Page 1

213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 P谩gina 213

Manual abreujat Mediaci贸 en acci贸


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Pรกgina 215

Mediador/a: Centre:

215


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 216

1. Temps de mediació

Fer-se càrrec dels propis conflictes és una manera de madurar i créixer Entre classe i classe en Gerard i la Mireia s’han insultat de valent, fins que en Gerard ha sortit al passadís cridant a plens pulmons: «ves-te’n a la m...!» i donant un cop de porta tan fort que s’ha sentit des de l’entrada. La Mireia ha tret el cap per la porta i s’ha esgargamellat bramant: «adéu covard!». La professora, que ja entrava a la classe, ha enviat en Gerard i la Mireia a parlar amb el cap d’estudis immediatament i els ha prohibit tornar a entrar fins que no sabessin comportar-se com a persones. Sempre estan igual aquest parell! No es pot negar que han muntat un bon espectacle! Abans era fantàstic fer classes en aquest grup, però aquest curs sempre hi ha maror de fons; com més grans, pitjor! En realitat, en Gerard i la Mireia fa temps que es coneixen. Fins i tot l’any passat, cap a mitjans de curs, van sortir junts. Van durar uns tres mesos i ningú no sap per què van tallar. Des de llavors que no se suporten: males mirades, gestos ofensius, insults i alguna baralla fora de l’institut. Els companys i companyes de classe eren amics de tots dos, però ara comencen a dividir-se: els uns creuen que la Mireia és una histèrica, d’altres pensen que en Gerard és un masclista i n’hi ha que n’estan farts dels mals rotllos i prefereixen anar a la seva.

216


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 217

Manual abreujat Mediació en acció

Què comporta ser mediador o mediadora? 1. Ser mediador o mediadora significa, en primer lloc, que descartem la violència com a eina vàlida per solucionar els problemes. 2. També vol dir que acceptem els conflictes com a part natural de la vida i entenem que no són ni positius ni negatius. 3. Considerem que totes les persones som diferents i valuoses i que la nostra diversitat de sentiments, pensaments i cultures és una riquesa humana. 4. Sabem que les sancions no són la millor solució: és preferible mostrar-se responsable de les pròpies accions i, si cal, reparar voluntàriament les possibles conseqüències negatives. 5. No ens quedem indiferents quan un company o una companya té algun problema i ho passa malament. 6. Actuem preventivament, abans que un petit conflicte es converteixi en un gran conflicte. 7. Creiem que en un conflicte tothom hi pot sortir guanyant. 8. Pensem que hi ha moltes maneres de lluitar contra les injustícies: la mediació n’és una. 9. Per això, aprenem estratègies de gestió positiva de conflictes i ens posem al servei de qualsevol persona del centre que ens necessiti.

217


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 218

2. El conflicte

Els conflictes que no es resolen positivament, amb el temps es compliquen En Gerard i la Mireia han anat al despatx del cap d’estudis, l’un darrera l’altre, sense mirar-se. El cap d’estudis va ser tutor seu a primer i els recorda com dos alumnes estudiosos i divertits. Pensa que segurament ha passat alguna cosa entre ells, potser fora del centre, i creu que una sanció no solucionarà el problema encara que... si ell hi ha de tornar a intervenir... Llavors els diu que ja són una mica grandets perquè els hagin de renyar contínuament, els parla dels mediadors del centre i els pressiona una mica perquè intentin solucionar el seu problema a les bones. A l’hora del descans, el cap d’estudis en persona ha dut la sol·licitud de mediació a la coordinadora de la xarxa de mediadors. La coordinadora, seguint el procediment habitual, ha mirat quan hi havia mediadors lliures i ha vist que el dijous a les 11 h una noia de batxillerat (Raquel) i un noi de tercer (David) estaven disponibles. La Raquel i en David s’han vist un instant en sortir de classe i han acordat que anirien junts a parlar primer amb la Mireia i, després, amb en Gerard. La Mireia, al principi, no en volia saber gran cosa de la mediació, però l’ha convençuda la idea que, si no hi posen remei, la situació amb en Gerard empitjorarà i els anys que li queden d’institut seran horribles. El Gerard, en canvi, ha dit que sí d’entrada, a ell li costa cada

218


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 219

Manual abreujat Mediació en acció

dia més controlar-se i té por de guanyar-se un expedient perquè, segons ha explicat: «de ganes de trencar-li la cara, a l’estúpida de la Mireia, no me’n falten». Encara que mai no han anat a mediació, en Gerard i la Mireia saben com funciona, ja que a la tutoria cada any els n’informen i un noi de la seva classe és mediador. Han quedat l’endemà a les 11 h a la sala de mediació.

