Issuu on Google+

ESCOLA TERRA NOSTRA REVISTA ESCOLAR nยบ 8

ABRIL 2011


SUMARI Editorial ……………………………………………………………………………………….. 3 Agenda ………………………..………………………………………………………………. 4 El retrat a P-3 ………………………………………………………………………………. 5 Què és la Primavera ? …………………………………………………………………. 7 Els Saxos de P-5, hem fet conferències …………………………………….. 9 Cal.ligrames …………………………………………………………………………………. 12 Menjar pa és sà ……………………………………………………………………………. 14 Les llegendes del Lluçanès ………………………………………………………….. 16 Els municipis més desconeguts del Lluçanès …………………………….. 20 Eleccions Municipals …………………………………………………………………….. 22 Us Informem ……………………………………………………………………………….. 24 Menjador ………………………………………………………………………………………. 29 AMPA ……………………………………………………………………………………………. 30 Entreteniments ……………………………………………………………………………

31

Concurs ………………………………………………………………………………………… 32

2


EDITORIAL Estem en una època de crisi, d’incerteses i de dubtes que sens dubte també afecten l’ àmbit educatiu. Aquests fets sovint generen preocupació i desànim en els professionals i en la comunitat de pares i mares, però fent una mirada retrospectiva, difícilment es pot negar , que l´escola en sí ha experimentat millores en les últimes dècades. Ara és més fàcil accedir a la informació, ha augmentat la flexibilitat d´allò que s´ensenya o s´ha experimentat noves maneres d´organitzar-se que han trencat la rigidesa per atendre a un alumnat cada vegada més divers. Davant d´això, els que vivim el dia a dia de les escoles, sabem que la major part del professorat no s´hi resigna i que segueix lluitant per fer la feina ben feta, que encara està compromesa amb la convicció que l´essència de l´escola és la mateixa. La raó és molt senzilla: Els infants segueixen tenint la mateixa curiositat natural que cal respectar i estimular. Aquest desig d´explorar el món i les coses, de comprendre el què passa i d´enfrontar-se als reptes segueix essent el motor del seu aprenentatge. Sí, aquest fet encara existeix i fa que els nens i nenes progressin en els seus aprenentatges, segueixin gaudint del que l´escola els ofereix i en surtin fruits com aquesta revista que teniu a les mans. No és una revista on hi surtin celebritats però aquí s´hi reflexen les seves vivències i el treball de les persones més importants per tots nosaltres i, sens dubte, ens aporta satisfacció de la feina ben feta i ganes de continuar treballant curs rera curs.

3


AGENDA

A partir del mes de maig •

Dimarts 3 de maig: Sortida 3r trimestre a Barcelona, alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior. Dimecres 4 i dijous 5 de maig: Alumnes de 6è, proves de Competències Bàsiques. Divendres 13 de maig: Trobada d’escoles del Lluçanès a St. Feliu Sasserra. Hi asistiran tots els alumnes de l’escola. Dilluns 23 de maig: Activitat del Bibliobús a l’aula polivalent de l’escola. Dimecres 25 de maig: Sortida 3r trimestre a “ Camadoca” Sta. Maria de Merlès, alumnes d’educació Infantil i Cicle Inicial. Diumenge 19 de juny: Festa fi de curs a l’escola. Dimecres 22 de juny: Comiat alumnes de 6è. Finalitza el curs 2010-11. Dilluns 27 i dimarts 28 de juny: Entrevista pares/tutora per comentar informes del 3r trimestre.

4


EL RETRAT A P-3 Les Guitarres de P-3 ja sabem dibuixar la nostra cara i tambĂŠ sabem escriure el nostre nom. Ens ho hem passat molt bĂŠ fent aquesta activitat, tot hi que ens han ajudat una mica les guitarres de P-4 i la nostra mestra.

5


Alumnes d’Educació Infantil 3 anys

6


QUÈ ÉS LA PRIMAVERA ? Les Guitarres de P-4 hem mirat un conte de la primavera i cadascú de nosaltres ha fet un dibuix del que li ha agradat més i la Maria ens ha ajudat a escriure una frase .

7


Alumnes d’Educació Infantil 4 anys. 8


ELS SAXOS DE P-5, HEM FET CONFERÈNCIES. ELS SAXOS DE P-5 HEM FET CONFERÈNCIES . CADASCÚ S’HA PREPARAT UN TEMA DIFERENT I L’HEM EXPLICAT ALS NOSTRES COMPANYS I A LES GUITARRES DE P-3 I P-4. ENS HO HEM PASSAT MOLT I HEM APRÈS MOLTES COSES !!

9


10


Alumnes d’Educació Infantil 5 anys 11


12


Alumnes de Cicle Inicial

13


MENJAR PA ÉS SÀ Els alumnes de CI hem estudiat els aliments. Una de les coses que hem après és que és bo menjar cereals cada dia. Normalment el pa que mengem es fa amb farina de blat que és un cereal. A la classe hem fet PA.

