Issuu on Google+


2


Les tortugues Testudo hermanni hermanni. Estratègies per afavorir-ne la supervivència

Treball de recerca. 1r de batxillerat a l’Escola Pia de Sabadell Sabadell, juny de 2014

Martí Graells i Roca http://testudohermanni.wordpress.com

3


©

Martí Graells i Roca

Treball de recerca de 1r de batxillerat a l’Escola Pia de Sabadell Sabadell, juny de 2014

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin l’autor (Martí Graells i Roca). La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

4


Índex

Introducció .............................................................................................................................

5

1. Objectius, hipòtesi i metodologia del treball ..................................................................... 7 2. Informació sobre les tortugues terrestres mediterrànies ................................................. 11 2.1 La Testudo hermanni hermanni, una subespècie de tortuga mediterrània............... 11 2.2 Les Testudo hermanni hermanni als Països Catalans.............................................. 45 2.2.1 Tortugues des de la prehistòria.......................................................................

45

2.2.2 Hàbitat i factors d’amenaça.............................................................................

46

2.2.3 Distribució i demografia...................................................................................

48

2.2.4 Legislació.........................................................................................................

52

2.2.5 Cria en captivitat autoritzada...........................................................................

53

3. Experimentació. Mesurament i registre de dades............................................................ 61 4. Entrevistes a experts.......................................................................................................

77

5. Mesures per a la protecció i conservació de les Testudo hermanni hermanni................

85

6. Conclusions....................................................................................................................

91

7. Llista de referències bibliogràfiques................................................................................

95

8. Annex. Documentació......................................................................................................

99

5


6


Introducció Fa 200 milions d’anys –en l’època dels dinosaures– les tortugues ja habitaven la Terra. Com la resta d’animals amb qui s’emparenta, la tortuga mediterrània és, doncs, una autèntica joia de la natura. Es tracta d’un animal que hauria de viure en el seu entorn feréstec natural. Però, pel seu caràcter dòcil i a la vegada independent, pateix l’interès de la societat per domesticar-la. Això n’ha afavorit el tràfic il·legal al llarg del darrer segle XX. En els darrers decennis, per sort, la subespècie de tortuga mediterrània autòctona de l’àmbit dels Països Catalans, la Testudo hermanni hermanni, està protegida per diverses normes legals i programes. I algunes de les mesures que s’hi estableixen, com ara la cria en captivitat, es mostren reeixides a l’hora de garantir-ne la supervivència, davant la desaparició progressiva dels seus hàbitats naturals. Certament totes aquestes circumstàncies tenen a veure amb les raons per les quals fa temps que vaig decidir escollir la tortuga mediterrània com a objecte del meu treball de recerca de batxillerat. A més a casa, des que era petit, havia sentit dir que els avis paterns tenien una tortuga de les del cap de serp –és a dir una Testudo hermanni hermanni– per distingir-la segurament de les altres que també hi solien haver a les eixides (patis i jardins) de les cases de Sabadell, que eren tortugues morisques (Testudo graeca), principalment. Aquells records vagues d’infantesa es van convertir en interès i ganes de conèixer més d’aquells animals. Amb el temps vaig descobrir que aquella mena de tortugues havia poblat alguns indrets de Catalunya. I també que havia viscut des de temps ancestrals a les illes Balears i que encara avui dia s’hi passejava en absoluta llibertat, tal com vaig comprovar no fa gaire anys en el recorregut en bicicleta que vam fer amb l’Esplai La Teranyina de Sabadell per l’illa de Menorca. I finalment va arribar la que seria la causa principal. En els darrers mesos, he tingut l’oportunitat d’experimentar directament en la cura, el manteniment i la cria de quinze individus de Testudo hermanni hermanni. L’ocasió era única. Conèixer a fons les condicions que envolten aquests animals en l’àmbit dels Països Catalans (hàbitat, alimentació, malalties, legislació, programes i requisits per a la cria, centres oficials per a la reintroducció) i al mateix temps poder formular el procés d’experimentació que plantejaria per al treball de recerca. Gràcies a tot això, he pogut bastir un treball de recerca que, amb el guiatge de la persona que m’ha tutorat i dels experts que m’han assessorat, recull en una sola obra: informació essencial procedent de moltes fonts, experimentació, nou material gràfic i audiovisual i la proposta d’un seguit d’accions per a la supervivència de la tortuga mediterrània. 7


Espero que aquest treball de recerca ajudi a conèixer millor aquests animals autòctons del nostre país que van estar a punt de desaparèixer i que contribueixi a millorar la cura i la reproducció de les tortugues, precisament per garantir-ne la supervivència en els seus hàbitats situats tan a prop nostre. Tots els continguts del treball de recerca (textos, fotos i vídeos) s’han elaborat expressament amb la intenció que puguin ser reaprofitats lliurement per terceres persones i organitzacions, amb la intenció d’afavorir el coneixement sobre aquests animals, que fins ara s’ha ofert en format gairebé exclusivament tancat (sense obrir-ne els drets de difusió). Com a autor, estic convençut que posar a disposició de tothom aquesta feina millorarà els estudis relacionats amb aquest tipus de quelonis. Tots els continguts textuals, gràfics, telemàtics, fotogràfics i videogràfics són de producció meva o de readaptacions pròpies; tret de les fotos 9, 10 i 14 obtingudes de fonts amb una altra modalitat de llicència Creative Commons (BY-NC-SA). Per això, per al conjunt del treball, trobareu tot el treball amb una llicència Creative Commons (CC) que en permet que sigui reutilitzat sense cap limitació només citant-ne l’autoria. Martí Graells i Roca Sabadell, juny de 2014

8


1. Objectius, hipòtesi i metodologia del treball Objectius Els objectius del treball de recerca (TR) són: 1. Apropar el coneixement de la tortuga Testudo hermanni hermanni a la societat catalana i, en particular, a les persones que, pel seu nivell de sensibilització, vulguin saber més detalls per a la protecció, recuperació i conservació d’aquests quelonis. La primera part del treball de recerca (punt 2 l’índex del TR) és un compendi de coneixements

sobre

les Testudo

hermanni

hermanni

que

considero

que

són

imprescindibles de tenir: la identificació de l’espècie, l'anatomia, l'alimentació, el comportament, la reproducció, la longevitat, les malalties que pateixen, la distribució als Països Catalans, etc. La intenció és tenir un coneixement cultural profund sobre els trets generals d’aquesta espècie. Metodologia Buidatge de les obres (monografies, articles i altres treballs de recerca) més rellevants sobre la tortuga mediterrània i que es referencien al final del TR, tot cercant-hi una argumentació coherent entre els conceptes que s'hi exposen. 2. Crear una entrada específica de la Testudo hermanni hermanni a la Viquipèdia catalana, castellana i anglesa. Pel que fa a aquesta enciclopèdia col·laborativa, ara com ara, no hi ha una entrada específica per a la subespècie Testudo hermanni hermanni i sols una relativa a la de l'espècie Testudo hermanni http://ca.wikipedia.org/wiki/Testudo_hermanni, que remet a una entrada més genèrica sobre les tortugues mediterrànies (per tant, idèntica a l’entrada sobre les Testudo hermanni) http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga_mediterr%C3%A0nia. El nostre objectiu és, doncs, crear-hi una entrada particular per a la subespècie Testudo hermanni hermanni, que és la tortuga autòctona de l’àmbit dels Països Catalans. Metodologia Elaborar un resum final a partir de la informació recollida en el primer objectiu per poder acabar creant una entrada a la Viquipèdia, amb el seguiment d’un curs impartit per Àlex Hinojo ‘Kippelboy’ http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Kippelboy (coordinador de l’associació Amical Wikimedia, on s’agrupen els viquipedistes catalans). 3. Experimentar empíricament la cria en captivitat de les tortugues mediterrànies per poder-ne ampliar les mesures per a la seva conservació i supervivència. Comprovar que el seu 9


creixement és correcte i que els criadors particulars poden garantir unes condicions dignes de manteniment i cria. La part més pràctica i experimental (punt 3), intenta evidenciar que una de les estratègies per afavorir la supervivència d’un animal salvatge com la tortuga mediterrània és –per contradictori que sembli– la cria en captivitat. I aquesta cria potser no hauria d’estar en mans exclusivament de les entitats col·laboradores oficials, sinó que també podria incloure altres criadors que respectin uns processos dignes de cria i manteniment garantint-ne els estàndards (les adequades condicions d’alimentació, temperatura i higiene dels animals). Aquesta ha estat la hipòtesi del treball. Metodologia D’una banda, treball de camp amb una població de 13 exemplars de tortuga mediterrània de diferents edats: petites (una hibernació), mitjanes (dues hibernacions) i grans (més de cinc anys). D’altra banda, aplicació de recursos tecnològics, com el blog Testudo hermanni hermanni http://testudohermanni.wordpress.com per explicar moments significatius en l’elaboració del TR, que, com que tenen un caire més procedimental i de vegades anecdòtic, no els hem inclòs totalment en el treball. Així mateix, els formularis en línia de Google Drive http://bit.ly/THHforms, per a la introducció de les de dades periòdiques (registres i mesurament periòdic de les magnituds dels exemplars de tortuga amb què es fa el treball de camp). En aquest sentit, els formularis han permès introduir les dades des del lloc mateix on es feien els mesuraments, gràcies a la disponibilitat de la corresponent aplicació mòbil. 4. Entrevistar persones i organismes vinculats amb el món de les tortugues mediterrànies que aportin informació sobre les tortugues i el seu bon estat de salut. A més d’ajudar a reforçar la hipòtesi del TR, les aportacions d’aquestes persones han de servir per saber l’estat real d’execució de les polítiques de protecció i conservació de les Testudo hermanni hermanni (existència dels catàlegs de protecció de la fauna salvatge en perill d’extinció, aprovació dels plans de conservació, cens poblacional dels animals, etc.). Metodologia Entrevistes a persones i organismes encarregats de la protecció i recuperació de les tortugues terrestres a Catalunya:  Albert Martínez www.linkedin.com/pub/albert-martinez-silvestre/48/821/776, veterinari i reconegut expert en aquesta subespècie de tortugues mediterrànies (Testudo hermanni hermanni) i membre del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) de Masquefa (Anoia) www.amasquefa.com/html2/public/entitats?id=162. 10


 Aïda Tarragó de la Generalitat de Catalunya (Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural).  Alfons B (criador de tortugues a Sabadell). Per a l’assoliment dels quatre objectius esmentats, també s’apliquen altres recursos comuns: 1. Obertura de comptes a Youtube (per a vídeos), Flickr (per a fotografies), Slideshare (per a

presentacions de diapositives) i Issuu (per a la publicació del treball i del resum final) que s’elaborin en el TR. Tots els continguts estan sota una llicència Creative Commons BY 3.0 http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca per facilitar-ne la reproducció (còpia), distribució (en diversos formats i canals), comunicació pública (com ara a Internet), transformació i beneficis comercials (per exemple, ser reaprofitats per a cursos en què es fa pagar inscripció...): -

Youtube www.youtube.com/martigraells

-

Flickr www.flickr.com/martigraells

-

Slideshare www.slideshare.net/martigraells

-

Issuu www.issuu.com/martigraells

2. Ús del programa d’autoedició InDesign (versió gratuïta

https://creative.adobe.com/es/products/indesign) per a la maquetació de la portada del TR i també del resum (o abstract o pòster) final.

Hipòtesi Ens plantegem la hipòtesi següent: el principal requisit per a la cria en captivitat de les Testudo hermanni hermanni es focalitza en el fet que es compleixin unes pautes d’alimentació, temperatura i higiene correctes, més que no pas en la condició que aquesta cria només la pugui dur a terme un criador oficialment autoritzat per l’Administració. Així, doncs, a més d’elaborar i difondre un corpus general i complet de la tortuga mediterrània Testudo hermanni hermanni, l’experimentació per a la validació d’aquesta hipòtesi ens ajudarà a valorar més empíricament la cria en captivitat de les tortugues i a ampliar-ne les mesures per a la seva conservació i supervivència.

11


12


2. Informació sobre les tortugues terrestres mediterrànies 2.1 Les Testudo hermanni hermanni, una subespècie de tortuga mediterrània Aquest punt s’ha elaborat prenent com a base principal els continguts dels llibres Tortugas terrestres mediterráneas (Pursall, B. 2002) i La tortuga mediterrània a Catalunya (Soler, J. i Martínez, A. 2005). Àmbit geogràfic Com succeeix en la resta d'animals i com veurem seguidament, les tortugues mediterrànies han evolucionat al llarg de milions d'anys, d'acord amb els canvis geològics i d'ecosistema que han tingut lloc. A més, en la seva distribució geogràfica i evolució, hi incideixen específicament: la disponibilitat de carbonat de calci i d'aliments, la temperatura, la quantitat d'insolació anual i la influència de l'home en el medi (acció antròpica) i d'altres animals predadors.  Canvis geològics: en l'època compresa des de fa 340 milions d'anys fins fa uns 40 milions

d’anys, entre Europa i el nord d'Àfrica, hi havia el mar de Tethys, que separava aquestes dues zones de selva tropical. Figura 1. Mar de Tethys

Al llarg d'aproximadament 300 anys, aquest mar tropical es va anar evaporant i s'hi van anar acumulant coralls i altres algues calcàries. Tots aquest canvis geomòrfologics en l'àmbit de l'actual mar Mediterrani expliquen, d'una banda, la formació de grans regions riques en calci i, de l'altra, la distribució de les diferents espècies (quan les diferències són tan grans que, si es creuen, no donen lloc a descendència fèrtil), subespècies (quan, tot i ser distintes, es poden creuar i donar descendència fèrtil) i races (si presenten algunes 13


diferències i es creuen amb certa regularitat) de les tortugues mediterrànies. Com veurem en el TR, aquest fet ha ocasionat que els experts no tinguin una nomenclatura unànime.  Disponibilitat de carbonat de calci: durant l'evaporació del mar de Tethys, es van formar estrats de roques calcàries (carbonat de calci), fruit de l'acumulació de corall i algues. Les sals de calci es van anar precipitant i acumulant al fons. Amb els plegaments de l'escorça terrestre van aparèixer serralades i regions riques en calci arreu del Mediterrani. Les zones amb calci són molt aptes per a les tortugues.  Disponibilitat d'aliments: les tortugues poden viure en zones amb poc aliments i fins i tot

amb una pluviositat del voltant dels 130 mm anuals.  La temperatura: les tortugues mediterrànies estan actives quan la temperatura ambiental

oscil·la entre els 18 i els 28 ºC. I, quan la temperatura de l'aire és d'entre -5 i + 5 ºC, hibernen. Les baixes temperatures solen ser una barrera natural per a la distribució de les espècies de tortugues.  Hores de sol: la tortuga mediterrània necessita molt sol al llarg de la seva vida.

Concretament necessiten un mínim de 2.500 hores anuals, per obtenir la vitamina D que els proporciona bona part del calci que consumeixen. Figura 2. Hores d’insolació a Europa

 Influència de l'home: els usos intensius i els procediments de l'agricultura poden fer molt

mal a les poblacions de tortugues mediterrànies. També el tràfic furtiu per a la seva comercialització, tot i que en l'àrea geogràfica on habiten les tortugues mediterrànies Testudo hermanni hermanni s'hi ha anat desplegant una legislació que el penalitza. 14


 Predadors: els seus predadors ataquen bàsicament els ous i les seves cries. Segurament

per això, les tortugues fan dues o més postes a l'any, amb uns quants ous (de tres a sis) per posta. En el nostre àmbit més proper, el teixó (Meles meles) i la fagina (Martes foina) es consideren els animals que més depreden els nius de les postes de Testudo hermanni hermanni. Amb tot, la tortuga continuarà sent vulnerable als predadors, fins que tingui quatre o cinc anys i la seva mida sigui més gran. Identificació de l'espècie Les tortugues mediterrànies pertanyen a la família Testudininae, una de les tretze famílies que conformen el gran ordre dels quelonis. Dins d’aquesta família, hi ha el gènere de les Testudo, que, al seu torn, se subdivideixen en:  Testudo graeca (tortuga mora o morisca). Descrita el 1758 pel botànic suec Carolus

Linnaeus, que li va posar aquest nom, no perquè procedia de Grècia, sinó més aviat perquè la closca li recordava els mosaics grecs. La seva àrea de distribució va des del nord d'Àfrica fins a l'Orient Mitjà i Iran. La subespècie pròpia de la Península Ibèrica és la Testudo graeca graeca, que es troba al sud-est ibèric (Múrcia i Almeria) i al Parc de Doñana (Huelva). Foto 1. Testudo graeca (Martí Graells MG. CRARC)

 Testudo hermanni (tortuga d'Hermann). Descrita per Gmelin el 1789, porta el nom del

zoòleg Hermann. La seva àrea natural és el sud d'Europa, des de la zona dels Balcans fins a Turquia, per una banda, i l'Estat espanyol, per l'altra. Aquesta espècie se subdivideix en dues subespècies. La de l’Europa oriental s’anomena Testudo hermanni boettgeri. I la de l’Europa occidental, Testudo hermanni hermanni, i és l'objecte d'aquest estudi. 15


Foto 2. Testudo hermanni (MG)

 Testudo marginata (tortuga marginada). Descrita per Schoepff el 1792. L'etiqueta de

marginada es deu al bordó posterior de la caparassa (part superior de la closca) dels adults. Habita al sud i en illes de Grècia i també a Sardenya. Foto 3 Testudo marginata (MG. CRARC)

 Agrionemys (Testudo) horsfieldii (tortuga russa). Descrita el 1844 per Gray. S'estén des del

sud de Kazakhstan i regions del mar de Caspi fins al Pakistan. Amb hiverns molt freds i estius calorosos, a la pràctica, al seu hàbitat natural, està activa sols tres o quatre mesos.  Testudo kleinmanni (tortuga egípcia). Descrita per Lortet el 1883. S'estén pel nord d'Àfrica,

des de Líbia fins al Sinaí. Acostumada, per tant, a temperatures molt altes.

16


Figura 3. Caparasses i plastrons de les diferents espècies del gènere Testudo

17


Diferències entre les dues tortugues ibèriques Per diferenciar les dues espècies de tortugues ibèriques (la mediterrània de la mora), ens fixarem en la seva closca, que es divideix en la part dorsal (caparassa) i la ventral (plastró). Figura 4. Closca: caparassa i plastró

Observem aquestes tres diferències principals: 1. La Testudo hermanni presenta dues plaques supracaudals en la majoria de casos, mentre

que la Testudo graeca sols en té una. 2. La Testudo hermanni té com un apèndix un unglot a la punta de la cua. 3. La Testudo graeca disposa d’un esperó corni a cada banda de la cua. Figura 5. Diferències Testudo graeca i Testudo hermanni

18


Diferències entre les dues subespècies de Testudo hermanni Identificar les subespècies no és tan fàcil com en el cas de les espècies. Les diferències es podrien deure fins i tot a característiques climàtiques de la zona on viuen i a les estratègies naturals de camuflatge que han anat adoptant al llarg de molt temps. En qualsevol cas, aquests trets diferencials es manifesten en les diferents parts de la seva anatomia com ara: ulls, ungles, escates, closca i coloració de totes aquestes parts. Per diferenciar les dues subespècies de Testudo hermanni: 1. La Testudo hermanni hermanni presenta en el plastró dues franges de color negre intens

que van des de les plaques gulars a les anals. Les Testudo hermanni boettgeri les tenen en canvi més apagades i distribuïdes en menys quantitat. 2. La Testudo hermanni hermanni tenen les sutures de les plaques pectorals més petites que

les sutures de les femorals. En el cas de les Testudo hermanni boettgeri les mides de les sutures són a l’inrevés. 3. La forma de la closca dels mascles de les Testudo hermanni boettgeri és trapezoïdal, més

ample de la part posterior que de l’anterior. Figura 6. Diferències Testudo hermanni boettgeri i Testudo hermanni hermanni (THH)

19


Figura 7. Distribució de les THH a Europa (també es pot consultar la imatge a Wikimedia Commons http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Testudo_hermanni_range_map.jpg)

Al llarg de la història, s’han anat emprant diferents noms per designar aquesta subespècie de queloni. No va ser fins el 1987 que es va començar a usar el nom actual de Testudo hermanni hermanni. Tanmateix, per estudiar si es tracta de noves espècies, es té en compte diversos factors com la determinació d’ADN (àcid desoxiribonucleic o DNA) mitocondrial, anàlisis morfomètriques i d’adaptacions a l’hàbitat, estudis genètics i fins i tot descripcions paleontològiques. Potser en el futur fins i tot canviarà el nom de l’espècie d’aquests animals ja que hi ha estudis actuals que la vinculen amb la tortuga de quatre ungles o russa (Agrionemys horsfieldii). Veurem potser algun dia la Agrionemys hermanni? Ara com ara, aquesta és la classificació binomial de Carl Von Linné (Carolus Linnaeus) per a les Testudo hermanni hermanni: Figura 8. Classificació binomial de Linné per a les THH

20


La tortuga mediterrània és l’únic queloni autòcton terrestre que podem trobar a Catalunya, a les illes Balears i també, per reintroducció, al País Valencià. La seva distribució geogràfica comprèn les regions mediterrànies litorals, prelitorals i insulars des de la costa occidental d’Itàlia, passant per les grans illes de Sicília, Sardenya, Còrsega, el sud de França, les Illes Balears majors, País Valencià i Catalunya. Fitxa tècnica  Nom científic: Testudo hermanni hermanni  Mides (mitjanes): 14 cm mascles, 18 cm femelles  Alimentació: bàsicament herbívora  Reproducció: ovípara (3 ous per posta de mitjana i d’1 a 3 postes per temporada)  Cicle biològic marcat per les estacions i el període d’hibernació (finals d’octubre - mitjan

març)  Aparellament: durant l’abril i el maig  Postes: mitjan maig, juny i principis de juliol  Eclosió de les postes: agost i setembre  Longevitat: entre 40 i 60 anys, en llibertat  Coloració general: caparassa tacada de colors negre i groc

