Page 1

más

# 23 - 1 / 2009 - 1,80€

allorca

Palma o la ruta del modernismo Mallorca Medieval II Entrevista a Francisca Llabrés Colom Gavatxut - Polipodi Son Cos - L’ocarina Verats fregits amb esclata-sangs Cicloruta: Manacor -> Ermita Betlem

masmallorca.esmasmallorca.es


_Director creatiu: Jaume Estévez _info@masmallorca.es _Directora d’art: Vicky Sintes _maria@masmallorca.es _Administració: Virginia Crucera _Virginia@masmallorca.es _Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Francisca Llabrés Toni Pinya - Biel Massot i Muntaner - Sebastià Torrens - S. Pinya Carme Hermoso Capllonch - Foment del Turisme de Mallorca Xisco Munar - Isabel Cerdà - Franscisca Adrover

más

_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211

allorca ®

# 23 - 1 / 2009

Sumari - Index

_Traduccions: Judith Kraus, Vicky Sintes

6/10 8/11 12/15 16/19 20/23 24/29 30/31 32/35 36/39 42/45

Mercats, Fires i Festes - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs Llocs amb Encant: Palma o la ruta del modernismo Cultura: Mallorca Medieval II Entrevista amb: Francisca Llabrés Gastronomia: Verats fregits amb esclata-sangs l’Espectacle dels Ametllers Mallorquins Excursions: Son Cos Productes Típics: L’Ocarina Cicloturisme: Manacor - Ermita Betlem - Faro Capdepera Fauna i Flora: Colom Gavatxut, Polipodi

8

24

20

12 16 Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

30

36


Mercats, fires i festes Markets and Fairs / Märkte und Messen Mercats setmanals:

Febrer

DILLUNS / LUNES

DIVENDRES / VIERNES

Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera. Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.

9 - MUSEU DE MALLORCA: VII CICLE DE CONCERTS DE MÚSICA DE CAMBRA

DIMARTS / MARTES Alcúdia, s’Alqueria Blanca s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

DIMECRES / MIÉRCOLES Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca. Palma: s’Arenal, es Coll d’en Rabassa, Son Roca.

DIJOUS / JUEVES S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

DISSABTE / SÁBADO Alaró, Badia Gran (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.

DIUMENGE /DOMINGO Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.

Hora: 20h Entrada gratuïta. Aforament limitat

10 - BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA. SALA D’ACTES: CICLE DE CINEMA: “CINEMA ROMÀNTIC” Love Story (dir. Arthur Hiller) Hora: 17.30h

17 - BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA. SALA D’ACTES: CICLE DE CINEMA: “CINEMA ROMÀNTIC” Los amantes del círculo polar (dir. Julio Medem) Hora: 17.30h

19 - BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA. SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL: BIBLIOCINEMA Hora: 18h

PEÇA DEL MES - MUSEU DE MALLORCA: PARIS I HELENA, DE MATHIA PRETTI (1613-1699) Hora: 17.30h

23 - MUSEU DE MALLORCA:


Agenda / Diary / Veranstaltungskalender VII CICLE DE CONCERTS DE MÚSICA DE CAMBRA Hora: 20h Entrada gratuïta. Aforament limitat

FINS A L’1 DE MARÇ DE 2009 EXPOSICIÓ: “EN TEMPS DEL REI EN JAUME”: Lloc: Museu de Mallorca.

TALLER: SCRIPTORIUM DEL REI EN JAUME: DE DIMARTS A DIVENDRES, CADA SETMANA. DESTINATARIS: 3R CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA I 1R D’ESO (ADAPTACIONS)

Horari: de les 10h a les 14h (2 sessions de 2h) Lloc: Museu de Mallorca.

14 FINS AL 22: XV FIRA D’ANTIGUITATS I OBRES D’ART Palma

Març DEL 1 AL 9 - MARRATXI: XXV FIRA DEL FANG (Artesania de la ceràmica)

18 FINS AL 21: X SALÓ DE L’ALIMENTACIÓ

I DE LES BEGUDES Palma

27 FINS AL 29 - PALMA: VIII FIRA DE LA CIÈNCIA 28/29 - MANACOR V FIRA DE VEHICLES D’OCASIÓ 29/03 - SON FERRIOL XVII FIRA AGRÍCOLA I RAMADERA XII FIRA D’ANIMALS DE CAÇA 29/03 - PORRERES III DIADA D’AGRICULTURA ECOLÒGICA

masmallorca mas mallorca.es7 masmallorca.es


Palma o la ruta del modernismo

La ciutat conserva valuosos exemples arquitectònics d’un corrent artístic que va assolir el seu apogeu a començaments del segle XX.

El modernisme va sorgir a l’última dècada del segle XIX a Europa com una reacció al classicisme dels segles anteriors. Va predominar en tots els àmbits artístics (pintura, escultura, arts aplicades...), que buscaven revalorar el treball artesanal davant la deshumanització propiciada per la revolució industrial. L’arquitectura urbana no va ser aliena a aquest corrent i aviat va començar a carregar-se de reixes geomètriques, motius florals, balustres de pedra, línies sinuoses i ondulants i infinitat de detalls i nous materials que transformaven els edificis en llocs agradables, elegants, moderns i alegres. El resultat és una estètica refinada i ornamental que encara avui, gairebé cent anys després, impacta l’observador.

8


más

LLOCS AMB ENCANT: PALMA O LA RUTA DEL MODERNISME

allorca

Palma va rebre la seva herència modernista d’arquitectes catalans que, a partir d’Antonio Gaudí i La Sagrada Familia, van estendre el corrent fora de Catalunya. Avui es conserven als nostres carrers valuosos exemples d’una arquitectura que ha aconseguit superar la prova del temps, com demostra l’atracció que desperta entre els turistes que cada any ens visiten. Una de les mostres més enlluernadores és l’edifici del Gran Hotel, a la Plaça Weyler. Obra de l’arquitecte Lluis Domènech i Muntaner, és una de les primeres construccions modernistes de Palma (1903) i precursor dels hotels mallorquins. Actualment acull la seu de la Fundació La Caixa i compta amb una col·lecció permanent del pintor Anglada Camarassa. La Casa Forteza Rey, al carrer Colom, és un altre dels llocs més admirats. L’immoble data de 1910 i la seva originalitat no només radica a la façana i a els elements decoratius modernistes, sinó també a l’inocografía de les figures que l’adornen:

figuracions monstruoses que corresponen a un cap de serp de drac i a un rostre d’aparença humana. Can Casasayas (antiga Pensió Menorquina), a la Plaça del Mercat, va ser projectat per Francesc Roca i Simó. Es va construir entre 1909 i 1911 i està catalogat pel Consell de Mallorca com Bé d’Interès Cultural. La reforma interior de la Catedral iniciada per Gaudí és un altre episodi del modernisme palmesano, que en total sumeixi al voltant de 40 obres. Algunes d’elles es troben al raval de Santa Catalina, primer assentament urbà cap a on va créixer la ciutat emmurallada a finals del XIX i epicentre de l’esperit comercial del nou segle durant el XX. Al carrer San Magín la Ferretería Central presenta les reixes geomètriques, motius florals i línies corbes característiques de l’estil. El modernisme es dilueix en la primera guerra mundial, però les seves manifestacions perduren com un dels períodes artístics més expressius i originals.

masmallorca.es

9

®


PALMA O LA RUTA DEL MODERNISMO La ciudad conserva valiosos ejemplos arquitectónicos de una corriente artística que alcanzó su apogeo a principios del siglo XX. El modernismo surgió en la última década del siglo XIX en Europa como una reacción al clasicismo de los siglos anteriores. Predominó en todos los ámbitos artísticos (pintura, escultura, artes aplicadas...), que buscaban revalorizar el trabajo artesanal frente a la deshumanización propiciada por la revolución industrial. La arquitectura urbana no fue ajena a esta corriente y pronto comenzó a cargarse de rejas geométricas, motivos florales, balaustres de piedra, líneas sinuosas y ondulantes e infinidad de detalles y nuevos materiales que transformaban los edificios en lugares agradables, elegantes, modernos y alegres. El resultado es una estética refinada y ornamental que aún hoy, casi cien años después, impacta al observador. Palma recibió su herencia modernista de arquitectos catalanes que, a partir de Antonio Gaudí y La Sagrada Familia, extendieron la corriente fuera de Cataluña. Hoy se conservan en nuestras calles valiosos ejemplos de una arquitectura que ha lo-

10

grado superar la prueba del tiempo, como demuestra la atracción que despierta entre los turistas que cada año nos visitan. Una de las muestras más deslumbrantes es el edificio del Gran Hotel, en la Plaza Weyler. Obra del arquitecto Lluis Domènech y Muntaner, es una de las primeras construcciones modernistas de Palma (1903) y precursor de los hoteles mallorquines. Actualmente acoge la sede de la Fundació La Caixa y cuenta con una colección permanente del pintor Anglada Camarassa. La Casa Forteza Rey, en la calle Colón, es otro de los lugares más admirados. El inmueble data de 1910 y su originalidad no radica sólo en la fachada y en los elementos decorativos modernistas, sino también en la inocografía de las figuras que la adornan: figuraciones monstruosas que corresponden a una cabeza de serpiente de dragón y a un rostro de apariencia humana. Can Casasayas (antigua Pensión Menorquina), en la

Plaza del Mercado, fue proyectado por Francesc Roca i Simó. Se construyó entre 1909 y 1911 y está catalogado por el Consell de Mallorca como Bien de Interés Cultural. La reforma interior de la Catedral iniciada por Gaudí es otro episodio del modernismo palmesano, que en total suma alrededor de 40 obras. Algunas de ellas se encuentran en el arrabal de Santa Catalina, primer asentamiento urbano hacia donde creció la ciudad amurallada a finales del XIX y epicentro del espíritu comercial del nuevo siglo durante el XX. En la calle San Magín la Ferretería Central presenta las rejas geométricas, motivos florales y líneas curvas características del estilo. El modernismo se diluye en la primera guerra mundial, pero sus manifestaciones perduran como uno de los periodos artísticos más expresivos y originales.


