Issuu on Google+

Índex: Tema 1: Els processos geològics interns -------------------------------------- pag 3 Estructura interna de la terra

Com la podem dividir Dinàmica de la litosfera Volcans

Tema 2: Geomorfologia ---------------------------------------------------------------pag 8 Relleu de la terra

Tipus de meteorització Erosió Curs del riu Exercicis

Tema 3: Els ecosistemes ------------------------------------------------------------pag 13 Relacions alimentaries

Heteròtrofs Nivell tròfic Piràmide de energia Diferencies entre medi terrestres i aquàtics Tema 4: Transferència d’Energia -------------------------------------------------pag 17 Tema 5: Cinemàtica -----------------------------------------------------------------------pag Teoria

Factors de conversió (si ho entregueu en paper) Gràfics (si ho entregueu en paper) Problemes (si ho entregueu en paper)

1


Tema 6: Forces ----------------------------------------------------------------------------- pag Tema 7: Treball i energia ------------------------------------------------------------pag 25 RESUM DE TOTES LES MAGNITUDS FĂ?SIQUES ------------------------------------------- pag 27 Power point ----------------------------------------------------------------------------- pag 30

2


Naturals Marc Velasco Garcia 18/11/13 2 Eso, A

3


Tema1 Passos geològics interns

L’estructura interna de la terra La geosfera es la part de terra, hidrosfera part de l’aigua i atmosfera capa caseosa Geosfera: Es troba en la superfície terrestre fins al centre, te una part solida i una altre de liquida. La podem dividir en:  Segons la composició: •

Escorça: Te un gruix mitja de 20 Km. Esta formada per silici i d’alumini. Es divideix en:  Escorça continental: esta formada per continents. Te un gruix de 40 Km  Escorça oceànica: esta formada per oceans. Te un gruix de 5 a 10 Km. La trobem al fons marí. Es mes densa que la escorça continental.

Mantell:Te una mitjana de 2900 Km. Te menys silici i magnesi que a l’escorça. Esdivideix per:  Part superior: Es liquida i viscosa  Part inferior: Es solida.

Nucli: des dels 2900Km fins al centre de la terra. Esta formada per ferro i nical. Es divideix per:  Nucli intern: Es sòlid.  Nucli extern: Es fluid.

 Segons les propietats físiques: •

Litosfera: fa 100Km d’ample, es solida i esta formada per l’escorça i la part superior del mantell.

Astenosfera: Fa 400Km d’amplada, es liquida i la part mes calenta es la part superior. Quan el magma puja es refreda i quan torna a baixar i es torna a calentar, aquest prossesesdiu corrents de convenció.

Mesosfera: Fa 2400Km d’amplada i es solida 4


Nucli Extern: Fa 2200Km d’amplada, es líquid i fa 4000ºc.

Nucli intern: Fa 4300Kmd’amplada, es solida i esta en cntacte amb el centre de la terra.

2-Dinamica de la litosfera:

 Continents que encaixen: Alfred Wagner va veure que la part sud d’Amèrica i africà encaixen. La hipotecis es diu Deriva continental, va dir que tot va començar en un sol continent anomenat Pangea. Gracies a aquest descobriment es van descobrir les plaques tectòniques. Aquestes plaques tectòniques suren sobre l’astenosfera

Volcans: Les plaques es mouen 12 o 15cm l’any i es van ajudant i separant. Aquest contacte entre plaques es diu: •

Contacte convergent: Es xoquen. Es poden destruir perquè hi a una pressió i s’enfonsa una de les plaques (Es un límit destructiu). Així es formen les muntanyes i les serralades

Contacte divergent: Es separen. Els trobem al fons mari quan es separa passa la lava i es forma roca

Contacte transformant: Es desplacen una al costat de l’altre (plaques paral·leles que es desplacen). Son esquerdes per on surt lava.

