Issuu on Google+

ESTUDI SOBRE LES POLÍTIQUES D'HABITATGE A MATADEPERA ANÀLISI I PROPOSTES


Precedent Històric Als anys 40, 50 i 60 Matadepera era un poble bàsicament d’estiueig, cosa que ajudava a que la població es mantingués estable. En aquella època el model urbanístic estava constituït al voltant del centre del poble, sense que hi haguessin grans extensions de cases en general i mantenint en tot moment l’equilibri i el sentit de poble. A més a més, encara no s’havia apostat pel model de les urbanitzacions. Als anys 70 i 80, aquesta tendència es trencà quan majoritàriament, empresaris de Terrassa i del Vallès i antics estiuejants i més endavant, gent provinent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van venir-hi a viure i el poble es va consolidar com a poble de primeres residències canviant totalment el seu model. En aquest sentit, es va optar per les urbanitzacions i les torres aïllades i Matadepera es va convertir amb un poble burgés amb les conseqüències que això comporta. El model urbanístic actual A partir de l’any 1990 hi va haver un important augment de la població arribant a tenir 8.584 habitants a l’any 2011, creixent més d’un 30% en només 10 anys. Aquest creixement desmesurat dels últims anys ha provocat canvis en el model urbanístic del municipi i en les necessitats del poble. En definitiva, s’ha creat un model urbanístic i de poble insostenible en tots els àmbits, des de l’ambiental, l’econòmic i el social. El que s’ha fet és construir urbanitzacions al voltant del poble fins a tocar el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac. Aquest model de poble que tenim no ens agrada perquè causa una sèrie de problemes importants tant en el present com en un futur pròxim: 1. Alt preu dels habitatges. Com que es va passar d’un poble d’estiueig a un poble burgés, juntament amb la manca d’espai i l’entorn privilegiat i que moltes cases tinguin gran extensió, fa que els preus dels habitatges tinguin un preu molt elevat, cosa que provoca que Matadepera s’hagi convertit en un poble elitista i que molts dels joves i altra gent hagi de a marxar a viure a un altre lloc on els preus siguin més assequibles. 2. Aïllament social provocat perquè la majoria d’habitants utilitzen Matadepera exclusivament com a poble dormitori i no es relacionen amb les persones de l’entorn i perquè la majoria d’habitatges tenen molta extensió i estan aïllades físicament en les urbanitzacions. 3. Poca identitat de poble causat per l’aïllament social esmentat. 4. El model urbanístic és insostenible mediambientalment. Amb aquest augment de la població, com és lògic s’ha incrementat també la densitat de població, ja que hi ha un límit d’espai, cosa que vol dir que s’ha optat per créixer de forma extensiva, enlloc de forma vertical. A més a més,aquesta organització en urbanitzacions el que provoca és que sigui molt difícil desplaçar-se amb un mitjà de transport que no sigui el privat i per tant, el parc de vehicles amb l’augment de la població s’ha incrementat moltíssim, cosa que fa que les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera s’hagin incrementat i que en algunes hores puntes hi hagi petites retencions cap a Terrassa. Relacionat amb els problemes ambientals, degut a la tipologia de vivenda del municipi, el consum d’aigua és molt elevat, ja que hi ha piscines i moltes hectàrees enjardinades que es reguen sovint, sobretot a l’estiu (exceptuant en períodes de prohibicions, que sembla ser que la població ho respecta). També s’ha incrementat el consum energètic del municipi, sent encara les fonts d’energia alternatives residuals. A part d’això, hi ha un risc molt elevat d’incendi ja que es barregen boscos amb habitatges i segons experts, aquest és dels tipus d’incendis més complicats d’aturar i que provoca un drama social més gran.


