Page 1

Nº 174 Mayo Maig May 2011

Niza

La capital de la Riviera Francesa Nice, the capital of the French Riviera

São Paulo

con Pasqual Maragall Nuestro embajador nos descubre el motor económico de América del Sur El nostre ambaixador ens descobreix el motor econòmic d’Amèrica del Sud Our ambassador discovers for us South America’s economy’s motor spanorama Spanair

1


2

spanorama Spanair


Editorial Batiendo récords

Batent rècords | Breaking records

Spanair incrementa desde hace 10 meses los índices de ocupación. Des de fa 10 mesos Spanair incrementa els índexs d’ocupació. Spanair occupancy rates rise for 10 consecutive months.

D

iez meses consecutivos batiendo record de ocupación en nuestros aviones es un dato que nos llena de orgullo a todos los que trabajamos en Spanair. Supone por su parte un gratificante reconocimiento al esfuerzo que realizamos día tras día, abriendo nuevas rutas, incrementando las frecuencias y mejorando el servicio que les ofrecemos a bordo. No duden ni un momento en que esta recompensa nos alienta en la misión que nos han encomendado, la de conectar Barcelona con el mundo y el mundo con Barcelona. El pasado mes de abril, abrimos dos nuevas rutas –Berlín/Tegel y Hamburgo- que han tenido una respuesta excelente, con altos índices de ocupación que han superado nuestras expectativas. Además, añadimos un segundo vuelo diario a Munich desde Barcelona. De esta manera, Alemania se ha convertido en nuestro principal destino internacional. Queremos continuar en esta senda porque somos ambiciosos y también exigentes con nosotros mismos. Por eso estamos convencidos de que ustedes nos lo van a premiar como hasta ahora: viajando con Spanair, la de todos.

D

eu mesos consecutius batent rècords d’ocupació en els nostres avions és una dada que ens omple d’orgull a tots els que treballem a Spanair. Per la seva part, suposa un reconeixement molt gratificant a l’esforç que realitzem dia a dia, obrint noves rutes, incrementant les freqüències i millorant el servei que els oferim a bord. No dubtin ni un segon que aquesta recompensa ens motiva per aconseguir la missió que ens han encomanat, la de connectar Barcelona amb el món i el món amb Barcelona. El passat mes d’abril vam obrir dues rutes noves, a Berlín/Tegel i a Hamburg, que han tingut una resposta excel·lent, amb alts índexs d’ocupació que han superat les nostres expectatives. A més, afegim un segon vol directe a Munic des de Barcelona. D’aquesta manera, Alemanya s’ha convertit en la nostra principal destinació internacional. Volem continuar per aquest camí perquè som ambiciosos i també exigents amb nosaltres mateixos. Per això estem convençuts de que vostès ens premiaran com fins ara: viatjant amb Spanair, la de tots.

T

en consecutive months breaking our aircraft occupancy rates is something that makes all of us at Spanair immensely proud. It’s a reward for the hard work and effort we put in on a daily basis, working to open new routes, increase frequencies and improve our in-flight service. And there can be no doubt whatsoever that rewards such as this further fuel our enthusiasm for the mission we are committed to – that of connecting Barcelona with the world and the world with Barcelona. April saw the start of two new routes – Berlin/Tegel and Hamburg – both of which have received an excellent response, with occupancy rates that have far exceeded our expectations. We have also added a second daily flight connecting Barcelona with Munich. This means that Germany is now our number one international destination. We intend to continue working in this direction, as we are both ambitious and demanding of ourselves. And for that reason we’re convinced that you will continue to reward us as you have done to date – by flying with Spanair – ‘la de todos’.

Mike Szucs

Director General de Spanair Director General de Spanair Spanair’s CEO spanorama Spanair

3


Sumario

Sumari Nº 174 In this issue

Mayo2011

38

Maig 2011 | May 2011

singapur

6 Agenda

30

12 Libros | Llibres | Books

14 São Paulo,

niza

la ciudad que no puede parar La ciutat que no pot parar The city that can’t stop

20 Pasqual Maragall vuelve a São Paulo

‘Pasqual Maragall torna a São Paulo

Psqual Maragall goes back to São Paulo

26 Barcelona y São Paulo, más cerca

Barcelona i São Paulo, més a prop

Barcelona and Sao Paulo, closer than ever

28

Entrevista: Sergio y Javier Torres: “Vamos a por la segunda estrella Michelin”

58 Gadgets

64 Spanair: Creemos en Barcelona Creiem en Barcelona

We believe in Barcelona

68 Hablando con... Isabel Antich, operadora del Call Center de Spanair

Parlant amb Isabel Antich, operadora del Call Center de Spanair Talking to Isabel Antich, Spanair Call Center operator

“Anem a buscar la segona Michelin” “Now, for the second Michelin star”

32 Niza,

70 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair

la capital de la Riviera Francesa

Spanair Ambassadors

Niça, la capital de la Riviera Francesa

Nice, the capital of the French Riviera

38 Lluís Llongueras, embajador Spanair Ambaixador Spanair Spanair Ambassador

40

20

pasqual maragall en são paulo

Todos los caminos llevan a

Singapur

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advice for passengers

81 ¿Sabías que...?

Tots els camins porten a Singapur All roads lead to Singapore

52 Jardines singulares Jardins singulars

Did you know...?

82 Los cafés en Madrid, por Màrius Carol

Unique Gardens

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szucs Consejo de redacción Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Josep Garriga y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA Select publicaciones, s.l. | dirección Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y dirección de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redacción Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats | colaboradores Màrius Carol, Sergi Pàmies, Isabel Lorente, Iván Costa | redacción Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 coordinación spanair Josep Garriga | producción spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - Balmes, 172, Barcelona. Tel. 93 217 30 52 impresión Giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

4

spanorama Spanair

Sabies que...?

Els cafès a Madrid, per Màrius Carol The cafés in Madrid, by Màrius Carol

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors. ‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.


spanorama Spanair

5


Agenda

¡Corre, mayo, corre! El maratón de Estocolmo, las carreras de Montmeló, la fiesta portuaria de Hamburgo... En mayo, todo parece echarse a correr para llegar lo antes posible al verano. La marató d’Estocolm, les curses

de Montmeló, la festa portuària d’Hamburg… Al maig, tot sembla posar-se a córrer per arribar a l’estiu com més aviat millor. Marathon in Stockholm, races in Montmeló, port celebrations in Hamburg… In May,

Estocolmo

everything seems to start running to reach the summer as soon as possible. Por Raquel Alba.

Arriba la marató El 28 de maig, els carrers d’Estocolm s’inundaran de corredors. És el dia de la Marató Asics, per a la qual aquest any s’han enregistrat més de 20.000 persones. La ruta de la cursa, de 42 km, comprèn dues voltes i transcorre per la part medieval de la ciutat escandinava. Passa per un total de 14 illes i desemboca a l’Estadi Olímpic, construït per a les Olimpíades de 1912.

Llega el maratón El 28 de mayo, las calles de Estocolmo se inundarán de corredores. Es el día del Maratón Asics, para el que este año se han registrado más de 20.000 personas. La ruta de la carrera, de 42 km, comprende dos vueltas y discurre por la parte medieval de la ciudad escandinava. Pasa por un total de 14 islas y desemboca en el Estadio Olímpico, construido para las Olimpiadas de 1912.

Marathon is here

© Rickard Forsberg

On 28 May, the streets of Stockholm will be flooded with runners. It’s Asics Marathon day, with over 20,000 registered people this year. The 42 km race track comprises two laps and it runs through the Scandinavian city’s medieval quarter. It goes through a total of 14 islands and it finishes at the Olympic Stadium, built for the Olympics of 1912

6

spanorama Spanair


En 1861, el banquero berlinés Joachim Heinrich Wagener donó al Rey de Prusia un total de 262 lienzos de su colección privada, reunida a lo largo de más de 40 años. Hoy, la Alte Nationalgalerie (Vieja Galería Nacional) de Berlín organiza hasta finales de año una exhibición de 140 de las obras cedidas por el generoso Wagener. El hilo conductor de la muestra es el Romanticismo alemán, estilo de muchos de los cuadros.

La col·lecció del banquer

El 1861, el banquer berlinès Joachim Heinrich Wagener va donar al Rei de Prússia un total de 262 llenços de la seva col·lecció privada, reunida al llarg de més de 40 anys. Avui, l’Alte Nationalgalerie (Vella Galeria Nacional) organitza fins a finals d’any una exhibició de 140 de les obres cedides pel generós Wagener. El fil conductor de la mostra és el Romanticisme alemany, estil de molts dels quadres.

The banker’s collection

In 1861, Berlin banker Joachim Heinrich Wagener donated to the King of Prussia a total of 262 canvases from his private collection, which he had amassed for over 40 years. Today, Berlin’s Alte Nationalgalerie (Old National Gallery) presents an exhibition of 140 of the works gifted by the generous Wagener. On until late 2011, the exhibition’s main theme is German Romanticism, the style of many of the paintings.

Valencia

Horace Vernet. Sklavenmarkt, 1836 © Staatliche Museen zu Berlin, Nationalgalerie, Foto: Andres Kilger.

Berlín

La colección del banquero

Barcelona

Jordi LP, en el Camino de Santiago ‘Er Camino de Santiago’ es el nuevo espectáculo en castellano del veterano humorista Jordi LP, con el que, además, debuta como actor de teatro. El Club Capitol (Sala Pepe Rubianes) acogerá en Barcelona esta comedia, dirigida por Ángel Alonso. Hasta el 22 de mayo.

Jordi LP, al camí de Santiago ‘Er Camino de Santiago’ és el nou espectacle en castellà del veterà humorista Jordi LP, amb el qual debuta com a actor de teatre. El Club Capitol (Sala Pepe Rubianes) acollirà a Barcelona aquesta comèdia, dirigida per Ángel Alonso. Fins al 22 de maig

Jordi LP on the Camino de Santiago

‘Er Camino de Santiago’ is veteran comedian Jordi LP’s new show in Spanish, where he makes his debut as a theatre actor. Barcelona’s Club Capitol (Sala Pepe Rubianes) will be hosting this comedy, directed by Ángel Alonso. Until 22 May.

Retratos de infancia El Institut Valencià d’Art Modern organiza, en colaboración con UNICEF, la muestra “Infancia. Fotografías de Isabel Muñoz”, que analiza a través de imágenes los derechos de los niños. Los retratos están firmados por Isabel Muñoz, World Press Photo 2000 y 2005. Hasta el 26 de junio.

Retrats d’infància

L’Institut Valencià d’Art Modern organitza, en col·laboració amb UNICEF, la mostra “Infància. Fotografies d’Isabel Muñoz”, que analitza a través d’imatges els drets dels nens. Els retrats són signats per Isabel Muñoz, World Press Photo 2000 i 2005. Fins al 26 de juny.

Childhood portraits

The Institut Valencià d’Art Modern organises, in collaboration with UNICEF, the exhibition “Childhood. Photographs by Isabel Muñoz”, analysing children’s rights through pictures. The portraits are by Isabel Muñoz, World Press Photo 2000 and 2005. Until 26 June. spanorama Spanair

7


Düsseldorf

La canción de Europa Pocos eventos europeos generan tanta controversia. Eurovisión es odiada y amada a partes iguales. Sus detractores la tildan de ‘kitsch’. Sus partidarios argumentan que es sobre todo un espectáculo y una manera de, a través de la canción, descubrir a los vecinos del Viejo Continente. Sea como fuere, Eurovisión es una cita anual desde que, en 1956, se celebrara por primera vez para tantear los límites de la tecnología de las retransmisiones en directo. La edición de este año se celebra el 14 de mayo en el Fortuna Düsseldorf Arena. Participan 43 países, incluida Italia , que regresa al concurso tras 13 años de ausencia.

La cançó d’Europa

Pocs esdeveniments europeus generen tanta controvèrsia. Eurovisió és odiat i estimat a parts iguals. Els seus detractors el titllen de ‘kitsch’. Els seus partidaris argumenten que és sobretot un espectacle i una manera de, a través de la cançó, descobrir els veïns del Vell Continent. Sigui com sigui, Eurovisió és una cita anual des que, el 1956, es va celebrar per primera vegada per posar a prova els límits de la tecnologia de les rentransmisions en directe. L’edició d’enguany se celebra el 14 de maig al Fortuna Düsseldorf Arena. Hi participen 43 països, fins i tot Itàlia, que torna al concurs després de 13 anys d’absència.

Estonia

A song for Europe

Irlanda

Bilbao

Suiza

Bienvenidos al universo Tamayo Daniel Tamayo (Bilbao, 1951) formó parte de la primera promoción de alumnos de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad del País Vasco. Comenzó su trayectoria artística a finales de los años 70, influido por el movimiento pop y por algunas figuras del arte contemporáneo español, como Luis Gordillo. El gusto por el dibujo geométrico, las

Benvinguts a l’univers Tamayo

Daniel Tamayo (Bilbao, 1951) va formar part de la primera promoció d’alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc. Va començar la seva trajectòria artística a finals dels anys 70, influït pel moviment pop i per algunes figures de l’art contemporani espanyol, com Luis Gordillo. El gust pel dibuix geomètric, les formes de caràcter objectual i els colors intensos en tintes planes conformen el seu codi figuratiu. La sala 33 del Museu de Belles Arts de Bilbao mostra fins al proper 12 de juny més de 20 pintures de mitjà i gran format realitzades entre els anys 2000 i 2010 i, la majoria, no exposades amb anterioritat.

Welcome to the Tamayo universe

Daniel Tamayo (Bilbao, 1951) was one of the students in the first graduating class of the Fine Arts Faculty at the University of the Basque Country. He started his artistic career in the late 70s, influenced by the pop movement as well as by some Spanish contemporary art figures such as Luis Gordillo. His figurative code has been marked by his taste for geometric drawing, ‘objectual’ forms and intense colours in flat inks. Until next 12 June, room 33 at the Bilbao Fine Arts Museum will be showing over 20 medium and large scale paintings, produced between 2000 and 2010, most of which have not been shown in exhibitions before. 8

A few European events can stir up so much controversy. Eurovision is a love-it-or-hate-it act. Its detractors describe it as kitsch. Its supporters argue that it’s a show above all, and a way to find out about their Old Continent neighbours through music. Be that as it may, Eurovision is an annual event ever since in 1956 it was held for the first time, to test the limits of technology in live broadcasting. This year’s edition will be held on 14 May at the Fortuna Düsseldorf Arena. 43 countries will be taking part in the competition, including Italy, which is making its comeback after 13 years.

spanorama Spanair

formas de carácter objetual y los colores intensos en tintas planas conforman su código figurativo. La sala 33 del Museo de Bellas Artes de Bilbao muestra hasta el próximo 12 de junio más de 20 pinturas de mediano y gran formato realizadas entre los años 2000 y 2010 y, en su mayoría, no expuestas con anterioridad.


spanorama Spanair

9


Helsinki

Jeanne Mammen, Carnival in Berlin N III (c. 1930)

Moda ecològica, tallers de formes de vida sostenibles i un mercat basat en el canvi són algunes pinzellades del que ofereix la fira Recycling Factory, que té lloc a Hèlsinki el 7 i 8 de maig. La trobada reuneix mig centenar de firmes finlandeses pioneres a fabricar productes ecològics amb dissenys innovadors.

Aquellos maravillosos años A principios de siglo XX, Alemania era un hervidero de tendencias. Con el fantasma del nazismo aún lejano, una generación de creadores fundó el Expresionismo alemán, de un poder visual que maravilla a la retina. El MoMa de Nueva York reúne algunas de sus mejores obras gráficas en la muestra “Expresionismo alemán: El Impulso Gráfico”. Hasta el 11 de julio.

Aquells meravellosos anys

Eco-friendly weekend

The Wonder Years

At the beginning of the 20th century, Germany was a breeding ground for trends. With the spectre of Nazism still in the distance, a whole generation of artists created German Expressionism, with such visual power that leaves your eyes in awe. New York’s MoMa features some of its best graphic works in the exhibiton “German Expressionism: The Graphic Impulse”. Until 11 July.

Ecological fashion, sustainable lifestyle workshops and a market operating on the principle of “bring and take” are some of the highlights of the Recycling Factory fair, to be held in Helsinki 7 to 8 May. The event will bring together some 50 Finnish firms, pioneering in creating ecological products with an innovative design.

El puerto es una fiesta

Hamburgo

A principis del segle XX, Alemanya era un formiguer de tendències. Amb el fantasma del nazisme encara llunyà, una generació de creadors va fundar l’Expressionisme alemany, d’un poder visual que meravella la retina. El MoMa de Nova York reuneix algunes de les seves millors obres gràfiques a la mostra “Expressionisme alemany: L’Impuls Gràfic”. Fins a l’11 de juliol.

Cada año, a comienzos de mayo, el puerto de Hamburgo, inaugurado en 1189, celebra su cumpleaños. Con el paso de los siglos, esta fiesta popular se ha transformado en la celebración portuaria más grande del mundo. Hoy, cuenta con un extenso programa y numerosas diversiones en tierra, mar y aire. Asimismo, alrededor del evento, se reúnen los veleros más bellos y grandes del mundo.

© Nico Maack

El port és una festa

10

spanorama Spanair

Moda ecológica, talleres de modos de vida sostenibles y un mercadillo basado en el trueque son algunas pinceladas de lo que ofrece la feria Recycling Factory, que tiene lugar en Helsinki el 7 y 8 de mayo. El encuentro reúne a medio centenar de firmas finlandesas pioneras en fabricar productos ecológicos con diseños innovadores.

Cap de setmana ‘eco’

Max Beckmann, Group Portrait, Eden Bar, 1923.

Nueva York

Otto Dix, Café Couple, 1921.

Fin de semana ‘eco’

Cada any a començaments de maig, el port d’Hamburg, inaugurat el 1189, celebra el seu aniversari. Amb el pas dels segles, aquesta festa popular s’ha transformat en la celebració portuària més gran del món. Avui, compta amb un extens programa i nombroses diversions en terra, mar i aire. També al voltant de l’esdeveniment, es reuneixen els velers més bells i grans del món.

The port goes partying

Every year in early May, the port of Hamburg, founded in 1189, celebrates its birthday. Over the centuries, this popular festival has turned into the largest port celebration in the world. Today, it has an extensive programme and numerous fun activities on land, sea and air. Also gathered around the event are the world’s largest, most beautiful sailing boats.


Madrid

La gira musical de Miley Cyrus la lleva este mes de mayo a Brasil, donde protagonizará sendos conciertos el 13 de mayo en Rio de Janeiro y el 14, en São Paulo. Miley, mundialmente conocida por interpretar a la protagonista de la serie ‘Hannah Montana’, es uno de los personajes más buscados en la red.

Qui vol ser una heroïna?

Miley takes over Brazil

Barcelona

The Miley Cyrus music tour takes her to Brazil on May. She’ll be offering two concerts: 13 May in Rio de Janeiro, and 14 in São Paulo. Miley, world-famous for her role Hannah Montana, is one of the most searched celebrities on the Internet.

Ruge Montmeló Los amantes de la Fórmula 1 tienen bien apuntados en su agenda los días 20, 21 y 22 de mayo. En estas fechas, se corre en Montmeló el Gran Premio de España de F1, el quinto de la temporada y el primero en Europa. El año pasado, se alzó con la victoria en el circuito barcelonés Mark Webber, del equipo de Red Bull. Fernando Alonso sólo ha conseguido ganar una vez, en 2006, esta carrera.

Els amants de la Fórmula 1 tenen ben apuntats a la seva agenda els dies 20, 21 i 22 de maig. En aquestes dates, es corre a Montmeló el Gran Premi d’Espanya de F1, el cinquè de la temporada i el primer a Europa. L’any passat, es va alçar amb la victòria al circuit barceloní Mark Webber, de l’equip de Red Bull. Fernando Alonso només ha aconseguit guanyar una vegada, el 2006, aquesta carrera.

Montmeló roars

The lovers of Formula 1 can pencil in the dates of 20, 21 and 22 May. Montmeló hosts the Spanish F1 Grand Prix, the season’s fifth and the first in Europe. Last year, it was Mark Webber of the Red Bull team who romped to victory at the Catalan circuit. Fernando Alonso only managed to win the race once, in 2006.

El Museu ThyssenBornemisza i la Fundació Caja Madrid presenten l’exposició “Heroïnes”, que reuneix obres de diferents mitjans artístics però amb un denominador comú: totes elles plasmen dones fortes. Actives, independents, desafiadores, inspirades, creadores, dominadores i triomfants. La mostra és una espècie de “ciutat de les dones”, centrada especialment en el cicle de la modernitat, des del segle XIX fins a l’actualitat. Segueix un ordre temàtic, i no pas cronològic, i explora els escenaris i les vocacions de les heroïnes: la iconografia de la soledat, la feina, l’embriaguesa, l’esport, la guerra, la màgia, la religió, la lectura i la pintura. Fins al 5 de juny.

Who wants to be a heroine?

The Thyssen-Bornemisza Museum and Fundación Caja Madrid present the exhibition “Heroins”, featuring works from different artistic backgrounds, but with one common theme: they all portray strong women. Active, independent, defiant, inspired, creative, domineering and triumphant. The exhibition is a kind of “city of ladies”, centred especially on the cycle of modernity, from the 19th century to the present day. Following a nonchronological but thematic order, it explores the backgrounds and aspirations of heroines: the iconography of solitude, work, delirium, sport, war, magic, religion, reading and painting. Until 5 June.

Kazimir Malévich Muchacha con palo rojo, 1932-1933. State Tetryakov Gallery, Moscú.

Aquest mes de maig, la gira musical de Miley Cyrus porta l’artista al Brasil, on protagonitzarà dos concerts: el 13 de maig a Río de Janeiro i el 14, a São Paulo. La Miley, mundialment coneguda per interpretar la protagonista de la sèrie ‘Hannah Montana’, és un dels personatges més buscats a la xarxa.

Mona Hatoum Por encima de mi cadáver, 1988-2002. White Cube.

El Museo Thyssen-Bornemisza y Fundación Caja Madrid presentan la exposición “Heroínas”, que reúne obras de diferentes medios artísticos pero con un denominador común: todas ellas plasman a mujeres fuertes. Activas, independientes, desafiantes, inspiradas, creadoras, dominadoras y triunfantes. La muestra es una especie de “ciudad de las mujeres”, centrada especialmente en el ciclo de la modernidad, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Sigue un orden temático, no cronológico, y explora los escenarios y las vocaciones de las heroínas: la iconografía de la soledad, el trabajo, la embriaguez, el deporte, la guerra, la magia, la religión, la lectura y la pintura. Hasta el 5 de junio.

Miley irromp al Brasil

El rugit de Montmeló

¿Quién quiere ser una heroína?

Dante Gabriel Rossetti Juana de Arco, 1882. Fitzwilliam Museum, Cambridge.

São Paulo

Miley toma Brasil

spanorama Spanair

11


‘El secreto de Picasso’

‘Recetas para un verano italiano’

Francesc Miralles | Umbriel. 16 €. El periodista Leo Vidal acepta el encargo de un acaudalado galerista de Sitges: rastrear el paradero de un cuadro que Picasso legó a su anfitrión en Horta de Sant Joan un siglo atrás. Esta obra, citada en las biografías del pintor, nunca ha sido encontrada. Sin embargo, la investigación pronto se convertirá en una carrera llena de peligros y revelaciones. Éste es el argumento de la última novela de Francesc Miralles, un experto en crear intrigas históricas.

Phaidon. 39,95 €

‘El secret de Picasso’

El periodista Leo Vidal accepta l’encàrrec d’un adinerat galerista de Sitges: rastrejar el parador d’un quadre que Picasso va llegar al seu amfitrió a Horta de Sant Joan un segle enrere. Aquesta obra, citada a les biografies del pintor, mai no ha estat trobada. La seva investigació aviat es convertirà en una carrera plena de perills i revelacions. Aquest és l’argument de la darrera novel·la de Francesc Miralles, un expert a crear intrigues històriques.

‘El secret de Picasso’

Journalist Leo Vidal accepts the commission of a wealthy gallery owner in Sitges: to track the whereabouts of an old painting bequeathed by Picasso to his host in Horta de Sant Joan a century earlier. Mentioned in the biographies of the painter, this work has never been found. However, the investigation will soon become a race full of dangers and revelations. This is the plot of the last novel by Francesc Miralles, an expert in historical intrigue.

Libros Llibres | Books

‘La dama y el dragón’

Gema Bonnín Sánchez | Círculo Rojo. 15 €.

Erika Williamson, una niña hija de nobles, vive en la época de los dragones, cuando las brujas aún eran quemadas en la hoguera. Los humanos se sienten amenazados por estas formidables criaturas y deciden hacerlas desaparecer. Erika entabla amistad con un dragón y, finalmente, se convierte en su cómplice. La autora de esta trama de tintes fantásticos es Gema Bonnín y acabó el borrador de la novela con tan sólo 15 años. 12

spanorama Spanair

‘La dama y el dragón’

Erika Williamson, una nena filla de nobles, viu a l’època dels dracs, quan les bruixes encara eren cremades a la foguera. Els humans se senten amenaçats per aquestes formidables criatures i decideixen fer-les desaparèixer. L’Erika fa amistat amb un drac i, finalment, es converteix en la seva còmplice. L’autora d’aquesta trama de caire fantàstic és Gema Bonnín, i va acabar l’esborrany de la novel·la amb només 15 anys.

‘La dama y el dragón’

Erika Williamson, a little girl in a noble family, lives in the time of dragons, when witches were still burnt at the stake. Humans are feeling threatened by these formidable creatures and decide to make them disappear. Erika becomes friends with a dragon and eventually becomes her confidant. The author of this fantasy-tinged tale is Gema Bonnín and she finished the novel’s draft at only 15.

Este delicioso libro incluye más de 400 recetas inéditas de la colección ‘La cuchara de plata’, el libro gastronómico de cabecera de los italianos. En concreto, la obra ofrece recetas de verano de cocina italiana, fáciles de preparar e ideales para extraer el máximo partido a productos de la estación más calurosa, como los tomates, las hierbas aromáticas, los guisantes y las judías. Además, resulta el manual perfecto para planificar comidas ligeras al aire libre.

‘Recetas para un verano italiano’

Aquest deliciós llibre inclou més de 400 receptes inèdites de la col·lecció ‘Il cucchiaio d’argento’ (‘La cullera de plata’), el llibre gastronòmic de capçalera dels italians. En concret, l’obra ofereix receptes d’estiu de cuina italiana, fàcils de preparar i ideals per extreure el màxim partit de productes de l’estació més calorosa, com ara els tomàquets, les herbes aromàtiques, els pèsols i les mongetes. A més, és el manual perfecte per planificar menjars lleugers a l’aire lliure.

‘Recipes from an Italian Summer’

This delicious book includes over 400 newly collected recipes from ‘The Silver Spoon’, Italy’s most influential cookbook. It presents a range of summer, easy-to-make Italian cooking recipes, perfect for getting the best out of the produce of the hottest season, such as tomatoes, aromatic herbs, peas and beans. It is also the perfect guidebook to light picnics and outdoor eating.

‘Linda McCartney: Life in Photographs’ Taschen. 49,99 €

Desde sus retratos tempranos de ‘rock ‘n’ roll’, pasando por los años finales de los Beatles o las giras con Wings, hasta la crianza de cuatro niños con Paul, Linda capturó todo su mundo en film. Sus fotos abarcan desde imágenes familiares espontáneas hasta sesiones de estudio con Stevie Wonder y Michael Jackson. Este volumen retrospectivo —una selección de su archivo de más de 200.000 imágenes— ha sido producido en estrecha colaboración con Paul McCartney y sus hijos.