14


Alumnes de Cicle Inicial

15


LES LLEGENDES DEL LLUÇANÈS A la classe de cicle mitjà hem fet un treball de camp de les llegendes del nostre poble i voltants. Els nens i nenes havíem de buscar llegendes relacionades amb el nostre municipi. Hem buscat la informació en llibres, a internet, demanant als familiars i coneguts. Després de recollir-les, les hem redactat i il·lustrat. Aquest és el resultat obtingut: CASA MIQUELA Una vegada més amunt del pont del Llop, hi havia una masia anomenada Casa Miquela, hi va anar a parar un home que demanava caritat. Els de Casa Miquela aquell any les havien passat una mica magres. Aquell dia no hi havia ningú a la casa, aquell pobre home en arribar-hi i va sentir el gos que tot lladrant deia: Fam, fam, fam!!! El pobre home va pensar malament, però volia demanar als amos alguna cosa per menjar. Va trobar el gat mig adormit, que tot miolant deia: Misèèèria, misèèèria, misèèèria... Tampoc en va fer cas. Va continuar entrant, però no hi veia ningú. Va cridar i li va respondre el bou des de dintre: No hi ha ningú, no hi ha ningú!!!! Va tornar a cridar i va sentir la truja dins la cort que deia: Són a sarau, són a sarau!!! Ell es girà però no veia ningú. I només li responia el bestiar. I s'adonà del gall que cantava des de dalt el cim: Encara vaig tip, encara vaig tip!!! I veié la lloca i els polls, i la lloca digué: Durarà poc, durarà poc!!! I ells polls respongueren: Un granic, un granic!!! I s'anaven atipant. Extreta del llibre: “100 Llegendes de la plana de Vic”. Recollida i escrita per: Núria Coma Roca.

ELS LLADRES D’OLOST A Santa Eulàlia de Pardines, a l’església hi ha una placa que fa referència a aquesta història. Diu que van matar els lladres d’Olost. A Olost hi havia una banda d'homes que robaven. Aquests homes van dir que anirien a l'església de Santa Eulàlia de Pardines a robar i un home del poble ho va sentir. Ho va dir als mossos. Els mossos els van esperar dintre l’església i els van matar. S'havien amagat a dalt el cor, que és des d’on canten a les misses, d'allà dalt els van veure arribar i els van poder matar. Contada per Ramon Sallent Macià. Recollida i escrita per Duna Sallent Salló.

16


LA LLEGENDA DE SANT ADJUTORI Fa molts anys, una malaltia molt forta, és va expandir pel petit poblet d’Olost. Per les cases, per les masies... Aquella malaltia, tan temuda per la gent d’aquella època, es va anar contagiant per les cases, pels estables... només deixant-ne el seu temut rastre, la mort. La gent d’Olost estava molt espantada perquè les persones es morien, desapareixien famílies senceres, i també se'ls moria el bestiar. A mesura que anaven morint, els anaven enterrant en un petit turó que hi havia cap al cantó de ponent, i els anaven posant un a sobre l’altre. Quan es va acabar la malaltia, el turó s'havia fet més gran. Aquest turó el van batejar amb el nom de Sant Adjutori i a dalt de tot van construir una ermita, per anar a resar perquè els veïns del poble no tornessin a passar la malaltia mai més i per evitar que es tornés a morir tanta gent innocent a Olost. Contada per: Odette Estrella i Farrés. Recollida i escrita per: Eric Estrella i Farrés. ELS LLADRES DEL LLUÇANÈS Fa molts, molts anys, es deia d'uns lladres del poble que anaven a robar pel voltants. Un bon dia es dirigien cap a Prats i a mig camí un d'ells va dir que no es trobava bé i va donar mitja volta. Els altres van seguir el camí i els van matar a tots perquè els estaven esperant, però el que va girar com que s'ho va pensar, es va salvar i no va morir. Aquesta llegenda, és verídica, i com a memòria dels que van morir a l'ermita de Sant Sebastià de Prats hi ha els noms escrits a la paret. Contada per l'Esteve de Cal Cabré. Recollida i redactada per Sergi Garcia.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'OLOST Explica la tradició popular que a Olost, fa molt i molt de temps hi vivia un matrimoni que desitjava tenir fills, passaven els anys i no en tenien. Eren un matrimoni molt religiós i van prometre a la Mare de Déu Assumpte d'Olost, que si tenien fills pagarien la construcció d'un campanar molt alt a l'església. Va passar un temps i van tenir bessons. Tal com ho havien promès i com que van tenir bessonada, van pagar la construcció de dos campanars idèntics, octogonals, a l'església. Des d'aleshores l'església d'Olost rep el nom de “la Catedral del Lluçanès”. Recollida i escrita per: Judit Cañero, Laura Costa, Maria Farrés i Romaissa Mahouti Contada per: Mimount i Sara. Consultada a internet: sites.google.com/site/ legendsalive08cat/ magazine-4-1/el-rector-dolost Il·lustrada per: Judit, Romaissa , Maria i Laura 17


ELS LLADRES D'OLOST Explica la llegenda que aquí a Olost hi vivien uns lladres que tenien atemorida a la gent de la comarca i que a les fires oferien protecció a canvi de diners . També explica la llegenda que hi havia uns establiments al Carrer de Berga que els forasters hi entraven però no en sortien perquè els lladres els robaven i després els mataven i els enterraven a darrera de les cases (Passeig de Montserrat ). A l'any 1933 es van trobar els cadàvers degut a una excavació. L'any 1844 l'esquadró de Catalunya dirigit pel cap Aymerich va parar una emboscada als lladres d'Olost a Santa Eulàlia de Pardines (Prats de lluçanès) on els lladres van morir. A l'ermita de Santa Eulàlia de Pardines hi ha una placa de marbre que ho testifica. He tret la llegenda del llibre “Olost història i històries” escrit per Rafael Plans i Dachs. Recollida i redactada per Genís Jové.

