Issuu on Google+


02

novembre de 2006 número 3

Sumari NÚM.3

02 11è Premi de narrativa per a dones 2007. Concurs de cartells Dia Internacional de la dona. 2007. 03 Si tothom suma, la violència resta. 04 Terrassenques, un nou programa televisiu. Un any i mig de Llei Integral de violència contra les dones, per Marisa Fernández, advocada. 05 Cristina del Valle canta la pau en els pobles en conflicte. 06-07 Reportatge sobre l’estudi: Polítiques i usos del temps a Terrassa, per Maria Prats, departament de Geografia de la UAB. 08 Les regidores 09 Un card per a Corporación Dermoestética. 10 Les entitats: El Grup de Dones del Centre i el Col·lectiu de Dones de Ca n’Anglada. 11 Facilitar una millor integració i acollida a les dones magrebines. L’Ajuntament s’ha adherit a la Carta Europea per la igualtat entre dones i homes en la vida local.

Dones i immigració

Convocat

l’11è Premi de Narrativa per a dones La Regidoria de la Dona ha convocat l’11è Premi de Narrativa per a Dones amb el propòsit d'incentivar i promoure l'escriptura de les dones de la nostra ciutat i d'arreu.

·· ·

La Regidoria de la Dona ha convocat l’11è Premi de Narrativa per a Dones amb el propòsit d'incentivar i promoure l'escriptura de les dones de la nostra ciutat i d'arreu. Els objectius del certamen són, d'una banda, impulsar la creació literària entre les dones i fer visible la seva activitat creixent com a narradores i, de l'altra, fomentar l'accés de les escriptores al mercat editorial. Tot plegat, per tal d'ajudar al fet que la literatura esdevingui una veritable caixa de ressonància de les veus de les dons, una plataforma d'autoexpressió que n'estimuli l'accés a l'activitat literària i a la publicació. El concurs s’adreça només a dones. Les obres poden estar escrites tant en llengua catalana com castellana. Podran concursar només aquelles obres considerades dins del gènere de la narrativa (novel·la breu, conte o relat curt). No s’acceptarà, per tant, cap treball de poesia, assaig, etc. que no s’adeqüi al gènere narratiu. La dotació del premi és la següent: 1r premi: 1.000 euros 2n premi: 700 euros 3r premi: 550 euros El termini de presentació d’originals finalitza el proper 3 de gener 2007.

novembre de 2006 número 3

és el lema del Cartell del Dia Internacional de les dones 2007

Ja s’han publicat les bases per a la realització del Cartell Oficial del Dia Internacional de les Dones, 2007

· ··

Les obres presentades en aquest concurs, que s’adreça exclusivament a les dones, sense limitació d’edat, cal que siguin originals i inèdites. Enguany, el tema del cartell ha de girar a l'entorn de: Dones i immigració. Entre el repte i la oportunitat Es podrà utilitzar la tècnica que es consideri més adequada per a la seva realització (il·lustració, fotografia, collages, pintura, etc.). Cada participant hi podrà concursar només amb una obra de format 35 x 70 cm muntada sobre cartró ploma i en sentit vertical. La dotació del premi és la següent: 1r premi: Edició del cartell guanyador. 1.000 euros i un diploma acreditatiu. 2n premi: 500 euros i un diploma acreditatiu 3r premi: 250 euros i un diploma acreditatiu El termini de presentació d’originals finalitza el proper 3 de gener 2007. Més informació sobre aquestes bases la trobareu a la web: www.terrassa.org/dona

Edita Regidoria de Promoció de la dona. Ajuntament de Terrassa Coordinació continguts: Associació Dones Periodistes Disseny gràfic: villuendasgomez.com Maquetació: Alicia Gómez del Moral Il·lustració portada: Pilar Villuendas Impressió: Prismàtic Arts Gràfiques Dipòsit legal: B-11.159/2006