5. El model urbanístic és insostenible econòmicament. Com que l’Ajuntament té uns ingressos limitats i el poble pràcticament ja no pot créixer més, en un futur pròxim degut a la gran extensió de carrers no podrà pagar el manteniment i la neteja de la xarxa de carrers i el servei de recollida de deixalles porta a porta, cosa que pot derivar amb altres problemes més greus com un elevat deute a les arques municipals i una deixadesa extrema de les infraestructures. Des de Maulets creiem que un model més sostenible i equilibrat passa per apostar per un model totalment oposat al que hi ha actualment a Matadepera. El nou model urbanístic hauria d’estar basat en pisos, no de gran altura, sinó com els que ja hi ha al poble, sempre intentant no causar un impacte visual gran. A més a més, el preu de l’habitatge ha de ser accessible per a tota la població, a més de promocionar una política d’habitatge de protecció oficial com a mesura per accedir a viure a Matadepera, evitant així la marxa forçada del poble. També creiem que el model ha de ser respectuós amb el medi ambient impulsant en tot moment l’activitat econòmica i cultural propera i permetent que les futures generacions puguin seguir vivint al municipi. A part, creiem que s’ha d’apostar per les energies renovables. Algunes dades Volíem destacar algunes dades sobre l’estat i la ocupació dels habitatges a Matadepera, però ens hem trobat que a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) les dades més recents eren de l’any 2001, fa més de 10 anys i amb una crisi (molt forta al sector immobiliari) que de ben segur que ha influenciat molt l’estat dels habitatges. També vam preguntar a l’Ajuntament si tenia dades més recents, però la seva resposta va ser negativa. Per tant, creiem que és important que l’Ajuntament sàpiga quins habitatges estan ocupats i quins no, i durant quant temps, per poder aplicar polítiques concretes si és que es considera necessari. Dit això, les dades de l’IDESCAT, ens diuen que a l’any 2001 hi havia 2.792 habitatges familiars a Matadepera però que un 10’8% d’aquests eren vacants. O dit d’una altra manera, hi havia 296 vivendes sense habitar. A més a més, dintre dels 2.792 habitatges, 357 eren considerats de segona residència . Per tant, hi havia 653 habitatges que no eren utilitzats de forma permanent o regular. Per fer-ho més visual, Matadepera tenia, segons dades oficials: • •

11% de cases buides 23% de cases deshabitades la major part de l’any, sumant cases buides i cases de segona residència

També és important destacar que algunes d’aquestes cases buides o vacants van ser construïdes en noves urbanitzacions durant la bombolla immobiliària i han acabat estant totalment buides, per exemple perquè la constructora ha fet fallida. Són de les anomenades “urbanitzacions fracàs”. En són exemples la urbanització teòricament “ecològica” i d’alt standing al costat de Can Candi o la urbanització a mig construir al costat del Club Egara. Ens agradaria destacar també que del total d’habitatges, 1.726 són de propietat i, en canvi, només 233 són de lloguer, sent un reflex de la dinàmica nacional que incentiva demanar una hipoteca a un banc per comprar i ser propietari de l’habitatge, i que s’ha impulsat des de tots els sectors amb poder dins la societat actual. Cal dir, que malgrat no tenir dades oficials d’anys més propers, les proporcions de cases vacants s’han mantingut estables al llarg del temps. Davant d’aquestes dades, des de Maulets creiem que és necessari impulsar polítiques per canviar aquesta dinàmica que, segons les dades oficials, sembla que està instal·lada al municipi. D’una banda, l’Ajuntament té els mitjans necessaris per aconseguir que els habitatges vacants passin a ser de


