Issuu on Google+

Girar la regional cap enfora  Una regional amb un rol definit, més política, més generadora de discurs, més propera a les seccions locals i comarcals.

 Una organització oberta, connectada a la gent i a la seva societat, flexible i dinàmica.

 Un discurs que parli des de Girona i de Girona, que aporti al context nacional però que també defensi la singularitat del nostre territori i de la nostra gent.

 Un pla de treball sostingut en el temps, amb objectius clars, que sigui avaluat permanentment.

 Un horitzó irrenunciable: el municipalisme.


1.- L'IMPRESCINDIBLE CANVI ORGANITZATIU . 1.1. Recapitalitzar políticament les seccions locals La SL és, i ha de ser, l'instrument de més proximitat de la Regional, el que millor contacti amb la societat i prengui el pols dels seus canvis, dels seus problemes. La SL avui és un mecanisme endogàmic, una campana de vidre on el que es parla i el que es debat sovint no surt a la superfície i sovint res té a veure amb el carrer. A més, la SL quan surt enfora sovint ho fa com una projecció d'aquesta endogàmia: fomentant actes i litúrgies de consum intern. Cal canviar tot això. Cal fer de la SL un espai de relació permanent amb la gent de fora. Fent que sigui habitual la participació de simpatitzants, d'amics, de gent propera o de gent que l'únic que té en comú amb nosaltres és que participa activament en el teixit social de la nostra localitat. Davant la SL compacta que tenim avui cal anar a un S.L difusa on els seus membres treballin activament en la xarxa social i estiguin presents als barris, a la vida associativa, etc. Per això ens convindrà una major formació política del militant com a agent actiu i, a la vegada, fer des de la Regional un seguiment de la feina que s'engegi. Es molt determinant el paper que les SL han de tenir en la reconstrucció del nostre mapa municipalista a les ciutats grans i mitjanes. Canviar la rigidesa de l'organigrama de les SL i crear, en les ciutats grans, uns responsables de barri que s'encarreguin d'acostar-nos les diferents realitats territorials i, a la vegada, projectar el nostre missatge en aquelles realitats. Transferència de coneixement, d'experiències i de logística entre SL. Les SL s'han d'ajudar des d'un principi de mutualitat. Cal que aquelles experiències que han funcionant en determinades SL puguin ser explicades i ser conegudes pels militants d'altres llocs. Cal que el coneixement pugui transmetre's i implementar-se en altres realitats. Fins i tot cal pensar en compartir recursos logístics entre les diferents SL i aquí pot tenir un paper clau la pròpia comarcal. 1.2. Unes sectorials permeables L'esquema de les sectorials participa dels mateixos defectes que el funcionament de la S.L. Es a dir l'endogàmia. Les sectorials acaben fracassant perquè no renoven el discurs ja que són els mateixos de sempre que tracten els temes, i per tant, el discurs l'únic que fa és donar voltes sobre si mateix. Cal trencar aquesta inèrcia i possibilitar que a les sectorials participi gent propera o no al projecte però que tingui coses interessants a dir entorn al debat que s'enceti. Cal també una major connexió entre el grup parlamentari i les sectorials a fi que els debats i les aportacions d'aquestes puguin posteriorment ser presents en el treball parlamentari.


1.3. La regional: una enorme xarxa social Utilitzar les xarxes socials per construir un espai de comunicació, àgil i informal, amb el conjunt de la militància més activa. Per això caldrà que la xarxa estigui permanentment dinamitzada en comentaris, consignes, notícies i documents. Una xarxa on es permetés també votacions o deliberacions sobre qüestions polítiques de rellevància. Això ens permetria també augmentar el rol del militant, fer que aquest se senti clau en la marxa de la nostra organització. 1.4. Unes comarcals redefinides. La comarcal ha de treballar com una intersecció de les S.L. En aquest sentit pot esdevenir el lloc preferent per convertir la formació en la clau de volta d'aquests quatre anys. Formació política i formació en habilitats que ens seran necessàries per afrontar la nostra estratègia. Formació de quadres municipalistes i de quadres polítics. També ha de fomentar la relació entre les diferents seccions locals per l'intercanvi de coneixement i de recursos logístics. A la vegada ha de crear un equip municipalista que, amb temps, faci un treball de capta i de formació de possibles candidatures. Treballar en subàrees territorials en aquelles comarques que per la seva extensió i la seva complexitat així ho requereix. 1.5. La Federació Regional: Central de Recursos Cap grup municipal s’ha de sentir sol i desatès. Esquerra ha de donar resposta i servei sempre als seus representants. En aquests moments, no es gens senzill que hi hagi gent que opten per “donar la cara” per ERC. Així doncs, més que mai, hem de ajudar a tota la nostra gent. Això significa una part de suport anímic (i això no és balder), però sobretot poder donar resposta tècnica i professional als grups municipals. Ens caldrà reactivar la “cartera de serveis” que inclou qualsevol aspecte bàsic per a la tasca dels nostres grups municipals (comunicació, assessorament legal, urbanístic, tècnic, etc.).

1.6. Noves fòrmules de relació. Probablement aquest serà l’àmbit que ens plantejarà més reptes en el futur més immediat. No tan sols perquè hem de treballar per arribar als nivells de militància del 2003 (des d’un punt de vista quantitatiu aquest seria el gran objectiu) sinó i sobretot, perquè haurem de trobar noves fórmules de relació amb el partit que vagin més enllà d’aquest sistema decimonònic que és l’afiliació amb quota i carnet.


