Issuu on Google+

La Traducci贸 Al Cinema


Marta Cabanes Martínez

✗ Índex de contingut 1.Doblatge............................................................................................................................................3 2.La subtitulació...................................................................................................................................4 3.Història de la traducció .....................................................................................................................5 4.Tipus de traducció .............................................................................................................................8 a)Traducció intralingüística.............................................................................................................8 b)Traducció interlingüistica.............................................................................................................8 c)Traducció intrasemiòtica...............................................................................................................8 d)Traducció intersemiòtica..............................................................................................................8 5.La traducció cinematogràfica a Catalunya........................................................................................9 6.Bibliografía......................................................................................................................................10

2


La Traducció al Cinema

1.Doblatge

E

n doblatge és imprescindible situar-se en l'especifitat del llenguatge oral, amb la seva organització gramatical diferent del llenguatge escrit, però també tenint present que no és un oral espontani sinó que ha estat elaborat prèviament per un guionista i que s'ha hagut de traduir segons unes convencions. És, doncs, un discurs col·loquial que no ha estat pensat en català i que ha de participar de les referències de cultures diferents.Per tot això, no hi caben certs recursos d'expressió que serien exclusius de la producció pròpia (com, per exemple, telenovel·les, concursos, programes d'humor o juvenils). Treballar amb textos doblats demana tenir ben clares les situacions comunicatives que van sorgint per poder adequar els registres de personatges i narradors. No es pot usar el mateix tipus de llenguatge en un film de l'oest que en un de policíac. La forma de parlar de cada personatge és diversa i està determinada pel context històric i social, el seu caràcter i les situacions emocionals que va travessant. Els textos doblats s'agrupen en dos gèneres específics: la conversació exigeix una articulació tensa.a i la descripció. El primer, àmpliament majoritari, correspon als films i sèries de ficció, i el segon, als documentals. Per la seva temàtica especialitzada i el seu tractament divulgatiu, el documental demana un lèxic precís i una construcció sintàctica basada en l'ordre gramatical dels elements de l'oració i l'ús adequat de connectors per construir frases. La ficció, en canvi, requereix una adaptació particular de les característiques de la modalitat oral.En l'obra audiovisual el text està subordinat a la imatge. No es pot començar cap tractament lingüístic sense haver visionat íntegrament l'obra i haver-ne percebut l'abundosa informació extralingüística que proporciona.És una estructura tancada on cada element s'explica en funció dels altres i determinades distincions que fa la normativa sobre la llengua escrita amb l'objectiu d'evitar confusions hi perden sentit a causa de la presència d'un context extraordinàriament ric. La traducció per al doblatge està sotmesa a una restricció que no té la traducció literària i és que l'espai físic del text està condicionat per la durada en temps real dels diàlegs. Si un doblatge no és creïble, resultarà ridícul o pesat.Per començar, credibilitat no vol dir reproducció exacta. No es tracta que una dama victoriana hagi de parlar exactament com ho faria una aristòcrata catalana de l'època ni que l'adolescent nordamericà que estudia a l'institut parli exactament com un adolescent català actual. Si es fes així, bona part del públic es quedaria sense entendre parts de les seves intervencions. No tothom té el mateix domini d'història de la llengua o del canviant argot juvenil. Quan s'ha de traduir una festivitat, eina, menjar, roba, etc. característics que no tenen traducció establerta s'ha de fer els possibles per no deixar-ho en original. 3


Marta Cabanes Martínez Les obres doblades es situen per definició en països estrangers i no resulta creïble que un policia de Los Angeles descrigui un delinqüent dient que és alt com un sant Pau, perquè l'espectador sap que això només ho diem els catalans. En canvi, si el policia diu alt com una torre, es manté la noció de credibilitat. S'ha de remarcar el gran perill que representa la traducció literal. La pressa i la inexperiència donen textos d'una pobresa expressiva que es concreta en calcs respecte a la llengua d'origen, o bé en la repetició i fins i tot l'abús d'unes determinades construccions. Les obres britàniques i italianes presenten a vegades diferències dialectals entre els personatges. No es poden traduir buscant equivalents entre els diversos dialectes catalans perquè no tenen les connotacions sociolingüístiques dels d'aquells països.

