Page 1

SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 – 1936)

Joan P. Chorro López Maria Clérigues Gradolí Pepe Clérigues Gradolí Paula Hernàndez Sanleón Albert Morilla Bono 2on Batx C


Segona República espanyola TEXT 1 “Señores diputados, lejos yo de censurar ni atacar las manifestaciones de mi colega, señorita Kent; comprendo, por el contrario, la tortura de su espíritu al haberse visto hoy en el trance de negar la capacidad inicial de la mujer… …Al hablar de las mujeres obreras y universitarias ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a otra? ¿No sufren éstas como las otras las consecuencias de la legislación? ¿No recae sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época, largos años de República, para demostrar su capacidad?.... …Yo, señores diputados, me siento ciudadana antes que mujer y considero que sería un error político dejar a la mujer al margen de ese derecho, a la mujer que espera y confía en vosotros…. No cometáis, señores diputados, ese error político de gravísimas consecuencias… … La mujer española espera hoy de la República la redención… No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al dejar al margen de la República a la mujer… que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt, de que la única manera de madurarse en el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella.” Clara Campoamor, abogada, delegada de la Sociedad de Naciones, Diputada del Partido Radical, 1931

1


Segona República espanyola TEXT 2 El Frente Popular. Discurso de Largo Caballero en la campaña electoral de 1936 "Tenemos que unirnos contra la clase burguesa. Nos dicen que hay que defender la Patria, pero para ello se necesita un proletariado sano. El verdadero patriotismo está en desarrollar la economía y la industria nacional, no en provecho de una minoría, sino en provecho de la colectividad. Por encima de críticas y de todo, hemos de unirnos contra la clase reaccionaria, y aunque en ciertos momentos nos unamos a otros elementos, sin renunciar a nuestra independencia política, como en las luchas del día 16, que se presenta en dos frentes; de un lado, la reacción (…), y del otro, los que quieren contener a esa reacción. Comunistas y socialistas, unidos a los republicanos, hemos firmado un pacto que no nos satisface, pero, a pesar de ello, hemos de cumplirlo todos, y el día 16 a votar, pase lo que pase en el acoplamiento de candidatos y vaya quien vaya en las candidaturas. Indudablemente, después, hemos de seguir nuestro camino. Pero, ¿qué sucedería si triunfasen las derechas? Las derechas me acusan de que yo preparo la guerra civil. Yo tengo que decir aquí que cuando yo he dicho que hay que responder con la guerra civil es contestando a sus amenazas de pasquines y prensa que dicen que van a exterminar el marxismo, (…). Todo esto lo hacen para atemorizar a la clase media, presentándonos como salvajes, porque decimos la verdad respondiendo a esas gentes y les advertimos que no hablamos por hablar, sino que cumplimos nuestra palabra. En el Parlamento, puestos en jarras, nos decían: ¿Por qué no la hacéis mañana?, creyendo que era sólo palabrería. Pero hemos demostrado que no somos como ellos; que si se atreven a poner en práctica sus propósitos, les cerraríamos una vez más el paso, puesto que necesitan para sus manejos fascistas a la clase obrera, y ésta, a pesar del soborno, no la conseguirán si algunos elementos no realizan una doble traición. Pero si desde las alturas, a pesar de todo, se realizase una nueva traición, no será al rescate de la República sólo a lo que habrá que ir, sino a algo más”