5


+ gasos

Hº gasos

Cons de cendra

molta cendra

Estratovolcans Fortes explosions Cendra Lava

Parts del Volca: •

Con volcànic

xemeneia

crater

cambra magmàtica

 Els terratrèmols: Son vibracions de la superfície terrestre causades pel fragment de dues plaques de la litosfera. Els terratrèmols es mesuren a traves de l’escala de Richter. Com mes gran es el terratrèmol mes gran es la seva magnitud. L’instrumenta que s’utilitza es el sismògraf. •

Com s’origina un terratrèmol:

6


1- Dues plaques que fan força i pressió una contra l’altra 2- Deformació de les roques litosfèriques. No hi ha moviment en la superfície 3-Deformació acumulada és tan gran que fragmenta la roca, això fa que tota energia--energia ---ones sísmiques •

Hipocentre: és el punt on s’origina la fragmentació de la roca. On s’origina el terratrèmol, el punt de la superfície es l’Epicentre, que es el punt que esta mes aprop de l’exterior, en aquest punt es on la magnitud es més gran.

EXERCICIS: 1-Quina es l’altitud de les serralades mes altes del planeta respecte al nivell del mar? Himàlaia (Everest)de 8000m.

2-Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’everest i el gruix mitga de l’escorça continental? El 80005% de 40000=20% Es el 20%

7


Escorรงa

Litoesfera

Mantell

Mesosfera Atenosfera Nucli intern Nucli extern

Nucli

8


TEMA 2 GEORAFOLOGIA Relleu de la terra La geomorfologia és el relleu de la terra i és creat i modificat per els agents geològics.  Agents geològics interns: Produït per el moviment de les plaques litosfèriques.  Volcans i terratrèmols Són els que modifiquen el relleu. •

Serralades, illes, falles

 Agents geològics externs: Són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera i actuen des de l’exterior. 9


Poden canviar el relleu a traves de dos processos. •

Meteorització: És el trencament de la roca per agents meteorològics i no és transportada.

 Meteorització física: És el trencament per agents físics: •

la temperatura: Els canvis bruscs de temperatura entre el dia i la nit fan que duran el dia la roca és dilati i durant la nit és contrau.

l’aigua: L’aigua és posa en les esquerdes, és congela i la trenca.

la sal: L’aigua salada cobreix les roques i després és retira, l’aigua salada ha deixat sal que és posa dins de les esquerdes que les empeny i la trenca.

els essers vius:

 Meteorització química: Es quan hi ha una alteració en les seves molècules. Hi ha dos tipus: -La dissolució: es quan les roques o pedres es dissolen amb l’aigua com les roques de sal i les de CaCO3 (roques calcaries). -Alteració: Per oxidació o per hidratació. Hi ha pedres que absorbeixen l’aigua i son mes fràgils. O la hidròlisi, es que hi ha molècules que al estar en contacte amb l’aigua les molècules es separen  Erosió:Es quan hi ha transport o sedimentació. La erosió es quan una roca es transporta i es sedimenta. On es precipiten les roques s’anomena conques sedimentaries, es van acumulant els sediments, es compacten i formen roques noves que son roques sedimentaries. • Glaceres: És produeixen en sones d’alta muntanya a on la neu s’acumula, és compacta i és congela. Aquesta massa de gel és mou 20m l’any i això és el que provoca el canvi del paisatge. Les parts d’una glacera: El circ glacial, és on s’acumula la neu i és congela. Llengua glacial, és la massa de gel que fa pendent. Zona d’ablació glacial, és on el gel es desfà. Les glaceres modifiquen el paisatge: - Erosió i arrencament: És quan la neu arrenca les roques, o és desfà i l’aigua és filtra en les roques i quan torna a ser gel les roques és trenquen. -

Abrasió: frega les roques i les desgasta

10


Per saber si a hagut una glacera té que haver Balls en forma de U, o també deixen Horns que son els pics de muntanya amb forts pendents, i els Ivons, és la zona d’alta muntanya en el que havans hi havia un circ glacial. •