PALMA OR THE MODERNIST ROUTE Modernism arose in Europe during the final decade of the nineteenth century as a reaction to the Classicism of the previous centuries. It prevailed across all art forms (painting, sculpture, applied arts…), which sought to reassess the role of the artist in the face of the dehumanisation brought on by the industrial revolution. Palma got its own Modernist legacy from Catalan architects. To this day, there remain worthy examples of an architecture that has been able to stand the test of time. One of the more spectacular

examples is the Gran Hotel building, in Weyler Square. Built by the architect Lluis Domènech y Muntaner, it is one of Palma’s first Modernist buildings. The Casa Forteza Rey, on Colón Street, dates from 1910 and its originality can be seen not only in its façade and Modernist details, but also in the iconography of the figures on it: monstrous images portraying the head of a serpent dragon and a human-like face. Can Casasayas, in the Market Square, is a registered Asset of Cultural Interest. The interior refur-

bishment of the Cathedral, as begun by Gaudí, is another example of Palma’s Modernism, which boasts around 40 examples in total. The Modernist movement lost momentum with the First World War, but its pieces remain as testament to one of the most expressive and original periods of artistic creation.

PALMA ODER DIE JUGENDSTIL-ROUTE Der Jugendstil wurde Anfang des 19. Jahrhunderts als Reaktion auf den Klassizismus der vergangenen Jahrhunderte ins Leben gerufen. Vor allem setzte sich diese Stilrichtung in den künstlerischen Bereichen (Malerei, Bildhauerei, angewandte Kunst) durch, welche die kunsthandwerkliche Arbeit gegenüber der Entmenschlichung, die mit der industriellen Revolution einherging, aufwerten wollten. Palma hat ihr kulturelles Erbe aus dieser Epoche katalanischen Architekten zu verdanken. Wertvolle Beispiele einer Architektur, welche die Prüfungen der Zeit bestan-

den hat, sind noch heute erhalten geblieben. Zu den eindrucksvollsten Gebäuden zählt das Gran Hotel auf der Plaza Weyler. Dieses Werk des Architekten Lluis Domènech y Muntaner ist einer der ersten Jugendstilbauten von Palma (1903). Das Haus Casa Forteza Rey in der Calle Colón stammt aus dem Jahr 1910. Nicht nur dessen Fassade mit den dekorativen Jugendstilelementen ist äußerst originell, sondern auch die Ikonographie der Figuren, die das Gebäude zieren. Dazu gehören monströse Figuren, die Teil eines Drachenkopfes bilden

sowie ein menschenähnliches Gesicht. Das Can Casasayas auf der Plaza del Mercado wurde zum Kulturgut von besonderem Wert erklärt. Die von Gaudi begonnenen Renovierungsarbeiten in der Kathedrale gehören ebenso zu Palmas Jugendstilblüte, wie insgesamt 40 andere Werke. Obwohl der Jugendstil während des ersten Weltkrieges zu verschwinden begann, hinterlässt er dennoch als eine der ausdrucksstärksten und originellsten Epochen ein bleibendes Vermächtnis.

masmallorca.es

11


Mallorca medieval II

Esglésies de repoblament:

Castellitx, Santa Llúcia, Sant Pere d´Escorca, Sant Miquel de Campanet, La Sang de Muro, Santa Fe de Palma. La immensa major part de les esglésies de Mallorca citades al segle XIII són avui dia edificis posteriors (gòtics del segle XIV o completament reedificats durant les centúries següents). Per això, una ruta interessant és la que fa referència als edificis religiosos que segueixen un model que es remunta als primers temps de la conquesta catalana. Es tracta d´esglesioles caracteritzades per les reduïdes dimensions i la simplicitat constructiva. I sempre es repeteix un mateix esquema constructiu: nau única de planta rectangular, presbiteri pla i coberta constituïda per un embigat de fusta de doble vessant, sostingut per una sèrie d´arcs diafragma apuntats, obertures escasses i gran sobrietat. Es tractava d´una tipologia constructiva senzi-

12

lla, econòmica i pràctica, que té la seva arrel en els esquemes constructius de l´orde del Cister català, que l´havia utilitzat en els seus monestirs per a dependències domèstiques, sobretot els dormitoris i refectoris, i que més tard també fou adoptada pels ordes mendicants. Aquestes esglésies les hem descrit al poble corresponent, excepte la de Sant Miquel de Campanet, a la qual es pot accedir des del mateix poble o a través de la desviació a les coves de Campanet. El primitiu edifici fou bastit al segle XIII, però entre 1480 i 1482 fou objecte d´una profunda reforma i ampliat. Les dates apareixen escrites en els arcs de l´interior, el segon amb la signatura de Melcion Comes. Té coberta exterior de dos aiguavessos, rematada per una espadanya del segle XV, que presenta un arquet ogival. El portal del recinte és d´arc rebaixat, mentre que el portal major és d´arc rodó adovellat, protegit per una porxadeta amb bigues de fusta i teules. La coberta

interior és de fusta, amb dos arcs diafragmes apuntats. La capçalera, al parament de llevant, mostra les restes d´un gran arc diafragma, possiblement una antiga entrada; el parament és coronat per una espadanya rematada per una creu, situada en l´angle dels dos aiguavessos de la coberta, que possiblement és l´espadanya primitiva del segle XIII. La sagristia data de 1408. El retaule major és presidit per una taula gòtica que representa l´arcàngel Sant Miquel. A la part baixa, emmarcat dins un nínxol, hi ha la imatge gòtica del Sant Crist, que gaudeix de molta devoció a la vila. Segons la llegenda els habitants del poble veí de Sa Pobla, intentaren robar-la però aquesta no pogué esser treta del terme municipal. A aquesta llista encara hi podem afegir altres edificacions semblants, citades o bé possibles, com l´esglesieta de Santa Maria de Bellver, identificada amb la capella de la possessió de Son Vives de Sant Llorenç des Cardessar.


Iglesias de repoblación:

CULTURA - MALLORCA MEDIEVAL II

Castellitx, Santa Lucía, Sant Pere d’Escorca, Santa Ana, Sant Miquel de Campanet, La Sangre de Muro, Santa Fe de Palma

La inmensa mayoría de las iglesias de Mallorca citadas en el siglo XIII son hoy en día edificios posteriores (góticos del siglo XIV o completamente reedificados durante las siguientes centurias). Por eso, una ruta interesante es la que hace referencia a los edificios religiosos que siguen un modelo que se remonta a los primeros tiempos de la conquista catalana. Se trata de pequeñas iglesias caracterizadas por las reducidas dimensiones y la simplicidad constructiva. Y siempre se repite un mismo esquema constructivo: nave única de planta rectangular, presbiterio plano y cubierta constituida por un envigado de madera de doble vertiente, sostenido por una serie de arcos diafragma apuntados, aperturas escasas y gran sobriedad. Se trataba de una tipología constructiva sencilla, económica y práctica, que tiene su raíz en los esquemas constructivos de la orden del Cister catalán, que la había utilizado en sus monasterios

para dependencias domésticas, sobre todo los dormitorios y refectorios, y que más tarde también fue adoptada por las órdenes mendicantes. Estas iglesias las hemos descrito en el correspondiente pueblo, excepto la de Sant Miquel de Campanet, a la que puede accederse desde el propio pueblo o a través de la desviación a las cuevas de Campanet. El primitivo edificio fue construido en el siglo XIII, pero entre 1480 y 1482 fue objeto de una profunda reforma y ampliado. Las fechas aparecen escritas en los arcos del interior, el segundo con la firma de Melcion Comes. Tiene cubierta exterior de dos vertientes, rematada por una espadaña del siglo XV, que presenta un pequeño arco ojival. El portal del recinto es de arco rebajado, mientras que el portal mayor es de arco redondo adovelado, protegido por un pequeño soportal con vigas de madera y tejas. La cubierta interior es de madera, con dos arcos diafragma apuntados. La

cabecera, al paramento de levante, muestra los restos de un gran arco diafragma, posiblemente una antigua entrada; el paramento está coronado por una espadaña rematada por una cruz, situada en el ángulo de las dos vertientes de la cubierta, que posiblemente es la espadaña primitiva del siglo XIII. La sacristía data de 1408. El retablo mayor es presidido por una tabla gótica que representa al arcángel Sant Miquel. En la parte baja, enmarcada dentro de un nicho, hay la imagen gótica de Cristo, que goza de mucha devoción en la población. Según la leyenda, los habitantes del pueblo vecino de Sa Pobla intentaron robarla pero ésta no pudo ser sacada del término municipal. A esta lista todavía podemos añadir otras edificaciones parecidas, citadas o bien posibles, como la pequeña iglesia de Santa Maria de Bellver, identificada con la capilla de la posesión de Son Vives de Sant Llorenç des Cardassar.

masmallorca.es

13


CULTURE - MALLORCA MEDIEVAL II

Mallorca medieval II

Resettlement churches:

Castellitx, Santa Lucía, Sant Pere d’Escorca, Santa Ana, Sant Miquel de Campanet, La Sangre in Muro, Santa Fe in Palma

Most of these 13th-century Majorcan churches are now 14th century Gothic or completely rebuilt during the centuries that followed. Therefore, an interesting route is the one that makes reference to the religious buildings following a model that goes back to the beginnings of the Catalan conquest. They are small churches whose main characteristics are limited dimensions and simple constructions. They share a same construction pattern: a rectangular floor plan, single nave, flat presbytery and wooden beamed apex ceilings, supported by a series of pointed diaphragm arches, scarce openings and great simplicity. It is a simple, economic and practical construction typology, originating in the construction

14

patterns employed by the Catalan order of Cistercians in their monasteries when building household rooms, especially bedrooms and refectories. It was later adopted by the Mendicant orders. These churches have already been above in their corresponding town sections. However, St. Miquel of Campanet’s, which can be reached from the town itself via the diversion to the caves of Campanet, has not been described yet. The primitive building was constructed in the 13th century, but between 1480 and 1482, it was subject to improvements and enlargements. The dates are written on the interior arches, the second one bearing the signature of Melcion Comes. It has an apex roof rounded off by a 15th-century belfry

with a small pointed arch. The building’s portal bears a depressed arch, whereas the main portal has a voussoired rounded arch, sheltered by a small porch with wooden beams and tiles. The ceiling is made of wood and has two pointed diaphragm arches. The chevet, on the eastern facade, shows the remains of a great diaphragm arch, possibly belonging to an old gate. The facade is crowned by a belfry finishing in a cross, located in the angle formed by the roof’s slopes. This could be the primitive 13th century belfry. The sacristy dates from 1408. A Gothic panel depicting Archangel St. Michael presides over the high altarpiece. The low part boasts a Gothic statue of Christ, framed by a niche, which is an object of great devotion by the people. Legend has it that the inhabitants of the neighbouring town of Sa Pobla tried to steal it but they did not succeed in taking it outside the municipal borderline. Other similar buildings, either previously or not, include the small church of St. Mary of Bellver, identified with the chapel of St. Llorenç des Cardassar, in the farm of Son Vives.