EL RECTOR D'OLOST El so de les campanes, en altres temps, servia per comunicar fets als veïns del poble. També s'utilitzaven per desfer els temporals, que amenaçaven la collita, amb terribles pedregades. Tots els pobles del Lluçanès tenien en el seu campanar alguna campana que gaudia d'aquest privilegi: a Alpens, la Mariassa; a Prats, la Vicenta; a Olost, la Maria, una campana molt gran que era estimada per tota la gent del poble. Un dia del mes de juliol, el cel d'Olost estava cobert de tenebroses bromes . Tothom es tancava a casa seva i resava . El so de les campanes tocava entre el soroll del temporal ,al cap de poc, uns immensos grans de pedra queien sobre les teulades i la gent del poble es preocupava per la pèrdua de la collita... Quan tot semblava perdut, el mossèn, acompanyat de l'escolà va recitar un seguit d'oracions i benediccions. El senyor rector tenia fama de ser un expert en desfer tempestes i fer fora a les bruixes. Al cap d'una estona el temporal s'anava desfent. Una vegada més el senyor rector havia demostrat la seva valentia pel que feia a combatre els temporals. Extreta d'internet:sites.google.com/site/legendsalive08cat/magazine-4-1/el-rector-d-olost Recollida i escrita per: Jana Gil , Clàudia Martin i Anna Parramon.

18


EN PEROT ROCAGUINARDA En Perot va néixer a Oristà. Un dia d'estiu va anar a la festa major d´Olost , on va conèixer la Mercè de “Pecanins” i es van enamorar. Rocaguinarda va anar a Vic per aprendre un ofici perquè a casa seva no hi havia feina per a tots. La Mercè de “Pecanins” també va anar a la ciutat a fer de modista i van continuar el seu festeig. Un dia Rocaguinarda i uns companys passaven per davant del Palau del bisbe de Vic, cap del bàndol Cadell i enemic dels Nyerros, de sobte els guàrdies van atacar-los sense cap motiu, en Perot es va enfadar molt i des d'aquell moment va decidir fer-se del bàndol del Nyerros. Així va ser com en Perot es va convertir en un bandoler. Abans de marxar va acomiadar-se de la Mercè, la seva estimada, no se la podia endur perquè era perillós per a ella. En Perot i els seus companys vivien a les muntanyes i quan podien assaltaven la gent del bàndol Cadell, però mai no atacaven els pagesos de la zona per això ells els ajudaven quan podien. Però les victòries dels bandolers encara els portaven més conflictes amb la justícia, les persones que se'ls estimaven tenien por que qualsevol dia els farien presoners i acabarien a la forca. En Perot tenia grans amistats, i li van aconsellar que deixés aquesta vida tan perillosa. Finalment el bandoler va demanar perdó al rei. Quan li van concedir va haver de marxar de Catalunya. Va anar cap a Nàpols on el van fer capità dels terços, i des del 1635 que no se'n va saber res mes. A Olost tenim els gegants que representen en Perot i la Mercè. Explicada per : Mercè Sucarrat Consultada a internet: http://www.naturaiaventura.cat/articles/ EX010.pd http://www.orista.cat/index.php? Recollida i escrita per: Gerard Llorens i Raquel Llorens

L’ERMITÀ DE SANT ADJUTORI Diuen que fa molts anys hi havia un ermità a Sant Adjutori que es deia Pere. Quan era la festa de Sant Adjutori, que se celebra el 18 de desembre, l’ermità passava per tot el terme d’Olost a demanar caritat pel Sant. Quan havia passat per totes les cases del poble i de pagès, tornava a l’ermita. Agafava una imatge de Sant Adjutori i la posava sobre la taula. Agafava els cèntims, els hi posava sobre la taula i li deia: tant per tu i tant per mi! Amb aquest gest l’ermità oferia la meitat dels diners recaptats al Sant. Naturalment el Sant no es movia perquè era de fusta, aleshores, l’ermità li deia: -Ah! No els vols? Doncs tots per mi! I tots cap a la seva butxaca.

Contada per : Ramon Sala Recollida i escrita per : Pau Serra

Alumnes de Cicle Mitjà 19


ELS MUNICIPIS MÉS DESCONEGUTS DEL LLUÇANÈS Els alumnes de cinquè varem fer un sondeig, entre els nens/es de l’escola, sobre quines eren les poblacions del Lluçanès que no havien visitat mai i tot seguit us explicarem quatre trets dels indrets menys votats, amb la finalitat que us animeu a visitar-los: SOBREMUNT Sobremunt està situat al nord-est del Lluçanès i el nord de la comarca d’ Osona. És un dels municipis més rurals del Lluçanès amb un terme de 13’63 Km2 de superfície, format pràcticament per boscos i camps, el qual es troba a una altitud de 900m. Està format per un petit nucli urbà i masies aïllades que constitueixen un total de 98 habitants. La Festa Major de Sobremunt se celebra el dia 11 de novembre. Els llocs d’interès més destacats són: • l’església parroquial dedicada a Sant Martí, esmentada ja el 976, de nau romànica amb la volta del segle XVII. (Imatge 1) • l’església de Santa Llúcia de principis del segle XI. (Imatge 2)

1

2

SANT MARTÍ D’ALBARS Sant Martí d’Albars és un poblet situat a la zona central de la regió del Lluçanès en l’interfluvi de les rieres Lluçanès i Gavarresa i ocupa una superfície de 14,7 km 2 i una altitud en el seu punt més alt (Serrat de Vila ) de 760m. Té tres nuclis de població, la Blava, Beulaigua i Sant Martí, amb un total de 125 habitants. L’agricultura i la ramaderia tenen un paper clau en l’economia del municipi. Els llocs d’interès més destacats són: • pont romànic (imatge 4) •

l’església de Sant Martí del segle IX (imatge 3)

les goles de Fumanya.