Identificació del sexe En les tortugues joves, és difícil saber si són mascles o femelles. És més fàcil determinar-ne el sexe quan els exemplars tenen més de quatre o cinc anys. En el cas de les Testudo hermanni hermanni, es compleix la característica que les femelles tenen el plastró pla i que els mascles el presenten còncau. És com si els mascles arronsessin el ventre (J.Soler, A.Martínez 2005). Figura 9. Diferències de la closca de mascles i femelles de les THH

Les plaques anals dels mascles formen un angle obert a la base de la cua i, contràriament, l’obertura entre plaques a les femelles és molt tancada. També hi ajudarà observar la longitud de la cua –més curta en les femelles– i la posició de l'obertura anal. A la cua hi ha l’orifici de la cloaca, per on defequen i per on exterioritzen el penis els mascles o per on les femelles fan l’oviposició (posta), que en els mascles està més allunyat de la base de la cua que en les femelles. La femella té una obertura anal que apunta cap avall. El mascle té la cua més llarga, 21


que replega lateralment quan es desplaça, i el membre sexual acabat en una punxa. Tot plegat ajuda que el mascle pugui aferrar-se més fàcilment al dors de la femella en la còpula. També es distingeixen per la placa supracaudal, que en els mascles és convexa i en les femelles és recta. La mida de les femelles és un 12 % més gran que la dels mascles, amb unes mides mitjanes de 160 i 180 mm per a mascles i femelles. La forma de la caparassa de les femelles és més ovalada en el contorn i la dels mascles, més trapezoïdal. El sexe no es podrà identificar de manera més clara fins que tinguin cinc anys i una longitud mínima de 80 mm, a causa dels canvis hormonals que pateixen entre els tres i set anys. Malgrat que arriben a la maduresa sexual entre els set i els vuit anys, la maduresa reproductiva no els arriba fins als 10-12 anys en mascles i 12-14 en femelles, respectivament. Foto 4. Diferències mascle-femella de THH per l’obertura de plaques anals (MG)

Per cloure aquest punt, afegim que la distribució de sexes en poblacions naturals de tortuga mediterrània sol ser d’1 mascle per a cada 1,2-1,5 femelles. Aquesta és la proporció que es manté de manera més equilibrada en el seu hàbitat natural. Alimentació Encara que aparentment sembli que les tortugues siguin absolutament autònomes en l'alimentació, convé tenir el compte alguns consells per assegurar que les criades en captivitat no segueixen una dieta incorrecta. Com que les tortugues solen viure molts anys, els seus efectes podrien aparèixer passats uns anys i ja no tindrien solució. La dieta principal, en general, s'ha de basar en aliments amb poques proteïnes i, en canvi, molta quantitat de fibra, vitamines i minerals, concretament una bona proporció de carbonat càlcic. És important afegir a la seva dieta un complement de vitamines i minerals. Ens poden 22


ser especialment útils els preparats per a aquest tipus de rèptils que venen a les botigues especialitzades i, en general, altres aliments que portin aquests productes. Les criades en captivitat, quan mengen, mostren el mateix comportament instintiu que les que viuen en llibertat al seu hàbitat natural. Trepitgen els aliments i, mentre mengen, hi orinen i defequen al damunt, talment com fan en llibertat. Quins aliments els van bé?  Plantes silvestres. La tortuga en llibertat s’alimenta de flors i plantes variades sense que hi

hagi perill que en mengi de verinoses. D'entre les més conegudes: pixallits (Taraxacum officinale), dent de lleó (o lletsó o xicoia, Sonchus sp.), plantatge (Plantago lanceolata), ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), enciam bord (Lactuca serriola), matallums (Sisymbrium irio), broixac de camp (Calendula arvensis), corretjola (Convolvulus arvensis), crespinell (Sedum sediforme), trèbol (Trifolium sp.), alfals (Medicago sp.), vidiella (Clematis flammula), esbarzer (Rubus ulmifolius), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), gram (Cynodon

dactylon),

margall

(Hordeum

murinum),

belluguets

(Briza

sp.),

llistó

(Brachypodium retusum), rosella (Papaver rhoeas).... A les botigues especialitzades en rèptils comercialitzen productes (en format de pinsos compostos) que contenen els nutrients substitutius d'aquesta alimentació més natural. Foto 5. Planter de dent de lleó (MG)

Foto 6. Pot de pinso per a l’alimentació de tortugues (MG)

 Fulles i fruits d’arbres, com les fulles més tendres d’alzina (Quercus ilex), arboç (Arbutus

unedo), llentiscle (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea varietat silvestris) i, al Parc Natural del Garraf, fins i tot el fruit del margalló (Chamaerops humilis).  Altres animals que viuen a les plantes o a la terra, com ara els cargols (que els van bé

doblement: pel tall i per la closca) o els cucs.  Femtes d’altres animals, com la dels teixons o, fins i tot, les de gat).  Plantes conreades. Aquesta versatilitat alimentària fa que les tortugues mengin en captivitat

tot tipus de fruites (cireres, préssecs, albercocs, prunes, figues o mores) i també hortalisses verdes de consum humà: coliflor, mongetes, bròquil, pèsols, faves, espinacs, etc. Però cal tenir en compte que tenen l'aparell digestiu adaptat per consumir aliments amb molta fibra i 23


poques proteïnes, i aquesta mena d'hortalisses tenen menys fibra que les plantes silvestres.  Enciam, tomàquet, cogombre i similars. Són productes que sovint han estat modificats

genèticament per al consum humà. L'aspecte, l'olor i el gust resultants són agradables i poden servir per animar la tortuga a consumir altres aliments. Però és necessari que no en constitueixin la part bàsica de la dieta. Aliments que cal evitar:  Carn. Perquè algunes parts del cos de la tortuga –especialment la closca i els ossos– es desenvolupin bé, cal que ingereixi proteïnes i calci en la justa proporció. Massa proteïnes li podrien fer malbé el fetge.  Aliments preparats, perquè porten sucre i sal.  Productes làctics. L'organisme de la tortuga no està preparat per digerir la llet. Cal evitar-

los, per no danyar-ne el fetge. De tots els productes necessaris per a la dieta de les tortugues, el calci és el més rellevant. L'anatomia de les tortugues necessita calci, especialment fosfat càlcic, juntament amb fòsfor i vitamina D –que es forma amb la insolació i que ajuda a fixar el calci– que obté normalment de les fulles verdes de diverses plantes. Si en la seva dieta consumís més proteïnes que aquestes productes bàsics necessaris, la tortuga patiria osteodistròfia, que és la principal causa de mort entre les cries. Les parts dures del seu cos se'n veurien afectades: caparassa, plastró, ungles, escates, ossos, peces bucals externes (bec)... Contràriament, una dieta excessiva en calci no resultaria en cap cas tan perjudicial per a la seva salut. Aquesta matèria primera per enfortir les parts del cos de la tortuga es pot proporcionar mitjançant un producte preparat que venen en botigues especialitzades. També són molt aptes les closques d'ou i les plomes de calamars esmicolades o ratllades. Tant els uns com els altres es poden administrar posant-los per sobre dels altres aliments de les tortugues. Una altra bona font de calci és la farina de calç (carbonat de calci) que usa la indústria alimentària per donar al pa un aspecte més blanc. Pel que fa a la ingesta de líquids, els aliments que mengen les tortugues els haurien de subministrar l’aigua que necessiten. No obstant això, en la cria en captivitat, sempre anirà bé col·locar un recipient d'aigua perquè es puguin remullar i/o consumir-ne la que necessitin.

24


Temperatura A les tortugues els agrada prendre el sol. A diferència dels mamífers, el seu flux sanguini va cap a la part dorsal, sota la caparassa, des d'on s'absorbeix la calor, que s'acaba distribuint per tot el cos. Les femelles solen prendre el sol durant més temps, mentre que els mascles el prenen en intervals més curts perquè es mostren en tot moment més actius. La temperatura ambiental idònia per a la tortuga és entre 15 i 25 ºC i, com més s'apropi a aquesta temperatura, la tortuga augmenta la gana. Però, quan la temperatura de l’ambient s'apropa als 30 ºC, acabarà buscant llocs més frescos i ombrívols i s'escalfarà sols a estones. Les temperatures existents a l'àrea mediterrània no permeten a les tortugues disposar de prou calor perquè els seus cossos assoleixin una temperatura idònia de 30 ºC. Per afrontar aquesta limitació, han desenvolupat dues estratègies diferents. Durant els dies d'estiu aprofiten la calor i fan que el cos estigui a una temperatura superior a l'ambiental; mentre que a la nit s'amaguen per retenir el calor captat. A l'hivern, en canvi, com que el sol escalfa molt menys, no poden usar aquesta estratègia i hibernen. Quan es decideix reproduir aquestes condicions artificialment en la cria en captivitat, és necessari tenir molta cura perquè els llums es connectin i desconnectin per temporitzadors i reprodueixin els fotoperíodes similars als de les regions mediterrànies. Comptat i debatut, en el seu hàbitat natural, les tortugues mediterrànies reben unes 3.000 hores de sol l'any. Neteja Com s'ha esmentat en l'apartat d'alimentació, les tortugues orinen i defequen sobre el menjar i s'embruten amb els excrements. En captivitat, és recomanable netejar-les amb aigua i sabó, amb un raspall de dents en desús, per exemple. Cal foragitar la falsa creença d'untar la caparassa de la tortuga amb greix o oli per protegir-la. Al contrari, l'efecte que s'aconseguiria seria que s'obturarien els porus de la caparassa, afavorint-ne la putrefacció i infeccions. Hibernació Les tortugues són animals poiquiloterms. No són capaces de regular la seva temperatura corporal i, per tant, la seva temperatura varia amb la de l’ambient. La hibernació és l'estratègia natural que les tortugues objecte d’aquest TR fan servir per sobreviure durant l’hivern en el seu medi, l'àrea geogràfica mediterrània.

25


En programes de cria en captivitat, hi ha un seguit de factors que, si són favorables, mostren si una tortuga pot hibernar: pes, edat, hidratació, greixos i salut. La clau per hibernar bé és que la tortuga tingui un bon estat d’hidratació i que hagi reduït el consum d’energia a nivells basals. D’aquesta manera, les reserves energètiques es guardaran per a l’època de reproducció, a la primavera, un cop desperta de la hibernació. Com s'ha comentat, la temperatura corporal de les tortugues mediterrànies és d'uns 30 ºC i interessa, doncs, mantenir-la tot el temps que es pugui. Això no obstant, quan els dies es fan més curts i l'angle d'insolació és més petit i disminueix, per tant, la temperatura de l'aire, la temperatura corporal de la tortuga disminueix sobtadament uns 15 ºC. Durant diverses setmanes ja no menja tant, però continua principalment expulsant líquid (orinant) i també defecant per buidar el budell. Aleshores ja està a punt per hibernar. Quan la tortuga està activa i manté una temperatura corporal de 30 ºC, el seu metabolisme funciona en una mena de cicle obert, amb aquest circuit: ingereix aliments i excreta femtes i orina. Quan el seu cos es troba a 4 ºC, el circuit es tanca i consumeix els greixos dipositats a l'organisme. Se'n pot controlar els greixos que consumeix pesant la tortuga abans i després de la hibernació. Aquesta és una de les pràctiques que farem en el punt 3 d’aquest treball (Experimentació. Mesurament i registre de dades). Com veurem en les dades recollides, la pèrdua de pes ronda entre les magnituds següents segons l’edat dels exemplars.  Tortugues que hibernen per primer cop: entre 4 i 8 grams  Tortugues que hibernen per segon cop: entre 5 i 12 grams  Tortugues adultes (més de 4 anys): entre 20 i 40 grams

No s'ha considerat adient fer mesuraments durant la hibernació. En els rèptils que hibernen hi ha una relació directa entre el greix i l’estat de l’animal. Aquesta premissa és fonamental per entendre que el greix no és sols un dipòsit energètic, sinó més aviat una font que produeix, el que científicament es coneix com a aigua metabòlica. El greix subcutani ajuda a crear una capa per combatre la deshidratació en un hivern sec mediterrani. Al mateix temps, la descomposició del teixit adipós genera les molècules d’aigua que l’animal anirà necessitant. En conclusió, la variació de pes depèn més de la deshidratació de l’exemplar, que no pas del consum dels seus greixos.

26


Quan les temperatures varien entre els 10 o 15 ºC, el ritme cardíac de la tortuga minva a 15 pulsacions per minut. Per davall dels 10 ºC, es redueix a 6 batecs per minut. Entre aquesta temperatura i els 5 ºC, la tortuga estarà en una hibernació absoluta. En qualsevol dels casos, la tortuga no pot estar exposada de manera prolongada a temperatures per sota dels 5 ºC perquè perillaria la seva vida. En la hibernació, les tortugues han de mantenir una temperatura corporal entre 4 i 5 ºC. Amb aquest fi, excaven, en un lloc fresc i ombrívol, i a uns pocs centímetres trobaran un gradient tèrmic d'uns 15 ºC, encara que la superfície del sòl estigui per sota dels 4 ºC. És el cas que planteja el treball de recerca de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat per controlar les temperatures d’hibernació de la tortuga mediterrània (Microclimes al pati de les tortugues G.Sagués 2005). Les tortugues estudiades s’havien colgat sota un gruix d’uns 12 cm de fullaraca i torba i mantenien una temperatura constant al voltant dels 9 ºC, encara que a la superfície s’hagués arribat a temperatures de sota zero. Figura 10. Gràfic de G.Sagués (de l’Escola Mestral) sobre temperatura d’hibernació de les THH

En el seu hàbitat natural, desperten de la hibernació molt de pressa quan la seva temperatura corporal ascendeix a 8-10 ºC. Cal dir que les tortugues petites es desperten quan la seva temperatura corporal és més baixa que la de les grans. En general, quan desperten, de seguida agafen una temperatura corporal de 30 ºC. I un altre cop començaran a menjar i a netejar ràpidament els ronyons. Com veurem en els punts posteriors, convé que les tortugues segueixin el seu horari biològic i que hibernin bé. Si no hibernen o no es fa una bona hibernació, n'acabaran patint les conseqüències, més a mitjà i llarg termini. 27


Així mateix, en cal controlar l'estat de salut durant l'estiu i procurar solucionar els problemes de salut que puguin tenir, i ajornar fins i tot l'inici de la hibernació, si estan seguint algun tractament per malaltia. Durant la hibernació el seu sistema immune és més ineficaç i l'estat de salut d'una tortuga malalta empitjoraria. Hi ha diversos mètodes d'hibernació en les tortugues criades en captivitat: 1. Natural, per enterrament. En un espai ombrívol, fred i amb substrat sec i lleuger. Cal evitar la humitat perquè és conductora de la calor. 2. Amb ajuda humana. Si la tortuga s'ha enterrat en un sòl que li impedeix assolir la profunditat adequada (10-15 cm de terra tova per sobre i per sota), pot ser recomanable traslladar-la a un sòl més fresc i sec. En altres casos en què se les ajudi a hibernar en caixons de material aïllant, cal controlar que la temperatura de la tortuga es mantingui sempre entre 4 i 5 ºC. Caldrà fer-ho amb un termòmetre electrònic que es pot enganxar a la caparassa i emprar recursos diversos (airejar l'habitacle, usar calefactors, etc.) per equilibrar la temperatura a les seves necessitats. Sentits i altres parts de la seva anatomia En el cas de les tortugues, es fa molt evident que tenen una manera absolutament diferent a la dels humans, a l'hora de percebre el món. Per això, és interessant referir-nos als sentits. Oïda Sembla que tan sols són capaces de sentir sorolls de molt baixa freqüència, amb les oïdes situades als dos costats del cap i darrere els ulls. Visió No és un sentit primordial per a les tortugues. Segurament serveix per obtenir un primer senyal d'alerta, però que després identificarà més per l'olfacte. Poden detectar moviment, però amb poca definició per als colors i els detalls. Olfacte L’olfacte de les tortugues és força rudimentari; s’han de trobar gairebé damunt l’objecte per obtenir una bona percepció olfactiva. Després d'un primer contacte amb la visió, les tortugues solen apujar el coll per obtenir una imatge olfactiva de l'entorn. Les femelles en gestació oloren els possibles llocs per nidificar.

28


Tacte Pel fet de tenir unes quantes parts del cos dures, hi havia la falsa creença que les tortugues no tenien sentit del tacte. Aquesta idea s'ha comprovat amb el temps que és falsa. Equilibri Les tortugues fan servir tant l'equilibri longitudinal com el transversal per moure's pel territori. De la seva anatomia, destaquen aquestes parts: Aparell digestiu Està format per esòfag, estómac, intestí gruixut i prim. També tenen un fetge gran, que els permet metabolitzar tota mena de substàncies. Les tortugues mediterrànies tenen molt desenvolupat l’intestí gruixut, a causa de la dieta herbívora i la digestió fermentadora. Aquí és on viuen la majoria dels paràsits interns: d’una banda els de la família del Oxyurs, cucs blancs rodons de pocs mil·límetres, i, de l’altra, els ascaris grans, cucs blancs també, però llargs i rodons com fideus de talla gran. Aquests paràsits no afecten la tortuga lliure, però cal desparasitar les que viuen en captivitat. Cervell Disposen d’un cervell rudimentari, que no dóna tantes instruccions, ni expressa emocions, ni pren decisions, com succeeix en els mamífers. Amb tot, és eficaç en comportaments repetitius o estratègies de supervivència (fugir del perill, refugiar-se, buscar aliment...). Closca La seva part anatòmica més característica, la closca, és la que ha permès a la tortuga, en general, resistir tot tipus d’agressions i poder sobreviure cinc grans extincions a la Terra, al llarg dels més de 280 milions d’anys de la seva existència. Consta de dues parts; la superior, anomenada caparassa i la inferior o plastró. Pell Per sobre de la dermis, la tortuga té escates, que es van adaptant al seu ritme de creixement substituint-les totes, és a dir, mudant-les, però d’una manera menys evident que altres rèptils, com ara les serps. Una de les característiques més importants de la pell de les tortugues és que presenta característiques d’higroscòpia, com en el cas dels amfibis. Aquesta condició permet a la tortuga mediterrània recuperacions puntuals de pes durant la hibernació per raó de 29


l’absorció d’aigua a través de la pell o d’altres parts de l’animal (Pascual, E.; Vendrell, A.; Herrerias, L.; Marí, J.; Martínez, A.; Soler, J. 2011). Comportament Les tortugues són animals solitaris i territorials i aquesta característica cal entendre-la en tota la seva amplitud. El primer any de ser en un determinat terreny, l'explorarà per conèixer-ne tots els indrets (caus, plantes...) i, sobretot, el lloc on prendre el sol i escalfar-se. L'afectarà, per tant, qualsevol canvi ja sigui d'hàbitat o per la introducció d'un altre exemplar de tortuga. Aquest comportament territorial de la tortuga sol manifestar-se més en els mascles i entre exemplars desconeguts. El mascle adult lluitarà pel seu territori picant amb la part anterior del plastró la posterior de qualsevol altre intrús Si no en té prou, li'n mossegarà les potes o fins i tot el cap i la nuca. Si l'intrús no fuig i es rendeix, fins i tot, el pot arribar a muntar-lo com a símbol d'humiliació. Aquest darrer comportament de vegades es pot donar també entre femelles. D'aquesta manera, els exemplars més forts esdevenen els dominants, que fins i tot, a més de muntar els inferiors, arriben a ejacular-hi damunt com a signe de submissió. A la pràctica, això significa que els dominats accedeixin a tot: femelles, aliment i lloc per escalfar-se. Es tracta d'un comportament clarament jeràrquic. En l'hàbitat natural mediterrani, la densitat de tortugues pot ser d'una vuitantena per cada hectàrea; és a dir, que cada tortuga disposa d'uns 125 metres. En captivitat la proporció és més baixa, com veurem en el punt 2.2.5 del TR, amb l’exemple del programa de cria en captivitat de la tortuga mediterrània impulsat per la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Agricultura) i coordinat pel CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya). Les mossegades a les potes del darrere de la femella, per part del mascle, delaten comportament sexual. El mascle intentarà que la femella no fugi, perseguint-la i mossegant-li les cames. Aquest comportament contrasta amb el que manifesten en la naturalesa els mascles joves davant una femella; de primer té tendència a fer-la fora del seu territori. Però després la femella sexualment madura desprèn una olor que provoca la reacció sexual del mascle, que n’altera el comportament i intenta muntar-la. Si ho aconsegueix, la penetrarà i ejacularà. En l'ejaculació, el mascle obre la boca i emet uns gemecs característics. En acabat, la femella marxarà corrents. Els exemplars mascles solen arribar a la maduresa sexual als cinc anys, després d'haver aparegut el comportament territorial. Es caracteritzen per convertir-se en molt agressius, al 30


contrari de les femelles i els exemplars joves, que són més pacífics i es poden mantenir en grups. Per això, de vegades, les mossegades de l'exemplar mascle poden ser per defensar el seu territori i cal no identificar-ho com a comportament sexual. Així, doncs, cal no reduir el comportament de les tortugues, exclusivament al sexual. Tots aquests comportaments de les tortugues mediterrànies es compliquen en captivitat. En plena natura, quan una tortuga femella ha acabat de copular, se'n va. Però, si es troba en captivitat i amb poc espai, l'olor de la femella romandrà arreu i els mascles intentaran aparellar-se contínuament i no menjaran ni deixaran menjar la femella. Cal parar especial atenció perquè aquest tipus de comportaments en captivitat acaben pervertint la vida del grup de tortugues, i els acaba afectant negativament. Els mascles dominants pateixen per aparellar-se i mengen poc, mentre que les femelles no tenen temps ni per menjar ni per prendre el sol. Els mascles no dominants també sofreixen perquè no tenen accés al sol ni als aliments. La situació acaba sent estressant per al grup de tortugues. Davant d'aquest greu problema, caldrà sempre procurar pel benestar de la tortuga: que el seu comportament no es vegi afectat per la captivitat i que s'assembli tant com es pugui al del seu medi natural. Heus aquí uns quants consells per ajudar-hi: 1. Mantenir tortugues d'una mateixa espècie i de la mateixa subespècie si es comparteixen espais comuns. 2. Posar en compartiments separats els mascles de les femelles i ajuntar-los només en breus estones perquè s'aparellin. 3. Separar els exemplars sempre que el comportament, la higiene o la salut ho recomanin. Així mateix, malgrat ser un animal solitari, podríem acostumar una tortuga en captivitat a uns determinats hàbits per mitjà d’estímuls alimentaris, rutines horàries, formes o colors. En general, es pot diferenciar fàcilment el comportament d’un individu Testudo hermanni hermanni criat en captiveri d’un altre que hagi viscut en llibertat, perquè l’exemplar feréstec mantindrà sempre una actitud activa de defensa davant l’acció de l’home. Les tortugues criades en captivitat, sobretot a la primavera poden mostrar comportaments aberrants –fins i tot còmics– perseguint, mossegant i copulant sabates, altres quelonis aquàtics o fins i tot altres animals domèstics, com a mostra de la necessitat que tenen de relacionar-se amb altres individus de la seva espècie.

