Marta Cabanes Martínez Les obres doblades es situen per definició en països estrangers i no resulta creïble que un policia de Los Angeles descrigui un delinqüent dient que és alt com un sant Pau, perquè l'espectador sap que això només ho diem els catalans. En canvi, si el policia diu alt com una torre, es manté la noció de credibilitat. S'ha de remarcar el gran perill que representa la traducció literal. La pressa i la inexperiència donen textos d'una pobresa expressiva que es concreta en calcs respecte a la llengua d'origen, o bé en la repetició i fins i tot l'abús d'unes determinades construccions. Les obres britàniques i italianes presenten a vegades diferències dialectals entre els personatges. No es poden traduir buscant equivalents entre els diversos dialectes catalans perquè no tenen les connotacions sociolingüístiques dels d'aquells països.
Ilustración 1: Doblatge i subtitulació
2.La subtitulació
P
er a un gran nombre de discapacitats auditius, els subtítols són imprescindibles per a poder comprendre els programes televisius i les pel·lícules. La falta de subtítols en notícies, debats, esdeveniments esportius i programes d'entreteniment contribuïx que les persones amb discapacitat auditiva s'assenten aïllades socialment. La subtitulació.a diferència, els permet estar al mateix nivell que les altres persones, proporcionant-los accés a la informació que tots necesitamos.La majoria de les cadenes de televisió proporcionen subtítols encara de forma limitada No obstant això, en els últims anys este tema ha suscitat molt interés i ha rebut una atenció especial, tant als Estats Units com a Europa.
4