__MAIN_TEXT__

Page 1


ÍNDEX

DE

CONTES

El cavaller invisible · pàg. 3 3r A

De la Terra a la Lluna· pàg. 6 3r B

El campament misteriós · pàg. 10 4t A

Covards · pàg. 15 4t B

D’enemics a bons amics · pàg. 18 5è A

El tresor dels milionaris · pàg. 22 5è B

La banya d’or· pàg. 24 6è A

L’aventura dels pingüins · pàg. 27 6è B

23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? · pàg. 29 6è C

The time machine · pàg. 37 Alumnes d’Anglès 2


Mira’l al teu mòbil

EL CAVALLER INVISIBLE Conte creat pels alumnes de 3r A

3


El cavaller invisible / Alumnes de 3r A

Hola som els alumnes de tercer A i anem a contar-vos el conte de: EL CAVALLER INVISIBLE

Hi havia una vegada fa molt de temps, en l’època dels castells i les bruixes, va nàixer un cavaller anomenat Artur. Era prou alt, fort com un bou, la seua pell era morena i els seus ulls blaus com el cel. Era molt hàbil amb l’espasa però lent fent altres feines i per això el van expulsar de l’exèrcit de la guàrdia reial. Artur estava trist i no sabia que fer per tornar a ser cavaller. Un dia, va escoltar als habitants del castell que hi havia una bruixa prop del poble. Immediatament va a anar a buscar-la i es va aventurar en un bosc horripilant

4

on va estar en perill perquè no trobava l’eixida; no li agradava gens. Quan va arribar a la porta va observar a la bruixa, era molt lletja, tenia un gra al nas i unes ungles llargues, afilades, de color negre i brutes. Artur li va demanar una poció per a ser invisible; li la va donar acompanyada del seu antídot. Artur havia pensat un pla per recuperar

el seu lloc de cavaller, fer-se invisible i vèncer als villans del poble. I això va fer, es va prendre la poció i es va dirigir a la cabanya dels malvats, que estaven planejant atacar al Rei per furtar-li el seu regne. Els va seguir fins al castell, ells es van fer passar per camperols que volien parlar amb el Rei. Els van deixar passar


El cavaller invisible / Alumnes de 3r A

al saló i el Rei no tardà en aparèixer. En aquell moment es van llançar sobre ell i el van tirar a terra nugant-lo amb cordes que portaven amagades; Artur va actuar.

En sentir molt soroll, els camperols i els cavallers van acudir a auxiliar al Rei a vore que ocorria i es van trobar en que els villans ja estaven vençuts. En aquell moment Artur es va prendre l’antídot i tots van poder veure qui va ajudar al Rei. Van fer una festa molt gran per nomenar-lo de nou cavaller i aleshores va ser molt famós a tot el regne. Conte contat, ja s’ha acabat. Si no es mentida es veritat. Podeu aplaudir si vos ha agradat.

Com era invisible, els roïns al no poder veure el que anava a fer-los, els va colpejar amb els seus punys fins esgotarlos i desesperar-los perquè no sabien el que passava. En aqueix moment va aprofitar per a nugar-los i lliurar al Rei.

5


Mira’l al teu mòbil

DE LA TERRA A LA LLUNA Conte creat pels alumnes de 3r B

6


De la Terra a la Lluna / 3r B

Hi havia una vegada uns xiquets del col.legi Germans Ochando de 3r B d’Almassora que sommiaven en coneixer la Lluna.

Totes les nits miraven el cel i observaven com brillaba allà dalt,mentre es preguntaven: – Quí hi viurà allí? – Què hi podem fer per arribar? La nau despegà i feu capa a l’espai. En mig de les estreles i satel.lits van apropan-se a la Lluna i deixant la Terra allà baix: – Ohhh!!!! Com es fa de xicotet el mon on vivim!!!! De sobte comença a fallar el motor. – Oh no!!! tindrem que aterrar d’emergencia. Al dia seguent van pensar agafar materials per a fer una nau espacial que els portara fins a aquell satel.lit meravellos de la Terra. Van anar a la deixalleria a per metall, claus i un martell. Es van posar a construir-la i quan ja la tenien la van omplir del combustible de l’alegria. Tot llest! Ara anem a provar-la! -van dir. 7


De la Terra a la Lluna / 3r B

– Quín planeta tenim més prop? – Mireu això pareix Saturn, vinga ja, prepararts per aterrar!!! Quan miren per les finestres de la nau de n’adonen que hi ha craters i que on realment han arribat es a la Lluna que desitjaven coneixer. – Poseu-vos els vestits espacials, anem a explorar-la! Mentre, Adrian que es pose a reparar el motor. – Ohhh!!! Mola mogollón!!! -van exclamar. – D’eixos craters pareix que eixen coses rares! -diu Martina. – Oh no! Tinc por! -diu Estrella. 8

– Auxili, auxili!!! -criden uns quants. – No et preocupes Laura, si porten armes, traurem les nostres caniques i les llançarem. De segur els asustem. Però del cràter ix un monstre prim, alt, panxut, pelut i geperut, en cara d’encisam i potes d’elefant que els dona un sobre amb un mapa d’un tresor i es torna a amagar. – Qué diu el mapa? – On està marcat el tresor? – Calma, calma! -diu Aritz que ha observat el sobre. Van llegar les indicacions que els donaven per arribar-hi. I mentre Adrian intentava arreglar la nau, la resta de xiquets van anar a buscar el tresor.


De la Terra a la Lluna / 3r B

Van arribar al cráter on van trobar el cofre. Al obrir-lo es van quedar bocabadats. – Ohhhhhh!!!!! -hi havia tota una col·lecció de minerals. – Es fantàstic!!! Quan arribem a clase els estudiarem. Aquestos minerals mai els hem vist i son molt bonics. – Anem a vore si Adrian ha topetat l’avaria i tornem a casa. Es hora d’acabar esta aventura i vore als nostres pares i germans que estarán preocupats. Tots junts van pujar a la nau i cami de casa van pensar que havia segut una experiencia meravellosa. Ja en el cole, els va preguntar la mestra: – Però xiquets, on heu anat? Qué porteu ahí?

