Page 1

TEMA 1 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS NENS I LES NENES DELS SIS ALS DOTZE ANYS. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. IMPLICACIONS EN EL PROCÉS EDUCATIU DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

0. INTRODUCCIÓ: En aquest tema, i amb la idea de tenir una visió global i rica del desenvolupament psicoevolutiu dels nens i nenes, em recolzaré en els nombrosos estudis que han realitzat sobre la qüestió diversos autors des dels seus corrents de pensament. Els professors d’educació infantil, d’educació primària i secundària obligatòria hem de tenir una sèrie de coneixements en quant a la infància, pubertat i adolescència, sens dubte aquests coneixements orientaran la nostres acció educativa, és necessari conèixer el moment maduratiu en que es troben els nostres alumnes per planificar l’acció educativa.

1. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS NENS I LES NENES DE SIS A DOTZE ANYS. Per entendre a allò que ens referim amb desenvolupament psicoevolutiu, en quest apartat faré una referència a les bases biològiques del desenvolupament. Després parlaré de les característiques que ha de contemplar el procés de desenvolupament i finalment, realitzaré un breu repàs per les teories més rellevants del desenvolupament. 1.1 Bases biològiques del desenvolupament. Entenem per desenvolupament una seqüència ordenada de canvis, o bé, el procés pel qual l’ésser humà avança i millora en l’ordre físic, intel·lectual, social i afectiu. En aquest desenvolupament intervenen quatre factors que són: l’herència, el medi, la maduració i l’aprenentatge. Els innatistes i genetistes mantenen que la conducta i les capacitats de l’individu depenen majoritàriament dels seus cromosomes o càrrega genètica. Per contra, els ambientalistes mantenen que l’ambient determina la conducta de l’individu. En síntesi: a) Allò maduracional i adquirit es fonen en el desenvolupament, de manera que no és possible concebre del tot l’un sense la referència de l’altre. b) La maduració és condició necessària, però no suficient de l’aprenentatge. c) L’exercici prematur no accelera els processos maduracionals. d) L’estructura genètica de l’espècia i de l’individu imposen límits en els desenvolupament, però en l’ésser humà aquest sostre és imprecís en la pràctica i d’una gran elasticitat. e) La manca d’excercici oportú fa que la maduració se’n ressenti i que el desenvolupament es deteriori o s’aturi abans de temps. Com a conclusió es pot dir que les possibilitats d’influir en el desenvolupament mitjançant l’aprenentatge són, malgrat limitades, molt superiors a les que la gran part de la psicologia ha vingut suposant. 1.2 Característiques bàsiques del desenvolupament De maners general el desenvolupament segueix les següents característiques: a) L’aparició de les conductes són seqüenciades, segueixen un ordre. b) Especialització: partim d’unes capacitats generals i inespecífiques per arribar a l’especialització d’aquestes. c) Continuïtat: el desenvolupament és continu des del naixement i les conductes d’un període influeixen en el següent.

SANDRA CASAT MARTÍNEZ – OCT 2008

1


TEMA 1 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS NENS I LES NENES DELS SIS ALS DOTZE ANYS. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. IMPLICACIONS EN EL PROCÉS EDUCATIU DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

d) Especificitat: el desenvolupament no és uniforme per a cadascuna de les seves àrees – motriu, verbal, mental...- ni per cada tret de les àrees. 1.3 Teories més rellevants Les teories del desenvolupament fan referència al conjunt d’idees i procediments utilitzats a la pràctica educativa. Les teories tenen una doble funció: descriptiu-explicativa i predictiva. a) Teoria psicoanalítica (S. Freud) Freud estructura la personalitat en tres instàncies que determinen l’ésser humà: - Allò, que és l’inconscient, i es guia pel principi del plaer - Jo, que és la part racional i es va generant a partir de la interacció amb la realitat - Superjo, que busca la perfecció i l’autocrítica. Partint d’aquesta base el desenvolupament humà es seqüencia en les següents etapes: -

Dels 0 als 6 anys: transició d’Allò a Superjo. o o o

-

Etapa oral, que és l’etapa de lactància. El nen o nena experimentarà el plaer amb tot el relacionat amb la boca Etapa anal, des de la lactància fins els 3 anys. Tot l’interès es centra en el control dels esfínters. Etapa fàl·lica, des dels 3-4 anys fins els 6. El centre del plaer s’estableix en la part genital.

