En marxa! Número 1

Page 1

EN MARXA!

Número 1 3a època Hivern 2010

Publicació semestral de Maulets, el jovent independentista revolucionari

L’entramat energètic als Països Catalans: qüestió de present i futur Pàg. 6, 7, 8 i 9

350 anys d’Ocupació, 350 anys de Resistència! Pàg. 3, 10 i 11

Estructures comunitàries indígenes: entrevista a Sabino Romero, cacic de la comunitat Chaktapa Pàg. 14


EN MARXA!

2

EN MARXA!

Publicació semestral de Maulets, el jovent independentista revolucionari

Disseny i maquetació: fotlifoc.blogspot.com

editorial

Nova etapa

Ja tenim al carrer el primer número d’En Marxa! De nou Maulets, el jovent independentista revolucionari té una revista on fer sentir la seua veu i recordar allò que no hem d’oblidar. I ho fem en un moment clau: un context de crisi financera, alimentària, energètica... Un moment difícil per tots els moviments socials, però alhora un moment en què les alternatives sorgeixen arreu, en forma d’assemblees d’aturats, de moviments cooperativistes, d’ocupació de cases abandonades, creació de centres socials com els de Mataró, Manresa o Mallorca i de col·lectius de tot tipus, pel decreixement, contra l’especulació o per l’apagament de les centrals nuclears. També ho fem 350 anys després que, en un fatídic 7 de novembre de 1659, se signara el tractat dels Pirineus, que manté encara dividits els Països Catalans i sotmesos al jou dels estats espanyol i francès, en perpètua aliança per la destrucció de la nostra cultura i de la nostra unitat com a poble. Ho fem en un moment d’esperança pel nostre moviment, per un procés d’unitat amb la CAJEI que dugui a una consolidació del treball que ja portem anys fent per separat, per aprofitar realment tota la força del nostre jovent, de les assemblees noves que s’estan creant, a Deltebre, a la Foia de Castalla o a l’Hospitalet de Llobregat, perquè un jovent unit pugui encapçalar la lluita pel nostre alliberament nacional i social. En definitiva, ho fem per recordar la nostra història, per conèixer el nostre present i també el present d’altres lluites fora del nostre territori, per ser conscients que cada cop en som més i més actius i que la lluita, més que possible o impossible, és necessària. Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Manifestació de l’esquerra independentista, el 25 d’abril a València contacte@maulets.org enmarxa@maulets.org Seu Nacional C/Amàlia, 16 baix 08302 / Mataró (el Maresme) T: +34 937 572 53

www.maulets.org

el semàfor

Al tripartit de Reus

El cas repressiu dels 8 de Reus en defensa de La Sedera, per intentar desplegar una pancarta en contra de la construcció d’uns edificis que mai s’haurien de construir, demostra fins a quin punt els partits que conformen els governs tripartit (PSC-ERC-ICV) poden entrar en incoherències i estupideses. Sens dubte, l’expulsió d’ERC de la comissió de l’Onze de setembre del Baix Camp era més que merescuda. Més informació a: 8dereus.blogspot.com.

Nous casals i centres socials arreu del país Una mostra de l’activitat de l’esquerra independentista és la inauguració de nous casals i centres socials, com “Les vinyes”a Mataró el passat 12 de setembre, el nou Casal Panxo que va obrir les seves portes el passat 16 d’octubre, el casal popular “Voltor negre” de Palma ja obert des de l’agost o la casa ocupada recentment a Manresa, on s’hi ha obert un ateneu popular (la Sèquia).


EN MARXA!

3

Catalunya Nord

Crònica 7 de Novembre La diada de la Catalunya Nord es tradueix en un èxit de convocatòria. Aquest any hem reivindicat de nou la unitat de la nostra nació el 7 de Novembre a Perpinyà. Més de 5000 persones es van manifestar pels carrers de Perpinyà, en commemoració del 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. Una assistència rècord per una diada assenyalada, en què recordem amb especial força allò que volem per al nostre país.