novembre de 2006 número 3

Si tothom suma, la violència resta S

03

i tothom suma, la violència resta, és el lema amb el que enguany, la Regidora de Promoció de la Dona ha organitzat els actes al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional, contra la violència vers les dones ja que creiem que és des de la implicació i la resposta activa en el rebuig, la denúncia i la lluita contra la violència vers les dones per part de tota la ciutadania que aconseguirem un canvi cultural que contribueixi a eradicar mensual contra la violència de gènere les causes de la violència basades en les desigualtats i les relacions de Concentració davant l'Ajuntament. poder entre homes i dones. Una violència que continua i que provoca desenes de mortes al nostre país. Aquestes terribles dades són una prova de com és de necessari un compromís real en la resposta activa ciutadana així com en el treball per part de les administracions per garantir els drets i la llibertat de les dones. És cert que en els darrers anys han augmentat els recursos pel que fa a l’atenció i protecció de les dones que pateixen violència així com en la prevenció. L’any 2004 s’aprovava una llei estatal, pionera a Europa, contra la violència de gènere. Una llei que ha donat els seus fruits i que cal continuar dotant de més recursos. La seguretat de les dones requereix gran diversitat de mitjans ja que hem de tenir en compte cada cas i cal fer també una aposta molt important en la prevenció i la detecció. En aquest sentit, és necessari que el nou Parlament de Catalunya, aprovi la “Llei dels drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista”, llei fruit del treball, la complicitat i els consens d’entitats i grups de dones així com d’institucions, entre les quals es troba el nostre Ajuntament, a través de la Comissió de seguiment del Protocol d’atenció a les dones víctimes de violència domèstica, que adapta la perspectiva del drets de les dones i fuig d’un punt de vista assistencialista de la problemàtica així com ordena els recursos i les competències tot reconeixent les dels ens locals. Però més enllà de la conveniència d’aquestes mesures cal combatre encara actituds, opinions i posicions que mantenen i fonamenten un model de societat masclista, que perpetuen desigualtats i vulneren els drets de les dones. Com a exemples, vull recordar les paraules del President de Rússia, Putin, que segons recollien informacions de la premsa del seu país elogiava fora micro i afirmava “sentir enveja” del President israelí Katzav acusat de violacions i assetjament sexual. O bé la campanya publicitària de la Iª Fiesta de la Cerveza en Salamanca per part de l’empresa Bierfeste, SL., festa amb el suport del seu Ajuntament, que afirmava que “la cervesa és millor que una dona perquè no té mare i no exigeix la igualtat”, entre d’altres frases totalment ofensives o la declaració del fiscal Antonio Vicenç que considera aberrant que es persegueixi més la violència domèstica que la viària. És evident, doncs, que cal combatre amb fermesa no només la violència sinó també les Necessitem seves arrels entre les que es troben moltes de les actituds abans esmentades. I només ho que el nou aconseguirem des del compromís i la implicació de tota la ciutadania. Parlament de Vull agrair, també, la col·laboració i participació de les persones, entitats i institucions que Catalunya, han participat en l’elaboració de la campanya d’enguany, i molt especialment, als grups i aprovi la “Llei associacions de dones de Terrassa, així com a les persones organitzadores de la Mitja Marató dels drets que des del principi es mostraren partícips, sumant-se a la campanya mostrant així la seva de les dones implicació i compromís. per l’eradicació Per últim, solidaritzar-nos i mostrar el nostre suport amb totes les dones que han patit i de la violència pateixen violència així com amb els familiars i amistats de les assassinades al nostre país. masclista”

Fabiola Gil

Regidora, Promoció de la Dona


04

novembre de 2006 número 3

Terrassenques,

un nou programa televisiu a Canal Terrassa TV

El programa s'emetrà cada dimecres a les 8.30 de la tarda.

La Regidoria de Promoció de la Dona posa en marxa un nou programa televisiu TERRASSENQUES, dins la programació de Canal Terrassa TV. Aquest programa neix amb el propòsit de visibilitzar les dones d'una manera plural, tot mostrant els seus interessos, activitats i realitats. El programa vol donar un enfocament diferenciat i fugir de la línia informativa centrada en la dona singular estereotipada. Cada programa presentarà una temàtica diversa amb l'eix vertebrador de la mirada de les dones. També hi figurarà una agenda d'actes vinculats amb la Regidoria de Promoció de la Dona.

Manca de recursos i de formació del personal que l’aplica, els principals problemes de la nova Llei de Mesures integrals contra la violència de gènere La llei 1/2004 de mesures integrals contra la violència de gènere té un marcat caràcter penal o punitiu i aquesta circumstància ha marcat públicament el seu desenvolupament i aplicació. Els debats públics s’han centrat prioritàriament en la presumpta constitucionalitat i/o legitimitat d’incrementar les penes als homes agressors. Alguns sectors socials han creat un estat d’opinió contrari a la llei, adduint una certa manipulació de les institucions judicials per part de les dones, per tal d’obtenir uns presumptes beneficis. I diem presumptes, perquè tot i la nostra llarga pràctica professional de defensa de dones maltractades, se’ns escapa quin pot ser el virtual benefici que les dones poden obtenir si interposen una denúncia que no respon a la realitat.