Rius: És poden dividir en:

- Curs alt: On neix el riu, està envoltada de pendents i llavors baixa amb molta força i erosiona més el paisatge. - Curs mitjà: Ja no te tanta força i es mou per on pot passar, fent corbes. Tot el que ha erosionat és transportat. - Cursa baix: Aquí és forma la sedimentació. Porta tants sediments que va creant terra. L’Estuari és quan la marea baixa s’emporta sediments. • Aigües subterrànies: Hi ha dos tipus de sol, l’Impermeable, l’aigua és queda a la superfície, les formen les roques Volcàniques el sol Permeable, deixa que l’aigua baixi cap a dintre, les formen les roques Calcaries. - Sol permeable: és divideix en dues zones: Zona de aireig, trobem aigua i aire. Zona de saturació, nomes hi tenim aigua. El Nivell freàtic és el límit entre la zona d’aireig i la zona de saturació. Quan el sol permeable és de roca calcaria i l’aigua entre en contacte amb ell poden passar dues coses, dissolució de la roca calcaria i la precipitació, forma roca . Avens: Son túnels verticals que connecten amb l’exterior Galeries: Túnels horitzontals. Dorines: Quan la terra s’enfonsa per la destrucció de l’aigua. Coves: Mar: Pot actuar de tres maneres: Onades: Ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent. Marees: Canvis del nivell del mar. Corrents marines: Masses d’aigua que es desplacen a traves dels oceans, entre zones que es troben a diferent temperatura.

Erosió marina: •

L’aigua xoca amb les roques:

11


Xoc de materials en suspensió Meteorització física Meteorització química •

Formació de penya-segats

Erosió diferencial

Esfondrament del penya-segat

Plataforma d’abrasió

12


Exercicis

Desert Muntany贸s

Desert pedreg贸s

Desert sorrenc

13


Ordeneu cronològicament els processos que modifiquen el paisatge: Meteorització – Erosió – Transport – sedimentació

1. Individualment, responeu les preguntes inicials: a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? Perquè amb els anys les muntanyes es va desgasten o es sedimenten. b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques presenten? Perquè estan mes trencades. c) Què és l’erosió? E quan un Objecta es parteix per trossos i aquests trossos son transportats pel vent. d) I la meteorització? Es quan nomes es fragmenta.

Tema 3: El ecosistema

14


Pot definir-se com el nivell d’organització mes complexa de la matèria viva. Esta integrat pel conjunt d’essers vius que i viuen, l’espai on viuen, les seves relacions entre els essers vius i l’espai on viuen. Hi ha ecosistemes que son molts grans i d’altres petits. No podem saber quins límits te cadascun. Esta format per dues parts:

 El biòtop: Es el medi físic (el clima, el sòl, l’aigua)  El biocenosi: Sons els éssers vius.

Relacions alimentaries: Autòtrofs: Son aquells que transformen la matèria inorgànica en matèria orgànica. Ho fa utilitzant la fotosíntesi, per poder-ho fer necessita matèria orgànica, CO2, llum i aigua, quan o barregen tot. Els seus organismes son: Plantes, algues i alguns bacteris. Aquets tenen cloroplasts. El procés per el qual totes les cèl·lules del cos (planta) obtenen l’energia que necessiten per viure a traves de la glucosa s’anomena Respiració Cel·lular. El fitoplàncton son microorganismes marins que fan la fotosíntesis. Viuen en zones que tinguin unes corrents marines ascendents perquè permetin fe la fotosíntesis. Heteròtrofs: Son aquells éssers vius que no poden produir matèria orgànica, per obtenir els nutrients que necessita han de menjar-se altres essers vius. Hi ha quatre tipus: •

Els herbívors: s’alimenten de plantes.

Els carnívors: s’alimenten de altres animals.