31


Reproducció En general, la majoria d'animals, com els mamífers, sincronitzen el cicle sexual amb l'època de l'any i també solen viure en grup per poder aparellar-se. Les tortugues afronten també aquesta necessitat reproductiva però l'han resolta de manera diferent. La posta d'ous la vinculen amb la temperatura de l'estació (els ponen a finals de primavera o inicis d'estiu perquè es puguin incubar amb l'escalfor del sol), però són incapaces de sincronitzar la seva activitat sexual perquè són animals solitaris. Per això, un cop han sortit de la hibernació, les tortugues dediquen bona part del temps a la termoregulació, a prendre el sol durant llargues estones en posició perpendicular als raigs, estirant les potes i el coll tant com poden. Per activar el seu metabolisme, necessiten una temperatura corporal per damunt dels 20 ºC i poder, així, anar a buscar aliments i parella. Les cerques de parella per part dels mascles els fan recórrer diferents territoris, on coincideixen amb altres exemplars del mateix sexe i inicien baralles. Es mosseguen les potes, entrexoquen les closques i sovint els enfrontaments poden acabar amb petites fractures a les plaques marginals anteriors de la caparassa i també amb l’exemplar perdedor de panxa amunt. El guanyador aprofitarà per anar a copular la femella que es disputaven. El perdedor haurà de trobar un punt de suport en el substrat per girar-se i recobrar la posició habitual. Aquest incident pot representar un fatal desenllaç en exemplars criats en captivitat amb un terra de rajola o paviment, sense possibilitat d’ancorar les potes i donar la volta per tornar a estar drets. Quan el mascle troba la femella per aparellar-se, inicia el ritual que ja ha estat descrit per autors experts (Cheylan 1981) en cinc fases: 1. Durant el festeig, els mascles s’apropen fins a dos dits de la part del davant de la closca de la femella i estiren el cap al màxim movent-lo diversos cops amunt i avall. 2. Aleshores busca les potes i el coll de la femella i els mossega. Ella es replega a closca i intenta fugir davant tanta insistència. Foto 7. Mascle mossegant les potes de la femella (MG)

3. El mascle ho intenta evitar mossegant-li les extremitats posteriors. 4. La femella s’espanta i s’amaga completament dins la caparassa. El mascle continua mossegant-la i donat cops amb la part de davant de la seva caparassa contra la part 32


inferior de la closca de la femella. Aquest acte provoca un soroll perceptible a distància, que permet localitzar de vegades on es troben les tortugues. 5. La femella, davant de tanta insistència violenta, accedeix que el mascle la munti, amb les extremitats davanteres sobre la part dorsal de la seva closca. El mascle col·loca la cua sota el plastró de la femella, exterioritzi el penis i l’introdueix. El mascle fa la còpula amb empentes i produint uns gemecs que recorden el que fan les nines de joguina quan se les prem i que són audibles a certa distància. La trobada sexual pot comportar lesions per a la femella (petites fractures a la closca, extraccions d’escates o lesions a les plaques còrnies marginals inferiors), que poden tenir més rellevància en el cas de femelles captives, que no puguin fugir del mascle. Per això, és recomanable separar-los després de les còpules, si l’espai és reduït. Durant el mes d’abril tenen lloc la majoria d’aparellaments, tot i que els mascles presentin altres episodis de conducta d’aparellament. Per exemple, petites baixades de temperatura amb posteriors recuperacions dins l’època de més activitat, entre març i novembre, poden despertar noves pautes de festeig dels mascles fora d’època. Són falses èpoques de zel que segurament no comportaran còpules fecundes. En plena natura, les tortugues s'aparellen en pocs i irregulars intervals al llarg de l'any. En cada contacte es fecunden de 20 a 30 ous, que passen pels conductes interns de la femella en grups de dos a deu. L'ou creix fins a la mida màxima; aleshores es cobreix amb una closca dura. L’ou necessita entre dues i tres setmanes per formar-se després de la còpula. Transcorregut aquest temps, la tortuga femella augmenta de pes i fa la posta d’entre tres i cinc ous (tot i que en poden ser més en exemplars de més grandària); això succeeix entre finals d’abril i començament de juliol. La tortuga mediterrània sol fer dues postes per temporada, separades per un interval de dues a tres setmanes. En el cas pràctic exposat en el punt 3 (Mesurament i registre de dades), en data 10 de juny de 2014, el pes de la tortuga de la femella adulta (Penèlope) disminueix dels 729 grams (del darrer mesurament el 8 de juny) a 663 grams i aquest canvi brusc de 66 grams indica que ha perdut pes en els set ous que ha post. Els exemplars femella que no han copulat o que no són madures encara per a la reproducció fan postes d’ous que no són fèrtils. La tortuga pot portar ous dintre seu durant un temps molt llarg i fer la posta molt més tard. És l’òrgan que es coneix per espermateca, que permet a les femelles emmagatzemar esperma durant gairebé quatre anys. Si porta els ous dins durant molt temps, acabaran no sent fèrtils i 33


tindran una capa de calci gruixuda i rugosa. Això sol succeir quan mascles i femelles viuen junts en un indret sense les adequades condicions. En aquest cas, l'augment del gruix de les closques pot ser la causa de mort d'una tortuga perquè no els pot arribar a pondre a causa de la mida i el gruix dels ous. Quan una femella porta ous al seu interior, experimenta canvis de comportament. Si a finals de primavera o principis d'estiu no es compleixen les condicions adequades, no els pondrà, se'ls guardarà durant la hibernació i els pondrà la primavera següent. Quines cinc condicions s'han de complir perquè les femelles ponguin ous? 1. Romandre, pel cap baix, un any en el mateix territori. 2. Que tingui la possibilitat d'exercir la dominació. En aquest període, la tortuga menja menys, es torna més agressiva i manté una posició dominant fins que faci la posta. Aleshores es pacificarà. Tanmateix, si hi ha un mascle que li impedeixi dominar, potser no pondrà els ous. Per tant, és molt important en aquesta fase mantenir femelles i mascles separats. I, per aparellar-los, n'hi ha prou amb ajuntar-los unes dues hores al dia, durant quatre o cinc dies, tot i que pot variar segons els exemplars. 3. Que sigui l'època de l'any adequada. 4. Sòl excavable. La tortuga explora molt el terreny on ha de fer la posta. 5. Sòl a la temperatura i humitat adequada, ni massa fred, ni massa calent, ni massa humit, ni massa sec. La temperatura ideal és a uns 30 ºC. 6. Temperatura corporal de la tortuga, que no ha de sobrepassar els 35 ºC. Les condicions de la primera posta en un mateix indret són clau per a les postes posteriors. Si es compleixen les tres primeres condicions, com que els dies seran més llargs, les tortugues produiran l'oxitocina, que és l'hormona que les induirà a fer la posta. Mitjançant l'olfacte, la femella buscarà el terreny adequat –amb una temperatura d'uns 30 ºC– per excavar-hi el niu. Si el sòl és massa compacte, començarà fent servir les potes anteriors. Però, si no, ancorarà les ungles de les extremitats del davant i començarà a excavar amb les del darrere. Ho fa descrivint un moviment circular cap a fora per poder aconseguir, si la terra té el nivell d'humitat pertinent, un forat de parets verticals. Per fer la posta, la tortuga sol evitar les hores de màxima insolació, que durarà entre 1,30 i 3 hores. Quan comença a pondre'ls, la freqüència d’oviposició és d’uns 2 o 3 minuts d’interval entre els ous, encara que el primer és el que tardarà més a sortir. Els ous estan humits pels fluixos corporals de la femella. Ella els empeny cap a la part davantera del forat i així obté més espai i més protecció per als ous, ja que queden recoberts d'una fina capa de terra. Un cop acabada la posta, fa uns moviments circulars inversos als de l'excavació per cobrir-los i omplir 34


tot el niu. Ho va fent balancejant el cos d'un costat a l'altre pivotant sobre les potes del davant i aplanant tota la terra amb el plastró. L'esforç invertit en un procés que pot durar fins a quatre hores la deixa exhausta i es recobrarà menjant molt. Podem veure la posta de la tortuga mediterrània en aquests vídeos:  Els elaborats expressament per al TR http://bit.ly/testudoposta (a www.youtube.com/user/martigraells/playlists).  El del GOB de les illes Balears www.youtube.com/watch?v=rlgKFzdfczM. La mida dels ous oscil·la entre els 28 i els 36,7 mm de llarg i els 21,9 a 17 mm d’amplada (Cheylan 1981) i amb un pes de 10 grams de mitjana. L’ou que hem mesurat en el cas pràctic (foto següent) fa 31 mm de llargària i 23 mm d’amplada. Foto 8. Ou de THH (MG)

Una posta natural reeixida, doncs, depèn de les condicions climàtiques i, per garantir la fertilitat dels ous, convindrà que la femella es vagi aparellant perquè, com ja hem dit, poden anar fent postes sense intervenció del mascle. Per tant, si les condicions són les adequades, les postes es poden perllongar durant tres o quatre mesos l'any i el percentatge d'ous fèrtils pot arribar al 95 % o més. En canvi, la fertilitat es redueix si: 1. La parella no està bé de salut. 2. La femella no segueix una dieta rica en calci durant la gestació. 3. El mascle no ha hibernat bé. Llavors se'n redueix notablement el nombre d'espermatozous. 4. Es fan creuaments entre espècies i subespècies. Atenint-nos al concepte biològic d’espècie, segons el qual dos individus pertanyen a la mateixa espècie si es poden reproduir i la descendència és fèrtil. També, es pot portar la tortuga a un veterinari especialitzat en rèptils perquè li indueixi artificialment la posta. Li’n controlarà la posta amb oxitocina, l'ajudarà a treure els ous i els posarà en una capsa amb cotó fluix o material similar. Incubació La incubació dels ous de tortuga mediterrània es produeix en un espai de temps comprès entre 70 i 90 dies i s'ha de desenvolupar en una temperatura d'entre 26 i 34 ºC. La humitat 35


relativa no ha de ser superior al 95 % durant més de 15 minuts per no ocasionar l'ofec de l'embrió, ni inferior al 50 % per evitar que el contingut de l'ou solidifiqui. A l’àrea dels Països Catalans, el període d’eclosions de les postes és el setembre, tot i que n’hi poden haver des de finals d’agost fins a mitjan octubre. Els ruixats de setembre estoven la terra i faciliten que al cap d’unes 12 hores el nounat ascendeixi pel substrat que el cobreix. La sortida de les cries es pot allargar durant tot el dia i els situats més avall poden emergir en dies posteriors. Al mateix temps, aquesta estratificació dels ous en la posta fa que d’una mateixa niuada en neixin mascles i femelles, ja que s’incuben a diferent temperatura. Els ous només es poden moure dins les primeres 72 hores. En acabat, s'han de conservar en la mateixa posició des del moment en què l'embrió

es

comença

a

formar.

L'embrió es forma a la part superior del rovell (vitel) i no disposa de xalaces,

que

són

els

lligaments

naturals de suport que impedeixen que l’embrió es desplaci lliurement per l’interior i es pugui donar un cop contra les parets de l’ou. Aquesta és la raó per la qual no podem girar-lo, ja que, si ho féssim, el rovell cauria al damunt i el podria aixafar mortalment.

Figura 11. Composició de l’ou de TT

A la natura, la tortuga intenta pondre els ous a llocs idonis, amb la temperatura i la humitat adequades: en indrets lleugerament elevats o zones amb una mica de pendent, com el vessant d'un turonet de roques calcàries per impedir que s’hi formi un bassal d’aigua, que podria ofegar els embrions dels ous. En captivitat, doncs, caldrà vigilar els estius plujosos, si el terreny de nidificació és pla completament. Però, això no succeeix en la incubació artificial. Una possible solució és adaptar una incubadora per a ous d'aus i modificar-la perquè faci el millor servei per a les tortugues. Per obtenir bons resultats en aquest tipus d’incubació, cal mesurar bé la temperatura i la humitat. Cal regular la temperatura a la incubadora així: de 28,5 a 31 ºC i la humitat s’ha de fixar entre el 60 i el 85 %.

36


També podem pesar els ous (els que perden un 25 % de pes o més no arribaran a eclosionar) i observar-los a contrallum. En aquesta darrera activitat, cal tenir en compte que si: 1. Es veu una massa opaca a la part superior de l'ou és senyal que és fèrtil. Hi apareixen vasos sanguinis en el que serà el sac vitel·lí i l'embrió es desenvolupa a la part superior, transversalment. 2. Hi ha una massa opaca a la part inferior de l'ou; llavors probablement indica que és estèril. Els ous estèrils romanen líquids a l'interior o el contingut se solidifica i forma una massa semiopaca a la part inferior. Els ous de les tortugues a la natura solen eclosionar al mateix temps. En captivitat, com hem dit, en diferents moments. Les tortugues trenquen l'ou per la compressió que fa la caparassa quan creix. Tal com Brian Pursall en el llibre Tortugas terrestre mediterráneas (Brian Pursall 2002): «A mesura que un ou fèrtil va seguint el seu desenvolupament, el sac vitel·lí disminueix progressivament de mida i l'embrió va creixent lentament. L'embrió es desenvolupa transversalment a la part superior de l'ou. Al final, el plastró està doblegat pel seu centre i la caparassa fa força fermament contra l'interior de la closca de l'ou fins al punt que la seva textura de pell de taronja pròpia hi queda impresa. En aquest moment, el sac vitel·lí ja està pràcticament exhaurit i l'embrió comença a obrir i tancar la boca en el que sembla ser un acte reflex induït per la gana. Com que l'embrió posseeix una dent d'ou a l'extrem de la seva boca i que prem contra la closca de l'ou, els moviments que fa hi acaben fent un petit tall. Aquest tall afebleix molt l'estructura de l'ou i en permet la sortida del contingut. El cos del nounat es desplega com una flor quan s'obre, la closca s'acaba de trencar i la petita tortugueta surt de l'ou». Foto 9.Naixement de THH (B.Ollé Treball recerca Escola Mestral www.escolamestral.net/mestral/tr0708/Berta_Olle.pdf)

Cal tenir molta cura amb la dieta de les cries de tortuga. Com que és la mateixa que la dels exemplars adults, cal evitar proporcionar-los una dieta massa rica en proteïnes i pobra en calci, perquè els podria causar deformitats en els escuts de la caparassa i les faria propenses a contraure malalties.

37


Així mateix, en la fase de cries les tortugues s’exposen també a la depredació. A més dels animals depredadors de nius de tortugues que es descriuen en el punt 2.2.2, les cries de tortugues són engolides també per les rates (Rattus norvegicus, Rattus rattus), els eriçons (Erinaceus europaeus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) i el trencalòs (Gypaetus barbatus). Per cert, sobre aquest darrer rapinyaire, l’any 456 abans de Crist, va ser el dramaturg Èsquil qui va morir pel cop de la closca d’una tortuga que va llançar un trencalòs per poder cruspirse’n el contingut. A les illes Balears, també descriuen com a depredadors l’aufrany (Neophron percnopterus), el milà negre (Milvus milvus) i la mostela (Mustela nivalis). La determinació del sexe La temperatura d’incubació de l’ou afecta la diferenciació gonadal i acaba determinant el sexe dels exemplars que naixeran. És a dir, la temperatura a què es troba l'embrió al moment en què es formen les gònades, això és, entre 15 i 30 dies després de la posta. Unes gònades que s'han començat a formar com a masculines poden passar a desenvolupar-se com a femenines per raó de l'augment de temperatura (al contrari, en canvi, sembla que no es pot esdevenir) i segons sintetitzin i segreguin més o menys quantitat d’hormones (si hi ha molta presència d’estrògens, serà femella; en canvi, si hi ha molta quantitat d’andrògens, serà mascle). Aquest fet permet gestionar la cria en captivitat de la subespècie de les Testudo hermanni hermanni, que com hem repetit estan en perill d’extinció, per mitjà de la manipulació de les temperatures en les incubadores artificials, que se solen apujar per aconseguir més naixements de femelles, pel dèficit que hi sol haver. La temperatura pivotant es considera que és a 31,5 °C. Així,

amb

temperatures

superiors,

s’obtenen

majoritàriament femelles i amb temperatures inferiors, mascles. Es

recomana

temperatura de 32,2 °C

incubar perquè

els ous

a una

neixin femelles

(Eendebak, 2001; Soler, 2008). Foto 10. Incubadora del CRARC (Treballs recerca Escola Mestral)

Ara bé, les temperatures d’incubació superiors a 33°C tenen efectes teratògens (causants de malformacions) i letals, és a dir, incrementen la mortalitat i la presència de duplicacions d’escuts en la caparassa (més plaques vertebrals o costals) o la inexistència de la placa nucal. També s’han observat canvis en la determinació sexual (hermafrodites, masculinització de 38


femelles o feminització de mascles). Per això, és molt necessari controlar molt ajustadament la temperatura d’incubació, tal com diuen nombrosos estudis entre els quals hi ha els dels alumnes de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat (Optimització del sistema d'incubació artificial per a la reproducció de la tortuga mediterrània Faixó, È. 2009; Selecció del sexe en les Testudo hermanni Colom, J. 2010), que és un dels centres criadors autoritzats oficialment. Creixement i edat A diferència dels éssers humans i dels mamífers en general, les tortugues, en condicions adequades (salut, temperatura, alimentació, sexualitat, territori), no paren de créixer, encara que ho fan a diferents ritmes. Continuen creixent internament i externament sempre, cosa que pot ser, fins i tot, determinant a l'hora d'afrontar malalties. Aquesta característica explica per què és tan diferent el concepte vellesa en les tortugues i el fet que sigui difícil establir-ne l'edat límit. Així com en captivitat s’han trobat exemplars de més de 110 anys, en llibertat és difícil trobar un exemplar de tortuga mediterrània que superi els 60 anys d’edat. La raó és que en captivitat no estan sotmeses als episodis que es troben en llibertat: depredació, mancances alimentàries i hídriques, etc. Però, evidentment, la qualitat de vida d’unes i altres és radicalment diferent. Tornant al creixement de la tortuga, el de la caparassa es produeix principalment en els marges inferiors de les costals de cada placa. En llibertat, les plaques creixen constantment perquè la tortuga ingereix proporcionalment carbonat calci (de la calç), fòsfor (de les plantes verdes) i vitamina D (també de les plantes i metabolitzada per l'acció de la llum solar), que generen fosfat càlcic per als ossos. Les plaques de la caparassa de les tortugues tenen una nomenclatura específica, que al mateix temps permet conèixer l'edat dels exemplars. Tot i que alguns experts han constatat en diferents monografies la dificultat de determinar l’edat en exemplars de més de 20 anys per aquesta tècnica, estudis més recents sobre osteocronologia fets amb tècniques més avançades, com els de l’Escola Mestral, mostren que, si es fa amb una certa precisió, pot ser també un mètode apte per a exemplars més adults (Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània Bretones, D. 2009, Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània (II) Prieto, A. 2010). El sistema de còmput és semblant a la tècnica per determinar la longevitat dels arbres. Partint de les plaques primordials (les que conformen la closca al moment del naixement) i centrantnos en les que permeten una visualització dels anells de creixement (les vertebrals i costals),

39


anirem comptant els solcs concèntrics que van sorgint al seu voltant. Cada un comptarà com un any de vida. Figura 12. Càlcul d’edat de la THH per la placa primordial

Així doncs, encara que sigui complicat, es pot arribar a observar l’edat d’una tortuga directament per la visualització dels anells de la caparassa en exemplars de més de 20 anys. Tanmateix, no sempre hi ha una regularitat total en aquests processos i la interpretació dels anells de creixement de les tortugues sol resultar complexa i problemàtica. Durant la hibernació no hi ha aportació de calci ni fòsfor i es redueix la formació dels anells anuals. En el seu lloc, es formen marques característiques en forma de solcs. A més, als cinc o sis anys, quan assoleixen la maduresa sexual, l'anell anual es divideix en diversos anells més petits. En acabat, continuen creixent regularment fins als 20 anys. En aquesta època, la tortuga ja passa més temps buscant aliments i perseguint altres tortugues que no pas menjant. És a dir, acaba tenint lloc un control del seu procés de creixement per causes d'influència externa. I aquesta és una gran diferència respecte altres espècies d'animals en què el creixement és regulat pel seu metabolisme i els processos bioquímics que comporta. En captivitat, el càlcul de l'edat pels anells de creixement és un procés encara més complicat, a causa de deficiències en la temperatura corporal, l'alimentació i els possibles problemes de salut per l'existència de molts exemplars junts.