Ilustración 1: Doblatge i subtitulació

2.La subtitulació

P

er a un gran nombre de discapacitats auditius, els subtítols són imprescindibles per a poder comprendre els programes televisius i les pel·lícules. La falta de subtítols en notícies, debats, esdeveniments esportius i programes d'entreteniment contribuïx que les persones amb discapacitat auditiva s'assenten aïllades socialment. La subtitulació.a diferència, els permet estar al mateix nivell que les altres persones, proporcionant-los accés a la informació que tots necesitamos.La majoria de les cadenes de televisió proporcionen subtítols encara de forma limitada No obstant això, en els últims anys este tema ha suscitat molt interés i ha rebut una atenció especial, tant als Estats Units com a Europa.

4


La Traducció al Cinema

Ilustración 2: Subtitulació La subtitulació pot donar-se en forma de simples subtítols, limitat exclusivament a escriure allò que s'ha parlat, o subtítols més complexos, en els que s'inclouen descripcions dels sons de fons,". En alguns països, no es distingix entre estos dos tipus de subtitulació, la primera es coneix per subtitulació i la segona es denomina 'closed caption'."Algunes cadenes de televisió oferixen subtítols en temps real en emissions en directe d'esdeveniments o espectacles, com per exemple els programes de notícies o esdeveniments esportius. La transcripció de subtítols en temps real és molt estressant i una tasca per a un especialista." A més de la televisió en directe, la subtitulació en temps real és també molt útil en altres contextos. S'utilitza també en les sales de jutjat, on els advocats amb discapacitat auditiva poden llegir en una pantalla la transcripció del testimoni i altres processos de forma instantània. Moltes cadenes de televisió proporcionen subtítols en certs programes com una opció més per als televidents . Els subtítols, que apareixen en la pantalla, transcriuen el diàleg, de la mateixa manera que els subtítols que s'usen en la versió original de pel·lícules que estan en un altre idioma, apareixent els textos en la franja inferior de la pantalla com es pot veure en la Subtitulació. Este tipus de subtítols, no obstant això, solen no tindre informació necessària per a una persona amb incapacitat auditiva. La subtitulació 'closed caption' proporciona informació addicional. Els subtítols que es posen en la part inferior de la pantalla s'usen perquè persones amb audició normal puguen entendre una pel·lícula o programa en un altre idioma, traduint el llenguatge parlat. .La subtitulació (close caption) és més complexa.. La subtitulació (close caption) és una tècnica que utilitza textos visuals per a descriure el diàleg, el soroll de fons, i els efectes de so dels programes televisius .

5


Marta Cabanes Martínez En este tipus de subtitulació les paraules parlades, les descripcions del soroll de fons i efectes de so apareixen en diferents etiquetes en distintes parts de la pantalla . Proporciona un vincle de vital importància amb les notícies, entreteniment i informació per als televidents sords o amb problemes auditius, permetent que formen part del corrent cultural de la societat.

3.Història de la traducció

P

artim de l'any 1976, any en què estan vigents les 'Noves normes de qualificació', que encara suposen una censura explícita .L'11 de novembre de 1977 queda abolida la censura oficial, encara que sospitem que com qualsevol altre òrgan burocràtic continua funcionant algun temps més En este període de finals dels setanta es produïx una autèntica invasió de pel·lícules mai abans exhibides per motius de 'perillositat" ”. Al mateix temps, es reposen en sales multitud de títols estrenats durant el franquisme amb talls i manipulacions i ara ja exhibits en les seues versions íntegres En esta època de 'Transició' es liberalitzen les importacions i només en 1980 es torna a la mesura proteccionista de quota de distribució o permisos de doblatge. El cine espanyol encara obté bones recaptacions i el nivell de producció és prou elevat. No obstant això, tal situació és fictícia, ja que els 100 títols anuals es veuen nodrits en insòlit percentatge per multitud de films de contingut eròtic o ultraviolent que porten el famós anagrama 'S'. . Si quelcom podem afirmar del període 1975- 1985, després de quasi 40 anys de franquisme, és el predomini indiscutible del cine nord-americà i doblegat, tot i que encara no tan aclaparador com en els noranta L'arribada del PSOE al govern (1982) i de Pilar Miró a la Direcció General de Cinematografia (1983) intenta frenar esta 'colonización'. El resultat, llavors, va ser una disminució de la producció i recaptacions del cine nacional i un augment continuat del cine doblegat de Hollywood. En paral·lel a l'estudi del context d'arribada del material audiovisual i cinematogràfic d'este període, tasca duta a terme en treballs previs (Serrano 2000), hem anat avançant en la confecció del catàleg de textos que poden ser objecte d'estudi. Campos d'enorme rellevància són el títol meta i el títol original, que identifiquen els parells de TM-TO, l'any de producció, la nacionalitat , així com els propis de la recepció espanyola: data d'autorització, data d'estrena, versió de l'exhibició , distribuïdora, qualificació per edats, etc Deixem un camp per a les possibles reposicions o reestrenes que eixos textos poden haver tingut, i incloem un camp d'espectadors, important per a conéixer l'acceptació i implantació dels textos al nostre país.