1.7. Model d’afiliació. Hem avançat en molts altres camps, però poc en aquest. Avui ens calen sistemes més flexibles, més canviants i moldejables tal i com és la societat del S. XXI. El model clàssic d’afiliació partidista pressuposa que el membre d’un partit comparteixi amb aquest tota la seva cosmovisió. Ara bé, avui per avui això és complicat. HI haurà gent qui compartirà una part del nostre ideari i prou, que voldrà participar tan sols d’un àmbit temàtic o bé que voldrà formar part únicament del projecte local i no anar més enllà.

2.- LA DEFINICIÓ D'UN NOU DISCURS. En aquests 4 anys, la Regional s'ha limitat a propagar el discurs polític nacional sense cap aportació rellevant. S'ha de canviar aquesta inèrcia. I s'ha de construir un discurs propi, arrelat als nostres territoris. I a la vegada, fer aportacions novedoses que enriqueixin el discurs nacional. Cal augmentar el pes polític de la Regional i en això és fonamental el bastir un discurs potent que respongui a les necessitats dels nous temps. La Nova Esquerra té clar que ha d’aprofundir en el republicanisme com a pilar bàsic del nostre ideari. En temps de confusió social, crisi econòmica i descrèdit de la política partidista és primordial que ens erigim com a partit polític que té com a fonaments de la seva actuació política l’honestedat, l’ètica, el més escrupolós respecte per la cosa pública i la igualtat.

2.1. Els valors republicans. Els valors republicans no són cap anècdota ni cap rampoina del passat. Al contrari, han de ser un dels eixos del nostre discurs i la nostra actuació. No en va, aquest és un element que dóna la màxima credibilitat i seriositat als altres grans pilars de la nostra ideologia:  Independentisme  Justícia social. Discurs anti-crisi.

És més, com dèiem, en aquests moments el republicanisme (en el sentit de defensa de la bona praxis política) lliga clarament amb les esperances de la gent i pot donar respostes als que dubten i s’indignen. Està clar que aquesta feina no és exclusiva de la Federació Regional. Es un plantejament global i que cal impregnar a totes les esferes del partit (més del que s’ha fet fins ara), però nosaltres al nostre nivell i d’acord amb les nostres possibilitat l’hem d’aplicar fins a les


darreres conseqüències i en qualsevol cas, s’ha de difondre a l’electorat.

2.2. Gironitzar el discurs Cal teixir un discurs que parli del nostre territori més immediat. I que aquest discurs se'l facin seu tots els nivells organitzatius i totes les instàncies de poder on estem representats. Un discurs amb el qual els nostres parlamentaris puguin canalitzar la seu veu a les institucions i que, posteriorment, els electors el reconeguin en els temps electorals. El discurs gironí dotarà d'una major coherència el nostre treball organitzatiu i polític i, a la vegada, ens ajudarà amb més precisió en l'objectiu de connectar millor amb les ciutats grans i mitjanes.

3.- UNA ESTRATÈGIA DE RECONSTRUCCIÓ, UNA ESTRATÈGIA D'IMPULS. 3.1. El municipalisme ha de tornar a ser el nostre eix d'actuació. Evidentment perquè uns bons resultats a les eleccions locals també comporten bona representació en les institucions supralocals de base municipal (Consells Comarcals i Diputació). Però més enllà d'això, que podríem considerar un objectiu conjuntural, estem convençuts que cal fer un esforç en aquesta línia per assegurar dos elements essencials per al creixement del projecte: a) La consolidació d'una base electoral repartida territorialment. b) Un gruix important d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que constitueixen una reserva de quadres positiva i necessària per nodrir altres càrrecs institucionals i/o interns. 3.2. Nou impuls a la Secretaria de Política Municipal Per assegurar el que exposem cal saber crear una Secretaria de Política Municipal potent, i molt ben estructurada. No es tracta, solament, de nombrar un Secretari o Secretaria atorgant-li tota la responsabilitat en aquest camp. En aquest àmbit -més que en cap altra- caldrà crear una xarxa ben repartida al territori


que treballi per objectius concrets i que impliqui els càrrecs supralocals (Diputats, Consellers Comarcals, etc.). 3.3. Pla de Reconstrucció i Implantació urbana Els pitjors resultats (això és fonamental que ho reconeixem) els hem viscut a les ciutats grans i algunes de les mitjanes. Està clar doncs, on ens caldrà aprofundir més. Haurem de definir i implantar plans d'actuació concrets per cada ciutat conjuntament amb les seccions locals respectives. Es per aquesta intensa necessitat però alhora assumint que la realitat urbana no és la mateixa -per molts factors- que en els pobles petits que proposem crear l'àrea de treball específica d'implantació urbana. Caldrà doncs un pla de reconstrucció pels 30 municipis de més de 5000 habitans, un pla que fixi uns objectius avaluables any a any i que busqui la incorporació en el projecte de nova gent. A la vegada, caldrà veure quina estratègia seguim en aquells municipis on hem quedat fora i hem estat substituits per altres forces.


Programa Josep Maria Rufí a la Regional d'ERC Girona