Què hem de fer abans de mediar? 1. Esbrinem qui ha sol·licitat la mediació. Les persones que tenen el conflicte, una persona amb autoritat, companys que coneixen el que passa, els mateixos mediadors... 2. Parlem per separat amb els protagonistes del conflicte. Busquem un bon moment per presentar-nos-hi i oferir-los la possibilitat de mediar per arreglar el problema. No ens deixem convèncer ni ens posem a favor o en contra de ningú. 3. Expliquem què és la mediació i què fan els mediadors. La mediació és una manera de resoldre els problemes per nosaltres mateixos, parlant i fent pactes. Els mediadors som companys que ens hem format per escoltar els problemes i ajudar a trobar solucions en benefici de tothom. No jutgem, ni critiquem, ni castiguem, ni aconsellem. 4. Convidem a anar a mediació. Parlem dels avantatges que té la mediació: tothom hi surt guanyant, és confidencial, evita problemes majors, cadascú pot defensar els seus punts de vista, no s’hi perd res per provar-ho, s’evita fer ús de la violència, ens ajuda a sentir-nos millor, a canviar allò que no funciona... 5. Mostrem empatia, amabilitat i respecte. Des del primer moment els mediadors ens dirigim a les persones en conflicte amb calma i amabilitat, parant molta atenció al que ens diuen i esforçant-nos a no entrar en disputa, ni caure en provocacions. Tampoc no forcem a anar a mediació. 6. Valorem si el conflicte és o no és mediable. A partir de les primeres històries que ens expliquen els protagonistes del conflicte, decidim si és recomanable la mediació.

219


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 220

3. Iniciar la mediació

La mediació és una oportunitat de defensar els propis interessos dialogant El dijous, a les 11 h en punt, la Raquel, en David, la Mireia i en Gerard es troben a la sala de mediació. R: Hola Gerard! Hola Mireia! Ens vam conèixer ahir, jo sóc la Raquel i sóc mediadora. D: Hola! Jo sóc en David i també sóc mediador. Vull felicitar-vos per l’esforç de venir a parlar dels vostres problemes. Ja sabeu que podeu confiar en nosaltres, els mediadors, perquè no us jutjarem, ni us sancionarem, ni us donarem consells. Vosaltres mateixos decidireu com voleu sortir d’aquesta situació. R: Els mediadors ens preocupem per igual de tots dos, per això no ens posem a favor o en contra de l’un o de l’altre. Volem que tothom hi surti guanyant i tot el que ens expliqueu és confidencial. Per tal que la mediació funcioni hi ha unes normes molt senzilles:

• Heu de parlar i escoltar per torns. • Heu de parlar sense fer servir paraules ofensives. • Heu de dir la veritat i cooperar per sortir del problema.

220


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 221

Manual abreujat Mediació en acció

Mireia, Gerard, esteu d’acord a complir aquestes tres normes? M: Sí. G: D’acord. D: Molt bé! Començarem demanant-vos a cadascú que ens expliqueu quina és la situació des del vostre punt de vista i com us afecta personalment. Després, mirarem d’identificar els temes que més us preocupen i, quan ho tinguem ben clar, llavors començarem a pensar diferents maneres de sortir del problema. Valorarem la solució que sembli més interessant per a tots dos i, si us poseu d’acord, planificarem com posar-la en pràctica. Aquest és el procés. Voleu fer alguna pregunta? No?

