Page 1

Treball cooperatiu amb Google Docs. Introducció. Xarxes locals 1.1 Definició de Software: Software es tot el conjunt intangible de dates i programes de l’ ordinador. A computació, el software -en sentit estricte- es tot programa o aplicació programat per realitzar tasuqes específiques. El terme "software" va ser utilitzat per primera vegada per John W. Tukey en 1957. El software, com a programa, consisteix en un codi en un llenguatje màquina específic per a un processador individual. El codi és una secuencia de instruccions ordenadas que cambian el estat del hardware d’ un ordinador.

1.2 Definició de Hardware: La Real Academia Española ho defineix com «Conjunt de els components que integren la part material d’un ordinador». Hardware són els dispositius físics que componen un ordinador. Maquinari d'ordinadors personals són dispositius de components que són instal·lats normalment en operifèrics a una caixa de l'ordinador per crear un ordinador personal en la qual està instal lat el programari del sistema inclou una interfície de firmware com un BIOS i un sistema operatiu que suporti el programari d'aplicació que realitza les funcions desitjades de l'operador .

2.1Hardware d'un ordinador personal (components): 1. Monitor 2. Placa mare o placa base 3. CPU 4. Memòria RAM 5. Targeta d'expansió 6. Font d'alimentació 7. Unitat de disc òptic 8. Disc dur, Unitat d'estat sòlid 9. Teclat 10. Ratolí / Mouse

2.2 Elements d’un ordinador: Monitor: Un monitor és un periféric de sortida que mostra la informació de forma gràfica d’ una computadora. Els monitors es conectan a la computadora a través d’ una tarjeta gràfica (o


adaptador o tarjeta de video).

Placa base: És la targeta de circuits impressos a l’ordinador que conté microprocessador. La memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Unitat central de procés: Anomenada coloquialment processador, és un complement elèctronic digital capaç d’interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i de generar la informació requerida. A la CPU executen les instruccions dels programes i es controla el funcionament dels diferents components de l’ordinador.

Memòria RAM: La memòria és l’espai d’Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador. La memòria RAM, un tipus de memòria basada en els semiconductors caracteritzada per un accès ràpid però d’emmagatzament temporal. Targeta d’expansió: Les targetes d’expansió són dispositius amb diversos circuits integrats i controladors que, inserides a llurs ranures d’expansió més comunes serveixen per ampliar la capacitat d’un ordinador. Font d’alimentació: Una font d'alimentació és un sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta. Ratolí: Mecanisme que porten alguns ordinadors que permet actuar sobre la pantalla per a modificar textos, canviar de programa, muntar pàgines i moltes altres funcions. Els ratolins es fan moure sobre la taula de treball.

Disc dur: Un disc dur és un dispositiu emmagatzemament no volàtil. S’hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Teclat:


Un teclat és un perifèric que consisteix en un sistema de tecles, que et permet introduir dades d’un ordinador o dispositiu digital. La distribució de teclat més comú rep el nom de QWERTY (per les primeres sis lletres que mostren les tecles de la fila superior). Aquest disseny va ser dissenyat per Christopher Sholes el 1868.

3. Sistema Operatiu: Definició: Un sistema operatiu (SO) és el programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels processos bàsics d'un sistema informàtic, i permet la normal execució de la resta de les operacions, es a dir, controla el funcionament d’un ordinador. Elements: Basics: Usuari, Dades, Programes, Equip, Informació...

4. Classificació del software: 1-Software bàsic o de sistema: El software bàsic és un conjunt de programas que el sistema necesita para poder treballar. Aquestos formen el Sistema Operatiu del sistema.

2-Software d’aplicació: El software d’aplicació és aquell que fa que l’ordinador cooperi amb l’usuari en la realització de tasques típicament humanes, tales como gestionar una contabilitat o escriure un text.

5. Xarxa: Definició: La xarxa informàtica nombra al conjunt d’ordinadors i altres equips interconectats, que comparteixen informació, recursos i serveis Avantatges de treballar amb la xarxa: 1.Permaneixer en contacte amb amics, familiars i amics del voltant del món, a una fracció del cost d’una trucada telefònica o correu aeri.