Des de la seva entrada en funcionament, els tres nous jutjats de Barcelona han tramitat més de 5.000 procediments. El principal problema de la nova llei ha estat la manca de recursos i de formació del personal que l’aplica. El funcionament dels jutjats especialitzats ha tingut el llast d’una sobrecàrrega de feina i de falta de mitjans i de formació del personal. A la demarcació de Barcelona es van crear dos jutjats exclusius i recentment s’ha posat en marxa el jutjat de violència contra la

Segons dades de l’Institut Català de les Dones, a Catalunya hi ha hagut, entre gener 2005 i agost 2006, 15.018 denúncies per violència de gènere, 1.776 més que l’any anterior. dona núm. 3. La sobrecàrrega de feina és tal que els funcionaris dels jutjats de violència han protestat en diverses ocasions per l’elevat volum de feina i tenen moltes baixes mèdiques per estrès laboral. I és que segons el nombre de denúncies de violència de gènere que s’interposen a Barcelona ciutat, es necessitaria la creació de cinc o sis jutjats per tramitar-les sense retard. A la resta de partits judicials a Catalunya, un jutjat ha assumit amb caràcter exclusiu els assumptes de violència contra les dones i els ha comptabilitzat amb la resta de matèries de la seva jurisdicció. La conseqüència és una sobresaturació de treball i contínues disfuncions. Un altre problema dels jutjats mixtes és la demora per obtenir una resolució civil; com que la prioritat és la tramitació de les denúncies, el coneixement dels judicis de separació, nul·litat o divorci pateix un gran retard, de tal manera que es produeix la paradoxa de que quan volem obtenir una resolució ràpida, ometem la violència patida per la dona per tal d’accedir a un jutjat de família, que en un temps raonable resolgui sobre la situació familiar. L’èxit de les reformes sempre depèn de la implicació institucional i de la dotació de mitjans. Perquè la llei de mesures integrals tingui una incidència real en la lluita contra la violència de gènere, cal voluntat política i una provisió de recursos suficient pel seu desenvolupament. Marisa Fernández Advocada, Secretària de Dones Juristes


novembre de 2006 número 3

Cristina del Valle canta la pau en els pobles en conflicte

05

El divendres 1 de desembre, Cristina del Valle, cantant i presidenta de la plataforma “Mujeres artistas contra la violencia de género”, actuarà a l’Auditori del Conservatori de Música de la nostra ciutat, amb el concert “Cantando en femenino”, convidada per la Regidoria de Promoció de la Dona de l’Ajuntament, en el marc dels actes del 25 de novembre, Dia internacional contra la violència vers les dones.

E

l perfil de la cantant i compositora Cristina del Valle, és del tot atípic. D’una banda s’esmerça en el seu treball musical però al mateix temps és capaç de compaginar les gires artístiques amb la feina en ONGs. Ha treballat de voluntària amb presos i amb prostitutes i el 1999 va crear la Plataforma d’Artistes contra la violència de gènere, per denunciar els maltractaments contra les dones, participant activament per a la consecució de la Llei Integral contra la Violència de Gènere que es va promulgar el gener de 2005. La primera part de la seva carrera musical la va fer amb el grup “Amistades peligrosas” del que se’n va sortir per prosseguir sola el seu camí. Fruit d’aquesta decisió és el seu primer disc en solitari que ha titulat “El dios de las pequeñas cosas”. Cristina, parla’ns d’una cançó “Encadenadas” que té un fort missatge cap a les dones: “Si, l’autor de la música i la lletra

és un asturià, i vull dir que moltes dones estem lligades a situacions que no ens afavoreixen, que ens fan mal i ens costa pensar que d’un altra manera podríem estar millor.” La música de les cançons de Cristina del Valle és plena de sons àrabs, africans, i de Folk. Se sent molt pròxima al món àrab. Va estar a l’Iraq al final de la dictadura de Sadam Hussein, i la van commoure el dolor i les necessitats d’aquelles dones i criatures. Ha fet diversos viatges a la República democràtica Saharaui, on ha après moltes coses i ha fet grans amistats. “La Setmana Santa del 2002 vaig ser convidada, diu la Cristina, per assistir “al 4rt Congrés de les Dones Saharauis als campaments de Tinduf. Va ser el meu primer viatge al Sàhara i em va canviar molts esquemes. Vaig constatar que podríem aprendre moltes coses d’elles. Abans de marxar havia escrit el tema “La luna Polisària” i després de tornarhi i d’haver fet amistat amb dones dels diferents campaments que lluiten fa tants anys per la independència del seu país ocupat pel Marroc, vaig fer un altre disc amb el tema ”La larga espera” sobre el llarg exili d’aquest poble per aconseguir l’alliberament”. En aquest període de temps la Cristina també va anar a la seu del Parlament Europeu per demanar, junt amb altres dones, que s’accelerés el Referèndum promès fa tant de temps al poble saharaui. En els viatges que fa amb altres artistes aprofita per conèixer els problemes específics de cada lloc i quan torna els fa públics amb un concert. Aquest Nadal tornarà a Palestina amb un grup d’artistes espanyoles i faran un concert amb dones músiques d’allà. Intentaran formar una orquestra de dones entre palestines i israelianes, imitant la iniciativa del director d’orquestra Daniel