– Es una historia molt llarga. Ja te la contarem!!! – Hip, hip, urra!!! hip, hip, urra!!! -ja estem açí.

9


Mira’l al teu mòbil

EL CAMPAMENT MISTERIÓS Conte creat pels alumnes de 4 t A

10


El campament misteriós / 4t A

Un grup de tres amics acaben d’arribar a un campament a passar el Halloween. Tot pareixia perfecte per a celebrar una gran festa de benvinguda de la primavera, però el grup d’amics no sabien que allí al costat, habitaven criatures misterioses. – Uuuaaauuuhhh!!! quina explanada per acampar, no? – Sííí, molt gran!! – Doncs no ho dubtem més, i deixem ací les nostres coses. Una vegada arribat al campament, els xiquets van montar les tendes i es van donar compte… – No tenim llenya!! – Alaaaa, i com farem el foc per a cuinar??

– No sols per a cuinar, sinó també per a donar-nos llum i calentar-nos, que aquesta nit farà fresqueta. – Doncs vinga, no ho pensem més, anem-hi!! I de repent emprengueren el camí en busca de la llenya, sense adonar-se’n que poc a poc s’adintraven més i més en aquell bosc tan oscur. Buscant i buscant la llenya en el bosc misteriós, de repent, un del grup digué: – Ohhh, què ès això? – El què? jo no veig res. – Nooo?? Poc a poc s’aproparen més i més, i… – Ai, ai, aiiii, una cabanya pre, pre, pre… – Precintadaaaaaa!! – Correm!!! De repent, el grup d’amics emprengué el camí de tornada al 11


El campament misteriós / 4t A

campament, molt ràpidament, ja que aquells pals precintant la vella cabanya no els va donar bones sensacions. – Ufffff!! menys mal!!! – Sii, ja estem a casa!! – No, no t’equivoques, estem al campament, i… no estem molt resguardats. – Vaaaaa, covard!!! tens por?? – Jo?? jaja, que vaaa. – Doncs vinga, qui s’atreveix a tornar al bosc?? – Què coses dius!! Doncs jo!! – I jo!! Com tots estaven tan decidits a tornar a veure que passava en aquella cabanya, emprengueren el camí una altra vegada. Caminant, i caminant, s’adonaren que envoltant un tronc a terra, hi havien unes criatures misterioses que 12

iluminaven el camí oscur, i protegien alguna cosa. – Mireu!! – Què són? – No ho sé, però aneu molt en compte en xafar alguna. A cada pas que donaven, aquelles criatures desprenien focs fatuos. A l’arribar prop del tronc, uns ulls amagats molt brillant els digué: – Si voleu descobrir el misteri, les petjades haureu de seguir. Mentre seguien les petjades, de sobté un xiquet digué: – No vull asustar a ningú, però no vos adoneu? – Si, ja m’he adonat!! – Xeeee, calleu, no ens posem més por l’un a l’altre!! Morts de por, es van juntar tots i de repent una veu misteriosa els digué…


El campament misteriós / 4t A

– No es pot seguir més endavant, si no voleu tindré problemes!!! S’asustaren molt i es quedaren en silenci, però un d’ells digué… – Aquesta veu us sembla perillosa? – Uiiii, a mi sí!! Què por!! – Doncs a mi no, em sembla un xiquet com nosaltres!! Després d’una estona quiets i en silenci, els pogué la curiositat i van seguir endavant per tal de descobrir el misteri. Arribaren a la porta de la cabanya precintada i… – Tinc molta por!! – I jooo!! – No tornarem al campament?? I de sobte… – Serà el millor que fareu!! – Ahhhh!! – Shhh!! Aquesta veu em semble familiar. – Què dius?? Estàs boig???

– Silenci i a veure si ens diu alguna cosa més!! Els tres amics es quedaren quiets i escolant el fosc silenci a la porta de la cabanya, de repent… – No teniu por? – No!! qui ets?? – Aneu-vos-en – No!! volem saber què passa i quin és el misteri. – No!!! aneu-vos-en!! Els xiquets, ja escoltant que aquella veu no els pareixia perillosa, decidiren seguir preguntant. – Però… – Qui eres?? – Ningú, no vull saber res de ningú, estic sol en aquest món. – Vingaaaaa vaaaa, ix, estem ací per ajudar-te. 13


El campament misteriós / 4t A

Al moment, s’escolat que les fustes de la porta començaren a moure’s, i va eixir un xiquet. – Hola!!! – Eres un xiquet com nosaltres!!!

14

– Sí, però em vaig perdre i no sé tornar a casa meua!! – Doncs estàs de sort!! – Pots tornar amb nosaltres.


Mira’l al teu mòbil

COVARDS Conte creat pels alumnes de 4t B

15


Covards / 4t B

Un conte us contarem, tan bé sabrem. Si escolteu ho sentireu i si no se’l perdreu!

Al demanar-li explicacions pel que havia fet, Troy el va insultar de la pitjor manera possible: _ Què vols 4x4? Safanòria! Davant d’aquesta situació Àlex es ficà molt trist i plorà tornant al seu lloc. Quan estava acabant l’hora de ciències la mestra comentà als xiquets que havien de preparar una coreografia per al

En una classe normal, en un poble com aquest i en un dia qualsevol... La mestra començà la classe de ciències com altres tantes vegades, de sobte, Troy va fer de les seues i va llançar un paper a Àlex, un company amb cadira de rodes. festival de fi de curs, i que ho havien d’assajar a l’hora del pati. Una vegada a la cafeteria d’escola, abans d’anar al pati, Troy i els seus amics i amigues continuaren l’assetjament al pobre Àlex. 16


Covards / 4t B

Passaren uns minuts quan els alumnes i les alumnes de la classe es trobaren a la pista de bàsquet i es disposaren a organitzar-se per a arribar a acords. Però no va resultar fàcil, Troy i el seu sèquit, exclamaren que no estaven disposats a ballar amb ells si Àlex participava a la coreografia.