2.Discusió sobre qualsevol tema, des de la arqueologia a la zoologia, amb la gent en diversos idiomas. 3.Exploració en milers de bibliotecas i bases de dades d’informació globalment. 4.Access a milers de documents, diaris, reservas i programas. 5.Servicio de Noticias de cualquier tipo, desde noticias deportivas hasta información metereológica. 6.Juegos en vivo y en temps rea; permet jugar amb dotzenes de personas ràpidament. 7.Conectar-se a la xarxa, es necessita la predisposició per aprendre i una capacitat de pendre un hábit profund cada cop superior en poc temps. Visitar la Xarxa, avui dia, és com viatjar l’extranger. 8.La Xarxa realment té una tradició rica d’ajudar a noves persones. Fins molt recentmet, habia poques guies escritas para la gent ordinària, i la Xarxa va creixer en gran part mitjançant una tradició oral on los experts ajudaven als nous. Definició de tarjeta de xarxa: L'element fonamental en la composició de la part física d'una xarxa local és la tarjeta de xarxa .Aquesta permet la comunicació entre diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre 2 o més equips.

6. Tipus de xarxa segons l’extensió. Clau WEP. Segons l’extensió geogràfica que ocupa la xarxa, tenim: Xarxa d’Area Local (LAN): Una LAN (Local Area Network) és un sistema de interconexió de equips informatics basat en linies d’alta velocitats i que sol abarcar, com a mkolt, un edifici. Les principals tecnologies usades en una LAN són: Ethernet, Token ring, ARCNET y FDDI. Xarxa d’Area Metropolitana (MAN): Una MAN (Metropolitan Area Network) és un sistema d’interconexió d’equips distribuits en una zona que abarca diversos edificis, per medis pertenyents a la mateixa organització propietaria dels equips. Aquest tipud de xarxes s’utilitza normalment per interconectar xarxes d’area local. Xarxa d’Área Extensa (WAN) Una WAN (Wide Area Network) és un sistema d’interconexión d’equips informátics geográficament dispersos, que poden estar inclus en continents distints. El sistema de conexió per aquestes xarxes normalment inclou a xarxes públiques de transmisió de dades.


7.1 Tipus de xarxa segons la disposició física i els cables

Xarxes en arbre: La Xarxa en arbre és una topologia de xarxa on cada node pot estar connectat a un node superior i del que poden penjar diversos nodes inferiors formant un arbre.

Xarxes en estrella: La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central mitjançant enllaços punt a punt, que actua per transmetre els missatges entre nodes.

Xarxes en bus:La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.

Xarxes en anell: La xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

Xarxes mixtes: Quan la xarxa té hubs, swithes i enrutadors, la xarxa és mixta. Xarxa en doble anell: és una xarxa d'àrea local en la que els dispositius (nodes) estan conectats en un bucle tancat o d'anell.


Avantatges: Permet cobrir distàncies més llargues que altres topologies. Inconvenients: Si un ordinador falla, aleshores tota la xarxa fallarà. A més, és difícil agregar nous nodes.

Xarxa en malla: és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.

7.2 Definicions y comparacions ● El "Hub" bàsicament estén la funcionalitat de la xarxa (LAN) perquè el cablejat pugui ser estèsa major distànciaEl problema és que el "Hub" transmet aquests "difusions" a tots els ports que contingui, és a dir, si el "Hub" conté 8 ports ("ports"), tots els ordinadors que estiguin connectades al "Hub"rebran la mateixa informació ● Un "Switch" és considerat un "Hub" intel ligent, quan és inicialitzat el "Switch", aquest comença a reconèixer les adreces "MAC" que generalment són enviades per cada port, en altres paraules, quan arriba informació al "Switch" aquest té major coneixement sobre quin port de sortida és el més apropiat, i per tant s'estalvia una càrrega ("bandwidth") als altresports del "Switch".