Baremboim. Una de les cançons que interpretaran és de Rimai, una noia palestina, i està dedicada a Sara-Sarai, una nena de 16 mesos que va morir en els enfrontaments amb els israelians. Ella ens diu: “És un altra manera de mirar. Cada cançó està inspirada en fets reals. A l’espectacle que faré a Terrassa, les imatges de la pantalla recordaran les dones d’Iraq, Sàhara o Palestina, de Ciudad Juárez i les d’aquí... també es recull el testimoni de Jenin, una nena palestina, germana de la petitona assassinada, que explica “Vull tornar a casa, però potser també la destrossaran, i què faran amb mi?” Cristina del Valle busca compaginar el compromís social i utilitza la seva veu i la música per expressar el dolor, la marginació però també les esperances, el desig d’un món millor, d’un planeta on la pau no sigui privilegi només d’uns quants. Montse Puig


06

novembre de 2006 número 3

Les dones són les grans expertes en equilibrar, des de fa molts anys,

els temps de la vida quotidiana

El Grup d’Estudis de Geografia i Gènere del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha elaborat, per encàrrec de la Regidoria de Promoció de la dona de l’Ajuntament i de Foment de Terrassa SA., l’estudi: Polítiques i usos del temps a Terrassa. La visió de les dones de 25 a 50 anys. La recerca ha estat coordinada per les professores Maria Prats Ferret i Maria Dolors Garcia Ramon, directora del Grup d’Estudis de Geografia i Gènere. Tot seguit detallem els principals objectius i les conclusions més destacades.

Principals objectius de l’estudi: > Conèixer i analitzar els horaris dels comerços i serveis > Analitzar com les dones distribueixen el seu temps entre les diferents activitats que realitzen al llarg de la jornada > Detectar el grau de satisfacció en relació a l’oferta horària de Terrassa > Recollir els desitjos i propostes d’aquest sector de la població per una millora de l’organització horària de la ciutat, que repercuteixi tant en l’àmbit professional com en el domèstic.

Nombre d’establiments o serveis oberts en cada franja horaria els diferents dies de la setmana Horaris dels serveis generals de Terrassa 40

35

30

25

20

15

L

’estudi, de tipus qualitatiu s’ha realitzat en els barris Centre, Ègara i Roc Blanc. Tres barris amb característiques sociodemogràfiques ben diferenciades i per tant representatius de la diversitat de barris que componen el teixit urbà de Terrassa. La primera part està dedicada a l’estudi de l’oferta horària de la ciutat a partir de l’anàlisi dels horaris dels barris Centre, Ègara i Roc Blanc. Descriu els horaris practicats pel comerç, els centres escolars i altres serveis (entitats financeres, transports, sanitat, associacions…), així com la regulació vigent dels diferents sectors, les mancances i les propostes de millora. La segona part està dedicada a l’anàlisi de les percepcions, les opinions, els desitjos i les propostes que fan les dones adultes de Terrassa (dones de 25 a 50 anys) en relació al tema de l’ús del temps en la seva vida quotidiana.

10

Hores

5

3

6

9

12

15

0

18

21

24

Diumenge

Dijous

Dilluns

Horaris comercials del barri Centre 90 80 70 60 50 40 30 20

Principals conclusions

Les principals conclusions apunten que el temps dedicat al treball productiu és el principal de la jornada de la majoria de dones. Un aspecte clau és l’horari laboral. Valoren molt les jornades continuades, la flexibilitat en les hores d’entrada i sortida de la feina, així com la possibilitat de compensar els temps i poder disposar de permisos de manera ocasional. La principal preocupació que aflora és la dificultat per compaginar l’horari laboral amb el temps necessari per atendre la família i la llar i molt particularment per ocupar-se de fills i filles. Això

10 0 Hores

3

6

9

12

15

18

Dimecres 21

24

Diumenge

Font: PRATS FERRET, M. &GARCIA RAMON, M.D. (coord.) (2006) “Polítiques i usos del temps a Terrassa. La visió de les dones de 25 a 50 anys” (mimeo).