Finalment seria Àlex i els seu sèquit qui no ballaria al festival. Els companys de classe reaccionaren a temps i tingueren el valor de dir prou!

Sense saber molt bé perquè, els companys donaren l’esquena a Per suposat que el ball fou un èxit i a més a més comprovaren tots que Àlex era un ballarí fantàstic! Conte contat, conte acabat. Qui no s’alce, té el cul foradat! la situació i aquests aconseguiren rebutjar al pobre Àlex. La situació pegà un gir de 180º al dia següent. Els companys d’Àlex s’enfrontaren a Troy! Defensaren al seu company i prengueren partit per ell! 17


Mira’l al teu mòbil

D’ENEMICS A BONS AMICS Conte creat pels alumnes de 5è A

18


D’enemics a bons amics / 5è A

Daniel era un xiquet de deu anys, de cabells rossos, esportista, molt simpàtic que li agradava molt estar amb els seus companys i companyes. Era molt sociable i per això tots l´estimaven.

Tots els diez jugaven, a futbol, a bàsquet, a correr, a pillar, o a jocs que ells mateixa s´inventaven. Es divertien molt i es portaven molt bé, quasi mai tenien conflictes. Un dia van arribar al col.legi dos companys nous, que venien d´un altre poble, Oliver i Alejandra, que eren bessons. Eren xarradors i els agradava molt ser sempre el centre d´atenció. A mesura que anaven passant els dies, Oliver i Alejandra volien que tots feren

el que ells dien, i que els feren molt de cas, de vegades això dificultava la seua relació amb els companys. Ells li van agafar una mica d´enveja a Daniel, perquè tots volien jugar amb ell. Un dia Oliver i Alejandra van dir a molts companys una mentida, els van dir que Daniel els enganyava, que quan no ho escoltaven els insultava, que no era tan bon company com pareixia,… i així durant varios dies. Poc a poc alguns companys i companyes ja no sentien el mateix i van anar allunyant-se de Daniel. Cada vegada hi havia més conflictes entre ells.

Alguns companys i companyes van començar a desconfiar de Daniel i de vegades ja no volien jugar amb ell. Ell no ho entenia, no havia fet res, per què ara els seus companys no es comportaven com abans , tant bé que s´hopassaven !!!!!. Un dia quan Daniel eixia de l´escola estava trist i plorós perquè alguns dels seus millors amics es reien i es burlaven d´ell. Quan la seua mare el va vore li va preguntar què li passava i ell va respondre que no es trobava bé i no 19


D’enemics a bons amics / 5è A

tenia ganes d´anar a jugar al parc amb els companys. La seua mare s´ho va creure i se´n van anar a casa. Al cap d´uns dies, al pati, Oliver i Alejandra van acorralar Daniel a un cantó i li van dir que era una mala persona per dir mentides, per burlarse dels companys i les companyes, per insultar-los i que així promte es quedaría sense amics. Això li va afectar molt perquè no era veritat, ell no havia fet res d´això. Quan sa mare va anar a buscar-lo a l´escola el va tornar a vore plorant i aleshores, després de fer-li moltes preguntes, li ho va tindre que explicar tot a sa mare. La seua mare li va dir que tenia que haver-li-ho contat abans i ella ja haguera intentat ajudar-li, així que ara aniria a parlar amb la mestra i entre tots a vore si podien solucionar-ho. Quan la mare va parlar amb Teresa, la mestra, i li va contar el que passava, li va dir que ella no sabia res però des d´aleshores observaría en el pati i també trauria el tema en clase sense dir noms, i intentaría que tots parlaren i

20

reflexionaren sobre el conflicte. A mesura que anaven passant elsdies, alguns amics de Daniel van començar a dubtar del que deien Oliver i Alejandra , i que si tot eren mentides li estaven fent molt de mal a Daniel. Poc a poc els millors amics de Daniel li van demanar perdó i li van dir que sentien molt haver dubtat d´ell, que volien ajudar-li. Lluís, Albert i Laura que s´estimaven molt a Daniel van decidir parlar amb Oliver i Alejandra i

els van dir que no els pareixia gens bé el que feien i que així mai trobarien amics de veres; el que tenien que fer era intentar, jugar, ajudar, parlar, i portar-se bé amb tots… i a més a més de manar-li perdó a Daniel que era un bon company i un dels que més estimaven. En vore que poc a poc tots els companys estaven de part de Daniel, Oliver i Alejandra es van sentir una altra vegada molt sols i van anar canviant la seua actitud; van vore que ells també podien participar en elsjocs i tots junts s´ho passarien millor.


D’enemics a bons amics / 5è A

Un dia Oliver i Alejandra es van decidir i van anar al parc on sabien que estaven jugant molts dels companys, i allí s´ho van passar molt bé. Van començar a parlar i conéixer millor a Daniel. Tots els dies la mare de Daniel li preguntava què havia fet al col.legi, com s´ho havia passat, perquè el veía molt més content i amb ganes de jugar, com sempre feia abans. Passats dos mesos, s´acostava l´aniversari de Daniel i sa mare li va dir que pensara a quins companys i companyes volia convidar, i que preparara les targetes . Daniel s´ho va pensar bé i també va convidar a Oliver i Alejandra.