Dels 6 als 12 anys; o o

Etapa de latència on l’escola i els amics absorbeixen tota la seva atenció Etapa genital que es correspon amb l’adolescència i, per tant,amb el despertar de la maduresa sexual.

b) Teoria Psicosocial (Erikson) Erikson entén que les etapes de la teoria psicosexual són limitades i ens presenta la seva teoria psicosocial. Amb la seva teoria afegeix que el desenvolupament de l’ésser humà s’enriqueix amb l’ambient. Per a Erikson cada etapa del desenvolupament implica una dificultat, la qual cosa es denomina crisi de maduresa, que cada persona haurà de resoldre. La iteració entre les característiques pròpies de cadascú i l’ambient social permeten que aquestes crisis de maduresa es resolguin o no, i permetin l’accés a la següent etapa. Erikson distingeix 5 etapes, 3 abans dels 6 anys i 2 entre els 6 i els 12 anys. -

1a etapa: confiança versus desconfiança (0 a 1 any). L’infant necessita confiar i tenir seguretat que les seves necessitats bàsiques seran cobertes.

-

2a etapa: autonomia versus vergonya i dubte (1-3 anys). En nen o nena comença a explorar el mon que l’envolta. En aquesta etapa ha d’aprendre el control dels esfínters que, junt amb l’inici del parlar, inciten que el nens o nena comenci a ser autosuficient.

-

3a etapa: iniciativa versus culpabilitat (3-6 anys). En aquesta etapa els nens i les nenes volen realitzar moltes activitats, tenen curiositat, se senten amb major autonomia, tenen iniciativa per investigar, experimentar, etc. Per la qual cosa en ocasions no respectaran els límits imposats per pares i educadors, sentint-se culpables si comprenen que ho haurien d’haver fet el que han fet.

-

4a etapa: activitat versus inferioritat (7-11 anys). Coincideix amb l’edat escolar, de manera que tot el que estigui relacionat amb l’escola cobrarà especial importància. És important que se senti competent en algunes àrees i activitats, encara que altres, per les seves habilitats li

SANDRA CASAT MARTÍNEZ – OCT 2008

2


TEMA 1 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS NENS I LES NENES DELS SIS ALS DOTZE ANYS. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. IMPLICACIONS EN EL PROCÉS EDUCATIU DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

suposin un problema i li facin sentir inferior. La interacció social en aquesta etapa és fonamental, sentir-se integrat dins del grup, que forma part d’ell. Els docents tenim un paper fonamental per reforçar els èxits i ajudar en les dificultats, així com fonamentar un bon ambient grupal. -

5a etapa: l’adolescència. En aquesta etapa es busca: la identitat sexual, el rol social,,,

c) Teories de l’aprenentatge a. Conductisme de Watson, Skiner i Tolman diu que l’aprenentatge es basa en el condicionament. En condicionament basa l’aprenentatge en l’associació d’estímuls i respostes. b. Teoria de l’Aprenentatge Social. Aquesta teoria té el seu origen en el conductisme. Els seus conceptes bàsics són que tota conducta és apresa i s’aprèn a través del reforç. De totes les teories de l’aprenentatge social ens centrarem en la de Bandura sobre l’aprenentatge per observació que es duu a terme mitjançant 4 processos: i. Atenció: s’aprèn en funció de l’atenció que es presta ii. Retenció: que és la capacitat que té el nen o nena d’emmagatzemar la informació iii. Producció: que és la fidelitat amb la qual l’Infant reprodueix la conducta iv. Motivació: quin grau de motivació té l’Infant per reproduir la conducta. c. Constructivisme. Teoria contraposada al conductisme que planteja que el subjecte és constructor actiu dels seu coneixements. d) Teories cognitives que es centren en l’estudi de l’estructura i desenvolupament dels processos del pensament. a. Teoria cognitiu-evolutiva de Piaget: per a Piaget, tots tenim una gran necessitat de d’equilibri entre els nostres esquemes mentals i les experiències reals. Pot ocórrer que els esquemes no encaixin amb les experiències cosa que crea confusió. Per superar aquesta confusió es fan servir dos processos, l’organització que dona sentit a les idees que hem assimilat i l’adaptació que adapta les idees per incloure noves formes de pensar. b. Teoria constructivista històrico-cultural de Vigostky: aquest autor entén que gràcies a la interacció social dels nens i nenes amb els adults del seu entorn, llur aprenentatge és implícit en la pròpia interacció, fent que els nens i nenes aprenguin constantment. Vigostky troba profundes relacions entre el desenvolupament i aprenentatge, ja que considera que ambdós estan íntimament relacionats. L’instrument més important d’interacció social és el llenguatge. Les etapes del desenvolupament (estadis) que considera aquest autor són: i. Impulsivitat motriu (0-2 mesos): el nen respon de manera reflexa al estímuls. ii. Emocional (2-12 mesos): la figura de la mare es converteix en un agent que aporta benestar. iii. Sensoriomotor (12-36 mesos): el nen manipularà els objectes que es troba. L’espai que l’envolta canvia radicalment ja que comença a caminar. El nen comença a parla. iv. Personalisme (3-6 anys): es forma una imatge se si mateix caracteritzada pel negativisme: el nen s’oposa als adults. v. Categorial (6-12 anys): El pensament del nen és més organitzat, va integrant la formació que li arriba de l’exterior. Comença a tenir un coneixement de la realitat més significatiu i amb major sentit. vi. Pubertat i adolescència: El nen construirà el seu propi jo independent, sorgirà una nova fase d’oposició, sobretot amb els pares.