7.3 Mitjans de transmissió


7.4 Hardaware necessari per conectar-se a internet Cable Modem: Aquest sistema utilitza un cable coaxial per rebre la señal d’ internet, aquest cable esta conectat a un mòdem ADSL, el que al seu cop esta conectadt al computador via LAN. Línea Telefónica: Aquest tipus d’ Internet és mes simple ja que tan sols es conecta una linea telefónica directament al mòdem del computador . Hardware és necesari en el computador: Mòdem amb entrada par a un cable RJ11 (cable de línea telefónica). ADSL: Mòdem utilizat per a rebre el senyal d’ internet des de un cable coaxial o linea telefónica, el qual serà conectat al computador via LAN. Banda Ancha: Pot ser de dos tipus: línea telefónica o cable coaxial, els quals brindan el senyal que primer arriba al mòdem ADSL i despres al computador via LAN, aquí la linea telefónica esta dividida en 2 per que una d’aquestes divisions sigui conectada al teléfon i l’altre al mòdem.


Wireless: Aquest sistema es caracteritza per no utilitzar un cable conectat directament al computador, aquí el senyal arriba a un router des de un mòdem. Aquest dispositiu s’encarrega de convertir el senyal d’ internet en un senyal inalámbric el qual arribara al computador que necessariament deu dispondre d’ una tarjeta de xarxa inalàmbrica, aquí s’ utilitzará el protocol 802.11

7.5 Xarxes sense fil. Connexions wirless Sense fil és la tecnologia que permet la comunicació entre dispositius electrònics, que no es basa en el contacte físic a través de cables. Els aparells que són propers es comuniquen utilitzant ones radioelèctriques mitjançant els emissors i receptors incorporats. Segons la grandària que té cada xarxa, és a dir, la seva cobertura, es poden classificar en diferents tipus: ● WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN) En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en HomeRF (estàndard per connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central); Bluetooth, ZigBee ( utilitzat en aplicacions com la domòtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximització de la vida útil de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperació de dades amb el propòsit de transmetre la identitat d'un objecte. ● WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN) En les xarxes d'àrea local podem trobar tecnologies sense fils basades en HiperLAN, un estàndard del grup ETSI, o tecnologies basades en Wi-FI, que segueixen l'estàndard IEEE 802.11 amb diferents variants. ● WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN) Per xarxes d'àrea metropolitana trobem tecnologies basades en WiMax, és a dir, Interoperabilitat Mundial per Accés per Microones), un estàndard de comunicació sense fil basat en la norma IEEE 802.16. WiMax és un protocol semblant a Wi-Fi, però amb més cobertura i ample de banda. També podem trobar altres sistemes de comunicació com LMDS.

● WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN) En aquestes xarxes trobem tecnologies com UMTS, utilitzada amb els mòbils de tercera generació i succesora de la tecnologia GSM (per mòbils 2G), o també la tecnologia digital per telèfons mòbils GPRS.


8. Protocols de la xarxa Windows. L’adreça IP *Protocols de la xarxa Windows: TCP/IP: El (Transmission Control Protocol) és s'utilitza àmpliament per a la connectivitat a Internet. IPX/SPX: IPX: És un protocol de datagrames ràpid orientat a comunicacions sense connexió. S'encarrega de transmetre dades a través de la xarxa. SPX: És un protocol fiable basat en comunicacions amb connexió . S'encarrega de controlar la integritat dels paquets i confirmar els paquets rebuts a través d'una xarxa. NetBEUI: és un protocol de nivell de xarxa bastant senzill, utilitzat com una de les capes en les primeres xarxes de Microsoft. NWLink: és la implementació de Microsoft de Novell IPX / SPX transport i dels protocols de capa de xarxa. Adreça IP: és un nom que identifica correctament, sense equivocar-se, un dispositiu lògic connectat a la xarxa.

*L’adreça IP d’aquest ordinador és :


Treball realitzart per: Marta Ramirez Garrido MÂŞVictoria Vergaray MorĂĄn

Informàtica  

Treball de classe. Col·legi Pineda 2011 2012

Advertisement