Té dos elements protegits a nivell nacional: •

el mas anomenat Vilatammar, antiga casa forta medieval del segle X

un camí ramader que creua el municipi de sud a nord.

3

4 20


SANT PAU DE PINÓS Sant Pau de Pinós, és un petit poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà). Està situat damunt una petita serralada, al cim de la serra de Pinós, de 789 metres d’altitud, als límits entre el Bages i el Berguedà. Queda envoltat de les valls de Gaià, Merlès i Relat; a l’esquerra de la riera de Merlès. Té 20 habitants (any 2009) i l’edifici més emblemàtic és l’església de la qual en tenim la primera referència el 1169 i se’n conserva l’absis semicircular (imatge 5).

5

SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS Sant Agustí del Lluçanès està situat al límit nord-est de la regió del Lluçanès i ocupa una superfície de 13’38 Km2 , gran part d’ella muntanyosa. Un dels in drets més emblemàtics és el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, situat a més de 1000 metres d’altitud, edificat a finals del segle XVII. (Imatge 6)

6

Aquest municipi té dos petits nuclis de població, el carrer de l’Alou i el barri de Sant Agustí, juntament amb un veïnat dispers de cases de pagès, constituint en total uns 111 habitants. Com a dies assenyalats tenim el 28 d’agost, que se celebra la Festa Major i el 28 de setembre que s’organitza la Fira de l’Hostal del Vilar, que la seva importància recau en el fet que era una de les fires més importants que se celebrava a Catalunya a camp obert. (Imatge 7)

7 Alumnes de Cicle Superior 5è 21


ELECCIONS MUNICIPALS Els alumnes de sisè hem volgut fer un treball de recerca d’informació sobre les eleccions municipals aprofitant que aquest any se’n celebren. Així que a continuació podreu llegir les preguntes que ens - Què són les eleccions municipals? Una elecció és un procés en què les persones voten els candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el municipi. -Quan tenen lloc les eleccions municipals? La Llei general estableix que les eleccions municipals tenen lloc el quart diumenge de maig de l’any que correspongui. -Com es determina el nombre de regidors que correspon a cada municipi? El nombre de regidors que correspon a cada municipi està establert en la llei electoral. Depèn dels habitants del municipi, hi ha un determinat nombre de regidors, per exemple, a Olost hi ha aproximadament uns 1.200 habitants, per tant tocarien 9 regidors. -Que és cens electoral? És un document on hi ha apuntat les persones que reuneixen els requisits per votar. -Quina és la composició del cens electoral? El cens electoral és compost pel CER- cens d’electors residents, el CERA- cens d’electors residents absents que viuen a l’estranger i el CERE- cens d’estrangers residents a Espanya, en el cas de les eleccions municipals. -És obligatori estar inscrit en el cens electoral? Sí, la inscripció en el cens electoral és obligatòria per poder votar.

-Quin cens s’utilitza per a les eleccions? El cens que s’utilitza és el que hi ha el primer dia del mes anterior de les eleccions. -Què és una mesa electoral? La mesa electoral és un dels elements més importants, és on s’emet el vot. - Quina és la composició d’una mesa electoral? Una mesa electoral està formada per tres ciutadans: 1 president o presidenta i 2 vocals. -Com s’elegeixen els membres de les meses electorals? Els ajuntaments elegeixen els membres de les meses electoral i els seus suplents per sorteig públic entre les persones censades. Les persones elegides han de ser menors de 65 anys i han de saber llegir i escriure. - Qui pot votar? Generalment, poden votar tots els espanyols majors d’edat residents a Catalunya. - És obligatori votar? No. Ningú pot ser obligat a votar ni a dir a qui ha votat. El vot és lliure i secret. - Què és una campanya electoral? I quina durada té? Una campanya electoral és un esforç organitzat dut a terme per influir en la decisió d'un procés en un grup. La campanya electoral dura 15 dies: des del trenta-vuitè dia posterior a la convocatòria fins a les zero hores del dia immediatament anterior a la votació.

- En quines dates estan prohibides la difusió i la publicació de sondejos electorals? Durant els cinc dies anteriors al de la votació queda prohibida la publicació i difusió de sondejos electorals per qualsevol mitjà de comunicació. I durant la jornada electoral fins a les 20 hores. 22


-Com es fa l’escrutini o recompte de les meses? L’escrutini es fa de la manera següent: • El president o presidenta extreu, un per un, els sobres de l’urna i llegeix en veu alta la denominació de la candidatura. • El president/a ha de mostrar cada papereta als vocals, interventors i apoderats. • Un cop finalitzat el recompte, es resolen per majoria els possibles dubtes. • Posteriorment, el president/a ha d’anunciar en veu alta el resultat, especificant el nombre

d’electors censats, el de certificats censals aportats, el nombre de paperetes nul·les, el de vots en blanc i el de vots obtinguts per cada candidatura. • Cal penjar a la porta del col·legi electoral una còpia de l’acta d’escrutini.