Tant durant la manifestació com durant la lectura del manifest unitari de la campanya “350 anys de resistència” es van dur a terme diverses accions. Es va desplegar una pancarta amb el lema “350 anys d’ocupació, 350 anys de resistència”, i també una estelada des de dalt del Castellet, davant del qual es va llegir el manifest. Finalment, cloent l’acte, es va cremar un mapa dels estats espanyol i francès que donava pas als Països Catalans, lliures ja de l’ocupació. S’hi podia llegir el lema unitari de la campanya. Ja de nit, una marxa de torxes de nou multitudinària va dur els assistents fins

a la Casa de la Música, on es va gaudir del concert d’Al Tall, des del País Valencià, el conjunt Raph Dumas & The Primaveras i dels ritmes d’Allioli Clash. Tot plegat va ser un èxit, gràcies a la feina de la comissió “350 anys de resistència”, de la qual participava activament l’assemblea de Maulets del Rosselló, tant difonent com organitzant els actes, posant notícies al bloc de l’assemblea, editant un vídeo promocional i actualitzant la web de la diada. Així mateix, també altres assemblees de tot el país han respost a la crida i s’han organitzat una desena de xerrades sobre la situació de Catalunya Nord i el tractat dels Pirineus, a més de les que encara s’han de fer. A banda dels actes fets i per fer, també s’ha editat des de la comissió un dossier complet sobre la història del tractat i s’han fet entrevistes i articles a nombrosos mitjans de comunicació. Des d’”En Marxa” fem la nostra contribució amb l’article del company Nicolau Caveribere. (+info: www.350anys.cat)

Nou documental editat per Maulets:

Obrint l’esquerda

Al llarg d’aquest documental fem un cop d’ull a les idees clau que conformen la crisi actual, amb veus destacades com la de Raimundo Viejo, David Bassa, Enric Duran, Esther Vivas, Josep Garganté i Joan Junyent. Analitzarem el sistema financer, els mitjans de comunicació, la crisi alimentària i el model de consum... així com també farem una mirada al sindicalisme combatiu, a les propostes decreixentistes i al paper dels moviments socials en aquesta crisi. Cal plantejar alternatives que esquerdin el pensament únic, cal no oblidar el llegat de lluita i resistència dels pobles del món, cal qüestionar-se el que ens han dit que era inqüestionable, cal obrir espais de solidaritat i rebel· lia per dibuixar nous horitzons. Nosaltres, les joves, les principals afectades per aquesta crisi, hem de ser la llavor del canvi possible i necessari. Un canvi d’arrel. Un canvi de sistema.

Bloc de Maulets del passat 7 de novembre a Perpinyà.

Vegeu-lo a www.maulets.org.


EN MARXA!

4

roda de comarques

Durant tot l’any i arreu del país assemblees de Maulets convoquen actes, xerrades, fan accions i manifestacions. Aquí en fem un petit recull dels últims mesos

Bloc de l’esquerra independentista el 9 d’octubre. València (L’Horta)

Campanya denunciant la manca d’espais per al jovent. Cerdanyola (Vallès Occidental)

Manifestació contra la corrupció. Gramenet (Barcelonès Nord)

Solidaritat amb les treballadores i treballadors de LEAR Roquetes (Baix Ebre)

Cicle de cinema contra la crisi. novembre / desembre. Berga (el Berguedà)

Dinar popular i xerrada en motiu del 25 de novembre Carlet (la Ribera)

Xerrada sobre la persecució del català a Mallorca. Porreres (Mallorca)

Festa per la Terra. 13 de novembre de 2009. Catarroja (l’Horta)

Campanya pel Sí. 13 de desembre de 2009. Osona

19ª Festa per la independència. Novembre de 2009. València (l’Horta)


EN MARXA!

5

roda de comarques

XXIIè Aplec del Castell. Dénia (la Marina)

Inauguració del Casal Popular Voltor Negre. Palma (Mallorca)

Jornada inaugural de les V Festes Alternatives. Alcàsser (l’Horta)

Maulets participa a la trobada internacionalista. Orgosolo (Sardenya)

Concentració antimonàrquica de suport a un militant d’Endavant encausat. Elx (Baix Vinalopó)

Pintada de murals durant el Correllengua. Manresa (Bages)

Bloc independentista a la manifestació contra l’OTAN. Alacant (l’Alacantí)

Cicle de xerrades pel decreixement. Vall del Tenes (Vallès Oriental)

15a Botifarrada a la Hispanitat. Mataró (el Maresme)

Xerrada sobre el Tractat dels Pirineus al CSA Can Vies. Sants (el Barcelonès)

Murals fets el 14 de novembre de 2009. Castelló de la Plana (la Plana Alta)

El 17 d’octubre s’inaugura l’Ateneu Popular la Sèquia. Manresa (el Bages)

Concentració contra la Fundació Príncep de Girona. Girona (el Gironès)

Inauguració del Casal Popular les Vinyes. Mataró (el Maresme)

Acció al Ple de l’Ajuntament per denunciar l’especulació Reus (Baix Camp)


EN MARXA!