2


Segona República espanyola ACTIVITATS A. Anàlisi i característiques de les fonts. B. Idees principals i secundàries de les fonts situant-les al nucli temàtic que corresponen. (Contextualització). C. Cal definir els següents conceptes històrics: REFORMA AGRÀRIA i MISSIONS PEDAGÒGIQUES. D. Explicarem les dificultats que es van trobar els nous governants després de la proclamació de la Segona República i el procés que va portar a la Guerra Civil. E. Conclourem la redacció situant el que hem explicat anteriorment dintre del procés històric, analitzant les diferències existents entre els diferents períodes històrics estudiats durant el curs, des de principis del segle XIX fins a l‟actualitat. Per començar l‟anàlisi de les dues fonts donades, direm que ens trobem davant de dos discursos pertanyents a dos diputats del congrés de la II República Espanyola (19311936). Ambdós textos són fonts històriques primàries, ja que els dos foren escrits al període del que estan parlant. El primer fragment, pertanyent a la diputada Clara Campoamor pertanyent al Partit Radical, fou escrit en el període inicial de la República (1931), mentre que el segon fragment, escrit per Largo Caballero, pertany al govern del Front Popular (1936). Pel que fa al tipus de text, els dos fragments són de temàtica política, ja que es tracta de dos discursos. El primer fragment fou escrit per un autor individual, concretament per Clara Campoamor, que, junt a Victoria Kent i Margarita Nelken foren les primeres diputades en la història d‟Espanya. Per tant, podem deduir que el destinatari del primer fragment són els diputats del congrés de 1931, com podem observar a la línia 1, fent especial referència a Victoria Kent, contrària al sufragi femení, fet defensat fermament per l‟autora. Pel que fa al segon fragment, també fou escrit per un autor individual, concretament per Largo Caballero, diputat del Front Popular al 1936 i president de la República a aquest mateix any. En quant al segon fragment, el destinatari són els ciutadans espanyols que seguiren la campanya electoral del Front Popular al 1936, any d‟inici de la Guerra Civil. Per concloure aquest anàlisi, en aquestos textos podem observar la ideologia dels partits progressistes d‟aquesta etapa política, clau en la història contemporània espanyola, així com algunes de les dificultats amb les que es va trobar.

Convé destacar que la idea principal del primer text és la demanda del dret a vot de les dones sustentada per les idees secundaries que li serveixen d‟argument, com ara la idea de que les lleis que es legislen afecten a ambdós sexes però que sols van dirigides cap a un, o la idea de que la única forma d‟aprendre a ser lliure es caminant per la llibertat.

3


Segona República espanyola Respecte al segon text, la idea principal és la necessitat que té l‟esquerra d‟unir-se contra la dreta. Com a idees secundàries trobem la necessitat de governar en profit de la col·lectivitat i la crida a les urnes de la societat espanyola. Ambdós textos els situarem dintre del període històric denominat com la Segona República i la Guerra Civil (1931 – 1939), més concretament, durant els períodes progressistes de la Segona República. La primera font correspon a l‟inici de la Segona República, al Bienni Reformista (1931 – 1933), amb Manuel Azaña com a president del govern, mentre que la segona font correspon al govern del Front popular (1936), any d‟inici de la Guerra Civil.

Definirem ara els següents conceptes històrics en relació amb el període històric estudiat i les fonts analitzades: Reforma agrària: És el conjunt de reformes polítiques, econòmiques i socials amb el fi de modificar la propietat i la producció de la terra. Aquesta reforma s‟aplica durant el primer període progressista de la Segona República (1931-1933) amb el fi de millorar la situació econòmica i social d‟aquest sector, solucionant problemes com la concentració de la terra en poques mans o latifundisme i la poca productivitat agrícola a causa del poc ús de les tecnologies. Durant el bienni següent, presidit per la dreta, s‟aplicarà una contra reforma que anul·larà tots els canvis aplicats anteriorment. Missions pedagògiques: Foren un projecte educatiu aplicat durant la Segona República a Espanya format per grups d‟artistes, intel·lectuals, mestres i estudiants universitaris que, amb caràcter voluntari es dirigien als pobles rurals amb l‟objectiu de millorar la qualitat educativa del país per mitjà de biblioteques populars, organització de lectures, sessions cinematogràfiques, sessions musicals de cors i orquestres, audicions per ràdio, exposicions d‟art amb museus circulants, orientació pedagògica, etc. Aquestes foren fundades en el 1931 i foren finalitzades al 1936 degut a la guerra civil.

Missions Pedagògiques, maig 1931.

