Cançó de la sal Dels límits del meu mar, sobre el llençol d’amor, tan infinit, que l’aigua empara; entre dofins sagrats, entre la calma tibada del cel dins el meu cor... Ancoren lentament, sempre al meu port, les barques de la sal i de la vida; i en la blavor dels cingles que respiren... I fan més dens l’antic recer del goig. Sento ara jo pures totes les vides, com bots flotants, sobre l’alè del món, sobre l’alè del món. Sortits de cada llar, amb l’aire nou, homes, dones i infants obren la prima esperança de poble amb un somriure. I mentre van collint el seu tresor, puc seguir el pas daurat de tots els bous quan, or endins, a l’Alfolí s’enfilen; i en el seu rastre perdut, i en l’adormida fragància dels cossos i dels sons,
5
sento ara jo pures totes les vides com bots flotants sobre l’alè del món, sobre l’alè del món.
FOTO: JOSEP ESQUIROL. ARXIU HISTÒRIC DE L’ESCALA
Lletra: Jordi Bilbeny Música: Josep Tero Creada el 1997 per a la primera Festa de la Sal
21 de setembre 2013 • Platja de l’Escala (Alt Empordà - Catalunya)