Com preparem la trobada de mediació? 1. Ens preparem els mediadors. Repassem aquest manual de mediació. Ens reunim uns minuts abans amb l’altre comediador i acordem les respectives intervencions. Ens desconnectem de les nostres preocupacions per poder concentrar-nos millor en la mediació. 2. Preparem la sala. Revisem que tot estigui a punt: les cadires ben col·locades, paper per prendre notes i un full de memòria de la trobada. 3. Rebem les persones en conflicte. Si ho creiem necessari fem entrar cada persona per separat, però si ja hem parlat amb ells anteriorment, comencem junts. Ens mostrem acollidors i fem servir un llenguatge senzill: Hola! Què tal? Benvinguts a la mediació. Deixem que expressin les seves emocions. 4. Creem un clima de confiança. Ens presentem i preguntem els seus noms. Mirem de fer-los sentir còmodes i tranquils. Parlem a poc a poc i amb un to de veu calmat. 5. Recordem el funcionament de la mediació. Expliquem que res del que es diu surt de la sala: els mediadors mai no repetim el que es parla aquí amb l’excepció que es tracti de fets molt greus. No prenem decisions sobre com s’ha de solucionar el conflicte, ni imposem sancions o donem consells. Tampoc no fem crítiques. Els mediadors ens encarreguem de fer que el problema s’entengui millor i que trobeu solucions de fet que us convinguin a tots dos. Preguntem si necessiten algun aclariment. 6. Expliquem les normes bàsiques. (a) Parlar i escoltar per torns; (b) parlar sincerament i sense ofendre ningú; (c) cooperar per sortir del conflicte. 7. Preguntem a cada persona si accepta les normes. Acceptes les normes? Pots complir aquestes normes?

221


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 222

4. Compartir punts de vista

El procés de mediació es basa en la comunicació i el respecte mutu R: Si us plau, Mireia, explica’ns què ha passat i com et sents. M: Ha passat que la «profe» ens ha enviat al despatx del cap d’estudis perquè en Gerard sempre em fa la guitza, em pren les amigues i m’amarga la vida. És un fals i no penso permetre que enganyi ningú més. R: Si ho he entès bé, dius que la professora us ha fet anar al despatx del cap d’estudis. Dius que en Gerard et molesta i et pren les amigues i que tu et sents enganyada, correcte? M: Sí. D: Gerard, ens pots explicar quin és el problema i com t’afecta? G: Jo crec que la Mireia no suporta que hagi deixat de sortit amb ella i per això... M: Perdona maco! Sóc jo la que et va deixar perquè ets un porc! D: Mireia, hem quedat que no interrompríem, quan sigui el teu torn podràs afegir el que vulguis, d’acord? Si us plau, Gerard, continua... G: ...per això la Mireia parla malament de mi als companys de classe i, especialment, a les noies, no sé quines històries els explica... Ahir mateix, quan va sentir que convidava la Nerea a estudiar a casa, només amb una mirada va aconseguir que la Nerea em digués que no podia venir. És injust i no em penso quedar de braços plegats!

222


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 223

Manual abreujat Mediació en acció

D: Si no m’equivoco penses que la Mireia impedeix que les noies siguin les teves amigues, dius que parla malament de tu als companys i ho trobes injust, és així? G: Sí, és correcte. R: Mireia, per què no ens parles més de com van començar els problemes amb en Gerard? M: Ell sap molt bé què va passar. Un dissabte va venir la meva cosina a casa i els pares ens van deixar sortir al vespre. Jo vaig quedar amb en Gerard en un bar musical i ell i la meva cosina (que és una fresca), van començar a fer-se miradetes, a ballar, a riure... i van desaparèixer del bar sense dir-me res. Jo em vaig quedar allí plantada, patint per la meva cosina i per com ho explicaria als pares. Em vaig sentir molt ridícula preguntant tothom si havien vist el meu xicot i la meva cosina, i quan ja era molt tard, vaig tornar caminant i morta de por cap a casa. Em vaig posar al llit sense fer soroll i em vaig quedar desperta, atenta per obrir la porta a la meva cosina quan arribés. No es va presentar fins a les quatre de la matinada, ben acompanyada per en Gerard, vaig veure com li feia un petó, o sigui que vaig deixar la porta entreoberta i me’n vaig anar al llit, encara els vaig sentir riure. L’endemà al matí, el pare, molt enfadat, em va castigar a mi per haver arribat a casa a les quatre i perquè no descobrissin la meva cosineta vaig tancar la boca i vaig pagar els plats trencats. Des d’aquell dia que no confio en en Gerard i crec que faig bé protegint les meves amigues. R: Dius que desconfies d’en Gerard perquè ell i la teva cosina et van deixar sola en un bar musical, no és cert? Els teus pares van pensar que tu havies arribat a les quatre i, com que vas guardar el secret, et van castigar. Ara creus que has de protegir les teves amigues, oi? M: Sí, és el que penso. D: Hi ha res que vulguis afegir, Gerard? G: Sí, no sabia que haguessin castigat la Mireia i em sap greu. És veritat que em vaig deixar portar per la seva cosina i sé que no és legal, però la Mireia no m’ha donat mai l’oportunitat de parlar amb ella. Ja fa temps de tot això i crec que no té dret a deixarme sense amics. S’està passant! D: Has dit que lamentes el que va passar i que creus que no vas actuar correctament, però també penses que no és motiu perquè ara no puguis tenir amics, és correcte? G: Completament.