6

reportatge

L’entraMAT energètic dels Països Catalans:

Via lliure cap a una hipoteca insostenible Per tots és sabut que el model energètic dels Països Catalans és producte d’una planificació nul·la i d’una cessió absoluta als interessos dels magnats de l’energia. En aquest article, fem un repàs a l’estat energètic del país, el desequilibri territorial i els projectes que s’estan desenvolupant.

Els Països Catalans es troben en una cruïlla històrica pel que fa al seu model energètic. La nuclearització, el transport energètic i la neoliberalització del sector, factors clau per entendre el model energètic que ens espera.

Central nuclear de Vandellòs.

2010 i 2011, dates claus per a les centrals nuclears catalanes. Afrontar el model energètic que s’ha anat perfilant des dels últims anys per part de les multinacionals i les institucions és una peça clau pel sistema socioeconòmic actual.


EN MARXA!

7

Via lliure a la liberalització Els plans energètics dels Països Catalans donen per fet la neoliberalització del sector energètic, un procés impulsat per la Unió Europea, amb els beneficis que això pot suposar pel sector privat. De fet, només cal comprovar-ho consultant la pàgina web de la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, amb un apartat exclusiu que du per títol “Liberalització del Mercat Elèctric”. Dins un context mundial de revitalització de la tensió nuclear, un potent lobby electriconuclear europeu, impulsat per les principals empreses i bancs, seria el responsable de l’impuls de tres eixos ben definits:

Consum d’energia al Principat

· Ampliació dels permisos de les centrals nuclears europees (molts finalitzen el 2010 o el 2011, com és el cas de les catalanes Vandellòs, Ascó i Cofrents) · Construcció de noves centrals nuclears, principalment al nord d’Àfrica. · Construcció de línies de Molt Alta Tensió per al transport d’energia des dels nuclis productius a les zones de consum. Aquest panorama, amb les seves greus conseqüències, és el que ens espera als Països Catalans, que som una clara víctima en el mapa europeu. Les intencions són clares: mantenir i fins i tot revifar l’energia nuclear i precisar de línies de Molt Alta Tensió per al seu transport. A tot això, cal sumar-hi la proliferació de

camps eòlics, massa sovint implantats exclusivament per motius mercantilistes, i la insignificant substitució de la dependència de l’energia tèrmica procedent del petroli, malgrat la greu crisi del sector; a part de la preocupant alça d’un combustible fòssil: el gas natural. Preparar el terreny tot controlant la informació La gran apagada de Barcelona de l’estiu de 2008 fou un exemple clar del nul rigor periodístic dels grans mitjans de comunicació. Mentre les xarxes elèctriques rebentaven per la nul·la inversió de les multinacionals elèctriques espanyoles al territori català, els principals mitjans de comunicació apuntaven a un dèficit energètic i a la necessitat de

100%

Carbó

80%

Nuclear

60%

Gas Natural

40%

Petroli

20% 0%

Previsió de consum final d’electricitat segons dos escenaris previstos per la Generalitat del Principat

Renovables

2003

2006

2007

2010

2015

Kept/ Euro95

6000 5500 5000 4500 4000 3500

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Escenari base

Carrer Eivissa, 10 / 07011 Palma (Mallorca)

Escenari IER

Cremada una grua de les obres de la MAT a Osona.


EN MARXA!

8 construir la interconnexió elèctrica amb l’Estat francès. Hi havia un silenci mediàtic, en canvi, quan s’incendiaven grues de construcció de la MAT o activistes intentaven aturar les obres, malgrat la repressió que han suposat aquestes accions. Pel que fa a la lluita antinuclear, s’han magnificat les queixes dels ajuntaments que allotgen les centrals nuclears, que rebutgen deixar de rebre les multimilionàries subvencions, malgrat no informar dels greus problemes que tenen aquests consistoris en veure com un bon percentatge del jovent es veu obligat a abandonar la població. L’extrem, però, el vam veure en el silenci informatiu de l’incident del novembre de 2007 d’Ascó I, en haver-hi una perillosa fuga de partícules. La població no ho va saber fins l’abril de 2008. Les centrals nuclears de l’Estat espanyol van sumar el 2008 fins a 72 incidents (que se sàpiguen), i és un fet que a les poblacions properes a les centrals nuclears se superi algun cop l’any la taxa límit de radioactivitat. De fet, els passats dies 23 i 24 de juliol quasi es duplicaven els valors normals de raigs gamma.