Compartir el treball domèstic, una tasca difícil de dur a terme


novembre de 2006 número 3

07

Per millorar els usos del temps seran necessàries taules de concertació a tots nivells i a totes bandes

té implicacions negatives en el desenvolupament de la carrera professional o es tradueix directament en la pèrdua de la independència econòmica de les dones per les renúncies que moltes vegades fan per aconseguir arribar a tot arreu. El treball domèstic i de cura ocupa també un temps central de la jornada. Hi ha una demanda de reconeixement i valoració d’aquest treball que durant molt temps ha restat invisibilitzat. També s’ha manifestat la necessitat de que el temps de treball domèstic sigui un temps compartit, principalment per la parella, però també per els fills i filles quan n’hi ha i l’edat ho permet. Aquest repartiment però és difícil de portar a la pràctica. Les dones joves es mostren més optimistes i les dones grans més conformistes o resignades. El recurs a l’ajuda externa a la llar, sigui pagada o sigui proporcionada per la família o les amistats és una de les principals vies per fer front a les necessitats del treball domèstic i de cura.

Desenvolupar polítiques del temps millorarà la qualitat de vida de tota la ciutadania El temps de transport presenta dificultats d’ajustament entre els horaris dels autobusos locals i els escolars i es considera que l’oferta de transport per accedir als serveis sanitaris, les estacions de tren o els polígons industrials és insuficient. També s’han assenyalat altres aspectes més generals, susceptibles de millorar, com les hores d’inici i final del servei d’autobusos, la informació als/les usuaris/es o el preu dels bitllets. El temps lliure és el més difícil de definir i de conquerir per part de les dones entrevistades, malgrat que reconeixen la seva importància en la qualitat de vida i la salut. Es constata una reducció radical del temps lliure quan les dones són mares, sobretot en els primers anys. Quan se superen les limitacions temporals, econòmiques, d’organització familiar... elles dediquen el temps lliure a les relacions personals, a activitats culturals, formatives i d’entreteniment, a tenir cura del propi cos, a l’esport i també a la reflexió, la solitud i la tranquil·litat, és a dir a si mateixes.

Pel que fa al temps nocturn s’associa majoritàriament amb aspectes problemàtics o negatius. La ciutat de nit es percep buida, deserta, quieta i menys segura que de dia, especialment en relació a la por als altres. De resultes d’aquestes percepcions i de les informacions que reben dels mitjans de comunicació les dones s’autoimposen restriccions per sortir de nit al carrer i es priven d’aquesta experiència. Pel que fa als horaris dels serveis, la impressió general és que els dels comerços són suficients, però al mateix temps aflora la preocupació per la qualitat de vida dels/de les treballadors/es del sector. L’aplicació de les noves tecnologies a la compra hauria de permetre superar algunes de les limitacions d’accés actuals. L’opinió sobre els horaris escolars és diversa. Es destaquen dificultats en el cas de la jornada continuada, mentre que en el dia a dia es valoren positivament aspectes com el servei de menjador o els serveis d’acolliment a les escoles. Les principals queixes són pels horaris de les entitats financeres, que es consideren massa restringits. L’estudi acaba amb una sèrie de recomanacions o propostes d’accions operatives en relació als temps de la ciutat. S’apunten diverses línies de treball, entre les que destacaríem l’impuls de taules de concertació a tots nivells i a totes bandes. Queda clar que el tema del temps és transversal, que toca moltes àrees i aspectes de la vida quotidiana i que afecta a moltes i diverses persones, per tant millorar l’accés horari als serveis té repercussions sobre les persones, administracions o empreses que els presten, per això només es pot avançar sobre la base de l’acord compartit per tots/es els/les agents. Fer propostes concretes ha resultat difícil, sobretot per les nostres principals interlocutores, les dones de Terrassa. Hem percebut una escassa consciència de que els temps de la ciutat i els temps diversos siguin susceptibles de ser modificats, transformats o facilitats des de les polítiques públiques o les accions sectorials. Hi ha consciència de la importància de l’organització i la gestió del temps en la vida quotidiana, es perceben i concreten els desajustaments, però hi ha una gran dificultat per trobar solucions o propostes concretes i imaginatives. Per concretar-les més caldrà fer un treball de discussió i concertació a moltes bandes. Desenvolupar polítiques dels temps per humanitzar les estructures temporals de la ciutat i per aconseguir una quotidianitat més sostenible, és un camí nou, arriscat i complicat, però segur que contribuirà a millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania, i no únicament de les dones, encara que elles ens han mostrat amb escreix que són les grans expertes en el tema d’equilibrar els temps des de fa molts anys. Maria Prats Ferret Departament de Geografia. UAB


08

novembre de 2006 número 3

Les regidores, protagonistes En aquesta ocasió i continuant amb la línia iniciada en el núm. anterior de donar veu a les regidores que formen part de l'actual Consistori, escollit a les eleccions municipals del 2003.