Quan Daniel va repartir les invitacions i els va donar les targetes a Oliver i Alejandra ,aquests es van quedar molt sorpresos perquè no s´ho esperaven, aleshores es van posar molt contents i al mateix temps temps es van sentir avergonyits per tot el que li havien fet passar a Daniel. El dia de l´aniversari, van anar a celebrar-lo a una “bolera”. Alli van jugar al bolos, després van berenar, i en acabar es van disfressar i van jugar a altresjocs, …Tots junts s´ho van passar d´allò més bé. Cada dia que passava, Oliver i Alejandra se sentien més integrats en el grup. Tots els dies a l´hora del pati decidien a quèjugarien, respectant les opinions de tots els companys i companyes. Els divendres per la vesprada, en eixir del col.legi, els que podien, agafaven el berenar i quedaven en veure´s al parc. Disfrutaven molt jugant tots junts. I es va crear entre tots un vincle d´amistat molt fort. Ara no sols eren companys i companyes sino amics i amigues de veritat. I conte contat conte acabat

21


Mira’l al teu mòbil

EL TRESOR DELS MILIONARIS Conte creat pels alumnes de 5è B

22


El tresor dels milionaris / 5è B

El primer repte serà ballar el swish swish challenge al pati. El segon serà fer una cursa de cavallets. El tercer repte consisteix en fer bé cinc divisions a la pissarra tots junts. En el quart repte haurem de trobar un llibre de misteris que s’amaga a la biblioteca. Arriba al col·le de Germans Ochando una carta per a la classe de 5è B signada pels fills d’uns milionaris.

I en el cinquè repte haurem de resoldre una endevinalla relacionada amb el tresor.

En la carta ens diuen que on ara està l’escola abans hi havia una gran casa que era dels seus pares. En aquella casa s’amagava un gran tresor en la zona on ara es troba el gimnàs i ens demanen ajuda per recuperar-lo, perquè ells viuen molt lluny i no poden vindre.

Al final la classe de 5è B aconsegueix superar tots els reptes i així els fills dels milionaris els confessen on s’amaga el tresor.

Si els ajudem a recuperar-lo tindrem la meita d’eixe tresor. Però per a aconseguir-ho haurem de pasar cinc reptes:

Tots junts van al gimnàs i troben els cofres amb les joies. Tots estan molt contents, els fills dels milionaris i els i les alumnes.

23


Mira’l al teu mòbil

LA BANYA D’OR Conte creat pels alumnes de 6è A

24


La banya d’or / 6è A

Era una matí molt nuvolat al país dels animals fantàstics. Era un lloc multicolor. Flufli era un unicorn blau que estava molt ocupat amb els seus amics preparant el ball de fi de curs. Tos estaven molt nerviosos perquè en eixe ball se donava la BANYA D’OR a l’animal més adorable, alegre, fester, simpàtic i educat del país. FLUFLI – Quina festa mes guai estem montant! FURBY – Els globus i les garlandes han quedat genials! LUCY – Espere que la barra del menjar siga prou gran. GORI – Anem a assegurar-nos que la banya d’or està neta i en perfectes condicions. FLAMA – Quins nervis!! Esta nit no he pogut dormir! Tots junts van cap al despatx del director, on hi ha la caixa forta, dins de la qual està la BANYA D’OR. La caixa està oberta i la banya no hi és.

GORI – Des de quan les banyes tenen potes? FLAMA – Oh! No està! Quin desastre! FLUFLI – Ara no podrem fer la festa LUCY – Açò no havia passat mai! FURBY – On pot estar? En eixe moment s’escoltà una veu atronadora que digué: VEU ATRONADORA – Som els esperits d’aquest país. Hi ha algunes coses que haureu de fer si voleu recuperar la BANYA D’OR, haureu de superar tres proves: la primera és que haureu d’entrar i d’eixir pels passadissos ballant com una granota quan sone la música. La segona és que haureu de saludar amablement i somriure a tot el món. La tercera és que us hau d’ajudar els uns als altres, tots. Si ho feu així, recuperareu la BANYA D’OR. IRENE – Ho haurem de fer, si no, no ens la tornaran. Des d’aquell moment els animalets van començar a complir les exigències. 25


La banya d’or / 6è A

Tots ballaven alegrement pels passadissos. S’ho passaven d’allò més bé. Se saludaven i somreien. LUCIA T. – Bon dia Carmen, com estàs? CARMEN – Molt bé, i tu? Te veig molt guapa, hui. MARTA – Que bé te senta eixe nou pentinat, Sandra. SANDRA – Si, tat? Gràcies. Eres molt amable. També s’ajudaven els uns als altres a totes hores. SAMUEL – Passa’m una d’eixes bosses que dus del súper i t’ajude. AINHARA – Gràcies, eres molt bona persona, Samuel. ÀNGEL – Jo t’ajude a alcançar eixe llibre, Óscar. ÓSCAR – Eres un bon company i un bon amic. LUCAS – Ara quan acabeu de sopar, jo escuraré els plats. 26

Prompte es van adonar que eren feliços i estaven sempre contents. Aleshores, aparegueren els esperits. ESPERIT 1 – Ara ja hau vist com us podeu sentir de contents si feu les coses com cal. ESPERIT 2 – Si manteniu aquesta alegria de viure mai més tornarà a desaparèixer la BANYA D’OR. EL QUE FALTA – Acaba de vore-la, la BANYA D’OR. Està allí!, a l’arbre de l’amistat i l’alegria! ARBRE – Jo la tinc. Ara és el moment que penseu a qui li l’ha aneu a entregar aquest any. Els animales van estar pensatius una estona. Finalment... FLAMA – Ja se! Li la donarem... A TOTS!!!! APLAUDEIXEN.


Mira’l al teu mòbil

L’AVENTURA DELS PINGÜINS Conte creat pels alumnes de 6è B

27


L’aventura dels pingüins / 6è B

I és ací on els nostres amics els pingüins després de passar mil i una aventures i haver de cantar la cançó dels dies de la setmana per despertar als gegants dormits d’Ochando, aconsegueixen arribar a les benvolgudes terres del Pol Sud, on tornar a gaudir del seu clima i de la seua manera de viure.

Això era i no era una família de pingüins que vivien a les terres gelades del Nord, degut al canvi climàtic, la contaminació i tot el fem que hi ha pel planeta el Pol Nord es va desfer. La família de pingüins es va quedar sense casa i van haver d’emigrar cap al sud, en busca d’altres terres amb gel. Allà per on passaven anaven preguntant pel Pol Sud, van preguntar a la gent que vivia al País de les Faves, a la gent d’Espigolàndia, a l’Arbre de la Vida, a la Serra d’Espataca, als goril·les de la jungla, al camí dels gegants de pedra, a la terra dels bous, al port de Muntanya, al desert de les Palmes, al llac de la Font on vivien els llops, a la família Simpson, a Kittylandia, a la senda dels Elefants, a les Terres del Rei Buzz, a Pinotxo, el príncep dels mentiders, a la ciutat dels gratacels on vivia Big Boy, a la sala de l’alegria on viu el gran humorista Jimmy el Pisha. 28

Els xiquets i xiquetes d’Ochando amb les seues famílies ,hem de tindre cura de l’habitat que compartim, i entre tots i totes respectar-lo per poder gaudir d’ell les futures generacions.