40


Per acabar aquest punt, com s’ha dit abans, els aliments amb alt contingut proteic i també la potenciació del desenvolupament dels nounats mitjançant la no-hibernació poden ocasionar fàcilment la deformació de les plaques de la caparassa amb

un

efecte

piramidal

característic. És el que es coneix per piramidisme o, tal com el denominen alguns experts

francesos,

efecte

toblerone (per la similitud amb la forma de les preses d’aquesta xocolata),

marca sense

de altres

conseqüències per a l’animal. Foto 11 Tortuga amb piramidisme (MG)

Malalties Aquest punt intenta oferir algunes pautes per diagnosticar i, si fa al cas, tractar algunes de les afeccions més comunes que pateixen les tortugues mediterrànies. Partim d’una situació bàsica de tortuga sana que, a l'estiu està calenta al tacte, és capaç d'aixecar-se i caminar de pressa valent-se de les ungles de les potes i amb el plastró ben separat del terra. A més, ha de sentir curiositat per explorar el medi que l'envolta. I, si l'agafem amb la mà, ha de mostrar enuig emetent xiulets i movent amb força les potes perquè la deixem anar. Si no fa tot això, pot ser que tingui alguna malaltia. Davant una tortuga malalta, el que és més útil serà diferenciar entre els casos infecciosos i els que no ho són. En cas de dubte, és millor separar els animals malalts dels sans. Les tortugues són animals solitaris per naturalesa i el seu sistema immunològic comença a perdre eficàcia quan ha de conviure amb altres exemplars. Fins fa quinze o vint anys, es pensava que la majoria de malalties de les tortugues no es podien guarir. Tanmateix, des d'aleshores s'han aconseguit tractaments per a bona part de les afeccions més comunes. Les extraccions de sang, per exemple, poden ser molt útils per diagnosticar casos difícils, tot i que no se solen emprar gaire en veterinària per la facilitat amb què es poden contaminar.

41


Anorèxia És la causa de mort més habitual de les tortugues criades en captivitat. Per protegir-ne la tortuga, cal tenir la cura adequada de les tortugues tant a l'estiu com a l'hivern. En el cas de les femelles gestants, cal que segueixin una dieta rica sobretot en calci i també en vitamines. L'anorèxia pot tenir lloc si ha hibernat un o diversos anys malament i a l'estiu no se n'hagi tingut la cura adequada. Quan deixa de menjar,el seu cos funciona en circuit tancat i consumeix teixits per obtenir energia. Al mateix temps, acumula urats als ronyons i això provoca que es concentri urea a la sang. A més, quan el greix s'acaba, comença a consumir proteïnes, en un procés poc eficient i que genera molts urats. Llavors, la tortuga, amb poques reserves de greix, morirà per anorèxia. En una tortuga que visqui en males condicions, l'anorèxia apareixerà en primavera, després de la hibernació, i es desenvoluparà lentament. En aquest procés, la tortuga sembla que s'hagi tornat una llepafils (sols menja els seus aliments preferits), mostra un caràcter més esquerp i fuig de la llum com si volgués hibernar. Sols sobreviurà si rep els tractaments adequats, que són molt diversos: donar-li la temperatura que requereix, entubar-la per introduir-li aigua i glucosa o aliments, etc. La intubació consisteix a introduir una sonda (es pot adaptar la que es fa servir per als gossos) fins l'estómac de l'animal i a l'altre extrem s'afegeix una xeringa amb la capacitat apropiada, segons l'aliment que se li vagi a subministrar. Accidents La tortuga mediterrània pot patir força tipus d'accidents, alguns causats per l'acció de l'home (llaurant camps, etc.) i altres per accidents més naturals (trepar, caure per un desnivell, tallarse...). En el cas de talls i ferides, cal netejar-los, posar-hi un antisèptic i cobrir-los amb, per exemple, una tireta, talment com faríem amb els humans. Quan es produeix una fractura òssia de la tortuga, es pot enguixar també com en el cas dels mamífers i humans, en comptes de fer servir fèrules i altres aplicacions. El guix és també un recurs idoni que el veterinari podrà aplicar en els casos de trencaments de closques. Molt millor que el cobriment amb reïna d'epoxi (una mena de compost de plàstic), que caldrà reservar sols als casos estrictament necessaris i amb una desinfecció prèvia perfecta. Com en la resta de casos, la intervenció del veterinari cal complementar-la amb unes condicions bones de manteniment i alimentació dels exemplars de tortugues.

42


Osteodistròfia És la malaltia més habitual de les tortugues en captivitat. Ocasionada per falta de sol i de fòsfor, vitamina D i, sobretot, calci en la dieta. Afegint diàriament un 50 % de carbonat càlcic al pes de la ració, es pot assolir una millora substancial de l'animal malalt. Podridura de la caparassa Qualsevol ferida a una caparassa (sol passar a la part més posterior de la closca de les femelles) o un plastró brut poden donar lloc a la seva infecció i posterior podridura. Aquestes superfícies estan formades per diverses capes sobreposades. La més externa està formada per un material dur semblant al de les nostres ungles. Després, una capa més tova capaç d'absorbir els cops. I, finalment, l'os. Per guarir-les, es pot fregar, amb un raspall de dents o d'ungles que tinguem a mà, la part afectada amb una solució desinfectant d'ús quirúrgic. No obstant això, la millor prevenció és mantenir la tortuga sempre neta. Infeccions Si la tortuga està neta, té una temperatura adequada i està ben alimentada, no patirà infeccions perquè el seu sistema immunològic és molt eficaç. Si té alguna mena de ferida, caldrà netejar-la, desinfectar-la i, si cal, administrar algun antibiòtic amb injecció, que s'ha d'aplicar a la part inferior de les extremitats davanteres, ja que la sang de les posteriors passa directament als ronyons, que podrien patir, al seu torn, els seus possibles efectes secundaris tòxics. Abscessos Quan una infecció localitzada no es tracta, amb el temps es pot transformar en un abscés. El lloc més freqüent és l'oïda, que es nota perquè s'infla asimètricament. Per evitar que mori d'una septicèmia, cal extirpar-la quirúrgicament. Paràsits interns Principalment en captivitat, quan les tortugues viuen en un espai reduït i en un espai poc net i on sovint les femtes i els orins dels animals entren en contacte amb el seu menjar, acaben sent portadores de cucs. Es tracta d'uns paràsits interns que, tot i que aparentment no les molestaran i hi podrien conviure sempre, convé eliminar-los. La desparasitació es recomana fer-la un cop l'any per a les tortugues mantingudes en grups. En canvi, si són exemplars solitaris que viuen en llocs nets, es pot fer cada tres anys. 43


La medicació s'administra via oral, intubant, amb molta cura, l'animal fins a l'estómac, o d’una manera més pràctica aplicant una injecció a l’axil·la de l’animal, havent-la netejada prèviament amb un desinfectant. El producte sol ser levamisol (o el seu nom comercial Ergamisol) o també algun altre antihelmíntic com l’oxfendazol. L'eficàcia d'aquests medicaments permet que se n'administri una sola dosi. La proporció per injectar aquest antihelmíntic és d’uns 10-50 mil·ligrams per cada quilogram de pes. Foto 12 i 13. Productes de desparasitació i desparasitació d’una THH al CRARC (MG)

Amb aquest tractament s'eliminen la majoria de paràsits interns, tret dels flagel·lats (o mastigòfors). A diferència dels cucs, els flagel·lats són imperceptibles i potencialment mortals. Sempre són presents a les femtes, però, quan apareixen en grans quantitats, són letals. El tractament és també amb intubació a base de Flagyl, però, com que acostuma a destruir la flora intestinal benigna, caldrà recórrer també a l'alimentació forçada de l'animal. En qualsevol dels casos, la solució òptima contra els paràsits en general és millorar la higiene i augmentar l'espai territorial de les tortugues. Síndrome del nas gotejant És una infecció comuna que afecta les fosses nasals de la tortuga. Els orificis nasals de les tortugues gotegen constantment una solució aquosa amb bombolles. De vegades es cura espontàniament; en d'altres casos, progressa i arriba a infectar el tracte respiratori i els pulmons. Acaba ocasionant una pneumònia. El tractament sol ser amb antibiòtics d'ampli espectre com la framomicina, que es pot administrar amb xeringa, catèter o per via bucal.

44


Infeccions a la boca i als ulls En condicions idònies i a 30 ºC, la boca i la llengua són de color rosa ben brillant. Quan la tortuga està freda o amb alguna patologia bucal, l’aspecte de la llengua és força més apagat i la tortuga perd les ganes de menjar. També pot patir una infecció d'esòfag (simptomatologia: saliva enganxosa que goteja per la mandíbula inferior), que es pot tractar amb un antisèptic diluït (pomada framomicina o betadina). En el cas dels ulls, els factors que més els solen perjudicar són el fred i les infeccions. Els símptomes són la inflamació dels encontorns dels ulls, que fa que els mantinguin tancats, i la supuració. Els efectes es poden notar fàcilment perquè, quan una tortuga no s'hi veu, es desorienta i camina en cercles concèntrics. El tractament, per regla general, és amb els mateixos fàrmacs emprats per als mamífers. Quan es produeixen aquesta mena d'infeccions, cal recórrer de seguida a un veterinari especialitzat en rèptils. Altres malalties Finalment, una temperatura inadequada –que acabi afectant el funcionament dels ronyons– i una alimentació desajustada –que contingui proteïnes o productes làctics que pugui danyar el fetge– donaran lloc a possibles malalties renals i hepàtiques que cal que siguin diagnosticades com més aviat millor. Altrament, els efectes a llarg termini són ja de no-retorn perquè els ronyons i el fetge són òrgans essencials per a la tortuga mediterrània.

45


46


2.2 Les Testudo hermanni hermanni als Països Catalans 2.2.1 Tortugues des de la prehistòria La presència de la tortuga mediterrània a l’àrea catalana es pot explicar pels fòssils trobats d’aquests animals. Des d’Itàlia, passant pel sud de França, fins a Catalunya, hi ha indicis de l’existència d’espècies de quelonis des del Pliocè (fa dos milions d’anys) fins al Neolític. Tanmateix, hi ha constància que en el Miocè inferior (fa uns 25 milions d’anys) el gènere Testudo ja poblava Europa. Com els dos exemplars d’edats diferents de Temnoclemmys (de fa uns 13 milions d’anys) trobats al jaciment de can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia), que són d’una mida semblant a les actuals Testudo hermanni i que van habitar fa uns

13

milions

d’anys

les

zones

lacustres dels actuals Vallès i Penedès. Foto 14. Tortuga fòssil Temnoclemmys dels Hostalets de Pierola (Institut Paleontològic Miquel Crusafont)

En la comunitat científica hi ha força debat perquè alguns experts creuen que l’espècie Testudo hermanni va ser introduïda a terres catalanes per l’ésser humà, concretament de la mà dels monjos benedictins des d’Itàlia. I és que antigament les tortugues van ser usades com una font de carn i proteïnes que era molt fàcil de transportar en vaixells, perquè, abans de l’aparició de les conserves, era una forma d’alimentació que es podia mantenir en bon estat – animals vius– durant força temps. Aquesta sembla que va ser la raó per la qual les tortugues vivien per la rodalia dels monestirs. Els monjos les alimentaven i criaven per poder-ne menjar alguns exemplars durant la Quaresma. Així mateix, es creu que la presència de les Testudo hermanni a les Illes Balears va ser perquè les illes van actuar, al llarg de milions d’anys, com a refugi per a la fauna durant les diverses glaciacions. En qualsevol cas, la presència de quelonis en els diferents indrets se sol relacionar amb la presència humana perquè ja des del Neolític representaven un recurs alimentari, tecnològic (s’usaven per a tota mena d’utensilis) i ritual.

47


2.2.2 Hàbitat i factors d’amenaça La tortuga mediterrània és una tortuga de terra amb una distribució relacionada amb el litoral mediterrani europeu, és a dir, en àrees de clima mediterrani i submediterrani. A la Península Ibèrica sols ha sobreviscut de manera natural a Catalunya, concretament a la serra de l’Albera (Alt Empordà), on diversos documents medievals ja en testimonien l’existència. A les illes Balears també hi ha sobreviscut durant segles. I, d’uns anys ençà, s’està introduint també a la serra d’Irta, al País Valencià, a més d’altres indrets de Catalunya. Figura 13. Mapa de la presència de la THH als Països Catalans

48


La Testudo hermanni hermanni viu preferentment en zones amb una altitud d’entre 100 i 400 metres, que tinguin vegetació arbustiva i poca cobertura arbòria. També es pot trobar en camps abandonats i prop de rierols. La tortuga mediterrània ha sobreviscut, doncs, a perills de tota mena des de temps immemorials. I, als Països Catalans, les poblacions naturals d’aquest animal s’han anat reduint progressivament al llarg de la història: explotada en l’antiguitat com a font d’aliment, espoliada al llarg del segle XX per comercialitzar-la com a animal exòtic de companyia i amenaçada per la destrucció del seu hàbitat, la depredació d’altres animals i també l’acció antròpica (l’originada per l’ésser humà). La tortuga mediterrània és un rèptil que sols compensar la seva baixa natalitat amb una gran longevitat. Assegura, així, la seva supervivència en hàbitats sense pertorbar. No obstant això, està sotmesa a un procés de reducció poblacional que difícilment pot superar per ella mateixa. A més de la destrucció sistemàtica dels seus hàbitats de subsistència, ha patit, sobretot a partir de mitjan segle XX, un procés de domesticació per convertir-la en animal de companyia i de jardí. Això va suposar un gran tràfic de tortugues procedents de les Illes Balears, on pagesos i caçadors venien a marxants de Maó, Ciutadella i Palma de Mallorca exemplars pel voltant de 0,15 euros, que més tard revenien per 1,20 euros en botigues de Barcelona, València, Madrid i la resta de l’Estat espanyol. Aquests diners, que ara poden semblar baixes, als anys setanta del segle passat, significaven per a la població de Balears un complement extra a les rendes diàries. La mateixa situació es va viure també a l’Albera, on famílies senceres i experts de tota mena, amb el pretext d’organitzar-hi excursions, es dedicaven a la cerca i captura del cobejat animal. Aquest procés d’espoli va acabar quan les administracions dels diferents territoris van anar aprovant normes legals que protegien les tortugues. La primera va ser Catalunya el 1988 amb l’aprovació de la Llei de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril), per la qual es prohibien el comerç i la tinença de la tortuga mediterrània. Malgrat els anys de vigència de la Llei, encara hi ha robatoris de tortugues de centres de recuperació i instal·lacions zoològiques per l’actitud malaltissa d’algunes persones per posseir aquesta mena de mascotes sense tenir-ne ni els coneixements ni les instal·lacions adequades. Per un altre cantó, la irrupció d’Internet com a plataforma de tot tipus d’interaccions ha complicat, en els darrers temps, la detecció del comerç irregular. Els principals factors que n’amenacen la supervivència són (per ordre d’importància): 1. Incendis. 49


2. Depredació de les postes i d’exemplars adults o juvenils (quan la causa no és un incendi). 3. Destrucció i alteració de l’hàbitat. 4. Atropellaments. Els incendis són la primera amenaça per a la conservació de les tortugues. Només cal recordar l’incendi de l’estiu de 1994 al Parc Natural del Garraf, que va calcinar 4.900 hectàrees, i que va causar un 87 % de mortalitat de tortugues Testudo hermanni hermanni. En els llocs amb presència de tortugues mediterrànies, s’ha observat la depredació de les seves postes per part d’animals com el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), el corb (Corvus corax), la garsa (Pica pica) i molt especialment la fagina (Martes foina) i la guineu (Vulpes vulpes), que o bé observen on nidifiquen o bé segueixen els rastres d’olor deixats per la tortuga femella quan excreta orina mentre construeix el forat per a la posta. Com a conseqüència de l’acció d’aquests factors d’amenaça, la ràtio de supervivència és d’un 80 % aproximadament; això és, de cada 100 exemplars alliberats, n’acabaran sobrevivint una vuitantena.

2.2.3 Distribució i demografia Es creu que a Catalunya hi ha actualment un cens de més de 12.000 tortugues Testudo hermanni hermanni que resideixen en els paratges que s’han definit com a àrees potencials de l’espècie, és a dir, que compleixen els requisits geoclimàtics per al correcte desenvolupament del seu cicle biològic i, per tant, susceptibles de fer-hi reintroduccions. Són les que s’esmenten a continuació. Serra de l’Albera Va ser el lloc per on es van començar els treballs de gestió per a la conservació de la tortuga mediterrània, l’any 1987, creant la Reserva Natural parcial a l’Albera (Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals parcials per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya), ja que es tractava de la darrera població natural de la tortuga mediterrània a la Península Ibèrica. Antigament la distribució espacial de la tortuga a l’Albera anava des de la conca del Llobregat d’Empordà fins al cap de Creus. Però actualment es troba molt fragmentada com a conseqüència, en els segles passats, dels conreus i la ramaderia intensiva i també, ja més contemporàniament, del gran impacte que ha tingut l’obertura de pistes forestals i carreteres per permetre que la gent busqui i trobi nous espais de lleure (caçadors, boletaires, ciclistes...). 50


El Centre de Reproducció de Tortuga de l'Albera és un centre creat al poble de Garriguella per l'Associació d'Amics de la Tortuga de l'Albera, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i del Paratge Natural de l’Albera, amb la finalitat de criar en captivitat tortugues mediterrànies i reduir la important mortalitat juvenil que es produeix a la natura. Aquests exemplars, un cop assoleixen unes dimensions mínimes, són alliberats al medi natural. Fins al gran incendi del 1986, la densitat de tortugues era superior als 10 exemplars per hectàrea. Després de l’incendi, varia des de 4 tortugues per hectàrea, en el millor dels casos, fins a 0,9 tortugues per hectàrea. La reducció poblacional va ser d’entre un 30 i un 70 %. A més, la taxa de depredació dels nius és del 57 % i la dels exemplars joves, del 20 % anual. Malgrat tot, aquestes xifres aparentment tan altes serien assumibles, si no hi haguéssim d’afegir també l’acció antròpica. Durant uns quants anys s’ha intentat dur a terme un cens de tortugues a l’Albera a partir de l’observació humana (guardes forestals, etc.), però els resultats (al voltant de 8.000 exemplars) són massa inexactes. Actualment s’està intentant fer el cens amb gossos expressament ensinistrats per identificar tortugues Testudo hermanni hermanni. Parc Natural del Delta de l’Ebre Creat com a Parc natural el 1983. El 1987 es va iniciar un projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània al Delta de l'Ebre, dins la reserva natural parcial de la Punta de la Banya per limitar la dispersió dels exemplars alliberats. A partir del 1991 es va iniciar un seguiment d'aquesta població, que s'ha anat duent a terme de manera ininterrompuda fins ara. A partir dels exemplars alliberats al Delta, es creu que la població és de més de 600 d'exemplars. Parc Natural del Garraf Des del 1992, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han desenvolupat un projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània al Garraf. En total, des de l'inici del projecte s'han alliberat més de 2.000 individus, a partir dels càlculs mensuals aproximats de la població. Si se’n troba algun de ferit, s’envia al CRARC. Per analitzar més a fons el projecte de reintroducció al Parc Natural del Garraf, podem consultar el treball elaborat el 2011 a la Universitat Autònoma de Barcelona pel grup Testudo: Seguiment de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni spp. hermanni) a Catalunya: història, hàbitat, cria i introducció. (El cas del Parc del Garraf) http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/152082/PFC_Testudo.pdf.

