Page 1

CATEDRAL DE GIRONA .............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Alumne: Martí Gruas Queralt Data: 01 – 03 – 2018 Curs: 2n ESO – A (2017 – 2018) Mestra: Ester Ginestà


ÍNDEX ............................................................................................................................................. 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESTIL GÒTIC 2. DOCUMENTACIÓ GENERAL a) Catalogació: - Arquitecte / mestre d’obres (si es coneix) - Nom de l’edifici - Cronologia - Localització - Estil (o estils) b) Anàlisi material: - Materials bàsics de construcció - Sistema constructiu (arquitravat, volta de creueria, ets) - Dimensions 3. ANÀLISI FORMAL (Descripció de l’obra): - Espai exterior: façana, dimensions, obertures, decoració, relació amb l’interior i amb l’entorn... Línies dominants (rectes, corbes), predomini verticalitat, horitzontalitat... - Espai interior: planta (forma, parts, proporcionalitat entre elles, il·luminació). 4. ANÀLISI ESTILÍSTIC - Identificació de les característiques generals de l’estil. - Espai, llum, decoració,... 5. RELACIÓ DE L’OBRA AMB L’ÈPOCA HISTÒRICA - Societat, economia, política. - Fets històrics especials - Influència posterior 6. ANÈCDOTES /CURIOSITATS 7. SITUAR LES CATEDRALS GÒTIQUES TREBALLADES EN UN GOOGLE MAPS

1


CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESTIL GÒTIC ............................................................................................................................................. Estil gòtic: L'arquitectura gòtica s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat renaixement del segle XII. Això pertany al renaixement del segle XII. Què és el renaixement del segle XII? ............................................................................................................................................. • És un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització* intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana. • Revitalització: És el procés mitjançant el qual una comunitat de parlants emprèn un conjunt d'accions necessàries per revertir la situació de recessió d'una llengua o bé per fer renéixer una llengua extingida. ............................................................................................................................................. - La utilització d’un nou arc menys pesant, que ka seva forma s’anomena apuntat i ogival. - L’ús de la volta de creueria, formada per l’encreuament de dos arcs ogivals que descansen sobre quatre punts de suport, en columnes o pilars. D’aquesta manera, el pes de la coberta (sostre) no descansa directament sobre els murs de l’església i es poden obrir finestrals amb vitralls o rosasses. - L’ús d’un sistema d’arcbotants i contraforts a l’exterior que reparteixen el pes de les voltes i subjecten els murs. - Les façanes acostumen a tenir tres portes, que coincideixen amb les tres naus interiors. Cada portalada està flanquejada per un timpà i arquivoltes i sol estar partida pe runa columna (mainell). - Apareixen rosasses i finestrals amb vitralls, galeries amb estàtues i decoració en forma de fletxes (gablets). - Es fan servir pinacles per coronar els contraforts, cosa que atorga a l’església un enorme verticalitat. 2


Què és la Catedral de Girona? ............................................................................................................................................. La catedral de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. La catedral està dedicada a Santa Maria. Els bisbes de la diòcesi* de Girona són documentats genèricament l'any 516. Diòcesi: És un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc... Tot pertany a la religió.

PORTA DELS APÒSTOLS 3


DOCUMENTACIÓ GENERAL ............................................................................................................................................. a)

Catalogació: - Arquitecte / mestre d’obres (si es coneix) - Nom de l’edifici - Cronologia - Localització - Estil (o estils)

............................................................................................................................................. Arquitecte/mestre d’obres: Guillermo Boffiy • Guillermo Boffiy: És mestre dels treballs de la catedral de Girona a Espanya. Va dissenyar la nau única que abasta gairebé 22 metres al 1416. • El ventall és tan ampli que el bisbe va cridar altres arquitectes per avaluar el projecte abans de començar la construcció. • És la bassa gòtica més extensa d'Europa que apunta cap a un gòtic.

Nom de l’edifici: Catedral de Girona/Catedral de Santa Maria de Girona .............................................................................................................................................

4


Cronologia: El 29 d’abril de 1312 es col·locava la primera pedra de la catedral de Girona. Les obres van aturar-se el 1347. • La nova idea no fou posada en pràctica fins el 1386. • La Porta dels Apòstols, que originalment devia ésser la principal i es troba en la zona sud de la catedral, va ser completada el 1975. La data de finalització de la catedral de Girona és converteix en un segle, segons sembla, es va acabar als voltants dels segles XVII – XVIII. ............................................................................................................................................. Localització: A tocar del “Passeig de la Reina Joana”, com a mínim uns 270 metres aproximadament. Són 5 minuts a arribar. (Girona, Gironès) (Passeig de la Reina Joana – Catedral de Girona) Estils (o estils): Romànic, Gòtic Català. ............................................................................................................................................. b)

Anàlisi material: - Materials bàsics de construcció - Sistema constructiu (arquitravat, volta de creueria, ets) - Dimensions

............................................................................................................................................. Materials bàsics de construcció:

Torre: La torre té uns 67 m d’alçada; sobresurt de la cornisa que corona la façana i sosté en la seva cúpula un àngel de bronze que fa de penell..

.............................................................................................................................................

L’altra vista de la catedral és, vorejant el campanar, des de la Plaça dels Apòstols, situada al sud de l’edifici. Des d’aquí es pot veure millor el volum i la potència de la construcció gòtica , amb els seus contraforts massissos. La porta dels apòstols dona nom a la plaça, on sabem treballaven els picapedrers i els constructors de la catedral gòtica.

5


Les estàtues, de terracota, que representaven els dotze apòstols van ser destruïdes l’any 1936. Només dues, Sant Pere i Sant Pau, es van salvar i es poden trobar a l’entrada de les sales capitulars.