Com entrem en matèria? 1. Preguntem què ha passat i com els afecta. Demanem qui vol començar o proposem directament a un dels dos que comenci a explicar-nos, als mediadors, què ha passat i com s’ha sentit (encara no han de parlar entre ells). 2. Parafrasegem: Si ho entenc bé, dius que... correcte? Verifiquem que hem comprès correctament els punts de vista. 3. Aclarim: pots ampliar aquesta informació? Fem preguntes obertes per precisar i explorar el conflicte. 4. Vetllem perquè es respectin les normes. Hem de mantenir el torn de paraula; després ens explicaràs com ho veus tu. Hem acordat que no faltaríem al respecte; pots complir-ho?

223


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 224

5. Identificar interessos

Hem de lluitar contra el conflicte i no contra la persona D: Segons sembla cap dels dos esteu bé en la situació actual. Creieu que aquest problema afecta altres persones? Mireia, què en penses? M: Bé, com que els nostres amics eren els mateixos, ara han d’escollir: el Gerard o jo. Amb la meva cosina ja no m’hi parlo i els meus pares creuen que m’han de vigilar de més a prop. G: Jo penso que tots hi hem sortit perdent, ja no fem pràcticament res junts amb els de la classe i els profes també estan una mica tips de veure’ns discutir sempre. R: Gerard, si fossis la Mireia com et sentiries? G: Home! Si jo fos la Mireia li tindria mania a en Gerard i voldria alguna explicació. R: I tu, Mireia, com et sentiries si fossis en Gerard? M: Jo em sentiria fatal per haver traït la meva parella i em molestaria que ella m’ho recordés contínuament. D: Ho esteu fent molt bé, perquè ara ja entenem millor quin és el problema. Pel que sembla, hi ha una qüestió no resolta que us afecta negativament a vosaltres, als vostres companys i al funcionament de la classe. Què creieu que pot passar si no trobem una solució? G: Uf! Segur que acabem molt malament! Jo m’enrabio fàcilment i llavors els altres encara em miren pitjor i em diuen que no sé tractar la gent.

224


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 225

Manual abreujat Mediació en acció

R: Penses que el problema encara es pot fer més gran, és això? G: Sí, segur que es farà més gran. D: Mireia, què podria passar? M: No sé, algunes de les meves millors amigues em diuen que estic histèrica i que els faig malbé tots els plans. He baixat una mica en els estudis... D: Dius que les teves amigues et troben nerviosa i creuen que els espatlles el plans; també has notat que t’afecta en els estudis, oi? M: Sí. D: Gerard, què necessitaries tu per solucionar aquesta situació? G: Jo vull que la Mireia em perdoni i em deixi fer la meva vida i sortir amb qui vulgui. D: Molt bé. Per a tu és important poder-te disculpar amb la Mireia i no tenir entrebancs amb els amics, és això? G: Sí. R: Mireia què necessitaries tu per millorar la relació amb el Gerard? M: Jo no hi vull tenir res a veure amb en Gerard! Però vull entendre per què se’n va anar amb la meva cosina sense ni una explicació i vull que deixi en pau les meves amigues. R: O sigui que per a tu és important comprendre els motius d’en Gerard per anar-se’n amb la teva cosina i que en Gerard no es relacioni amb les teves amigues, correcte? M: Sí. R: Mireia, quan dius que no t’agrada que en Gerard es relacioni amb les teves amigues, què et preocupa exactament? M: Doncs que les enganyi com va fer amb mi. R: Si ho entenc bé a tu et molesta la manca de sinceritat, oi? M: Sí, no suporto les mentides. D: Tenim tres temes sobre els que hauríem de treballar: com ens comportem amb els amics, com posem punt i final al que va passar entre vosaltres i també com us tracteu l’un a l’altre a classe.

