Page 1

El meu palau Hi havia una vegada un poble molt petitet que es deia Os de Cívis. En aquest poblet hi vivia una reina que es​​ deia Susi. A Os de Cívis sempre hi havia neu i també feia molt de fred. Aquest poble està una mica més amunt d’Andorra. Allà van molt tapats per culpa del fred. La reina, que era molt antipàtica i molt rondinaire, no li agradava que la gent del poble l’ajudés ni ella volia ajudar-los. Un dia una senyora que era pobre i anorèxica volia una ajuda per poder menjar i per tenir una casa on viure. La senyora va entrar el palau i va preguntar a un guardaspatlles: - Hola, bon dia, podria fer-li una pregunta? El guàrdia va contestar: -Sí. Què voldria? El guàrdia va dir: -Reina, la venen a visitar! -Qui molesta? Què volen? -Hola, bon dia, sóc la Pepi. Necessitava una ajuda per poder menjar i viure. La reina va contestar: -Encantada, sóc la Susi, però aquí no donem ajudes. La senyora va contestar: -Però mira’m, estic malalta i no tinc diners per pagar la cura La reina va dir: -Doncs te’n vas al Sabadell i treus diners! La senyora va contestar:


-Bé, deixa-ho estar. Em moriré de gana en el carrer. La reina per finalitzar la conversa va dir: -D’acord, gràcies, sóc la Susi i que et quedi ben clar que aquí no donem ajudes. La Pepi se’n va anar plorant i molt trista. Quan va passar un any la reina és va assabentar per la televisió que una senyora que es deia Pepi havia mort per culpa de la falta de menjar en un carreró. Aleshores va pensar: -Pobreta! Potser hauria de ser més amable amb el poble. Fins que un dia un home va anar per una ajuda perquè no tenia casa. La reina li va contestar: -Oi tant, m'encantaria. Sí, ara mateix li busco una casa gegant i li pagaré jo com a bona reina que sóc. -Gràcies, gràcies. D’aquesta manera el poble d’Os de Cívis va ser molt més feliç

El meu palau júlia sep  
El meu palau júlia sep  
Advertisement