A més, el Consell de la Seguretat Nuclear (CSN) hauria comès darrerament un conjunt de greus irregularitats informatives, ja sigui aprovant documents on es descriu com allargar la vida de les nuclears, malgrat que no constin a l’acta de les reunions, o impossibilitant l’accessibilitat de la ciutadania a la lectura dels acords que el CSN pren, cosa que vulneraria la seva pròpia reglamentació. El Pla d’Energia de Catalunya: cap canvi i cap solució per la preocupant situació El Pla d’Energia de Catalunya preveu fins i tot un augment de l’energia nuclear (del 19,7% de l’any 2007 al 20,6% el 2015) i compta amb un augment insuficient de l’energia renovable (del 2,8% el 2007 al 9,5% el 2015; percentatge que inclou, també, l’energia hidràulica). A més, la gran majoria de l’energia seria provinent del petroli per a l’any 2015 (40,9%). Preocupa, també, l’augment de l’energia provinent de la combustió del gas natural (del 24,9% al 29,1%). Com a la resta de plans energètics dels Països Catalans, es limita a donar resposta immediata a la creixent demanda, propiciant un augment de la generació

d’energia any rere any (augment anual mitjà entre un 3,0% i un 3,7%), malgrat que es parli d’estalvi energètic. Objectiu: vertebrar els Països Catalans amb les MAT Les línies de Molt Alta Tensió serien, doncs, l’esquelet del model energètic que ens espera. Als Països Catalans coneixem de ben a prop el cas de la interconnexió amb la Catalunya Nord i la MAT de la Valldigna, que no han estat exempts de polèmica. A més, s’està ressuscitant la idea de construir una MAT per Ponent. Red Eléctrica Española hauria fixat l’any 2013 per l’entrada en funcionament d’una línia que uniria el Pirineu lleidatà amb la MAT gironina. La interconnexió amb l’Estat francès, un traçat polèmic per naturalesa En la dècada dels 90, una forta oposició basca al traçat de la MAT pels seus territoris va frenar-ne la seva construcció. El 1995, s’intentava fer-la passar pels Pirineus centrals, on també hi hagué una forta resposta popular. Qui sap si aquesta vegada foren les pressions que


EN MARXA!

9

hi hagué per part de la monarquia espanyola les que frenaren el procés, en ser aquella zona destinació turística habitual de la casa Reial. El 2004 s’intenta definitivament fer el traçat pel territori nord occidental dels Països Catalans. Dirigir el debat envers el soterrament Malgrat la necessitat de canvis estructurals i d’una nova cultura de l’energia, el govern central de Madrid, el de París, la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya en cap moment n’han encetat el debat. La població, a més, ha vist com els partits polítics institucionals que participaven en les mobilitzacions (ERC i ICV) han callat per mantenir el pacte de govern i han pretès traslladar el debat polític envers el soterrament o no soterrament de la línia o envers el recorregut del traçat. Mentrestant, les obres s’iniciaven ràpidament, en molts punts de manera il·legal. La MAT de la Valldigna: l’especulació no surt gratuïta. De la mateixa manera que la Generalitat Valenciana va encetar la guerra pel transvasament de l’Ebre per donar aigua a tots els plans urbanístics especulatius i a les

seves obres faraòniques, necessita la MAT de la Valldigna, tot un corredor de 440V ampliables, per aportar-hi la llum. La independència, també energètica Les plataforma No a la MAT i grups ecologistes parlen també d’aconseguir l’emancipació energètica dels estats espanyol i francès, ambdós dissenyats, com no havia de ser, amb una clara visió centralista. Les demandes van en sentit oposat a la tendència actual, tot reclamant acostar els centres de producció d’energia als llocs de consum, una mesura lògica si es té en compte que en el transport de l’electricitat es dissipa un important percentatge energètic (fins a un 60%) i que no es pot entendre un model basat amb energies renovables amb centralització de la producció. El model energètic, conseqüència del model econòmic Les grans urbanitzacions, les grans àrees comercials, les necessitats creixents que reclama el consumisme... amb les respectives necessitats energètiques, propicien un panorama de continu creixement del consum energètic, any rere any, que és a anys llum, i mai millor dit, del que pot suportar el territori i la població.

Per saber-ne més: www.apaguemlesnuclears.cat www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia www.nomat.org

Els números parlen per ells mateixos...

400 m Amplada de l’autopista de la MAT

90 m Alçada d’una torre de la MAT

35 m Amplada d’una torre de la MAT

20 %

Mortalitat en els naixements de bovins sota els efectes de la MAT, en comptes del 2% habitual

80És el% consum d’energia nuclear a l’Estat francès

59

Centrals nuclears que té l’Estat francès. És l’estat de la UE que més aposta per les nuclears Torres d’alta tensió a la riba del Besòs.


EN MARXA!