lloguer social, amb tots els avantatges que això suposaria en matèria d’habitatge. En segon lloc, també creiem que es pot pressionar més a nivell d’impostos als que tenen una segona residència a Matadepera: si viure a Matadepera ja és car, els que hi tenen una segona residència han de ser encara més rics i, per tant, és de justícia que paguin més i el poble en surti beneficiat. Els Habitatges de Protecció Oficial Les cases de protecció oficial podrien ser una de les poques esperances per bona part dels matadeperencs per poder seguir arrelats a aquest poble i no haver de marxar, a la força, del municipi on hem crescut. Podrien ser-ho si realment hi hagués una aposta política forta en aquest sentit, però sembla que als diferents governs municipals ja els ha semblat bé l’actual model elitista i exclusivament per rics. A Matadepera podem citar 3 promocions d’habitatge protegit: 1. Mas- Sot (1990): tot i que oficialment no són de protecció oficial, són propietat de l’Ajuntament i aquest actua com si ho fossin. Es va donar la opció a compra als llogaters, amb la condició que durant 10 anys l’Ajuntament podia exercir opció a re-compra al mateix preu si el propietari decidia vendre-les. Dels 53 habitatges inicials, se n’han venut 23 ó 24. 2. Font de la Tartana (1992): promoció feta per la Diputació. Es van construir 20 habitatges de compra i només 5 de lloguer, amb el que això comporta. Tot i que la Diputació havia decidit vendre també les de lloguer, l’Ajuntament ha aconseguit prorrogar aquest lloguer. 3. La Florida (2008): 36 habitatges per joves, dels quals 5 no tenen limitació d’edat. El seu disseny cool en va encarir molt la construcció i, per tant, el preu de lloguer. Això ha provocat moltes dificultats per trobar inquilins i que, actualment, hi hagi 4 pisos buits. La seva gestió va a càrrec de Salas, la constructora dels habitatges. El primer que ens veiem obligats a comentar és que fins el 1990 no es va engegar cap projecte d’habitatge social a Matadepera i, de fet, no són ni de Protecció Oficial a nivell legal. Al 1992 sí que eren de protecció oficial, però impulsats per la Diputació i posats a la venda. I no és fins 16 anys més tard, al 2008, on realment es construeixen habitatges de protecció oficial de lloguer. Un altre tema important a tractar és la dinàmica de posar a la venda els habitatges socials. Aquesta política no la comprenem ni la podem compartir de cap manera, ja que és important que l’Ajuntament disposi del màxim nombre d’habitatges de protecció oficial, a un preu raonable i assequible, per tal que el màxim nombre de persones puguin disposar del dret a l’habitatge també al nostre poble. Vendre’s cases només serveix per seguir privatitzant i elititzant Matadepera, a part de permetre que alguns puguin beneficiar-se especulant amb un dret col·lectiu. La única raó que se’ns acudeix per apostar per una política de venda d’habitatges socials és seguir amb la dinàmica de la propietat. El capitalisme ens ha venut des de tots els fronts que hem de lluitar per ser propietaris i això s’ha convertit en una mena de “necessitat”, però des de Maulets volem trencar aquesta dinàmica. Cal seguretat de poder passar la vida al mateix habitatge, mitjançant lloguers prorrogables indefinidament, però no hi ha cap necessitat en ser propietari d’un habitatge i la política de vendre habitatges socials només duu a la pèrdua d’aquests actius per part de l’Ajuntament i a seguir privatitzant drets fonamentals. També és necessari crticiar és el model d’habitatge social que es realitza a Matadepera. Des de Maulets, considerem que l’habitatge social hauria de ser, a partir d’unes certes condicions, el més barat i eficient possible, deixant de banda l’estètica, per poder oferir els pisos a un preu molt barat que faciliti que tothom hi pugui tenir accés, així com la possibilitat d’estalviar als que s’ho poden permetre i enlloc d’això, una altra vegada veiem que els Ajuntaments han optat per cases de disseny (com és el cas de La Florida), que n’encareix molt el cost. També creiem que aquests habitatges podrien ser pisos ja


que, amb els mateixos m2 de sòl, pots construir més vivendes que si construeixes habitatges unifamiliars que no permeten augmentar la densitat poblacional (un dels problemes que hem comentat que té el municipi). Òbviament, pisos adequats que es corresponguin amb l’entorn natural i de poble. En línia amb el que acabem de comentar, creiem que el preu d’aquests habitatges no només ha de ser inferior a la mitjana del preu que es paga al municipi, sinó que ha de ser suficientment baix per assegurar que totes les persones que volen beneficiar-se d’aquest servei puguin fer-ho. Considerem que actualment això no és així, com es pot veure, per exemple, en el cas dels pisos de La Florida i les dificultats que es troben per trobar interessats en ocupar aquests habitatges. També volem fer incís en la gestió d’aquestes cases de protecció oficial. Cedir la gestió d’habitatges socials a empreses privades (que segueixen la lògica capitalista i el seu objectiu és lucrar-se) no té cap sentit quan el nostre objectiu hauria de ser garantir l’accés a l’habitatge a tothom. Així veiem que l’empresa Salas, que gestiona els habitatges de La Florida, intentarà pujar el preu el màxim que els permet el conveni (el 90% del màxim que marca la llei), mentre que si aquesta gestió fos municipal potser es podria augmentar la flexibilitat perquè els pisos fossin més interessants pel conjunt del jovent i matadeperencs. Per últim, com és lògic, creiem que és molt necessari promocionar les polítiques d’habitatge de protecció oficial com a mesura per accedir a viure a Matadepera pels molts que tenim dificultats en ferho. D’una banda, cal seguir construint habitatges familiars on el lloguer es renovi periòdicament i indefinidament per les famílies que ho necessitin, evitant així que tard o d’hora acabin marxant del poble. I, de l’altra, als sectors amb menys ingressos de la població (jovent i gent gran) cal dotarlos d’eines que permetin, a uns, independitzar-se sense la necessitat de sortir del poble i, als altres, no haver de marxar després de viure tota una vida a Matadepera.