51


El gran repte del programa de conservació és no dependre d’animals criats en captivitat sinó dels que vagin naixent en llibertat, ja que tindran més capacitat per sobreviure que les procedents de centres de cria. Per això, a més d’assegurar-ne, com en la resta, el suport econòmic de les institucions participants, calen altres mesures per pal·liar l’efecte real dels animals depredadors sobre les postes o els exemplars més joves, o també la intrusió cada cop més palesa de l’ésser humà. Per contrarestar aquest últim factor, és del tot imprescindible mantenir en secret les zones on s’alliberen tortugues als parcs naturals i això és especialment necessari en el cas de la tortuga mediterrània pel mercat il·legal que hi ha al seu voltant. Actualment, juntament amb el de la Serra de Montsant, és un projecte de reintroducció que es fa amb exemplars provinents de la participació ciutadana (instal·lacions col·laboradores de la Generalitat de Catalunya). Tots els exemplars d’una mida determinada i d’una edat de dos anys de vida, com en la resta de reintroduccions, es marquen seguint el mètode d’incisions a la closca (Bury, R.B.; Luckenbach, R. 1977), modificat i adaptat per a la tortuga mediterrània, que mostra la foto següent de la pràctica que vam fer per a aquest TR al CRARC. Foto 15. Martí Graells marcant una THH al CRARC (MG)

52


Seguint el codi emprat a Catalunya per al control de les poblacions de tortugues lliures i de les captives, i com que ja s’havien superat amb escreix els deu mil exemplars, va caldre començar a marcar també la 5a placa com mostra el dibuix següent. Figura 14. Codi de marcatge del CRARC per a les THH

Marçà A Marçà (el Priorat) hi ha una població d’uns centenars d’exemplars de tortuga mediterrània Testudo hermanni hermanni, segurament descendents de tortugues criades en captivitat. Parc Natural de la Serra de Montsant Des de l'any 2005, hi té lloc un projecte de reintroducció de tortugues mediterrànies. El nombre d'exemplars alliberats fins a l'actualitat és de més de 1.000. Des de l'inici del projecte, s’estan fent diversos estudis per avaluar-ne l'adaptació. Alhora, s’estan controlant algunes de les tortugues alliberades mitjançant un sistema de seguiment per 53


radiofreqüència (xips i emissors). En canvi, el sistema per controlar la totalitat de tortugues es fa mitjançant el codi de marcatge ja comentat. Actualment, juntament amb el del Parc Natural del Garraf, la reintroducció té lloc a base d’exemplars provinents de la participació ciutadana (instal·lacions col·laboradores).

2.2.4 Legislació Internacional L'espècie Testudo hermanni està inclosa a la Red List d'espècies en perill d'extinció, com totes les espècies del gènere Testudo. La Testudo hermanni està protegida en l'apèndix II de l'annex II de la Convenció de Berna (Conveni de 29 de setembre de 1979, relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa). I en l’annex II del Conveni sobre el comerç Internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres. També està inclosa al CITES (Convention on Trade in Endangered Species. Washington, 1973) i al Reglament (CE) 1332/2005 de la Comunitat Europea, de manera que en queda absolutament prohibida la captura d'exemplars salvatges i n'està reglamentada la cria i el comerç d'exemplars en captivitat. Unió Europea Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Inclosa en els annexos II i IV. Reglament (CE) 338/1997 del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d'espècies de la fauna i flora salvatges per mitjà del control del seu comerç (modificat pels Reglaments 2724/2000, 2087/2001 i 1332/2005), i el Reglament (CE) 1808/2001, de la Comissió, pel qual s'estableixen disposicions d'aplicació del Reglament (CE) 338/97. Inclòs en l'annex A. Estat espanyol Llei orgànica 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat (BOE 299, de 14.12.2007). Annex II: espècies animals i vegetals d'interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació; annex V: espècies animals i vegetals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta. El Llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial i el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades de l’Estat espanyol www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion54


de-especies-amenazadas/catalogo-nacional-de-especies-amenazadas

inclou

les

Testudo

hermanni com a animals en perill d’extinció. Catalunya Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC 5113, de 17.04.2008) http://bit.ly/proteccioanimals. Espècie inclosa a l'annex com a espècie protegida. En perill d'extinció al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya; per això, no n’està permesa la tinença, si més no la venda d’aquests animals o bé traficar-hi. Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. Aquesta Llei protegeix les dues espècies de Testudo i esmenta que hi queden incloses totes les subespècies independentment d’on procedeixin. Per tant, a Catalunya, a diferència de qualsevol altre indret de l’Estat espanyol, segons la Llei, tampoc no es poden tenir legalment tortugues adquirides en un altre país ni ferne exposició pública (fins i tot si tenen documents CITES). Illes Balears Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg balear d’espècies amenaçades i d’especial protecció, les àrees biològiques crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears http://boib.caib.es/pdf/2005106/mp5.pdf. El Catàleg balear d’espècies amenaçades i d’especial protecció complementa el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, que ja regula la protecció de les Testudo hermanni hermanni. Llibre vermell de vertebrats de les Illes Balears (Govern Balear, 2002). País Valencià Decret 265/1994, de 20 de desembre, de creació i regulació del Catàleg valencià d’espècies amenaçades de fauna i establiment de categories i normes de protecció (Diari Oficial de la Generalitat

Valenciana

DOGV

núm.

2431/1995,

de

http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0973/2004).

19 Inclou

de

gener

la

tortuga

Testudo hermanni hermanni com a espècie protegida.

2.2.5 Cria en captivitat autoritzada Des de fa anys a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, es duen a terme una sèrie d’actuacions encaminades a la conservació de la tortuga mediterrània.

55


Com hem vist, en tots aquests indrets s’han aprovat diverses disposicions normatives que en prohibeixen la venda i en garanteixen la cria i la reintroducció a diversos paratges. Al mateix temps, es fomenta la cria en captivitat de la subespècie autòctona en unes condicions de dignitat màximes. A Mallorca, hi ha una forta presència de la tortuga mediterrània a: 

Nucli del Nord. El més important, ocupa la zona compresa pel Parc Natural de S’Albufera (des d’Alcúdia fins arribar a Artà, passant per la zona interior de Santa Margalida, Ariany, Petra i Sant Llorenç des Cardassar).

 Nucli de Sa Marina de Llucmajor. És el segon més important i comprèn des de la zona més

oriental de la badia de Palma de Mallorca fins al municipi de Campos.  Zona nord-est. Ocupa els municipis de Capdepera, Son Servera i Manacor. Es tracta d’un

nucli força extens però de poca densitat perquè les poblacions de tortugues estan molt fraccionades, com a conseqüència de la pressió urbanística i viària. En els darrers anys, el Govern Balear ha alliberat en espais naturals protegits més de 3.000 exemplars procedents de particulars que els van lliurar als centres de conservació de la tortuga de l’illa de Mallorca. També s’han fet programes amb particulars als quals s’ha autoritzat la possessió i cria d’exemplars de Testudo hermanni hermanni, com a Centre de Cria Autoritzat pel Govern Balear, que són lliurats posteriorment al Servei de Protecció d’Espècies perquè els reintrodueixi a la natura. Menorca és des de temps ancestrals un dels principals reductes per a la supervivència d’aquesta tortuga. Malgrat tot, en els darrers anys, s’ha produït una davallada en el nombre d’exemplars, tal com succeeix en la resta de terres de parla catalana. A Menorca, el Grup Ornitològic Balear (GOB) és l’organisme que més vetlla per a la supervivència d’aquest animal, a través del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre. En aquest Centre arriben exemplars de tortuga mediterrània de diverses procedències: decomissos de la Guàrdia Civil (aconseguits quan algú intenta treure algun exemplar de l’illa), accidents domèstics, etc. El GOB en recull les dades biomètriques, els fa revisió veterinària, elabora informació sobre l’estat de conservació, marca els exemplars, segueix els individus alliberats i col·labora amb investigadors de la tortuga mediterrània. Al País Valencià, la Generalitat Valenciana està implicada en la gestió de la tortuga mediterrània, des de la dècada dels anys noranta del segle passat. Va ser aleshores quan es van començar a introduir exemplars al Paratge Natural del Desert de les Palmes cap a la comarca de la Plana Alta, i a avaluar-ne el procés d’aclimatació. Aquesta primera acció va tenir resultats satisfactoris i va donar lloc a la construcció del Centre de Gestió de la Tortuga, 56


dins el parc natural. El Mas de les Tortugues, ubicat en el parc, es va inaugurar el setembre de 2004 i té com a objectiu dur a terme el projecte de recuperació de la tortuga mediterrània al País Valencià. Per assolir-ho cria tortugues en captivitat, que reintrodueix en zones com la serra d’Irta, a la comarca del Baix Maestrat. A Catalunya, la coordinació de la cria en captivitat la fa el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Agricultura). Des de fa més de 15 anys el CRARC, a instàncies de la Generalitat, orienta i supervisa l’activitat de les instal·lacions col·laboradores en la cria de la tortuga mediterrània. Actualment són més de 40 col·laboradors en la cria de tortugues, 10 dels quals han adquirit, fins i tot, incubadores específiques per a rèptils, amb la intenció d’assajar la incubació artificial, per assegurar el naixement d’exemplars femelles mitjançant el control de la temperatura d’incubació, com s’ha explicat en el punt 2.1 d’aquest TR. Aquesta quarantena de persones i entitats que col·laboren en el programa de cria de tortugues en instal·lacions pròpies es constitueixen com a nuclis zoològics. Els candidats han d’adreçar la sol·licitud a la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Agricultura), que, al seu torn, la deriva al CRARC, que és qui porta la coordinació efectiva del programa i que haurà d’emetre informe positiu per a l’autorització per a un període de tres anys (renovable). Condicions de funcionament, característiques tècniques i aspectes administratius d’obligat compliment, dels espais que optin a ser instal·lació col·laboradora de la Generalitat de Catalunya (GC) (mitjançant el Departament d’Agricultura) per a la cria de la tortuga mediterrània Testudo hermanni hermanni. A. Característiques tècniques 1. Que la instal·lació sigui exterior i estigui dins de l'àrea potencial definida per a l’espècie. L’àrea ombrejada de gris estaria considerada potencialment favorable per a l’espècie segons els paràmetres d’avaluació utilitzats: altitud, temperatura mínima d’agost i pluviositat anual (Llorente et al. 1995) Figura 15. Hàbitat de la THH a Catalunya

57


2. Que tingui un microclima adequat, de manera que la insolació que rebi sigui favorable per a l'eclosió de les postes i per a la formació d'embrions dels dos sexes. L’orientació de la instal·lació preferentment a sud o sud-oest. 3. La instal·lació s’ha d’estructurar en tres espais independents que, entre tots, sumin 28 m2 com a mínim. 3.1 Organització d’una instal·lació tipus. a) 20 m2 es dediquen a acollir els exemplars reproductors estoc de cria, que consta de 3 individus adults (1 mascle i 2 femelles). b) 6 m2 corresponen a la zona destinada a acollir nounats (nurserie) o juvenils de temporades anteriors. c) 2 m2 es dediquen a l’aïllament d’exemplars que presentin algun tipus de patologia o algun altre problema fisiològic. 3.2 Estructura de la instal·lació a) Els tres espais han d’estar dividits en compartiments mitjançant tanques sòlides de 50 cm d’alçada que no permetin el contacte entre els exemplars. Per exemple, poden ser utilitzats els materials de construcció convencionals, panells de fusta o materials sintètics. Queden completament descartats tots els tipus de filats. b) El recinte dedicat a allotjar els nounats i juvenils ha de disposar d’una coberta de protecció contra depredadors de malla o filat en tota la seva superfície (els 6 m2). c) El recinte per a nounats i juvenils (anomenat nurserie) ha d’estar preparat físicament per ser dividit en dos o tres espais independents mitjançant panells movibles. La disposició d’aquests ha de permetre allotjar exemplars de fins a quatre anys de vida. d) El recinte d’aïllament també ha d’estar preparat físicament, per ser dividit en dos espais independents, mitjançant un panell movible. e) Els tres compartiments han de disposar de desguassos amb capacitat per drenar puntes de precipitació superiors a 50 l/m2, degudament habilitats per impedir la fuga dels exemplars.

58


f) Cada un dels compartiments ha de disposar de punts d’aigua de fàcil accés per les tortugues. g) El terra de l’espai dedicat a mantenir els exemplars reproductors ha de disposar d’una profunditat mínima excavable de 40 cm de substrat. h) Un 40 % de la superfície ha de tenir vegetació herbàcia d’espècies autòctones. Es valora especialment la presència de les espècies següents: pixallits (Taraxacum officinale), lletsó (Sonchus sp.), corretjola (Convolvulus arvensis), plantatge (Plantago lanceolata) i trèbol (Trifolium sp.). i) Un mínim del 40 % de la superfície ha d’estar desproveïda de vegetació arbustiva perquè pugui ser zona de posta. j) Els tres espais han de disposar de refugis o amagatalls perquè les tortugues els puguin usar per hibernar i per termoregular-se. k) La instal·lació ha de tenir prou mesures de seguretat per prevenir el robatori dels exemplars. l) El recinte ha de disposar dels equipaments necessaris per impedir l’accés d’animals de companyia o de granja. 3.3 Altres consideracions a tenir presents en la realització de les instal·lacions. a) La instal·lació destinada a la cria de Testudo hermanni hermanni no pot allotjar altres espècies de quelonis (ni aquàtics ni terrestres). b) En el cas de disposar de molta més superfície per a la cria, aquesta àrea s’ha de compartimentar segons l’estructura descrita. Observant les mides proposades per a cada un dels espais destinats a allotjar els grups reproductors, les cries els juvenils i les zones d’aïllament. c) Com a màxim, s’hi han d’allotjar 4 grups de cria (12 exemplars: 4 mascles i 8 femelles). Això representa disposar de 112 m2 (80 m2 compartimentats en unitats de 20 m2 per als grup de cria, 24m2 destinats a nurserie, també compartimentats, i 8 m2 a zona d’aïllament). B. Condicions de funcionament El responsable de la instal·lació col·laboradora ha de complir obligatòriament les condicions següents: 59


1. No alterar el marcatge estipulat per la Generalitat de Catalunya (GC) a les tortugues. 2. Disposar d’un sistema de classificació (informàtic o tradicional) per desar tots els informes rebuts i que han d’estar a disposició de la GC, o els tècnics del CRARC. Així mateix, el responsable de la instal·lació ha d’obrir un llibre de notes o arxiu informàtic per apuntar les mesures bàsiques (pes i llargada) dels exemplars reproductors, cries i subadults que restin en dipòsit. Les dades s’han d’agafar cada mes d’octubre i queden a disposició de consulta per part del tècnics de la GC o del CRARC. 3. Facilitar les tasques de control, revisió, marcatge i recollida de cries als agents rurals i tècnics de la GC o del CRARC. 4. Conservar fins al seu lliurement a la GC o al CRARC tots els cadàvers produïts (o les seves restes). 5. Comunicar al CRARC les baixes produïdes entre els exemplars de la instal·lació posteriorment a la data de l'informe anterior. 6. No traslladar fora de la instal·lació els exemplars sense autorització prèvia de la GC o del CRARC. 7. Tenir cura del manteniment i millora de la instal·lació, i comunicar qualsevol modificació que s’hagi fet per pròpia iniciativa del responsable de la instal·lació. 8. Tenir cura de la bona alimentació dels animals, així com del seu estat sanitari. En el cas que es detecti qualsevol malaltia, lesió o problema que afecti els exemplars, es comunicarà com més aviat millor al CRARC, com a centre de recuperació responsable de la instal·lació. 9. Totes les cries nascudes cada temporada, així com els exemplars d’altres temporades, han de ser mantingudes en els tancats de manteniment (nurserie), durant el període de temps que es consideri oportú per part dels tècnics de la GC o el CRARC. 10.Identificar individualment amb taques de colors a la caparassa els exemplars nascuts cada temporada, per fer-ne el seguiment biomètric mentre romanguin a la instal·lació. C. Aspectes administratius, informatius i de coordinació 1. Per ser donada d’alta com a instal·lació col·laboradora de la GC, és d’obligat compliment i condició imprescindible estar donat d’alta com a Nucli Zoològic.

60


2. La GC aportarà i reposarà a les instal·lacions col·laboradores, sempre que sigui possible, i a través del CRARC, els exemplars que hagin estat baixes i que siguin necessaris per a la regeneració de l’estoc reproductor o per optimitzar els resultats de la instal·lació. 3. La GC informa anualment els responsables de les instal·lacions col·laboradores dels resultats dels projectes de conservació portats a terme a Catalunya a partir dels exemplars produïts a les instal·lacions col·laboradores. 4. El CRARC, com a responsable delegat per la GC per al control de les instal·lacions col·laboradores, assessora els titulars particulars de les instal·lacions sobre qualsevol problema que sorgeixi relatiu al manteniment i cria en captivitat de la tortuga mediterrània. També té cura dels tractaments sanitaris que calgui aplicar. Foto 16. Exemplar de THH víctima d’un incendi i que el CRARC destina a la reproducció (MG)

61


62


3. Experimentació. Mesurament i registre de dades En la societat actual, les dades són molt necessàries per a totes les activitats relacionades amb el coneixement i l’economia, fins i tot per desenvolupar tot tipus d'idees de valor i aplicacions. L'estudi que ens ocupa n'és un bon exemple. No podem confiar a la memòria o a la mera descripció genèrica l'observació del que els succeeix a les tortugues objecte d'aquest estudi. Seria una pràctica impossible. Necessitem valer-nos de llibreta, ordinador i aplicacions informàtiques per recollir les dades, creuar-les, comparar-les, tractar-les i aconseguir que ens ajudin a interpretar els fenòmens observats i poder validar, rectificar o esmenar, així, la hipòtesi formulada inicialment. Per dotar de caràcter empíric els treballs de recerca, cal incorporar-hi praxi basada en l’evidència científica, amb l’objectiu de seleccionar els millors arguments científics per a la resolució dels objectius i reptes que es plantegen. Així mateix, hi ha autors que, amb un enfocament més tradicional, diferencien entre fonts d’informació primàries i secundàries, i en aquest segon esglaó hi solen ubicar les fonts provinents d’entorns digitals. Nosaltres, en canvi, que ja ens hem valgut en bona part de les tecnologies de la informació i comunicació per tota la part operativa del TR, hem considerat recursos primaris els provinents d’Internet i altres entorns relacionals digitals, al mateix nivell que les altres fonts considerades tradicionalment primàries. Internet és una font imprescindible per als treballs de recerca, no solament perquè permet accedir asíncronament a tot tipus de fonts des de qualsevol lloc geogràfic amb accés a la Xarxa, sinó també perquè ofereix la possibilitat de contactar amb els autors, especialistes i comunitats d’interès en qualsevol matèria. A més, Internet ens proveeix d’eines de gestió digitals (de càlcul, emmagatzematge, transmissió de dades...) que han fet més eficaces les feines d’experimentació del treball. Aquesta és la raó per la qual aquest TR atorga tanta importància a Internet, les xarxes socials, els blogs, Viquipèdia i altres recursos tecnològics, com els formularis en línia Google Drive. Procediment de mesura i registre Per introduir periòdicament les dades del treball, s’han emprat els formularis de Google Drive. El procediment que s’ha seguit és emplenar els camps des del lloc de mesurament mateix, gràcies a l’aplicació existent d’aquesta solució tecnològica per a dispositius mòbils.

63


Figura 16. Captures de pantalla dels formularis de Google Drive emprats en la recollida de dades

64


Per a un procediment correcte de registre, hem mesurat i pres mides de les tortugues regularment en les dates anteriors a l’última hibernació (2013-2014) i en les setmanes immediatament posteriors. En el cas de les mides, cal mesurar la longitud de la caparassa des de la placa nucal fins a la supracaudal (sobre la cua). Quan el plastró sobresortia per davant de la caparassa, hem anotat la llargada des de la placa supracaudal de la caparassa fins a la placa de la gola del plastró. En tots els casos, ho hem hagut de fer amb precisió. Figura 17. Nom de les plaques de la closca

En el procés de mesurament, cal tenir en compte que, quan neix, la tortuga té el plastró plegat, per la qual cosa la seva llargada és petita comparada amb l'amplada. Els exemplars joves són rabassuts i, de mica en mica, es van estilitzant com els adults. Foto 17. Mesura i registre d’una THH amb pocs dies de vida (MG)

65


A més de les dades de pes i mides, també s’hauria pogut prendre nota d'altres factors com:  data de naixement  sexe  desparasitació  malalties  tractament

Tanmateix, com que no han estat objecte específic del TR, aquí no les hem considerades. Població estudiada Tres grups de tortugues:  Tortugues petites. Nascudes el setembre de 2013. Han fet una hibernació.  Tortugues mitjanes. Nascudes el setembre de 2012. Han fet dues hibernacions.  Tortugues adultes. Amb més de 4 anys (Telèmac) i de 15 anys (Penèlope i Ulisses). Amb

múltiples hibernacions. Gràfics amb les dades recollides en el procediment de mesura i registre Aquests són els gràfics resultants de les dades recollides en la part pràctica d’aquest TR i que es poden consultar a http://bit.ly/THHforms. Com hem dit, el recurs usat per anotar les dades que es recollien in situ ha estat el formulari de Google Drive, que envia les dades al full de càlcul que hi ha al repositori gratuït del mateix nom. Google Aquest full de càlcul que va actualitzant de manera dinàmica la informació que va rebent. Del full de càlcul en fem les corresponents visualitzacions en forma de gràfics. Tot plegat, en un procés de recollida sistemàtica de dades, ha resultat ser de molta utilitat. En aquest procés de recollida de dades, la temperatura mitjana exterior de les instal·lacions (jardí) abans de la hibernació (del 16 d’octubre al 9 de novembre de 2013) va ser de 20,6 ºC. I la de la posthibernació (del 15 de març a l’11 de maig de 2014) va ser de 20,1 ºC. Les tortugues mitjanes i petites, durant aquests períodes, es posaven a cobert al vespre en un espai interior habilitat. Per tant, la temperatura interior era una mica superior a l’exterior. Aquesta informació sobre la temperatura a les instal·lacions de cria ens seran útils a l’hora de correlacionar l’evolució del pes de les tortugues amb altres variables i, al mateix temps, constitueix un plus d’informació per a persones que vulguin comparar els continguts dels seus gràfics amb els que exposem aquí. 66


Figura 18. Gràfics de Google Drive (15) per a les 3 THH grans, 5 mitjanes i 5 petites de la fase d’experimentació

Tortugues grans (adultes)