KULTUR - MALLORCA MEDIEVAL II

Kirchen der Wiederbesiedlungszeit: Castellitx, Santa Lucía, Sant Pere d’Escorca, Santa Ana, Sant Miquel de Campanet, La Sangre in Muro, Santa Fe in Palma Die große Mehrzahl der im 13. Jh. erwähnten Kirchen auf Mallorca sind heute Gotteshäuser aus späteren Zeiten (gotische Kirchen aus dem 14. Jh. oder im Laufe der folgenden Jahrhunderte vollkommen neu errichtete Bauwerke). Eine interessante Route würde daher den Kirchenbauten folgen, die sich stilistisch in die erste Zeit nach der Eroberung Mallorcas durch die Katalanen einordnen lassen. Es handelt sich um Kirchen, die sich durch ihre kleine Größe und einfachen Baustil auszeichnen, bei dem sich bestimmte Merkmale immer wiederholen: einschiffiger Bau mit rechteckigem Grundriss, flaches Presbyterium und Satteldach aus Holzgebälk getragen von einer Reihe spitz zulaufender Scheidbögen, kaum Öffnungen und große Schlichtheit. Die Bauweise ist einfach, günstig und praktisch und findet ihr Vorbild bei den Bauten des katalanischen Zisterzienserordens. Dort sieht man sie vor allem bei Wohngebäuden und Refektorien der Klöster. Später wurde dieser Baustil auch von den Bettelorden übernommen. Die jeweiligen Kirchen sind unter dem zugehörigen Orts-

namen im alphabetischen Teil beschrieben. Davon ausgenommen ist die Kirche von Sant Miquel de Campanet. Sie ist über die Ortsdurchfahrt oder über den Abzweig zu den Höhlen von Campanet zu erreichen. Das Gebäude wurde im 13. Jh. erbaut und zwischen 1480 und 1482 grundlegend erneuert und erweitert. Die Datumsangaben wurden auf den Innenseiten der Bögen festgehalten, wobei der zweite die Unterschrift von Melcion Comes trägt. Die Kirche besitzt ein Satteldach, über dem ein Glockenreiter mit einem kleinen Spitzbogen aus dem 15. Jh. thront. Den Zugang zum Ensemble bietet ein Tor mit abgeflachtem Bogen. Das Hauptportal selbst hat einen gewölbten Rundbogen und ist durch ein kleines Vorhäuschen geschützt. Die Decke des Innenraums auf zwei spitz zulaufenden Scheidbögen ist aus Holz gefertigt. Der

Kopfteil weist in seinem nach Osten ausgerichteten Bereich Reste eines großen Scheidbogens auf. Die Wand ist von einem Glockenreiter gekrönt, der von einem Kreuz auf dem Satteldach überragt wird. Die Sakristei wird auf das Jahr 1408 datiert. Das Retabel des Hochaltars ziert eine gotische Tafel, die den Erzengel Michael darstellt. Im unteren Teil befindet sich in einer Nische eine gotische Christusfigur, die in besonderer Weise von der Bevölkerung verehrt wird. Laut einer alten Legende haben die Bewohner des Nachbardorfs Sa Pobla einmal versucht diese Figur zu stehlen, es gelang ihnen jedoch nicht, sie über die Gemeindegrenzen zu bringen. Dieser Liste können wir weitere Bauten hinzufügen, wie etwa die kleine Kirche Santa Maria de Bellver, Kapelle des Landguts Son Vives in Sant Llorenç des Cardassar.

masmallorca.es

15


La Nostra Gent

Francisca Llabrés,

una artista conceptual i compromesa L’escultora i pintora Francisca Llabrés és una de les artistes més rebatejades de Mallorca. Nascuda el 1955 a Palma, viu des de sempre a Establiments, on posseeix la seva residència i el seu taller. Allà treballa de 4 a 5 hores diàries. La seva obra ens mostra com és capaç d’extreure de la duresa de les pedres les formes més subtils i tendres: cossos entrellaçats que s’acaricien, s’estimen, es fan confidències o s’ajuden a suportar el pes de la vida. També elabora altres de més compromeses que protesten davant de fenòmens socials com els maltractaments, la pèrdua de llibertat o el terrorisme. Francisca Llabrés és filla d’un pare “marger” i d’allà ve la seva afició a

16

la pedra, en la qual va madurar des de la seva infantesa. Va pintar els seus primers quadres als 15 anys, però se sent més escultora que pintora. “Esculpir em permet crear tocant i acariciant les obres. Amb la pintura em quedava en el visual”, explica. Assegura que les pedres parlen. “Només cal saber escoltarles, la qual cosa s’aconsegueix si abans has après a mirar-les”. Llabrés ha portat les seves obres a multitud d’exposicions dins i fora de Mallorca. Algunes de les seves obres es conserven en llocs com el “Museo Militar de San Carlos”, el “Museo Episcopal de Lluc”, la Banca March o el monestir de “Secar de la Real”. Una de les seves influències més clares és Miguel Ángel.

Ser dona, assegura, és una dificultat afegida a l’hora d’obrir-se camí al món de l’Art, i especialment a l’escultura. Davant l’abús de la figura femenina, reivindica el nu masculí. “Procuro que a les meves obres s’apreciï bé que els homes són homes”, afirma. Creu en el treball diari, però també en la inspiració. “La inspiració és el pare de l’obra i la feina és la mare”. L’obra de Francisca Llabrés va ser seleccionada el 2008 per representar les Balears a la “Feria Almoneda”. El desembre va participar en la “Feria de Arte Independiente”, també a Madrid. Dues cites que espera repetir el 2009. De cara a 2010 prepara ja una exposició per al “Museo de la Fundación ONCE”, a Madrid.


Nuestra gente - La nostra gent

Nuestra Gente

Francisca Llabrés,

una artista conceptual y comprometida La escultora y pintora Francisca Llabrés es una de las artistas más renombradas de Mallorca. Nacida en 1955 en Palma, vive desde siempre en Establiments, donde posee su residencia y su taller. Allí trabaja de 4 a 5 horas diarias. Su obra nos muestra cómo es capaz de extraer de la dureza de las piedras las formas más sutiles y tiernas: cuerpos entrelazados que se acarician, se aman, se hacen confidencias o se ayudan a soportar el peso de la vida. También elabora otras más comprometidas que protestan ante fenómenos sociales como los malos tratos, la pérdida de libertad o el terrorismo. Francisca Llabrés es hija de un padre “marger” y de ahí viene su afición a la piedra, en la que se curtió desde su infancia. Pintó sus primeros cuadros a los 15 años, pero se siente más escultora que pintora. “Esculpir me permite crear tocando y acariciando las obras. Con la pintura me quedaba en lo visual”, explica. Asegura que las piedras hablan. “Sólo hay que saber escu-

charlas, lo que se consigue si antes has aprendido a mirarlas”. Llabrés ha llevado sus obras a multitud de exposiciones dentro y fuera de Mallorca. Algunas de sus obras se conservan en lugares como el Museo Militar de San Carlos, el Museo Episcopal de Lluc, la Banca March o el monasterio de Secar de la Real. Una de sus influencias más claras es Miguel Ángel.

www.franciscallabres.com Tel. 971 768 576

Ser mujer, asegura, es una dificultad añadida a la hora de abrirse camino en el mundo del Arte, y especialmente en la escultura. Frente al abuso de la figura femenina, reivindica el desnudo masculino. “Procuro que en mis obras se aprecie bien que los hombres son hombres”, afirma. Cree en el trabajo diario, pero también en la inspiración. “La inspiración es el padre de la obra y el trabajo es la madre”. La obra de Francisca Llabrés fue seleccionada en 2008 para representar a Baleares en la Feria Almoneda. En diciembre participó en la Feria de Arte Independiente, también en Madrid. Dos citas que espera repetir en 2009. De cara a 2010 prepara ya una exposición para el Museo de la Fundación ONCE, en Madrid.

masmallorca.es

17


Our People

rocks can talk. “You just have to know how to listen to them, which is easy to do once you have learnt how to look at them”. Llabrés has taken her works to many exhibitions within and without Mallorca. Some of her works are stored in places like the San Carlos Military Museum, the Lluc Episcopal Museum, Banca March and the Secar de la Real monastery. One of her most obvious influences is Miguel Ángel. She believes in daily work, but also in inspiration. “Inspiration is the father of the piece while work is the mother”, she asserts. In 2008, her work was selected to represent the Balearic Islands at the Almoneda Fair. In December, she took part in the Independent Art Fair, also in Madrid. She is already preparing an exhibition for the ONCE Foundation Museum for 2010.