10

reportatge

350 anys d’Ocupació, 350 anys de Resistència! El 2009 es compleixen 350 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus, el document que manté encara dividits els Països Catalans dins dels estats espanyol i francès

En Nicolau Caveribere, de l’assemblea de Maulets del Rosselló ens parla de la història d’aquest tractat i de les seues conseqüències fins avui. “Mentre es pot viatjar per l’Europa comunitària sense que la policia et digui res, és encara corrent i normal, vagis en Talgo, en autocar o en cotxe particular, que la policia et demani la identificació. És més, Espanya va construir un ampla de via de trens diferent del d’Europa, la qual cosa suposava i suposa un reforçament d’aquesta frontera que divideix un mateix poble. Caldria pensar a fons sobre l’origen diferent de l’ample de via espanyol. D’altra banda, no hi ha cap servei públic que faciliti un trasllat

quotidià ràpid i eficient per fer el trajecte Barcelona-Perpinyà o Girona-Perpinyà. Fer aquest trajecte a vegades esdevé tota una aventura quan creues la frontera entre al passar de l’Estat francès a l’espanyol.” Amb aquest paràgraf s’obre el llibret que la Comissió 350 anys va preparar per a la commemoració del 7 de novembre passat. Un efemèride que és especialment significativa perquè ja fa 3 segles i mig del Tractat dels Pirineus, però que

més enllà de la part històrica no oblida que encara avui en dia els catalans patim, en els àmbits polític, social, cultural, la divisió del nostre país. Tenim doncs, en primer lloc un deure de memòria històrica, indispensable per a entendre millor la nostra situació actual. Tot començà el 7 de novembre de 1659 quan, sense que hi hagués cap consulta a les institucions catalanes, Lluís XIV i Felip IV (respectivament reis del Reialme de França i d’Espanya) van firmar el

horari

dijous de 19 a 22h. divendres i dissabte de 21 a 02h

adreça

Riera d’en Matamoros 103, Badalona

contacta’ns

http://www.casip.cat | casip@casip.cat


EN MARXA! Tractat dels Pirineus. D’aquest Tractat, la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) va caure sota l’ocupació francesa. Una ocupació de França que des de llavors fins avui dia encara ha pres la forma d’opressió contra els drets dels catalans i alhora genocidi físic en certes èpoques, cultural i polític en d’altres i això fins arribar a l’Estat francès actual. Així, van voler esborrar la nostra història, van prohibirnos parlar la nostra llengua, i van intentar matar la nostra cultura, exercici que segueixen intentant encara avui en dia tant, per exemple ignorant la demanda dels pares perquè els seus fills siguin escolaritzats en català, o deixant aprovar la directiva 2007/23/CE que regula l’ús del material pirotècnic, comprometent el futur de tradicions catalanes lligades al món del foc. Menys d’un any després del tractat, Lluís XIV el ximple, ajudat del seu enginyer i arquitecte militar Vauban va començar una llista d’accions en contra dels catalans del Nord. El mes de juny de 1660, el rei va dissoldre les institucions polítiques catalanes que fins llavors havien regit la vida jurídica de Catalunya (Generalitat, cònsols...) mentre que el Tractat preveia conservar-les. De 1679 a 1682 Vauban va començar a destruir pobles i cases per mor de construir la vila de Montlluís com a mostra de dominació francesa a la Cerdanya. Vauban no va només ser l’arquitecte de Montlluís si no que va també ser el destructor d’una gran part de Cotlliure i del castell de Rià, castell

C/ Mossén Huch, 19 (Baixos) 08600 / Berga (el Berguedà)

11 de Guifre el Pilós. El 2 d’abril de 1700, tot i que la data d’aplicació és l’1 de maig del mateix any, un edicte reial va prohibir l’ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d’aleshores, el francès continua essent l’única llengua oficial, i l’única que s’utilitza en l’ensenyament públic. Recentment, l’Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français (“la llengua de la república és el francès”). Aquest article s’utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l’administració. Després de la Revolució francesa, a 1789, l’Assemblea nacional constituent va organitzar l’Estat francès segons 83 departaments, fent de la Catalunya Nord amb una part molt petita d’Occitània el departament dels Pirineus Orientals. Aquesta divisió, que va lligada a una centralització fortíssima de les preses de decisions, és avui una de les dificultats majors per a lluitar per als drets de les minories fagocitades al si de la República francesa. Un segle després, el 28 de març de 1882, el jacobinisme, amb Jules Ferry al capdavant, va fer una llei que amb l’excusa de crear una escola laica, obligatòria i en francès va oprimir les malanomenades llengües regionals. Els mestres venien de fora de la zona catalanoparlant i els nens que parlaven català eren castigats. El canvi lingüístic, però, es va fer sobre tot després de la