67


Tortugues mitjanes

68


69


70


Tortugues petites

71


72


Observacions a partir de les dades obtingudes en el procediment de mesura i registre Un cop recollides les dades de camp, les creuem i contrastem amb les d’altres estudis previs i amb el coneixement dels experts més reputats referenciats en la llista de fonts utilitzades. També amb les opinions d’experts i organitzacions entrevistades. De tot plegat, en podem inferir les observacions següents. 1. Per l’evolució de les dades del pes, sabem que els exemplars de tortuga mediterrània

estudiats no presenten simptomatologia de cap malaltia i es poden considerar sans. Quan viuen en comunitat, és difícil deduir-ho només per l'observació directa. 2. En les condicions òptimes de temperatura, alimentació i higiene que hem descrit al llarg del

treball, la comparació entre el pes i la llargada dels exemplars ha de ser proporcional al llarg de totes les fases (abans hibernació, hibernació, posthibernació i estiu). És a dir, la tortuga creix mantenint la mateixa forma i densitat. 3. Les dades recollides mostren una pèrdua de pes durant la hibernació relacionada

directament amb l’edat dels exemplars i que oscil·la al voltant de les magnituds següents.  Tortugues que hibernen per primer cop (petites): entre 4 i 8 grams  Tortugues que hibernen per segon cop (mitjanes): entre 5 i 12 grams  Tortugues adultes (més de 4 anys): entre 20 i 40 grams 73


4. Per observar la relació proporcional entre pes i llargada de la tortuga, podem aplicar la ràtio

de Jackson (www.tortoisetrust.org/articles/jackson.html) que calcula el pes estimat de les tortugues a analitzar i si tenen problemes de pes (per falta o per excés). Aquesta ràtio correlaciona el pes en grams amb el cub de la llargada (longitud) en centímetres dels exemplars que assoleixen la maduresa sexual. Per exemple, en el darrer mesurament de l’exemplar adult Telèmac (8 d’abril de 2014), el càlcul seria 379 g / 12³ cm = 379/1.728 = 0,22. Per fer el càlcul de manera més automàtica, fem l’operació mitjançant una calculadora disponible en el web http://bit.ly/jacksoncalculator. La ràtio Jackson és un índex que es pot aplicar bé en les Testudo hermanni i les Testudo graeca, i que permet ser interpretat de la manera següent:  0,16 Molt baix. La tortuga està molt baixa de pes, necessita guanyar-ne, cal visitar el

veterinari. Prohibida la hibernació. Parar atenció als paràsits, l’alimentació, l’hàbitat i el clima. Seguir dieta amb aliments rics en hidrats de carboni, sucres (fruites).  0,17 Baix. Baixa de pes; no ha d’hibernar.  0,19 Normal. Pes adequat.  0,21 Òptim. Pes òptim.  0,23 Sobrepès. Pes excessiu; cal vigilar la retenció d'ous o líquids. El pes excessiu a la

llarga genera problemes de salut. Si la ràtio de Jackon indica sobrepès, hem d'evitar tots els àpats rics en sucres i hidrats de carboni (fruites, pinsos) i oferir-los una dieta rica en fibra (dent de lleó, endívia escarola, canonges...). Aplicant la ràtio de Jackson, els resultats amb les dades del TR són les que segueixen.  Abans de la hibernació. Les tortugues petites mostren unes ràtios que s’aparten

completament del model de Jackson. Això mostra els punts febles d’aquest model, ja que Jackson el va establir tant per a Testudo graeca com per a les Testudo hermanni. En el model de càlcul no va distingir el clima on feia l’experimentació (britànic) del d’origen de les tortugues, ni tampoc entre els diferents grups d’edat. Segurament per això les ràtios de les tortugues petites abans d’hibernar són pròpies de tortugues molt grasses, cosa que no quadra amb la realitat (0,42 tortuga blava, 0,42 groga, 0,36 lila, 0,34 verda, 0,36 vermella). En canvi, sí que sembla funcionar per a les tortugues mitjanes i, encara més, per a les adultes. Les ràtios Jackson per a les tortugues mitjanes just abans de la hibernació són: 0,219 tortuga blava, 0,26 groga, 0,28 lila, 0,25 verda, 0,219 vermella. I les ràtios Jackson per a les tortugues adultes són: 0,218 tortuga femella Penèlope, 0,25 mascle Telèmac, 0,219 mascle Ulisses.  Immediatament després de la hibernació, les tortugues mitjanes i les adultes tenen una

ràtio pels volts de 0,17-0,19 (mitjanes) i de fins a 0,19 (adultes). 74


 Tortugues petites (1 hibernació). Amb uns valors que oscil·len entre el 0,21 (de després

de la hibernació) fins a 0,25 (el maig de 2014). Malgrat que els índexs no presenten una gran desviació, observant aquests resultats, podríem afirmar que aquesta ràtio no és tan aplicable en el cas de les tortugues amb un any de vida. En canvi, amb les tortugues mitjanes i adultes la ràtio Jackson aplica millor.  Tortugues mitjanes (2 hibernacions). Amb uns valors entre 0,17 (després hibernació) i

0,22 (maig de 2014).  Tortugues adultes (més de 4 anys). Presenten unes ràtios entre 0,20 (després

hibernació) i 0,22 (fins juny de 2014). En algun cas puntual (l’exemplar mascle més adult, l’Ulisses), fins al 0,23 el dia 1 de juny de 2014. En conseqüència sembla que cal retirar-li el pinso (2 dies a la setmana) de la seva alimentació i establir una dieta exclusiva rica en fibra (dent de lleó, escarola, canonges...) com en la resta de dies de la setmana. 5. Hi ha altres autors que consideren que la ràtio de Jackson és un xic obsoleta (i que no és

d’aplicació a tortugues petites, per exemple) i prefereixen substituir-la –o complementar-la– amb la d’Adrian Hailey (Hailey, A. 2000). Aquest índex el podem aplicar mitjançant la calculadora http://bit.ly/adrianhaileycalculator. A tall d’exemple, entrem les mateixes dades de l’exemplar mascle adult, Ulisses, del dia 1 de juny (135 mm i 562 g). Ens dóna el resultat següent:  Observed mass of your 135 mm male T. hermanni (M) = 562 g  Predicted mass (M') = 501 g. Observed is 112 % of predicted mass  Condition index log (M/M') = 0,05  Compare the condition index with the graph for wild tortoises  This value of condition index is in the centre of the graph. The observed mass of your

tortoise is as expected. Malgrat que el que ens indica la calculadora és que la massa introduïda és del 112 % de la predita (o sigui que apunta que cal començar una dieta), el logaritme de l’índex de Hailey (M/M') és de 0,24. Aleshores cal comparar aquest índex amb el que mostra el gràfic següent relatiu a les tortugues feréstegues, les que viuen en llibertat. Podem comprovar que 0,24 és dins els límits de la campana del gràfic; per tant, no podem considerar-la una situació alarmant de sobrepès. Figura 19. Gràfic d’Adrian Hailey per a les tortugues salvatges

75


6. Centrant-nos en la hibernació, la tortuga deixa de menjar tres o quatre setmanes abans per

preparar-se per a aquest període d’inactivitat. D'aquesta manera buida els intestins i experimenta una ràpida disminució de pes. Durant la hibernació té tendència a perdre pes, a un ritme lent i imperceptible. En acabat de la hibernació, al llarg de les tres setmanes posteriors, guanya pes a mesura que omple un altre cop els intestins. En aquest període, el pes d'orins i femtes que excreta encara és bastant elevat. I durant tot l'estiu experimenta un lent i constant increment de pes. 7. La pèrdua de pes durant la hibernació no és gradual a causa de la higroscòpia, que és una

de les característiques més importants que presenta la pell de les tortugues, com en el cas dels amfibis. Aquesta condició permet a la tortuga mediterrània recuperacions puntuals de pes en els dies de pluja o d’una humitat elevada durant la hibernació perquè absorbeix aigua en forma d’humitat a través de la pell o d’altres parts de l’animal. 8. En la posthibernació, podem comprovar també com incideix la temperatura ambiental en

l’estat de les tortugues. Per exemple, si observem l’evolució de les dades meteorològiques a Sabadell www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/april-weather/307301, veiem que el diumenge 6 d’abril de 2014 hi ha una baixada sobtada de temperatura d'uns 7 ºC (d'una temperatura mitjana de 20 ºC baixa a 13 ºC) en un sol dia. Això acaba afectant el pes de les tortugues perquè no prenen el sol, es queden mig adormides i no mengen. Sobretot afecta les tortugues mitjanes, que aquella setmana no augmenten de pes de manera proporcional i fins i tot en el cas de la vermella mitjana hi ha una disminució d'uns quants grams: de 45 grams passa a 43 grams i la setmana següent incrementa el pes fins als 48 grams. Aquesta dada, que podria semblar en un primer moment atribuïble a algun altre factor (una micció, per exemple), a nosaltres ens ha semblat que estava clarament provocada per la baixada de temperatura meteorològica esdevinguda. 9. Com que les tortugues, com la resta d’amfibis i rèptils, són poiquiloterms, la seva

temperatura corporal varia amb la temperatura ambient. Necessiten captar l’energia del sol constantment. També per alimentar-se (les tortugues mengen després d’unes hores prèvies d’insolació). Si ens tornem a fixar en l’evolució de les dades del pes de les tortugues i les correlacionem amb les dades meteorològiques del mateix període a Sabadell, observem tres períodes:  22.03.2014-06.04.2014. El web www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/march-

weather/307301?monyr=3/1/2014 mostra una baixada de la temperatura mínima a 7-8 ºC i a 17 º C la temperatura mitjana.

76


 20.04.2014-27.04.2014. El web www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/april-

weather/307301?monyr=4/1/2014 evidencia que la temperatura baixa uns 3 ºC de cop i hi ha pluges.  25.05.2014-08.06.2014. Al web www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/may-

weather/307301?monyr=5/1/2014 tornem a constatar baixada de temperatura i un període de pluges que acaba afectant lògicament la vida normal de les tortugues i la consegüent ingesta d’aliments. 10. En data 10 de juny de 2014, el pes de la tortuga de la femella adulta (Penèlope) disminueix

dels 729 grams (del darrer mesurament el 8 de juny) a 663 grams. És a dir, hi ha una pèrdua de 66 grams. Aquest canvi brusc indica que la tortuga ha fet una posta, el mateix dia 10, de set ous, cinc dins un clot i dos a fora. Així mateix, al llarg de la realització de la part pràctica d’aquest treball, hem observat determinats comportaments de la tortuga mediterrània que mereixen ser descrits en el TR: 1. La tortuga utilitza els materials conductors i absorbidors de calor per incrementar la seva

temperatura corporal, igual com fan altres rèptils (cocodrils, llangardaixos, etc.). En la pràctica del treball, observem que prenen el sol tocant la superfície de maons de l’edificació del costat del terrari. Foto 18. THH prenent el sol arrepenjades sobre paret de totxos (MG)

77


2. Al llarg del període en què ha tingut lloc el treball, hem habilitat l’espai amb plantes com la

dent de lleó i algun arbust com el llentiscle, que van ser devastats per les tortugues. Gràcies a la visita del CRARC, vam aprendre que, si plantàvem plantes aromàtiques, això no passaria. Aleshores, hi vam plantar farigola (Rosmarinus officinalis) i romaní (Thymus vulgaris).i els pronòstics es van complir. L’explicació és que aquestes plantes tenen compostos aromàtics amb una funció repel·lent, per evitar la depredació. 3. Durant el període més immediat de la posthibernació, les tortugues petites i mitjanes van

cercar calor durant la nit colgant-se una mica en la terra dels parterres, ja que a sota mateix hi havia un paviment de rajoles que havia absorbit escalfor durant el dia. En canvi, en els períodes amb major insolació, les tortugues s’enterraven per notar la frescor de la terra no exposada al sol.

78


4. Entrevistes a experts L’objectiu d’aquest punt és saber més de les tortugues i contrastar alguns dels continguts tractats en el TR amb persones expertes i organismes encarregats de la protecció i recuperació de les tortugues terrestres a Catalunya: A.

Albert Martínez, del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils a Catalunya (CRARC).

B.

Aïda Tarragó de la Generalitat de Catalunya (Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural).

C.

Alfons B. Criador de tortugues a Sabadell.

A. Albert Martínez (CRARC) L’entrevista té lloc el dilluns 14 d’abril de 2014 a la seu del CRARC, a Masquefa. L’entrevista, les pràctiques i la revisió de la part del TR elaborada va durar unes dues hores. També hi va haver visita a totes les instal·lacions. Fet i fet, l’estada al Centre es va allargar de les 16 hores fins a les 19 hores. 1.

Presentació i explicació del TR. Durant la visita Martí Graells m’explica els objectius del treball, quina hipòtesi plantejaria i amb quina metodologia pràctica treballaria. Mostro al Martí la satisfacció per l’enfocament del TR, li proposo que abasti l’àmbit dels Països Catalans i li manifesto l’interès del CRARC per disposar de la versió final acabada del treball.

2.

¿Es disposen de dades estadístiques més actuals? ¿Són un total de 12.000 exemplars a tot Catalunya? Les del web del Departament d’Agricultura de la Generalitat són del 2007 i s’hi anuncia que el 2010 s’havia de fer un cens més exacte i que inclogués les zones de distribució de l’espècie més disperses. Hi ha contradicció entre els diferents documents consultats... Són dades aproximatives ja que es fa molt difícil fer un cens de tortugues a partir dels mitjans habituals, basats en l’observació humana (guardes forestals, etc.). Actualment, en algun indret com la serra de l’Albera, s’està intentant fer el cens amb gossos ensinistrats expressament per identificar tortugues Testudo hermanni hermanni.

3.

¿Quina és la ràtio de supervivència respecte els exemplars de tortuga alliberats en aquests indrets?

79


La ràtio de supervivència entre les tortugues reintroduïdes a Catalunya és d’un 80 % aproximadament; és a dir, de cada 100 exemplars alliberats, n’acaben sobrevivint 80. 4.

¿Quins són els factors d’amenaça més importants (alteració de l’hàbitat, incendis, atropellaments, depredació)? ¿Per quin ordre? Són, per aquest ordre: els incendis, la depredació de les postes i d’exemplars adults o juvenils (quan la causa no és un incendi), la destrucció i alteració de l’hàbitat i, finalment en quart lloc, els atropellaments.

5.

Passo a formular-li algunes preguntes més concretes i pràctiques.  Per exemple, ¿buiden el budell, les tortugues, abans de la hibernació? Segons els nostres càlculs, el pes hauria de disminuir i no va ser així. La pèrdua de pes durant la hibernació no és gradual per raó de la higroscòpia, que és una de les característiques més importants que presenta la pell de les tortugues, com en el cas dels amfibis. Aquesta condició permet a la tortuga mediterrània recuperacions puntuals de pes en els dies de pluja o d’una humitat elevada durant la hibernació perquè absorbeix aigua en forma d’humitat a través de la pell o d’altres parts de l’animal  Com desparasitar les tortugues en captivitat. Desparasitem un exemplar acabat de portar al CRARC de 350 grams. Ho fem injectant-li 0,15 mil·ligrams de levamisol. La proporció d’aquest antihelmíntic és d’uns 10-50 mil·ligrams per cada quilogram de pes.  ¿Quines plantes es poden plantar al terrari de les tortugues? D’una banda, les plantes que constitueixen l’aliment fonamental de les tortugues en el seu hàbitat natural: pixallits (Taraxacum officinale), dent de lleó (o lletsó o xicoia, Sonchus sp.), plantatge (Plantago lanceolata). De l’altra, també algun tipus d’arbust, com l’arboç (Arbutus unedo), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea varietat silvestris). Les plantes habitualment seran devastades per la tortuga, excepte les que siguin aromàtiques, com la farigola (Rosmarinus officinalis) i el romaní (Thymus vulgaris).

6.

Finalment, Albert, m’agradaria comentar-te si podràs fer una revisió conjunta del treball. Sí, estaré encantat de fer-ho. Ho hem fet en altres treballs de recerca, els més coneguts segurament són els de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat (criador autoritzat per 80


la Generalitat de Catalunya – CRARC) http://bit.ly/escolamestral. El teu treball és molt complet perquè, a més de l’útil part experimental, en un estil clar i directe, es tracten en un sol volum els aspectes actuals més rellevants que cal conèixer de les Testudo hermanni hermanni. Al mateix temps, del treball, se’n deriven interessants iniciatives que ajudaran a la difusió i coneixement d’aquest animal autòcton en perill d’extinció (entrada a la Viquipèdia, ús efectiu de recursos tecnològics com els canals de fotografies i vídeo, el blog i els formularis de GDrive per a la recollida de dades). I això per al CRARC és molt positiu. 7.

Visita comentada al CRARC. Faig una visita guiada de les instal·lacions. Em centro a detallar-li les diferents espècies de tortugues que hi ha al CRARC. Així mateix li ensenyo els exemplars que el Centre està criant per a la reintroducció de tortugues als parcs del Garraf i del Montsant. La visita acaba en una sessió pràctica de marcatge i desparasitació per part de Martí Graells d’una tortuga acabada d’arribar al CRARC. Li descarrego sis articles científics de la nostra base de dades perquè pugui treballar alguns aspectes tractats a la visita: índex de Jackson, higroscòpia, coprofàgia, entre d’altres.

Foto 19. Visita al CRARC. Masquefa, 14 d’abril de 2014 (MG)

81


Foto 20. Entrevista a Albert MartĂ­nez al CRARC (MG)

Foto 21. Mostrari de closques de tortuga al CRARC (MG)

82


B. Aïda Tarragó (Generalitat de Catalunya) L’entrevista es formula per correu electrònic el mes d’abril de 2014. 1.

El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC 5113, de 17 d’abril) inclou les Testudo hermanni hermanni com a espècie protegida en perill d’extinció al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya amb 84 espècies en perill d'extinció i 175 vulnerables ¿Està aprovat ja aquest catàleg? ¿On el podem trobar? El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya no està aprovat. Va sortir a informació pública l’any 2010, però des d’aleshores està aturat. Ara per ara, està a l’Assessoria Jurídica del Departament. S’hi han fet tants canvis que segurament caldrà tornar-lo a treure a informació pública. S’afegeixen com a annex en el punt 8 del TR dos fulls de la proposta de decret per aprovar el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (full primer i full on surt la referència de la tortuga mediterrània) que va sortir a informació pública al seu moment el 2010. El mateix punt 8 conté els mateixos fulls per al Real decret 139/2011, de 4 de febrer, d’aprovació del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. També poso a la teva disposició el catàleg estatal d’espècies amenaçades, on les poblacions peninsulars de tortuga mediterrània hi surten com a espècie en perill d’extinció (les de Mallorca i Menorca, només en règim de protecció especial)

2.

Per tant, ¿quin és el pla de protecció de recuperació i conservació de les tortugues Testudo hermanni hermanni que es preveia el 2010 segons la web del Departament d’Agricultura? O en quina fase es troba: elaboració, tramitació i aprovació. ¿Quines són les pautes que estableix el pla per reduir les amenaces que les afecten? El pla de recuperació de la tortuga mediterrània està en fase d’elaboració i és un dels primers plans que haurien de sortir. Tot i que no hi ha aprovat un decret que li doni validesa legal, moltes d’aquestes actuacions ja es tenen en compte a data d’avui. Les principals accions que es preveuen en aquest cas són les encaminades a protegir la seva àrea de distribució. Els expedients subjectes a avaluació d’impacte ambiental, per exemple, han d’establir mesures compensatòries o correctores; s’han d’evitar modificacions negatives de l’hàbitat o el seu entorn quan es facin modificacions de carreters, camins, etc.; s’han d’establir una sèrie de condicionants a l’hora de fer gestió forestal en l’àrea de distribució; cal mantenir l’ús del sòl actual en alguns indrets per 83


protegir-ne l`hàbitat; els plans de prevenció d’incendis han de tenir mesures associades a la protecció de la tortuga (condicionants en estesades, aclarides, rompudes, etc.), entre d’altres. A més d’aquestes mesures, també es preveu incidir en la vigilància i control de l’espoli; es treballa molt en la venda per Internet d’aquests animals (es fan decomisos regularment). Així mateix es procura incidir en millores de l’hàbitat, la creació de refugis en cas d’incendis, la millora de la connectivitat entre poblacions, la creació de passos de fauna, la identificació de punts negres... 3.

¿Es disposen de dades estadístiques més actuals? ¿Són un total d’11.000 exemplars a tot Catalunya? Les del web del Departament d’Agricultura de la Generalitat són del 2007 i s’hi anuncia que el 2010 s’havia de fer un cens més exacte i que inclogués les zones de distribució de l’espècie més disperses. Hi ha contradicció entre els diferents documents consultats... És molt difícil conèixer amb exactitud la quantitat d’exemplars de tortuga mediterrània que hi ha actualment a Catalunya. La raó és que és molt complicat fer censos d’una espècie tan poc abundant. En general es parla de densitats i, fins i tot quan es fan aquests estudis, només es treballa en zones més favorables o on és més probable trobar-les. I això fa difícil extrapolar els resultats a tota l’àrea de distribució.

4.

¿Quins són els indrets on habita la tortuga mediterrània actualment a Catalunya? Paratge Natural de l’Albera, Pac Natural del Delta de l’Ebre, Parc Natural del Garraf, Marçà i Parc Natural de la Serra del Montsant. A Catalunya només hi ha una població autòctona a la serra de l’Albera. Els altres quatres nuclis són de població més reduïda i producte de successives reintroduccions:  Parc del Montsant  Parc del Garraf  Parc Natural del Delta de l’Ebre  Marçà

C. Alfons B (criador a Sabadell) L’entrevista té lloc el dissabte 31 de maig de 2014 en el jardí d’una casa de Sabadell. Un espai amb molts indrets aptes perquè les tortugues trobin les amagatalls i les rutes que recorreran lliurement durant anys. Tot i que no disposa de l’estatus de centre col·laborador per part de la Generalitat, l’Alfons cria tortugues i les porta al CRARC regularment. 84


1.