Mira’l al teu mòbil

23 ALUMNES I 2 MESTRES QUÈ POT EIXIR MAL? Conte creat pels alumnes de 6è C

29


23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? / 6è C

Hi havia una vegada una escola que es deia Germans Ochando. En aquesta escola estava la classe de 6é C. Aquest grup estava conformat per 23 alumnes i 2 mestres. Hi havia un bon clima d’aula, els i les alumnes treballaven molt i les seues mestres es dividien les tasques per tal de poder-los ajudar en tot el que necessitaren. Un dia les mestres els van preguntar on voldrien anar de viatge de fi de curs, desprès d’una pluja d’idees: anar a un parc d’atraccions com Port Avenrtura o Terra Mítica durant varis dies, o anar a Aquarama o a algun lloc per fer esports d’aventura, Madrid, Barcelona… es va procedir a la votació. L’opció triada per la gran majoria de l’alumnat va ser: Barcelona. Tant els i les alumnes com les mestres estaven d’acord i van quedar que en tornar de les vacances de Nadal començarien a organitzar-lo tot. L’alumnat va entrar al centre d’allò més contents, anaven parlant del que havien fet durant les vacances de Nadal i de les coses que els havien portat el Pare Noel, el Caga Tió, els Reis Mags… però en entrar a l’aula el seu ànim va canviar totalment… Les seues mestres no hi eren!!! En el seu lloc havia un home al que mai havien vist, era alt i prim, amb cara de pocs amics i que amb cada soroll o 30

xiuxiueig que feien se’ls quedava mirant seriosament i anunciava a veu en crit: 5 MINUTS MENYS D’ESBARJO! En arribar l’últim alumne a l’aula, el professor va tancar la porta es va girar de cara a la pissarra i va anotar: Xungo, en girar-se va mirar a tots i totes i els va dir: “El meu nom és Xungo, i no vull cap gracieta amb això!” La delegada de la classe va alçar la mà per tal de poder fer-li una pregunta, el professor Xungo li va donar veu: “Disculpi professor Xungo, què ha passat amb les nostres professores?” El professor la va mirar de fit a fit i li va respondre: “No sé res de les vostres professores, i no vull tornar a sentir res més sobre elles; m’heu entès?” Tots i totes es van mirar, espantats i atemorits i van pegar cabotada de forma afirmativa. Ningú no es va atrevir a dir una paraula. Va arribar l’hora d’esbarjo i l’alumnat de 6é C va baixar 10 minuts més tard, ja que el seu nou professor considerava que no s’havien esforçat el necessari i havien fet soroll. L’alumnat de 6é C es va reunir amb els seu companys dels altres sisens i els van contar que tenien un nou professor i que no els deixava quasi ni respirar. La resta de companys dels altres sisens els van respondre que ells no havien tingut cap canvi i que era molt estrany que ningú els diguera res del canvi de professorat. El timbre per tornar a les aules va tocar i van haver de pujar a la seua classe. El professor Xungo els va comentar que s’havia assabentat que tenien un viatge de fi de curs a Barcelona i que ell no es negava a anar (tots els alumnes es van ficar contents) però que per tal de poder anar havien de superar amb més d’un 6


23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? / 6è C

la nota d’un examen final de cada una de les assignatures que ell els impartia i que aquells que no ho aconseguiren no podrien anar al viatge (tots els alumnes es van quedar seriosos i tristos). Els va anunciar que la data dels exàmens seria el 17 d’abril. Tots, xiquets i xiquetes, es van quedar traumatitzats. Els dies anaven passant, l’alumnat de 6é C cada vegada estava més trist i menys comunicatiu. Mares i pares d’alumnes havien parlat amb el director de l’escola i aquest els havia dit que no podia dir-los el perquè s’havia canviat de professorat i que havien d’estar tranquils perquè el professor Xungo, a pesar del seu nom, era un bon mestre. Va arribar la data anunciada per als exàmens finals, el 17 d’abril, i els xiquets i les xiquetes es van passar les cinc sessions del dia fent exàmens, un darrere de l’altre. Al dia següent el professor va entrar a l’aula molt enfadat, tots havien suspès tots els exàmens!! Molts dels xiquets i xiquetes es van ficar a plorar; per una banda, tenien clar que ja no podrien anar a Barcelona com ells i elles desitjaven; per una altra, no tenien clar si passarien de curs o haurien de repetir 6é.

El director (que era el seu mestre de música) va entrar seriós a l’aula per comunicar-los que al dia següent s’anirien amb ell a l’auditori d’una localitat propera per escoltar una obra i que agafaren motxilla amb esmorzar, dinar i aigua perquè es quedarien tot el dia. Al professor li va dir que ell s’hauria de quedar per tal de fer una substitució en un aula de 4t perquè la seua mestra havia cridat dient que estava malalta. A l’endemà, el dia de l’excursió, els i les alumnes de 6é C es mostraven una mica més alegres i contents. Van pujar al bus i en baixar en un parc junt a l’auditori van esmorzar. Es van quedar tots junts per tal de parlar del que els estava succeint. El conductor de l’autobús, que estava esmorzant aprop d’ells els va sentir i es va apropar per dir-los: “I no us pregunteu on estan les vostres mestres? O d’on ha eixit aquest professor Xungo? O el perquè de que el director no l’hagi tret fora?” Tots els xiquets i xiquetes se’l van quedar mirant: – Oh, disculpeu -va dir el conductor- em diuen Rodolfo i sóc antic alumne del vostre centre. – I què vols dir amb totes aquestes preguntes que ens has llançat? -va preguntar la delegada. – Doncs que pel que esteu dient és tot molt estrany el que vos ha passat. A mí el professor Xungo també me va fer classe, però per aquell temps no feia el que fa ara. – Ahh, nooo?? i com era? -van dir entre varis. – Doncs era dels més “enrotllats” de l’escola, no manava deures, intentava que isquerem d’excursió una vegada al mes, procurava fer les mates divertides, feiem vídeos 31


