en la nostra Església. Us confesso que desitjo veure el fruit de tot el que Déu ha sembrat aquests mesos entre nosaltres. Crec que serà molt. De moment que la nostra espera sigui activa. Cuidem i reguem el que Déu ha sembrat. Això és una petita porció del que m’ha aportat la JMJ de Madrid. A Rio de Janeiro, si Déu vol, participarem amb els nostres joves de la invitació del Papa, i continuarem omplint-nos de tantes benediccions que Déu ens dóna en les Jornades Mundials de Joves.

Un dels moments més emotius fou l’acollida de la Creu a la ciutat de Tortosa

Vigília amb la Creu, 30 d’abril de 2011

Plaça Cibeles de Madrid, 18 d’agost de 2011

La Creu

Després del Via Creu, 19 d’agost de 2011

Mn. Javier Vilanova

Arrencant de Benicarló, 17 d’agost de 2011

Cuatro Vientos, 20 d’agost de 2011

Directora: Joana Serrano - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; A/e: premsa@arqbcn.cat - Web: www.arqbcn.cat - Dip. legal B. 52210-2000 - Realització: Impresión offset Derra, s.l.


Especial DED-JMJ