‘Linda McCartney: Life in Photographs’

Des dels seus primers retrats de ‘rock ‘n’ roll’, passant pels últims anys dels Beatles o les gires amb Wings, fins a la criança de quatre nens amb en Paul, la Linda va capturar tot el seu món en film. Les seves fotos abracen des d’imatges familiars espontànies fins a sessions d’estudi amb Stevie Wonder i Michael Jackson. Aquest volum retrospectiu -una selecció del seu arxiu de més de 200.000 imatges- ha estat produït en estreta col·laboració amb Paul McCartney i els seus fills.

‘Linda McCartney: Life in Photographs’

From her early rock ‘n’ roll portraits, through the final years of The Beatles, via touring with Wings, to raising four children with Paul, Linda captured her whole world on film. Her shots range from spontaneous family pictures to studio sessions with Stevie Wonder and Michael Jackson. This retrospective volume –selected from her archive of over 200,000 images– is produced in close collaboration with Paul McCartney and their children.


spanorama Spanair

13


São Paulo, la ciudad que no puede parar São Paulo, la ciutat que no pot aturar-se | São Paulo, the city that cannot stop El motor económico y cultural de Brasil es la mayor metrópoli de América. El motor econòmic i cultural del Brasil és la més gran metròpoli d’Amèrica. The economic and cultural engine of Brazil is the largest metropolis in America. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Joan Masats.

14

spanorama Spanair


a capital financiera de Brasil es una megalópolis a capital financera del Brasil és una megalòrazil’s financial capital is a megalopolis with Lsufrido L B con más de 22 millones de personas que ha poli amb més de 22 milions de persones, que over 22 million people that has experienced un crecimiento vertiginoso sin demasiada ha patit un creixement vertiginós sense gaire a rapid growth without much planning, planificación, sobre todo a partir de los años 40, cuando millones de inmigrantes llegaron aquí. Si recorres la larguísima Avenida Paulista, con más de 3 kilómetros de longitud, puedes ver paseando gente de todas las partes del mundo: sirios, japoneses, libaneses, portugueses, italianos, españoles, africanos... El verdadero ‘melting pot’. La verdad es que no es una ciudad bonita, en el sentido literal de la palabra, pero tiene mucha personalidad. Sus calles atestadas de gente, el tráfico, esa mezcla de edificios de los años treinta con

planificació, sobretot a partir dels anys 40, quan milions d’immigrants van arribar-hi. Si recorres la llarguíssima Avinguda Paulista, amb més de 3 quilòmetres de longitud, pots veure-hi passejant gent d’arreu del món: sirians, japonesos, libanesos, portuguesos, italians, espanyols, africans ... El veritable ‘melting pot’. La veritat és que no és pas una ciutat bonica, en el sentit literal de la paraula, però té molta personalitat. Els seus carrers plens de gent, el trànsit, la barreja d’edificis dels anys trenta amb gratacels dels setanta, i sobre-

particularly since the 40s, when millions of immigrants arrived. If you walk along Paulista Avenue, over 6 miles long, you can get to see the real melting pot, with people from all over the world: Syrian, Japanese, Lebanese, Portuguese, Italian, Spanish, African... To be honest, it’s not quite a beautiful city, in the literal sense, but it has great character. Its crowded streets, the traffic, the mix of buildings dating back to the thirties with skyscrapers from the seventies, and the vitality of its people, above all, make it spanorama Spanair

15


Lago en el Parque Ibirapuera Árboles y rascacielos forman el skyline rascacielos de los setenta, y sobre todo la vitalidad de su gente, la convierten en un destino muy interesante. Hay que hacerse acompañar por un amigo o una buena guía (tipo Lonely Planet), porque tiene muchas bellezas escondidas, pero hay que descubrirlas. ¿Se puede pasear sin miedo? Si te vas al extrarradio, a la zona de las favelas de Heliópolis o Paraisópolis, evidentemente sí que hay peligro. Sólo tienes que tomar las típicas precauciones, como en cualquier gran ciudad. Pero en ningún momento tienes sensación de inseguridad. Al contrario, la gente es muy amable, y a pesar del tráfico no hay ruido de cláxones. Los amantes de la arquitectura y los ‘skylines’ disfrutarán aquí de lo lindo. Está el edificio Copan, tot la vitalitat de la seva gent, la converteixen en una destinació molt interessant. Cal fer-se acompanyar per un amic o una bona guia (tipus Lonely Planet), perquè té moltes belleses amagades, però cal descobrir-les. S’hi pot passejar sense por? Si te’n vas a l’extraradi, a la zona de les faveles d’Heliòpolis o Paraisòpolis, evidentment que sí que n’hi ha, de perill. Només has de prendre les típiques precaucions, com en qualsevol gran ciutat. Però en cap moment no tens sensació d’inseguretat. Ben al contrari, la gent és molt amable, i malgrat el trànsit, no hi ha soroll de clàxons. Els amants de l’arquitectura i els ‘skylines’ hi gaudiran de valent. Hi ha l’edifici Copan, an interesting destination. You must make it there with a local friend or a good Lonely Planet-type guide, because it has many hidden gems that you must discover. Can you walk around without fear? If you go to the suburbs, to the favelas in Heliopolis or Paraisopolis, there is danger, of course. Just take general precautions, like in any other big city. You never get the feeling of being at risk. People are otherwise very nice, and despite the busy traffic, there’s no horn sound at all. Lovers of architecture and skylines will have a great time here. There is the Copan building, by Oscar Niemeyer. His idea was doing a project for social housing where poor people lived together in tiny 30 sq m apartments, 16

spanorama Spanair


La Avenida Paulista del arquitecto Oscar Niemayer. Su idea era hacer un proyecto para viviendas sociales, donde convivieran desde gente humilde en minúsculos pisos de 30 m², a grandes pisos de 400 m² para los ricos. El edificio Itália es de los más altos, con 42 pisos y un restaurante con vista panorámica. La Torre del Banespa, inspirada en el Empire State Building. Aunque ahora es propiedad del Banco de Santander, mantienen la tradición de dejar subir a los turistas en ascensor hasta la última planta. No cobran entrada. Sí, Sampa tiene muchos rascacielos, pero está llena de parques y de vegetación exuberante, incluso tienen un jardín semitropical, el Trianon. Estas zonas verdes ayudan a descongestionar el aire de esta

ciudad con más de 6 millones de coches. El Parque de Ibirapuera es la más grande. En la entrada está el monumento Bandeiras, en memoria de los pioneros de la ciudad. Los sábados y domingos se llena de paulistas practicando algún deporte. No hay que olvidar que estamos en Brasil y el culto al cuerpo aquí es una religión. Entre semana, no es extraño oír aspas de helicópteros. São Paulo cuenta con la mayor flota de helicópteros del mundo, y eso que la red de carreteras es excelente. Pero debajo de esta capa de modernidad, los paulistas también son fieles a sus raíces. En el centro todavía está en pie parte del primer edificio de la ciudad, que fue fundada en 1554 por el jesuita

de l’arquitecte Oscar Niemayer. La seva idea era fer vegetació exuberant, fins i tot tenen un jardí semiun projecte per a habitatges socials, on conviurien tropical, el Trianon. Ajuden a descongestionar l’aire des de gent humil en pisos de 30 m², fins a pisos de d’aquesta ciutat amb més de 6 milions de cotxes. 400 m² per als rics. L’edifici Itália és dels més alts, El Parc d’Ibirapuera és la més gran. A l’entrada hi ha amb 42 pisos i un restaurant amb vista panoràmica. el monument Bandeira, en memòria dels pioners . La Torre del Banespa, inspirada en l’Empire State Els dissabtes i diumenges s’omple de paulistes que Building. Tot i que ara és propietat del Banc de surten a practicar algun esport. Cal no oblidar que Santander, mantenen la tradició de deixar pujar als som al Brasil i el culte al cos aquí és una religió. Però turistes en ascensor fins sota aquesta capa de Los restaurantes sirven la ‘feijoada’ a l’última planta. No comodernitat, els paulistes bren l’entrada. Sí, Sampa los miércoles y los sábados. també són fidels a les té molts gratacels, però seves arrels. Al centre, Els restaurants serveixen la ‘feijoada’ encara es manté en peu és plena de parcs i de

cada dimecres i dissabte.

next to large 400 sq cars. Ibirapuera is the Restaurants serve ‘feijoada’ on m apartments for the largest. At the entrance, Wednesdays and Saturdays. wealthy. The Itália there is the Bandeiras building is one of the monument, in memory highest in town, with 42 floors and a panoramic of the pioneers. On Saturdays and Sundays, it restaurant. Banespa Tower, an Empire State gets crowded with Paulistas doign sports. Don’t look-alike. Although it is now owned by the Spanish forget we are in Brazil, where the obsession with Banco de Santander, they continue the tradition fitness is almost a religion. On weekdays, it is not of allowing tourists to ride up in the lift to the top surprising to hear the blades of the helicopters floor.It’s well worth it and tickets are free. Yes, flying around the city. São Paulo has the largest Sampa has many skyscrapers, but it’s also full of helicopter fleet in the world, and it’s a lot easier to parks and lush vegetation, they even have a semimove around the city on one of them, rather than tropical garden, Trianon. These parks help to clean by car, although the road network is excellent. But up the polluted air of this city with over 6 million beneath this layer of modernity, the Paulistas are spanorama Spanair

17


Zapatería Melissa en rua Oscar Freire

español José de Anchieta. Al lugar se le conoce como Pátio do Colegio, y tiene un pequeño museo conmemorativo y un café de lo más agradable. La Praça de Sé era el antiguo corazón de Sampa, con la Catedral neobizantina. La Estação da Luz, construída en el siglo XIX por los británicos, ayudó al desarrollo cafetero del país, aunque hoy sólo funciona como estación de cercanías. El neobarroco Mercado Municipal (1933) es un lugar de obligada visita. Mientras los vendedores te ofrecen las mejores delicatessen del mundo, en el piso superior hay toda una serie de restaurantes llenos a todas horas. No dejes de probar los ‘pasteis’ de queso y los buñueles de bacalao. A la hora de comprar moda hay que ir a

Estación de la Luz

part del primer edifici de la ciutat, que va ser fundada el 1554 pel jesuïta espanyol José de Anchieta. Al lloc, se’l coneix com Pátio do Colegio. La Praça de Sé era l’antic cor de Sampa, amb la Catedral neobizantina. L’Estação da Luz, construïda al segle XIX pels britànics, va ajudar al desenvolupament cafeter del país, encara que avui només funciona com a estació de rodalies. El Mercat Municipal (1933) és un lloc de visita obligada. Mentre els venedors t’ofereixen les millors delicatessen, i al pis superior hi ha tot un seguit de restaurants. No deixis de provar els ‘pasteis’ de formatge i els bunyols de bacallà. A l’hora de comprar, el millor que pots fer és anar a also true to their roots. Standing in the centre of São Paulo, there is still part of the first building in the city, that was founded in 1554 by the Spanish Jesuit José de Anchieta. The place is called Pátio do Colegio. Praça de Sé was the ancient heart of Sampa, with the neo-Byzantine cathedral. The Estação da Luz, built in the nineteenth century by the British, helped develop the country’s coffee industry, despite today it only works as a regional train station. The Municipal Market (1933) is a must-visit. While vendors are offering you the best delights in the world, on the top floor there is a bunch of restaurants packed at all hours. Be

18

spanorama Spanair


En el Mercado Municipal Rua Oscar Freire, una especie de Rodeo Drive, gustó: Vila Madalena, una especie de Soho pero donde hasta las tiendas tienen ‘valet parking’, más bohemio, donde los graffitis, además de para poder comprar sin estrés. También hay un legales, son auténtico arte urbano. Aquí se conmontón de ‘shopping malls’ como Villa Lobos (el centran los talleres de los mejores diseñadores más antiguo), Itaim y Jardins, si buscas modelos de moda, tiendas de diseño, antigüedades, bares más sofisticados, o Cidade Jardim. Y si quieres donde sirven las mejores ‘cainpirinhas’ a precios algo de música brasileña Villalobos, Jobim, Caeta- razonables y restaurantes de ‘rodízios’. Vaya, el no Veloso, Vinicius de Moraes... Galeria do Rock, mejor ambiente para dejar atrás el mundo de los con más de 450 tiendas. Si eres un fan del fútbol, negocios del centro de São Paulo. ✈ Spanair ofrece vuelos directos Barcelona-São Pauno tienes que esperar a que se celebre aquí el próximo mundial en 2014, lo, en código compartido “São Paulo ha cambiado a mejor. con Singapore Airlines, tres puedes visitar el Museu do Futbol. Dejo para el veces por semana (lunes, Es más segura y más dinámica”. final el barrio que más me jueves y sábados).

Vendedor de Pirañas

“São Paulo ha canviat a millor. És

la Rua Oscar Freire, una Madalena, una mena de més segura i més dinàmica”. espècie de Rodeo Drive, Soho però més bohemi, “São Paulo has changed for the better. on fins i tot les botigues on els graffitis són It is now safer and more dynamic”. tenen ‘valet parking’, autèntic art urbà. Aquí és per poder comprar sense on concentren els tallers estrès. També hi ha un munt de ‘shopping malls’, dels millors dissenyadors de moda, botigues de com Villa Lobos, Itaim i Jardins o Cidade Jardim. disseny, bars on serveixen les millors ‘cainpirinI si vols una mica de música brasilera: Villalobos, hes’ a preus raonables i restaurants de ‘rodízios’. Jobim, Caetano Veloso, Vinicius de Moraes ...: Ga- En resum: el millor ambient per deixar enrere el leria do Rock, amb més de 450 botigues. Si ets un món dels negocis del centre de São Paulo. fan del futbol, no has pas d’esperar que se celebri ✈ Spanair ofereix vols directes Barcelona-São Paulo, a la ciutat el proper mundial el 2014, pots visitar en codi compartit amb Singapore Airlines, tres cops el Museu do Futbol. Deixo pel final el barri de Vila per setmana (dilluns, dijous i dissabtes). sure to try the cheese ‘pasteis’ and cod fritters. Fashion becomes another appeal of São Paulo When buying, it’s best to go to Rua Oscar Freire, some sort of Rodeo Drive, where even shops have valet parking, so you can buy luxury brands without stress. There is also an array of shopping malls like Villa Lobos, Itaim and Jardins or Cidade Jardim. And if you fancy some Brazilian music: Villalobos, Jobim, Caetano Veloso, Vinicius de Moraes...:Galeria do Rock, with more than 450 shops. If you’re a soccer fan, you don’t have to wait for the next World Cup to be held in Brazil in 2014, just visit their Museu do Futbol. And

Santera echando cartas

I’m leaving my favourite neighbourhood for the end: Vila Madalena, some sort of Soho, but more bohemian, where graffiti are not only legal, but regarded as urban art. This is a hot spot where the studios of the best fashion designers are along with bars where they serve the best cainpirinhas at reasonable prices, Rodízio restaurants .... The best atmosphere to leave behind the hustle and bustle of São Paulo’s business centre.

✈ Spanair offers three weekly direct flights from Barcelona to São Paulo, in share code with Singapore Airlines, on Mondays, Thursdays and Saturdays.

spanorama Spanair

19


Pasqual Maragall vuelve a São Paulo Pasqual Maragall torna a São Paulo Pasqual Maragall goes back to São Paulo Descubrimos esta ciudad brasileña de la mano del ex presidente de la Generalitat de Catalunya y ex alcalde de Barcelona. Descobrim aquesta ciutat

brasilera amb l’expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona. The former

President of Catalonia and Mayor of Barcelona takes us to the Brazilian city. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Joan Masats.

En un banco del Parque de Ibirapuera 20

spanorama Spanair


s un político singular y un visionario. Para los E que no lo conozcan, Pasqual Maragall fue el hombre que hizo posible que Barcelona fuera

la sede de las Olimpiadas de 1992. “Es difícil explicar en pocas palabras todo el embrollo de sentimientos personales y colectivos que noté en el momento en que supimos que Barcelona se llevaba los Juegos: esperanza, alegría, orgullo, responsabilidad, vértigo...”. Pero después de años al frente de la alcaldía y del gobierno de Catalunya, se retiró. Con un coraje inaudito, Maragall anunció públicamente que padecía Alzheimer, y desde entonces ha multiplicado sus actividades y sus viajes, como éste, a São Paulo. El ex President de la Generalitat quiere utilizar su influencia para ayudar a hacer avanzar la investigación sobre esta enfermedad neurodegenerativa. Así es él. Un hombre que no se ha dejado vencer. Vive la vida al día y se la come a dentelladas, consciente de que, aunque no se note, la enfermedad sigue su curso implacable. Esto no es una crónica triste, sino todo lo contrario. Son los días que pasamos riéndonos y descubriendo esta maravillosa ciudad brasileña con un Pasqual Maragall cariñoso,

s un polític singular i un visionari. Per a aquells e is an unusual politician and a visionary. For Él’home H que no el coneguin, Pasqual Maragall va ser those who don’t know him, Pasqual Maragall que va fer possible que Barcelona fos la was the man who made it possible for Barcelona seu de les Olimpíades del 1992. “És difícil explicar en poques paraules el garbuix de sentiments personals i col.lectius que vaig notar en el moment en què vam saber que Barcelona s’enduia els Jocs: esperança, alegria, orgull, responsabilitat, vertigen...”. Però després d’anys al capdavant de l’alcaldia i del govern de Catalunya, es va retirar. Amb un coratge inaudit, Maragall va anunciar públicament que patia Alzheimer, i des d’aleshores ha multiplicat les seves activitats i els seus viatges, com aquest a São Paulo. L’expresident de la Generalitat vol utilitzar la seva influència per ajudar a fer avançar la investigació sobre aquesta malaltia neurodegenerativa. Així és ell. Un home que no s’ha deixat vèncer. Viu la vida al dia i se la menja a dentades, conscient que, encara que no es noti, la malaltia segueix el seu curs implacable. Això no és pas una crònica trista, sinó tot el contrari. Són els dies que vam passar rient i descobrint aquesta meravellosa ciutat brasilera amb un Pasqual Maragall afectuós, divertit, sorneguer, amb el somriure sempre als llavis, amable

to host the 1992 Olympics. “It’s not easy to describe in a few words the flood of feelings that came over me the very moment we learned that Barcelona had won the Games: hope, joy, pride, responsibility, dizziness…”. But after quite a few years serving as Mayor of Barcelona and as President of Catalonia, he retired. With unprecedented courage, Maragall announced he had Alzheimer’s disease, and he has ever since extended his trips, like this one to São Paulo. The former President of the Generalitat wants to use his influence to help support research into this neurodegenerative disease. That’s just the way he is. A man who doesn’t give in. He lives his life day by day and he enjoys it to the fullest, well aware that, though silently, the disease is taking its terrible toll. But rather than a sad feature, this is quite the contrary: the story of the days we spent laughing and discovering this wonderful Brazilian city with the warmest, funniest, wittiest Pasqual Maragall. Always with a smile upon his face, gentle with everyone spanorama Spanair

21


divertido, socarrón, con la sonrisa siempre en los labios, amable con todos los que se acercaban a interesarse por él. Una persona llena de vitalidad y con una curiosidad ilimitada por todo lo que le rodea. - De los paises o ciudades que ha visitado, ¿cual le ha gustado más? ‘Me quedo con las ciudades hermanadas con Barcelona: dentro de Europa Leningrado (hoy San Petersburgo); en Asia Shangai; en Norteamérica Boston y en América del Sur, seguramente, São Paulo por su dinamismo y magnitud’. - ¿Le gusta viajar en avión? ’Sí, me gusta viajar, me gusta experimentar, me gusta conocer países y ciudades, me gusta aprender y

hacerlo con la gente. Y sí, también me gusta coger el avión, más por la perspectiva del qué haré que por las horas de vuelo por sí mismas’. Paseamos por uno de los cuatro distritos financieros de São Paulo, que a esta hora del mediodía está abarrotada de gente. ‘Sí. Ya había estado antes. ¿Que como la veo? São Paulo ha cambiado a mejor, es más segura, y probablemente más rica y dinámica. Este mismo dinamismo tiene el peligro que comporta la saturación y la congestión del tránsito en cualquier gran ciudad’. - Cuando tiene vacaciones, ¿prefiere viajar o quedarse en su segunda residencia? ’Yo creo que el equilibrio es importante también en las vacaciones. Por eso, alternar la aventura y

descubrimiento del viaje con la tranquilidad del Empordà y la vida de familia, es fantástico’. - ¿Hay algún destino que le apetezca y aún le quede por visitar? ‘No conozco Australia o Nueva Zelanda. Oceanía en general, es un “gusanillo” pendiente’. Mientras paseamos por el parque de Ibirapuera, hay gente remando en el lago, jugando al fútbol, en bicicleta... Y de repente, como un resorte, Maragall se lanza a hacer footing. Sorprendido, a duras penas el fotógrafo puede seguirle para inmortalizar el momento. Lo espera y sonríe con toda la cara mientras los ojos se le achinan. Es una sonrisa traviesa, cautivadora, sincera. Al President se le ve delgado y muy ágil. Y eso que

amb tots els que s’acostaven a interessar-se per ell. amb la gent. I sí també m’agrada agafar l’avió Una persona plena de vitalitat i amb una curiositat més per la perspectiva del que faré que per les il·limitada per tot allò que l’envolta. hores de vol per si mateixes’. Passegem per un - Dels països o ciutats que heu visitat, quin us ha dels quatre districtes financers de São Paulo, que agradat més? a aquesta hora del migdia és plena de gom a gom. ‘Em quedo amb les ciutats agermanades amb Barce- ‘Sí, ja hi havia estat abans. Que com la veig? São lona: dins d’Europa, Leningrad (Sant Petersburg); Paulo ha canviat a millor, és més segura, i proa l’Àsia, Xangai; a l’Amèrica del Nord, Boston; i a bablement més rica i dinàmica. Aquest mateix l’Amèrica del Sud, segurament São Paulo, pel seu dinamisme té el perill que comporta la saturació i dinamisme i magnitud’. la congestió del trànsit - Us agrada viatjar en avió? en qualsevol gran ciutat’. ‘M’agrada viatjar, m’agrada - Quan teniu vacances, “São Paulo ha cambiado a mejor. preferiu viatjar o quedarexperimentar, m’agrada conèixer països i ciutats, vos a la vostra segona Es más segura y más dinámica”. m’agrada aprendre i fer-ho residència?

‘Jo crec que l’equilibri és important també a les vacances. Per això, alternar l’aventura i la descoberta del viatge amb la tranquil·litat de l’Empordà i la vida de família, és fantàstic’. - Hi ha algun destí que us vingui de gust i que encara us manqui de visitar? ‘No conec Austràlia o Nova Zelanda. Oceania en general, és un “cuquet” pendent.’ Mentre passegem pel parc d’Ibirapuera, hi ha gent remant al llac, jugant a futbol, amb bicicleta... i de sobte, Maragall es llança a fer ‘footing’. Sorprès, amb prou feines el fotògraf pot seguir-lo per immortalitzar el moment. L’espera i somriu amb tota la cara mentre els ulls se li tanquen lleugerament. És un somriure trapella, captivador,

who’d show interest We are having a walk més segura i més dinàmica”. towards him, he is a man the streets of “São Paulo has changed for the better. around with a zest for life and an one of São Paulo’s four It is now safer and more dynamic”. endless curiosity towards financial districts. The everything around him. city is just buzzing with - What are your favourite countries or cities you people at this time of the day. “Yes, I had been have ever travelled to? here before. What does it look like to me now? ‘I’ll go for Barcelona’s twin towns: in Europe, LeninSão Paulo has changed for the better, it’s safer, grad (Saint Petersburg); in Asia, Shanghai; in North and probably wealthier and more dynamic. Yet America, Boston; and in South America, it would that dynamism carries the danger posed by trafhave to be São Paulo, for its energy and magnitude’. fic saturation and congestion in any big city”. - Do you like to travel by plane? - When you get some days off, do you prefer to ‘I like to travel, I like to try new experiences, I like to travel or you’d rather stay at your holiday home? discover new countries and cities, I like to learn with ‘I believe balance is important while your on people. And yes, I like to travel by plane indeed.’ holiday as well. For that reason, I think alternat-

ing the excitement and adventure of travelling with the calm of the Empordà and my family life is just great’. - Are there any destinations you haven’t visited yet and would like to travel to? ‘I have never been to Australia and New Zealand. Oceania, is still “an itch to be scratched”. While we are strolling around Ibirapuera Park, there are people rowing on the lake, playing football, riding bicycles… And all of a sudden, Maragall starts jogging along the park. Still in shock, the photographer hardly manages to follow him to capture the scene. He waits for him and a smile spreads over his whole face, his eyes slanting slightly. It’s a naughty, captivating,

“São Paulo ha canviat a millor. És

Saliendo del parque de Ibirapuera

22

spanorama Spanair


todavía fuma algún que otro cigarrillo al día: “un par de Ducados, nada más. Adelgacé 7 kilos por recomendación de mi doctora. Y cómo dices, me siento ágil y activo. Acabo de cumplir 70 años y peso 72 kilos”. Y para no perder el buen humor que lo caracteriza, Maragall nos anuncia que hoy sábado hay un partido de Liga donde juega el FC Barcelona contra el Villarreal y que le apetece mucho verlo. Así es que ponemos rumbo al barrio de Vila Madalena, donde está la sede de la peña barcelonista de São Paulo, en el Miro Bar e Tapas (rua Mourato Coelho, 1057). Es bastante surrealista, pues el bar está lleno de brasileños con la camiseta del Barça. Maragall está convencido de la victoria

del equipo blaugrana, así es que tampoco sufre demasiado cuando se inicia la segunda parte sin goles, porque al final, tal y como él predijo, gana el Barça 0-1. Y tras la victoria nos vamos a cenar, pues a pesar de la frenética actividad de todo el día, el President no ha perdido el apetito. Mientras tomamos el postre, comienza a llover a mares. Desde la terraza del restaurante se ve el ‘skyline’ de São Paulo a lo lejos y Maragall nos hace partícipes de una última confidencia antes de volver al hotel: ‘En estos momentos, lo que me hace más feliz son la familia, los nietos, los amigos, los compañeros del despacho, Barcelona y... ¡también el Barça!...’

sincer. Al President, se’l veu prim i molt àgil. I això que encara fuma algun cigarret al dia: “un parell de Ducados, res més. Em vaig aprimar 7 quilos per recomanació de la meva metgessa. I com bé dius, em sento àgil i actiu. Acabo de fer 70 anys i peso 72 quilos”. I per no perdre el bon humor, Maragall ens anuncia que avui dissabte hi ha un partit de Lliga on juga el FC Barcelona contra el Vila-real, i que li ve de gust molt de veure’l. Així doncs, ens enfilem cap al barri de Vila Madalena, on hi ha la seu de la penya barcelonista al Miro Bar e Tapas (rua Mourato Coelho, 1057). És força surrealista, perquè el bar és ple de brasilers amb la samarreta

del Barça. Maragall està convençut de la victòria de l’equip blaugrana, així que no pateix pas gaire quan s’inicia la segona part sense gols, perquè al final, tal com ell ha predit, guanya el Barça 0-1. I després de la victòria, ens en anem a sopar, perquè malgrat la frenètica activitat de tot el dia, el President no ha perdut pas la gana. Mentre prenem les postres, comença a ploure a bots i barrals. Des de la terrassa del restaurant es veu São Paulo amb el seu ‘skyline’ a la llunyania, i Maragall ens fa partícips d’una última confidència abans de tornar cap a l’hotel: ‘En aquests moments, el que em fa més feliç són la família, els néts, els amics, els companys del despatx, Barcelona i... també el Barça!’.

sincere smile. The President looks slim and very agile, despite he still smokes a few cigarettes every day: “just a couple Ducados, that’s it. I lost about 15 pounds after my doctor told me to lose weight. As you say, I now feel agile and active. I’ve just turned 70 and I weigh 158 pounds”. To keep up the good mood, Maragall tells us there is a Spanish league match between FC Barcelona and Vila-real tonight, and he feels like watching it. So we are off to the Vila Madalena neighbourhood, home to the ‘penya barcelonista’, the FC Barcelona supporters club, at Miro Bar e Tapas (rua Mourato Coelho, 1057). It’s a bit of a surreal experience, since the bar is crowded

with Brazilians wearing Barça T-shirts. Maragall is convinced that the ‘blaugrana’ team will win, so he’s not too worried when at the start of the second half no goals have been scored yet, cause in the end, just as he had foretold, Barça wins 0-1. After the victory, we go for dinner, since despite the hectic pace of the day, the President has not lost his appetite. While we are having our dessert, it starts raining cats and dogs. From the terrace we get a nice view of São Paulo’s skyline, and Maragall shares one last confidence, before heading back to the hotel: “In this very moment, the things that make me happiest are my family, my grandchildren, my friends, my colleagues at the office, Barcelona and…. Barça as well!”.