Mariví Orta i Montse Playà responen a la pregunta:

L'evolució de les dones a la política local. Quines mesures creus que s'haurien d'implementar per assolir la paritat ? “La paritat no consisteix només en omplir llistes amb noms de dones” Montserrat Playà i Camps Regidora

É

s evident que la societat ha experimentat i experimenta canvis culturals, socials i polítics respecte a la dona; canvis que han estat positius per a nosaltres i que es fan notar en el treball polític del dia a dia a l’Ajuntament. Cal tenir present que les dones no som simplement un sector de la població: Constituïm la meitat d’aquesta i, per tant, això vol dir que les polítiques encaminades a millorar o promocionar la situació de la dona en qualsevol àmbit, repercutiran sempre positivament en tota la societat. A nivell local, des de l’inici de l’etapa democràtica fins ara, a la ciutat de Terrassa, hi ha hagut progressivament un major protagonisme de la dona dins l’àmbit polític, ja que pràcticament totes les formacions polítiques han intentat adaptar-se i donar resposta a aquesta demanda social. Malgrat això, s’ha de dir que la paritat no consisteix únicament en omplir llistes amb noms de dones, i fins i tot posar-les en llocs estratègics de sortida, sinó que és necessari repartir equitativament, utilitzant els mateixos criteris que per als homes, les tasques de responsabilitat política. Cal fugir de l’estereotip que les dones estem especialment capacitades a nivell polític per fer tasques relacionades amb la cura dels altres. Personalment, haig de dir que em sento molt contenta i afortunada que se’m donés l’oportunitat de participar en política, d’haver estat elegida com a regidora i de servir la ciutadania en una formació política que creu en el paper de la dona, i dins la qual sempre hem treballat i treballem en condicions d’igualtat, respecte i companyonia. Crec que una de les mesures més importants per combatre la manca de paritat existent en l’actualitat, seria que dins l’àmbit educatiu, familiar o qualsevol altre, es poguessin desenvolupar totes les actuacions necessàries encaminades a eliminar els estereotips sexistes imperants, així com facilitar als infants models de relació i rols igualitaris entre ambdós gèneres.

“Dones a la política, polítiques per a tothom” Mariví Orta i Llobregat

Regidora de Règim Interior, Sistemes de la Informació i Consum

D

es dels anys 90 les dones hem deixat de ser una excepció a la política. Alguns partits, com el meu, presenten llistes paritàries a les eleccions. D'altres estan avançant també per aquest camí… Tenim una dona vicepresidenta del Govern espanyol, que és un referent internacional pel seu caràcter paritari. El govern municipal terrassenc és un altre bon exemple dels passos endavant que hem fet en relativament pocs anys. També és un bon exemple la situació de la dona al nostre Ajuntament, on apliquem els principis d'igualtat laboral entre els dos sexes. La política espanyola, catalana i terrassenca estan canviant profundament perquè s'hi està incorporant la meitat de la societat que abans, a la pràctica, n'estava exclosa: cap llei democràtica ho prohibia, però el poder tradicionalment ha estat lligat als homes. Més o menys, el mateix que passava a altres àmbits de la vida econòmica, cultural, acadèmica… Jo tinc la sort de pertànyer a una generació de dones que hem tingut pocs obstacles per desenvolupar les nostres inquietuds, per ser i sentir-nos iguals als homes. Vaig néixer el 1975, i això vol dir que he pogut avançar per camins que moltes altres dones (i alguns homes) han anat obrint abans que jo: la lluita per la igualtat ha estat llarga, difícil, sovint dramàtica. Però, per això mateix, la meva generació corre un perill: el de pensar que ja ha assolit els objectius, que ja hem arribat. I no és així. Certament no queden gaires obstacles legals ni formals, però en queden molts més profunds i menys visibles, que ens comprometen a exigir la plena igualtat en tots els àmbits de la vida, i també en la política, és clar. I de fer-ho en un entorn social on la immigració és un factor nou que pot debilitar la posició de la dona en el conjunt de la societat. Ho hem de fer, en primer lloc, per principis. En segon lloc, per interès: una societat no es pot permetre el luxe de renunciar al 50% de les capacitats, de les idees, de les inquietuds, de les innovacions, de la força de treball… I en tercer lloc perquè, des de la política, les dones hem de contribuir a dissenyar i executar polítiques no només per a dones, sinó per a tota la societat. Una societat on tothom suma: homes i dones en plena igualtat.