4


Segona República espanyola El fracàs de la dictadura de Primo de Rivera i el triomf de les candidatures republicanes en les grans ciutats va precipitar el 14 d'abril de 1931 la proclamació de la Segona República Espanyola. Immediatament es va formar un Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora i format per republicans d'esquerra i dreta, socialistes i nacionalistes que havia de dirigir el país fins que unes noves Corts Constituents donaren forma al nou règim. No obstant això, el nou govern va haver de respondre des d'un principi a l'ànsia general de reformes. Va adoptar les primeres mesures per a la reforma agrària, va iniciar reformes laborals, va emprendre la reforma militar, va aprovar legislació educativa i va posar en marxa l'Estatut provisional d'Autonomia de Catalunya. Ja des del principi, la República es va trobar amb greus problemes econòmics, que van suposar un llast per al jove govern. A més, l‟àmplia campanya de vagues promoguda per la CNT anarquista, l‟oposició de l‟Espanya més conservadora i l‟Església, encapçalada pel cardenal Segura, va acompanyar al nou règim polític durant tot el seu govern. El vell anticlericalisme va aflorar de nou i al maig de 1931 diverses esglésies i convents foren assaltats i cremats. L'opinió pública catòlica es va allunyar des d'un primer moment del nou règim republicà. Al juny de 1931 van tindre lloc les eleccions a Corts Constituents, que va donar una clara victòria a la coalició republicana – socialista. Es va aprovar una nova Constitució, al desembre de 1931, que reflectia les idees d'aquesta majoria: es declarava l‟estat espanyol com una República democràtica de treballadors de totes les classes; sufragi universal masculí i femení, com es pot observar a la primera font; extensa declaració de drets i llibertats (dret a l‟educació, divorci i equiparació de fills legítims i il·legítims); separació dels tres poders (legislatiu en mans de les Corts unicamerals, poder executiu en mans del President de la República i del Cap de Govern i el poder judicial en mans dels tribunals de justícia); dret de les regions a establir Estatuts d‟Autonomia; establiment d‟un estat laic on se separen Església i Estat, desapareix el pressupost de culte i clero, i s‟estableix la llibertat de consciència i culte. Després d‟aprovar-se la constitució, es va formar un nou govern presidit majoritàriament per republicans d‟esquerra i socialistes, amb Manuel Azaña com a president del govern, en un període que es denominaria Bienni Reformista (1931 – 1933) Aquests van començar una sèrie de reformes, com la reforma laboral, que afavoria la posició dels treballadors i sindicats i es van trobar amb l‟oposició dels empresaris; la reforma agrària (1932) que pretenia distribuir i rendibilitzar les terres cultivables d‟una forma més justa i rentable, encara que va fracassar en l‟aplicació i pocs llauradors es van beneficiar d‟ella; reformes educatives entre les quals la religió va deixar de ser una assignatura obligatòria, cosa que va aguditzar l‟enfrontament amb l‟església i es va establir l‟ensenyament mixt; i reformes militars que consistien en