En Patio do Colegio, donde nació São Paulo Caminando hacia el edificio Banespa Mirando la prensa brasileña

spanorama Spanair

23


Imprescindibles de São Paulo Imprescindibles de São Paulo | São Paulo ‘s essentials Por Gloria Zorrilla Tivoli

Si vienes por primera vez a São Paulo, no lo dudes: este lujoso cinco estrellas vale la pena tanto si es por ocio como por negocio. Se encuentra en una zona muy segura, junto a la Avenida Paulista, y muy cerca del centro histórico. Para cenar, en la planta 23 está el elegante Arola-Vintetres, restaurante del doble estrella Michelin Sergi Arola. Y para relajarse, disponen de Elements Spa By Banyan Tree. Pide un masaje Tropical Rainmist. Alameda Santos 1437. Jardins. Tel. 55- 11 3146 5900. www.tivolihotels.com

Unique

Es una de las joyas de la cadena Design Hotels gracias a su espectacular diseño, obra del arquitecto brasileño Ruy Ohtake. Está en el barrio Jardines y cerca de la Avenida Paulista. Aunque no estés hospedado, vale la pena venir a visitarlo o a tomar algo en el Skye Restaurante & Bar, ubicado en la azotea, con unas vistas espectaculares sobre el ‘skyline’ de São Paulo, sobre todo por la noche. Muy ‘fashion’. Av.Brigadeiro Luis Antonio, 4700. Jardim. Tel. 55 11 3055 4710 hotelunique.com.br

FigueiraRubayat

Aquí es mejor reservar, ya que desde siempre está lleno de gente haciendo cola. ¿Por qué? Porque la comida es excelente, el buffet de postres delicioso, los precios no demasiado caros y el lugar tiene mucho encanto. En medio del local hay una enorme higuera centenaria, y el restaurante está construido a su alrededor. Rua Haddock Lobo, 1738. Tel. 3087 1399. www.rubaiyat.com.br

Jacaré

Comida tradicional brasileña con ‘pincanha’ y carnes a la brasa servidas con ‘farofa’ y yuca frita. Las porciones son enormes, así que es mejor ir pidiendo poco a poco. Pero, aunque la comida es deliciosa, la gente viene a la terraza por el ambiente de gente joven y guapa, y por sus estupendas ‘caipirinhas’. Está en uno de los barrios más bohemios de la ciudad. Rua Harmonia, 321/337. Vila Madalena. Tel. 11 3816 0400. www.jacaregrill.com.br

JulianaAriza

Desde 2005, la joven diseñadora brasileña tiene su ‘atelier’ de alta costura contemporánea en un chalecito, en el barrio de Vila Madalena. Sus piezas exclusivas, donde mezcla lo vanguardista con lo contemporáneo, hacen que tenga muchas clientas entre la alta sociedad paulista. Y por las tallas no te preocupes, pues te ajusta la pieza a tu medida.

Rua Harmonia, 293. Vila Madalena. Tel. 5511 3812 6862. www.julianaariza.com.br

24

spanorama Spanair

Si véns per primer cop a São Paulo aquest luxós cinc estrelles val la pena, tant si és per oci com per negoci. Es troba en una zona segura, a tocar de l’Avinguda Paulista, i a prop del centre històric. Per sopar, a la planta 23, hi ha l’elegant Arola-Vintetres, restaurant del doble estrella Michelin Sergi Arola. I per relaxar-se, disposen de l’Elements Spa By Banyan Tree. Demana un massatge Tropical Rainmist.

If it’s your first time in São Paulo this luxurious five star hotel is well worth it, be it for leisure or business. It is located in a very secure area, next to Paulista Avenue and close to the historic center. For dinner, on floor 23 there is the stylish Arola-Vintetres restaurant, of the double Michelin-star chef Sergi Arola. And to relax, ask for a Tropical Rainmist massage at their Elements Spa by Banyan Tree.

És una de les joies de la cadena Design Hotels, gràcies al seu espectacular disseny, obra de l’arquitecte brasiler Ruy Ohtake. És al barri de Jardim i a prop de l’Avinguda Paulista. Encara que no t’hi allotgis, val la pena venir-lo a visitar o a fer un beure a l’Skye Restaurant & Bar, ubicat al terrat, amb unes vistes espectaculars sobre São Paulo i el seu ‘skyline’, sobretot de nit. Molt ‘fashion’.

It’s one of the jewels of the Design Hotels chain, thanks to the spectacular design of its building, by Brazilian architect Ruy Ohtake. It’s in the Jardim neighborhood and next Paulista Avenue. It’s worth coming to visit or just to have some drinks at the Skye Restaurant & Bar, located on the rooftop, with spectacular views over São Paulo’s skyline, especially at night. Very fashionable.

Aquí és millor que reservis, perquè del matí a la nit, sempre és ple de gent fent cua. Per què? Perquè el menjar és excel·lent, el bufet de postres deliciós, els preus no gaire cars i el lloc té molt d’encant. Al bell mig del local hi ha una enorme figuera centenària, i el restaurant està construït al seu voltant.

You must always book your table because it’s full of people queuing up all day long. Why? Cause the food is excellent, the buffet of desserts is delicious, prices are not too expensive and the place has a lot of charm. In the middle of the place there is a huge centuryold fig tree and the restaurant is built around it.

Cuina tradicional brasilera amb ‘picanha’ i carns a la brasa servides amb ‘farofa’ i mandioca fregida. Les porcions són enormes, per tant és millor anar-les demanant de mica en mica. Però, tot i que el menjar és deliciós, la gent ve a la terrassa per l’ambient de gent jove i guapa, i per les seves estupendes ‘caipirinhes’. És en un dels barris més bohemis de la ciutat.

Traditional Brazilian food with ‘picanha’ and grilled meats served with ‘farofa’ and fried yucca. The portions are huge, so it’s best to order little by little. But while the food is delicious, people come to the terrace for its beautiful young crowd and their great ‘cainpirinhas’. It’s in one of the city’s most bohemian neighbourhoods.

Des del 2005, la jove dissenyadora brasilera té el seu ‘atelier’ d’alta costura contemporània en un xalet al barri de Vila Madalena. Les seves peces exclusives, en les quals barreja elements avantguardistes i contemporanis, fan que tingui moltes clientes entre l’alta societat paulista. I no et preocupis per les talles, t’ajusta la peça a mida.

Since 2005, the young Brazilian designer has her contemporary haute couture atelier in a little house in the Vila Madalena area. Her unique designs, which mix avantgarde and contemporary elements, have won her many clients among São Paulo’s high society. And don’t worry about the sizes, she’ll make your dress to measure.


spanorama Spanair

25


De izquierda a derecha, el diseñador Jordi Labanda; el chef Fermí Puig; el periodista Xavier Sardà; el director de cine Manel Huerga; la golfista Paula Martí; el president de Spanair Ferran Soriano; el tenista Àlex Corretja; la periodista Mari Pau Huguet; el diseñador Josep Abril; el peluquero Lluís Llongueras; el tenista Tommy Robredo; el humorista Jordi LP; el actor y presentador José Corbacho; la directora de cine Isabel Coixet, el periodista Manel Fuentes y la nadadora Gemma Mengual.

Barcelona y São Paulo, más cerca Barcelona i São Paulo, més a prop | Barcelona and São Paulo, closer than ever

El pasado 28 de marzo, a media mañana, despegó desde el aeropuerto de El Prat el primer vuelo que conecta directamente y sin escalas las ciudades de Barcelona y São Paulo. El passat 28 de març, a mig

matí, va enlairar-se des de l’aeroport del Prat el primer vol que connecta directament i sense escales les ciutats de Barcelona i São Paulo. Mid-morning on 28th March, the first non-stop direct flight between the cities of Barcelona and São Paulo took off from El Prat Airport. Texto: Josep Garriga — Fotos: Joan Masats.

ra un avión Boeing 777-300 de la flota de Singara un avió Boeing 777-300 de la flota de t was a Boeing 777-300 belonging to the E pore Airlines que, en código compartido con Spa- ESingapore Airlines que, amb codi compartit ISingapore Airlines fleet, which, under a code amb Spanair, operarà aquesta ruta tres cops a share agreement with Spanair, will be operating nair, operará esta ruta tres veces a la semana. Con motivo de esta ocasión tan especial y con el fin de presentar públicamente el enlace, Spanair preparó toda una serie de acontecimientos que se iniciaron con una fiesta en la Llotja de Mar de Barcelona con la presencia de diversas autoridades y la participación de nuestros embajadores, personalidades del ámbito cultural, artístico, periodístico y deportivo, que promocionan nuestra aerolínea. En la fiesta participaron la vicepresidenta del Gobierno catalán, Joana Ortega, el teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi Williams Carnes, el presidente de la Cámara de Comercio, Miquel Valls, el director del aeropuerto, Fernando Echegaray, y los consejeros de Territorio y Sostenibilidad, Lluís Recorder, y de Empresa y Empleo, Francesc Xavier Mena. La representación de Singapore Airlines estuvo encabezada por su vicepresidente comercial, Swee Wah Mak, y por parte de Spanair, su presidente Ferran Soriano. Todos ellos destacaron la excelente oportunidad que esta conexión tiene para Barcelona, pues será la primera que enlace tres continentes (Asia, Europa y Sudamérica) y el hecho de que Spanair se esfuerce en conseguir nuevas rutas intercontinentales. Ya el día 28, el aeropuerto de El Prat fue escenario de un acto de bienvenida del vuelo, con espectá-

26

spanorama Spanair

la setmana. Per a aquesta ocasió tan especial i per tal de presentar públicament l’enllaç, Spanair va preparar tot un conjunt d’esdeveniments que van començar amb una festa a la Llotja de Mar de Barcelona amb la presència de diverses autoritats i la participació dels nostres ambaixadors, personalitats de l’àmbit cultural, artístic, periodístic i esportiu que promocionen la nostra aerolínia.. A la festa hi van participar la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega; el tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Williams Carnes; el president de la Cambra de Comerç; Miquel Valls, el director de l’aeroport; Fernando Echagaray; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. La representació de Singapore Airlines estava encapçalada pel seu vicepresident comercial, Swee Wah Mak, i per part de Spanair, pel president, Ferran Soriano. Tots ells van destacar l’excel·lent oportunitat que aquesta connexió té per a Barcelona, perquè serà la primera que enllaci tres continents (Àsia, Europa i Sud-Amèrica) i pel fet que Spanair s’esforci en aconseguir noves rutes intercontinentals. Ja el dia 28, l’aeroport del Prat va acollir un

this route three times a week. In order to mark this very special occasion and present the new connection, Spanair organised a series of events that got underway with a celebration held at Barcelona’s Llotja de Mar and attended by various authorities and the ambassadors – figures from the worlds of culture, art, journalism and sports – that promote our airline. Present at the event was the Vice-President of the Catalonia Autonomous Government, Joana Ortega; the Deputy Mayor of Barcelona, Jordi Williams Carnes; the Chairman of the Chamber of Commerce, Miquel Valls; the Airport’s Director, Fernando Echegaray, and the Regional Ministers for Land and Sustainability and Business and Employment, Lluís Recorder and Francesc Xavier Mena. Leading the Singapore Airlines delegation was its Commercial Vice-President, Swee Wah Mak, whilst the Spanair team was headed by its Chairman, Ferran Soriano. All those present stressed the magnificent opportunity this new connection represents for Barcelona, the first to link three continents (Asia, Europe and Latin America), combined with Spanair’s ongoing efforts to establish new intercontinental routes. On 28th March, El Prat Airport was the setting for the event to welcome the flight, including perfor-


‘Bautizo’ de la aeronave a la llegada del vuelo inaugural a São Paulo

culos de dragones asiáticos, rumba catalana y batucada brasileña, además de un refrigerio para los primeros pasajeros. El avión, como siempre sucede en estas ocasiones, fue recibido por un arco de agua por parte de los bomberos. Asimismo, Spanair organizó un viaje institucional a São Paulo, presidido por Lluís Recoder, al que también asistió el ex presidente catalán, Pasqual Maragall, protagonista de nuestra portada de Spanorama, y Jordi Williams Carnes. En São Paulo se celebraron encuentros con autoridades locales, representantes de empresas catalanas y sectores turísticos brasileños para promocionar esta nueva ruta.

acte per donar la benvinguda a aquest vol, amb espectacles de dragons asiàtics, rumba catalana i batucada brasilera, i un refrigeri per als primers passatgers. L’avió, com sempre passa en aquestes ocasions, va ser rebut amb un arc d’aigua per part dels bombers. Així mateix, Spanair va organitzar un viatge institucional a São Paulo, presidit per Lluís Recoder, al que també va assistir l’expresident català, Pasqual Maragall, protagonista de la nostra portada de Spanorama, i Jordi Wiliams Carnes. A São Paulo hi va haver trobades amb autoritats locals, representants d’empreses catalanes i sectors turístics brasilers per promocionar aquesta nova ruta.

mances by Asian dragons, the sounds of Catalan Rumba and Brazilian Batacuda, plus refreshments for the first passengers. As is customary on such occasions, the aircraft was welcomed with a water arch salute by the airport fire brigade. Spanair also organised an institutional trip to São Paulo. Led by Lluís Recoder, the delegation also included the former President of Catalonia, Pasqual Maragall, featured on the cover of Spanorama, and Jordi Williams Carnes. They attended a number of meetings with local authorities and representatives from Brazilian business and tourism and travel companies with the object of promoting this new route.

Imágenes de la vista institucional a São Paulo

spanorama Spanair

27


Entrevista Interview

Sergio y Javier Torres

“Vamos a por la segunda estrella Michelin” “Anem a buscar la segona estrella Michelin” | Now, for the second Michelin star Los gemelos de oro han conseguido la primera estrella Michelin para su restaurante barcelonés, ‘Dos Cielos’. Els bessons d’or han aconseguit la primera estrella Michelin per al seu restaurant barcelonès, ‘Dos Cielos’. The Golden Twins have achieved the first Michelin star for their restaurant in Barcelona, DosCielos (Two Skies). Texto: Gloria Zorrilla. abían trabajado con los mejores chefs del mundo H y hace dos años decidieron abrir su propio restaurante en el piso 24 del Hotel ME, de Barcelona. A partir de ese momento, todo ha sido una carrera de éxitos e ilusiones. Sergio y Javier Torres (Barcelona, 1970), los ‘gemelos de oro,’ como son conocidos en sudamérica ya están trabajando para conseguir la segunda Michelin. ¿Cómo se les ocurrió el nombre de Dos Cielos? J: El nombre lo pusieron nuestras novias porque la abuela siempre nos decía que éramos como dos cielos. Además, en el restaurante tenemos ventanas que dan al mar y a la montaña de la Ciudad Condal. Nosotros vivimos en la casa donde nacimos, en el barrio de Gracia de Barcelona. S: Nuestra abuela Catalina era cocinera, de Linares, y se vino a trabajar para la burguesía catalana.

Bacalao en Gastrovac con caldo de jamón Ibérico had worked with the best chefs in the Townhey world and two years ago, decided to open their restaurant on the 24th floor of Hotel ME, in

Barcelona. From that moment, everything has been a successful career. Sergio and Javier Torres (Barcelona, 1970), the Golden Twins, as they are known in South America, are already working to get the second Michelin star. How did the name Two Skies come up? J: The name was chosen by our girlfriends because Grandma always told us we were like two skies. In addition, in the restaurant we have windows overlooking the sea and the mountains of the city. We live where we were born, in the same house in Gracia, a district of Barcelona. S: Our grandmother Catalina was a cook for the Catalan bourgeoisie. We lived with her and the 4

28

spanorama Spanair

Vivíamos con ella y los 4 hermanos en un piso del barrio de Gracia frente al Parque Güell. Catalina estaba todo el día en la cocina, con la radio escuchando el programa de Elena Francis. Así es que decidieron seguir sus pasos... Para disgusto de nuestros padres, desde los 7-8 años, estábamos todo el día metidos en la cocina. Se ponían las manos en la cabeza cuando les dijimos que queríamos ser cocineros. Empezamos con 14 años en grandes cocinas. Nadie sabe lo que hemos currado... lo que hay detrás de todo esto. Cuando los amigos se iban de viaje o de vacaciones, nosotros estábamos trabajando. Es mucho sacrificio ser chef. ¿Cómo ha sido el camino hasta lograr la primera estrella Michelin? S: Desde el principio nos hemos tomado muy a

pecho conseguirla y con todo el equipo hemos hecho un trabajo excepcional. Le hemos dedicado muchas horas y mucha intensidad. Han sido dos años pero es como si hubieran sido seis. ¿Cambia vuestra forma de trabajar tras conseguir la estrella? S: No, estamos acostumbrados a trabajar en restaurantes con 2 y 3 estrellas de toda la vida y la presión es algo natural para nosotros, la llevamos en el cuerpo. Lo tenemos clarísimo. El día que nos lo anunciaron, reunimos a todo el equipo y primero los felicitamos y luego les informamos que ahora vamos a por la segunda y que había que apretar más. J: El equipo es todo gente joven con grandes CV. Los que entran son porque realmente quieren estar aquí. No es fácil, hay que hacerlo muy bien,

avien treballat amb els millors xefs del món H i fa dos anys van decidir obrir el seu propi restaurant al pis 24 de l’Hotel ME, de Barcelona.

A partir d’aquell moment, tot ha estat una carrera d’èxits i il·lusions. Sergio i Javier Torres (Barcelona, 1970), els ‘bessons d’or’, com són coneguts a l’Amèrica del Sud, ja estan treballant per aconseguir la segona Michelin. Com se us va acudir el nom de Dos Cielos? Javier: El nom el van posar les nostres xicotes, perquè l’àvia sempre ens deia que érem com dos cels. A més, al restaurant tenim finestres amb vistes al mar i a la muntanya de la Ciutat Comtal. Nosaltres vivim al la casa on vam néixer, al barri de Gràcia de Barcelona. Sergio: La nostra àvia Catalina era cuinera, de Linares, i va venir a treballar per a la burgesia catalana. Vivíem amb ella i els 4 germans en un pis de Gràcia, davant del Parc Güell. L’àvia Catalina es passava tot el dia a la cuina amb la ràdio, escoltant el programa de l’Elena Francis. Així que vàreu decidir de seguir els seus passos... J y S: Per disgust dels nostres pares, des dels 7-8 anys, ens passàvem tot el dia ficats a la cuina. S’emportaven les mans al cap quan els vam dir que volíem ser cuiners. Vam començar amb 14

anys. Ningú no sap com hem pencat... el que hi ha al darrere de tot això. Quan els amics se n’anaven de viatge o de vacances, nosaltres estàvem treballant. És molt sacrificat ser xef. Com ha sigut el camí fins a obtenir l’estrella Michelin? S: Des del principi, ens ho hem pres molt seriosament, i amb tot l’equip hem fet un treball a fons excepcional. Hi hem dedicat moltes hores i molta intensitat. Han sigut dos anys, però és com si n’haguessin sigut sis. Ha canviat la vostra manera de treballar un cop aconseguida l’estrella? S: No, estem acostumats a treballar a restaurants amb 2 i 3 estrelles i la pressió és una cosa natural per a nosaltres, la portem al cos. El dia que ens ho van anunciar, vam reunir l’equip i primer els vam felicitar, i després els vam informar que ara anem a buscar la segona i ens hi hem d’esforçar més. J: L’equip és tot de gent jove amb grans currículums. Els que entren és perquè realment volen ser aquí. No és fàcil, cal fer-ho molt bé, són moltes hores. Hi són perquè són bons, tenen un futur brillant i són part de la nostra família. Com és un dia de cada dia a Dos Cielos?

brothers in an apartment in front of the Park Güell. Catalina was all day in the kitchen, with the radio listening to the program ‘Elena Francis’. So you decided to follow in her footsteps ... To the dislike of our parents, from 7-8 years, we were all day stuck in the kitchen. They put their hands on the head when we told them we wanted to be cooks. We started with 14 years in haute kitchens. Nobody knows what we have worked ... what’s behind all this. When friends were traveling or on vacation, we were working. It’s a lot of sacrifice to be a chef. How was the way until achieving a Michelin star? S: From the beginning we have taken to heart to get the star and the entire team have done an exceptional work. We have spent many hours. It has been two years but it is as if they were six.

Have you changed your way of working after getting the star? S: No, we’re used to working in restaurants with 2 and 3 stars for a lifetime and the pressure is natural for us, it’s in our bodies. This gives us great joy to continue. The day they told us, we brought the whole team together and after congratulating them, we inform them that we are going for the second one and they had to tighten more. J: The team is all young people with great resumés. Those who enter are because they really want to be here. It is not easy. They are here because they are good, have a bright future and are part of our family. How is the day to day in Dos Cielos? S: We start at 9 am as the ‘mise en plat’ is hard


spanorama Spanair

29


Sergio y Javier en Dos Cielos

son muchas horas. Están porque son buenos, tienen un futuro brillante y son parte de la familia. ¿Cómo es el día a día en Dos Cielos? S: Empezamos a las 9 a.m ya que la ‘mise en plat’ lleva mucho trabajo. En el restaurante tenemos 35 plazas y somos 25 personas trabajando. Y afortunadamente, siempre está lleno, sino sería imposible. También tenemos la mesa del chef que está reservada exclusivamente para nuestros invitados. El hecho de tener la cocina abierta, de cara a los comensales, ¿no les cohibe a la hora de trabajar? S: Hay gente que le molesta al principio. Le impone respeto, pero pronto te olvidas porque hay tanta concentración... Sólo hablamos Javier o yo. Vamos con walkies y pinganillos. Imagínate el follón que sería todos en la cocina a gritos. En las cocinas manda el chef pero, al ser dos, ¿cómo se reparten el trabajo? J y S: Lo hacemos de manera natural. No nos planteamos tú haz esto y yo lo otro. Los dos creamos juntos la carta. Sergio tiene más el tema de caza y pastelería y yo pescado y las verduras. Donde no llega uno llega el otro. Es bastante indiferente. No hay rivalidad. Nuestra relación suma. Al ser gemelos no hay rivalidad. Es fantástico. ¿Donde iríais a cenar si os invitaran?

“Para mí el plato estrella de la carta es la Liebre a la Royale (Javier) y para mi la Cazuela de verduras de cultivo natural (Sergio)”.

“Per mi, el plat estrella de la carta és la Llebre a la Royale (Javier), i per mi: la Cassola de verdures de cultiu natural (Sergio)”. “For me the star dish of our menu is the Hare a la Royale (Javier) and for me Casserole of natural growing vegetables (Sergio)”.

30

S: Tengo debilidad por la cocina revolucionaria. Iría a Philippe Rochat, el antiguo Freddy Girardet, en Suiza. Es una catedral donde vas a aprender. J: Me encantaría comer en Noma (Copenhague) para saber que está haciendo. El domingo pasado estuvimos en El Bulli y nos lo pasamos muy bien. Además de en Barcelona, tenéis dos restaurantes en Brasil, los EÑE. S: Eñe es menos gastronómico, aunque nos acaban de dar un premio como el Mejor restaurante español de Brasil. Es una revisión de cosas que nos gustan y de tapas adaptadas a la alta gastronomía. También buscamos la calidad, pero no estamos ahí todos los días. J: El estar en Brasil, nos abre muchas puertas y nuestra cocina se enriquece. Probamos productos, lo traemos en la maleta y luego la gente aquí alucina al probarlo. Así nuestra cocina puede crecer (www.enerestaurante. com). Es una ilusión, un proyecto donde trabajan 78 personas, entre los restaurantes de Río de Janeiro y de Sao Paulo. Pero Dos Cielos es el buque insignia. ¿Qué piensan de los chefs globalizados? J: Nosotros somos superlocales, estamos todos los días en el restaurante. Los dos y siempre uno de los dos. La forma de cocinar es muy personal, no miramos hacia nadie, hacemos nuestra propia cocina. Algunos chefs imitan técnicas, pero nosotros no vamos por ahí. También es más fácil para nosotros porque somos dos y siempre hay uno de nosotros en la cocina. ¿Cúales son sus planes para el futuro? J y S: Concretados ninguno, hay muchas ideas... Pero nos encantaría abrir en Nueva York. Algún hijo más de EÑE... Hay muchos sueños. También sigue adelante la idea de hacer un huerto en la planta 30 del hotel y cultivar nuestras propias hierbas aromáticas. Queremos introducir la naturaleza en la gran ciudad.