***

Una altra política d’habitatge és possible i necessària Des de Maulets apostem per una Matadepera que potenciï un model de desenvolupament sostenible, sempre respectuós amb el medi ambient, impulsant en tot moment l’activitat cultural i econòmica local i permetent que les futures generacions puguin seguir vivint al municipi, evitant així la marxa forçada de població a altres municipis per motivacions econòmiques i per falta de vivendes físiques. Així doncs, creiem que una bona forma de solucionar-ho és construint edificis verticals al municipi a preus assequibles i utilitzant les eines necessàries perquè els propietaris d’habitatges vacants els posin a la venda a preus assequibles. Volem deixar clar, però, que aquesta aposta per créixer “verticalment” ha de ser en consonància als pisos que ja hi ha al centre del poble i que és imprescindible que no trenquin amb la imatge de poble ni provoquin un creixement exponencial. No volem destruir el poble de Matadepera a base de grans pisos i molta densitat de població, ni volem la Matadepera individualista i burgesa que existeix actualment. El terme mig que citem ha de ser més sostenible, més lligat al poble i més accessible a tot tipus de població sense exclusió per motius de classe. Per avançar cap aquest model de poble integrador, sostenible i accessible per tothom, Maulets Matadepera creiem que cal:


➔ Apostar per un creixement sostenible i respectuós amb el medi i la vida de les persones. Per respectuós amb el medi entenem que es respectin els espais naturals i que no es construeixin grans pisos, i respectuós amb les persones i el poble, que puguem crear un model de vida arrelat i accessible a tothom. 1) Equilibri per evitar torres incomunicades i aïllades i evitar edificis desmesurats. Cal apostar per un terme mig que permeti augmentar la densitat de població sense trencar la identitat de poble. 2) Apostar per una vila compacta i no disgregada. Evitar tipologies d’habitatges aïllats, molt més ofensius amb el medi ambient. 3) Impedir la destrucció dels espais naturals. És necessari preservar l’entorn privilegiat on vivim, per això cal evitar que es segueixi construint de forma extensiva. 4) Avantposar el desenvolupament social i el respecte pel poble i el medi per davant dels interessos privats.

➔ Apostar per polítiques encaminades a l’habitatge accessible i social que permetin reduir el parc d’habitatges desocupats. 1) Garantir l’accés a un habitatge digne augmentant el parc d’habitatges de protecció oficial o social. L’habitatge de protecció oficial no serà de venda, sinó que s’utilitzaran fórmules de lloguer, cessió en ús o propietat horitzontal. 2) Apostar decididament per models de lloguer de llarga durada. Apostem per models que no permetin que els habitatges públics acabin entrant en el mercat especulatiu. L’Administració no ha de garantir propietat, sinó possessió (amb estabilitat). 3) Revisar l’IBI pels immobles buits, apujant-lo en la mesura que estigui permès, per fomentarne l’ús en règim de lloguer assequible. 4) Aplicar la llei que obliga als propietaris a posar en règim de lloguer un habitatge que transcorreguts dos anys estigui desocupat. 5) Aconseguir que els preus d’habitatges oferts siguin rellevantment inferiors als preus de mercat. 6) Fomentar l’habitatge en règim de lloguer mitjançant incentius fiscals. 7)

Crear un cens de pisos buit per posar-lo a disposició de la ciutadania.


Assemblea Maulets Matadepera Juny del 2012 http://www.maulets.org/matadepera http://mauletsmatadepera.blogspot.com


Estudi sobre l'Habitatge a Matadepera