- Què és un vot en blanc? El vot en blanc és el sobre que no contingui papereta i el vot emès a favor d’una candidatura legalment retirada. Els vots en blanc formen part del conjunt de vots vàlids. - Què és un vot nul? Són vots nuls: • Els que s’emeten en un sobre o amb una papereta diferents dels oficials. • Els vots de les paperetes introduïdes en l’urna sense sobre. • Els dels sobres que continguin més d’una papereta de diferent candidatura. • Els vots en paperetes o sobres amb ratllades o modificacions.

- Què són els vots vàlids? Són vots vàlids la suma dels vots a favor de candidatures que no hagin estat anul·lats per algun defecte i dels vots blancs. - Què es fa amb les paperetes una vegada finalitzat l’escrutini? Les paperetes s’han de destruir, en presència dels concurrents, immediatament després de finalitzar l’escrutini, amb excepció d’aquelles paperetes que no hagin estat declarades vàlides i de les que hagin estat objecte d’alguna reclamació. Aquestes paperetes es conserven amb l’acta de la sessió, per a futures reclamacions i recursos. Hem buscat les dades del cens i del nombre de vots de les eleccions municipals que s’han dut a terme al nostre poble, per tal de veure’n l’evolució. Tal i com es mostra a continuació el cens ha augmentat bastant, sobretot a partir de l’agregació del nucli del Raval (1992). Per altra banda, el nombre de vots va pujar molt al 2003 però cal destacar la disminució en les últimes eleccions del 2007.

Alumnes de Cicle Superior 6è 23


US INFORMEM ELS CONTES DELS AVIS.

EN GERARD FARRÉS.

Aquest 2n trimestre ,quinzenalment a les tardes dels dimecres, els avis i les àvies del Casal han vingut a E.infantil a explicar contes. L’avi Francesc ens ha explicat: “Una noche un gato”. La iaia Otília : “El que el pare fa, ben fet està”. La iaia Assumpció ens va explicar un conte d’una vaca i finalment la iaia Rossita : “El burro que volia ser lladre”i el “El Cigronet”.

El divendres 4 de febrer, va venir a l’escola en Gerard Farrés. Ens va explicar com era la cursa del Dakar, ja que feia poc que hi havia participat i ens va ensenyar quina roba calia portar un motorista. Després va fer una volta amb la seva moto per la pista de l’escola. Els nens i nenes del taller d’audiovisuals li van fer unes preguntes i així vàrem saber més coses d’ell i de la cursa del Dakar. Alumnes d’Educació Infantil

Tots els contes han set divertits i ens han agradat molt.

Alumnes d’Educació Infantil

LA BOTIGA SORTIDA 2N TRIMESTRE: XOCOTER I LLET PASCUAL. El dia 16 de març, els alumnes de cicle inicial i educació infantil vàrem visitar una empresa on feien xocolata que es diu Xocoter i es troba a Manlleu. Allà ens van ensenyar a fer bombons de xocolata i ens van explicar el què era el cacau i d’on venia. Com que el dia abans havia plogut molt i semblava que en qualsevol moment hi podia tornar, vàrem anar a dinar al Pavelló de Manlleu. Després vàrem visitar la planta d’embotellament que Llet Pascual té a Gurb. Les àvies Conxita, Maria i Marina ens van acompanyar i van ajudar a les mestres. Alumnes d’Educació Infantil.

Alumnes de Cicle Inicial 24


US INFORMEM CONCERT DEL JOAN I EL LLUÍS En motiu de la diada de Santa Cecília, patrona de la música, dos pares de l’escola ens van venir a fer un petit concert amb els seus instruments: la guitarra i el saxo , que a més són els noms de les classes d’Educació Infantil. Un cop acabada l’audició, també vàrem poder tocar els instruments que abans ens havíen explicat. Ens va agradar mooooolt!

Alumnes de Cicle Inicial

Alumnes de Cicle Inicial

SORTIDA AL LICEU (1r trimestre) Els nens i nenes d'EI-4, EI-5 i Cicle Inicial, el divendres 15 d' octubre vàrem anar al teatre del Liceu a veure el conte musical “Pere i el Llop”de Serguei Prokofiev. En aquesta sortida ens varen acompanyar dues àvies, la Carme i l'Otília , i també un avi, el Pere, que ens va ajudar molt. Vàrem esmorzar i dinar al parc de la Ciutadella. Ens ho vàrem passar molt bé!!. Alumnes de Cicle Inicial