Francisca Llabrés,

a conceptual and dedicated artist The sculptor and painter, Francisca Llabrés, is one of the most renown artists in Mallorca. Born in Palma in 1955, she resides in Establiments, where she has her home and her workshop. Her work shows us how it is possible to extract from the hardness of rocks the most subtle and tender forms: bodies intertwined that hold each other, that love each other, confide in each other and help one another bear the weight of life. She also makes other more serious pieces that protest against things like abuse, loss of personal freedom and terrorism.

18

Francisca Llabrés is the daughter of a marger (stonemason), from where her obsession with stone comes from. She has been carving rocks since she was a young child. She painted her first pieces at 15 years old, but she feels more like a sculptor than a painter. “Sculpting allows me to create through touching and handling the works. With painting I only have the visual”, she explains. She believes that


Our People - Unsere Menschen

Unsere Menschen

Francisca Llabrés, eine konzeptionelle und engagierte Künstlerin

Die Bildhauerin und Malerin Francisca Llabrés ist eine der berühmtesten Künstlerinnen auf Mallorca. Sie wurde 1955 in Palma geboren und lebt in Establiments, wo sich auch ihr Haus und ihr Atelier befinden. Ihre Werke beweisen, dass sie im Stande ist, aus den härtesten Steinen die subtilsten und zartesten Formen zu meißeln: Körper, die sich umschlingen und streicheln, sich lieben, vertrauliche Gesten austauschen oder sich gegenseitig helfen, die Schwierigkeiten des Lebens zu meistern. Ihr Engagement zeigt sie mit Skulpturen, die gegen Misshandlungen, den Freiheitsverlust oder den Terrorismus protestieren.

Francisca Llabrés ist Tochter eines Steinmetzes („marger“), von dem sie ihre Leidenschaft für den Stein geerbt hat. Schon von Kindesbeinen an hatte sie ein Faible für die Kunst. Bereits mit 15 Jahren malte sie ihre ersten Bilder. Sie fühlt sich dennoch mehr zur Bildhauerei als zur Malerei berufen. „Wenn ich Skulpturen schaffe, kann ich diese berühren und streicheln. In der Malerei bleibt es beim Visuellen“, so Llabrés. Sie ist davon überzeugt, dass die Steine zu uns sprechen. „Wir müssen nur richtig zuhören. Das erreicht man, wenn man gelernt hat, sie anzusehen.“ Die Künstlerin hat ihre Werke auf zahlreichen Ausstellungen

www.franciscallabres.com - Tel. 971 768 576

innerhalb und außerhalb von Mallorca präsentiert. Einige ihrer Werke schmücken Orte wie das Militärmuseum San Carlos, das Bischöfliche Museum von Lluc, die Banca March oder das Kloster Secar de la Real. Am meisten hat Miguel Ángelo sie beeinflusst. Die tägliche Arbeit ist für sie genauso wichtig wie die Inspiration. „Die Inspiration ist der Vater des Kunstwerks und seine Mutter die Arbeit “, bekräftigt sie. 2008 wurde ihr Werk dazu ausgewählt, die Balearen auf der Messe Almoneda zu vertreten. Im Dezember nahm sie an der Messe für Independent Art teil, die ebenfalls in Madrid abgehalten wurde. Für das Jahr 2010 bereitet sie bereits eine Ausstellung im Museo de la Fundación ONCE vor.

masmallorca.es

19


Gastronomia mb Verats fregits a ra誰m esclata-sangs, i magranes

20


Verats fregits amb esclata-sangs, raïm i magranes El prestigiós cuiner Toni Pinya de Sóller, considerat com un dels referents de la cuina balear, ha preparat per a aquesta edició de “Más Mallorca”, un exquisit plat amb ingredients de la terra: Verats fregits amb esclata-sangs, raïm i magranes. Ingredients per a quatre comensals: - 4 verats nets i tretes les supremes - 3 dents d’all tallats a rodanxes primes - 500 gr. d’esclata-sangs tallats a tires - Sal - Pebre blanc mòlt - 2 dl. d’oli d’oliva verge - 1 magrana desgranada - 100 gr. de raïm sense pinyol - 1 llimona - 1 cullerada de julivert capolat ben fi - Una mica de pebre bord dolç Elaboració: Assaoneu les supremes de verats amb una mica de sal, suc de llimona i pebre blanc mòlt. Fregiu les supremes dins una pella amb oli d’oliva (sense passar-les per farina). Disposeu les supremes dins una palangana o un plat pla. Retireu la meitat d’oli de la pella. Salteu els esclata-sangs i l’all amb l’oli restant de la pella. Aboqueu els esclata-sangs saltats i el seu suc per damunt de les supremes. Repartiu el raïm i la magrana per damunt els esclata-sangs i serviu a continuació acompanyat amb unes patates bullides.

masmallorca.es

21


Gastronomía Caballas fritas con esclata-sangs, uvas y granadas El prestigioso cocinero Toni Pinya de Sóller, considerado como uno de los referentes de la cocina balear, nos ha preparado para esta edición

de “Más Mallorca”, un exquisito plato con ingredientes de la tierra: Caballas fritas con esclata-sangs, uvas y granadas.

Elaboración: Sazonad las supremas de caballas con un poco de sal, zumo de limón y pimienta blanca molida. Freíd las supremas dentro de una sartén con aceite de oliva (sin pasarlas por harina). Disponed las supremas dentro de una palangana o un plato plano, retirad la mitad de aceite de la sartén. Saltad los níscalos y el ajo con el aceite restante de la sartén. Verted los níscalos saltados y su zumo por encima de las supremas. Repartid la uva y la granada por encima los níscalos y servís a continuación acompañado con unas patatas hervidas.

22

Ingredientes para cuatro comensales: - 4 caballas limpias y sacadas las supremas - 3 dientes de ajo cortados en rodajas delgadas - 500 gr. de níscalos cortados en tiras - Sal - Pimienta blanca molida - 2 dl. de aceite de oliva virgen - 1 granada desgranada - 100 gr. de uva sin pepita - 1 limón - 1 cucharada de perejil picado bien fino - Un poco de pimenton dulce


Gastronomy - Gastronomie FRIED MACKERELS WITH ESCLATA-SANG MUSHROOMS, GRAPES AND POMGRANATES Preparation Ingredients for 4 persons 4 cleaned and filleted mackerels 3 garlic cloves, finely sliced 500 g milk caps, chopped into strips Salt White ground pepper 2 dl. Olive oil, extra virgen 1 pomegranate, de-seeded 100 g seedless grapes 1 lemon 1 table spoon chopped parsley A pinch of sweet paprika

Season the mackerels fillets with some salt, lemon juice and white ground pepper. Fry the fillets in a frying pan with a little olive oil (without breading them). Place the fillets in a bowl or on a shallow plate. Remove half of the oil

from the frying pan. Sauté the milk cups and the garlic in the remaining olive oil. Put the milk cups and the juice on the fillets. Spread the grapes and the pomegranate on the milk cups and serve with cooked potatoes.

FRITTIERTE MAKRELEN MIT ESCLATA-SANGS-PILZEN, TRAUBEN UND GRANATÄPFELN Zutaten für 4 Personen: 4 gesäuberte Makrelen, in Filets zerteilt 3 in feine Scheiben geschnittene Knoblauchzehen 500 gr. in Streifen geschnittene Edelreizker Salz Weißer gemahlener Pfeffer 2 dl. Olivenöl Extra Virgen 1 Granatapfel, Kerne herauslösen 100 gr. Kernlose Weintrauben 1 Zitrone 1 Esslöffel fein gehackte Petersilie Etwas süßes Paprikapulver

Zubereitung Die Makrelenfilets mit ein wenig Salz, Zitronensaft und weißem gemahlenem Pfeffer würzen. Die Filets in einer Pfanne mit etwas Olivenöl anbraten (nicht panieren). Anschließend die Filets in eine Schüssel oder auf einen flachen Teller legen. Die Hälfte des Öles

aus der Pfanne gießen. Die Edelreizker und den Knoblauch im restlichen Öl in der Pfanne kurz anbraten. Nun die angebratenen Edelreizker und das Öl auf die Filets geben. Die Trauben und den Granatapfel auf die Edelreizker und die Makrelenfilets verteilen und mit gekochten Kartoffeln servieren.

masmallorca.es

23


L’ESPECTACLE DELS

AMETLLERS MALLORQUINS

Entre gener i febrer la floració dels ametllers transforma el camp mallorquí en un espectacular mantell blanc. En les seves tres tonalitats -blanca, blava i rosada-, els ametllers florits anticipen la primavera quan l’hivern encara no ha acabat. Una es-

24

tampa que ha estat recreada en quadres, novel·les i fotografies al llarg de la història. El fenomen és generalitzat a Balears, on a la primavera es comptabilitzen més de set milions d’ametllers en flor. L’ametller, oriünd d’Àsia, va ser introduït a Occident pels romans. És el primer dels arbres caducifolis en florir a la primavera, a causa de la seva ràpida reacció a les pujades de temperatures. A Mallorca es distribueix per tota l’Illa, si bé és especialment abundant en els municipis de Marratxí, Bunyola i Sóller, coincidint amb les majors zones productores d’ametlles. També hi ha molts arbres a Santa Maria, Sencelles, Lloseta i Selva. Per gaudir d’aquest espectacle, recomanem visitar els monestirs que es troben als cims muntanyosos, com els de San Salvador, Bonany i Randa. Des d’allà es

pot observar el mantell blanc que molts anomenen “neu mallorquina”. Especialment atractiu resulta realitzar el trajecte amb tren entre Palma i Sóller, replet de camps d’ametllers, tarongers i llimoners. També ofereixen excel·lents vistes els voltants d’Inca, Llucmajor i Felanitx. L’ametlla es recull a ple estiu i a l’antiga usança. És freqüent observar els pagesos amb llargues vares de fusta batent les branques altes per recollir el fruit en una lona que estenen als seus peus. Amb les ametlles s’elabora la marca de garantia “Ametlla de Mallorca” -un producte dolç i amb més proteïnes, àcids grassos i hidrats de carboni que el conreat en altres regions- i l’emblemàtic perfum “Flor d’Ametller”. La gastronomia les incorpora a saboroses receptes populars, com el gató amb gelat d’ametlla o la llet d’ametlla.