23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? / 6è C

per explicar els continguts de ciències… no sé, coses així. – Doncs aleshores en lloc de dir-li Xungo li diríeu Xulo o Xaxi, no? -Va fer el graciós de la classe. Rodolfo se’l va quedar mirant sense dir-li res, ni tant sols va fer un gest i va continuar dient: – Vos heu fixat en l’edifici abandonat que hi ha a les afores del poble? Es van mirar uns a altres i tots van moure el cap de forma negativa, fins que un -el més observador del grup- va dir: – Eixe que té algunes finestres obertes i que és de dos plantes? – Sí, eixe! -Va respondre Rodolfo- Eixe era l’antic edifici que ocupava la vostra escola. Quan es va canviar de lloc alguns mestres van desaparèixer misteriosament, entre ells qui és ara el vostre professor. – Aaaahhh! -van exclamar els xiquets i xiquetes. En eixes va arribar el director per fer-los entrar a l’auditori. Desprès de la funció van tornar a pujar a l’autobús per anar al pinar a dinar. Un cop allí es van tornar a reunir: – Què penseu del que ens ha dit Rodolfo? -va preguntar una de les xiquetes. – A mi em fa por el que ens ha estat explicant de la vella escola. -va respondre una altra. – Sí a mi també -va dir un altre xiquet. – I a mi. -va dir un altre. – Doncs jo no em crec res del que diu. Mon pare també va anar a la nostra escola i mai m’ha dit que estigueren en un altre edifici -va respondre un altre xiquet. – I què tal si aquesta vesprada quedem tots al parc i anem a fer una ullada? -Va preguntar el més atrevit de la classe. Es van quedar pensatius una estona. 32

Finalment: – Sí, a mi em sembla bé, jo aniré - va dir el subdelegat de la classe. – Sí, jo també -es va animar una de les xiquetes. – I jo -va dir la seua amiga. – Jo també m’apunte -va dir un dels xiquets. – Nosaltres també -van fer un grup de 3 xiquets. – Doncs jo no serè qui falte - va fer un altre xiquet. A poc a poc, es van anar apuntant tots els xiquets i xiquetes del grup. – No vos oblideu d’agafar llanternes, no crec que hi haja llum en l’escola vella desprès de tants anys sense ningú - va comentar el més atrevit. – Sí, també podem agafar alguna cosa que talle: una espasa… -va començar a dir el graciós. – Hala!!! - van exclamar varis a l’hora. – Qui va a tenir una espasa a casa? -li va preguntar la delegada. – Homeee, doncs si una espasa no, doncs alguna cosa que talle -va respondre el graciós. – Un cutter!! -va dir un altre -Jo en tinc un. El duré. – Bé, doncs quedem al parc que hi ha al


23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? / 6è C

costat del nostre centre i anirem tots junts a l’edifici vell -va dir el subdelegat. – D’acord! -van dir tots i totes junts. Va arribar l’hora de tornar-se’n cap a l’escola, afortunadament arribarien a punt i hora d’eixir i no haurien d’estar en el professor Xungo ni un minut eixe dia. Es van retrobar al parc a l’hora indicada, les 17:30 i es van encaminar tots junts cap a l’antic edifici de l’escola. En arribar es van quedar palplantats davant la porta: era de fusta, molt gran i estava mig trencada. Pels forats de la porta sols es veia foscor a l’interior. Van intentar entrar per la porta, però aquesta es trobava encallada i per molt que espentaven no es movia ni un mil·límetre. El més xafarder del grup ja estava pegant una volta a l’edifici quan va veure una finestra per la que podrien entrar: – Eihh!! Veniu per ací, ací hi ha una finestra oberta!! Només entrar l’últim, la finestra es va tancar per si sola. Els xiquets i xiquetes van tenir un calfred, es van mirar uns a altres i arronsant les espatlles van decidir continuar amb la seua visita a l’edifici antic. Havien entrat pel que havia sigut el menjador escolar. Les taules i cadires estaven amuntonades per tot arreu, sense

cap tipus d’ordre i amb molta pols al sobre. Van avançar i van eixir del menjador. En el passadís van sentir alguna cosa: – Heu sentit? -va preguntar una de les xiquetes. – Si, si, si -van respondre altres mig tremolant. – Què haurà estat? -va preguntar un altre xiquet. – No ho sé, però podríem anar a veure-ho o córrer cap a l’altre costat. -va respondre un altre. – Jo me decante per anar cap a l’altre costat -va dir una de les xiquetes. – I jo -van repetir alguns xiquets i xiquetes més. – Doncs jo preferiria anar a veure què ha estat -va dir el més xafarder del grup. – Sí, i jo -va respondre una altra xiqueta. Aleshores el grup de xiquets i xiquetes es va dividir en dos, més o menys la meitat volia anar a veure què havia estat aquell soroll i l’altra meitat preferia anar cap el costat contrari. El grup que estava buscant d’on provenien els sorolls van pujar al pis de dalt, escoltant cada cop més prop aquells sorolls. Una de les aules tenia la porta tancada i si paraven l’orella sobre la fulla de la porta podien escoltar més fot aquell soroll. Van decidir que havien d’obrir-la de la forma que fora així que van anar entrant en les diferents aules fins que en una d’elles es van trobar una vareta: – No crec que sigue màgica -va dir la xiqueta que la va trobar- però crec que ens servirà per poder fer palanca i obrir la porta. – Sí, pense com tu -va respondre un xiquet. Entre varis van agafar la vareta i van fer palanca fins que la porta va cedir...els 33