Els omnívors: s’alimenten tant de plantes com animals.

Els descomponedors: s’alimenten essers vius morts i transformen la matèria orgànica en inorgànica.

15


es cadenes tròfiques: Es la relació en la que uns animals es mengen ha uns altres. Hi ha els:

Productors: Son autòtrofs es el que es mes fàcil de menjar.

Consumidors primaris: Son els que es mengen a els productors

Consumidor secundari: Son els que es mengen a els consumidors primaris.

Consumidors terciaris: Es mengen a els secundaris.

Quan ajuntem dues o mes cadenes tròfiques es forma una xarxa tròfica Les fetges marquen el flucs d’energia. (l’animal, es menjat per).

Nivell tròfic: Un nivell tròfic és aquell que està format per un conjunt d’organismes que viuen en una mateixa comunitat i que obtenen la matèria i l’energia de manera semblant. Piràmide d’energia: Si representem l’energia consumida en cada nivell tròfic, es forma una piràmide d’energia, on cada nivell representa la quantitat d’energia disponible per al nivell següent. Les piràmides d’energia de diferents ecosistemes tenen una forma similar i es calcula que cada nivell utilitza només un 10% de l’energia del nivell inferior, ja que no s’usa tot

Els ecosistemes són sistemes molt delicats. La desaparició d’una espècie d’un organisme que no havia viscut mai en un ecosistema determinat poden alterar-ne tota la dinàmica.

16


Diferències entre medi aquàtic i terrestre:

 Sosteniment: en el medi terrestre els animals i les plantes viuen a prop del terra, i s’han de sostenir pels seus propis mitjans. En canvi, al medi aquàtic els animals poden flotar lliurement a l’aigua (plàncton i nècton) o bé viure enganxats al fons (bentos).

 Desplaçament: els organismes terrestres tenen un esquelet consistent que permet resistir la gravetat, en canvi els aquàtics no necessiten estructures tan rígides, ja que la gravetat a l’aigua no té tant efecte.

 Conservació de l’aigua: l’aigua és essencial per a tots els éssers vius. En l’aquàtic, els organismes viuen envoltats d’aigua i no tenen problemes per obtenir-la, però en el medi terrestre han de conservar-la i/o buscar-la

 Respiració: al medi aquàtic, els éssers vius obtenen l’oxigen dissolt en l’aigua, mentre que, en el medi terrestre, l’aconsegueixen directament de l’aire.

17


1-La Salinitat dels mars

-Materials: Mar negra 150g de sal Mar mediterrani 75g de sal Mar bàltic g de sal Balança Aigua Sal Erlenmeyer Cristal·litzador volum d’un litre

-Procediment: Agafàvem la quantitat exacte de sal en els tres diferents mars, i l’avocàvem a paca poc a l’aigua per que es dissolgués la sal, desprès i posàvem una oliva en cada erlemeyer. -Conclusió: Depèn del mar que era la oliva flotava menys o mes.

2-Gels d’aigua dolça i aigua salada

Materials -Un gel d’aigua dolça -Un gel d’aigua salada Conclusió: El d’aigua salada te mes esquerdes perquè la sal a esta en contacte forma petits canals. 18


Transferència d’energia: •

Calor i temperatura: Calor: es un tipus d’energia calorífica que flueix d’un cos cap el altre. El calor sempre va al fred, passa dels cossos calents a els freds. La calo es mesura amb les calories abreviat amb cal o també pot ser amb Joules abreviat amb J. Un Joules es igual a 4 calories.

Efectes de la calor: L’intercanvi de calor pot produir tres afectes sobre la calor:

 Canvi de temperatura  Canvi de mida: Es la dilatació i la contracció d’un cos. Dilatació: Es el procés pel qual un cos augmenta de volum perquè s’escalfa Contracció: Es el procés pel qual un cos disminueix de volum perquè s’escalfa.  Canvi d’estat: Es el canvi d’estat entre sòlid, líquid i gasos.