EL ESPECTÁCULO DE LOS ALMENDROS MALLORQUINES Entre enero y febrero la floración de los almendros reviste el campo mallorquín de un espectacular manto blanco. En sus tres tonalidades –blanca, azul y rosada-, los almendros floridos anticipan la primavera cuando el invierno aún no ha acabado. Una estampa que ha sido recreada en cuadros, novelas y fotografías a lo largo de la historia. El fenómeno es generalizado en Baleares, donde en primavera se contabilizan más de siete millones de almendros en flor. El almendro, oriundo de Asia, fue introducido en Occidente por los romanos. Es el primero de los árboles caducifolios en florecer en primavera, debido a su rápida reacción a las subidas de temperaturas. En Mallorca se distribuye por toda la Isla, si bien es especialmente abundante en los municipios de Marratxí, Bunyola y Sóller, coincidiendo con las mayores zonas productoras de almendras. También hay muchos árboles en Santa Maria, Sencelles, Lloseta y Selva. Para disfrutar de este espectáculo, recomendamos visitar los monasterios que se encuentran

en las cimas montañosas, como los de San Salvador, Bonany y Randa. Desde allí se puede observar el manto blanco que muchos llaman “nieve mallorquina”. Especialmente atractivo resulta realizar el trayecto en tren entre Palma y Sóller, repleto de campos de almendros, naranjos y limoneros. También ofrecen excelentes vistas los alrededores de Inca, Llucmajor y Felanitx. La recolecta de la almendra se hace en pleno verano y a la antigua usanza. Es frecuente observar a los payeses con largas varas de madera batiendo las ramas altas para recoger el fruto en una lona que tienden a sus pies. Con las almendras se elabora la marca de garantía “Ametlla de Mallorca” -un producto dulce y con más proteínas, ácidos grasos e hidratos de carbono que el cultivado en otras regiones- y el emblemático perfume “Flor d’Ametller”. La gastronomía las incorpora en sabrosas recetas populares, como el gató con helado de almendra o la leche de almendra.

masmallorca.es

-> 28 - 29

25


Camino Son Net, s/n - 07149 Puigpunyent - wwww.esratxohotel.com


ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 cofib@wanadoo.es Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

masmallorca mallorca.es masmallorca.es mas mallorca .es


THE SPECTACLE OF

MALLORCAN ALMOND TREES

Between January and February, the blossom on the almond trees covers the Mallorcan countryside with an impressive white blanket. It is an image that has been recreated in paintings, novels and photographs throughout history. The phenomenon is widespread across the Balearic Islands, where springtime is marked by the flowering of more than seven million almond trees. The almond tree is the first of the deciduous trees to flower in the spring due to its quick response to the increase in temperatures. In Mallorca, they are spread across the whole Island but grow in greater concentration

28

in the municipalities of Marratxi, Bunyola and Sóller. There are also many in Santa Maria, Sencelles, Lloseta and Selva. To really enjoy this spectacle, we recommend that you visit the various monasteries that are dotted around the peaks, for example, San Salvador, Bonany and Randa. From here, you can survey this white quilt known by many as “Mallorcan snow”. The train journey between Palma and Sóller is particularly beautiful, being full of almond, orange and lemon trees. The areas around Inca, Llucmajor and Felanitx also offer spectacular views. The almond trees are harvested

in the summer using traditional methods. It is common to see Mallorcan farmers beating the high branches with long wooden poles and collecting the fruits in canvases laid at their feet. These almonds are used for the quality-guaranteed brand of almonds, Ametlla de Mallorca –a sweet product with more proteins, fatty acids and carbohydrates than those cultivated in other regions–, as well as the emblematic perfume, Flor d’Ametller. Gastronomy makes use of them in tasty, popular recipes such as Gató with almond ice cream or almond milk.


DIE MALLORQUINISCHEN MANDELBÄUME EIN WAHRES NATURSCHAUSPIEL Zwischen Januar und Februar verwandeln blühende Mandelbäume Mallorcas Landschaft in ein wunderschönes weißes Blütenmeer. Dieses Bild wurde im Laufe der Geschichte auf vielen Gemälden und Photographien verewigt und in etlichen Romanen beschrieben. Das Phänomen ist auf allen Balearischen Inseln vertreten. Im Frühling blühen hier mehr als sieben Millionen Mandelbäume. Der Mandelbaum blüht als erster Laubbaum im Frühling, da er schnell auf die steigenden Temperaturen reagiert. Er ist auf der ganzen Insel zu finden, vor allem aber in den Gemeinden Marratxí, Bunyola und Sóller. Auch in Santa Maria, Sencelles, Lloseta und Selva stehen viele Mandelbäume. Schauen Sie sich dieses Naturschauspiel aus der Nähe an und besuchen Sie eines der Klöster, die sich auf den Berggipfeln dieser Regionen befinden, wie beispielsweise San Salvador, Bonany und Randa. Genießen Sie den herrlichen Blick auf das weiße Blütenmeer, das oft als „der Schnee von Mallorca“ bezeichnet wird. Besonders sehenswert ist die Zugstrecke zwischen Palma und Sóller, wo sich Mandel-, Oran-

gen- und Zitronenbäume aneinander reihen. Auch die Umgebung von Inca, Llucmajor und Felanitx ist in dieser Zeit traumhaft schön. Die Mandelernte findet im Sommer nach altem Brauch statt. Oft kann man die mallorquinischen Bauern dabei beobachten, wie sie mit langen Holzgerten gegen die hohen Äste schlagen und die herabfallenden Früchte in einem Leinentuch sammeln, das sie zwischen ihre Füße spannen. Aus den Mandeln wird die Qualitätsmarke Ametlla de Mallorca hergestellt. Diese süßen Mandeln enthalten mehr Proteine, Fettsäuren und Kohlenhydrate als die Früchte aus anderen Regionen. Das Mandelparfum Flor d’Ametller verzaubert durch seinen betörenden Duft. In der Gastronomie wird diese Trockenfrucht in köstlichen Rezepten wie dem Mandelkuchen „Gató“ mit Mandeleis oder als Mandelmilch verarbeitet.

masmallorca.es

29


Excursions Son Cos

Règim de protecció: Àrea Natural d’Especial Interés. Superfície: 142 has. Altitud: 320m. Accés: L’accés pot realitzarse des de Santa María del Camí, Marratxí, Sa Cabaneta o Sa Costa de Son Mas.

Descripció Al municipi de Marratxí s’ubica el turó de Son Cos, destacable per la magnífica conservació del seu ecosistema, amb una envejable diversitat vegetal, amb espècies tan apreciades com els boscos d’ullastres, garrigues termòfiles, pinars de pi i àmplies concentracions d’orquídies. Els turons i barrancs de materials calcaris conserven bones concentracions de fòssils, testimonis muts d’un anterior assentament a la zona humida, una albufera.

Descripció biològica A les proximitats de la ciutat de Palma, el terreny argilenc provoca una depressió de petites dimensions en l’interior del ‘Plà, conformant un conjunt de turons i barrancs, entre les que es troba el turó de Son Cos.

Son Cos Régimen de protección: Area Natural de Especial Interés. Superficie: 142 has. Altitud: 320m. Acceso: El acceso puede realizarse desde Santa María del Camí, Marratxí, Sa Cabaneta o Sa Costa de Son Mas. Descripción En el municipio de Marratxí se ubica la colina de Son Cos, destacable por la magnífica conservación de su ecosistema, con una envidiable diversidad vegetal, con especies tan apreciadas como los bosques de acebuchares, garrigas termófilas, pinares de pino carrasco y amplias concentraciones de orquídeas. Las colinas y barrancos de materiales calizos conservan buenas concentraciones de fósiles, testigos mudos de un anterior asentamiento en la zona de un humedal, una albufera. Descripción biológica En las proximidades de la ciudad de Palma, el terreno arcilloso provoca una depresión de pequeñas dimensiones en el interior del ‘Plà, conformando un conjunto de colinas y barrancos, entre las que se encuentra la colina de Son Cos.

30


Excursiones Ausfluge Son Cos General information Protection regime: Natural resort of special interest (ANEI). Surface: 142 hectares. Height: 320 m. Access: The resort can be accessed from Santa María del Camí, Marratxí, Sa Cabaneta or Sa Costa de Son Mas.

Son Cos

Description The hill Son Cos is located in the municipal area of Marratxi and stands out for the magnificent conservation of its ecosystem. It contains a vast biological diversity with appreciated species such as olive trees, garrigues, mountain pines and large concentrations of orchids. The calcareous hills and canyons in this area preserve lots of fossils, mute witnesses from a former subsidence in the wetlands, a lagoon.

Allgemeine Daten Schutzregelung: ANEI (Naturgebiet von besonderem Interesse). Gesamtfläche: 142 ha. Höhenlage: 320 m. Zugang: Zugänglich von Santa María del Camí, Marratxí, Sa Cabaneta oder Sa Costa de Son Mas.

venbaum, die Garigue, die Latschenkiefer sowie große Vorkommen von Orchideen. In den Hügeln und Schluchten aus Kalkstein sind viele Versteinerungen erhalten geblieben. Diese stummen Zeugen stammen aus einem ehemaligen Absetzbecken eines Feuchtgebietes, einer Lagune.