novembre de 2006 número 3

09

Observatori

Un Card per a

Corporación Dermoestética A

questa empresa, dedicada a les més variades tècniques de cirurgia estètica i tractaments per al cos ha estat un dels cinc primers grups inversors en publicitat al 2005 a l’Estat espanyol. Ha estat denunciada per la seva estratègia comunicativa al llarg del 2005 i el 2006 des de diversos àmbits i amb arguments que se centren en: > Associar els arquetips de bellesa sexistes i la pressió estètica sobre el cos de les dones > Associa l’èxit social de les dones amb el seu aspecte físic. Tant l’Institut Català de les Dones, l’Instituto de la Mujer, El Colegio Oficial de Enfermería , el Sindicato de Enfermeria i la FACUA han denunciat reiteradament l’empresa per vulnerar la Llei General de Publicitat segons la qual al seu article 3, es consideren il·lícits els anuncis que presenten les dones de manera vexatòria, utilitzant la seva imatge associada a comportaments estereotipats que vulneren els fonaments de l’ordenament jurídic espanyol. Més enllà de les reflexions que aquesta campanya publicitària pugui generar en qüestions de moral i bon gust, parlem de que volem evitar la utilització i l’erotització dels cossos de les dones com a reclam. Lluny d’afavorir la imatge de les dones, aquestes associacions ajuden a mantenir els tòpics sexistes i la reproducció constant d’uns rols discriminatoris. Si recordem alguns dels anuncis de la campanya, veurem com Corporación Dermoestética ens presenta el cossos de les dones com a objectes defectuosos que han d’estar en contínua revisió. Si rectifiquem les parts considerades com a més erògenes s’aconsegueix “la perfecció” del cos pel qual les dones –segons la publicitat- són valorades socialment.

El dimarts 17 d’octubre es lliuraren a Barcelona els premis Lliri, Card i Rosa del desert que atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya amb l’objectiu de felicitar ( Lliri ) o bé fer un toc d’atenció ( Card ) pel que fa al tractament que reben les dones per part dels diferents mitjans de comunicació i a la publicitat. Enguany un dels Cards ha estat per a Corporación Dermoestética i la seva campanya publicitària. No cal dir, quan d’adient i just resulta aquest premi que, d’altra banda, no han acceptat de bon grat.

Als anuncis televisius s’afegeix una veu en off masculina que, associada històricament a la veu de la raó, alliçona les dones sobre com accedir al cànon de bellesa imperant tot assessorant-nos en el que ens convé per accedir a aquest èxit social. A més, el fet que aquest cànon de bellesa s’imposi de manera constant al col·lectiu dones, ens porta a parlar d’una violència simbòlica evident. Només cal comparar aquest anuncis amb aquells que Corporación destina als homes. Les diferències són evidents. En aquests casos, els serveis estètics no són una necessitat sinó un dret a superar diferents prejudicis que fins ara la virilitat o la masculinitat havia imposat. En cap cas és una obligació sinó una millora per tal de potenciar-se. El seu cos mai serà un problema i el seu èxit personal i laboral no estarà associat a la bellesa estètica. Presentar el cossos de les dones com un problema perpetu i amagar el pas dels anys com un fet vergonyós i de decadència; presentar el cos de les dones com a simples objectes per a ser admirats; presentar les dones com a persones inactives (no els suposem cap activitat ni professió) que només desitgen connectar amb els cànons estètics imposats;... Aquestes són unes estratègies narratives utilitzades per la publicitat que contribueixen a una desautorització constant de les dones. Quin reconeixement podem tenir si encara ens consideren només i simplement com un cos? Regidoria Promoció de la Dona Observatori de les dones als mitjans de comunicació

Per a més informació: www.observatoridelesdones.org


10 Entitats

novembre de 2006 número 3

L'associacionisme femení terrassenc

Continuant amb la secció sobre l'associacionisme femení, amb El Grup de Dones del Centre i el Col·lectiu de Dones de Ca n’Anglada

Dones del Centre

Aquesta associació de dones, que es reuneix al centre de Terrassa, té actualment una vuitantena de membres, tant del centre de la ciutat com d'altres barris.

Es va crear l'any 1995, arrel de les inquietuds d'unes aleshores poques- dones, que es van plantejar desenvolupar activitats per al creixement personal i intel·lectual fora de l'àmbit domèstic. Avui en dia, tant la seva junta actual com la resta de membres, la conceben com un espai per fomentar la relació social, l'enriquiment cultural, per promoure la salut física i psíquica i la qualitat de vida de les dones, mitjançant l'esport i la cura personal.

Apart d'activitats diverses, com xerrades divulgatives i sortides lúdico-culturals, les dues activitats permanents a destacar d'aquesta associació són: > Les sessions de gimnàstica (als espais del Centre Social Catòlic) > L'organització del recital de poesia anual "Primavera Poètica", on escriptores de la ciutat poden donar a conèixer, des de la pròpia veu, les seves obres.

Primavera Poètica

Taller de gimnàstica

Col.lectiu de Dones de Ca n‘Anglada

Fundat el 1993. Aplega un total de 380 dones, la major part, del barri de Ca N’Anglada, tot i que està obert a dones de tota la ciutat.