5


Segona República espanyola obligar als alts càrrecs del exercit a jurar lleialtat a la República, podent optar el que es negaren, al retir voluntari amb paga completa. Encara que la més revolucionaria de totes fou la d‟atorgar el dret de vot a les dones, decisió aprovada finalment pel govern després de grans debats i dilemes entre el propi govern, amb el recolzament de Clara Campoamor i la desaprovació de Victòria Kent, com veiem al primer text quan diu: “lejos yo de censurar ni atacar las manifestaciones de mi colega, señorita Kent; comprendo, por el contrario, la tortura de su espíritu al haberse visto hoy en el trance de negar la capacidad inicial de la mujer”. La crisi econòmica, la línia radical propiciada per la CNT i la negativa de la patronal a les reformes van portar a un marc de fortes tensions socials. Els enfrontaments entre vaguistes i la Guàrdia Civil van ser freqüents i sovint violents. El debat en Corts de l‟Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària van provocar una oposició tancada de la dreta, que va optar per la tradicional insurrecció militar. El general Sanjurjo va intentar un colp d'estat militar a Sevilla, l‟agost de 1932, encara que degut a la mala organització d‟aquest va fracassar. Després d‟aquest, va quedar clar que el nou govern començava a desgastar-se. En aquest mateix moment també es van produir els greus esdeveniments de “Casas Viejas”, en els que la Guàrdia d‟Assalt va assetjar i matar un grup de llauradors anarquistes, i que van desprestigiar el govern i el van obligar a convocar eleccions. Els Guàrdies d’Assalt entren a Casas Viejas. En aquestes, la dreta s‟hauria reorganitzat de nou en tres partits, la CEDA, dirigida per Gil Robles, Renovació Espanyola, dirigida per Calvo Sotelo i Falange Espanyola, de Jose Antonio Primo de Rivera, mentre que l‟esquerra es presentaria dividida, fet que provocaria el triomf dels grups conservadors: Partit Republicà Radical i CEDA, que paralitzaria les reformes aplicades pel antic govern i començaria un període de rectificació, el Bienni Radical – Cedista (1933 – 1935) en el que destaca la coalició amb l‟església i la paralització de les reformes iniciades en el Bienni Reformista. Aquest nou govern es va trobar amb una oposició molt més radicalitzada degut al triomf dels extremismes a Europa, provocant la divisió d‟Espanya entre “dretes” i “esquerres”. La creixent tensió entre els dos bàndols polítics va culminar amb l‟entrada de tres ministres de la CEDA en el govern, l‟octubre de 1934. L‟esquerra, cada vegada més radicalitzada, va interpretar aquestes mesures com un imminent ascens del feixisme a Espanya, per la qual cosa va declarar una vaga general que va fracassar a tota Espanya excepte a Astúries, que va desencadenar una autèntica revolta durament reprimida per la Legió, encapçalada pel general Franco. A aquests problemes també s‟hi van sumar escàndols de l‟Estraperlo que va desprestigiar el govern i el va obligar a convocar eleccions al febrer de 1936, en les

6


Segona República espanyola quals va triomfar el Front Popular, un pacte electoral, signat al gener de 1936 per Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM i Esquerra Republicana de Catalunya, com veiem a la segona font quan diu: “Comunistas y socialistas, unidos a los republicanos, hemos firmado un pacto que no nos satisface, pero, a pesar de ello, hemos de cumplirlo todos, y el día 16 a votar, pase lo que pase en el acoplamiento de candidatos y vaya quien vaya en las candidaturas.” Després de les eleccions, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República, i encara que la intenció era que Indalecio Prieto ocupara la direcció del govern, finalment es va formar un govern presidit per Casares Quiroga, format principalment per republicans d‟esquerres, fet que va provocar que el nou govern nasqués debilitat. El nou gabinet va iniciar ràpidament l‟acció reformista: amnistia per als represaliats després d‟octubre de 1934, restabliment de l‟Estatut Català, allunyament de Madrid dels generals més sospitosos de colpisme (Mola, Franco i Goded) represa de la reforma agrària, tramitació de nous Estatuts d‟Autonomia (Galícia i el País Basc). Per altra banda, els generals més antidemocràtics van començar a planificar un colp d‟estat que acabaria sent dirigit pel general Mola. L‟esquerra, en canvi es va radicalitzar i buscava la revolució, fet que va provocar que la dreta acusés al nou govern de buscar una Guerra Civil, com es veu al paràgraf cinquè de la segona font, i, per tant, augmentaren les tensions, que van provocar l‟assassinat per part de la dreta del Guàrdia d‟Assalt Tinent Castillo, acte contestat per la esquerra al dia següent amb l‟assassinat de Calvo Sotelo, accions que van provocar que la Guerra Civil fora inevitable. El govern de Casares Quiroga, que no havia pres mesures malgrat les contínues advertències de les organitzacions obreres, va veure com el 17 de juliol de 1936 l‟exèrcit del Marroc iniciava la rebel·lió contra el govern republicà. El triomf Assassinat Calvo Sotelo. parcial del colp va desencadenar la Guerra Civil.