Biological description In the surroundings of the town of Palma, the clay soils lead to the formation of a little vale within the region “El Pla”, shaping a landscape of hills and ravines, amongst which Son Cos is located.

Beschreibung Im Stadtgebiet von Marratxi befindet sich die Anhöhe Son Cos mit einem bestens erhaltenen Ökosystem, das eine unglaubliche Vielfalt an Pflanzenarten aufweist. Dazu gehören Spezies wie der Oli-

Beschreibung In der Umgebung der Stadt Palma führte der Lehmboden zu einer kleinen Absenkung in der Region Es Plá. Dort entstanden mehrere Hügel und Schluchten, darunter auch der Hügel Son Cos.

Son Cos

masmallorca.es

31


Productes Típics L’ocarina

Es tracta d’un instrument que pertany a la família de les flautes globulars i d’embocadura conduïda. És ovalada, de fang i el nombre de forats és de vuit. La història moderna de l’ocarina es remunta, en el seu passat més jove, a un poble italià situat a uns vint quilòmetres de Bolonya anomenat Budrio. El nom de l’instrument prové, segons el mite popular, de la seva semblança amb el cap d’una oca. El creador de la forma més corrent i d’ús actual va ser Giuseppe Donati, un forner nascut en aquesta petita població a començaments del segle XIX. Sobre el motlle d’un antic instrument de fang i a través d’experiments Donati va arribar a consolidar la forma de l’ocarina actual. La introducció d’aquest ‘nou’ instrument, a l’any 1853 va ser tot un èxit al món musical de l’època, i va permetre Donati a dedicar-se a actuar com a solista acompanyat d’altres músics. Sota la seva influència es van consolidar a la mateixa zona diversos constructors, entre qui destaquen Cesare Vicinelli. Cesare Vicinelli el 1887 va instal·lar el seu taller d’ocarinas al carrer Jovellanos de Palma de Mallorca, i així co-

32

mença la tradició de l’ocarina mallorquina.

Hi va haver fàbriques d’ocarinas a Palma, Manacor, Bunyola i a Pollença. Van existir bandes d’ocarinas que donaven concerts a les Esglésies per la seva acústica. La col·lecció mallorquina consta de 7 mides (des de la soprano d’uns 10 cm fins al contrabaix d’uns 35 cm). Actualment hi ha una col·lecció d’ocarina mallorquina al Museu de la Porcíncula de Palma. CARME OCARINA Mestra Artesana per la Direcció General de Comerç i artesana d’ocarinas. Sota el mestria de Benet Mas a Santa María, es dedica des de 1987 a la construcció d’aquest instrument. En els últims anys ha centrat la seva activitat especialment a la recerca, investigació i la recuperació de l’ocarina com a instrument artesanal i tradició musical, activitat que inclou la direcció de la “Octava Musical”, una formació

d’ocarinas que ha participat ja en diverses actuacions a Mallorca (Santa María del Camí i a Marratxí), a Catalunya i a Cantàbria. Té instruments del seu taller exposats en el “Centro Etnogràfico Fundación Joaquín Díaz de Valladolid” i en el Museu d’Agost - Centre d’Alfarería (Alacant).


Productos Típicos nacido en esa pequeña población a principios del siglo XIX. Sobre el molde de un antiguo instrumento de fango y a través de experimentos Donati llegó a consolidar la forma de la ocarina actual.

La ocarina Se trata de un instrumento que pertenece a la familia de las flautas globulares y de embocadura conducida. Es ovoidal, de fango y con un tudel que ataca el silbato de forma lateral; el número de agujeros es de ocho. La historia moderna de la ocarina se remonta, en su pasado más joven, a un pueblo italiano situado a unos veinte kilómetros de Bolonia llamado Budrio. El nombre del instrumento proviene, según el mito popular, de su semejanza con lo cabeza de una oca. El creador de la forma más corriente y de uso actual fue Giuseppe Donati, un hornero

La introducción de este ‘nuevo’ instrumento, por los derredores del año 1853 fue todo un éxito en el mundo musical de la época, y permitió a Donati a dedicarse a actuar como a solista acompañado de otros músicos. Bajo su influencia se consolidaron en la misma zona diversos constructores, entre los que destacan Cesare Vicinelli, el cual en 1887 instaló su taller de ocarinas en la calle Jovellanos de Palma de Mallorca, y así comienza la tradición de la ocarina mallorquina. Hubo fábricas de ocarinas en Palma, Manacor, Bunyola y en Pollença. Existieron

bandas de ocarinas que daban conciertos en las Iglesias por su acústica. La colección mallorquina consta de 7 tamaños (desde la soprano de unos 10 cm. hasta el contrabajo de unos 35 cm). Actualmente hay una colección de ocarina mallorquina en el Museo de la Porcíncula de Palma. CARME OCARINA Maestra Artesana por la Dirección General de Comercio y artesana de ocarinas. Bajo el maestrazgo de Benet Mas en Santa María, se dedica desde 1987 a la construcción de este instrumento.

En los últimos años ha centrado su actividad especialmente a la búsqueda, investigación y la recuperación de la ocarina como instrumento artesanal y tradición musical, actividad que incluye, desde hace dos años, la dirección de la Octava Musical, una formación de ocarinas que ha participado ya en varias actuaciones en Mallorca (Santa María del Camí y en Marratxí), en Catalunya y en Cantabria. Tiene instrumentos de su taller expuestos en el Centro Etnogràfico Fundación Joaquín Díaz de Valladolid y en el Museu d’Agost Centre d’Alfarería (Alicante).

masmallorca.es

33


Typisc‫ ה‬Produkte Die Okarina

Es handelt sich hierbei um ein Instrument mit einem schnabelförmigen Mundstück aus der Familie der Gefäßflöten. Das Labium dieser ovalen Tonflöte lenkt den Luftstrom seitlich auf die Pfeife. Sie enthält acht Löcher. Die moderne Geschichte der Okarina beginnt in jüngster Vergangenheit, in einem kleinen italienischen Dorf namens Budrio, zwanzig Kilometer von Bologna entfernt. Einer Legende zufolge spielt der Name des Instrumentes auf seine Ähnlichkeit mit einer Gans an. Die häufigste Form des Instrumentes, wie es heute benutzt wird, wurde Anfang des 19. Jahrhunderts von Giuseppe Donati, einem Bäcker aus diesem kleinen Ort, erfunden. Für die musikalische Welt der damaligen Zeit war die Einführung dieses “neuen” Instrumentes um 1853 ein bahnbrechender Erfolg. Donati selbst trat als Solist auf und wurde von einer Kapelle begleitet. Unter seinem Einfluss machten sich in der Umgebung vers-

34

chiedene Instrumentenbauer einen Namen, darunter Cesare Vicinelli. Cesare Vicinelli richtete 1887 seine Okarina-Werkstatt in der Calle Jovellanos in Palma ein und läutete damit den Beginn der OkarinaTradition auf Mallorca ein. Okarina-Fabriken gab es damals in Palma, Manacor, Buñola und in Pollensa. In den Kirchen nutzten Okarina-Kapellen die gute Akustik und gaben Konzerte zum Besten. Die mallorquinische Sammlung besteht aus Instrumenten sieben verschiedener Größen (von einer 10

cm langen Sopranflöte bis zu einem Kontrabass mit einer Länge von 35 cm). Das Museo de la Porcíncula von Palma beherbergt derzeit eine OkarinaSammlung.


más

Local Produce

allorca

The Ocarina This is an instrument of the globular flute family and has a beaked mouthpiece. It is egg-shaped, made out of clay and has a mouthpiece that joins the whistle to its side; there are eight finger holes. The more recent history of the ocarina can be traced to the Italian

village of Budrio, located some twenty kilometres from Bolonia. According to local legend, it is named after its resemblance to the head of a goose. The creator of the most common model and the one still in use today, was Giuseppe Donati, a baker who was born in this small village at the beginning of the nineteenth century. The introduction of this “new” instrument, in around 1853, was hugely successful in the music world at the time, and allowed Donati to become a full-time soloist, playing with other musicians. Under his watchful eye, several makers rose up within the region, including Cesare Vicinelli.

Cesare Vicinelli launched his own ocarina workshop in 1887 on Jovellanos Street in Palma de Mallorca, marking the beginning of Mallorca’s ocarina tradition. There were ocarina factories in Palma, Manacor, Buñola and Pollensa. There were ocarina groups that performed concerts in churches, for the acoustics. The Mallorcan range consists of 7 different sizes (from the 10cm soprano to the 35cm double-bass) Today there is a Mallorcan ocarina collection on display at the Porcíncula Museum in Palma.

masmallorca.es

35

®


Manacor – Ermita Betlem Faro Capdepera Porto Cristo

36


CICLORUTA: MANACOR – ERMITA BETLEM – FARO CAPDEPERA – PORTO CRISTO

Oci i Esport

RUTA: Manacor – Son Carrió – Son Servera – Artá – Ermita Betlem – Artá – Capdepera – Faro Cala Bona – Cala Millor – Porto Cristo – Manacor. Kms: 105,230 kms. Dificultad Media Puntos de interés. Artá **** Ermita de Betlem **** Capdepera **** Faro de Capdpera **** Cala Bona – Cala Millor *** Cuevas de Artá y Cuevas del Drach ****

DESCRIPCIÓN: Desde Manacor, tomamos la MA-4015 (Ronda del Puerto), siguiendo hacia la Avda. del Parc y tomando a la derecha la MA4021, dirección a Son Carrió, reducido núcleo de población, famoso por sus famosas “cocas”, tanto dulces como saladas. Desde esta población nos dirigimos hacia Son Servera por la MA-4023 y MA-V-403-6. Allí podremos visitar la iglesia de Sant Joan Bautista, construida a partir de una torre de defensa, así como las “cases de possesió” de Ca s’Hereu, interesante muestra de la arquitectura tradicional del pueblo. Salimos por la MA-4031 en dirección a Artá, donde destaca el recinto amurallado de San Salvador y su iglesia de estilo gótico.