L’HORT A principis de curs a l'hort hi havia una mica de tot, pastanagues, apis, tomàquets, Vam collir molta verdura. Però no només hi havia verdura, també hi teníem moltes formigues i talps, aquests anaven fent túnels per tot l'hort i es menjaven les arrels dels apis, del julivert, els pebroters... . Finalment es van ficar dins l'hivernacle sense oblidarse de passar per la farigola, la menta i altres plantes aromàtiques. Ens sembla que durant l'hivern han marxat i ara no n'hi tenim. A la tardor vam plantar enciams, escaroles, bròquils i coliflors dins l'hivernacle, pel febrer vam collir uns enciams de fulla de roure boníssims. A l'hivern van venir els avis a llaurar la terra. A principis d'abril han tornat per ensenyar-nos com es planten bé les hortalisses, ara hi tenim una mica de tot, cebes, porros, patates, enciams de diverses varietats. Esperem que ens creixi com el curs passat. Alumnes de Cicle Mitjà 25


US INFORMEM La PDI a CM

L'AQUARI

El dia 16 de febrer ens van instal·lar una PDI (Pissarra Digital Interactiva) a CM. Hem hagut de fer algunes reformes a la classe, però el més important, ara que treballem amb la PDI, no hem d'escriure tant. Les activitats les fem conjuntament i resulten més divertides, variades i interessants. Ja que la tenim, la utilitzem molt! Som un grup afortunat. Aquesta pissarra, encara que estigui a la nostra classe està a la disposició de tothom.

A l'inici de curs la Marina, La Paula, l'Eric i la Laura, van retornar els peixos i les plantes que havien cuidat durant l'estiu. El “Fregavidres”, és el peix més vell que tenim, ja té més d'un any i es fa molt gran. Durant el mes de març, hem tingut diverses aportacions per millorar el funcionament: la Judit ens ha deixat un aquari pels alevins; la Laura ens ha portat 6 Guppys nascuts a l'aquari de casa seva; l'Eric ens ha dut un “Botia Pallasso” que es menja els cargols. Actualment a l'aquari hi ha molts peixos i fa molt goig. Alumnes de Cicle Mitjà.

Alumnes de Cicle Mitjà

ELS METEORÒLEGS DE CICLE MITJÀ Aquest curs els nens i nenes de CM a més de recollir les dades del temps que fa cada dia, abans de sortir al pati expliquem pel micròfon de l'escola a tots els altres alumnes, la temperatura que tenim en aquell moment, la màxima i la mínima de les darreres 24 hores, també diem la pressió atmosfèrica i la humitat de l'aire, expliquem si fa sol, plou o hi ha boira. Quan fa fred recomanem a tothom que per sortir al pati agafin la jaqueta. A finals de març vam visitar al Sr. Pere Bruch, gran aficionat a la meteorologia, ens va ensenyar els seus aparells i vam poder conèixer dades curioses del temps a Olost dels darrers 25 anys. D'una banda ens va explicar que l'any que vam néixer els de 4t va nevar el 14 de desembre amb temperatures molt baixes i la més freda que hem tingut mai va ser el dia de Nadal del mateix any. D'altra banda l'any que vam néixer els companys de 3r va ser calorós i encara es podien collir bolets els mesos de novembre i desembre. Tota la informació que surt a TV3 del temps a Olost la proporciona ell. Alumnes de Cicle Mitjà

26


US INFORMEM THE BIG BANG English theater in our school El dia 4 de febrer, els alumnes de CM i CS vam anar a veure una obra de teatre en anglès. La Sophie, una actriu anglesa, va ser la que ho feia. Ens ho vam passar molt bé i, vam quedar sorpresos, perquè l´enteníem bastant bé. Molts nens i nenes vam poder intervenir, ja que ens feia moltes preguntes durant l´actuació. El tema de l´espectacle era l´origen de l´Univers, el Sistema Solar, el planetes, l´espai, etc. Van poder aprendre el vocabulari d´aquest tema en anglès. Al final, vam fer un concurs dividits dos equips i, la Sophie feia preguntes sobre el tema de l´Univers per veure què havíem après. Això, per molts de nosaltres, va ser el més divertit. Alguns també ens va agradar molt la cançó que ja havíem treballat a la classe uns quants dies abans. Alumnes de Cicle Mitjà

TALLER DE JOCS POPULARS Ja fa temps que a l’escola, la tarda dels divendres, fem tallers i aquest any n’hi ha un d’esd’especial, el dirigit per la mestra d’educació física, la Marta Rovira. Aquest taller, com tots els altres, consta de 5 ó 6 sessions. En les quatre primeres coneixem, juguem i gaudim dels jocs que ja eren practicats pels nostres avis, besavis... com per exemple l’atrapada, l’amagada, el pica-paret, el “bote-bote” ... La penúltima sessió la compartim amb tres avis voluntaris del poble i portem a terme activitats no tan físiques com per exemple: fer ballar la baldufa, les bales, la xarranca, xapes... I la sisena és per nosaltres la més especial, doncs sortim a practicar els jocs que més ens han agradat a fora del recinte escolar. En resum, és un taller molt divertit per nosaltres, perquè a més a més de passar una molt bona estona i saludable, hem aprés una gran varietat de jocs nous. Alumnes de Cicle Superior

27


US INFORMEM EXCURSIÓ A VIC

( 2n trimestre )

El dia 22 de febrer els nens/es de CM i CS Després d’aquestes dues visites van dide l’escola Terra Nostra vàrem anar a Vic nar tots junts en un parc per hores més tard agafar l’autocar per dirigir-se a la d’excursió. planta d’embotellament del grup PascuEls grans de l’escola van començar per al, on després de visionar dos vídeos i visitar el Museu Episcopal mentre els de d’escoltar informació diversa van assistir tercer i quart estaven al 9 Nou, per desa un tast de diferents productes de la prés intercanviar-se les visites. casa. En el Museu els hi van ensenyar i explicar Aquesta visita va finalitzar amb un reel frontal d’altar de Sant Martí per acte corregut per la fàbrica on van poder seguit reproduir-lo amb ceres. comprovar com s’envasava la llet desnaEn el 9 Nou (el diari comarcal d’Osona, tada. Ripollès i Vallès Oriental) els hi van enseVan arribar a Olost– tips i carregats – a nyar l’organització, distribució i funcionaquarts de sis de la tarda. ment de les seccions (el diari, el 9 TV i el Alumnes de Cicle Superior 9 FM).