Com elaborem l’agenda de treball? 1. Passem de posicions a interessos. Fem preguntes obertes per tal de fer aflorar els veritables interessos de cada persona. 2. Explorem altres aspectes del conflicte. Mirem d’obrir el conflicte: ampliar els punts de vista, introduir-hi nous elements i fer-ne lectures diferents per comprendre millor la situació. Fem preguntes d’imaginació: què passaria si..., com seria tot... 3. Els demanem que es posin l’un al lloc de l’altre. Ens interessa esbrinar com cadascú valora la situació de l’altra persona i si s’adona de com li afecta la situació. És el moment de posar en relleu el reconeixement mutu i promoure la comprensió dels respectius interessos. 4. Preguntem a cadascú què necessitaria per canviar la situació. Resumim els temes més importants i els punts en comú. 5. Definim la situació conjuntament. Utilitzem un llenguatge inclusiu (nosaltres) i ens anem preparant per col·laborar.

225


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 226

6. Crear opcions

Els conflictes no tenen una solució, sinó moltes solucions R: Ara intentarem inventar moltes solucions possibles; per això us demanarem de fer una pluja d’idees. Haureu de dir tantes idees com se us ocorrin, sense pensar gaire i sense criticar-les, mirant de ser ben originals. D’acord? Qui té una idea? G: Jo proposo quedar amb la Raquel i contestar-li totes les preguntes que vulgui. M: Jo proposo oblidar el passat. G: Podríem deixar que els nostres amics facin el que ells vulguin. M: Podríem dir als nostres amics el que va passar. G: Potser hauríem d’intentar de sortir junts un altre cop. M: Potser podríem sortir amb la mateixa colla d’amics. G: Jo, a classe, proposo que no ens parlem. M: A classe no hauríem de fer treballs ni seure junts. D: De totes aquestes idees, Gerard, n’hi alguna que no t’agradi gaire? G: No, vull dir que totes em semblen bé. D: Mireia, hi alguna idea que pensis que no funcionarà? M: Jo no vull que tornem a sortir junts, ara m’escric amb un noi molt simpàtic de Texas.

226


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 227

Manual abreujat Mediació en acció

R: Tal i com jo ho veig la vostra proposta seria: (1) aclarir i oblidar el què va passar, (2) ser sincers amb els amics explicant-los els motius del vostre enfrontament i deixant que ells decideixin per ells mateixos, i (3) tornar a sortir en colla i mantenir les distàncies a la classe.

Com avancem cap a la transformació del conflicte? 1. Subratllem la mútua interdependència i visualitzem el futur en comú. Treballarem de cara al futur. Com els agradaria que fos? Per tal d’avançar hem de contemplar allò que volen les dues persones. 2. Expliquem el funcionament de la pluja d’idees. Demanem que pensin idees, com més i més originals millor. Deixem ben clar que no s’han de criticar, que només són propostes. Si cal, es poden escriure els suggeriments en targetes. 3. Seleccionem les propostes més interessants. Primer s’eliminen les idees que no són acceptables. Després es redueix la llista, deixant-hi les opcions més convenients. Si és possible, es combinen les idees de les dues persones. Si costa reduir la llista inicial, busquem criteris de selecció. 4. Avaluem les alternatives. Aprofundim en les solucions seleccionades, procurem que es valorin els pros i els contres, que s’avaluïn els costos i els beneficis, que es facin modificacions; aportem criteris de realitat... 5. Animem a cooperar. Encetem un procés de negociació col·laboradora: optimització dels recursos comuns, flexibilitat en les demandes, concessions mútues, superació conjunta de dificultats... 6. Promovem la voluntat de posar-se d’acord. Podem començar per un tema senzill i formular un primer acord. Després ja treballem en temes més complexos. També poden haver-hi qüestions en què, finalment, no hi hagi cap acord. 7. Fem un caucus, si cal. Demanem una reunió privada amb cada persona, si el procés no avança, algú actua sota pressió, hi ha una informació essencial que no s’ha tractat o es boicoteja la mediació.