Por la MA-3333 nos dirigimos por una preciosa ruta hacia la ermita de Betlem, levantada sobre las ruinas de una antigua alquería musulmana, con magníficas vistas sobre la bahía de Alcúdia. De regreso a Artá, tomamos la MA-15 hacia Capdepera y de allí al Faro del mismo nombre, punto más oriental de Mallorca, donde, en días despejados, podremos ver Menorca. En Capdepera, es obligada la visita a su castillo y núcleo antiguo. En mayo se celebra una Feria

Medieval muy interesante. Por la MA-4040 dirección Son Servera, coronando el Coll dels Vidriers (opción recomendada para evitar un túnel) y girando, a la izquierda, hacia el Port Nou, Cala Bona y Cala Millor. Por la MA-4023 llegaremos a Porto Cristo, donde están las famosas Cuevas del Drach. Salimos por la MA-4014 y MA4015 hacia Manacor (variante del camino de Son Mas de la Marina), llegando a nuestro punto de partida.

masmallorca.es

37


CICLORUTA: MANACOR - ERMITA BETLEM - FAR CAPDEPERA PORTO CRISTO

RUTA: Manacor - Són Carrió - Son Servera - Artà - Ermita Betlem - Artà - Capdepera - Far - Cala Bona - Cala Millor - Porto Cristo - Manacor. Kms: 105,230 kms. Dificultat : Mitja Punts d’interès: Artà (****) Ermita de Betlem (****) Capdepera (****) Far de Capdpera (****) Cala Bona - Cala Millor (***) Coves del Drach i d’Artà (****)

38

DESCRIPCIÓ Des de Manacor, prenem la MA.4015 (Ronda del Port), seguint cap a l’Av. del Parc i prenent a la dreta la MA.-4021, direcció a Son Carrió, reduït nucli de població, famós per les seves famoses “coques”, tant dolces com salades. Des d’aquesta població ens dirigim cap a Son Servera per la MA.-4023 i MA.-V-403-6. Allà podrem visitar l’església de Sant Joan Bautista, construïda a partir d’una torre de defensa, així com les “cases de possesió” de Ca s’Hereu, interessant mostra de l’arquitectura tradicional del poble. Sortim per la MA.-4031 en direcció a Artá, on destaca el recinte emmurallat de San Salvador i la seva església d’estil gòtic. Per la MA.-3333 ens dirigim per una preciosa ruta cap a l’ermita de Betlem, aixecada sobre les

ruïnes d’una antiga alqueria musulmana, amb magnífiques vistes sobre la badia d’Alcúdia. De tornada a Artá, prenem la MA.-15 cap a Capdepera i d’allà al Far del mateix nom, punt més oriental de Mallorca, on, en dies clars, podrem veure Menorca. A Capdepera, és obligada la visita al seu castell i nucli antic. El maig es celebra una Fira Medieval molt interessant. Per la MA.-4040 direcció Son Servera, coronant el Coll dels Vidriers (opció recomanada per evitar un túnel) i girant, a l’esquerra, cap al Port Nou, Cala Bona i Cala Millor. Per la DT.-4023 arribarem a Porto Cristo, on són les famoses Coves del Drach. Sortim per la DT.-4014 i DT.4015 cap a Manacor (variant del camí de Son Mas de la Marina), arribant al nostre punt de partida.


Fahrradtouren

CICLORUTA: MANACOR - ERMITA BETLEM FAR CAPDEPERA - PORTO CRISTO

ROUTE: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient – Alaró – Tofla – Lloseta – Inca - Sineu – Costitx Sencelles – Santa María – Pont d’Inca. Gesamtstrecke: 105,230 kms. chwierigkeitsgrad: Ein Halb Von Manacor aus nehmen wir die MA-4015 (Ronda del Puerto), fahren dann auf der Avenida del Parc weiter und biegen anschließend rechts auf die MA4021 in Richtung Son Carrió ab. Diese kleine Ortschaft ist für ihre salzigen und süßen Blechkuchen namens „Cocas“ bekannt. Von diesem Ort aus begeben wir uns nun auf der MA-4023 und der MA-V-403-6 nach Son Severa. Dort lohnt sich ein Besuch der Kirche St. Johannes des Täufers, welche aus einem Verteidigungsturm gebaut wurde. Auch die „cases de possesió“ von Ca s’Hereu sind ein interessantes Beispiel für die traditionelle Ar-

chitektur in diesem Dorf. Wir verlassen nun Son Severa über die MA-4031 in Richtung Artá, wo das von einer Stadtmauer umgebene San Salvador und eine gotische Kirche besichtigt werden können. Die MA-3333 führt uns nun auf einer wunderschönen Route zu der Wallfahrtskirche von Betlem, die auf den Ruinen eines ehemaligen maurischen Gemäuers errichtet wurde und einen herrlichen Blick auf die Bucht von Alcudia bietet. Auf dem Rückweg nach Artá fahren wir nun auf der MA-15 nach Capdepera und dann weiter zum gleichnamigen Leuchtturm, der sich am östlichsten Teil

von Mallorca befindet. Bei schönem Wetter kann man von hier aus Menorca sehen. Capdepera sollte man nicht verlassen ohne vorher die Burg und die Altstadt besichtigt zu haben. Im Mai findet hier ein eindrucksvoller mittelalterlicher Markt statt. Um die Fahrt durch den Tunnel zu vermeiden, empfehlen wir, auf der MA-4040 in Richtung Son Servera weiterzufahren und links zum Port Nou und den Buchten Cala Bona und Cala Millor abzubiegen. Über die MA-4023 gelangen wir zu den berühmten Höhlen Las Cuevas del Drach in Porto Cristo. Der Rückweg (eine Alternative zum Camino de Son Mas de la Marina) führt uns über die MA-4014 und die MA-4015 in Richtung Manacor und schließlich zu unserem Ausgangspunkt.

masmallorca.es

39


Cycle tourism R outes

CICLORUTA: MANACOR - ERMITA BETLEM FAR CAPDEPERA - PORTO CRISTO

ROUTE: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient Alaró – Tofla – Lloseta – Inca Sineu – Costitx – Sencelles Santa María – Pont d’Inca.

Length: 105,230 kms. Difficulty: moderate

DESCRIPTION From Manacor we take the MA-4015 (Ronda del Puerto) in order to continue on the Avenida del Parc, turn then right to the MA-4021 towards the little village Son Carrió, which is famous for its sweet and salty pastries called “Cocas”. From this village we head in the direction of Son Servera on the MA-4023 and on the MA-V-403-6. Once we arrive in the village, we can visit the church Sant Joan Bautista, which was built on

40

a defensive tower and the “cases de possesió” in Ca s’Hereu, an interesting example for the traditional architecture of this village. We now take the MA-4031 towards Artá, where the walled enclosure of San Salvador and its gothic church are worth a visit. We take the MA-3333 on a precious route towards the hermitage of Betlem, which was built on top of the ruins of an old Arabic farmstead, offering fantastic views on Alcudia bay. On our way back to Artá we

take the MA-15 towards Capdepera and from there continue towards the lighthouse with the same name. This is Mallorca’s most Eastern spot and on clear days one can see Menorca. In Capdepera it is highly recommended to visit the castle and the old city centre. In May, a very interesting medieval fair takes place here. Now we continue on the MA4040 towards Son Servera and after having reached the top of the Coll dels Vidriers (an alternative route in order to avoid the tunnel) we turn left to the Port Nou and the bays Cala Bona and Cala Millor. Finally we reach Porto Cristo on the MA-4023, where the famous caves Cuevas del Drach are located. We leave the village via the MA-4014 and the MA-4015 towards Manacor (an alternative route to Son Mas de la Marina) and then reach our point of departure.


Mallorca Edition # 1 - 2009

10 Rutas de Mallorca Editada por:

masmallorca.es

Suplemento a:

A partir del 27 de Febrero gratuita con tu ejemplar de Ciclismo a Fondo Colaboran:


Colom gavatxut mallorquí La definició apareix en el primer llibre de recopilació de Rases autòctones de Mallorca. Andreu Garcia ens parlava de dos tipus de Gavatxut, el de bec curt i el de bec llarg. Fa uns 10 anys, fruit d´un consens un grup de criadors han seleccionat el Gavatxut Balear amb una gran aceptació per part dels criadors de les Balears i d´altres indrets.

Colom gavatxut mallorquí Característiques És un colom de grandària mitjana tirant a petita, harmoniós i esvelt, de pit ample i un gavatx de mida normal i no gaire despenjat. Té les ales grosses i poderoses, el plomatge

Origen

és abundós. És un animal de caràcter nerviós i inquiet, àgil, lleuger i bon volador. El seu

És desconeix amb exactitud quin ti-

temperament és fogós i fort en els mascles, i

pus de coloms foren els avantpassats

molt gelós a les femelles. El seu pes oscil·la

del gavatxut balear, però tot fa pensar

entre els 400 i 450 grams. El cap és rodo-

que és una raça originària de les Illes

nenc, proporcionat al cos. L’ull està ben pro-

Balears, derivada probablement de en-

porcionat amb la grandària del cap, l’iris té un

creuaments de diverses races de co-

color vermell-cirera encès, brillant. Els ulls i

loms gavatxuts del litoral mediterrani

el seu rivet són molt importants per definir

amb races pròpies de les Illes.

la puresa del Gavatxut balear. Les carúncules nasals tenen forma triangular, de grandària

42


FAUNA I FLORA: Colom gavatxut mallorquí

PALOMA MALLORQUINA

ancho y un gabacho de tamaño normal y no

La definición aparece en el primer libro de

poderosas. El plumaje es abundoso. Es un

recopilación de Razas autóctonas de Mallor-

animal de carácter nervioso e inquieto, ágil,

ca. Andreu Garcia nos hablaba de dos tipos

ligero. Su temperamento es fogoso y fuerte

de esta paloma, el de pico corto y el de pico

en los machos, y muy celoso en las hembras.