SANDRA CASAT MARTÍNEZ – OCT 2008

3


TEMA 1 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS NENS I LES NENES DELS SIS ALS DOTZE ANYS. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. IMPLICACIONS EN EL PROCÉS EDUCATIU DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

2. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. 2.1 Aspectes cognitius dels nens i nenes de 6 a 12 anys Per conèixer els aspectes cognitius ens centrarem en la teoria de Piaget i en els quatre estadis evolutius en què divideix aquest autor el desenvolupament cognoscitiu: el sensiumotor (0-2 anys), on el nen comença a utilitzar el pensament i la imaginació: el preoperacional (2-6 anys), on el nen, centrat en si mateix, egocentrisme, es veu induït a error per aparences amb resultat de confusió i manca de lògica; en el període operacional concret (6-12 anys) Piaget creu que l’Infant supera la seva manca de lògica, aprenent a considerar tant els canvis com les condicions estàtiques desprenent-se de la confiança de les aparences. El resultat és el desenvolupament d’una ment lògica. En el període final, operacions formals (>12 anys) els nens i nenes comencen a aplicar regles formals de pensament, formular hipòtesis i comprovar-les, així com seguir un sistema de lògica deductiva fins la seva conclusió. Si ens centrem en els període operacional concret (6-12 anys) direm que en aquestes edats els nens i nenes són capaços de realitzar actes mentals o operacions en resposta als canvis ambientals, poden reproduir al seu cap el que abans havien de fer a través d’accions externes. Per exemple, per realitzar l’acte de comptar o sumar en estadis inferiors el nen necessita els dits o objectes, però a partir dels 7 anys pot realitzar operacions senzilles mentalment. Piaget distingeix dos tipus d’operacions: -

-

Lògiques, els continguts del qual són elements discrets, reunits en classes o series, i independents de l’espai i el temps. Es poden realitzar tres operacions: o Classificació: agrupar objectares en classes o Ordenació: relacionar objectes dins d’una sèrie o Conservació: el nen o nena té constància de l’objecte encara que canviï la seva aparença. Infralògiques, el contingut del qual són parts o elements d’objectes continus, per exemple: l’espai, el temps, la velocitat, ...

2.2 Aspectes motrius dels nens i nenes de 6 a 12 anys En comparació amb l’Educació Infantil, on el desenvolupament psicomotor té una grandíssima importància, els canvis es produeixen amb gran celeritat i són substancialment quantitatius, en Educació Primària la rapidesa del desenvolupament motor disminueix. En aquest període es produeixen variacions qualitatives en aspectes lligats al moviment: agilitat, flexibilitat, precisió, equilibri, força muscular, resistència o velocitat... que provoquen que els nens i nenes d’aquestes edats puguin realitzar activitats motrius específiques. Si analitzem les característiques del desenvolupament motor per cicles, trobem: a) Primer cicle (6 a 8 anys) -

-

Els nens adquireixen la seva imatge corporal a través de la interacció des seu cos amb els objectes, els altres i el món que els envolta. Amplien les seves possibilitats de control motor o Adquireixen independència entre braç i ma i milloren la coordinació i precisió óculomanual. o Afirmen els conceptes de lateralitat: dreta-esquerra. Organitzen i estructuren l’espai i el temps

SANDRA CASAT MARTÍNEZ – OCT 2008

4


TEMA 1 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS NENS I LES NENES DELS SIS ALS DOTZE ANYS. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. IMPLICACIONS EN EL PROCÉS EDUCATIU DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

b) Segon cicle (8 a 10 anys) -

Desenvolupament de la capacitat d’anàlisis sensorial Evolució proporcionada dels diferents segments corporals Progrés en el control motor gruixut (grans moviments corporals) i fins (destreses). Al voltant dels 9 anys s’assoleix la maduresa nerviosa. Augments dels nivells de resistència, força, facilitat i agilitat.

c) Tercer cicle (10 a 12 anys) -

Consolidació de l’equilibri motor assolit Primers canvis com a conseqüència de l’activitat hormonal de la pubertat: augment de la musculatura, arrodoniment de la figura... Construcció de la imatge corpora i de la identitat sexual.