6


La Traducció al Cinema Una vegada finalitzat el catàleg (siempre de mode parcial), que en principi inclourà més de 2000 fitxes de textos cinematogràfics anglés-espanyol en el període, serà interessant -és el que estem fent- realitzar un estudi estadístic del mateix. L'objectiu és obtindre regularitats que permeten apuntar generalitzacions exactes i exhaustives sobre el producte cinematogràfic traduït a Espanya després de la mort de Franco. Les hipòtesis que manegem són, entre altres que: Un porcentaje muy alto de los filmes exhibidos y traducidos en España durante el período son de nacionalidad norteamericana (sobre un 50%), La gran mayoría ha conocido únicamente una versión doblada al castellano. Abundan en el período los estrenos de filmes producidos muchos años antes y no exhibidos por la censura. Muchas fichas pertenecen a reposiciones de textos previamente estrenados durante la dictadura Las calificaciones por edades tienden a ser muy restrictivas durante la “Transición”, y poco a poco se van normalizando. La mayoría de las distribuidoras son filiales de las productoras norteamericanas en España, lo que explica hasta cierto punto el predominio de importaciones de este país, y un largo etcétera. Lo más pertinente, ya que hablamos de estudios descriptivos, es analizar lo que hay, los datos que tenemos, sin juicios apriorísticos, sin imponernos limitaciones. Sólo una recomendable exactitud en los datos finales será significativa en posteriores explicaciones o predicciones. De igual forma, el catálogo puede muy bien ilustrarnos sobre cuáles pueden ser los textos más interesantes de analizar, pues en los campos está la pequeña historia de cada uno de ellos en nuestro país. Teniendo en cuenta que se sale de muchos años de dictadura y censura oficial, será conveniente examinar qué ha sido de las películas prohibidas que luego sí se han traducido, cómo se han traducido, por qué se han traducido así, etc. . El predominio de la imagen (no olvidemos que el cine se define como el arte de las imágenes en movimiento) sobre “lo verbal” es irrefutable: sin diálogos hay cine, pero sin imágenes lo que tenemos son “dramas radiofónicos”. Por tanto, cuando hablamos de traducción de textos cinematográficos asumimos que lo que se traduce “no es todo el texto”, sino sólo los signos verbales acústicos (Delabastita 1990) o el sub-texto verbal (Chaume 1997). Es decir, dentro de los textos cinematográficos únicamente se traduce el elemento secundario.Sin embargo, no podemos olvidar que la tendencia de los últimos años en este campo es ampliar las miras de los estudios: así, dentro de la disciplina de la TAV se han escrito trabajos sobre cuestiones como “los elementos no verbales” (predominantes en estos textos), fenómenos como las “adaptaciones”, los “remakes” y las seudotraducciones. En otras palabras, ya no se habla tanto de la traducción lineal entre textos y entre lenguas (y culturas) como de “traducción”, en un sentido más amplio, entre modos de representación, medios, etc.

7


Marta Cabanes Martínez

4.Tipus de traducció

s

on los cuatro tipos de traducción que encontramos en el cine, y que ilustran claramente lo que ocurre encualquier otro sistema semiótico:

a)

Traducció intralingüística

En primer lugar, podemos hablar de la traducción intralingüística, es decir, la traducción de los textos producidos en una lengua natural específica en la versión original de una película a los diversos idiolectos o versiones idiosincráticas de una misma lengua natural. Estas diferencias son evidentes en el doblaje de las películas para niños, pues el sentido del humor y los giros lingüísticos son específicos de cada comunidad lingüística. Así, en el menú de los discos digitales (dvd) encontramos las opciones de diversas versiones de doblaje, generalmente del inglés al español. Las principales opciones son: español argentino, español mexicano y español neutro. Cada una de estas versiones (del español al español) son formas de traducir el sentido del humor en versiones vernaculares de cada comunidad idiolectal, todas ellas en español, y de las que depende la efectividad comunicativa de cada texto.