largo. Hace unos 10 años, fruto de un consen-

Su peso oscila entre los 400 y 450 gramos.

so un grupo de criadores han seleccionado el

La cabeza es redondeada, proporcionada al

“Gavatxut Balear” con una gran aceptación

cuerpo. El ojo está bien proporcionado con

por parte de los criadores de las Baleares.

el tamaño de la cabeza, el iris tiene un color

Origen

muy descolgado. Tiene las alas grandes y

rojo cereza encendido, brillante. Los ojos y su ribete son muy importantes para definir la pu-

Se desconoce con exactitud qué tipo de

reza del “Gavatxut Balear”. Las carúnculas

palomas fueron los antepasados del “Gava-

nasales tienen forma triangular, de tamaño

txut Balear”, pero todo hace pensar que es

medio y de textura lisa y fina. El pico es cor-

una raza originaria de las Islas Baleares,

to, gordo y ligeramente curvado. El cuello es

derivada probablemente de cruces de diver-

corto y robusto, y el gabacho es de tamaño

sas razas de estas palomas del litoral me-

normal y ancho. El pecho es ancho y muscu-

diterráneo con razas propias de las Islas.

loso. Las alas son largas y un poco redondas

Características

en la punta. Las piernas son cortas y finas. Los colores que presenta el plumaje son po-

Es una paloma de tamaño medio tirante

cos, sin manchas. Los más apreciados son el

a pequeña, armonioso y esbelto, de pecho

azul, el azul salpicado, el melado, el negro.

Datos generales mitjana i de textura llisa i fina. El bec és curt,

La selección de esta paloma está orientada

gruixat i lleugerament corbat. El coll és curt

a la consecución de un “gavatxut” diferen-

i robust, i el gavatx és de grandària normal i

ciado de las otras razas. Su estándar ha sido

ample. El pit és ample i musculat. Les ales

aprobado recientemente por la Federación

són llargues. Les cames són curtes i fines.

Balear de Columbicultura y ratificado por la

Els colors que presenta el plomatge són pocs,

Federación Nacional.

sense taques. Els més apreciats són el blau, el blau esquitxat, el melat, el negre.

Dades generals La selecció del colom gavatxut balear està orientada a la consecució d’un “gavatxut” diferenciat de les altres races. El seu estàndard ha estat aprovat recentment per la Federació Balear de Columbicultura i ratificat per la Federació Nacional.

masmallorca.es

43


FAUNA UND PFLANZENWELT THE MALLORCAN PIGEON

Although it is hard to determine the ancestors of the “gavatxut balear”, it is very likely that this race originates from the Balearic Islands. It stems from crossings between different pigeon races from the Mediterranean coast and races from the islands. Characteristics

It is a middle sized pigeon with a broad chest, large wings and a thick plumage. This animal has a nervous

and restless character and is agile and light. The males have a fiery temperament, whilst the females tend to be jealous. They weigh about 450 gramm and have a short, strong and slightly curved beak. They have a short and robust neck, a broad and muscular chest, large wings and short, thin legs. Their blue, honey yellow, black and blue-sprinkled plumage is much appreciated for its beautiful colours.

DIE MALLORQUINISCHE TAUBE Über die Vorfahren der „Gavatxut Balear“ ist man sich uneinig: Sie scheint von einer Rasse der Balearen abzustammen und aus Kreuzungen zwischen verschiedenen Rassen an der Mittelmeerküste und auf den Inseln heimischen Taubenrassen hervorgegangen zu sein. Merkmale

Diese Taube von mittlerer Größe hat eine breite Brust, große Flügel und ein dichtes Federkleid. Das Tier wirkt unruhig und nervös, aber auch leicht und flink. Die Männchen ha-

44

ben ein hitziges Temperament, während die Weibchen sich oft eifersüchtig zeigen. Sie wiegen etwa 450 Gramm und haben einen kurzen, dicken und leicht gebogenen Schnabel. Der Hals ist kurz und kräftig, ihre

Brust breit und muskulös, die Flügel lang und die Beine kurz und dünn. Die mallorquinische Taube besitzt ein schönes Federkleid aus blauen, schwarzen, honiggelben oder blau gesprenkelten Federn.

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 cofib@wanadoo.es Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)


La Conselleria de Medi Ambient posa en marxa el nou centre de control del transport i la distribució de l’aigua de sa Costera Els recursos hídrics aportats per sa Costera són infiltrats actualment a l’aqüífer de s’Extremera, que funciona com a gran reserva i magatzem d’aigua a disposició de la Badia de Palma El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha visitat avui el nou centre de control del transport i distribució de

La Conselleria de Medi Ambient i “la Caixa” han posat en marxa un servei de neteja i manteniment del medi natural composat per persones amb risc d’exclusió sociolaboral El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, i el director de Banca Institucional de “la Caixa”, Antoni Llompart, han presentat avui una altra de les iniciatives conjuntes de la Conselleria de Medi Ambient i “la Caixa”, emmarcada en el conveni de col·laboració subscrit entre ambdues institucions. Es tracta del nou servei de

l’aigua de sa Costera. Aquest centre controla tot el sistema: impulsions, automatismes, vàlvules d’obertura i tancament, derivacions a Sóller, Fornalutx, Bunyola, Palmanyola i l’aqüífer de s’Extremera, les lectures dels comptadors i dels nivells dels dipòsits i dels pous de s’Extremera. La Font de sa Costera ha aportat en aquests darrers dies fins a 200.000 metres cúbics diaris d’aigua. D’aquest volum d’aigua, la connexió entre sa Costera i Palma en pot recollir i canalitzar 120.000 metres cúbics diaris. Aquesta dada suposa una vegada i mitja la mitjana de consum dia-

ri d’aigua a Palma durant els mesos d’hivern. La resta de l’aigua que no es pot recollir i canalitzar serveix com a cabal ecològic per al manteniment de l’equilibri natural de la zona de sa Costera. S’ha pogut prescindir temporalment del servei de la dessaladora de la Badia de Palma. La Conselleria de Medi Ambient té previst un projecte per fer arribar a municipis del Llevant i el Migjorn de l’Illa.

neteja i manteniment del medi natural composat per persones amb risc d’exclusió sociolaboral, en aquest cas per persones acollides a les entitats Amadip. Esment, Fundació Deixalles i Projecte Home, que treballen amb discapacitats psíquics i físics, i drogodependents. Tomeu Català i Joan Manel Quetglas, president i director general de Projecte Home; Josep Quert, director de Amadip.Esment; i Antoni Galindo, gerent de la Fundació Deixalles Calvià, han assistit avui a la presentació. “La Caixa” ha finançat el servei amb una inversió de 60.000 euros.

S’ha posat en marxa un projecte pilot amb 24 persones fent-hi feina. L’any que ve, podrien afegir-s’hi altres col·lectius com persones aturades de llarga durada o persones maltractades. El servei ha actuat i actua a finques públiques del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, del Parc Natural de Llevant, del Parc Natural de Mondragó i del Parc Natural de s’Albufera. Els quatre són espais naturals protegits de Mallorca.

45


Polypodium vulgare L. - Familia: Polypodiaceae

- Formas vitales: Geófito

- Género: Polypodium

- Usos y propiedades: Medicinal

- Distribución General: Mediterránea

- Nombre común en castellano:

- Hábitat: Paredes, muros, peñascos y

Polipodio

troncos secos, en zonas sombrías

- Nombre común en catalán: Polipodi.

Característiques: És bastant fàcil trobar aquesta falguera colonitzant fissures de les roques o entre les pedres de les parets seques, a llocs ombrívols i humits. És molt fàcil de reconèixer pels seus lòbuls lineals que es van fent més petits de baix cap a dalt, quan està fèrtil té l’anvers de cada lòbul cobert de sorus de color taronja disposats en dues files paral·leles. Aquesta espècie és perenne, però renova les fulles cada any, queden seques al final de la primavera.

Characteristics:

más

It’s relatively easy to find this fern colonizing the rock fissures or between the stones of a drywall, although with a shady and wet aspect. It is also very easy to recognize this palnt by its linear lobed leave, which become

info.

46

http://herbarivirtual.uib.es

smaller as you go from below to the top, when fertile, the obverse of each lobule are lined with orange coloured sori in two parallel lines. This species is perennial, but renews its leaves each year, as they dry out at the end of the spring.


más

Fauna i flora

allorca

®

Características: Este helecho es bastante fácil de encontrar colonizando las fisuras de rocas o entre las piedras de las paredes secas, en zonas sombrías y húmedas. Es muy fácil de reconocer por sus lóbulos lineales que se van haciendo más pequeños de abajo a arriba; cuando está fértil tiene el envés del lóbulo cubierto de soros de color naranja dispuestos en dos filas paralelas. Esta especie es perenne, pero renueva las hojas cada año, se vuelven secas al final de la primavera.

Merkmale: Dieser Farn ist leicht zu finden. Er siedelt sich in Felsspalten und trockenen Felswänden in schattigen und feuchten Gebieten an. Die Pflanze kann leicht an ihren gerade angeordneten Blättern erkannt werden, die

nach unten hin kleiner werden. Während ihrer fruchtbaren Zeit ist die Rückseite jedes Blattes von Zweierreihen mit orangen Sori bedeckt. Diese mehrjährige Pflanze erneuert ihre Blätter, die im Frühling austrocknen, einmal pro Jahr.

masmallorca.es

47


masmallorca.es

Publica tu anuncio aquĂ­ y lo verĂĄn miles de personas


masmallorca.es

masmallorca.es


Más Mallorca - Mallorca's Magazine - Mallorca Magazin  

Mallorca tourist magazine: cycling, hiking, ecotourism, gastronomy and more. Edition in English, German, Catalan and Spanish. Target audienc...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you