S: Comencem a les 9 del matí, perquè la ‘mise en plat’ porta molta feina. Al restaurant, hi tenim 35 places i som 25 persones treballant. I afortunadament, sempre és ple, sinó seria impossible. També tenim la taula del xef, reservada exclusivament per als nostres convidats. El fet de tenir la cuina oberta, a la vista dels comensals, no us cohibeix a l’hora de treballar? S: Hi ha gent que es molesta al principi. Els imposa respecte, però aviat te n’oblides, perquè hi ha tanta concentració... Només parlem en Javier o jo. Anem amb ‘walkies’ i auriculars. Imagina’t quin enrenou que hi hauria si fóssim tots a la cuina cridant. A les cuines mana el xef, en ser dos, com us repartiu la feina? J y S: De manera natural. No ens plantegem: tu fes això i jo això altre. Tots dos creem junts la carta. En Sergio porta més el tema de la caça i la pastisseria, i jo el peix i les verdures. Allà on un no arriba, hi arriba

l’altre. No hi ha rivalitat. La nostra és una relació que suma. No hi ha competència. On aniríeu a sopar si us convidessin? S: Tinc una debilitat per la cuina revolucionària. Aniria a Philippe Rochat, l’antic Freddy Girardet, a Suïssa. És una catedral on es va a aprendre. J: M’encantaria dinar a Noma (Copenhaguen) per saber què està fent. Diumenge passat vam estar al Bulli. I no va ser cap sopar de comiat. A més de Barcelona, teniu dos restaurants al Brasil, els Eñe. S: Eñe és menys gastronòmic. És una revisió de coses que ens agraden i de tapes adaptades a l’alta gastronomia. També cerquem la qualitat, però no som allà cada dia. A Dos Cielos, el fet de ser-hi a diari, és un motor per a tots. J: Eñe (www.enerestaurante.com) és una il·lusió, un projecte en el qual treballen 78 persones, entre els restaurants de Rio de Janeiro i de São

Paulo. Ser al Brasil enriqueix la nostra cuina. Provem productes, ens els emportem a la maleta i després la gent d’aquí al·lucina Què en penseu dels xefs globalitzats? J: Nosaltres som molt locals, som cada dia al restaurant de Barcelona. Tots dos, o almenys, sempre un dels dos. La manera de cuinar és molt personal, no ens fixem en ningú, fem la nostra pròpia cuina. Alguns xefs imiten tècniques, però nosaltres no anem pas per aquí. També és més fàcil per a nosaltres, perquè som dos, i sempre n’hi ha un que és a la cuina. Quins són els vostres plans per al futur? J y S: De concretats, cap. Hi ha moltes idees... Ens encantaria obrir restaurant a Nova York. Algun altre fill d’Eñe... Hi ha molts somnis. Segueix endavant la idea de fer un hort a la planta 30 de l’hotel. Cultivar les nostres herbes aromàtiques. Volem introduir la natura a la gran ciutat.

work. We have 35 places and 25 people working. And fortunately, is always full, it would be impossible otherwise. We also have the chef’s table that is reserved exclusively for our guests. Having an open kitchen, facing the guests, don’t you feel inhibited when working? S: There are cooks who bother at first. But you soon forget about it because there’s so much concentration ... You have to work in silence. Only Javier or I talk with walkies and earpiece. Imagine the fuss that would be all screaming in the kitchen. In the kitchen the chef gives the orders, being two, how do you split the job? J and S: In a natural way. We don’t say you do this and I the other. We both create the menu. Sergio is more keen on the subject of hunt and pastry and I for fish and vegetables. Where one does not arrive the other one does. There is no rivalry. Our relationship adds. Being a twin there is no rivalry.

Where would you go for dinner if you were invited? S: I have a weakness for revolutionary cooking. I’d go to Philippe Rochat, the old Freddy Girardet in Switzerland. It is a cathedral. J: I would love to eat in Noma (Copenhagen) to know what he is doing. Last Sunday we were at El Bulli. And no, it wasn’t a farewell dinner. In addition to Barcelona, you have two restaurants in Brazil, EÑE. S: Eñe is less gourmet, but we have just received an award as The Best Spanish restaurant in Brazil. Is a review of things we like and some tapas, adapted to haute cuisine. We also look for quality, but we’re not there every day. J: Eñe (www.enerestaurante. com) is an illusion, a project where 78 people work in both restaurants, in Rio de Janeiro and Sao Paulo. We try products and bring them in the suitcase and

people freak when they taste them. But Dos Cielos is our flagship. What do you think of globalized chefs? J: We are superlocal, we are every day in the restaurant of Barcelona. The two and always one of us. The way of cooking is very personal, we don’t look at anyone, we do our own cooking. Some chefs mimic techniques, but that’s not for us. It is also easier because we are two and there is always one of us in the kitchen and the other can go and do other things. What are your plans for the future? J & S: None concrete, there are many ideas ... But we would love to open in New York. Another EÑE maybe ... There are many dreams. The idea of making a garden on the 30th floor of the hotel is still there. To grow our own herbs and flowers. We want to introduce nature into the city.

spanorama Spanair


spanorama Spanair

31


Niza, la capital de la Riviera Francesa

Niça, la capital de la Riviera francesa | Nice, the capital of the French Riviera A orillas del Mediterráneo, esta ciudad es un lugar mítico donde artistas y millonarios acuden por igual atraídos por su magia y su luz. A la riba del Mediterrani, aquesta ciutat és un indret

mític que artistes i milionaris d’arreu visiten al mateix temps, atrets per la seva màgia i la seva llum. On the shores of the Mediterranean, this city is a mythical place where artists and millionaires alike flock, attracted by its magic and light. Texto: Gloria Zorrilla - Fotos: Fernando González-Corroto Costa Azul siempre ha sido sinónimo de Lsealujo pero, además de los aristócratas que paseaban por sus calles durante la Belle

Époque y que la convirtieron en un destino elegante y sofisticado, Niza ya era una ciudad que enamoraba a los artistas como a Diaghilev y sus bailarines del Ballet Ruso o Picasso, Matisse, Marc Chagall, Nietzsche, Apollinaire... y tantos otros que pasaban largas temporadas en uno de los destinos más atractivos del Mediterráneo. Se puede decir que Niza es la capital de la Costa Azul. De una punta a otra, siguiendo la forma de la Bahía de los Ángeles, está la Promenade des Anglais, el paseo más famoso de la Riviera france-

32

spanorama Spanair

a Costa Blava sempre ha estat sinònim de luxe, però més enllà dels aristòcrates que L B es passejaven pels seus carrers durant la Belle Époque, i que la van convertir en una destinació elegant i sofisticada, Niça ja era una ciutat que enamorava artistes com Diaghilev i els seus ballarins del Ballet Rus, o Picasso, Matisse, Marc Chagall, Nietzsche, Apollinaire... i tants d’altres que passaven llargues temporades en una de les destinacions més atractives de la Mediterrània.

Podríem dir que Niça és la capital de la Costa Blava. D’una punta a una altra, seguint la forma de la badia dels Àngels, hi ha la Promenade des

The Côte d’Azur has always been synonymous of luxury, but although the aristocrats who strolled the streets durign the Belle Epoque turned it into a stylish and sophisticated destination, Nice has always been a city loved by artists like Diaghilev and his Russian Ballet dancers, or Picasso, Matisse, Marc Chagall, Nietzsche, Apollinaire ... and many others who spent long periods in one of the most attractive destinations in the Mediterranean. You can say that Nice is the capital of the Côte d’Azur. From one end to another, following the shape of the Bay of Angels, is


La playa desde el Quai des Etats Units, al final de la Promenades des Anglais spanorama Spanair

33


sa. A un lado está la playa con sus toldos de rayas una de sus habitaciones. blancas y azules y del otro, los grandes hoteles Niza se puede recorrer fácilmente a pie, sobretoy palacios de los años veinte, donde sobresale la do si estás cerca del casco viejo. Puedes empezar majestuosidad del lujoso Hotel Negresco, uno el paseo en el Hotel Beau Rivage, otro mítico de los simbolos art decó de la ciudad. Aquí se han hotel donde Chejov escribió ‘La Gaviota’, y seguir hospedado desde el Zar Nicolás II de Rusia hasta por la Rue de St. François de Paule hasta el merIsadora Duncan. En una de las terrazas el escritor cado de las flores. Aquí los vendedores montan Scott Fitzgerald tomaba sus paradas con toldos de Se ve que Niza siente pasión martinis con Zelda, su rayas multicolores, mienmujer y el ex Beatle Paul tras la gente compra frutas por las artes y la cultura. McCartney escribió el y flores frescas de los camEs pot veure com Niça sent tema ‘Fool on a Hill’ en pesinos de los alrededores.

passió per les arts i la cultura.

McCartney va escriure el Anglais, el passeig més You can see that Nice feels real tema ‘Fool on a Hill’ en una famós de la Riviera franpassion for arts and culture. de les habitacions. cesa. A un costat hi ha la Niça es pot recórrer fàcilplatja, amb els seus tendals de ratlles blanques ment a peu, sobretot si ets a prop del nucli antic. Pots començar a l’Hotel i blaves, i a l’altre, els grans hotels i palaus dels anys 20, dels quals sobresurt amb majestuositat Beau Rivage, un altre mític hotel on Txèkhov va el luxós Hotel Negresco, un dels símbols art déco escriure ‘La Gavina’, i seguir per la Rue de St Frande la ciutat. S’hi han allotjat des del Tsar Nicolau çois de Paule fins al mercat de les flors. Aquí, els venedors munten les seves parades amb tendals II de Rússia fins a Isadora Duncan. En una de de ratlles multicolors, mentre la gent compra les terrasses, l’escriptor Scott Fitzgerald prenia Martini amb Zelda, la seva dona, i l’ex Beatle Paul fruites i flors fresques dels pagesos dels voltants.

Aquí vivió Matisse El puerto de Niza

34

spanorama Spanair

the Promenade des Anglais, the most famous street in the French Riviera. On one side, is the beach with its white and blue striped umbrellas and on the other, large hotels and palaces of the 20’s where the luxurious Hotel Negresco, one of the symbols of the city’s art deco, outstands. Here they hosted people like Tsar Nicholas II of Russia to Isadora Duncan. In one of the terraces the writer Scott Fitzgerald drank martinis with Zelda, his wife; and former Beatle Paul McCartney wrote the song ‘Fool on the Hill’ in one of their rooms.

Nice is easily explored on foot, especially if you’re near the old town. You can start at the Beau Rivage, another landmark hotel where Chekhov wrote ‘The Seagull’ . Follow the Rue de St. François de Paule to the flower market. Here vendors set up their stalls with colorful striped awnings, while people buy fresh fruit and flowers from the the nearby farmers. The square has many cafes so you can enjoy the bustle or sit for a ‘coffee au lait and a croissant’. If Marseille boast of being the cradle of Bullebese in Nice they have ‘Ratatouille’ a dish that even


La plaza tiene muchos cafés de lo más agradables así es que puedes disfrutar del bullicio o sentarte a tomar un ‘café au lait y un croissant’. Si en Marsella se jactan de ser la cuna de la Bullabesa, en Niza lo son del ‘Ratatouille’ ese plato que hasta tiene su propia película Disney. Se trata de una especie de pisto o samfaina a base de cebolla, pimiento, calabacín, tomate, ajo, berenjenas y más verduras cocinadas a fuego lento. Un plato muy mediterráneos regado con un buen chorro de aceite de oliva nizardo. Aunque parece pequeña, Niza no te la acabas en

dos días. Así es que si tienes que escoger qué vale la pena ver y qué puedes dejar para otra ocasión te recomendamos que visites: - El museo Matisse. Esta casa genovesa del siglo XVII, en el barrio de Cimiez, rodeada de olivares es sin duda uno de los polos de atracción turística de Niza. El artista no vivió en esta villa pero en algún lugar tenían que reunir las obras que el artista donó a la ciudad tras su muerte. Una colección muy importante que abarca todas las épocas, desde 1890 hasta 1954. - El museo Marc Chagall con la colección más com-

A la plaça hi ha molts cafès, així que pots gaudir de l’ambient o seure a prendre un ‘café au lait’ i un croissant. Si a Marsella es vanen de ser el bressol de la Bullabessa, a Niça en són de la Ratatolha, aquest plat que fins i tot té la seva pròpia pel·lícula Disney. Una mena de samfaina a base de ceba, pebrot, carbassó, tomàquet, all, albergínies i més verdures cuinades a foc lent. Un plat molt mediterrani regat amb un bon raig d’oli d’oliva niçard. Encara que sembli petita, Niça no s’acaba de conèixer en dos dies. Així que, si has de triar què

paga la pena de veure i què pots deixar per una altra ocasió, et recomanem que visitis: - El museu Matisse. Aquesta casa genovesa del segle XVII, al barri de Cimiez, envoltada d’oliveres, és un dels pols d’atracció turística de Niça. L’artista no va viure en aquesta vil·la, però en algun lloc s’havien de reunir les obres que l’artista va donar a la ciutat després de la seva mort. Una col·lecció molt important que comprèn totes les èpoques, des de 1890 fins a 1954. - El museu Marc Chagall, amb la col·lecció més completa de l’artista d’origen rus. És petit, però

has it’s own Disney movie. A kind of spanish pisto or catalan samfaina with onion, peppers, zucchini, tomatoes, garlic, eggplant and more vegetables cooked at low heat. A typical Mediterranean dish served with a splash of olive oil from Nice. Although it seems small, you need more than two days to see it. So if you have to choose what is worth seeing and what you can leave for another occasion we recommend visiting: - The Matisse museum. In a seventeenth century Genoese house in the neighborhood of Cimiez,

surrounded by olive trees is one of the poles of tourist attraction in Nice. Actually the artist did not live in this house but they decided to put here all works that the artist donated to the city after his death. A very important collection covering all periods from 1890 to 1954. - Marc Chagall Museum, from Russian origin it is the artist’s most complete collection. It is small but very interesting. It is a monographic museum where, in addition to Chagall paintings he designed the stained glass and a spectacular mosaic.

La Plaza Masséna con las esculturas de Jaume Plensa

spanorama Spanair

35


pleta del artista de origen ruso. Es pequeño pero muy interesante. Es un museo monográfico donde, además de los cuadros, Chagall diseñó la vidriera y un mosaico espectaculares. - El Museo de Arte Moderno y Contemporáneo, reune obras de los años 50 hasta hoy en día con piezas de Andy Warhol o Lichtenstein. Incluso el edificio en sí vale la pena la visita. - La plaza Masséna, me gustó sobretodo por la noche cuando las siete esculturas de Jaume Plensa se iluminan de varios colores y contrastan con el rojo de los edificios del fondo.

- La catedral ortodoxa rusa, la verdad es que sorprende ver esta iglesia en una ciudad mediterránea pero no hay que olvidar que la aristocracia rusa venía a Niza a pasar los largos inviernos y tras la revolución, se convirtió en un refugio para estos ricos exiliados. - El Jardín de la colina del castillo. Hay dos maneras de subir, a pie por las escaleras al final del Quai des Etats Units, si estás en plena forma y la más popular y habitual que es en ascensor. La vista desde lo alto es maravillosa. Un viaje a Niza tiene que incluir obligatoriamen-

molt interessant. És un museu monogràfic on, a - La catedral ortodoxa. Sorprèn de veure més dels quadres, Chagall va dissenyar la vidriera i aquesta església en una ciutat mediterrània, un mosaic espectaculars. però cal no oblidar que l’aristocràcia russa - El Museu d’Art Modern i Contemporani. Reuneix venia a Niça a passar els hiverns, i després de la obres dels anys 50 fins avui, amb peces d’Andy revolució, va esdevenir un refugi per a aquests Warhol o Lichtenstein. Fins i tot l’edifici en si, val la rics exiliats. pena de visitar-lo. - El Jardí del Turó del Castell. Hi ha dues maneres de - La plaça Masséna, sobretot de nits, quan les set pujar-hi: a peu, per les escales al final del Quai des escultures de Jaume Plensa États-Unis, si estàs en plena Su microclima excepcional ha s’il·luminen de diversos forma, i la més popular, que colors i contrasten amb el hecho de Niza un gran destino és en ascensor. La vista des vermell dels edificis del fons. de dalt és meravellosa.

El seu microclima excepcional

- The Museum of Modern fa de Niça una gran destinació. ing to see this church in a Mediterranean city but we and Contemporary Art, It’s exceptional microclimate has must not forget that the brings together works made Nice a great destination Russian aristocracy came from the 50’s to today to Nice to spend the winter with pieces of Andy Warhol or Lichtenstein. Even the building itself is and after the revolution, became a home for wealthy expatriates. worth the visit. -The Garden of the Castle Hill, there are two ways - The Masséna square, especially at night when the to arrive, walking up the stairs at the end of the seven Jaume Plensa sculptures are illuminated in various colors and contrast with the deep red of the Quai des Etats Units, if you’re in good shape and the most popular one, taking the elevator. The background buildings. - The Russian Orthodox Cathedral, it’s quite surpris- view from the top is wonderful. Mercado diario en el casco antiguo

36

spanorama Spanair

te un paseo por la Corniche, una carretera serpenteante que llega hasta la frontera italiana. Sus acantilados han sido escenario de numerosas películas, por ejemplo, ‘Atrapar un ladrón’ una de Alfred Hitchcock con Cary Grant, y de spots publicitarios. Comunica Niza con pueblecitos con mucho encanto, como Villefranche-sur-Mer, Cap Ferrat, St. Paul de Vence, Eze ...Otra escapada que podemos hacer más adelante, de cara al verano.

✈ Spanair opera tres vuelos semanales a Niza desde Barcelona (lunes, miércoles y jueves).

Un viatge a Niça ha d’incloure obligatòriament un passeig per la Corniche, una carretera serpentejant que arriba fins a la frontera italiana. Els seus penya-segats han estat escenari de nombroses pel·lícules: ‘To Catch a Thief’, d’Alfred Hitchcock amb Cary Grant, i d’espots publicitaris. Comunica Niça amb poblets amb encant, com Villefranche-sur-Mer, Cap Ferrat, St Paul de Vence, Eze... Una altra escapada que podem fer més endavant, cap a l’estiu.

✈ Spanair opera tres vols setmanals a Niça desde Barcelona (dilluns, dimecres i dijous).

A trip to Nice must necessarily include a stroll along the Corniche, a winding road that leads to the Italian border. Cliffs have been the setting for numerous films, such as’ Catch a Thief “one of Alfred Hitchcock with Cary Grant, and for TV commercials. Nice communicates with charming villages such as Villefranche-sur-Mer, Cap Ferrat, St. Paul de Vence, Eze ... But that’s another trip we can do later, towards summer.

✈ Spanair operates three weekly flights to Nice from Barcelona (Monday, Wednesday and Thursday).


Imprescindibles de la Costa Azul Imprescindibles de la Costa Blava | Nice’s essentials Por Gloria Zorrilla

HotelBeauRivage

En primavera, el ambiente más chic de Niza se encuentra en las terrazas y sin duda el Beau Rivage tiene la playa privada más grande de la Costa Azul. Por eso y por su excelente ubicación, es una de las visitas obligadas aunque solo sea para tomar el brunch de los domingos (de 11 a 15 horas). El hotel está justo enfrente y ha sido completamente reformado así es que las habitaciones cuentan con lo último en tecnología. Es un cuatro estrellas moderno, funcional y con un servicio excelente. Una buena elección. Rue Sant Françoise de Paule, 24. Niza www.hotelnicebeaurivage.com

RestauranteOliviera

Si no te lo recomiendan igual ni lo ves ya que está escondido en una esquina del barrio viejo pero no puedes irte de Niza sin probar la auténtica cocina nizarda que es lo que ofrece Nadim en su restaurante. Él dice que es una tienda de aceites con unos pocos platos mediterráneos, pero te aseguro que nunca habrás probado unas berenjenas (10€) tan deliciosas como las de Oliviera y unas verduras y ensaladas con tanto gusto como aquí. Y deja un hueco para el postre, el tiramisú de Regine es para morirse. Se me hace la boca agua de recordarlo. Rue du Collet, 8 bis. Tel. 93 13 06 45. Niza www.oliviera.com

RestauranteSarao

Está en un sitio privilegiado, frente al mar y en pleno Paseo de los Ingleses, ideal para ver pasar el desfile de los guapos que veranean en Niza. Sarao abre a las 8 de la mañana para servir el desayuno y no cierra al mediodía, así es que puedes hacer un ‘brunch’, tomar unas tapas nizardas o españolas, o cenar a un precio muy ajustado (8.95 € el plato del día). Cristina y Bruno son el alma de este coqueto restaurante, que se convierte en un animado bar de copas con música en directo los sábados por la noche. Promenade des Anglais, 7. Niza. Tel. 33 0 492 0050 90. www.sarao-restaurant.com

DonCamilloCréations En una callecita al final del Promenade des Anglais, el chef Marc Laville da rienda suelta a su imaginación con una cocina contemporánea muy creativa y elaborada. Ofrece un menú a 43 € donde podrás elegir entre una variada gama de platos que es una buena opción si vienes a cenar en pareja. Al mediodía ofrecen un ‘Plat du jour’ por 12€ que vale la pena para comer algo y seguir paseando por el casco antiguo de Niza. Está cerrado los domingos y lunes. Rue des Ponchettes, 5. Tel. 93 85 67 95. Niza. www.doncamillo-creations.fr

A la primavera, l’ambient més ‘chic’ de Niça és a les terrasses, i sens dubte, el Beau Rivage té la platja privada més grossa de la Costa Blava. Per això, i per la seva excel·lent ubicació, és una de les visites obligades, encara que sigui només per fer el ‘brunch’ de diumenge (d’11 a 15 hores). L’hotel és ben bé a davant i ha estat completament reformat. Així doncs, les habitacions tenen l’última tecnologia. És un quatre estrelles modern, funcional i amb un servei excel·lent. Una bona elecció.

In spring, the most fashionable Nice is out on the terraces, and the Beau Rivage definitely boasts the largest private beach in the Côte d’Azur. For that reason, and for its location, it is a must-visit of the French Riviera, even if it’s just to try their Sunday brunch (from 11am to 3pm). The hotel is bang opposite and has been completely refurbished, so the rooms feature the latest in technology. It is a modern, functional four-star hotel, with an excellent service. A good choice.

Si no te’l recomanen, potser ni el veus, perquè s’amaga en un racó del barri vell. Però no pots anar-te’n de Niça sense provar l’autèntica cuina niçarda, que és el que ofereix en Nadim al seu restaurant. Ell diu que és una botiga d’olis amb uns quants plats mediterranis, però t’asseguro que mai no hauràs tastat unes albergínies (10 €) tan delicioses com les d’Oliviera, i unes verdures i amanides amb tan bon gust com aquí. I fes un forat per a les postres: el tiramisú de Regine és per llepar-s’hi els dits. Se’m fa la boca aigua només de recordar-ho.

Unless reccomended by someone, it’s not too easy to spot it, since it’s hidden in a corner of the old quarter. But you just cannot leave Nice without having a taste of the genuine Niçoise cuisine offered by Nadim in his restaurant. He says it’s an oil shop serving a few Mediterranean dishes, but I can tell you’ve never tried such delicious eggplants (10 €) or such tasty vegetables and salads as those of the Oliviera. And save some room for desserts: Regine’s tiramisu is just to die for. It still makes my mouth water now even thinking about it.

És en un lloc privilegiat, davant del mar i en ple Passeig dels Anglesos, ideal per veure passar la desfilada de guapos que estiuegen a Niça. Sarao obre a les 8 del matí per servir l’esmorzar i no tanca al migdia, així que pots fer un ‘brunch’, prendre unes tapes niçardes o espanyoles, o sopar a un preu molt ajustat (8.95 € el plat del dia). La Cristina i en Bruno són l’ànima d’aquest restaurant tan bufó, que es converteix en un animat bar de copes amb música en directe els dissabtes a la nit.

It’s on a privileged location, on the seafront, right on the Promenade des Anglais, a perfect place to watch the parade of beautiful holidaymakers Nice attracts. Sarao opens at 8 in the morning for breakfast and they don’t close at noon, so you can have your brunch, some Niçard or Spanish tapas, or dinner at a nice price (8.95 € the dish of the day). Cristina and Bruno are the heart and soul of this cute little restaurant, which turns into a lively pub with live music on Saturday nights.

És un carreró al final de Promenade des Anglais, el xef Marc Laville deixa anar la imaginació amb una cuina contemporània molt creativa i elaborada. Ofereix un menú per 43€, on podràs escollir d’entre una variada gamma de plats, que és una bona opció si véns a sopar en parella. Al migdia tenen un ‘Plat du jour’ per 12 €, que val la pena per menjar alguna cosa i seguir passejant pel casc antic de Niça. Diumenge i dilluns tancat.

In a small alley at the end of the Promenade des Anglais, the chef Marc Laville unleashes his imagination with very creative contemporary cuisine and elaborate dishes. If you come to dinner with your partner there’s a menu at 43 €, where you can choose from a wide range of dishes. At noon, he offers a ‘Plat du jour’ for 12 €. It’s well worth it, if you want to eat something and keep on walking around the old town of Nice. It is closed on Sundays and Mondays. spanorama Spanair

37


Embajador Spanair Ambaixador Spanair Spanair Ambassador

Lluís Llongueras

Aparentemente, Lluis Llongueras (Barcelona, 1936) es un estilista y empresario que ha triunfado en la vida y que expande el potencial mercadotécnico de su apellido por el mundo. Aparentment, Lluís Llongueras (Barcelona, 1936) és un estilista i empresari que ha triomfat a la vida i que expandeix pel món el potencial de mercat que té el seu cognom. Apparently, Lluis Llongueras (Barcelona, 1936) is just a stylist and businessman who has enjoyed some success in life and who expands the marketing potential of his name across the world. Por Sergi Pàmies .

Sergi Pàmies, escritor y periodista catalán, nos ofrece cada mes un ‘perfil’ de nuestros embajadores. Sergi Pàmies, escriptor i periodista català, ens ofereix cada mes un ‘perfil’ dels nostres ambaixadors. Sergi Pàmies, Catalan writer and journalist, brings us a monthly ‘profile’ of one of our ambassadors.

38

spanorama Spanair


ero, además, Llongueras también es una fuenerò, a més d’això, Llongueras també és una ut other than that, Llongueras is a source of energy P P te de energía como la gasolina o el plutonio. font d’energia com la gasolina o el plutoni. Bsuch as petrol or plutonium. No hacer lo que los demás esperaban de él le obli- No fer allò que els altres esperaven d’ell Not doing what others expected him to do would gó a cultivar una personalidad arrolladora, capaz de asumir cualquier exceso de irresponsabilidad creativa y, al mismo tiempo, la responsabilidad de responder a sus propios riesgos. Su obsesión: ser pionero, en parte por ambición y en parte para no aburrirse. Su metodología: un sistema de prueba y error con el que se corrige constantemente a sí mismo. Su legado: la defensa de una expresividad en la que la escultura, la fotografía o el gusto por cualquiera de las Bellas Artes debe adaptarse a una lógica intuitiva. Tanto voltaje también exige que se controlen los antojos y la vanidad y, sin más límite que el horizonte, Llongueras decidió no ser rácano con sus modelos. El más influyente: Salvador Dalí. De los muchos seguidores del pintor, Llongueras es uno de los auténticos. La amistad que le unió a Dalí es tan particular que empieza el día en el que, arrastrado por su deseo de conocer al maestro, el estilista llama al número de información y consigue, sin esfuerzo alguno, el teléfono del pintor.