23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? / 6è C

xiquets quan van veure qui estava dins no s’ho podien creure... EREN LES SEUES MESTRES!! Mentre, el grup que havia fugit en direcció contrària als sorolls havia entrat en el que havia estat en el seu temps la sala de professors, allí els esperava el monstre Killer, que s’havia format a partir dels exàmens suspesos per tots els alumnes d’Ochando al llarg del temps i ara, amb els seus últims exàmens suspesos havia aconseguir una major mida i més poder… Tots els xiquets i xiquetes van començar a tremolar, no sabien què fer perquè per darrere d’ells venien els SpiritTombs, que eren esperits creats per Killer i que posseïen a la gent que havia suspès algun examen. Conforme un SpiritTomb tocava a un xiquet, aquest es convertia en un altre SpiritTomb. Els xiquets i les xiquetes no s’atrevien ni a cridar, no sabien què fer, estaven atemorits i es trobaven envoltats de coses monstruoses… A fora de l’escola ja s’havia fet de nit, les famílies dels xiquets i xiquetes estaven buscant-los al voltant del col·legi, però l’edifici que ara ocupava i no del vell. Al pis de dalt les mestres es van abraçar als xiquets i xiquetes que havien anat a buscar-les, però de seguida un dels xiquets els va comentar que la resta del grup es trobava en el pis de baix buscant una eixida. Les mestres els van dir que elles havien arribat al pis de dalt fugint d’un monstre que hi havia baix, i que en entrar en l’aula la van tancar i ja no van poder tornar a obrir-la, tampoc havien pogut fer res amb les finestres i dins d’aquell estrany edifici els mòbils no els funcionaven, 34

per la qual cosa els havia estat impossible demanar ajuda. Van anar corrents cap a baix tots junts, i es van dirigir cap al costat contrari d’on es trobava el menjador; de sobte, la vareta que tenia a la mà la delegada de la classe va començar a fer llamps i tots es van aturar i es van separar de la delegada. La vareta va cobrar vida per si soles i anava amunt i avall, a dreta i esquerra sense que la xiqueta poguera fer res per aturar-la. De sobte, la vareta va emetre un raig que va donar sobre un dels SpritTomb que hi havia, aquest es va convertir de seguida en el xiquet que havia estat, així va fer fins que ja no hi quedaven SpritTombs. Tots els xiquets es van col·locar darrere de la portadora de la vareta, junt a la resta de xiquets i les dos mestres. Quan ja pensaven que tot havia acabat, va eixir Killer de la sala de mestres, i la vareta va començar a arrossegar a la delegada cap a ell; les mestres de seguida van saltar i van agafar a la xiqueta, intentant també agafar-li la mà per ajudar-la a soltar la vareta. En el moment que les tres tenien la vareta agafada, aquesta va emetre un súper-raig i li va donar a Killer de ple. Killer va començar a canviar de mida,


23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? / 6è C

va fer llums, sorolls… i es va transformar en: RODOLFO!!! Rodolfo els va contar que durant el dia era conductor d’autobusos, però en quant deixava a l’últim xiquet a sa casa per la vesprada, havia d’anar a aquell edifici i es convertia en Killer, i tot per culpa del professor Xungo, que el va suspendre una vegada per no portar-se bé (segons el professor) i el va assenyalar amb aquella vareta. Entre tots van estar mirant la forma d’eixir d’aquell edifici, fins que un xiquet va exclamar: – Veniu, veniu ací tots!! He trobat una finestra oberta!! Tots van pujar al pis de dalt, on estava el xiquet que havia donat la veu d’alarma. Les mestres es van arrimar i van veure que hi havia massa distància per poder saltar per la finestra i que ningú es fera mal. Van estar pensant una estona i algú va dir: – Si tinguérem una corda… podríem baixar per ella fins al jardí. – Clar!! -Va exclamar l’aventurer del grup- Jo he vist en algunes aules cortines penjades. – Sí -va respondre un xiquet - i què vols que fem amb elles? Evitar que entre llum? Si ja és de nit! -va acabar mig plorant-. – No, home, no. -va respondre el primerhavia pensat en tallar-les i fer tires més primes, anar nugant-les i fer com una corda!! – És molt bona idea!! -va dir una de les mestres - Anem a per algunes cortines!! Les dos mestres van anar a una de les aules on hi havia cortines, però per molt que van estar tirant d’elles no hi havia forma

d’arrancar-les del seu lloc i van tornar a la sala on estaven tots amb les mans buides: – Què ha passat? -va preguntar una xiqueta. – Com és que no porteu cap cortina? - va preguntar una altra. –Doncs perquè no hem pogut arrancar-les del seu lloc; també hem intentat esgallarles i trencar-les, però no hem aconseguit fer res, necessitaríem alguna cosa que tallara -va respondre l’altra mestra-. – Un cutter!! -va exclamar l’aventurer del grup- jo en porte un, no recordeu que havíem quedat en dur-ne alguna cosa que tallara? -va preguntar mirant als seus companys. – Aquesta vegada aniré jo a buscar les cortines, si no us sap greu -va dir Rodolfo agafant el cutter i anant-se’n. Al cap d’una estona Rodolfo va arribar carregat de cortines. Entre tots van esgallar-les de dalt a baix i van anar unint les puntes per fer una tira més llarga. Quan van pensar que ja hi era prou llarga, van nugar-la a la pota d’una taula i la van llançar cap a fora. La corda arribava fins al terra perfectament. El primer en baixar va ser Rodolfo, per tal de provar si la corda aguantava bé el pes. Desprès va ser una de les mestres, per 35