Segona Guerra mundial, i al si mateix de les famílies. Per que els seus fills poguessin suposadament tenir una millor vida, les mares els hi van parlar en francès mentre que en altres àmbits poc prestigiosos, com per a fer la feina als camps, sovint es va continuar fent servir el català. Els catalans sempre han lluitat contra aquesta repressió. La resistència de les classes populars que s’oposaven a les imposicions franceses va ser important, i es van organitzar revoltes com la dels Angelets de la Terra (1667 al 1675), pagesos nord-catalans revoltats contra la gabella de la sal. Tot aquest detalls històrics són fàcilment relacionables amb la situació econòmica, social, política i cultural a Catalunya Nord. Les dades estadístiques ens mostren la vigència de les reivindicacions que es fan cada 7 de novembre. No sols el dret a parlar, aprendre i desenvolupar-se en llengua i cultura catalanes i el deure de reivindicar-ho, sinó també, i sobretot la voluntat de deixar de ser un territori que suporta una situació, una situació amb nombrosos greuges comparatius, per passar a ser actors. Actors del nostre present, per construir un futur allunyat del centralisme parisenc. El 7 de novembre a Perpinyà commemoràrem els 350 anys d’ocupació francesa de Catalunya Nord, amb l’objectiu de seguir avançant en la construcció d’uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.

Sant Hilari Sacalm Les Guilleries


EN MARXA!

12

rebrot 09

Torna l’aplec de joves dels Països Catalans Des de la primera edició, celebrada l’any 2001, milers de joves han acudit al Rebrot. L’aplec ha convertit Berga durant el tercer cap de setmana de juliol en un espai de referència per a la gent que lluitem per la llibertat dels Països Catalans. Centenars d’activitats formatives, debats, tallers, concerts i actuacions de cultura popular s’han anat succeint durant les vuit edicions del Rebrot. L’aplec, que coincideix amb la diada reivindicativa del Pi de les Tres Branques, és un dels punts culminants de l’activitat de l’any per a Maulets, el jovent independentista revolucionari. Des de Berga cridem ben fort que ja falta menys pel dia en què farem fora ocupants i explotadors del nostre poble, i serem persones lliures en una terra lliure.

Enguany Maulets partíem d’un canvi important en la filosofia del Rebrot. Durant els darrers anys l’Aplec havia anat consolidant-se com un festival juvenil on la vessant política tenia el ma-

teix pes que la musical. El Rebrot 2009 apostava per desequilibrar aquesta balança i fer que les propostes musicals foren només un complement de les xarrades, els tallers i els debats que es donaren durant el dia. Així, un dels objectius que ens havíem marcat era el de potenciar un Aplec més participatiu, en el qual la gent hi anés no només a aprendre i formar-se, sinó

també a intercanviar inquietuts, idees i experiències. Aquesta voluntat es plasma en fets com la convocatòria del I Certamen de Jove Literatura Social dels Països Catalans, amb un notable èxit de participació, o la gratuïtat de totes les activitats per evitar que el factor econòmic siga un impediment a l’hora de participar; i en activitats com el Combat de Glossa, els debats sobre els diferents eixos de la crisi capitalista, el ja clàssic concurs de grups joves dels Països Catalans, l’Esclat, etc. Després de vuit edicions del Rebrot aquest canvi de filosofia i format representava una aposta arriscada. El resultat, però, no podria ser més satisfactori,


EN MARXA!

ja que la resposta de la gent ha sigut molt positiva tant a nivell de participació en les activitats formatives i d’intercanvis com d’assistència a les activitats de cultura popular i de vessant més lúdica. El Rebrot és un espai de trobada en què la música i les activitats més lúdiques poden servir com a excusa perfecta

13

per motivar l’intercanvi d’experiències i la coneixença entre les persones que hi acudim des d’arreu dels Països Catalans. Amb el Rebrot Maulets volem fer un esforç per construir un altre model d’oci a l’imposat i marcat pel consumisme en grans espais d’oci, i per això durant l’aplec d’enguany hem gaudit d’actuacions teatrals, concerts, mostres de cultura popular, cant impro-

visat i participatiu, la lectura de textos del certamen literari... Espais en què, en major o menor mesura, deixem de ser receptors passius i passem a ser elements actius en la construcció del nostre oci. També són importants les activitats i tallers sobre alliberament sexual, perquè cal que comencem a capgirar les formes com ens han ensenyat a relacionar-nos.