Ventana o pasillo ¡Espacio para las piernas! Destino ideal A Barcelona. A casa... en mis vuelos de regreso. Destino habitual Soy muy variable. Excepto Madrid, repito poco. Destino al que no le gustaría volver Ninguno. Cuántos vuelos al año De los cerca de 50, de los 80 y 90, paso a 12-14. Traveler o Premium Depende del largo tiempo de vuelo. En trayectos cortos, vale el Traveler. Tarjeta de embarque en el móvil, por Internet o en papel En papel y casi siempre encargándose Jos, mi mujer, mi “secre”, mi amante y la madre de mis hijos. Equipaje de mano o maleta De mano y bien calculado. Lo mejor de volar Echar una siesta. Lo peor de volar Tener a un parlanchín al lado... Si es una mujer “charlatana”, la soporto mejor. ¿Agencia de Viajes o Internet? Agencia de viajes eficaz (¡que hay de todo!) Menú ideal Intento organizarme y evitar comer en los aviones. ¿Cuáles son sus aeropuertos preferidos? Narita, JFK, el nuevo de Barcelona. ¡Cómodo! ¿Tiene miedo a volar? No. Me relajo bien. Me fío del destino. ¿Lectura o película? Siesta para relajarme y lectura. Ha de ser muy bueno el film para que lo soporte. ¿Escucha música (iPod)? Yo no. Voy al revés de lo normal. ¿Qué tipo de lectura prefiere? Biografías o de humor. Tipo David Sedaris. No descarto de vez en cuando algo de Bukowski. ¿Qué tipo de película? Entretenimiento de calidad tipo ‘Mejor...Imposible’, ‘Love Actually’, etc. ¿Atiende a las demostraciones de seguridad que se realizan en el avión? Me las sé y las recuerdo más que el padre nuestro. ¿Sabe donde está situado el chaleco salvavidas? Debajo del asiento... ¡of course! ¿Recuerda su primer vuelo? ¡Pues no! Curioso... Casi seguro debía ser a Londres o París en los 60. ¿Qué mejoraría durante el vuelo? El espacio para las piernas y la megafonía más suave de tono. ¿Qué mejoraría mientras espera para iniciar el vuelo? Mientras tenga donde sentarme, tengo paciencia. ¿Le han perdido el equipaje en alguna ocasión? Un maletín de mano con zapatos y la música de mis shows en un vuelo de American Airlines de NY a Toronto... Nunca más lo recuperé... ¡Ciao!

el va obligar a conrear una personalitat irresistible, capaç d’assumir qualsevol excés d’irresponsabilitat creativa i, alhora, la responsabilitat de respondre als seus propis riscos. La seva obsessió: ser pioner, en part per ambició i en part per no avorrir-se. La seva metodologia: un sistema de prova i error amb el qual es corregeix constantment a si mateix. El seu llegat: la defensa d’una expressivitat en la qual l’escultura, la fotografia o el gust per qualsevol de les Belles Arts s’ha d’adaptar a una lògica intuïtiva. Tant de voltatge també exigeix que es controlin els desitjos i la vanitat i, sens més límit que l’horitzó, Llongueras va decidir no ser garrepa amb els seus models. El més influent: Salvador Dalí. L’amistat que els va unir comença el dia en què l’estilista truca a informació i aconsegueix el telèfon del pintor.

Finestra o passadís? Espai per a les cames! Destinació ideal A Barcelona. A casa... quan són vols de tornada. Destinació habitual Sóc molt variable. A part de Madrid, repeteixo poc. Destinació a la qual no us agradaria tornar Cap. ¿Quants vols a l’any? Dels prop de 50, dels 80 i 90, passo a 12-14. ¿Traveler o Premium? Depèn de la llarga estona de vol. En trajectes curts, n’hi ha prou amb Traveler. ¿Targeta d’embarcament al mòbil, per Internet o en paper? En paper, i quasi sempre se n’encarrega la Jos, la meva dona, la meva “secre”, la meva amant i la mare dels meus fills. ¿Equipatge de mà o maleta? De mà i ben calculat. El millor de volar Fer una migdiada. El pitjor de volar Tenir un xerraire al costat... Si és una dona “cotorra”, la suporto més bé. ¿Agència de Viatges o Internet? Agència de viatges eficaç (que hi ha de tot!) Menú ideal Provo d’organitzar-me per evitar menjar als avions. ¿Quins són els vostres aeroports preferits? Narita, JFK, el nou de Barcelona. Còmode! ¿Teniu por de volar? No. Em relaxo bé. Confio en el destí. ¿Lectura o pel·lícula? Migdiada per relaxar-me i lectura. Ha de ser molt bo el film perquè el suporti. ¿Escolteu música (iPod)? Jo no. Vaig al revés del que es considera normal. ¿Quina mena de lectura preferiu? Biografies o d’humor. Tipus David Sedaris. No descarto de tant en tant alguna cosa d’en Bukowski. ¿Quina mena de pel·lícula? Entreteniment, tipus ‘Millor, impossible’, ‘Love Actually’, etc. ¿Feu atenció a les demostracions de seguretat que es realitzen a l’avió? Me les conec i me’n recordo més que no pas del parenostre. ¿Sabeu on està situada l’armilla salvavides? Sota el seient... of course! ¿Recordeu el primer vol? Doncs no! Curiós... Gairebé segur que devia ser a Londres o a Paris als anys 60. ¿Què milloraríeu durant el vol? L’espai per a les cames i la megafonia més suau de to. ¿Què milloraríeu mentre espereu per iniciar el vol? Mentre tingui on seure, sóc pacient. ¿Us han perdut l’equipatge en alguna ocasió? Un maletí de mà amb sabates i la música dels meus ‘shows’ en un vol d’American Airlines de Nova York a Toronto... Mai més no el vaig recuperar... Ciao ciao!

force him to develop a captivating personality, able to assume any excess of creative irresponsibility, as well as the responsibility to respond to its own risks. His range of activity includes a sort of creativity which is sometimes closely related to art and, in other cases, stuck to the fundamental principles of corporate management, as well as to some kind of –physical, rather than chemical– worship of feminine beauty. His obsession: being a pioneer, partly for ambition, partly so as not to be bored. His legacy: his defence of a form of expression where sculpture, photography or the taste for any of the Fine Arts must be adapted to an intuitive kind of logic. So much voltage is also asking for some control over his whims and vanity and, with no other limit than the horizon, Llongueras decided not to be a scrooge to his models. The most influential of all: Salvador Dalí. Llongueras is one of the real painter’s many followers. His friendship with Dalí is such a unique one that it started the day when, driven by his desire to meet the master, the stylist dialled the directory enquiries number and, with no effort at all, got the painter’s telephone. Over time, this mix of will and nerve has become a hallmark of his own. Window or aisle? Space for my legs! Your ideal destination To Barcelona, home… on my return flights. Your usual destination I change a lot. Except Madrid, I don’t quite go back to the same destination. A destination you wouldn’t like to go to again None. How many flights per year? From about 50, from 80 and 90, I move on to 12-14. Traveler or Premium? Depends on how long the flight is. On short journeys, Traveler’s just fine. Boarding card: on paper, online or on your mobile phone? On paper, and it’s always Jos who takes care of it. My wife, my assistant, my lover and the mother of my children. Hand luggage or suitcase? Hand luggage, wisely packed. The best about flying Taking a nap. The worst about flying Sitting next to a chatterbox… if it’s a chatty lady, then it’s a little easier to cope... Travel agency or the Internet? An efficient travel agency (there’s a little bit of everything, you know…) Your ideal menu I try to manage my schedule so I don’t have to eat on planes. What are your favourite airports? Narita, JFK and Barcelona’s new airport. It’s comfortable! Are you afraid of flying? No. I relax easily. I trust in destiny. Reading or watching a film? A nap to relax and reading. It must be a very good film for me to stand it. Do you listen to music (iPod)? Not me. I’m not quite mainstream in that sense. What’s your favourite kind of reading? Bios and humour books. David Sedaris-style. Bukowski is not bad either, once in a while. And your favourite kind of film? Quality entertainment, like ‘As Good as It Gets’, ‘Love Actually’, etc. Do you pay attention to the safety demonstrations on planes? I know them by heart and can remember them better than the Lord’s prayer. Do you know where the life jacket is located? Below your seat… of course! Do you remember your first flight ever? I don’t! Funny, isn’t it? Must’ve been to London or Paris in the 60s. What would you improve during the flight? More space for my legs and I’d turn down the intercom volume. What would you improve while waiting for departure? As long as I’ve got a place to sit, I’m patient. Has your luggage ever been lost? A briefcase carrying shoes and the music from my shows on a NY-Toronto flight with American Airlines… Never got it back… Ciao baby! spanorama Spanair

39


Todos los caminos llevan a Singapur Tots els camins porten a Singapur | All roads lead to Singapore Tiene el puerto marítimo más ajetreado del mundo. Y la piscina más alta. Y la segunda mayor densidad de habitantes. Vibrante y cosmopolita. Es Singapur y todos los caminos llevan a ella. Té el port marítim més atrafegat del món. I la piscina més alta.

I la segona densitat de població més elevada. Vibrant i cosmopolita. És Singapur i tots els camins porten cap aquí. It has the world’s busiest seaport. And the highest pool. And the second highest population density. Vibrant and cosmopolitan. It’s Singapore and all roads lead there. Texto: Raquel Alba - Fotos: Manuel Tabaco Zapata

40

spanorama Spanair


es siete veces más pequeña que La Seningapur Rioja. Y resulta increíble que, agazapada sus tímidos 707 km , esta isla sea capaz de 2

batir tantos récords. Por ejemplo, su puerto marítimo es el que maneja mayor volumen de carga anual, tanto en tonelaje como en número de contenedores. Además, Singapur cuenta con el cuarto mercado de divisas más grande del mundo, tan sólo superado por los de Londres, Nueva York y Tokio. Otro récord: es el segundo estado más densamente poblado (el primero es Mónaco). Y, desde hace poco, puede alardear también de tener la piscina más alta del mundo, ubicada en la planta 60 del Hotel Marina Bay Sands.

ingapore is four times smaller than ingapur és set vegades més petit que La Rioja. S Luxembourg. And it seems incredible that, S I resulta increïble que, amagada en els seus packed into its modest 270 sq mi, this little tímids 707 km , aquesta illa sigui capaç de batre 2

tants rècords. Per exemple, el seu port marítim és el que maneja més volum de càrrega anual, tant en tonatge com en nombre de contenidors. A més, Singapur compta amb el quart mercat de divises més gran del món, tan sols superat pels de Londres, Nova York i Tòquio. Un altre rècord: és el segon estat més densament poblat (el primer és Mònaco). I, des de fa poc, pot presumir també de tenir la piscina més alta del món, ubicada a la planta 60 de l’Hotel Marina Bay Sands. L’economia ha catapultat aquesta petita ciutatestat a ser un dels quatre “tigres asiàtics”, deno-

island can break so many records. Its seaport, for instance, is the world’s busiest in terms of annual cargo handling volume, in respect of both total tonnage and container throughput. Singapore is also the world’s fourth largest foreign exchange trading centre, only behind London, New York and Tokyo. Yet another record: it’s the second most densely populated country (the first is Monaco). And it can now boast of having the world’s highest pool, recently built on the 60th floor of the Marina Bay Sands Hotel. Singapore’s economy has propelled this little

spanorama Spanair

41


Templo de Sri Mariammam, Chinatown

La economía ha catapultado a esta pequeña ‘singha’ y ‘pura’, que significan en sánscrito ‘león’ y ciudad-estado a ser uno de los cuatro “tigres ‘ciudad’. Singapur o ‘ciudad de leones’. Es por eso asiáticos”, denominación que designa a una que, cuando Singapur ruge, la procelosa jungla de nueva generación de países con altas tasas de las finanzas del Sureste Asiático se echa a temblar. crecimiento y que también comparten Hong La isla está plagada de rascacielos, especialmenKong, Taiwán y Corea del Sur. Pero, en esencia, te en el distrito Riverside, y sus calles rebosan de Singapur es sobre todo un león. Precisamente, el ejecutivos de todo el mundo que caminan a toda símbolo de la ciudad es prisa, vaso de Starbucks Es un “tigre asiático”, pero Singapur en mano. Los idiomas ofila estatua de Merlion, que representa a un ciales de Singapur (inglés, significa “ciudad de leones”. león con cuerpo de pez. malayo, chino mandarín És un “tigre asiàtic”, però Singapur y tamil) reflejan la multiY el nombre de la isla resulta de la unión de culturalidad de un país significa “ciutat de lleons”.

It is an “Asian tiger”, but Singapore L’illa és plena de grataminació que designa cels, especialment al disuna nova generació de means “lion city” tricte Riverside, i els seus països amb altes taxes carrers desborden d’executius d’arreu del món de creixement i que també comparteixen Hong que caminen a corre-cuita amb un got de StarKong, Taiwan i Corea del Sud. Però, en essència, Singapur és sobretot un lleó. Precisament el bucks a la mà. Els idiomes oficials de Singapur (anglès, malai, xinès mandarí i tàmil) reflecteixen símbol de la ciutat és l’estàtua de Merlion, que la multiculturalitat d’un país en què ha deixat representa un lleó amb cos de peix. I el nom de l’illa resulta de la unió de ‘singha’ i ‘pura’, que empremta la llarga dominació britànica. Des del 1819, any de la seva fundació a càrrec de Sir signifiquen en sànscrit ‘lleó’ i ‘ciutat’. Singapur o Thomas Stamford Raffles, fins al 1963, any de la ‘ciutat de lleons’. És per això que, quan Singapur seva independència, i amb el breu interludi de l’ocurugeix, la procel·losa jungla de les finances del pació japonesa durant la Segona Guerra Mundial, Sud-est asiàtic es posa a tremolar. city-state’s status as one of the four “Asian tigers”, a special term to refer to a new generation of countries with high growth rates, including Hong Kong, Taiwan and South Korea as well. But in essence, Singapore is a lion above all. Namely, the symbol of the city is the Merlion statue, representing a lion with the body of a fish. And the name of the island comes from the combination of ‘singha’ and ‘pura’, which mean ‘lion’ and ‘city’ in Sanskrit. Singapore or ‘the lion city’. That’s why when Singapore roars, the wild finance jungle of Southeast Asia starts to tremble. The island is filled with skyscrapers, particularly 42

spanorama Spanair

in the Riverside district, and its streets are crawling with world executives rushing about with their Starbucks cups. The official languages of Singapore (English, Malay, Mandarin Chinese and Tamil) reflect the multicultural nature of a country where the long British Rule left its mark. Ever since 1819, the year it was founded by Sir Thomas Stamford Raffles, until 1963, when it declared independence, with the brief interlude of Japanese occupation during World War II, Singapore was one of Britain’s most valuable colonies. From that period remain some colonial-style buildings along with a strong


Escultura del Gran Imperio en que ha dejado impronta la larga dominación británica. Desde 1819, año de su fundación a cargo de Sir Thomas Stamford Raffles, hasta 1963, año de su independencia, y con el breve interludio de la ocupación japonesa durante la Segunda Guerra Mundial, Singapur fue una de las más preciadas colonias británicas. De esa época, han sobrevivido varios edificios de estética colonial y un riguroso sentido de la puntualidad, cultivado entre los singapurenses. También el exquisito hotel Raffles, fundado en 1887 y que es hoy una mágica sucesión de patios interiores y jardines tropicales. Aquí, en la barra de

su Long Bar, un camarero avispado creó el famoso cóctel “Singapore Sling”, una prodigiosa mezcla de Cointreau, Tanqueray y zumo de piña, entre otros ingredientes, conocida hoy en todo el mundo. Bajo la maraña de récords, la rutilante piel de economía cuaternaria y la herencia británica, Singapur guarda también un corazón rebelde. A diferencia de ciudades asiáticas más septentrionales, no todo es orden aquí. En Chinatown, en Little India o en Arab Street, la vida transcurre entre una mezcla de caos y de placidez. Lejos del distrito financiero, en estos barrios encontramos gente sentada en sillas a la puerta de su casa, lu-

Singapur va ser una de les colònies britàniques més preades. D’aquella època han sobreviscut diversos edificis d’estètica colonial i un rigorós sentit de la puntualitat, cultivat entre els singapuresos. També l’exquisit hotel Raffles, fundat el 1887 i que és avui una màgica successió de patis interiors i jardins tropicals. Aquí, a la barra del seu Long Bar, un cambrer espavilat va crear el famós còctel “Singapore Sling”, una prodigiosa barreja de Cointreau, Tanqueray i suc de pinya, entre altres ingredients, coneguda avui arreu del món. Sota el garbuix de rècords, la rutilant pell d’economia quaternària i l’herència britàni-

ca, Singapur conserva també un cor rebel. A diferència de ciutats asiàtiques més septentrionals, no és pas tot ordre aquí. A Chinatown, a Little l’India o a Arab Street, la vida transcorre entre una barreja de caos i de placidesa. Lluny del districte financer, en aquests barris trobem gent asseguda en cadires a la porta de casa mentre lluiten contra aquesta barreja de peresa i desgana que provoca el clima singapurès, que no distingeix entre estacions i sumeix l’illa en uns eterns 30ºC, amb altíssimes taxes d’humitat. A més, poques ciutats resulten tan desconcertants a l’hora de creuar un carrer. Moltes vies no tenen

sense of punctuality, well established among the people of Singapore. Another survivor is the exquisite Raffles hotel, founded in 1887, which is now a charming maze of inner courtyards and tropical gardens. This is where a smart waiter once created the celebrated Singapore Sling, a prodigious mix of Cointreau, Tanqueray and pineapple juice, among other ingredients. Born at the hotel’s Long Bar, it is now a world-famous cocktail. Beneath the veneer of records, the dazzling façade of its quaternary economy and its British legacy, lies the rebel heart of the city. Unlike in

other Asian cities way up north, it’s not all about order down in Singapore. In Chinatown, Little India or Arab Street, life goes on amid a mixture of chaos and calm. Set away from the financial district, these neighbourhoods offer a scene of people sitting on chairs outside the front doors, fighting against the mix of sloth and torpor caused by the Singapore weather, which doesn’t make any difference whether it’s one season or another, plunging the island into a permanent 30ºC, with extremely high humidity levels. Again, not too many cities seem so bewildering when it comes to crossing the street. Many roads have

Chinatown

spanorama Spanair

43


Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Puente de Cavenagh chando contra esa mezcla de pereza y desgana que provoca el clima singapurense, que no distingue entre estaciones y sume a la isla en unos sempiternos 30ºC, con altísimas tasas de humedad. Además, pocas ciudades resultan tan desconcertantes a la hora de cruzar una calle. Muchas vías carecen de semáforo y se impone la ley del más osado. A pesar de esto, Singapur, como buena ciudad de contrastes, es extraordinariamente rigurosa con ciertas conductas. Hay multas por tirar chicles al suelo, por ensuciar la calle con colillas o papeles y hasta por escupir sobre la vía pública. Quien busque lujo, también lo encontrará, multi-

plicado por mil, en Singapur. En la Orchard Road, el equivalente al Rodeo Drive estadounidense, repleta de tiendas de firmas internacionales. Pero también en el complejo comercial del hotel Marina Bay Sands, donde ha desembarcado el ‘gotha‘ de las multinacionales de alta gama. Para la diversión y la restauración, es recomendable acercarse a alguno de sus muelles, el Boat Quay y el Clarke Quay, repletos de bares, restaurantes y discotecas. Y si queremos adoptar el auténtico estilo dominguero singapurense, conviene desembarcar el fin de semana en la isla de Sentosa, un auténtico parque temático asiático al que los lugareños se dirigen

semàfor i s’imposa la llei del més agosarat. Malgrat també al complex comercial de l’hotel Marina això, Singapur, com a bona ciutat de contrastos, és Bay Sands, on ha desembarcat el ‘gotha’ de les extraordinàriament rigorosa amb certes conductes. multinacionals d’alta gamma. Per a la diversió Hi ha multes per tirar xiclets a terra, per embrutar i la restauració, és recomanable acostar-se a el carrer amb burilles o papers, i fins i tot per escopir algun dels seus molls, el Boat Quay i el Clarke sobre la via pública. Quay, plens de bars, restaurants i discoteques. Qui cerqui luxe, també el trobarà, multiplicat per I si volem adoptar l’autèntic estil dominical mil, a Singapur. A singapurès, convé Orchard Road, l’equidesembarcar el cap Chinatown y Little India reflejan la valent al Rodeo Drive de setmana a l’illa de nord-americà, plena Sentosa, un autèntic multiculturalidad de la ciudad. de botigues de firmes parc temàtic asiàtic al Chinatown i Little l’India reflecteixen la internacionals. Però qual els singapuresos

multiculturalitat de la ciutat.

packed with internano traffic lights and Chinatown and Little India reflect the tional brand shops. the law of the survival multicultural nature of the city. But also in the Marina of the fearless takes Bay Sands shopping over. Even so, as a mall, a new favourite hot spot for the ‘gotha’ of good city of contrast, Singapore is extremely strict top-notch multinational companies. For leisure with certain types of behaviour. There are fines for dropping your chewing gum on the floor, for littering and eating out, it’s best to come down to one the street with cigarette ends or papers and even for of the city quays, Boat Quay and Clarke Quay, with plenty of bars, restaurants and clubs. And spitting on the public pavement. if you’re rather into Singapore’s genuine Sunday Whoever is looking for luxury will find a thousand times as much of it in Singapore, as well. In Orchard style, you should go on a weekend break to the island of Sentosa, a true Asian theme park which Road, an equivalent of America’s Rodeo Drive, 44

spanorama Spanair

en manada los fines de semana. Con menos de 200 años de historia, Singapur se ha convertido una ciudad clave del Sureste Asiático. Se adapta rápido y tiene un gran instinto de supervivencia. Como los leones. Y tarde o temprano, los viajeros siempre acaban visitándola. Pareciera que, de alguna caprichosa manera, todos los caminos acaban llevando a ella.

 Spanair, en código compartido con Singapore Airlines, ofrece desde Barcelona vuelos a Singapur (Martes, Viernes y Domingos dos frecuencias diarias y Miércoles una frecuencia). De Singapur a Barcelona, un vuelo diario).

es dirigeixen en bandada els caps de setmana. Amb menys de 200 anys d’història, Singapur s’ha convertit en una ciutat clau del Sud-est asiàtic. S’adapta ràpidament i té un gran instint de supervivència. Com els lleons. I tard o d’hora, els viatgers sempre acaben visitant-la. Com si, d’alguna capritxosa manera, tots els camins acabessin portant-hi.

 Spanair, en codi compartit amb Singapore Airlines, ofereix desde Barcelona vols a Singapur (dimarts, divendres i diumenges dues freqüències diàries y dimecres una). De Singapur a Barcelona opera un vol diari.

attracts hordes of locals at weekends. With less than 200 years of history, Singapore has turned into a key city in Southeast Asia. It changes quickly and has a great survival instinct. Like lions. And sooner or later, travellers end up coming to Singapore. Just as if, in some whimsical way, all roads eventually led there.

 Spanair, in share-code with Singapore Airlines, offers flights from Barcelona to Singapore (Tuesdays, Fridays and Sundays with two frequencies a day and one frequency on Wednesday). From Singapore to Barcelona, one daily flight.


Centro Comercial ION en Orchard Road Chinatown

Little India

spanorama Spanair

45


Marina Bay Sands, el nuevo símbolo Marina Bay Sands, el nou símbol | Marina Bay Sands, the new symbol Ni el león blanco que escupe agua, ni los rascacielos del distrito Riverside. El nuevo símbolo de Singapur es el hotel Marina Bay Sands y su espectacular piscina al aire libre, la más grande a esta altura del mundo. Ni el

lleó blanc que escup aigua, ni els gratacels del districte Riverside. El nou símbol de Singapur és l’hotel Marina Bay Sands i la seva espectacular piscina a l’aire lliure, la més gran a aquesta altura del món. Forget about the

lion spurting out water or the skyscrapers of Riverside district. The new symbol of Singapore is the Marina Bay Sands Hotel and its spectacular outdoor pool, the world’s largest at this height. Texto: Raquel Alba - Fotos: Manuel Tabaco Zapata

46

spanorama Spanair


hree striking towers crowned by a boat-like es imponentes torres coronadas por lo que res imponents torres coronades per quelcom T structure at the top. That’s the picture of Testampa T parece la cubierta de un barco. Ésta es la que sembla la coberta d’un vaixell. Aquesta és the Marina Bay Sands Hotel, designed by del hotel Marina Bay Sands, diseñado l’estampa de l’hotel Marina Bay Sands, dissenyat por el arquitecto canadiense Moshe Safdie. Y también la de Singapur porque, gracias a su espectacularidad, el edificio ya se ha convertido en el símbolo del ‘skyline’ de la isla. Todo es enorme y rutilante en este hotel, muy al estilo Las Vegas. No es casualidad que el proyecto haya sido desarrollado por la corporación Las Vegas Sands, una compañía de casinos ‘resorts’ capitaneada por el todopoderoso Sheldon Adelson, habitual en las listas de la revista ‘Forbes’. Quizás lo más espectacular del hotel sea su

per l’arquitecte canadenc Moshe Safdie. I també la de Singapur perquè, gràcies a la seva espectacularitat, l’edifici ja s’ha convertit en el símbol de l’illa i el seu ‘skyline’. Tot és enorme i rutilant en aquest hotel, molt a l’estil Las Vegas. No és casualitat que el projecte hagi estat desenvolupat per la corporació Las Vegas Sands, una companyia de casinos ‘resorts’ capitanejada pel totpoderós Sheldon Adelson, habitual a les llistes de la revista ‘Forbes’. Potser el més espectacular de l’hotel és el seu SkyPark, l’oasi tropical que descansa sobre les torres, a 200 metres d’altura. Aquest espai, la superfície

Canadian architect Moshe Safdie. And that of Singapore as well, because thanks to its spectacular appearance, the towering building has become the new symbol of the island’s skyline. Everything is huge and dazzling in this very Vegas-style hotel. It is no coincidence that the project was developed by the Las Vegas Sands corporation, a casino resort company led by tycoon Sheldon Adelson, a regular on Forbes magazine’s lists. But perhaps what’s most spectacular about it is the hotel SkyPark, the tropical oasis lying at

Vista desde la piscina del hotel Marina Bay Sands spanorama Spanair

47


Vista interior del hotel

48

spanorama Spanair

SkyPark, el oasis tropical que descansa sobre las torres, a 200 metros de altura. Este espacio, cuya superficie es suficientemente ancha como para poder aparcar cuatro aviones A380, cuenta con una piscina ‘infinity’ de 150 metros, la más grande al aire libre construida a esta altura. Deslizarse por sus aguas contemplando el relieve que conforman los rascacielos de la ciudad es una experiencia 100% placentera. Entre los demás atractivos del SkyPark destaca el restaurante The Sky on 57, que ofrece platos del chef singapurense Justin Quek.