Desenvolupen la major part de les seves activitats al Centre Cívic Montserrat Roig, tret de viatges i sortides culturals. Col·laboren també en diferents activitats de la vida associativa del barri. La finalitat del Col·lectiu és ampliar coneixements, promoure la igualtat, l’associacionisme en xarxa i l’enriquiment personal de les dones mitjançat diverses activitats formatives, lúdiques, culturals i socials, així com fomentar els vincles entre les dones nascudes a la ciutat i les nouvingudes.

Cal destacar un dels seus objectius fonamentals que és el de treballar solidàriament per sensibilitzar a la població, tant del barri com de Terrassa en general, dels problemes que pateixen algunes dones (exclusió social, pobresa, maltractaments a la llar…). Es pot contactar amb elles dins l’espai del Centre Cívic Montserrat Roig: > Dilluns de 18h a 20h > Dimarts i dimecres de 16h a 19h > Dijous de 10h a 12h

Compartir cultures

Taula info 8 de març


11 Properes activitats novembre de 2006 número 3

Facilitar una millor integració i acollida a les dones magrebines

Una de les línies d’actuació de la nostra Regidoria és la lluita contra l’exclusió social de les dones, amb un treball adreçat a aquells col·lectius que tenen més dificultats per accedir als recursos, als serveis així com per conèixer els seus drets com a ciutadanes.

A Terrassa, en els darrers anys, ha augmentat el nombre de dones d’origen estranger, majoritàriament magrebines. Les dificultats socioculturals i idiomàtiques afegides al que suposa arribar a un país nou que no coneixen fan que sovint restin en situació d’indefensió amb una manca d’independència i autonomia. Des de la Regidoria de Promoció de la Dona, amb la col·laboració de la d’Immigració i de la Creu Roja local, hem posat en marxa el projecte Nora per facilitar una millor acollida i integració d’aquestes dones a la ciutat. El projecte ens permetrà donar una resposta coordinada des dels diferents serveis i institucions, optimitzar els recursos municipals, oferir una atenció més efectiva i avançar en l’elaboració de propostes específiques de cara a la integració de totes les dones. Una intermediadora fa de nexe entre les magrebines que viuen a Terrassa i les diverses institucions que faciliten recursos. Desenvolupa el seu treball en els diferents àmbits

i amb els diferents agents socials: Serveis Socials, Serveis Sanitaris, Sindicats, Escoles d’Adults, Mútua de Terrassa, Càrites, Normalització Lingüística, Foment S.A., AMPAS d’escoles... Entre els objectius d’aquesta acció, destacaríem: > Identificar realitats i necessitats. > Donar a conèixer informació i recursos de la ciutat que puguin ser del seu interès > Facilitar i coordinar la tasca municipal d’atenció a les dones immigrades magrebines fent especial atenció a aquelles que pateixen violència domèstica. > Detectar i derivar els casos de violència de gènere al circuit d’actuació municipal. > Identificar els grups no formals així com treballar perquè algunes de les dones puguin ser referent per a altres i així facilitar l’apropament.

L’Ajuntament s’ha adherit a la Carta Europea per la igualtat entre dones i homes en la vida local

El Ple municipal del passat 24 d’octubre va aprovar per unanimitat adherir-se a la Carta Europea per la igualtat entre dones i homes en la vida local, una Carta elaborada i promoguda pel Consell de Municipis i Regions d’Europa i els seus socis. La Carta Europea per a la igualtat entre dones i homes en la vida local va destinada als governs locals i regionals d’Europa, amb la finalitat d’adoptar una postura pública sobre el principi d’igualtat entre dones i homes, i aplicar en el seu territori els compromisos definits en la mateixa Les Institucions i organismes que ratifiquem aquesta Carta, reconeixem i ens comprometem a aplicar i difondre els següents principis fonamentals:

1. La igualtat entre dones i homes constitueix un dret fonamental 2. Per garantir la igualtat entre dones i homes, s’haurà de tenir en compte la discriminació múltiple i el desavantatge 3. La participació equilibrada de dones i homes en la presa de decisions és un requisit imprescindible en tota societat democràtica 4. La eliminació dels estereotips de gènere és indispensable per a la instauració d’una plena igualtat entre dones i homes 5. Integrar la dimensió del gènere en totes les activitats dels governs locals i regionals és totalment necessari per avançar vers la plena igualtat entre dones i homes 6. Plans d’acció i programes, dotats dels recursos apropiats, tant econòmics com humans, són les eines necessàries per avançar en la consecució de l’objectiu d’assolir la igualtat entre dones i homes.

Terrassa ha estat un dels primers Ajuntaments de tot l’Estat Espanyol en adherir-se a aquest tractat europeu



Revista Terrassenques