EN MARXA!

14

Sabino Romero Izarra, cacic de la comunitat chaktapa del poble indígena yukpa

La comunitat Yukpa és una comunitat indígena de la Serra del Perijà que actualment es troba en lluita per aconseguir la demarcació de les seues terres originàries degut al procés de colonització per part dels interessos de l’oligarquia criolla. Després de segles d’opressió tant pel genocidi que van dur a terme els espanyols, com pels conflictes que han tingut tant en l’estat veneçolà, com en els paramilitars com en els ramaders que els han anat expulsant de les seues terres i els han anat arraconant cap als cims de les muntanyes; ara estan en un procés de recuperació del seu territori, la seua cultura i les seues tradicions ancestrals.

entrevista

Indígenes en lluita

Quina és l’estructura de la comunitat? Hi ha algun tipus d’autoritat? El nostre cacic és el responsable de la comunitat. En el cas de problemes entre la gent, el cacic els crida per a que els solucionen. El cacic és l’autoritat a la comunitat, si el cacic diu “per ahí” els membres han d’anar per allà on diga ell. Les decisions del cacic són definitives o han de passar abans per la comunitat? Com es prenen les decisions que afecten tota a la comunitat? Abans de prendre una decisió ha de passar per la comunitat per veure els arguments, i després d’escoltar a la comunitat, el cacic pren una decisió i els membres la segueixen. Si el caic es comporta malament, es canvia de cacic. Hi han uns candidats amb experiència, caràcter i capacitat per lluitar, llavors s’ofereixen i la comunitat decideix per consens. Llavors en una reunió en tota la comunitat senyalen el nou Yuatpu (autoritat en Yukpa) o cacic. NOTA: El cacic es tria per la seua habilitat a l’hora de dirigir la comunitat, per la seua saviesa i els seus coneixements, i un conjunt de valors que el fan ser bon líder.

Són vostès independents dins les fronteres del seu territori? Sí, sempre hem sigut independents, mai hem treballat amb els polítics, vivim a les muntanyes en la nostra comunitat. Tenen algun tipus de relació amb l’estat veneçolà? Depenen d’alguna manera d’ell? Alguns Yukpa a qui els agraden els diners depenen de l’estat perquè s’han posat a treballar amb ell, i estan deixant la seua cultura, però aquí [a Chaktapa] estem avançant per nosaltres mateixos. Com afecta el fet que n’hi haja comunitats jesuïtes instal· lades a les comunitats indígenes? Quina repercussió tenen les missions evangelistes sobre els Yukpa? Els missioners estan amansant als Yukpa a les comunitats més properes, donant-los cases o oferint-los diners; van acostumar als Yukpa a rebre coses, roba, sal... per això ara n’hi ha membres del nostre poble que

volen diners, habitatge watia [tipus de vivenda no Yukpa].

NOTA: Els missioners van aconseguir que els ramaders deixaren d’enviar els sicaris, per això estan tan legitimats als ulls d’algunes comunitats Yukpa. Malgrat això, estan duent a terme un procés d’occidentalització dels indígenes, l’única possibilitat d’ensenyament que existeix és una escola jesuïta, on els fan comprar-se una quantitat d’objectes innecessaris per als quals han d’aconseguir diners. A més, els introdueixen en la fe cristiana. Així és com els inculquen costums criolls i canvien l’estructura de la comunitat. A algunes comunitats, com la de Tocuco, porten instal·lats més de 60 anys i han aconseguit que els indígenes patisquen una dependència absoluta dels missioners.

Pel contacte en el món crioll i la invasió cultural, s’han perdut coneixements ancestrals? Abans els Yukpa tenien costums propis que s’han oblidat, s’ha perdut molta cultura pels mestissos, espanyols, colombians... Ara estem en un procés de recuperació de la llengua i la cultura, però s’han perdut moltes coses com ara el sistema numèric Yukpa. Es conserva també en bona mesura la medecina tradicional, però molta s’ha perdut. Hi ha alguna manera de recuperar el coneixement perdut? No, s’ha de tornar a començar. La gent jove conserva la llengua Yukpa? Hi ha autoodi cap a la pròpia cultura? Molts Yukpa mestissos rebutgen la llengua pròpia, els que estan matant la cultura són els mestissos. Hi ha fins terratinents mestissos que rebutgen l’ascendència Yukpa per falta de sentiment. Malgrat això als xiquets se’ls parla en Yukpa i és la llengua que utilitzen. Quins són en l’actualitat els majors enemics de la cultura i del poble Yukpa? Ara tenim diversos confictes amb els paramilitars, militars, els terratinents, amb tota eixa gent que ens volen exterminar a base de plom, però aquí estem batallant. Estan buscant sobretot eliminar-me a mi (a Sabino, el cacic de Chaktapa) i després als demés cacics. Tenim conflictes per la terra, la terra que pertany als indígenes. Tal i com