¿Des de quan té tortugues a casa seva? Des de fa més de 30 anys.

2.

¿Quantes tortugues té? Actualment tinc només una femella d’uns deu anys i dos mascles, un de deu anys també i un altre d’uns set. Aquest hivern em van robar una femella, la que tenia com a reproductora, de 30 anys d’edat. A més tinc 4 tortugues nascudes al 2012. Totes fins aquí Testudo hermanni hermanni. I tinc un altre exemplar Testudo hermanni boettgeri, amb una closca més trapezoïdal (més ample la part posterior que l’anterior) i una coloració més clara de la caparassa i el plastró.

3.

¿Cada quan les lliura al CRARC? Després de la tercera o quarta hibernació.

4.

¿Fa mesuraments periòdics dels exemplars? Sí, control del pes amb una certa regularitat.

5.

¿Quina pèrdua de pes experimenten al llarg de la hibernació? Les tortugues que hibernen per primer cop solen perdre entre 4 i 8 grams. Les que ho fan per segon cop, entre 5 i 12. I les adultes (més de 4 anys), entre 20 i 40 grams.

6.

¿Com evoluciona el pes de les tortugues abans i després de la hibernació? Hi ha un augment del pes destacable la primera setmana posthibernació i després ja és més proporcionat, d’una manera sostinguda. Així mateix, determinades condicions meteorològiques (per exemple, un dia més fred del compte o bé amb pluja) poden afectar aquest creixement constant i regular del pes.

7.

¿Quina dieta segueixen les tortugues? Segueixen una dieta a base principalment de dent de lleó (o lletsó o xicoia, Sonchus sp.), que conreo jo mateix: de llavors en faig planter a l’hivernacle i després la planto pel jardí. També col, enciam, escarola, fruites i fulles de parra i d’altres plantes. Tenen també un plat amb aigua per a quan la necessiten.

8.

¿Quines plantes té plantades al terrari/jardí de les tortugues?

85


Hi ha gram (Cynodon dactylon), plantes diverses (dent de lleó, Sonchus sp.), arbustos (boix, Buxus sempervirens; llentiscle, Pistacia lentiscus), palmeres (margalló, Chamaerops humilis) i arbres (alzina (Quercus ilex; roure, Quercus robur). 9.

¿Han tingut algun tipus de malaltia? Només una vegada que em van donar una tortuga amb un problema amb l’alimentació que havia seguit, massa rica en greixos i proteïnes. Va morir al cap d’uns mesos, sense que això tingués cap repercussió per a la resta d’animals.

10. ¿Fan posta natural? On? En una zona de terra del jardí, on toca sol i en alguns moments ombra. 11. ¿Disposa d’incubadora? No disposo d’incubadora, però sí d’un hivernacle. Quan ponen els ous, en les immediates hores, els trasllado sense moure’ls cap a un terrari dins l’hivernacle d’uns 4 metres quadrats, amb tota mena de recursos perquè puguin viure adequadament (desnivells, amagatalls, herbes...). L’hivernacle ofereix una temperatura propícia per al naixement de femelles. Foto 22. Entrevista a Alfons B a Sabadell (MG)

86


5. Mesures per a la protecció i conservació de les Testudo hermanni hermanni L’objectiu del treball de recerca (TR) era apropar el coneixement de la tortuga Testudo hermanni hermanni, pròpia de l’àmbit dels Països Catalans, a la societat catalana i, en particular, a les persones que, pel seu nivell de sensibilització, vulguin saber més detalls per a la cria i conservació d’aquests animals. La finalitat és recuperar-ne i normalitzar-ne la visió com a animal autòcton i feréstec de la nostra geografia. A més de la descripció rigorosa del corpus teòric esmentat, hem formulat una hipòtesi per comprovar d’una manera empírica com el creixement de les Testudo hermanni hermanni es desenvolupa adequadament si es parteix de les condicions correctes (en alimentació, temperatura i neteja) encara que les persones que ho facin no siguin criadors oficialment autoritzats per l’Administració (i aquesta és una realitat cada cop més estesa). Per al procés d’experimentació ens hem valgut de recursos tecnològics propis de l’entorn d’Internet. El conjunt del treball i el resultat d’aquesta doble dimensió del TR conflueixen en les mesures que proposa aquest punt final, en forma de decàleg. I poden resultar útils, en general, per a la bona convivència entre la ciutadania i les tortugues al nostre país i també, més particularment, a les persones que vulguin tenir un coneixement més profund sobre aquests quelonis. Tot plegat és la base de la presentació de diapositives que acompanyen aquest treball i també de l’article resum (i potser també d’un abstract o pòster), amb un format de divulgació més lleuger, que ha de servir de base per a la futura entrada específica de les Testudo hermanni hermanni a la Viquipèdia catalana. Decàleg per millorar la conservació de les tortugues mediterrànies en l’àmbit català El que hem après al llarg del desenvolupament d’aquest treball de recerca ha superat clarament l’expectativa inicial perquè hem constatat que ens trobem en un àmbit geogràfic on hi ha en marxa diverses mesures de protecció i conservació de la tortuga mediterrània. Que, malgrat l’aparent bon estat de la seva conservació (un cens total aproximat d’uns 12.000 individus a Catalunya i uns quants milers més a les Illes Balears i al País Valencià), podem afirmar que continua estant en perill d’extinció. És una paradoxa científica: per un cantó, la necessitat urgent de gestionar un animal salvatge en greu perill d’extinció perquè, alhora, n’estem destrossant proactivament l’hàbitat; per l’altre,

87


es tracta d’una espècie que disposa de grans quantitats d’individus captius que en poden garantir la supervivència. S’entra així, doncs, en la contradicció de molts dels programes de conservació de la biodiversitat del planeta: el nivell d’inconsciència –o millor dit de consciència– d’avançar cap un model de conservació d’animals fora del seu hàbitat natural. Perpetuant-ne, en el fons, el caràcter d’animals de companyia i en clar detriment del seu caire més feréstec i salvatge. En aquest treball, ens afegim a la solució que manifesten diversos experts (Soler, J.; Martínez, A. 2005), de fer participar activament la societat en la cria de les poblacions captives, com hem vist. Però, al nostre entendre, la mesura més efectiva seria reformular les lleis de protecció de la fauna a Catalunya, País Valencià i Illes Balears per autoritzar-ne la tinença, complint uns criteris molt estrictes, però sense haver d’esdevenir entitat oficial col·laboradora. Es tractaria d’un compromís cívic general envers aquest animal autòcton, segons el qual les persones que en crien a casa seva haurien de portar periòdicament els exemplars joves al CRARC. Però, també, el conjunt de ciutadans i professionals s’haurien de comprometre a actuar conscientment i amb responsabilitat des de tots els àmbits:  els càrrecs electes i directius públics, impulsant els plans de protecció de parts del territori i

protegint la tortuga de la intrusió urbanística.  els responsables de redactar i fer aprovar els plans de gestió tècnica per a la protecció de

la tortuga perquè no els demorin més i s’aprovin dins els terminis fixats.  els bombers, mossos i personal de protecció civil perquè actuïn amb més coneixement.  els tècnics que dissenyen vies i carreteres perquè no fragmentin el territori on viuen.  els veterinaris i biòlegs perquè siguin més competents amb aquests animals.

Per concretar-ho una mica més, tot seguit s’exposen algunes actuacions que poden afavorir la conservació de les tortugues mediterrànies (Testudo hermanni hermanni) al conjunt dels Països Catalans, extretes principalment de les conclusions de les Jornades Tècniques sobre la Conservació de les Tortugues de Terra a l’Estat espanyol (Mallorca 11.08.2010). 1.

Primerament, la sensibilització de la ciutadania en general per rehabilitar la imatge malmesa d’aquest queloni bo i retornant-li el qualificatiu d’animal autòcton i salvatge. I ferho des de la perspectiva de compromís cívic envers la tortuga mediterrània. En aquest punt, tenen un lloc molt destacat els mestres, que han d’educar des de l’escola sobre aquest prehistòric animal

88


2.

En segon lloc, la protecció d’espais naturals on les tortugues puguin viure en llibertat. Procurar la reducció i fragmentació a què sovint es veuen sotmesos aquests espais. S’estan valorant actualment altres espais que puguin acollir projectes de conservació de la tortuga mediterrània, com el massís de Cadiretes, el cap de Creus, el CorredorMontnegre i el Parc Natural de Montserrat. Aquests estudis són habitualment complexos perquè avaluen diferents aspectes (nivell d’humanització; orografia; continuïtat; usos forestals, agrícoles, ramaders, cinegètics, recreatius...). Aquí al TR proposem afegir-hi el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac http://bit.ly/stllorençmunt; la part de Serra de l’Obac, concretament la porció de territori triangular definida per les poblacions de Talamanca, Mura i Rocafort, perquè és un lloc poc transitat, poc freqüentat i que reuneix condicions geoclimàtiques òptimes per al correcte desenvolupament del cicle biològic de la tortuga mediterrània. També precisament per aquesta última característica s’hi podria incloure el massís de les Gavarres www.gavarres.cat.

3.

La regulació legal per protegir-les del tràfic i de l’espoli que tradicionalment han patit ha estat fonamental per a la conservació i l’evolució de diverses poblacions de tortugues als Països Catalans i, en general, a tota la Península Ibèrica. Com que és una espècie protegida, n’està prohibit el comerç i la tinença. Però, aquí, com exposàvem abans, caldria flexibilitzar la possibilitat de mantenir-ne i criar-ne en captivitat a partir d’exemplars provinents de criadors ja existents. Perquè, tal com proven els mesuraments del punt 3, es valida la hipòtesi plantejada inicialment, en el sentit que es poden criar exemplars de tortuga mediterrània si es compleixen bé les condicions d’alimentació, temperatura i higiene. Per tant, caldria flexibilitzar el reconeixement de criadors col·laboradors. Però aquesta cria s’hauria de fer amb exemplars no provinents d’espoli, ja que, segons un estudi de dinàmica poblacional de les tortugues, el simple robatori de tres femelles adultes pot posar en perill una població de més de 100 exemplars. Si, com hem vist en canvi en la part pràctica d’aquest treball, es crien Testudo hermanni hermanni en captivitat en les condicions adequades d’alimentació, temperatura i neteja, els resultats poden ser molt bons.

4.

L’elaboració per part de l’Administració d’un catàleg d’espècies en perill d’extinció (el qual, malgrat que va ser sotmès a informació pública l’any 2010, encara no ha estat aprovat, com es confirma en el punt 4 d’entrevistes als experts) i de plans de gestió específics per a la conservació de les tortugues mediterrànies. És un projecte pendent en cada una de les administracions de Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

5.

La priorització de la conservació de les poblacions naturals de Testudo hermanni hermanni i de les que es consideren poblacions històriques. 89


6.

L’elaboració, tramitació i aprovació del pla de protecció de recuperació i conservació d’aquells llocs d’interès comunitari en què les tortugues Testudo hermanni hermanni siguin objecte de conservació, tal com ja es preveia el 2010 segons el web de la Generalitat de Catalunya http://bit.ly/THHwebgencat. Però aquest pla a hores d’ara és inexistent. A Mallorca, l’Associació per a l’Estudi de la Natura, amb l’assessorament científic del Centre d’Estudi i Conservació Herpetològic de les Illes Balears, tenia previst dur a terme el programa Testudo 2005-2015, amb finançament privat, per obtenir un mapa actualitzat de distribució i altres factors d’estudi de les Testudo hermanni hermanni. Cal redactar i aprovar aquests plans com més aviat millor; no s’haurien de retardar més.

7.

Les translocacions són un instrument eficaç sempre que estiguin ben planificades, executades i se segueixin a mig termini (període mínim de 10 anys i amb exemplars marcats). Aquesta mesura cal evitar-la en poblacions naturals de tortugues de terra, com en el cas de la de l’Albera, pel seu caràcter natural i relíctic. En canvi, en poblacions introduïdes, com el cas de la serra d’Irta (Baix Maestrat) al País Valencià o en d’altres amb diferències genètiques menors detectades al si de poblacions introduïdes com en el cas de Menorca, les administracions responsables poden prendre, sense cap mena de problema, un rol més actiu en la gestió i translocació dels exemplars disponibles.

8.

Les tortugues requisades per comerç, tràfic i importació il·legal. A més de mesures informatives i de control contra la importació, les actuacions que s’hi facin haurien de ser compatibles amb la gestió adequada dels decomissos de tota mena de tortugues. Aquí es requereix també el suport del Govern central (a través del ministeri corresponent).

9.

La participació pública, la col·laboració d’ONG i d’herpetòlegs aficionats en els programes de conservació, com hem vist en el cas de criadors col·laboradors amb la Generalitat i amb el CRARC. Aquesta és una mesura clau que s’hauria de complementar adequadament amb la primera que hem citat.

10. Finalment, al nostre entendre, caldria controlar el nombre d’exemplars d’altres espècies d’animals que actualment són depredadors de les tortugues, com ara els porcs senglars i les guineus. Totes les altres propostes específiques i imaginatives que permetin la supervivència d’aquests espècimens han de ser benvingudes. Al nostre criteri, no s’haurien de menystenir les propostes que puguin sorgir de grups de ciutadans implicats en el tema o d’altres focus grup que es poguessin organitzar expressament perquè ajuden també a crear l’ambient sociopolític propici. Ben al contrari, hem dit que una de les principals vies hauria de ser el compromís cívic 90


per salvaguardar i protegir l’única tortuga de terra autòctona de les nostres contrades, la Testudo hermanni hermanni, com a part del patrimoni natural dels Països Catalans. Foto 23. Tortugues THH de segon any (dues hibernacions) que s’han estudiat en aquest TR (MG)

91


92


6. Conclusions El punt 1 exposava quins eren els objectius, la metodologia i la hipòtesi del TR. Ara, per cloure el treball, comentem el nivell de compliment d’objectius i hipòtesi i també els fets més destacats que han tingut lloc. Objectius i hipòtesi Objectiu 1 Pel primer objectiu, ens proposàvem apropar el coneixement de la tortuga i ajudar a reflexionar sobre els avantatges i inconvenients de disposar d’un marc legal a Catalunya més restrictiu que en la resta dels Països Catalans. Aquesta regulació normativa arranca amb la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. Aquesta Llei protegeix les dues espècies de Testudo i totes les subespècies independentment d’on procedeixin. Per tant, a Catalunya, a diferència de qualsevol altre indret de l’Estat espanyol, els ciutadans no poden tenir legalment tortugues. Però, com hem vist al llarg del treball, i sobretot a partir de les mesures que proposem al punt 5 del TR, es fa necessari flexibilitzar la interpretació de la llei. O més ben dit, com hem observat, el que passa a la pràctica ja relativitza de fet els principis d’aquesta Llei. I, segurament gràcies al creixent compromís cívic d’institucions i ciutadania, les mesures de protecció i conservació d’aquesta tortuga són a dia d’avui tan reeixides. Precisament la intenció d’aquest TR és col·laborar a facilitar el coneixement sobre aquests animals i promoure’n la sensibilització de tothom. L’objectiu d’elaborar i difondre un corpus general i complet de la tortuga mediterrània Testudo hermanni hermanni creiem que l’hem assolit amb escreix. En la consulta de les obres llistades a la bibliografia (i també webgrafia), hem constatat que aquest coneixement està molt fragmentat, ja que es tracta de manera descompensada en totes aquestes obres. No hi ha una obra genèrica de referència i sovint els treballs es fan amb un nivell de profunditat massa elevat per al coneixement global de la ciutadania. Objectiu 2 D’acord amb l’objectiu segon, hem elaborat, com a producte derivat d’aquest TR, un article divulgatiu que, a tall de resum, explica les característiques més importants de les Testudo hermanni hermanni i com viuen als Països Catalans. Aquest article servirà de base per a la futura entrada de les Testudo hermanni hermanni a la Viquipèdia. En la data de finalització d’aquest treball, ja s’ha concertat amb la gent d’Amical Wikimedia (responsables de la versió 93


catalana d’aquesta enciclopèdia) la realització d’una sessió per aprendre-hi a introduir amb èxit aquests continguts. També, com explicàvem en l’esmentat punt 1, tots els recursos i materials digitals i internàutics emprats al llarg del TR, seran extraordinàriament útils per a l’entrada de les Testudo hermanni hermanni a la Viquipèdia. Així, els gràfics, les fotografies i els vídeos, com que són de producció pròpia, permetran ser copiats, redistribuïts, modificats... En fi, seran exponencialment divulgats. Objectiu 3 L’objectiu 3 és segurament el que més feina ens ha portat, però, al mateix temps també, més satisfacció, perquè aquest és un treball amb una clara voluntat científica. Al nostre parer, ha estat un procés innovador i enriquidor en dos vessants. D’una banda, el sistema de recollida i gestió de dades, a distància i de manera dinàmica, gràcies als formularis de Google Drive disponibles també des del telèfon mòbil i amb les dades repositades al núvol de manera gratuïta. D’altra banda, les dades obtingudes i gestionades dinàmicament s’han comparat amb els índexs més coneguts d’estimació de pes de les Testudo hermanni: la ràtio de Jackson (www.tortoisetrust.org/articles/jackson.html) i la de Hailey http://bit.ly/adrianhaileycalculator. Així mateix, s’han comparat amb les dades de temperatura ambient del lloc (Sabadell) en les dates de presa de dades. En la fase d’experimentació han destacat dues característiques essencials en aquest tipus de tortugues mediterrànies. Primerament que, com la resta d’amfibis i rèptils, són poiquiloterms; per això la seva temperatura corporal varia amb la temperatura ambient. Les dades ens han evidenciat que necessiten captar l’energia del sol constantment i que a la vegada s’autotermoregulen colgant-se a la terra. En segon lloc, les dades ens han permès referir-nos a la higroscòpia, per la qual la tortuga mediterrània fa recuperacions puntuals de pes en els dies de pluja o d’humitat durant la hibernació perquè absorbeix aigua en forma d’humitat a través de la pell o d’altres parts de l’animal. Objectiu 4 Pel darrer objectiu, es tractava d’entrevistar diversos experts en les Testudo hermanni hermanni que aportessin informació sobre les tortugues i el seu bon estat de salut, que ens servissin per confirmar la hipòtesi plantejada en el treball. A més, les seves aportacions havien de servir per saber l’estat real d’execució de les polítiques de protecció i conservació d’aquesta mena de tortugues (existència dels catàlegs de protecció de la fauna salvatge en perill d’extinció, aprovació dels plans de conservació, cens poblacional dels animals, etc.). 94


Amb la visita al CRARC, el codirector i veterinari, Albert Martínez, ens va explicar com de difícil és disposar d’un cens de tortugues a partir dels mitjans habituals, fonamentalment basats en l’observació humana i com, actualment, en algun indret com la serra de l’Albera, s’està intentant fer el cens amb gossos ensinistrats expressament per identificar tortugues. Per ell vam saber que la ràtio de supervivència de la tortuga reintroduïda és del 80 % i quins n’eren els factors d’amenaça (per ordre de rellevància). Al mateix temps, ens va fer executar les pràctiques necessàries per a la realització del TR: higiene i tractament de malalties, desparasitació i marcatge d’exemplars arribats al CRARC. També, i no menys important, ens va confirmar que revisaria el treball (com així ha fet) i que podríem dur al Centre els exemplars de tortuga amb què s’ha dut a terme l’experimentació d’aquest TR. Posteriorment, l’entrevista d’una tècnica del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, ens va confirmar aquesta dificultat d’establir un recompte fiable de la població de Testudo hermanni hermanni a Catalunya (i a l’àmbit dels Països Catalans). També ens ha permès conèixer que el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya no està aprovat encara, tal com establia el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC 5113, de 17 d’abril), i que ha d’incloure les Testudo hermanni hermanni com a espècie protegida en perill d’extinció. Cal un decret que l’aprovi; com el que mostra l’annex 8, que el 2010 va estar inicialment sotmès a informació pública però que finalment resta pendent d’aprovació a data d’avui. Per acabar la part d’entrevistes, per l’Alfons de Sabadell, tot i no pertànyer a la quarantena de centres col·laboradors de cria de Testudo hermanni hermanni de la Generalitat, vam poder validar bona part de la hipòtesi del TR. Sí, certament, l’Alfons des de fa molts anys cria tortugues i les porta al CRARC regularment. I, bo i respectant les condicions que s’han de complir per a la cria de tortugues i que s’enumeren a la hipòtesi (alimentació, temperatura i higiene òptimes), les seves tortugues no han tingut mai cap problema de salut. Només un cop una tortuga que li havien portat de fora va morir perquè ja arrossegava problemes renals. Així mateix, pel que fa al pes com a indicador clau en la cria en captivitat de les tortugues, l’Alfons ens ha confirmat que les que hibernen per primer cop solen perdre entre 4 i 8 grams. Les que ho fan per segon cop, entre 5 i 12. I les adultes (més de 4 anys), entre 20 i 40 grams. Es produeix un augment de pes notori en la primera setmana posthibernació i després ja és més proporcionat, més constantment. Al mateix temps, algunes condicions meteorològiques (per exemple, un dia més fred del compte o bé amb pluja) acaben afectant aquest creixement constant i regular del pes.