SORTIDA A GIRONA ( 1r trimestre) Els nens i nenes de cicle mitjà i superior, el 12 de novembre vam anar a Girona. Allà vam conèixer la vida dels monjos del monestir de Sant Pere de Galligants. Una les seves principals feines era copiar i enquadernar llibres. Per això, després de les explicacions dels monitors, vam fer un taller d´escriptura medieval, utilitzant la tècnica i les eines de l´època. Ens vam adonar de com era de dificultós escriure abans, i de les facilitats que tenim avui dia mitjançant els ordinadors. Després de dinar van fer una visita guiada al nucli antic de Girona. Durant l´itinerari vam fer diverses parades per conèixer fets històrics importants, per observar l´arquitectura i també, per conèixer algunes llegendes i tradicions. Va ser una sortida molt profitosa i ens va agrada molt. Alumnes de Cicle Superior

28


MENJADOR Els àpats familiars, menjar i educar Menjar en família, si es converteix en hàbit, és un costum agradable i pot ser molt saludable per a pares i fills. És evident que avui en dia és difícil trobar moments de convivència familiar, els apretats horaris de pares i fills fan que aquests es vegin poc i es comuniquin menys. La proposta seria que ALMENYS UN ÀPAT AL DIA FOS COMPARTIT PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA. Com que evidentment la televisió i el mòbil no en formen part, aquests no haurien de participar en l’estona de l’àpat. Els pares poden decidir en què consisteix l’àpat, però els fills també poden opinar i ajudar a elaborar-ne els continguts. Cal però saber què es consideraria un EQUILIBRI ALIMENTARI en una dieta familiar. Caldria que en cadascun dels 5 àpats hi aparegués un aliment farinaci ( pa, pasta, arròs, patata ...), això fa 5 racions al dia . A més tant en el dinar com en el sopar hi ha d’haver verdura ( en un àpat crua i en l’altre cuita). Tampoc no ha de faltar en cada dinar i sopar una ració d’aliment proteic ( carn, peix , ous o llegum) finalment i per a completar la dieta cal prendre al llarg del dia un mínim de 2 peces de fruita i 3 racions de lactis. Cal doncs equilibrar el sopar amb el dinar i amb els altres tres àpats, que són esmorzar, mig matí i berenar. La millor manera d’estimular als fills a menjar saludablement és donant exemple, ja que ells imiten. No cal obligar, ÉS MILLOR QUE ELLS APRENGUIN OBSERVANT A UNS PARES QUE MENGEN DE TOT ( no oblidant les verdures, les fruites) i que fan exercici, QUE NO SÓN SEDENTARIS, ja se sap que: “ els testos s’assemblen a les olles”. També és important per part dels pares reduir la ingesta d’aliments poc nutritius i totalment prescindibles com són la bolleria industrial, els fregits, els snacks, els precuinats , les begudes gasificades ... CAL EVITAR EXCESSOS EN ELS MENJARS, PERÒ TAMBÉ UNA PREOCUPACIÓ EXCESSIVA, QUASI OBSESSIVA PER LES DIETES POC EQUILIBRADES i carents de nutrients ( aquelles no prescrites per un professional de la dietètica) ja que pot transmetre al fill una idea negativa del menjar i això es pot situar en la base de molts trastorns alimentaris juvenils com l’anorèxia i la bulímia. Cal dir finalment que aquests moments de convivència familiar no han de ser moments de conflicte sinó moments agradables de comunicació i que segur que REFORÇARAN MOLT ELS VINCLES EMOCIONALS entre pares i fills. Judit Vallier Matas i Monitores de menjador.

29


AMPA

A aquestes alçades del curs, ens toca fer balanç per comprovar si tots aquells objectius marcats a inici de curs s'han assolit, i si el resultat obtingut és o no positiu. Per la nostra part, estem satisfets amb tot allò que hem realitzat; ja sigui en temes d'extraescolars, com en els casals, o simplement aportant aigua als nens del menjador. Hem intentat en tot moment, atendre les necessitats dels pares i dels alumnes, actuant com a pont entre aquests i els mestres, i també esperem, que els diners recaptats durant l'any, siguin suficients per contribuir a millorar el material informàtic de l'escola. En un moment on els valors semblen trontollar, és necessari que mestres i pares, s'impliquin el cent per cent en l'educació dels nens, perquè el què realment és important, és que els nostres fills assoleixin uns valors i uns coneixements que els ajudin a formar-se com a persones. Us convidem a formar part de l'AMPA. Aquest estament és una representació és on les mares i els pares podem formar part de la xarxa de cooperació i col.laboració amb tota la comunitat educativa per tal que els nostres fills puguin desenvoluparse de manera integral. Gràcies a tots els que heu col.laborat en fer possible un any més aquesta associació.