Equilibri tèrmic: Es el moment en que dos cossos arriben a la mateixa temperatura. Els cossos estan formats per molècules, en els sòlids estan fixes, en els líquids llisquen i en els gasos estan separades. Temperatura: 19


Es una magnitud que mesura l’energia calorífica d’un cos, la unitat de mesura del S.I son els Kelvin (k), també es pot mesurar amb els graus centígrads (ºC) i els graus Fahrenheit (ºF).

Simbol de la unitat Nivell de divicions Ebullició de l’aigua Fució de l’aigua Foto del cientific

Any de descobriment

Graus centígrads Cº 100 100 0ºC

Kèlvins K 100 373 273K

Fahrenheit Fº 180 212 32ºF

1742

1848

1714

Termòmetre

Com passar d’una escala de temperatura a un altre ( amb paper )

20


Calor i Temperatura: Transmissió de la calor:  Conductors i aïllants •

Conductor: Es un tipus de material que transmet be la calor. Ex: metall

Aïllant: es un tipus de material que no transmet be la calor. Ex: fusta

 Propagació de la calor: Hi ha tres formes: Conducció: Es un tipus de transmissió de la calor que es dona en cossos sòlids.

Convecció: Es un tipus de transmissió de la calor

Radiació: Es un tipus de transmissió de la calor que es dona en tots els cossos, es pot transmetre en el buit 21


Llum i so: •

Com es propaga la llum: La llum i el so es propaguen mitjançant ones. La llum es pot trensmetre amb el buit, però el so no perquè necessita un medi material per propagarze ( sòlid, líquid, gas ). Ona: es una forma de propagació d’energia d’un punt a un altre de l’espaib que no va acompanyada de desplaçament de materia.

22


 Freqüència d’ona: Es el numero d’oscil·lacions per segon, i es mesura en Hertz (Hz)  Longitud d’ona: Es la distancia que hi ha entre dues crestes, i es mesura amb metres (m), si es curta, es una ona mes energètica, si es llarga, serà una ona amb menys energia.

La llum: Es propaga en línia recta. En el buit es propaga en una velocitat de 300.000 Km/h.

El so: Quan son mes densos van mes ràpids Definició

Reflexió Refracció Es el canvi de direcció que Es el canvi de direcció 23


Imatges

Exemples

experimenta un raig de llum que experimenta un en xocar contra una raig de llum quan passa superfície d’un medi a l’altre en que la velocitat de propagació de la llum es diferent, Concau cullera llum Convex cullera al reves com esmenja. Prisma Cosmocaixa Miralls: Lents: Superfície clara per formar Objecte transparent de una imatge vidre que te una part Plans: corva i deija pasar la Superfície clara per formar llum. una imatge i no la distorciona. Convergent: Esfercis: Es consentren els raixos Superfície corva que de llum. Tipicas per disturciona la imatge. lents amb hipermetropie Còncaus: Divergents : La superfície reflectora bes Es dispersen els raxos l’interior de llum. Miopia. Convex: La superfície reflectant es l’exiterior

24


Cristal.l铆 Parpella Iris Comia Conjuntiva Retina Foveas Nervi optic Tumor vitri

Descomposici贸 de la llum: Isac Newton va descobrir que si pasaba la llum per un prisma es descomposa en tots els colors.

25


-Objecte de color: La llum blanca arriva a el objecte i aquest nomes reflecteix un color que es el que veiem -Objecta negra: La llum blanca arriba a l’ojecte i aquest absorveix tots els colors pero no s’hen reflexa cap. -Objecte blanc: La llum blanca arriva al objecte I aquest absorveix tots pero s’hen reflexen tots.

Cristal.lí Parpella Iris Cornea Conjuntiva Retina Foveas Nervi optic Tumor vitri

26


La llum travesa la cornea , pasa a treves de la pupil.la (esta mes o menys oberta gracies a liris). La llum travesa al cristal.li que es una lent convergent i els rajos arriven fins a la retina que es on es forma la imatge arriva al cervell que es qui l’interpreta.