95


Pel que fa a l’alimentació, les tortugues de l’Alfons segueixen una dieta molt rica en fibra i allunyada de greixos i excessives proteïnes, a base principalment de dent de lleó (o lletsó o xicoia, Sonchus sp.), que conrea ell mateix. Conclusió final Així, doncs, el text resultant d’aquest TR presenta aquesta doble dimensió. Per un costat, pot interessar a persones que vulguin saber què són les Testudo hermanni hermanni i decidir si hi volen aprofundir més o en tenen suficient. Però, també, per l’altre costat, les persones que desitgin tenir uns coneixements més aprofundits d’aquestes tortugues, i també, fins i tot, que es plantegin de criar-les en captivitat, poden tenir un coneixement més aproximat que englobi els aspectes generals (característiques de l’animal, tractaments, normativa, centres de recuperació, programes, etc.). La part procedimental també ha estat innovadora, com hem reiterat en diverses ocasions. El seguiment ha estat molt dinàmic, gràcies sobretot a la publicació d’una eina a Internet –un blog http://testudohermanni.wodpress.com–, que ha anat retent comptes de l’avanç del treball i ha anat recollint aspectes més anecdòtics del procés. Però l’anècdota més curiosa, per cert, va tenir lloc quan la tortuga femella adulta havia de fer una posta que no acabava d’arribar. Les previsions eren que s’havia d’esdevenir al llarg del mes de maig i que, per observar-ho, s’havia de produir un canvi de pes considerable d’un dia per l’altre. Passaven els dies i, tot i que hi havia oscil·lacions de pes d’alguns grams, no teníem cap evidència de la posta. Fins que, com si la tortuga volgués col·laborar al tancament del TR, va decidir fer la posta el dijous 12 de juny, cosa que vam poder comprovar amb la presa de dades: 66 grams menys just acabada l’oviposició. La data de lliurament del treball era el divendres 13 ;-)

96


7. Llista de referències bibliogràfiques  Accuweather.com. Portal web de dades meteorològiques. Consulta de la temperatura de

Sabadell el diumenge 6 d’abril de 2014 www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/aprilweather/307301 [consulta feta el 01.06.02014]  Ballard, B.; Check, R. Exotic Animal Medicine for Veterinary Technician. Iowa State

University Press. ISBN-13 978 -0-8138-1928-0/2003  Bertolero, A. “Seguiment de la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni

hermanni) al Parc Natural del Delta de l’Ebre durant l’any 2005”. Gener 2006.  Bury, R.B.; Luckenbach, R.A. “Censuring desert tortoise populations using a quadrat and

grid location system”. In: Trotter,M.; Jackson, C.G. ed. Desert Tortoise Council Proceedings of 2nd Symposium 1977: p. 169-178  Cheylan, M. Biologie et écologie de la Tortue d’Hermann Testudo hermanni Gmelin, 1789.

Contribution de l’espèce à la connaisance des climats quaternaire de la France. Mém. Trav. EPHE Inst. 13:383 p. Montpellier (France), 1981  Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Govern de les Illes Balears. Conclusions de les

Jornades Tècniques sobre la Conservació de les Tortugues de Terra a Espanya. Son Real (Mallorca), 11 d’agost de 2010.  Eendebak, B. Incubation period and sex ratio of Testudo hermanni boettgeri. Proceedings

of International Congress on Testudo Genus 3: 1-14. 2001 http://www.schildpadden.akkido.com/docs/pub2.pdf.  Guía de cuidados para la hibernación de tortugas mediterráneas (Testudo). A

Testudines.org www.testudines.org/en/articles/article/9598  Hailey, A. “Assessing body mass condition in the tortoise Testudo hermanni” In

Herpetological Journal, 2000, Vol. 10, p. 57-61 https://dl.dropboxusercontent.com/u/95799216/h2000a.pdf [Abstract: http://www.ahailey.f9.co.uk/abst/h2000a.htm]  Hailey, A. Ratio Adrian Hailey: Calculator http://www.ahailey.f9.co.uk/calc.htm. Condition

calculation. www.ahailey.f9.co.uk/cond.htm#calc  Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. “Tortugues Temnoclemmys amb tíbia

de cèrvid”, a Descobreix una joia del museu. Diputació de Barcelona, 18 maig 2004. http://bit.ly/THHhostalets  Llorente, G. Atles dels amfibis i rèptils a Catalunya. 1995  Martínez Silvestre, A. i Soler, J. “Coprofagia de Testudo hermanni sobre excrementos de

tejón (Meles meles)”. Boletín de l’Associació d’Herpetologia Espanyola, 2011

97


 Martínez Silvestre, A. i Soler, J. “Criteris de selecció de la tortuga mediterrània (Testudo

hermanni hermanni) reintroduïda al Parc Natural del Garraf”. Monografies 30: III Trobada d’Estudiosos del Garraf, 2000, p. 109-113. http://parcs.diba.cat/documents/182160/c3791490-2595-40d4-9422-ad1631286385  Martínez Silvestre, A.; Muñoz, A.; Soler, J. “Aportaciones al estudio de la alimentación de

Testudo hermanni en el Parque Natural de la Sierra del Montsant”. UAB (Facultat de Biologia) i CRARC. Juliol de 2009  Martínez Silvestre, A.; Soler, J.; Roca, L. “Contribution à l’étude de l’alimentation de

Testudo hermanni (Gmelin, 1789) dans le Parc de Garraf (NE de l’Espagne)”. Butlletí de la Societat d’Herpetologia Francesa. UAB (Facultat de Biologia) i CRARC. 2012.  Merchán, M. ; Martínez, A. Tortugas de España. Ediciones Atiquaria SA. ISBN 8486508525  Müller, H.; Schweiger, M. The Jackson-curve: A critical verification. Radiata, 2002  Panigua, R.; Pou, F.; Ramoneda, À. (tutor: Boada, Martí). Seguiment de la tortuga

mediterrània (Testudo hermanni spp. hermanni) a Catalunya: història, hàbitat, cria i introducció. (El cas del Parc del Garraf). UAB-Testudo, 2011 http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/152082/PFC_Testudo.pdf  Parellada, X. “Proyecto de reintroducción de la tortuga mediterránea (Testudo hermanni) en

el Macizo del Garraf”. Jornadas de conservación de la tortuga mediterránea. Benicàssim, 15-17 de maig de 1997. Conselleria de Medi Ambient. Generalitat Valenciana.  Pascual,E.; Vendrell,A.; Herrerias, L.; Marí,J.; Martínez,A.; Soler,J. “Aportacions a les

variacions de pes durant el procés d’hibernació en Testudo hermanni hermanni (Gmelin 1789)”. Barcelona, 2011  Pursall, Brian. Tortugas terrestres mediterráneas. Colección 'Animales de compañía'.

Editorial Hispano Europea SA. Barcelona, 2002 ISBN: 84-255-1433-9  Soler Massana, J. i Martínez, A. La tortuga mediterrània a Catalunya. Ed. L’Agulla de

Cultura Popular. Tarragona, 2005, p. 196.  Soler Massana, J.; Martínez, A.; Amat, F. “Anàlisi de la presència de tortugues als parcs del Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina”. I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central - V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, 2009. p. 81-85 http://parcs.diba.cat/documents/202412/74dfac33-600d-4a84-9eb5-a26d1dcc0268  Soler Massana, J; Martínez Silvestre, A.; Tarín, R.; Parellada, X. “Evolució de la població

reintroduïda de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) IV Trobada d’Estudiosos del Garraf. Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona, 2003  Soler Massana, J; Martínez Silvestre, A.; Tarín, R.; Portabella, C. i Parellada, X.

“Seguiment del projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni 98


hermanni) al Parc del Garraf”. V Trobada d’Estudiosos del Garraf. Castelldefels. Diputació de Barcelona, 2006. p. 51-55 http://parcs.diba.cat/documents/182160/f514360a-eb41-4e0e-bf2a-0220af1177ef  Soler Massana, J; Martínez Silvestre, A.; Tarín, R.; Portabella, C. i Torrentó, J.R. “Avaluació demogràfica de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc del Garraf (2007-2010)”. VI Monografies del Garraf i d’Olèrdola. Diputació de Barcelona, 2012. p. 6475 http://parcs.diba.cat/documents/182160/409669/p10d254.pdf  Testudinae. Pasión por las tortugas. Fórum sobre tortugues terrestres: “La ratio de Jackson” http://foro.testudinae.com/472962/10301681-la-ratio-de-jackson  Tortoise Protection Grup. Jackson Ratio Calculator. http://bit.ly/jacksoncalculator  Willemsen, R.; Hailey, A. “Body mass condition in greek tortoises: regional and interspecific variation”. In Herpetological Journal, 2002, Vol. 12, p. 105-114 https://dl.dropboxusercontent.com/u/95799216/wh2002.pdf  Willemsen, R.; Hailey, A.; Longepierre, S.; Grenot, C. “Body mass condition and management of captive European tortoises” In Herpetological Journal, 2002, Vol. 12, p. 115-121 https://dl.dropboxusercontent.com/u/95799216/whlg2002.pdf  Treballs de recerca dels alumnes l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat (criador autoritzat per la Generalitat de Catalunya – CRARC) http://bit.ly/escolamestral 1.

Microclimes al pati de les tortugues http://issuu.com/escolamestral/docs/microc_gsagues?mode=window&backgroundColor =%23222222

2.

Etologia i reproducció de les Testudo hermanni http://issuu.com/escolamestral/docs/avendrell_poster?e=1116350/5378528

3.

Autosuficiència alimentària de les Testudo hermanni http://issuu.com/escolamestral/docs/mlozano_poster?e=1116350/5364371

4.

Reproducció de la tortuga mediterrània a l'Escola http://issuu.com/escolamestral/docs/bolle_poster?e=1116350/5408545

5.

Optimització del sistema d'incubació artificial per a la reproducció de la tortuga mediterrània a l'Escola http://issuu.com/escolamestral/docs/efaixo_poster?e=1116350/5408922

6.

Selecció del sexe en les Testudo hermanni www.escolamestral.net/mestral/tr0910/jcolom.pdf

7.

Estratègies per millorar la reproducció de les Testudo hermanni a l'Escola https://docs.google.com/viewer?url=http%3A%2F%2Fwww.escolamestral.net%2Fmest ral%2Ftr1112%2Ftreballs%2FJuan%2520Maria%2520Jurado.pdf

99


8.

Estratègies per millorar la reproducció de les Testudo hermanni a l'Escola (II) https://docs.google.com/viewer?url=http%3A%2F%2Fwww.escolamestral.net%2Fmest ral%2Ftr1213%2Ftreballs%2FClara%2520Pe%26ntildea.pdf

9.

Hibernació i reproducció de les Testudo hermanni http://issuu.com/escolamestral/docs/lherrerias_poster?e=1116350/5385608

10. Hibernació i reproducció de les Testudo hermanni (II) https://docs.google.com/viewer?url=http%3A%2F%2Fwww.escolamestral.net%2Fmest ral%2Ftr1314%2Ftreballs%2FMarc%2520Olivella%2520Cirici.pdf 11. Optimització de les condicions de vida de la tortuga mediterrània a l’Escola www.escolamestral.net/mestral/tr1011/aramon.pdf 12. Variacions del pes durant el procés d'hibernació de la tortuga mediterrània a l'Escola http://issuu.com/escolamestral/docs/epascual_poster?e=1116350/5409761 13. Registre i anàlisi de les variacions de pes en exemplars juvenils de Testudo hermanni durant el període d’hibernació www.escolamestral.net/mestral/tr1112/treballs/Sergio%20Garc&iacutea.pdf 14. Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània http://issuu.com/escolamestral/docs/dbretones_poster?e=1116350/5408567 15. Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània (II) www.escolamestral.net/mestral/tr0910/aprieto.pdf 16. Iniciació a la bioinformàtica a través de les tortugues de l'Escola www.escolamestral.net/mestral/tr1213/treballs/Rub&eacuten%20Mar&iacuteas.pdf

100


8. Annexos. Documentació Annexem dos documents relacionats amb l’entrevista a Aïda Tarragó, de la Generalitat de Catalunya: 1. Proposta de decret per aprovar el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (full primer i full on surt la referència de la tortuga mediterrània) que va sortir a informació pública al seu moment el 2010. 2. Real decret 139/2011, de 4 de febrer, d’aprovació del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades (també full primer i full on surt la referència de la tortuga mediterrània).

101


Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Projecte de Decret /2010, de xxxx, del Catàleg de la Fauna Amenaçada de Catalunya, i d’altres aspectes relatius a la fauna protegida. L’article 144 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat de Catalunya la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. La competència compartida inclou, entre d’altres, la regulació dels recursos naturals, de la flora i de la fauna i de les mesures de protecció de les seves espècies, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu. La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat constitueix el marc jurídic bàsic per a la conservació, ús sostenible i millora del patrimoni natural i de la biodiversitat. Aquesta Llei transposa allò que disposa en matèria de conservació i protecció de la biodiversitat, la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. L’article 52 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, estableix mesures necessàries per garantir la conservació de la biodiversitat que viu en estat silvestre, i més concretament de les espècies que puguin tenir algun tipus d’amenaça, atenent preferentment a la preservació dels seus hàbitats i establint règims específics de protecció per a aquelles espècies silvestres la situació de les quals ho requereixi. A l’article 53, es crea el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, que inclou les espècies, subespècies o poblacions que mereixen una atenció i protecció particular en funció dels seu valor científic, ecològic, cultural, per la seva singularitat, raresa, o grau d’amenaça, així com aquelles que estiguin incloses com a protegides als annexes de les directives europees i als convenis internacionals ratificats per l’Estat espanyol. Aquest article habilita les comunitats autònomes a establir un llistat d’espècies en règim de protecció especial en els seus territoris, i a determinar les prohibicions i actuacions suplementàries que es considerin necessàries per a la seva preservació. Així mateix, l’article 55 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, estableix el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i regula les categories en què han de ser classificats els tàxons o poblacions de la biodiversitat amenaçada (En perill d’extinció i Vulnerable), d’acord amb la informació tècnica o científica que així ho aconselli. Aquest precepte disposa també que les comunitats autònomes poden crear els seus catàlegs d’espècies amenaçades, en els quals poden establir categories específiques, a més de les categories previstes a la Llei estatal, i determinar les prohibicions i actuacions necessàries per a la preservació de les espècies. L’article 56 de la Llei estableix els efectes de la inclusió en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i disposa que les comunitats autònomes han d’elaborar i aprovar els plans de recuperació i els plans de conservació que regula el mateix article.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94


Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Peixos Acipenser sturio* Petromyzon marinus Chondrostoma arcasii (= Rutilus arcasii) Aphanius iberus Valencia hispanica Gasterosteus gymnurus (= G. aculeatus) Cottus hispaniolensis Cobitis paludica

Esturió Lampresa de mar Madrilleta Fartet Samaruc Espinós, punxoset Cavilat Llopet de riu

Amfibis Calotriton arnoldi (= E. asper pb. Montseny) Tritó del Montseny Rèptils Testudo hermanni Emys orbicularis Caretta caretta Lacerta agilis Iberolacerta aurelioi Iberolacerta aranica

Tortuga mediterrània Tortuga d'estany Tortuga careta Llangardaix pirinenc Sargantana pallaresa Sargantana aranesa

Ocells Aythya nyroca Tetrao urogallus Puffinus mauretanicus Hydrobates pelagicus Botaurus stellaris Milvus milvus Aegypius monachus Gypaetus barbatus Circus cyaneus Aquila fasciata (=Hieraaetus fasciatus) Falco naumanni Tetrax tetrax Pterocles orientalis Pterocles alchata Chersophilus duponti Calandrella brachydactyla Panurus biarmicus Lanius minor Charadrius morinellus Emberiza schoeniclus (ssp. witherbyi) Marmaronetta angustirostris Fulica cristata Cercotrichas galactotes Phoenicurus phoenicurus Chlidonias niger*

Morell xocolater Gall fer Baldriga balear Ocell de tempesta Bitó comú Milà reial Voltor negre Trencalòs Arpella pàl—lida Àguila cuabarrada Xoriguer petit Sisó Xurra Ganga Alosa becuda Terrerola vulgar Mallerenga de bigotis Trenca Corriol pit-roig Repicatalons Xarxet marbrenc Fotxa banyuda Cuaenlairat Cotxa cua-roja Fumarell negre

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94


BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46

Miércoles 23 de febrero de 2011

Sec. I. Pág. 20912

I.  DISPOSICIONES GENERALES

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE, Y MEDIO RURAL Y MARINO Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas.

Uno de los principios inspiradores de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, y sin duda de los más trascendentes, es la preservación de la diversidad biológica y genética, de las poblaciones y de las especies. Sobre este principio una de las finalidades más importantes de dicha ley es detener el ritmo actual de pérdida de diversidad biológica, y en este contexto indica en su artículo 52.1 que para garantizar la conservación de la biodiversidad que vive en estado silvestre, las comunidades autónomas y las ciudades con estatuto de autonomía deberán establecer regímenes específicos de protección para aquellas especies silvestres cuya situación así lo requiera. No obstante, además de las actuaciones de conservación que realicen las citadas administraciones públicas, para alcanzar dicha finalidad, la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, en sus artículos 53, y 55 crea, con carácter básico, el Listado de Especies Silvestres en régimen de protección especial y, en su seno, el Catálogo Español de Especies Amenazadas. Asimismo, se establecen una serie de efectos protectores para las especies que se incluyan en los citados instrumentos y se establecen dos categorías de clasificación, como son las de «vulnerable» y «en peligro de extinción», distinción que permite establecer prioridades de acción e identificar aquellas especies que necesitan una mayor atención. Finalmente, se prevé el desarrollo reglamentario del Listado, finalidad general a la que responde este real decreto. Junto a esta tarea inicial de desarrollo general del Listado, este real decreto adapta, por un lado, el anterior Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, regulado por el Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo de 1990 (que con este real decreto se deroga), respecto a las especies protegidas clasificadas con categorías que han desaparecido en la nueva ley, teniendo en cuenta lo dispuesto en la disposición transitoria única de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre; y por otro, la clasificación de las especies, conforme al procedimiento previsto en el artículo 55.2 de la citada ley, sobre catalogación, descatalogación o cambio de categoría de especies. Además de la protección general que la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, confiere a todas esas especies y a su hábitat, su inclusión en el Listado conlleva la necesidad de llevar a cabo periódicamente una evaluación de su estado de conservación. Para ello se debe disponer de información sobre los aspectos más relevantes de su biología y ecología, como base para realizar un diagnóstico de su situación y evaluar si el estado de conservación es o no favorable. Esta evaluación es la que permitirá justificar cambios en el Listado y en el Catálogo. En este contexto, la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, creó la Comisión Estatal para el Patrimonio Natural y la Biodiversidad (en adelante la Comisión), como órgano consultivo y de cooperación entre las administraciones públicas. Además, el Real Decreto 1424/2008, de 14 de agosto, que desarrolla las funciones de esta Comisión, creó a su vez el Comité de Flora y Fauna Silvestres (en adelante el Comité), como órgano técnico especializado en esta materia. En el caso concreto de las especies incluidas en el Catálogo, debe realizarse una gestión activa de sus poblaciones mediante la puesta en marcha de medidas específicas por parte de las administraciones públicas. Estas medidas se concretarán en la adopción de estrategias de conservación y de planes de acción. En este sentido, la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, confiere un marco legal a las estrategias de conservación de especies amenazadas y de lucha contra las principales amenazas para la biodiversidad,

cve: BOE-A-2011-3582

3582


BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46

Miércoles 23 de febrero de 2011

Nombre científico

Sec. I. Pág. 20938

Nombre común

Población referida

Tortuga mora Tortuga mediterránea Tortuga mediterránea

Baleares Península

Categoría del Catálogo

REPTILES CHELONIA Testudinidae Testudo graeca Testudo hermanni Testudo hermanni Cheloniidae Caretta caretta Chelonia mydas Eretmochelys imbricata Lepidochelys kempii

Tortuga boba Tortuga verde Tortuga carey Tortuga golfina

Dermochelyidae Dermochelys coriacea

Tortuga laúd

Emydidae Emys orbicularis

Galápago europeo

Bataguridae Mauremys leprosa

Galápago leproso

Vulnerable En peligro de extinción Vulnerable

SAURIA Camaleón común

Gekkonidae Hemidactylus turcicus Tarentola angustimentalis Tarentola boettgeri Tarentola delalandii Tarentola gomerensis Tarentola mauritanica Scincidae Chalcides bedriagai Chalcides colosii Chalcides pseudostriatus Chalcides sexlineatus Chalcides simonyi Chalcides striatus (antes Chalcides chalcides) Chalcides viridanus Lacertidae Acanthodactylus erythrurus Algyroides marchi Gallotia atlantica Gallotia gomerana Gallotia galloti insulanagae Gallotia intermedia

Salamanquesa rosada Perenquén majorero Perenquén de Gran Canaria Perenquén común Perenquén gomero ó Pracan Salamanquesa común Eslizón ibérico Eslizón rifeño Eslizón tridáctilo del Atlas Lisa grancanaria Lisneja

Península y Baleares

Vulnerable

Eslizón tridáctilo Lisa dorada Lagartija colirroja Lagartija de Valverde Lagarto atlántico Lagarto gigante de La Gomera Lagarto tizón Lagarto gigante de Tenerife

Vulnerable En peligro de extinción Vulnerable En peligro de extinción

cve: BOE-A-2011-3582

Chamaeleonidae Chamaeleo chamaeleon


Les tortugues Testudo hermanni hermanni. Estratègies per afavorir-ne la supervivència