Más allá de la cubierta, el Marina Bay Sands es un gigante hostelero. En sus 55 pisos, acoge 2.561 habitaciones y suites, y una gran variedad de experiencias gastronómicas. Aunque el núcleo duro culinario lo hallamos en el edificio anexo, comunicado por túneles y que alberga un centro comercial salpicado de firmas de lujo. Es en este espacio donde encontramos seis de los siete restaurantes de ‘celebrity chefs’ con que cuenta el ‘resort’: el Waku Ghin, de Tetsuya Wakuda; el Santi, de Santi Santamaría; el Mozza, de Mario Batali; el Guy Savoy, del chef francés con el

del qual és suficientment ampla com per poder aparcar-hi quatre avions A380, disposa d’una piscina ‘infinity’ de 150 metres, la més gran a l’aire lliure construïda a aquesta altura. Capbussarse a les seves aigües, tot contemplant el relleu que conformen els gratacels de la ciutat, és una experiència 100% agradable. Entre els altres atractius de l’SkyPark destaca el restaurant The Sky on 57, que ofereix plats del xef singapurès Justin Quek. Més enllà de la coberta, el Marina Bay Sands és

un gegant hosteler. En els seus 55 pisos, acull 2.561 habitacions i suites, i una gran varietat d’experiències gastronòmiques. Encara que el nucli dur culinari el trobem a l’edifici annex, comunicat per túnels i que allotja un centre comercial ple a vessar de firmes de luxe. És en aquest espai on es localitzen sis dels set restaurants de ‘celebrity xefs’ del ‘resort’: el Waku Ghin, de Tetsuya Wakuda; el Santi, de Santi Santamaría; el Mozza, de Mario Batali; el Guy Savoy, del xef francès amb el mateix

200 metres on top of the towers. The area, which is large enough to park four A380 planes, boasts a 150-metre infinity pool, the world’s largest outdoor pool ever built at this height. Gliding through its waters while gazing at the backdrop provided by the city skyline is a fully enjoyable experience. Among the SkyPark’s other attractions, there is The Sky on 57 restaurant, offering dishes by Singaporean chef Justin Quek. Beyond the boat-like thing at the top, the

Marina Bay Sands is a giant hotel. Across its 55 floors, it boasts 2561 rooms and suites, along with a wide range of culinary experiences. Even though its culinary hub is located in the annex building, connected by tunnels and home to a shopping mall filled with luxury brand shops. This is where we can find six of the seven celebrity chef restaurants in the resort: Tetsuya Wakuda’s Waku Ghin; Santi Santamaría’s Santi; Mario Batali’s Mozza; Guy Savoy, run by the French chef of the same name; Daniel


mismo nombre; el dB Bistro Moderne, de Daniel Bouloud; y el Cut, de Wolfgang Puck. Además, el Marina Bay Sands cuenta con un Centro de Convenciones que puede reunir hasta 45.000 personas y con un casino que dispone de cuatro niveles de juego. La oferta cultural y de entretenimiento se completa con el Museo de las Artes y las Ciencias, con forma de flor de loto, y con dos teatros, que suman un total de 4.000 butacas y que exhibirán espectáculos al más puro estilo Broadway. Más información: www.marinabaysands.com nom; el dB Bistro Moderne, de Daniel Bouloud; y el Cut, de Wolfgang Puck. A més, el Marina Bay Sands té un Centre de Convencions que pot reunir fins a 45.000 persones i un casino que disposa de quatre nivells de joc. L’oferta cultural i d’entreteniment es completa amb el Museu de les Arts i les Ciències, amb forma de flor de lotus, i amb dos teatres, que sumen un total de 4.000 butaques i que exhibiran espectacles al més pur estil Broadway. Més informació: www.marinabaysands.com Bouloud’s dB Bistro Moderne; and Wolfgang Puck’s Cut. The Marina Bay Sands also boasts a Convention Centre with room for up to 45000 people and a casino with four different levels of gaming. The cultural and entertainment offer is completed with the ArtScience Museum, shaped like a lotus flower, and with two theatres, with seating for up to 4000 people, which will be staging shows in the classic Broadway style. More information: www.marinabaysands.com spanorama Spanair

49


Restaurantes del Marina Bay Sands Els imprescindibles del Marina Bay Sands | Marina Bay Sands’ essentials Por Raquel Alba dBBistroModerne

A pesar de haber nacido en Lyon, el chef Daniel Boulud irrumpió en la escena culinaria mundial gracias a sus ‘bistros’ de Nueva York. En ellos, Boulud ofrece una cocina contemporánea con toques de cocina francesa de temporada. Ahora, el Marina Bay Sands de Singapur dispone ya de un pedacito de Manhattan gracias a la apertura de un restaurante genuinamente Boulud. No olvidéis probar sus deliciosas hamburguesas de autor.

Santi

El restaurante Santi es un reducto de lo mejor de la gastronomía catalana en Singapur y refleja, en cada uno de sus platos, el buen gusto de su fundador, Santi Santamaría. El chef catalán, el primero en recibir el reconocimiento de tres estrellas Michelin, falleció en este mismo restaurante el pasado mes de febrero. Qué mejor homenaje que reservar una de sus mesas y disfrutar de alguna de sus exquisiteces.

Mozza

Mario Batali es uno de los chefs más mediáticos del panorama gastronómico actual. Lo hemos visto acompañando a Gwyneth Paltrow en el programa de televisión ‘Spain: On the road again’. Ahora también podemos verlo, aunque de manera interminente, dando órdenes en la cocina de la Pizzeria Mozza del Marina Bay Sands, el primer restaurante que ha abierto Batali en Asia.

Cut

Cut es la primera incursión en Asia del chef austriaco Wolfgang Puck, un ‘celebrity chef’ con 17 restaurantes en Estados Unidos. Ofrece un elaborado menú a base de finísimos cortes de carne y una carta con más de 500 vinos. Diseñado por el premiado interiorista Tony Chi, Cut también cuenta con un menú de deliciosos cócteles que se pueden acompañar con una selección de pequeñas delicias, como el Mini Kobe o unos rollitos de Maine Lobster.

WakuGhin

Éste es el único establecimiento del chef japonés Tetsuya Wakuda fuera de Sydney. El concepto del Waku Ghin se basa en el uso multifacético del espacio, de manera que los comensales pueden pasar de una sala a otra, saboreando diferentes especialidades. El restaurante cuenta con un menú degustación de 10 platos únicamente para 25 comensales.

50

spanorama Spanair

Malgrat haver nascut a Lyon, el xef Daniel Boulud va irrompre a l’escena culinària mundial gràcies als seus ‘bistros’ de Nova York, on ofereix una cuina contemporània amb tocs de cuina francesa de temporada. Ara, el Marina Bay Sands de Singapur disposa ja d’un trosset de Manhattan gràcies a l’obertura d’un restaurant genuïnament Boulud. No oblideu provar les seves delicioses hamburgueses d’autor.

Despite he was born in Lyon, the chef Daniel Boulud burst onto the world cuisine scene thanks to his New York bistros, where he offers contemporary cuisine with a touch of seasonal French cuisine. Singapore’s Marina Bay Sands can now boast of having a little bit of Manhattan after the opening of a genuinely Boulud restaurant. Don’t forget to try their delicious signature burgers.

El restaurant Santi és un reducte del millor de la gastronomia catalana a Singapur i reflecteix, en cadascun dels seus plats, el bon gust del seu fundador, Santi Santamaría. El xef català, el primer a rebre el reconeixement de tres estrelles Michelin, ens va deixar en aquest mateix restaurant el mes de febrer passat. Quin millor homenatge que reservar una de les seves taules i gaudir d’alguna de les seves exquisitats.

The Santi restaurant is a haven of the best of Catalan cuisine in Singapore, and it reflects the good taste of its founder, Santi Santamaría, in each and every one of its dishes. The Catalan chef, who was the first to be recognised with three Michelin stars, passed away at this same restaurant last February. What better tribute than booking your table to enjoy some of its delicious dishes.

Mario Batali és un dels xefs més mediàtics del panorama gastronòmic actual. L’hem vist acompanyant Gwyneth Paltrow al programa de televisió ‘Spain: On the road again’. Ara també podem veure’l, encara que de manera interminent, donant ordres a la cuina de la Pizzeria Mozza del Marina Bay Sands, el primer restaurant que ha obert Batali a l’Àsia.

Mario Batali is one of the celebrity chefs who have attracted the most media attention in the current culinary scene. We have seen him next to Gwyneth Paltrow in the TV series ‘Spain: On the road again’. Albeit on an on and off basis, we can now also see him in charge of the kitchen at Pizzeria Mozza at the Marina Bay Sands, which is Batali’s first restaurant in Asia.

Cut és la primera incursió a l’Àsia del xef austríac Wolfgang Puck, un ‘celebrity xef’ amb 17 restaurants als Estats Units. Ofereix un elaborat menú a base de finíssims talls de carn i una carta amb més de 500 vins. Dissenyat pel premiat interiorista Tony Chi, Cut també compta amb un menú de deliciosos còctels que es poden acompanyar amb una selecció de petites delícies, com el Mini Kobe o uns rotllets de Maine Lobster.

Cut is Austrian chef Wolfgang Puck’s first venture in Asia. A celebrity chef with 17 restaurants in the US, he offers an elaborate menu consisting of select meat cuts and a list of over 500 wines. Designed by award-winning interior designer Tony Chi, Cut also boasts a menu of delicious cocktails to be sipped with a selection of little delicacies, such as Mini Kobe or some Maine lobster rolls.

Aquest és l’únic establiment del xef japonès Tetsuya Wakuda fora de Sidney. El concepte del Waku Ghin es basa en l’ús multifacètic de l’espai, de manera que els comensals poden passar d’una sala a l’altra, tot assaborint diferents especialitats. El restaurant compta amb un menú degustació de 10 plats únicament per a 25 comensals.

This is Japanese chef Tetsuya Wakuda’s only restaurant outside Sydney. Waku Ghin’s concept is based on a multi-faceted use of space, in a way that guests will be able to move from one room to another while enjoying different specialities. The restaurant offers an exclusive tasting menu of 10 dishes for up to 25 diners.


Hotel Electra Palace Hotel Atenas Es uno de los mejores cinco estrellas y excelentemente situado frente a la Acrópolis. És un dels millors cinc estrelles de la ciutat, amb una ubicació excel·lent davant l’Acròpoli. It is one of the top five-star hotels in the city, with a great location opposite the Acropolis. Por Gloria Zorrilla

s lo que uno espera de un cinco estreE llas: lujo, elegancia, buen servicio, pero sobre todo, lo mejor que tiene este hotel

es su excelente ubicación en Plaka. Sin duda, uno de los barrios más animados de Atenas, lleno de tiendas, bares, pintorescos restaurantes y a poca distancia de los monumentos más importantes de la ciudad. Dispone de sauna, hammam, piscina interior climatizada y otra exterior, y un pequeño gimnasio. Las habitaciones son amplias, han sido renovadas recientemente y desde cualquiera de las 155, se puede ver el Partenón. En cuanto a la oferta gastronómica, en la azotea, el hotel cuenta con el Electra Restaurant, un ‘must’ para todos los gourmets que visiten Atenas. Aquí, el chef Yiorgos Venieris da rienda suelta a su imaginación, pero buscando siempre en la rica tradición culinaria griega que aprendió de su madre cuando, de pequeño, vivía en la isla de Folegandros. ¿El plato estrella? Ñoquis con queso feta y trufas negras de Grecia, servido con virutas de jamón del Peloponeso. ¡Superior! Vale la pena venir ya que tiene una de las vistas más espectaculares y románticas sobre la Acrópolis. Menú degustación: 70 €. Hotel Electra Palace. 18-20 Nikodimou St. Plaka, Atenas, Grecia. Tel. 30 210 3370000 www.electrahotels.gr

s el que s’espera d’un cinc estrelles : É luxe, elegància, bon servei, però sobretot, el millor que té aquest hotel

és la seva excel·lent ubicació a Plaka. Sens dubte, un dels barris més animats d’Atenes, ple de botigues, bars, restaurants pintorescs i a poca distància dels monuments més importants de la ciutat. Té sauna, hammam, piscina interior climatitzada i una altra d’exterior, i un petit gimnàs. Les habitacions són àmplies, s’han renovat fa poc i des de qualsevol de les 155, es pot veure el Partenó. Quant a l’oferta gastronòmica, al terrat, l’hotel ofereix l’Electra Restaurant, un ‘must’ per a tots els gurmets que visitin Atenes. El xef Yiorgos Venieris hi deixa anar la seva imaginació, però sempre cercant idees entre la rica tradició culinària grega que va aprendre de la seva mare de petit, quan vivia a l’illa de Folegandros. El plat estrella? Nyoquis amb formatge feta i trufes negres de Grècia, servit amb encenalls de pernil del Peloponès. Superior! Val la pena venir: té una de les vistes més espectaculars i romàntiques sobre l’Acròpoli. Menú degustació: 70 €.

t’s right what you’d expect from Igood a five-star: luxury, elegance, service, but above all, the best thing about this hotel is an excellent location in Plaka. Undoubtedly, one of the liveliest districts of Athens, full of shops, bars, quaint restaurants and within walking distance of the most important monuments of the city. It has a sauna, hammam, indoor heated pool, outdoor pool and a small gym. The rooms are spacious, have been recently renovated and from any of the 155, you can see the Parthenon. As for the cuisine, at the rooftop, the hotel features Electra Restaurant, a must for all gourmets that visit Athens. Here, the chef Yiorgos Venieris unleashes his imagination, but always looking into the rich culinary Greek tradition, that he learned from his mother as a child, when he lived on the island of Folegandros. Their best dish? Gnocchi with feta cheese and black Greek truffles, served with shavings of Peloponnese ham. Just class! It’s worth coming to enjoy one of the most spectacular and romantic views over the Acropolis. Tasting menu: 70 €.

spanorama Spanair

51


Jardines singulares Jardins singulars | Unique Gardens Verticales, eclécticos, sobre un tejado... pequeños fragmentos de naturaleza que dan color y vida al gris de las ciudades. Verticals, eclèctics, en un terrat... petits fragments de naturalesa que donen color i vida al gris de les ciutats. Vertical, eclectic, on a rooftop… little oases of plant life that bring some colour to the grey landscape of cities. Por Mireia Aranda.

52

spanorama Spanair


Paraíso inspirador

Situado en el tejado del número 24 del Faubourg Saint-Honoré de París, donde se erige la sede de la firma de moda y complementos Hermès, desde hace 30 años este pequeño y coqueto jardín está a cargo de una artesana de la casa, Yasmina, que día a día lo planta, lo poda, lo riega, lo mima y lo mejora. En este rincón de la gran ciudad, que parece suspendido en el aire, se encuentran hibiscos, una magnolia, lilas, romero, tulipanes, manzanos y perales. A partir de los frutos de estos últimos, la cocinera de la casa elabora zumos para los trabajadores del edificio. En él se celebran reuniones de trabajo, y Jean-Claude Ellena, el perfumista de Hermès desde el año 2004, se ha inspirado en este pequeño paraíso para crear la última colección de perfumes de la casa, ‘Un Jardin sur le Toit’. Desde su césped y entre las ramas de sus árboles se contemplan unas bonitas vistas de la ciudad.

Paradís inspirador

Situat al terrat del número 24 del Faubourg Saint-Honoré de París, on s’erigeix la seu de la firma de moda i complements Hermès, des de fa 30 anys, d’aquest petit i coquetó jardí, se n’encarrega una artesana de la casa, la Yasmina, que dia a dia el planta, el poda, el rega, en té cura i el millora. En aquest racó de la gran ciutat, que sembla suspès en l’aire, s’hi troben hibiscos, una magnòlia, lilàs, romaní, tulipes, pomeres i pereres. A partir dels fruits d’aquests últims, la cuinera de la casa elabora sucs per als treballadors de l’edifici. S’hi celebren reunions de feina i Jean-Claude Ellena, el perfumista d’Hermès des de l’any 2004, s’ha inspirat en aquest petit paradís per crear l’última col·lecció de perfums de la casa, ‘Un Jardin sur le Toit’. Des de la seva gespa i entre les branques dels seus arbres es contemplen unes boniques vistes de la ciutat.

París

An Inspirational Paradise

Located on the rooftop of Paris, 24 Faubourg Saint-Honoré, home to the flagship store of fashion and accessories firm Hermès, this cute little garden is tended by Yasmina, a local artisan who daily cultivates, prunes, waters and nourishes its plants to help it look more beautiful. On this little corner of the big city, which looks as if the whole place was floating in the air, we can find hibiscus, a magnolia, lilacs, rosemary, tulips, apple trees and pear trees. With their fruits, the house chef makes juice for the employees of the building. The garden serves as a venue for work meetings, and Jean-Claude Ellena, Hermès perfumer since 2004, got his inspiration from this little paradise to create the firm’s latest perfume collection, ‘Un Jardin sur le Toit’. From its grass and amid the branches of its trees, you can also enjoy beautiful views of the city. spanorama Spanair

53


Barcelona El Edén de las rosas

La Rosaleda de Cervantes es uno de los espacios verdes emblemáticos de la ciudad de Barcelona, tanto por su popularidad y la singularidad de las especies que acoge, como por la belleza de su entorno. Fue creado en el año 1965 por los arquitectos Lluís Riudor y Joaquim Maria Casamor, y actualmente se pueden admirar en él más de 2.000 rosales en una extensión de 4 hectáreas. La Rosaleda, con una excelente orientación sudeste, permite al visitante explorar el mundo de las rosas y la evolución vinculada a su cultivo y mejora. Desde hace una década, acoge el Concurso Internacional de Rosas Nuevas de Barcelona, una de las citas más importantes de su género en Europa. Este año se celebra del 6 al 8 de mayo. En la Rosaleda están presentes todas las especies representativas de la historia de los rosales y de las variedades modernas. Se pueden encontrar colecciones de rosales silvestres, de híbridos antiguos y modernos, de enredaderas y una colección de los rosales más perfumados. En el jardín también hay un espacio reservado a los rosales galardonados en los concursos internacionales celebrados en Barcelona. La Rosaleda de Cervantes está situada en el extremo oeste de Barcelona, en los límites de la ciudad. Nació como herencia de un proyecto pendiente desde hacía más de cuarenta años, de convertir esta área en un gran parque urbano al estilo de los parisienses Bois de Boulogne o de Vincennes. 54

spanorama Spanair

The Eden of Roses

L’Edèn de les roses

El Roserar de Cervantes és un dels espais verds emblemàtics de la ciutat de Barcelona, tant per la seva popularitat i la singularitat de les espècies que acull, com per la bellesa del seu entorn. Fou creat l’any 1965 pels arquitectes Lluís Riudor i Joaquim Maria Casamor, i actualment s’hi poden admirar més de 2.000 rosers en una extensió de 4 hectàrees. El Roserar, amb una excel·lent orientació sud-est, permet al visitant explorar el món de les roses i l’evolució vinculada al seu conreu i millora. Des de fa una dècada acull el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, una de les cites més importants del seu gènere a Europa. Aquest any se celebra del 6 al 8 de maig. Al Roserar, hi són presents totes les espècies representatives de la història dels rosers i de les varietats modernes. S’hi poden trobar col·leccions de rosers silvestres, d’híbrids antics i moderns, d’enfiladissos i una col·lecció dels rosers més perfumats. Al jardí, també hi ha un espai reservat al rosers guardonats en els concursos internacionals celebrats a Barcelona. El Roserar de Cervantes es troba situat a l’extrem oest de Barcelona, als límits de la ciutat. Va néixer com a herència d’un projecte pendent des de feia més de quaranta anys, de convertir aquesta àrea en un gran parc urbà a l’estil dels parisencs Bois de Boulogne o de Vincennes.

The Cervantes Rose Garden is one of Barcelona’s most treasured green spaces, both for its popularity and its unique species, as well as the beauty of its environment. It was created in 1965 by architects Lluís Riudor and Joaquim Maria Casamor, and it currently features over 2000 rose bushes in an area of 4 hectares. The Rose Garden, with a superb southeast orientation, allows visitors to explore the world of roses and their development, closely related to their growing and aftercare. For the last decade, it has been hosting the Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, a major rose show in Europe. This year it will be held from 6 to 8 May. The Rose Garden includes all representative species in the history of roses, as well as those of modern varieties. You can find collections of wild rose bushes, of both old and modern hybrids, creepers and a collection of some of the most scented rose bushes. There is also a reserved space for those rose bushes that have grabbed awards in international shows held in Barcelona. The Cervantes Rose Garden is located at the westernmost edge of Barcelona, in the boundaries of the city. It was born as the legacy of a pending project that had been on the back burner for over forty years, meant to transform the area into a large urban park in the style of Paris’s Bois de Boulogne or Vincennes.


Crisol de culturas

Los Reales Alcázares de Sevilla representan una síntesis de la historia de los jardines españoles, desde sus orígenes almohades hasta las últimas actuaciones contemporáneas, con un conjunto de espacios muy diferentes entre sí, como los baños de María Padilla o la fabulosa galería manierista del Grutesco, obra del italiano Vermondo Resta. Los Jardines suponen una parte fundamental del Alcázar, y un paseo por ellos constituye uno de los más agradables de Sevilla, donde se aúnan caracteres árabes, renacentistas y modernos. Están dispuestos en terrazas, de vegetación frondosa, con multitud de naranjos y palmeras, con fuentes y pabellones donde se respira frescor y quietud. Entre ellos se esconden pequeñas joyas como el Cenador de la Alcoba, donde destaca el laberinto del suelo, que sirvió de base para el diseño del nuevo laberinto en tiempos de Alfonso XIII. La topiaria, o el arte de tallar extrañas figuras con elementos vegetales, fue una de sus principales características. El origen musulmán de los jardines del Alcázar se muestra en una compleja articulación de espacios en la parte posterior del palacio. Estos espacios eran cerrados, regulares y geométricos, con elementos típicos, como el agua, que corre por canales y brota de fuentes, y los azulejos, en los que predominan el amarillo, el verde y el azul. En cuanto a la riqueza botánica de estos jardines, hay que destacar los naranjos en espaldera más viejos que se conocen en Europa, una impresionante Chorisia speciosa o palo borracho y el Achras sapota.

Gresol de cultures

Sevilla

Els Reales Alcázares de Sevilla representen una síntesi de la història dels jardins espanyols, des dels seus orígens almohades fins a les darreres actuacions contemporànies, amb un conjunt d’espais molt diferents entre si, com els banys de María Padilla o la fabulosa galeria manierista del Grutesco, obra de l’italià Vermondo Resta. Els Jardins són una part fonamental de l’Alcàsser, on s’uneixen caràcters àrabs, renaixentistes i moderns. Estan disposats en terrasses, de vegetació frondosa, amb multitud de tarongers i palmeres, amb fonts i pavellons on es respira frescor i quietud. Entre ells s’amaguen petites joies com el Cenador de la Alcoba, creat per Carles V en ocasió del seu matrimoni amb Isabel de Portugal, on destaca el laberint del sòl, que va servir de base per al disseny del nou laberint de temps d’Alfons XIII. L’art topiària, consistent a tallar estranyes figures amb elements vegetals, en va ser una de les principals característiques. L’origen musulmà dels jardins de l’Alcàsser es mostra en una complexa articulació d’espais a la part posterior del palau. Aquests espais eren tancats, regulars i geomètrics, amb elements típics, com l’aigua, que corre per canals i brolla de fonts, i les rajoles de València, en les quals predominen el groc, el verd i el blau. Quant a la riquesa botànica d’aquests jardins, cal destacar els tarongers en espatllera més antics que es coneixen a Europa, una impressionant Chorisia speciosa o corísia i l’Achras sapota.

A Cultural Melting Pot

The Alcázar of Seville represents a synthesis of the history of Spanish gardens, from its Almohad origins until the latest contemporary actions, with a set of diverse spaces, such as the baths of María Padilla or the magnificent manierist gallery of Grutesco, by the Italian architect Vermondo Resta. The Gardens form an essential part of the Alcázar, and they offer one of the best walks in Seville, where Arab, Renaissance and modern characters are brought together. They are landscaped on terraces, with lush vegetation, a myriad of orange and palm trees, fountains and pavilions with an air of calm and freshness. Little gems are hidden amidst them, such as the Cenador de la Alcoba, with its floor labyrinth, which served as the basis to design the new labyrinth in the time of Alfonso XIII. Topiary, or the art of creating bizarre sculptures out of plants, was one of its main characteristics. The Muslim origin of the Alcázar gardens is reflected in the complex articulation of spaces at the back of the palace. Those were closed, regular, geometric spaces, with traditional elements such as the water flowing through channels and gushing from fountains, as well as the azulejo tiles, where yellow, green and blue tones stand out. As for the botanical richness of the gardens, particularly remarkable are the oldest espaliered orange trees in Europe, an impressive Chorisia speciosa or silk foss tree, and the Achras sapota. spanorama Spanair

55


Madrid Una pintura ‘viviente’

El colorido jardín de la sede de la Obra Social “la Caixa” en Madrid, CaixaForum, es uno de los más singulares de España. Es un “muro vegetal”, diseñado por el botánico francés Patrick Blanc y que también se puede admirar en ciudades como París, Nueva York, Bangkok y Nueva Delhi. Fue el primero de este tipo instalado en España y el mayor implantado sobre una fachada sin huecos. El proyecto arquitectónico corrió a cargo del estudio suizo de Herzog & de Meuron, ocupa 460 m² de superficie vegetal y alberga 15.000 plantas de 250 especies diferentes, que dibujan un gran e impresionante tapiz sobre un plano vertical. Entre las especies que pueblan el jardín están la Lonicera nitida, Yucca filamentosa, Dianthus deltoides, Arenaria montana, Cornus sanguinea, Lonicera pileata, Sedum alpestre, Campanula takesimana, Bergenia cordifolia y la Garrya elliptica. Muchas de ellas son autóctonas, como el arbusto caducifolio Cornus sanguinea (cornejo rojo); otras son foráneas, como la Bergenia cordifolia, comúnmente conocida como hortensia, begonia o col de invierno, propia de Siberia y Mongolia. Además de su función decorativa, este original jardín aísla del ruido, actúa como un eficaz agente medioambiental que ayuda a combatir la contaminación y preserva la fachada recubierta de las inclemencias del tiempo. 56

spanorama Spanair

A ‘living’ painting

Una pintura ‘vivent’

El vistós jardí de la seu de l’Obra Social “la Caixa” a Madrid, CaixaForum, és un dels més singulars d’Espanya. És un “mur vegetal”, dissenyat pel botànic francès Patrick Blanc i que també es pot admirar en ciutats com París, Nova York, Bangkok i Nova Delhi. Va ser el primer d’aquest tipus instal·lat a Espanya i el més gran implantat sobre una façana sense buits. El projecte arquitectònic va córrer a càrrec de l’estudi suís de Herzog & de Meuron, ocupa 460 m² de superfície vegetal i acull 15.000 plantes de 250 espècies diferents, que dibuixen un gran i impressionant tapís sobre un plànol vertical. Entre les espècies que poblen el jardí hi ha la Lonicera nitida, la Yucca filamentosa, la Dianthus deltoides, l’Arenaria montana, la Cornus sanguinea, la Lonicera pileata, la Sedum alpestre, la Campanula takesimana, la Bergenia cordifolia i la Garrya elliptica. Moltes d’elles són autòctones, i unes altres són foranes. A més de la seva funció decorativa, aquest original jardí aïlla del soroll, actua com un eficaç agent mediambiental que ajuda a combatre la contaminació i preserva la façana recoberta de les inclemències del temps.

The colourful garden at the Obra Social “la Caixa” exhibition centre in Madrid, CaixaForum, is one of the most unique in Spain. It’s a “green wall”, designed by French botanist Patrick Blanc and which can also be enjoyed in other cities such as Paris, New York, Bangkok and New Delhi. It was the first of this kind to be installed in Spain, and the largest to have ever been built on a windowless façade. The architectural project was executed by Switzerland’s Herzog & de Meuron studio. It occupies an area 460 sq m of vegetation and it includes 15000 plants of 250 different species which create a huge, striking tapestry on a vertical plane. The garden is home to a wide range of species including Lonicera nitida, Yucca filamentosa, Dianthus deltoides, Arenaria montana, Cornus sanguinea, Lonicera pileata, Sedum alpestre, Campanula takesimana, Bergenia cordifolia and Garrya elliptica. Many are native species, such as the deciduous shrub Cornus sanguinea (common dogwood); others are alien, such as Bergenia cordifolia, commonly known as elephant’s ears, originally hailing from Siberia and Mongolia. Apart from its decorative function, this original garden blocks noise, acts as an efficient environmental mechanism to combat pollution and protects the building’s covered façade against inclement weather.


spanorama Spanair

57


Gadgets

Inspiración

la vie en rose inspiration

3

La primavera llega con propuestas coloristas y alegres, en las que el rosa y las rayas son los protagonistas. La primavera arriba amb

propostes acolorides i alegres, en les quals el rosa i les ratlles en són els protagonistes. Spring has sprung with bright, cheerful trends, with pink and

stripes taking centre stage. Por Mireia Aranda.

1

2

4 5

1 Un clásico reinventado

Harmont&Blaine ha lanzado su primera colección femenina Primavera-Verano 2011, a la que pertenece esta gabardina fucsia (439 €). Un básico que no debe faltar en ningún armario.