Dit això, tan sols ens queda afegir, que esteu tots convidats a la festa de fi de curs, que tindrà lloc el diumenge 19 de juny,i on entre màgia, jocs d'arreu del món i teca, acomiadarem el curs tots plegats.

30


ENTRETENIMENTS  Hi ha 10 espelmes enceses, el vent n’apaga dues i després n’apaga una més. Al final, quantes en quedaran?

 Dels quatre dibuixos n’hi ha un que no es pot dibuixar amb una sola línia. Quin és?

 Ets capaç de fer que el triangle miri cap avall movent només tres monedes?

 Amb un sol llumí has d’encendre una llum d’oli, una xemeneia i un calefactor. Quin de tots aquests objectes és el que has d’encendre primer?

 Si 8-6=2, i 8+6=2 a què és igual set més sis?

 Utilitza exactament una vegada cada número del 1 al 9 per ompli les caselles i obtenir el següent resultat: 33.333

 El següent dibuix mostra un triangle per el que creuen varies línies. Quants triangles hi ha en total?

 Quantes vegades has de tallar el sàndwich perquè encaixi dins del recipient que te’ns al costat?

31


CONCURS BRMMM– BRMMM ....... Sabeu de qui és cada cotxe ??? Si us fixeu bé amb les matrícules, aviat ho sabreu !!! Trobareu una butlleta a la revista on podreu escriure les solucions. Amb les butlletes que tinguin totes les respostes encertades, es farà el sorteig d’un llibre. El sorteig es farà el dimecres 9 de maig.

32


33


P3.– BRUNA BARANERA MONTANYÀ. JOEL COMALRENA DE SOBREGRAU MARSÓ. JOSEP FARRÉS MASRAMON. BIEL GARCÍA GENERÓ. EVA MARTÍNEZ PERAIRE. GIL MEMBRADO ICART. KEVIN POLANCO SÁEZ. CHRISTIAN RODRÍGUEZ JIMÉNEZ. P4.– JÚLIA ARDID SALADA. JOANA BALLART RIERA. CARLES COMA ROCA. QUERALT FORNELL ZAPATA. GISELA GAROLERA GIRALT. GUILLEM IGLESIAS CABALLÉ. MARC NAVARRO SALVANS. ÀLEX POUS CORDERROURA. ROGER SERRANO BERNAT. MARIA FERRER FERRER. P5.– MAR COMALRENA DE SOBREGRAU MARSÓ. SANDRA FONT PUIGDOMÈNECH. GEMMA FONT PUIGDOMÈNECH. MARC ICART SANJUAN. ROC MARTÍ MEGIAS. GUIM OBIOLS PUIG. GENÍS PALANQUES ALTARRIBA. JAN SALVANS MOLAS. OT SALLENT SALLÓ. GERARD SERRANO BERNAT. ASTRID ZAHINO COSTA. NÚRIA MUNS FARRÉS. EVA MOLAS SERRA 1r.– MIREIA FONT BOU. SANTI MARTÍN COMAS. IRINA RÍOS MAS. 2n.– MARIONA COMA ROCA. AITANA FONT ROMAN. ARNAU MARSÓ MOLAS. MARTINA MARTÍ MEGIAS. ROC OBIOLS PUIG. ROGER SALA JUVANTENY. DANI VILALTA JIMÉNEZ. LURDES BURDÓ VALERI. 3r.– JUDIT CAÑERO PERAIRE. MARIA FARRÉS MASRAMON. SERGI GARCÍA GENERÓ. CLÀUDIA MARTÍN COMAS. DUNA SALLENT SALLÓ. PAU SERRA PARLADÉ. 4t.– NÚRIA COMA ROCA. LAURA COSTA LLADÓ. ERIC ESTRELLA FARRÉS. JANA GIL ROCA. GENÍS JOVÉ CARETA. RAQUEL LLORENS MOSOLL. GERARD LLORENS SUCARRAT. ROMAISSA MAHOUTI BAKOR. ANNA PARRAMON MOLAS. JOANA CASALS COSTA. ANNA ROVIRA GÓMEZ. 5è.– MARC CANADELL SALADA. JOSEP CAÑERO PERAIRE. HICHAM CHILAH JIDAN. LLUC COROMINAS PERAIRE. NEREA GALLEGO GÁLVEZ. RAÚL GARCÍA IBÁÑEZ. PAULA ICART MASRAMON. MARINA INIESTA COMAS. RAÜL LÓPEZ NOGUERA. MARTA ROVIRA MASRAMON. 6è.– DAVID BERGÉS LLADÓ. MARTA CORTINA FARRÉS. JORDI DEVEAS JIMÉNEZ. ODETTE ESTRELLA FARRÉS. BERNAT GIL ROCA. SARA LLORENS MOSOLL. BRUNA ROVIRA COSTA. ALBERT SALA JUVANTENY. BRUNA SALA SOLER. JUDIT SOLER CAROL. MÍRIAM VARELA GUTIÉRREZ. MAR VERDAGUER TORRES. DOMI CORREAS PALENCIA. MARIA VICO AMORES.JUDIT GOST SÁNCHEZ. MONTSE SALVANS FONT.

34


Revista escolar Xiu_Xiu