b)

Traducció interlingüistica

En segundo lugar, podemos hablar de la traducción interlingüística, que en el caso del cine se puede observar en la subtitulación (única) de un idioma a otro. Al desaparecer las variantes suprasegmentales, como la entonación de un idiolecto regional, la entonación que da sentido a la ironía, y otros indicadores culturales y estilísticos, la subtitulación tiende a ser neutral, y el espectador se ve obligado a reconocer otros códigos, como la entonación de los diálogos en el idioma original, y los otros indicadores proxémicos y culturales que se proyectan sobre la pantalla.

c)

Traducció intrasemiòtica 8


La Traducció al Cinema El tercer tipo de traducción es la traducción intrasemiótica, que adopta las docenas de estrategias de la intertextualidad, como es el caso de la citación textual, la alusión, la parodia y muchas otras. Aquí propongo estudiar a las múltiples formas de la repetición precisamente como formas de traducción intrasemiótica, y por lo tanto, como otras tantas formas de intertextualidad. Sin duda éste es el terreno de mayor desarrollo en el cine contemporáneo, y el más estudiado. Tan sólo recordemos el notable caso, a partir de la década de 1990, del NeoNoir, que es el nombre que se ha dado a las nuevas versiones de las películas policiacas producidas en la década de 1940, conocidas como Film Noir.

d)

Traducció intersemiòtica

Por último, podemos mencionar las formas de traducción intersemiótica, que en el cine consisten en la extrapolación de algunos principios formales de un sistema semiótico (por ejemplo,el principio cubista de la pintura abstracta en Picasso) a otro sistema semiótico (por ejemplo, la utilización de este mismo principio en el montaje del cine de Eisenstein) Uno de los terrenos más atractivos para el estudio de estas extrapolaciones semióticas es la existencia de las numerosas traducciones que se han hecho al cine de las piezas teatrales de William Shakespeare, lo cual mantiene una nutrida industria académica especializada sobre la materia .

9


Marta Cabanes Martínez

5.La traducció cinematogràfica a Catalunya

A

mb la introducció del so al cinema, les empreses del móncinematogràfic inverteixen molts recursos per instaurar les seves estratègies lingüístiques segons la composició sociolingüística i elrègim de llibertats de cada país. Els governs totalitaris europeus del segle XX imposen en molts casos la modalitat i la llengua de traducció de les pel·lícules com a forma de control social i manipulació ideològica. La transició cap a la democràcia i el capitalisme de la majoria d’estats que havien estat sota règims totalitaris comporta lacreació de mesures per restablir els usos de les llengües pròpies i oficials (ex. Estònia, Letònia, Lituània).També les pràctiques cinematogràfiques d’altres països democràtics amb llengües comparables mostren un ús normal i generalitzat d’aquestes llengües (ex. Quebec, Suïssa i Dinamarca)En el cas de l’estat espanyol, els ciutadans catalans encara no tenen garantit aquest dret. Com podem veure en la Ilustración 4: Tabla

A l’Estat espanyol, la dictadura de Franco imposa aquest tipus de censura al cinema també com a estratègia efectiva de repressió cultural i lingüística interna Aquesta prohibició sobre el català es manté durant 34 anys.

Ilustración 3: Pel·lícula en Català

10


La Traducció al Cinema A excepció del què fan altres països amb llengües comparables al català,l’estat espanyol no ha establert cap llei o mesura política que doni la cobertura que necessita el català al cinema per poder garantir els drets lingüístics dels espectadors en el territori on és llengua oficial. Ús de llengües oficials comparables al català en el doblatge/subtitulat de les pel·lícules no nacionals:

Ilustración 4: Tabla 1

1Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de El català, llengua d’Europa, editat per la Generalitat de Catalunya (2007); la informació continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry de Media Consulting Group-Peacefulfish, novembre 2007 i respostes donades a la

11


Marta Cabanes Martínez

Ilustración 5: Cartell

6.Bibliografía 1. http://www.vives.org/pdf/setam/Serrano.PDF 2. http://www.vives.org/pdf/setam/Gutierre.PDF 3. http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/104/10416106.pdf 4. http://www.ugr.es/~rasensio/docs/Espectador_y_TAV.pdf 5. http://spanish.hear-it.org/page.dsp?page=2806 6. http://esadir.cat/traducidoblatge 7. http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1542/PPT_CINEMA.pdf

12


Traducció al cinema