2.3 Aspectes afectius i social dels nens i nenes de 6 a 12 anys En aquesta edat el nen desitja relacionares amb els demés, necessita dels amics i de les persones que estan al seu entorn. Això és degut a que el nen ha deixat el medi familiar com a únic medi d’experiències i relacions i ja ha entrat en altres entorns, que li ofereixen noves conductes, altres regles i moltes més possibilitats. És pot dir que aquesta etapa, referint-se als aspectes afectiu-socials, és el període de l’amistat i de les relacions socials on el procés de socialització ve marcat, almenys, per dos factors importants, el professor i els companys. Si analitzem les característiques del desenvolupament socioafectiu per cicles, trobem: a) Primer cicle (6 a 8 anys) -

Es forgen les relacions d’amistat a través de la cooperació mútua, però mogudes encara per l’interès propi. Les relacions entre companys es fan duradores: al finalitzar el cicle, apareixen els líders que mantenen la cohesió del grup. A mesura que els companys cobren importància, els adults perden la seva posició, i ha de compartir-la gradualment amb el grup de semblants. El joc contribueix al desenvolupament afectiu, social i moral.

b) Segon cicle (8 a 10 anys) -

Les relacions entre companys es fan més sòlides i intenses, començant les relacions de compromís. El grup de pares ajuda el nen a descobrir la seva identitat respecte els altres i a si mateix: aptituds, habilitats, qualitats i valor de si mateix, ajudant el desenvolupament de l’autoestima. Comença el desenvolupament de valors sociocomunitaris, els nens gradualment entenen el que senten els seus amics, comprenen les seves decisions i necessitats, la qual cosa fa que es creïn uns valors comuns. El joc de regles exigeix respecte a les normes i cooperació social. Són un element més que ajuda als desenvolupament moral dels nens i nenes

c) Tercer cicle (10 a 12 anys) -

Comença l’aparició dels trets de la pubertat, que de vegades produeixen desequilibris, els alumnes necessiten conèixer i saber qui són i això produeix, en ocasions, canvis d’actituds cap a ells mateixos i en relació amb els altres, Es comença a desenvolupar es sentit crític davant els adults

SANDRA CASAT MARTÍNEZ – OCT 2008

5


TEMA 1 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS NENS I LES NENES DELS SIS ALS DOTZE ANYS. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. IMPLICACIONS EN EL PROCÉS EDUCATIU DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

3. IMPLICACIONS EN APRENENTATGE.

EL

PROCÉS

EDUCATIU

DE

L’ENSENYAMENT-

Els aspectes cognitius, motrius i socioafectius han de tenir un reflex clar a la intervenció educativa. Els principis bàsics que les docents hem de tenir en compte a la intervenció educativa són: 1 – Necessitat de partir del nivell de desenvolupament del nen o nena. L’inici d’un nou aprenentatge escolar s’ha de realitzar sempre partint dels conceptes, representacions i coneixements construïts per l’alumne en el transcurs de les seves experiències prèvies. 2 – Necessitat d’assegurar la construcció d’aprenentatges significatius. El nou material d’aprenentatge ha de relacionar-se, significativament, amb el que l’alumne ja sap3 – Aconseguir que els alumnes realitzin aprenentatges significatius per si sols. Els alumnes han de ser capaços d’aprendre a aprendre, per tant, cal parar atenció a l’adquisició d’estratègies cognitives de planificació i de regulació de la pròpia activitat d’aprenentatge. 4 – Aconseguir que els alumnes modifiquin progressivament els seus esquemes de coneixements. L’estructura cognitiva de l’alumne es concep com un conjunt d’esquemes de coneixements que recullen una sèrie d’informacions que poden estar organitzades en major i menor grau i, per tant, ser més o menys adequades a la realitat. 5 – Promoure que els alumnes realitzin una intensa activitat creativa i intel·lectual. Aquesta activitat consisteix en establir relacions riques entre el nou contingut i els esquemes de coneixement ja existents; és per tant, una activitat de naturalesa fonamentalment interna, i no simplement manipulativa. Cal tenir en compte també les implicacions educatives més rellevants en el procés educatiu en l’etapa d’educació primària. Aquestes són, entre d’altres: -

Orientar i guiar el procés d’aprenentatge del alumnes. Fomentar una expressió correcta de les idees. Prioritzar l’ús funcional de la llengua oral i escrita. Partir del coneixements previs. Fomentar la intervenció entre els alumnes. Utilitzar metodologies basades en l’observació, experimentació i exploració. Incorporar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC ) en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en l’avaluació de les diferents àrees del currículum. Potenciar la generalització de l’aprenentatge. Tenir cura a l’hora de presentar els continguts per tal de potenciar la significativitat lògica d’aquests. Els continguts han de ser significatius des del punt de vista lògic i psicològic. Per últim, ajudar a elaborar un autoconcepte i una autoestima positiva de la persona.

SANDRA CASAT MARTÍNEZ – OCT 2008

6

cv bf  

cb vdgdf sf sgh sh fgsd g dfñ b .dfg s f

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you