7


Segona República espanyola Conclourem la redacció situant el que hem explicat anteriorment dintre del procés històric, analitzant les diferències existents entre els diferents períodes històrics estudiats. Podem observar que l'etapa que verdaderament representa els valors del sistema democràtic és la Segona República, instaurada posteriorment a la dictadura de Primo de Rivera. Les característiques d'aquest període són equivalents a les del Sistema Liberal, però liberalisme no és sinònim de democràcia, com podem afirmar per les millores legislatives que es produeixen en aquesta última, gràcies a les demandes dels sindicats i els partits polítics demòcrates, aprovades pels Parlaments. A la República s‟establirà el sufragi universal masculí i femení per primera vegada a la història d‟Espanya, és a dir, la sobirania serà popular i podran votar homes i dones majors d‟edat. Aquestos canvis van significar una vertadera representació dels ciutadans per part del govern, a diferència de períodes anteriors, com la Restauració, on la presa de decisions es basava en el “pucherazo”, és a dir, en suborns i on predominava el frau electoral. Aquesta democràcia republicana derivaria amb el temps del model polític del Sistema Liberal. Aquest s‟emparava en una Constitució, en la qual l‟Estat podia organitzar-se en dos tipus de govern: monarquia parlamentària o república. Els poders estaven dividits en diferents institucions, la qual cosa garantia una major imparcialitat, justícia i objectivitat: el poder executiu en el Govern, el poder judicial als Tribunals de Justícia i el legislatiu al Parlament o les Corts. A més, al Sistema Liberal la sobirania, nacional o popular, la comparteixen el monarca (en el cas d‟una monarquia parlamentària) o el Cap d‟Estat (en la república) i les Corts, que ja no són merament consultives i per les quals el poder recau en la nació. S‟estipulen també drets individuals i col·lectius dels ciutadans, així com la igualtat de tots davant la llei, implicant una major participació en el cos electoral dels ciutadans barons. Per contra, el sistema implantat anteriorment, l‟Antic Règim, es basava en una monarquia absolutista, on el rei, que ho era per gràcia divina, concentrava tots els poders de l‟Estat, només aconsellat per unes Corts Consultives, que l‟orientaven. Açò implicava una nul·la participació dels ciutadans, que eren súbdits del monarca, que actuava conforme als seus interessos, la qual cosa comportava una gran perjudicació sobretot del tercer estament. Els anys abans de la proclamació de la Segona República, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el recolzament del monarca, Alfons XIII, va instaurar la seua pròpia dictadura, amb unes característiques semblants a les de l‟Antic Règim i al règim franquista. Convé destacar que el fill de Primo de Rivera, José Antonio, es va posar al capdavant del partit polític „Falange Espanyola‟, que amb el temps, es convertiria en l‟únic partit establert durant la Dictadura Franquista, la FET de les JONS. Amb la victòria del bàndol nacional després de la Guerra Civil, el règim Franquista va abolir totes les reformes instaurades durant la Segona República. La postguerra es distingia per la fam extrema i la necessitat que afectà a la majoria de la població espanyola, mentre que una minoria es veia beneficiada per l‟intervencionisme del règim. Aquesta situació recorda a l‟ambient propi de l‟Antic Règim, encara que el

8


Segona República espanyola protagonisme va tornar a recaure en el sector militar, com era habitual al Sistema Liberal. Si parlem de les relacions del règim amb l‟Església Catòlica, podem dir que el poder de Franco es veu fonamentat en la „voluntat de Déu‟ i rep el suport de l‟Esgésia, ja que aquesta veia en la Dictadura un millor aliat que en la Segona República. És en aquest aspecte on més clar es veu la clara influència que va tindre l‟Església a Espanya durant aquests anys. Finalment, com a conseqüència de la fi de la dictadura i l‟aprovació de la Constitució de 1978, es torna a instaurar un Sistema Democràtic a Espanya, en el període anomenat Transició, el més llarg viscut en la història d‟Espanya.

9

SEGONA REPUBLICA ESPANYOLA  

Comentari de textos tipus PAU.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you