a Espanya (l’estat Espanyol) volen omplir-ho tot d’edificis o que unes poques persones ho controlen gairebé tot, aquí passa el mateix, però nosaltres necessitem la terra per a treballar; en eixe problema estem. Estem batallant per la terra per a que hi haja territori, sembra de iuca, de canya, per a fer cultius i per poder comerciar amb les ciutats també. Què fan aquí els ramaders? Com els van anar arrabassant terreny? Què hi ha de les fronteres? Mon pare em va explicar com fa 60 anys els ells, com altres Yukpa, vivien a Machique (ciutat actualment occidentalitzada), però els mataven i van haver de fugir des de la plana fins a les muntanyes. Els ramaders van acabar utilitzant als Yukpa per a fer el treball pagant-los una misèria, eren pràcticament esclaus. Actualment la cosa continua i continuem lluitant, exigint al president que paguen les seues maldats. En cada hisenda n’hi ha sicaris. L’any passat no deixaven passar ningú a les muntanyes per poder matar als cacics sense que ningú ho sabera. Per plantar-los cara ens acusaven de guerrillers, lladres, atracadors... Ara estem lluitant per a que ens beneficiem de la part baixa, on, a banda de ser les terres més fèrtils, n’hi ha millor comunicació. Aquí dalt la producció es perd per les males comunicacions.

NOTA: Es pot veure per internet el documental “Rompiendo el cerco” sobre els conflictes que va haver-hi l’estiu de l’any passat.

Quins són els vostres objectius com a comunitat? Nosaltres ara estem fent lluita per desenvolupar la casa Yukpa (amb palmes i fustes) i la producció agrícola Yukpa, però aquí a les muntanyes estem sols, i així no tirarem endavant, si no parlem ningú no ens escolta, i si no baixem de les muntanyes ningú ens escoltarà. Ens hem de reagrupar, perquè dividits ens mataran. Els capitalistes tenen diners per enviar gent a matar-nos, però nosaltres vivim junts, treballem junts, mengem junts, sempre estem junts, units. Si venen deu, vint, nosaltres en som cinquanta, cent.


EN MARXA!

llibre

cultura

15

No logo: el poder de les marques Naomi Klein/2002

Considerat un bestseller a nivell internacional, “No logo” és considerat una “bíblia” contra la globalització. És un treball periodístic que mostra què hi ha darrere d'aquelles grans empreses i les seves “marques”, els seus mecanismes de treball i publicitat, que en molts casos són polèmics. Així doncs, es poden veure i conèixer històries de totes aquestes entitats, fabricants més de beneficis i publicitat que no pas de productes, i que, sovint, provoquen irritació entre diferents sectors de la societat.

Brases

Escalivada/2009

documental

música

Grup guanyador de l’Esclat 2009.

Escalivada és un grup de nou músics provinents, principalment, de terres de Ponent però també de Vilafranca del Penedès i Igualada. Enguany presenten el seu primer disc “Brases”, un disc amb 10 temes on s’hi barregen lletres reivindicatives amb sons tradicionals, sense deixar de banda altres estils com el rock o la cúmbia. Podeu escoltar les seves cançons i trobar més informació a: http://www.myspace.com/skalivada

Checkpoint

Yoav Shamir/2003

Documental de 80 minuts sobre els “checkpoints”, els punts de control fronterers situats a la Franja de Gaza. Un document que mostra escenes quotidianes d’aquests punts on es veu reflectit el conflicte entre Israel i Palestina a través de ciutadans que acostumen a trobar problemes per realitzar activitats tan senzilles com anar al metge, fer la compra diària o visitar la família. El film va ser rodat durant dos anys, recollint imatges impactants sobre el conflicte a través de persones anònimes i des d’una òptica senzilla i real.


Uneix-te al jovent en lluita

per la independència i la revolució Seu Nacional

Carrer d'Amàlia, 16 baixos / 08302 +34 93 757 25 31 / Mataró / el Maresme

València

Carrer Baró de Sant Petrillo, 9 / 46020 Benimaclet / València / l'Horta

Mallorca

Carrer Eivissa, 10 / 07011 Palma / Mallorca

Perpinyà

Avinguda del Liceu, 23 / 66000 Perpinyà / el Rosselló

www.maulets.org