2 Look ‘Grease’

Andrea Milián se inspira en la película ambientada en los años 50 en esta sandalia abotinada en napa y ante rosa pastel (130€).

3 Seductora

Para recibir a la primavera, Promise nos propone este conjunto de corpiño y ‘coulotte’ (50 €) de su colección Luxury.

4 Complemento ‘chic’

Monedero en cuero rosa con motivos ‘Camelia’ de Chanel (430€).

5 Sensual

Yves Saint Laurent también cae rendido al rosa en su nueva colección de pintalabios, Rouge pour Couture (28 €). Este es el nº27. 58

spanorama Spanair

1 Un clàssic reinventat Harmont&Blaine ha llançat la seva primera col·lecció femenina Primavera-Estiu 2011, a la qual pertany aquesta gavardina fúcsia (439 €). Un bàsic que no ha de faltar en cap armari. 2 Look ‘Grease’ Andrea Milián s’inspira en la pel·lícula ambientada als anys 50 en aquesta sandàlia abotinada en napa i ant rosa pastel (130€). 3 Seductora Per a rebre a la primavera, Promise ens proposa aquest conjunt de cosset i ‘coulotte’ (50 €) de la seva col·lecció Luxury. 4 Complement ‘chic’ Moneder en cuir rosa amb motius ‘Camèlia’ de Chanel (430€). 5 Sensual Yves Saint Laurent també cau rendit al rosa en la seva nova col·lecció de pintallavis, Rouge pour Couture (28 €). Aquest és el nº27. 1 A Classic Revisited Harmont&Blaine have launched their first Women’s Spring-Summer Collection 2011, featuring this fuchsia coat (439 €). An essential basic no closet should be without. 2 Grease Look Andrea Milián was inspired by the film set in the 50s to create this ankle boot sandal in pastel pink nappa and suede (130 €). 3 Sultry Welcome spring with this bra and culottes set (50 €) from the Luxury collection by Promise. 4 Chic Accessories Pink leather purse with a ‘Camelia’ motif, by Chanel (430€). 5 Sensual Yves Saint Laurent has also fallen under the pink spell with Rouge pour Couture, the brand’s new lipstick collection (28 €). This is No 27.


6 El tiempo en fucsia

Michael Kors apuesta por el rosa intenso en este reloj (180 €).

7 De pétalos

6

Escápate con este bonito trolley de Longchamp.

8 Cabeza primaveral

Con la funda Pure Pink de Helmetdress irás a la última (30 €).

9 Brillante

Mascarilla Okara de René Furterer (30,50 €), para sublimar el brillo de los cabellos teñidos.

10 Alegre

Bolso de rafia rosa con pompones, de Four Times (26 €).

6 El temps en fúcsia

Michael Kors aposta pel rosa intens en aquest rellotge (180 €). 7 De pètals Escapa’t amb aquest bonic trolley de Longchamp. 8 Cap primaveral Amb la funda Pure Pink de Helmetdress aniràs a l’última (30 €). 9 Brillant Mascareta Okara de René Furterer (30,50 €), per a sublimar la lluentor dels cabells tenyits. 10 Alegre Bossa de ràfia rosa amb pompons, de Four Times (26 €).

6 The Time in Fuchsia

Michael Kors goes for intense pink on this watch (180 €). 7 Petal Print Fly away with this beautiful trolley by Longchamp.

8 Spring on your head

With the Pure Pink cover by Helmetdress, you’ll be the hippest driver in town (30 €). 9 Radiant Okara hair mask by René Furterer (30,50 €), to perk up the radiance of colourtreated hair. 10 Cheerful Pink raffia bag with pompoms, by Four Times (26 €).

7

10

8

9

spanorama Spanair

59


Inspiración

a rayas

spring inspiration preview

12

Marc Jacobs

11

13

14

15

11 Coloristas

Anillos de la nueva colección de Frey Wille. Izq. (280 €), Der. (220 €).

12 Fresquita

Camisa transparente sin mangas, de Benetton (29,99 €).

13 En alto

Los zapatos también se llenan de rayas de todo tipo, como en estas cuñas de piel de Levi’s (69 €).

14 El bolso de Kate

Bolso de la colección ‘Longchamp for Kate Moss’ (340 €).

15 Primer baño

Las rayas dan un toque alegre a este bikini de Lotto (28 €).

60

spanorama Spanair

11 Acolorits Anells de la nova col·lecció de Frey Wille. Esq. (280 €), Dreta (220 €). 12 Fresqueta Camisa transparent sense mànigues, de Benetton (29,99 €). 13 Enlaire Les sabates també s’omplen de ratlles de tot tipus, com en aquestes falques de pell de Levi’s (69 €). 14 La bossa de la Kate Bossa de mà de la col· lecció ‘Longchamp for Kate Moss’ (340 €). 15 Primer bany Les ratlles donen un toc alegre a aquest biquini de Lotto (28 €). 11 Colourful Rings from Frey Wille’s new collection. Left (280 €), Right (220 €).

12 Stay Cool Transparent, sleeveless blouse, by

Benetton (29,99 €). 13 Up High Also shoes come in all sorts of stripes, like these leather wedge heels by Levi’s (69 €). 14 Kate’s Bag Bag from the Longchamp for Kate Moss collection (340 €). 15 First Bath Stripes add a cheerful touch to this bikini by Lotto (28 €).


16

16 Deportivas de lujo

Converse colabora de nuevo con la casa italiana Missoni para crear dos nuevos modelos de las Chuck Taylor All Star (200 €).

17 Relax total

La hamaca ‘Bahía’ (34,90 €) hará que las siestas de verano sean perfectas. La encontrarás en Bauhaus.

18 Al aire

Sandalias de Undercolors de Benetton (25,99 €).

19 Sofisticados

Vuestras noches de verano serán más glamurosas con estos pendientes de Emporio Armani (97 €).

20 Multicolor

Vestido playero de El Niño (27,80 €).

16 Esportives de luxe

Converse col·labora de nou amb la casa italiana Missoni per crear dos nous models de les Chuck Taylor All Star (200 €). 17 Relax total L’hamaca ‘Bahía’ (34,90 €) farà que les migdiades d’estiu siguin perfectes. La trobaràs a Bauhaus. 18 A l’aire Sandàlies d’Undercolors de Benetton (25,99 €). 19 Sofisticats Les vostres nits d’estiu seran més glamuroses amb aquestes arracades d’Emporio Armani (97 €). 20 Multicolor Vestit de platja de El Niño (27,80 €).

16 Luxury Trainers Converse collaborates again with the Italian label Missoni to create two new models of the Chuck Taylor All Star trainers (200 €). 17 Total Relaxation The Bahía hammock (34,90 €) will make your summer siestas a perfect experience. Available at Bauhaus. 18 Up in the air Sandals by Undercolors of Benetton (25,99 €). 19 Sophisticated Your summer nights will be more glamourous with these earrings by Emporio Armani (97 €). 20 Multi-coloured Beach dress by El Niño (27,80 €).

17

18

19

20

spanorama Spanair

61


Inspiración

Día de la Madre

‘Mujercitas’

inspiration

21

23 22

24

21 Geométrico

Las líneas puras y la sobriedad definen al vestido Inlam de Trucco (79,90 €).

22 ‘Nude’

Zapatos abotinados de Chelsea Blues.

23 Frescas

Las nuevas fragancias de Burberry Brit para hombre y mujer huelen a verano. A partir de 40 €.

21 Geomètric Les línies pures i la sobrietat defineixen al vestit Inlam de Trucco (79,90 €). 22 ‘Nude’ Sabates abotinades de Chelsea Blues. 23 Fresques Les noves fragàncies de Burberry Brit per a home i dona fan olor a estiu. A partir de 40 €. 24 Bolígraf intel·ligent El Digital Pen de Staedtler permet emmagatzemar i transferir directament a l’ordinador notes fetes a mà (99 €). 25 Aquós L’alumini i els colors vius regnen en els rellotges Fossil per a la nova temporada (140 €).

24 Bolígrafo inteligente 21 Geometric Pure lines and simplicity define El Digital Pen de Staedtler permite almacenar y transferir directamente al ordenador notas hechas a mano (99 €).

25 Acuoso

El aluminio y los colores vivos reinan en los relojes Fossil para la nueva temporada (140€). 25 62

spanorama Spanair

Trucco’s Inlam dress (79,90 €).

22 Nude Ankle boot shoes by Chelsea Blues. 23 Fresh Burberry Brit’s new fragrances for men and women are smelling of summer. From 40 €.

24 Smart Pen Staedtler Digital Pen, to store

your handwritten notes and transfer them straight to your computer (99 €). 25 Watery Aluminium and vivid colours dominate Fossil’s watches for the new season (140 €).


Personal

shopper

Jennifer Lopez, la ambición latina J.Lo, l’ambició llatina | J.Lo the Latin ambition

Es actriz, cantante, bailarina, productora, diseñadora de moda...

És actriu, cantant, ballarina, productora, dissenyadora de moda...

Actress, singer, dancer, producer, fashion designer... Por Gloria Zorrilla. 1 Super Premium

Es una ginebra de culto con un intenso sabor a enebro. - Ish London Dry Gin (28€). Para sibaritas.

2 Rompedora

Gafas Lady de John Galliano, 245 €

3 Animal Print

Esta tendencia causa furor. Bolso de pitón, de Sendra Style (300 €)

4 Swiss Made

Un reloj de pulsera para cada día. Tissot Couturier GMT (320€), movimiento de cuarzo y hermético hasta 100metros.

5 Cuerpo 10

Crema anticelulítica Celluli Laser Size Code, de Biotherm (39€) para reducir vientre y cintura. 3

1 Super Premium. És una ginebra de culte

1

amb un gust intens. Ish London Dry Gin (28 €). Per a sibarites. 2 Trencadora. Ulleres Lady de John Galliano. 3 Animal Print. Aquesta tendència causa furor. Bossa de pitó, de Sendra Style (300 €). 4 Swiss Made. Un rellotge de polsera per a cada dia. Tissot Couturier GMT (320 €), moviment de quars i hermètic fins a 100 metres. 5 Cos 10. Crema anticel·lulítica Celluli Laser Size Code, de Biotherm (39 €), per reduir ventre i cintura.

1 Super Premium. It’s a cult gin with an intense juniper flavour. Ish London Dry Gin (28 €). For gourmets. 2 Breathtaking. Lady glasses, by John Galliano. 3 Animal Print. Python snake bag, by Sendra Style (300 €). 4 Swiss Made. A wristwatch for day wear. Tissot Couturier GMT (320 €), quartz movement, hermetic up to 100 metres movement and water resistant to 100 meters. 5 Perfect Body Celluli Laser Size Code. Anticellulite treatment by Biotherm (39 €), to reduce stomach and waist.

4

2

5

spanorama Spanair

63


Noticias

Notícies News

Creemos en Barcelona Creiem en Barcelona | We believe in Barcelona

Spanair se esfuerza día a día para que sus pasajeros se sientan cada vez más involucrados en la compañía y participen en esta misión de conectar Barcelona con el mundo y el mundo con Barcelona. Spanair s’esforça dia a dia perquè els

seus passatgers se sentin cada cop més involucrats en la companyia i participin en aquesta missió de connectar Barcelona amb el món i el món amb Barcelona. Spanair constantly strives to ensure that its passengers increasingly identify with the company, involving them in our mission to connect Barcelona with the world and the world with Barcelona. Por Josep Gariga y Helena Abellán (Contenidos, comunicación 2.0@Spanair) programa que, además de ofrecer novedosas y múltiples ventajas, hemos concebido a partir de sus sugerencias en un espacio que hemos bautizado como co-creación. Cada mes, desde esta revista, les hemos informado sobre los beneficios de SpanairStar y así lo continuaremos haciendo para que descubran que este programa de fidelización y nuestra compañía se renueva cada día para premiar la confianza que depositan en ella. Para nosotros, creer en Barcelona es convertirla en un hub, es conectarla directamente con el mundo. Para que nuestras empresas tengan más posibilidades en el extranjero y para atraer negocios del exterior. O simplemente para que ustedes puedan viajar y gozar de sus vacaciones. Sin esperas ni escalas innecesarias. Si usted todavía no se ha inscrito en ‘www. yocreoenbarcelona.com’, no lo dude.. Gracias a todos. mb aquest propòsit, el passat mes d’abril A la nostra aerolínia va posar en marxa una reeixida campanya anomenada ‘Jo crec en

on este propósito, el pasado mes de abril C nuestra aerolínea puso en marcha una exitosa campaña denominada “Yo creo en Barcelona”

para consolidar su posicionamiento en la capital catalana y sumar socios al futuro programa de fidelización SpanairStar. Nada menos que 28.000 personas decidieron inscribirse y mostrar su apoyo a nuestra iniciativa de convertir El Prat en nuestro hub de vuelos intercontinentales. Spanair ha querido premiar la confianza que los pasajeros depositan en la aerolínea y a todos los inscritos les ha obsequiado con un billete de avión gratis, para que puedan disfrutar del placer de volar con nuestra compañía. Para ello, sólo han tenido que acceder a la página web ‘www. yocreoenbarcelona.com’, enviar sus datos y adherirse al programa SpanairStar, que la compañía prevé implantar el próximo mes de junio. Un

64

spanorama Spanair

Barcelona’ per consolidar el seu posicionament a la capital catalana i sumar socis per al futur programa de fidelització SpanairStar. Ni més ni menys que 28.000 persones han decidit inscriure’s i mostrar el seu suport a la nostra iniciativa de convertir El Prat en el nostre hub de vols intercontinentalsGràcies a tots els que ens segueixen, des del Facebook http:// www.facebook.com/spanair , el Twitter (el de destinacions @spanairdestinos i un altre per a informació més general @spanair), el Canal de Youtube www.spanair.tv i el bloc www. spanairladetodos.com ara ens plantegem nous reptes gràcies als quals segur que vostès se sentiran part de Spanair. Spanair ha volgut premiar la confiança que els passatgers dipositen en l’aerolínia i a tots els inscrits els ha obsequiat amb un bitllet d’avió gratuït perquè puguin gaudir del plaer de volar amb la nostra companyia. Per aconseguir-ho, només han hagut d’accedir a la pàgina web www.jocrecenbarcelona.cat , enviar les seves dades i adherir-se al programa SpanairStar que la companyia preveu implantar el pròxim mes de juny. Un programa que, a més d’oferir innovadors i múltiples avantatges, hem concebut a partir dels seus suggeriments en un espai que hem batejat com a cocreació. Cada mes, des d’aquesta revista, els hem mantingut informats sobre els beneficis de SpanairStar i així ho con-

tinuarem fent perquè descobreixin que aquest programa de fidelització i la nostra companyia es renoven cada dia per premiar la confiança que ens dipositen. Per a nosaltres, creure en Barcelona és convertirla en un hub, és connectar-la directament amb el món. Perquè les nostres empreses tinguin més possibilitats a l’estranger i per atreure negoci exterior. O simplement perquè vostès puguin viatjar i fruir de les seves vacances. Sense esperes ni escales innecessàries. Si encara no s’ha inscrit a www.jocrecenbarcelona.cat, no ho dubti. Gràcies a tots.

ith this aim in mind, in April our airline set W up a highly successful campaign entitled ‘Jo crec en Barcelona’ (I believe in Barcelona), designed to further consolidate its position in the Catalonian capital and attract new members to its future SpanairStar loyalty programme. A grand total of 28.000 people opted to register and show their support for our initiative to turn El Prat Airport into our hub for intercontinental flights. Spanair was anxious to reward the trust and confidence passengers place in the airline, offering all those that registered a free air ticket so they can enjoy the pleasure of flying with our company. All they had to do was visit the website at ‘www.jocrecenbarcelona.cat’, enter their details and join the SpanairStar programme, which the company plans to launch this June. In addition to numerous advantages and new services, this programme is based on the suggestions they posted in a space that we have termed ‘co-creation’. Every month, this magazine has been providing details of the benefits of SpanairStar – a policy we intend to continue in order to raise awareness that both the company and loyalty programme are constantly being updated in order to reward the trust and confidence placed in it. For us, believing in Barcelona means turning it into a hub and connecting it directly with the rest of the world. Guaranteeing our companies greater and better opportunities abroad and attracting foreign business. Or simply ensuring that you can travel to the holiday destination of your choice with complete peace of mind. With no waiting or unnecessary stopovers. Those that haven’t yet registered at ‘www. jocrecenbarcelona.cat’. We look forward to seeing you there. A big thank you to everyone.


Facebook

Le inspiramos para que conozca todas las posibilidades que ofrece Barcelona, para que pueda planear vacaciones, escapadas y sus momentos de relax ... y sobre todo para que tenga el mundo un poco más cerca. Nos hemos propuesto que estas plataformas sean un punto de encuentro entre todos aquellos que estén interesados en Barcelona, en lo que acontece en esta ciudad, en el talento y la innovación con que trabajan los emprendedores, motor de nuestra sociedad y de nuestra forma de vivir. Queremos que descubra cómo vivimos en el Mediterráneo y el amplio abanico de posibilidades que Barcelona nos ofrece como HUB de conexión con el mundo.

Facebook

possibilitats que ofereix Barcelona, perquè pugui planejar vacances, escapades i els seus moments de relax...i, sobretot, perquè tingui el món una mica més a prop. Ens hem proposat que aquestes plataformes siguin un punt de trobada entre tots aquells que estan interessats en Barcelona, sobre el que passa en aquesta ciutat, en el talent i la innovació amb els que treballen els emprenedors, motor de la nostra societat i de la nostra forma de viure. Volem, a més, que descobreixi com vivim a la Mediterrània i l’ampli ventall de possibilitats que Barcelona ens ofereix com a HUB de connexió amb el món.

Facebook

discover the full range of possibilities Barcelona offers to those planning their holidays, getaways and well-earned moments of rest and relaxation...and especially to bring the rest of the world that little bit closer. We’re determined to turn these platforms into a meeting point for all those people with an interest in Barcelona, who enjoy hearing what’s going on in the city, and learning about the talent and innovative spirit of its entrepreneurs, the driving force behind our society and our lifestyle. We want you to discover how we live here in the Mediterranean and to learn about the host of possibilities Barcelona offers as a HUB that connects us with the rest of the world.

Queremos poner el foco en esta ciudad y conseguir que desde ella se pueda volar a cualquier rincón del mundo. Por eso desde las plataformas BCNHUB en las redes sociales le conectamos, le inspiramos, le mantenemos informado, sea viajero, emprendedor o simplemente curioso o inquieto. Desde http:// www.facebook.com/BCNHUB vamos a hablarle de los muchos destinos intercontinentales que le ofrecemos de la mano de nuestros socios de Star Alliance, para acercarle a otras culturas o para que piense en nuevas oportunidades para que su negocio vaya más allá de estas fronteras. Volem posar el focus en aquesta ciutat i aconseguir que es pugui volar a qualsevol racó del món. Per això, des de les plataformes BCNHUB a les xarxes socials el mantenim connectat, l’inspirem i l’informem, sigui passatger, emprenedor o simplement curiós o inquiet. Des de http://www.facebook.com/ BCNHUB li parlarem de les moltes destinacions intercontinentals que li oferim de la mà dels nostres socis de Star Alliance, per apropar-lo a altres cultures o perquè pensi en noves oportunitats per tal que el seu negoci traspassi aquestes fronteres. L’inspirem perquè conegui totes les

We want to turn the spotlight on this city, making it possible to fly to anywhere in the world from here. And that’s why our BCNHUB platforms on the social networks will keep you connected, inspired and up-to-date, regardless of whether you’re a traveller, an entrepreneur or are simply curious. At http://www.facebook. com/BCNHUB we’ll be telling you all about the numerous intercontinental destinations we offer in conjunction with our Star Alliance partners, giving you the chance to discover new cultures or think up new opportunities to broaden the horizons of your business. We’re encouraging you to

spanorama Spanair

65


Noticias

Notícies News

La segunda maleta, gratis

La segona maleta, gratis | Your second suitcase, now free of charge

n su comprometida apuesta por mejorar E día a día los servicios que ofrece a sus clientes, Spanair ha decidido cambiar su reglamento de equipajes y permitirá a sus pasajeros llevar una segunda maleta sin sobrecoste alguno. Es decir, el equipaje estará siempre incluido en el precio del billete. El peso máximo que podrán transportar los pasajeros en clase Traveler se mantiene en 23 kilos, pero a partir de ahora será con independencia del número de bultos que se facturen. En clase Premium, el máximo permitido se sitúa en 40 kilos. Tampoco se incrementará el precio que se cobra por kilo extra de equipaje, que se mantiene en 10 euros. Sin embargo, si usted declara el exceso de equipaje cuando compre su billete en la web, el kilogramo le puede sale a la mitad de precio. A diferencia de las compañías de low cost que incluso cobran una tasa extra por el primer bulto facturado, Spanair quiere distanciarse de estas prácticas y distinguirse por ofrecer un servicio esmerado y que no comporte sobresaltos a sus clientes en el precio final del billete.

n la seva aposta E compromesa per millorar dia a dia els serveis que ofereix als seus clients, Spanair ha decidit canviar el seu reglament d’equipatges i permetrà als seus passatgers portar una segona maleta sense cap recàrrec. És a dir, l’equipatge estarà sempre inclòs en el preu del bitllet.

El pes màxim que podran transportar els passatgers en classe Traveler es manté en 23 quilos, però, a partir d’ara, serà amb independència del nombre de paquets que es facturin. En classe Premium, el màxim permès se situa en 40 quilos. Tampoc s’incrementarà el preu que es cobra per quilo extra d’equipatge, que també es manté en 10 euros per quilogram. Si més no, si els passatgers opten per declarar l’excés d’equipatge quan comprin el seus bitllets a la nostra web, el quilogram els podrà sortir per la meitat de preu. A diferència de les companyies low cost que fins i tot cobren una taxa pel primer paquet facturat, Spanair vol distanciar-se d’aquestes pràctiques i distingir-se per oferir un servei acurat i que no comporti ensurts als seus clients a l’hora de pagar el bitllet.

s part of its commitment to A introducing ongoing improvements to its customer service, Spanair has

decided to alter its luggage regulations and allow passengers to check-in a second suitcase absolutely free of charge. In other words, your luggage will always be included in the ticket price. Traveler Class passengers are allowed to check-in a maximum weight of 23 kg; but from now on that will be regardless of the number of items checked-in. In Premium Class, the weight allowance is 40 kg. What’s more, we will not be raising the price per kilo of excess baggage, which will remain at 10 euros. However, if you declare excess luggage when purchasing your ticket online, you could pay half that price per kilo. Spanair is anxious to distance itself from low cost companies that even charge for the first checked item of luggage, offering outstanding services that do not hold any unpleasant surprises for their passengers in terms of the final ticket price.

Vuelo especial para el ‘pride Barcelona’ Vol especial per al ‘Pride Barcelona’ | Special flight for ‘Pride Barcelona’

panair ofrecerá un avión especial de S Madrid a Barcelona para que todas las personas que lo deseen puedan asistir al

Pride Barcelona 2011, la fiesta del Orgullo Gay que se celebrará en la capital catalana del 18 al 26 de junio. De esta manera, Spanair facilitará los desplazamientos entre ambas ciudades y reafirma su compromiso de empresa comprometida con todo el colectivo LGTB (lesbianas, gays, transexuales y bisexuales). El programa del Pride 2001 incluirá todo tipo de actividades: cine, deporte, una feria del comercio y una fiesta de la espuma. También se celebrará una fiesta de un día entero en el parque del Tibidabo. Como cada año, el acto más multitudinario será el desfile del Orgullo Gay por las calles de Barcelona que finalizará con una gran fiesta en la avenida de María Cristina. Spanair ya se está preparando para ese día y sorprender a sus pasajeros para que disfruten de un viaje inolvidable. El Pride BCN se presentó en Madrid a finales de febrero con la asistencia de la cantante Alaska, la responsable de marketing de Spanair, Cristina Serra, y el presidente de ACEGAL (Asociación Catalana de Empresas para Gays y Lesbianas), David Martí, que organiza el evento.

66

spanorama Spanair

panair oferirà un vol espeS cial de Madrid a Barcelona perquè totes les persones que

ho desitgin puguin assistir al Pride Barcelona 2011, la festa de l’Orgull Gai que se celebrarà del 18 al 26 de juny. D’aquesta manera, Spanair facilitarà els desplaçaments entre ambdues ciutats i reafirma el seu compromís d’empresa compromesa amb tot el col·lectiu LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals). El programa del Pride 2011 inclourà tot tipus d’activitats: cinema, esports, una fira del

comerç i una festa de l’escuma. També se celebrarà una festa d’un dia sencer al parc del Tibidabo. Com cada any, l’acte més multitudinari serà la desfilada de l’Orgull Gai pels carrers de Barcelona, que finalitzarà amb una gran festa a l’avinguda de Maria Cristina. Spanair ja s’està preparant per a aquell dia i poder sorprendre els seus passatgers perquè gaudeixin d’un viatge inoblidable. El Pride BCN es va presentar a Madrid a final de febrer amb l’assistència de la cantant Alaska, la responsable de màrqueting de Spanair, Cristina Serra, i el president d’ACEGAL (Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes), David Martí, que organitza l’esdeveniment.

panair will be offering a special S Madrid-Barcelona flight for all those wishing to attend Pride Barcelona 2011,

the annual Gay Pride event scheduled to be held in Catalonia’s capital city between 18 and 26 June. Spanair’s aim is to provide a transport option between the two cities and further consolidate the company’s commitment to the entire LGBT (Lesbian, Gay, Bisexual and Transgender) community. The Pride 2011 programme will include a host of activities ranging from films, sports, a shopping fair and a foam party. There will also be an all-day party in Tibidabo Park. Yet, as every year, the biggest crowd drawer will undoubtedly be the Gay Pride parade through the streets of Barcelona, ending with a macro party on Avenida María Cristina. Preparations are already underway at Spanair to surprise its passengers and ensure they enjoy a truly memorable day. Pride BCN was presented in Madrid in late February during an event attended by singer Alaska, the Head of Marketing at Spanair, Cristina Serra, and the event organiser and President of ACEGAL (the Catalonia Gay and Lesbian Business Association, David Martí.


Solidarios con Japón

Solidaris amb Japó | Support for Japan or un Buen Camino es una ONG fundada P por dos argentinos – Federico Rettori y Florencia Visconti- residentes en Calvià

(Mallorca), que el pasado mes de marzo se desplazaron a Japón para entregar ayuda humanitaria a los afectados por el terremoto y posterior tsunami que asoló la zona norte del país. Spanair también quiso colaborar en esta encomiable acción y donó 350 mantas que Por un Buen Camino repartió entre los vecinos de Kesennuma, una ciudad costera devastada por seísmo, y cuyos habitantes permanecen alojados en un colegio. Además de las mantas, los dos cooperantes donaron dinero en metálico y camisetas. Rettori agradeció a Spanair el donativo: “Todo suma, aunque sea un granito de arena”.

or un Buen Camino és una ONG fundada per dos argentins,Federico P Rettori i Florencia Visconti, residents a

Calvià (Mallorca), que el passat mes de març es van desplaçar fins al Japó per lliurar ajuda humanitària als afectats pel terratrèmol i posterior tsunami que va assolar la zona nord del país. Spanair també va voler col·laborar en aquesta acció digna d’encomi i va donar 350 mantes que Por un Buen Camino va repartir entre els veïns de Kesennuma, una ciutat costanera devastada pel sisme, els habitants de la qual romanen allotjats en un col·legi. A més de les mantes, els dos cooperants van donar diners i samarretes. Rettori va agrair a Spanair el donatiu: “Tot suma, malgrat que sigui un gra de sorra”.

or un Buen Camino is an NPO P founded by two Argentineans - Federico Rettori and

Florencia Visconti- residents in Calvià (Mallorca). Last month they travelled to Japan to deliver humanitarian aid to the victims of the earthquake and tsunami

that devastated the north of the country. Spanair was anxious to contribute to this worthy cause, donating 350 blankets that Por un Buen Camino distributed amongst the residents of Kesennuma, a coastal town that was practically destroyed by the earth-

quake, and whose residents have been temporarily accommodated in a local school. In addition to the blankets, the two aid workers also provided T-shirts and a cash donation. Rettori thanked Spanair for its help, saying, “At a time like this, every little helps”.