227


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 228

7. Fer pactes

El futur millora quan col·laborem per superar els problemes D: Ara anem pas a pas. Quan i on us trobareu per enraonar? G: Podem anar al bar de la cantonada, aquesta tarda, en acabar les classes. M: Jo preferiria quedar més tard, després de l’entrenament de bàsquet, sobre les set. G: Sí, em va bé. R: Quan parlareu amb els companys i companyes? Què els direu? M: Jo penso que és millor que hi parli en Gerard. Aquest cap de setmana és l’aniversari d’en Toni i els de la classe han quedat per celebrar-ho. Jo no hi pensava anar... G: Jo estic disposat a parlar amb tothom, però davant de la Mireia. R: I què creieu que els hauríeu de dir? M: La veritat. G: I que ja està aclarit i perdonat. D: En Gerard explicarà quin era el problema i la Raquel dirà que ja està tot clar i oblidat; tots dos anireu a celebrar l’aniversari d’en Toni. R: En canvi, a classe preferiu estar una mica separats, oi? G: Sí, és millor evitar l’ocasió de barallar-nos i que els profes ens facin fora. R: Ho podreu complir? Trobeu que és una proposta justa? M i G: Sí.

228


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 229

Manual abreujat Mediació en acció

D: Us agraïm la vostra col·laboració i, per acabar, voldríem acordar un dia per revisar com ha anat tot i confirmar que aquestes solucions funcionen. Quedem d’aquí a dues setmanes? G i M: Sí, gràcies.

Com enfoquem el futur? 1. Fem un pla de treball detallat. En aquesta fase ens centrem en els detalls pràctics dels acords. Cal precisar qui farà què, quan i com. 2. Demanem a cadascú que ens resumeixi el pla. Pretenem verificar la comprensió dels pactes i promoure la coresponsabilitat a l’hora de dur-los a la pràctica. També podem decidir de comú acord si cal fer públic algun aspecte dels tractats a la mediació. 3. Preguntem si creuen que funcionarà. Les persones han de manifestar el seu convenciment i la seva disponibilitat a complir voluntàriament les decisions que han pres. 4. Preguntem si ho troben just. Un bon acord ha de ser equitatiu, ha de promoure la reparació dels danys produïts i la reconciliació entre les persones. No són acceptables els acords que són abusius per una part, o que ignoren les obligacions i, menys encara, si vulneren un dret fonamental. 5. Complimentem el full de memòria de la trobada. No guardem les notes que hem pres al llarg del procés mediador, però sí que complimentem el full de memòria de manera sintètica i descriptiva. Aquest full reflecteix la feina realitzada pels mediadors. 6. Acordem una data per a la revisió. Busquem un dia per trobar-nos puntualment, tan sols per revisar com ha evolucionat el conflicte i detectar el grau de satisfacció de cada persona. 7. Fem una encaixada de mans. Felicitem cadascú per la feina feta i els preguntem si volen fer-se una encaixada de mans.

229


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 230

8. Tancar la mediació

Sempre que renunciem a la violència fem un pas a favor de la pau A les 11 h la Mireia ha recordat a en Gerard que havien d’anar a mediació. Van pel passadís conversant tranquil·lament. G: Qui ho havia de dir que podríem tornar a ser bons companys, oi? M: Sí, estem millor així, les meves amigues diuen que ara ens ho passem tots més bé. G: Em sap greu haver-me enrotllat amb la teva cosina, no sé ni per què ho vaig fer. M: Ja m’ho vas dir, els nois sou tots iguals, uns immadurs! G: Ei! M: Perdona, és veritat. Quina cara feia tothom quan al mig del carrer vas pujar a un banc i vas dir: Atenció! Confesso que no em vaig portar bé amb la Mireia... i jo, vaig pujar ràpidament al teu costat i, sense deixar-te acabar, vaig dir: Atenció! Confesso que l’he perdonada! G: Es van quedar glaçats i ens van aplaudir. Hi ha gent molt maca a la classe... M: Parlant de gent maca, ja vénen els nostres mediadors. R i D: Hola! Què tal? G i M: Hola! D: Avui ens trobem per preguntar-vos com esteu i si heu fet el que vau acordar.