23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? / 6è C

tal d’ajudar als xiquets i xiquetes. Mentre anaven baixant un a un, Rodolfo ja havia engegat l’autobús per marxar el més aviat possible d’aquell lloc. Quan van arribar a l’edifici nou de l’escola ja era de dia. Les famílies estaven allí congregades mirant a veure què podien fer, es van alegrar moltíssim de tornar a veure als seus fills. Va arribar el director també, i en veure a les mestres els va demanar explicacions. Les mestres i els xiquets, els van explicar tot el que havia passat i aleshores el director els va dir: – Aquesta vareta que dieu és la que va utilitzar fa molt, molt de temps un mag el qual va convertir al professor Xungo en la persona que coneixeu hui en dia. – I com és que la xiqueta ha pogut alliberar a la resta de companys? - va preguntar una de les mares. – Doncs imagine que perquè la vareta va notar que la xiqueta és bona, intenta fer bé les coses, procura ajudar als seus companys i companyes…-estava dient Rodolfo quan una altra mare el va tallar per preguntar: – I com és que quan la van tocar entre les tres també va funcionar? – Supose que perquè elles també volen el millor per als seus alumnes i la vareta també ho va notar. Entre les tres tenien l’energia suficient per poder desfer l’encanteri més robust: el del monstre Killer -va dir una veu des de darrere del grup. Tots es van girar, allí estava...el professor Xungo!! – Però no penseu que tot s’ha acabat!! -va continuar dient el professorL’encanteri tornarà en el moment en 36

que un alumne suspenga un examen. Sols pot trencar-se totalment l’encanteri si tot un grup d’alumnes superen els exàmens que ja he preparat, i això… no passarà mai!! JA, JA, JA!! L’alumnat va mirar atemorit a les seues mestres, elles els van abraçar i els van dir que no havien de patir per res, que elles estaven convençudes que xiquets i xiquetes podien aprovar aquells exàmens perquè tot el que necessitaven el tenien dins del seu cap, tant sols havien d’estar tranquils i tranquil•les per a que pogueren recordar totes les dades que necessitaren i saberen fer tots els exercicis. Els van ensenyar alguns exercicis de relaxació i els van donar ànims. A l’endemà el professor Xungo va arribar a l’escola fet una fúria, no s’ho podia creure, tots els xiquets i xiquetes havien aprovat l’examen!! I la nota més baixa era un 7,5!! En comunicar-li’ls les notes el professor Xungo va notar com un escalfred i... l’encanteri va desaparèixer!! Una de les mestres els va picar l’ull a l’alumnat i els va dir: 23 alumnes i 2 mestres, què pot eixir mal? Tots i totes van riure i van cridar: ENS ANEM A BARCELONA!!


Mira’l al teu mòbil

THE TIME MACHINE Conte creat pels alumnes d’Anglès

37


Time machine / Alumnes d’Anglès

Doctor Herbert: Hello! My name is Doctor Herbert. Susan: Hello! My name is Susan! Doctor Herbert: We are inventors! Susan: We travel around the world! Doctor Herbert: This is our last invention: Susan: A Time Machine! Doctor Herbert: We can travel to the past… Susan: and the future! Doctor Herbert: We are going to travel to the past in 1, 2, 3… Doctor Herbert and Susan: Go!! THE PAST… Doctor Herbert: We are in the past! Susan: In the ancient Egypt. Doctor Herbert: We are in the desert… Susan: Yes, we are! And she is Cleopatra! Cleopatra: Hello! My name is Cleopatra. The legendary queen of Egypt. Doctor Herbert: Watch out Susan! Ahhh! Susan: Watch out Cleopatra! Ahhh! Cleopatra: Oh!! My crown! Guards!! They are intruders!! Doctor Herbert: Let’s go Susan! Run! Susan: Ahhh! Guard 1: Where are the intruders? Guard 2: Follow them! Guard 3: Come on! Guard 4: They won’t escape! Susan: We are far away from them! Doctor Herbert: Yes! We escaped! 38

And we are going to travel again with the Time Machine! Ahhh! Susan: Ahhh! Guard 1: Where are they?? Guard 2: I can’t see them! Guard 3: We have to find them! Let’s go!

THE PAST… Leonardo da Vinci: Who are you?? Doctor Herbert: My name is Doctor Herbert! Susan: and I am Susan! Leonardo da Vinci: My name is Leonardo da Vinci. Doctor Herbert: Are you Leonardo da Vinci?? You are my idol! Leonardo da Vinci: Am I your idol? So… I want to give you a present… Mmmm I will give you the Mona Lisa painting. Doctor Herbert: Wow! The Mona Lisa painting! Thanks!


Time machine / Alumnes d’Anglès

Susan: Doctor Herbert you need to say goodbye to Leonardo da Vinci. Doctor Herbert: Bye-bye Leonardo da Vinci… Leonardo da Vinci: Goodbye Doctor Herbert! Susan: Bye-bye Leonardo da Vinci! Leonardo da Vinci: Goodbye Susan! THE FUTURE… Super Earth: Who are you?? Doctor Herbert: My name is Doctor Herbert! Susan: And my name is Susan! Super Earth: and what is it? Doctor Herbert: It’s the Mona Lisa painting! Susan: What’s your name? Super Earth: My name is Super Earth! Super HPO: and my name is Super HPO! We are superheroes! Doctor Herbert: Wow! Super Earth: We protect the Earth! Doctor Herbert: Nice to meet you! Susan: We have to come back to the present… Doctor Herbert: with the Time Machine! Susan: Bye-bye superheroes! Super HPO: Doctor Herbert and Susan… Super Earth: They are really strange… Super HPO: But they are great inventors! THE PRESENT… Susan: We are in the present again Doctor Herbert: Yes! And we have a new painting! Wow! It’s cool!

Susan: Wow! I like it! Doctor Herbert: Look Susan! The guards!

Susan: They used the Time Machine! Doctor Herbert: We have to escape! Cleopatra: We are in the future! Ha ha ha!

Susan: Let’s use the Time Machine! Guards: They can’t escape! THE END 39


Profile for mbaladab

Santjordi201802  

V edició dels Contes de Sant Jordi del Ceip Germans Ochando. A l'interior els contes de : angles , 3r , 4t, 5é i 6éi alumnes de música

Santjordi201802  

V edició dels Contes de Sant Jordi del Ceip Germans Ochando. A l'interior els contes de : angles , 3r , 4t, 5é i 6éi alumnes de música

Profile for mbaladab
Advertisement