Tercera edición del open Memorial Santi Silvas Tercera edició de l’open Memorial Santi Silvas Third edition of the Santi Silvas Memorial open Del 8 al 12 de junio se disputará en el Club de Natación de Olot (Barcelona) el Torneo Internacional de Tenis en Silla de Ruedas (categoría ITF2). Este evento, cuya entrada es gratuita y es uno de los más importantes de España, ha sido organizado por la Fundación Privada Tommy Robredo. Spanair colabora con la fundación de este tenista, embajador de Spanair, regalando billetes de avión que posteriormente se sortearán entre los equipos.

Del 8 al 12 de juny es disputarà al Club de Natació d’Olot (Barcelona) el Torneig Internacional de Tennis en Cadira de Rodes (categoria ITF2). Aquest esdeveniment, amb entrada gratuïta i un dels més importants d’Espanya, ha estat organitzat per la Fundació Privada Tommy Robredo. Spanair col·labora amb la fundació del tennista, ambaixador de Spanair, regalant bitllets d’avió que posteriorment es sortejaran entre els equips.

Olot Swimming Club in Barcelona will be hosting the International Wheelchair Tennis Tournament (ITF2 category) between 8th and 12th June. This open event, one of the most important of its kind in Spain, is organised by the Tommy Robredo Private Foundation. Spanair collaborates regularly with the foundation set up by this tennis player, one of Spanair’s Ambassadors, by providing plane tickets which are then included in a prize draw among the participating teams. spanorama Spanair

67


Hablando con

Parlant amb Talking to

Isabel Antich

Operadora del Call Center de Spanair | Spanair Call Center operator “Una vez me pidieron para un perro el descuento de residente en las islas”. “Un cop em van demanar el descompte de resident a les Illes per a un gos”... “I was once asked for a discount for a dog resident in the Balearics”. Por Josep Garriga. uan Isabel Antich comença hen Isabel Antich gets going, Q a parlar, de la seva boca W she’s an endless source of anbrolla un reguitzell d’anècdotes ecdotes and tales of her five years’

Isabel Antich empieza a Cdeuando hablar, de su boca brota un reguero anécdotas de sus cinco años acu-

mulados en el Call Center de Spanair, un servicio que el año pasado recibió nada menos que 1.392.622 llamadas. Desde Palma de Mallorca se atienden las consultas telefónicas de nuestros clientes, se tramitan las reservas de billetes y también el programa de fidelización SpanairPlus. Isabel es una más del centenar de personas anónimas y sin rostro que atienden diariamente el teléfono –sin conocer festivos- desde las 6 de la mañana hasta las 12 de la noche. Se estrenó en Spanair a finales de 2006, tras siete años como TCP en la antigua aerolínea Aebal. Es decir, que su trayectoria laboral siempre ha estado vinculada a la aviación. Y confiesa que no añora sus tiempos volando pues “fue una cosa de la edad, salir de casa para conocer mundo y poderte ganar las habichuelas”. Nunca se ha parado a contar las llamadas que atiende cada día, “si lo

68

spanorama Spanair

hiciera, no podría parar y prefiero no perder la concentración porque se necesita toda”. Y es que para trabajar en el Call Center se necesitan grandes dosis de concentración y paciencia porque no todas las personas que llaman mantienen la misma actitud. “Bueno, hay algunos que gritan e insultan, pero si tú mantienes el tono sereno al final reaccionan”, comenta. Los hay, agrega, despistados que no se acuerdan ni del día ni a dónde vuelan. Los hay que se desahogan “porque han pasado un mal día”. Y los hay –recuerda esbozando una sonrisa- encantadores: “Un señor que le había atendido en 2007 siempre preguntaba por mí, pero está prohibido. Hasta que el otro día coincidimos y se acordó hasta de mi nombre”. Es entonces cuando, ya riendo, recuerda cariñosamente el día en que un matrimonio exigió para el perro el descuento de residente en las islas, porque el animal también vivía en Baleares con ellos.

dels seus cinc anys acumulats al Call Center de Spanair, un servei que l’any passat va rebre ni més ni menys que 1.392.622 trucades. Des de Palma de Mallorca s’atenen les consultes telefòniques dels nostres clients, es tramiten les reserves de bitllets i també es gestiona el programa de fidelització SpanairPlus. Isabel és una més del centenar de persones anònimes i sense rostre que atenen diàriament el telèfon –sense conèixer festius- des de les 6 del matí fins les 12 de la nit. Es va estrenar a Spanair a finals de 2006, després de set anys com a TCP a l’antiga aerolínia Aebal. És a dir, que la seva trajectòria laboral ha estat sempre vinculada a l’aviació. I confessa que no enyora els seus temps volant, doncs “va ser una cosa de l’edat, sortir de casa per conèixer món i poder-te guanyar les garrofes”. Mai s’ha entretingut a comptar les trucades que atén cada dia, “si ho fes no podria parar i prefereixo no perdre la concentració perquè es necessita tota”. I és que per treballar al Call Center es necessiten gran dosis de concentració i paciència perquè no totes les persones que truquen mantenen la mateixa actitud. “Bé, n’hi ha que criden i insulten, però si tu mantens el to serè al final reaccionen”, comenta. N’hi ha, afegeix, despistats que ni tan sols se’n recorden del dia i d’on volen. N’hi ha que es desfoguen “perquè han passat un mal dia”. I n’hi ha –recorda esbossant un somriureencantadors: “Un senyor a qui havia atès el 2007 sempre demanava per mi, però això està prohibit. Fins que l’altre dia vàrem coincidir i se’n va recordar del meu nom”. Llavors es quan desgrana curiositats i anècdotes com la d’aquell dia, recorda, que una parella de Balears va exigir per al seu gos el descompte de resident a les Illes, perquè l’animal també vivia amb ells.

experience working at the Spanair Call Center, a service which last year alone received a staggering 1,392,622 calls. Based in Palma de Mallorca, it handles our customers’ phone queries, ticket reservations and also the SpanairPlus loyalty programme management. Isabel is one of the over a hundred anonymous and faceless voices that deal with the calls that enter the Center each day – including weekends and public holidays – between 6 in the morning and midnight. Isabel joined Spanair late in 2006, following seven years’ as a flight attendant on the former Aebal airline. In other words, her career has always been linked to the aviation industry. She admits that she doesn’t miss her flying days, explaining “it’s a question of age; it was an opportunity to explore the world whilst at the time earning your bread and butter”. She’s never stopped to count the number of calls she handles each day; “If I did, I’d never finish, and I prefer to focus on the job because it requires your full-on attention, all the time”. Working at the Call Center requires constant concentration and endless patience because not everyone adopts the same attitude. “Some people start shouting at you and can become offensive, but if you keep calm in the end they come round”, Isabel tells us. Some people, she adds, are so scatter-brained that they can’t remember the day they’re supposed to be flying or even the destination. Others tend to let off steam “at the end of a bad day”, yet others, recalls Isabel, are simply delightful. “One man who I’d spoken to in 2007 always asked for me, even though that’s not allowed. But the other day, out of sheer coincidence I took a call from him and he even remembered my name”. She giggles as she remembers the day when a couple demanded the discount for Spanish island residents for their pet dog that lived with them in the Balearics.


spanorama Spanair

69


Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. New personalities join Spanair’s purpose to bring destinations, cultures and smiles together.

Elsa Pataky

Carme Ruscalleda

Josef Ajram

Jose Corbacho

Lluís Llongueras

Paula Martí

Isabel Coixet

Manel Fuentes

Juanjo Puigcorbé

Jordi Labanda

La actriz prefiere descubrir con Spanair los lugares maravillosos que aún no conoce. L’actriu prefereix descobrir amb Spanair els llocs meravellosos que encara no coneix. The actress prefers to discover the wonderful places she still doesn’t know with Spanair.

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con Tapas. Le encanta viajar. Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb Tapas. Li encanta viatjar. The comic actor dared to direct a film and won with Tapas a Goya award. He loves to travel.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona. La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona. The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional. L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional. The Catalan actor claims that Barcelona deserves an international airport.

70

spanorama Spanair

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues pel que té a Tòquio. She is the only chef in the world boasting five Michelin stars, three for her Sant Pau Restaurant in Sant Pol de Mar and two for the one she owns in Tokyo.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar con su pareja por amor al arte. Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar amb la seva parella per amor a l’art. A stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel with his partner for the sake of art.

Su vida es pura adrenalina. Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes. La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports. His life is pure adrenaline. Our ‘ultraman’ has a passion for the Stock Market, travelling and sports.

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo. Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig. One of our best golf players. Travels around the world from tournament to tournament.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’. Les seves apostes solen convertirse en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’. His bets usually turn into success. Now, the journalist supports Barcelona to become a hub.

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’’. Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’. Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured the world of fashion victims as no one else.

Josep Abril

Viajar ayuda al diseñador catalán a inspirarse en sus colecciones de moda masculina. Viatjar ajuda al dissenyador català a inspirar-se en les seves col·leccions de moda masculina. Travelling helps the Catalan designer find inspiration for his men’s fashion collections.


Xavier Sardà

Sílvia Munt

Paco Mir

Carles Sans

Al famoso showman no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía. El famós showman no viatja per gust, i tria molt bé la companyia. Xavier does not like to travel; he picks the company carefully.

Joan Gràcia

Uno de los miembros del grupo de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon vivant’ y amante de la buena gastronomía. Un dels membres del grup de teatre Tricicle. Viatger, ‘bon vivant’ i amant de la bona gastronomia. A member of the theatre group Tricicle. Traveller, bon vivant and lover of fine cuisine.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. También es guionista y productor de teatro y series de televisión. Viaja para ver mundo. Actor còmic i membre de Tricicle, guionista, productor de teatre i de sèries de televisió. Viatja per veure món. A comedian and a member of Tricicle. He’s also a writer and producer for theatre and TV. He travels to see the world.

Jordi LP

El incombustible cómico lleva siempre su humor a bordo. El còmic incombustible porta sempre el seu humor a bord. This incombustible comedian is always bringing his fun on board.

Mari-Pau Huguet

La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair. La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair. The journalist and Catalan TV ambassador is now also one of Spanair’s ambassador.

Fermí Puig

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores. Prestigiós xef del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors. Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. He travels to discover new flavours.

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair. L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair. The actress enjoys flying and to take off, Spanair is her choice.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gustan la ópera y los musicales. Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals. A founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

Pasqual Maragall

Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona. La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona. His retirement from politics allows him to travel for pleasure only, but always from Barcelona.

Àlex Corretja

Tommy Robredo

Gemma Mengual

Bigas Luna

Ha recorrido el mundo como tenista. Ahora viaja por placer, aunque se le cuele la raqueta entre el equipaje. Ha recorregut el món com a tenista. Ara viatja per plaer, encara que la raqueta se li esmuny entre l’equipatge. He travelled round the world as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

El tenista está entre los mejores del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados. El tennista és un dels millors del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats. He’s among the best tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados. A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada, li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats. The winner of two Olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in cities and discover secret corners.

Manel Huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair. El director i realitzador veu el món en imatges i, per descobrir-lo, escull Spanair. The director and producer sees the world in pictures, and to discover it, Spanair is his choice.

Feliciano López

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’. Per la seva professió viatja constantment i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’. He must travel for work constantly, so he prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a hub.

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras. Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures. He always risks as a director and a screentwriter, but when flying, he prefers secure bets.

Bojan Krkic

De Linyola (Lleida) al mundo, pero siempre volando con Spanair. De Linyola (Lleida) al món, però sempre volant amb Spanair. From Linyola, in Lleida (Spain) to the whole world, but always flying with Spanair.

Santi Millán

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas. Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor. El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, molt millor. This versatile actor swaps between different genres without trouble. But as for flights, he prefers them direct.

spanorama Spanair

71


76

spanorama Spanair


spanorama Spanair

77


78

spanorama Spanair


spanorama Spanair

79


80

spanorama Spanair


¿Sabías que...?

| Sabies que...? Did you know...?

...los Airbus ya viajan, vuelan y hasta navegan incluso antes de ser aviones? ...Els Airbus ja viatgen, volen i fins i tot naveguen inclús abans d’esdevenir avions’? … Airbuses travel, fly and even sail, before they become fully-fledged aircraft?

La fabricación multinacional de los aviones europeos hace que piezas y secciones sean transportados por tierra, mar y aire entre los centros de producción. La fabricació multinacional dels avions europeus

obliga a que peces i seccions siguin transportades per terra, mar i aire entre els centres de producció.

The multinational manufacturing process of these European aircraft means that sections of planes are carried by land, sea and air between the various production centres. l avión supersónico concorde fue el primer E proyecto aeronáutico multieuropeo, fruto de un acuerdo franco-británico. A pesar de que su

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Externas de Spanair. Javier Ortega Figueiral és sotsdirector de Relacions Externes de Spanair. Javier Ortega Figueiral is External Relations Deputy Director at Spanair.

medidas y capacidades, pero con la mayor parte de elementos en común. El carácter multinacional del fabricante ha facilitado que las cargas de trabajo se hayan dividido entre varios centros de producción, desde donde diferentes piezas se transportan a las líneas de ensamblaje

final. Una en Toulouse, Francia, donde se acaban de montar los modelos A320, A330, A340 y el A380, también conocido como “superjumbo”. La otra está en Hamburgo, Alemania, encargada de finalizar y poner en vuelo los modelos A321, A319 y A318, también conocido como ‘mini Airbus’. La especialización de los diferentes centros de producción de la compañía que fabrican algunos componentes (fuselaje, alas, timón de cola, puertas…) hizo necesario que las piezas se trasladasen por aire en aviones de fuselajes extraordinarios, estableciéndose un puente aéreo europeo que transporta partes de lo que después, ensamblado, será un flamante airbus. Estos vuelos los realizan los aviones “Beluga”, con un fuselaje modificado que por su forma recuerda a ese tipo de ballena. Otras piezas son transportadas por tierra, y en el caso de algunas del A380, estas son tan grandes que ha de ser un ferry el encargado del transporte marítimo y fluvial.

’avió supersònic Concorde va ser el primer L projecte aeronàutic multieuropeu, fruit d’un acord francobritànic. Malgrat que la seva fama va

va accelerar l’interès d’Europa per no perdre la seva quota en un mercat en expansió. Inicialment es van fabricar aparells de cabina de doble passadís A300 i A310, però no va ser fins a finals dels vuitanta quan va aparèixer el gran èxit comercial, la família dels Airbus A320, amb diferents mides i capacitats, però amb la major part d’elements en comú. El caràcter multinacional del fabricant ha facilitat que les càrregues de treball s’hagin dividit entre diversos centres de producció, des d’on diferents peces es transporten a les línees d’acoblament final. Una a Tolosa de Llenguadoc (França), on s’acaben de muntar els models A320, A330, A340 i A380, també conegut com ‘superjumbo’. L’altra està a Hamburg (Alemanya), encarregada de finalitzar i

posar en vol els models A321, A319 i A318, també conegut com ‘mini Airbus’. L’especialització dels diferents centres de producció que fabriquen alguns components va fer necessari que les peces es traslladessin per aire en avions de fuselatges extraordinaris, tot establint-se un pont aeri europeu que transporta parts del que després, acoblat, serà un flamant airbus. Aquests vols els realitzen els avions ‘Beluga’ amb un fuselatge modificat que per la seva forma recorda a aquest tipus de balena. Altres peces són transportades per terra i en el cas d’algunes de l’A380 són tan grans que ha de ser un ferri l’encarregat del transport marítim i fluvial.

he supersonic aircraft Concorde was the first Tresult ever multi-European aeronautical project, the of a French-British joint venture. Although

The increasingly dominant role in the civil aviation sector of two US companies, Boeing and McDonnell Douglas, fuelled Europe’s interest in maintaining its share in a rapidly expanding market. Airbus began manufacturing the two-aisle widebody A300 and A310 aircraft, although it was not until the late 80s that the firm enjoyed its major commercial success with the launch of the Airbus A320 family, a range of aircraft based on a common type and with varying sizes and seating capacities. The consortium’s multinational nature allows the workload to be distributed between the various production centres, from where the components and sections are transported to the final assembly lines. One of these is located in Toulouse, home of the final

assembly line for the A320, A330, A340 and A380, also known as the ‘superjumbo’. The other line is in Hamburg, Germany, where the A321, A319 and A318 are assembled and prepared for flying. The specialised nature of the consortium’s production centres meant that it was necessary to transport them in aircraft with extra-large capacity. A European transport network was set up to transport the sections that would then be assembled into a fabulous Airbus. The parts are carried by ‘Beluga’ aircraft, which have a bulbous main-deck cargo cabin that is slightly reminiscent of this type of whale. Other components are carried by road, and in the case of the A380, the sections are so large that they are transported by sea and river.

fama trascendió lo aéreo y fué un hito técnico, sus resultados comerciales fueron negativos. No ha pasado lo mismo con Airbus, el segundo intento continental para la fabricación de aviones comerciales, creado en 1967, no sin problemas por los intereses de cada país y el miedo de Reino Unido a la repetición del fiasco supersónico. En los años 70 fue conformándose el consorcio con la participación de Francia, Alemania, España y finalmente Reino Unido. La cada vez mayor predominancia de las estadounidenses Boeing y McDonnell Douglas en el mercado aeronáutico civil, aceleró el interés de Europa para no perder su cuota en un mercado en expansión. Inicialmente se fabricaron aparatos de cabina ancha (doble pasillo) A300 y A310, aunque no fue hasta finales de la década de los 80 cuando apareció el gran éxito comercial, la familia Airbus A320, con diferentes

transcendir l’àmbit aeri i va ser una fita tècnica, els resultats comercials van ser negatius. No ha succeït el mateix amb Airbus, el segon intent continental per a la fabricació d’avions comercials, creat el 1967, no sense problemes degut als interessos de cada país i la por del Regne Unit de repetir el fiasco supersònic. Als anys setanta es va anar concebent el consorci amb la participació de França, Alemanya, Espanya i finalment la Gran Bretanya. El cada cop major predomini dels nord-americans Boeing i McDonnell Douglas en el mercat aeronàutic civil

it enjoyed a reputation that extended far beyond the aeronautical and was a technical milestone, its commercial results were negative. In the case of Airbus, founded in 1967 and the second venture for the construction of commercial aircraft, the story is a very different one, despite certain difficulties involving the specific interests of each country and the UK’s reticence due to a possible repeat of the supersonic fiasco. During the 70s the consortium began to take shape with the participation of France, Germany and Spain, as well as the UK as a later entrant.

spanorama Spanair

81


Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

El ambiente de los cafés en Madrid L’ambient dels cafès de Madrid | The atmosphere of Madrid’s cafés

Valle Inclán sostenía que los venerables cafés de Madrid habían tenido más influencia en la literatura y en el arte que dos o tres universidades o academias. Valle Inclán sostenia que els venerables cafès de Madrid havien tingut més influència en la literatura i l’art que dues o tres universitats o acadèmies. Valle Inclán maintained that Madrid’s time-honoured cafés had once had more influence in literature and art than some couple or three colleges or schools. os cafés del viejo Madrid han sido centros de Lhervidero difusión de nuevas ideas, semillero de revueltas, de la política, ágora de creadores. Los

de Recoletos, tras pasar por donde estuvieron otros locales memorables como el Parnasillo, “el más destartalado, sombrío y solitario” de todos los de Madrid, según Mesonero Romanos, donde predicaba Mariano José de Lara, o el Café Lyon, donde se citaba la Generación del 27. La capital de España conserva algunos cafés que invitan a la confidencia, la tertulia o el discurso. De entre todos destaca el Café Gijón, fundado en 1888, del que Unamuno dijo que era la mejor universidad. Todavía hoy puede verse a periodistas, escritores e incluso algún artista entre su concurrencia. Los camareros cuentan anécdotas de su privilegiada clientela, entre la que se contaba Camilo José Cela, Ramón y Cajal o Antonio Gala, que algún día todavía se acerca en busca de las musas. También merece una visita el Café Comercial, que abrió sus puertas en 1909, negocio que siempre ha permanecido en

manos de la misma familia. Sus espejos han sido testigos de encendidas polémicas políticas en los años treinta y animados debates intelectuales en los ochenta. Benito Pérez Galdós contó que aquí conoció la noticia del asesinato de Prim. Su ubicación en la Glorieta de Bilbao lo mantiene como lugar obligado de citas y encuentros. Sin olvidarnos del Café de Oriente, café literario por excelencia, construido sobre los restos del Convento de San Gil y que a mediodía reúne a empresarios, mientras por la noche se convierte en un ‘cafarnaúm’ de personajes diversos. Un paseo por ellos nos devuelve a los tiempos de las tertulias, el pintoresquismo y la bohemia.

ls cafès del vell Madrid han estat centres de E difusió de noves idees, planter de revoltes, formiguer de la política, àgora de creadors. Els cafès

va ser un antecedent dels cafès del segle següent, i acaben al Café Gijón, al passeig de Recoletos, després de passar per on hi hagueren altres locals memorables com el Parnasillo, “el més rònec, ombrívol i solitari” de tots els de Madrid, segons Mesonero Romanos, on hi predicava Mariano José de Lara, o el Café Lyon, on se citava la Generació del 27. La capital d’Espanya conserva alguns cafès que conviden a la confidència, la tertúlia o el discurs. D’entre tots, destaca el Café Gijón, fundat l’any 1888, del qual digué Unamuno que era la millor universitat. Encara avui s’hi pot veure periodistes, escriptors, i fins i tot algun artista entre la seva concurrència. Els cambrers expliquen anècdotes de la seva privilegiada clientela, entre la qual hi havia Camilo José Cela, Ramón y Cajal o Antonio Gala,

que algun dia encara s’hi acosta a la recerca de les muses. També es mereix una visita el Café Comercial, que va obrir les seves portes l’any 1909, i no ha canviat mai de mans: segueix pertanyent a la mateixa família. Els seus miralls han estat testimonis d’enceses polèmiques polítiques als anys trenta, i d’animats debats intel·lectuals als vuitanta. Benito Pérez Galdós va explicar que aquí, hi va conèixer la notícia de l’assassinat de Prim. La seva ubicació, a la Glorieta de Bilbao, el manté com a lloc obligat de cites i trobades. Sense oblidar-nos del Café de Oriente, cafè literari per excel·lència, construït sobre les restes del convent de San Gil i que al migdia reuneix empresaris, mentre que al vespre esdevé un ‘cafarnaüm’ de personatges diversos. Un passeig per aquests locals ens retorna als temps de les tertúlies, el pintoresquisme i la bohèmia.

he cafés in the old Madrid have been centres Trevolts, for the diffusion of new ideas, hotbeds of breeding grounds for politics, seedbeeds

Sebastián, in Huertas street, an 18th century premises which was an antecedent of the cafés that would bloom in the following century, and finishing at the Café Gijón, in Recoletos Boulevard, after passing by some old memorable venues such as the Parnasillo, “the shabbiest, gloomiest, loneliest” in all of Madrid, according to Mesonero Romanos, where Mariano José de Lara used to sermonise, or the Café Lyon, where the Generation of ‘27 held their meetings. The Spanish capital still retains some fine old cafés that invite to intimacy, conversation and discussion. Among them, the Café Gijón stands out. Founded in 1888, Unamuno once said it was the best university around. Journalists, writers and even some artists can still be spotted today among its regulars. Waiters will be telling stories about its privileged clientele, which incuded Camilo José Cela, Ramón y Cajal or Antonio Gala,

who still comes around sometimes in his pursuit of the muses. It’s worth visiting the Café Comercial as well, which ever since opening its doors in 1909 has been run by the same family. Its mirrors have borne witness to passionate political controversies in the 1930s and animated intellectual debates in the 1980s. Benito Pérez Galdós once said that this was the place where he learned the news of Prim’s assassination. Its location in the Glorieta de Bilbao helps it maintain its status as a major hangout and meeting point. Let’s not forget about the Café de Oriente, a literary café par excellence, built over the remains of the old Convento de San Gil, which attracts a crowd of businessmen at noon, while turning into a milieu of diverse personalities at night. A walk around the city’s finest cafés will take us back to the good old days of salons, picturesqueness and bohemianism.

cafés se extendían sobre todo por el Madrid de los Austrias a finales del XIX, como un siglo más tarde lo harían los bancos. El ritual de tomar café en un espacio público, que acostumbraba a servir de excusa para el debate intelectual, se inició en la Viena del canciller Metternich, que se convirtió en el foco que iluminaba la política europea. Poco después, esta costumbre se extendió con éxito a Suiza y luego se propagó al sur de Europa. Madrid también tuvo su Café Suizo, en lo que después fue el Casino de Madrid y hoy es un banco, en la calle de Alcalá. Los fines de semana se organizan rutas guiadas, que parten de donde hubo la Fonda de San Sebastián, en la calle de las Huertas, un local del XVIII que fue un antecedente de los cafés del siglo siguiente, y concluyen en el Café Gijón, en el Paseo

s’estenien sobretot pel Madrid dels Àustries a finals del XIX, tal com farien els bancs un segle més tard. El ritual de prendre un cafè en un espai públic, que acostumava a servir d’excusa per al debat intel· lectual, es va iniciar a la Viena del canceller Metternich, que va esdevenir el focus que il·luminava la política europea. Poc després, aquest costum es va estendre amb èxit a Suïssa i després es va propagar cap al sud d’Europa. Madrid també va tenir el seu Café Suizo, que va passar a ser el Casino de Madrid i avui és un banc, al carrer d’Alcalá. Els caps de setmana s’organitzen rutes guiades, que parteixen d’on hi hagué la Fonda de San Sebastián, al carrer de las Huertas, un local del segle XVIII que

for creative talent. In the late 19th century, the cafés spread mostly throughout the Madrid de los Austrias neighbourhood, just as banks would a hundred years later. The ritual of having a coffee in a public space, which usually served as an excuse for intellectual debate, started in chancellor Metternich’s Vienna, which became the beacon that illuminated European politics. Shortly afterwards, the tradition quite successfully extended to Switzerland, from where it then moved to Southern Europe. Madrid did have a Swiss Café of its own, the Café Suizo, located in what later became the Madrid Casino, and a bank today, in Alcalá Street. On weekends, there are organised guided tours, starting at where once stood the Fonda de San

82

Màrius Carol es escritor y columnista. Màrius Carol és escriptor i columnista. Màrius Carol is a writer and columnist.

spanorama Spanair


spanorama Spanair

83


Spanorama 174 may 2011  

May 2011 issue of Spanair's on board magazine, Spanorama. Travelling to São Paulo with Pasqual Maragall, meeting Nice at Côte Azur and revea...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you