230


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 231

Manual abreujat Mediació en acció

M: Estem bé i hem complert tot el que vam dir. D: I tu Gerard, com estàs? G: En realitat no hem complert tot el que vam dir, a classe si ens toca treballar junts també ens portem bé. R: Això és fantàstic! Podeu signar el full de mediació? Una última pregunta: si mai torneu a tenir un problema similar, què fareu de diferent? G i M: Parlar-ne!

Com finalitzem el procés? 1. Revisem el grau de compliment dels acords. Ens interessem per la posada en pràctica del pla de treball. Preguntem com ha funcionat i els resultats obtinguts. 2. Valorem en quin moment es troba el conflicte. Avaluem el procés de transformació del conflicte. Com està ara cada persona i si s’han produït canvis. 3. Donem l’oportunitat d’introduir-hi millores. Si algun dels punts de l’acord no ha estat prou satisfactori, es treballa novament en la recerca d’alternatives més ajustades als interessos que hi ha en joc. 4. Preguntem què han après d’aquest conflicte. La mediació és un procés d’aprenentatge. Per això els convidem a reflexionar sobre què farien de diferent si es tornessin a trobar en una situació similar. També els preguntem si recomanarien la mediació a altres persones. 5. Signem el full de memòria de la mediació. Per acabar, tant els mediadors com les persones que han pres part en la mediació signem el full de memòria.

231


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 232

232

Materials per a la formació

RESUM DEL PROCÉS DE MEDIACIÓ • EL CONFLICTE – Esbrinem qui ha sol·licitat la mediació. – Parlem per separat amb els protagonistes del conflicte. – Expliquem què és la mediació i què fan els mediadors. – Convidem a anar a mediació. – Mostrem empatia, amabilitat i respecte envers els altres. – Valorem si el conflicte és o no és mediable. • INICIAR LA MEDIACIÓ – Ens preparem els mediadors. – Preparem la sala. – Rebem les persones en conflicte. – Creem un clima de confiança. – Recordem el funcionament de la mediació. – Expliquem les normes bàsiques. – Preguntem a cada persona si n’accepta les normes. • COMPARTIR PUNTS DE VISTA – Preguntem què ha passat i com els afecta. – Parafrasegem: si ho entenc bé, dius que... correcte? – Aclarim: pots ampliar aquesta informació? – Vetllem perquè es respectin les normes. • IDENTIFICAR INTERESSOS – Passem de posicions a interessos. – Explorem altres aspectes del conflicte. – Els demanem que es posin l’un al lloc de l’altre. – Preguntem a cadascú què necessita per canviar la situació. – Definim la situació conjuntament. • CREAR OPCIONS – Subratllem la interdependència i visualitzem el futur en comú. – Expliquem el funcionament de la pluja d’idees. – Seleccionem les propostes més interessants. – Avaluem les diferents alternatives. – Animem a cooperar. – Promovem la voluntat de posar-se d’acord. – Fem un caucus, si cal. • FER PACTES – Fem un pla de treball detallat. – Demanem a cadascú que ens resumeixi el pla. – Preguntem si creuen que funcionarà. – Preguntem si ho troben just. – Complimentem el full de memòria de la trobada. – Acordem una data per fer la revisió. – Fem una encaixada de mans. • TANCAR LA MEDIACIÓ – Revisem el grau de compliment dels acords. – Valorem en quin moment es troba el conflicte. – Donem l’oportunitat d’introduir-hi millores. – Preguntem què han après d’aquest conflicte. – Signem el full de memòria de la mediació.


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 Página 233

Manual abreujat Mediació en acció

MEMÒRIA DE MEDIACIÓ Data d’inici: Data de tancament: Nombre de trobades: Mediador/a: Mediador/a: Demanda: Participant: Participant:

Resum del conflicte:

Agenda de temes:

Pactes:

Revisió i signatura:

233


213-234 TMED cat 28/7/05 14:10 P谩gina 234

Materials per a la formaci贸

234

Notes

Manual abreujat Mediació en acció  

Fer-se càrrec dels propis conflictes és una manera de madurar i créixer Els conflictes que no es resolen positivament, amb el temps es comp...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you