27


Treball: El treball d’una força (W) és una de les formes de transmissió de l’energia entre els cossos. Formula: W=F·d W= Treball ( Joule ) F= Força ( Newtons ) d= Desplaçament ( m )

Energia: Es la capacitat que tenen els cossos per efectuar transformacions en ells mateixos, o bé en d’altres. Per tant, l’energia és la capacitat de fer un treball La seva unitat de mesura son els joules (j). També es pot mesurar en Cal, kw H Característiques:  Es pot emmagatzema  Es pot transportar  Es pot transforma  Es pot transferí

Principi de conservació d’energia : L’energia ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

28


Tipus d’energia: L’energia cinètica: És l’energia que tenen els cossos que es desplacen a una certa velocitat. Formula: Ec=1/2·m·v2 Ec= Energia cinètica ( joules ) m= Massa ( Kg ) v= Velocitat ( m/s ) 1- calcula l’energia cinètica que porta un cotxe de 800 Kg que va a una velocitat de 50 Km/h: Ec=1/2·m·v2

Ec= 1/2·800kg·13,89m/s=800·192,93·0,5=77172j

M=800 kg V= 13,89 m/s 2- Calcula Ec que porta un camió de 5000kg que va a 50Km/h: Ec=1/2•m•v2

Ec= 1/2•5000kg•13,89m/s=5000•192,93•0,5= 482325j

M=5000 kg V= 13,89 m/s 3-si el primer cotxe augmenta el doble la seva velocitat calcula quina serà la seva energia cinètica: Ec=1/2•m•v2

Ec= 1/2•800kg•27,78m/s =800kg•27,78m/s •0,5=308,691j

M=800 kg V=27,78m/s

29


L’energia potencial: És l’energia que té un cos quan es troba a una certa altura del terra. Formula: Ep = m · g · h Ep= Energia Potencial ( J ) m= massa ( Kg ) g= gravetat ( m/s2 ) h= altura ( m )

L’energia mecànica: És la suma de l’energia cinètica i l’energia potencial d’un cos Formula: Em = Ec + Ep Em= Energia mecànica Ec=Energia cinètica Ep= Energia potencial

30


M

Definició

Unitat SI

agnituds

Temperatura

Formula (Si hi ha)

Magnitud de mesura que mesura energia d' un Kèlvins cos. (K)

-------------

La distancia que recorre un cos Espai

Temps

Velocitat

Magnitud que mesura el transcurs d'un esdeveniment.

Es la magnitud que mesura la rapidesa en la que va un mòbil

La variació de velocitat de un mòbil determinat

M

E=t·v

S

T=e/v

m/s

V=e/t

Km/h

Acceleració Treball

----------------El treball d’una força (W) és una de les formes de transmissió de l’energia entre els cossos.

L’energia cinètica És l’energia que tenen els cossos que es desplacen a una certa velocitat.

Joule

W=F·d

Joule

Ec=1/2•m•v2

L’energia potencial

És l’energia que té un cos quan es troba a una certa altura del terra.

Joule

Ep = m • g • h

L’energia mecànica

Es la suma de energia cinètica i energia potencial d’un cos.

joule

Em=Ec+Ep

31


Força Massa

Pes Pressió Pressió Hidroesta

Definició Es tot allò que es capes de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo. Es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha un lloc

Unitat SI Newtons

Formula ------------

g

------------

Es la magnitud que mesura la força en que la terra atrau un cos Es la força que exerceix un cos sobre un altre

Newtins

M·g

pascals

M/s

Es la pressio que fa l’aigua sobre un objecte

pascals

D·g·h

32


Tema 8: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius

33


34


35


36


37


3467 velasco marc dossier nat 2na 13 14 20140529