.............................................................................................................................................

Si seguim el camí pel carrer que passa per sota del palau episcopal, podrem veure i resseguir l’absis gòtic, just a la zona est de la catedral. La diferència de nivell entre el carrer i el sòl de l’absis, respon a una fondalada natural. Aquí antigament, hi hagué un cementiri de la seu, el més antic.

.............................................................................................................................................

Adossada a la gran nau de la catedral, veurem la “Torre de Carlemany”, un dels dos campanars de la seu romànica.

.............................................................................................................................................

Quan plou, la immensa teulada de la Catedral rep molta quantitat d'aigua, que acabaria ensorrant el sostre si no es desviés fora.

.............................................................................................................................................

Entrem a la catedral per l'entrada lateral. L'església és el lloc central del conjunt catedralici i de la vida litúrgica diocesana.

.............................................................................................................................................

La Porta de Sant Miquel, plenament gòtica, ja dins del segle XVI (fou acabada vers el 1529). Havia estat un accés des de l'exterior i substitueix, de fet, l'entrada nord que la catedral romànica ja tenia en aquest sector.

.............................................................................................................................................

la gran rosassa oriental (per damunt de l’altar), amb la imatge de sant Miquel Arcàngel (1705-1706). Podem fer notar la diferència de veure-la des de l'exterior o des de l'interior. També podem observar la rosassa de la façana occidental, sobre la porta d’entrada. La decoració de l’orla és idèntica a la rosassa de Sant Miquel però al centre hi ha la imatge de la Mare de Déu

6


Assumpta, obra del barceloní Francesc Saladriga. S’instal·là a finals del 1732. .............................................................................................................................................

L'orgue de tipus romàntic més important de Catalunya. Va ser fabricat entre 1941 i 1944 per Salvador Aragonès. Està situat aquí perquè abans hi havia el cor de la catedral, des d'on es cantaven els salms i els himnes, que s'acompanyaven amb l'orgue.

............................................................................................................................................. Més informació sobre les parts de la Catedral de Girona a: http://www.catedraldegirona.org/pdf/serv_educ/guia_didact_unificada.pdf ............................................................................................................................................. Sistema constructiu (arquitravat, volta de creueria, ets) Arquitravat i voltat ............................................................................................................................................. Dimensions 30 ( ) × 22,98 ( ) × 55 ( ) m ............................................................................................................................................. Espai exterior: façana, dimensions, obertures, decoració, relació amb l’interior i amb l’entorn... Línies dominants (rectes, corbes), predomini verticalitat, horitzontalitat... - Espai interior: planta (forma, parts, proporcionalitat entre elles, il·luminació). L’interior de la catedral contrasta amb aquest aspecte exterior més aviat massís: la penombra s’oposa a la llum, la lleugeresa espiritual a la potència material. És un efecte que aconsegueix donar molt bé aquest edifici extraordinari, la nau gòtica més ampla del món (23 m), construïda entre 1400 i 1600. •

L'interior de la gran nau, d'acord amb el seu caràcter d'espai de trobada amb allò transcendent, fa que les dimensions humanes desapareguin davant d'una realitat que ens depassa. 7


La impressió s'accentua a la llum acolorida dels grans vitralls de la nau: dos d'ells, els més propers a la girola pel sud, daten dels segles XV i XVI respectivament i representen els apòstols i els evangelistes, sibil·les i doctors de l'Església, mentre que en tres més, de principis del segle XX, s'hi dibuixaren sants i santes. La rosassa est, amb Sant Miquel, data de 1694, i la de ponent, amb la Mare de Déu Assumpta, de 1732. A la dreta d'aquesta rosassa es veu el gran finestral de l'angle nord-oest de la nau, instal·lat l'any 2011, i que és una gran obra del prestigiós artista irlandès contemporani Sean Scully.

............................................................................................................................................. ANÀLISI ESTILÍSTIC - Identificació de les característiques generals de l’estil. El terme “gòtic” prové dels mitjans del S. XVI. • • • • •

La Idea mantinguda des del Renaixement fins el Romanticisme (S. XIX). Desenvolupat en l’àmbit urbà. Principal expressió artística: l’arquitectura. L’escultura i la pintura es subordinen a l’espai arquitectònic. Les catedrals van ser les construccions principals, motiu d’orgull dels ciutadans.

- Espai, llum, decoració,... • L’espai està dividit en diferents espais on es contenen els escuts comtals emmarcats per pilastres i arcs trilobulats. • La Catedral de Girona hi havia la vidrieria medieval, que van omplir de llum polícroma al llarg dels segles la catedral. • La decoració eren elements classicitzants (columnes, entaulaments i frontons), coronació d'un sol campanar. •

Cornisa acabada el 1961. Restauració actual de 2002.

8


9


............................................................................................................................................. RELACIÓ DE L’OBRA AMB L’ÈPOCA HISTÒRICA - Societat, economia, política. El 2017, la Catedral de Girona va reduir el nombre de visitants perquè ja no en venien tants a visitar-la i a veure-la per dins. - Fets històrics especials •

Els fets històrics es van precipitar. La Catedral va tornar a mans de l'Església i a partir de l'any 1940 es va començar a construir un orgue nou.

10


Del vell no se'n va saber res més, mentre que algunes de les cadires del cor medieval han estat localitzades a la Garriga (Vallès Oriental) i a Canet de Mar (Maresme).

- Influència posterior • •

La resta de representacions són de caràcter animal i vegetal, amb algunes escenes de caça i treballa. Les figures, de cànon curt i caps grossos amb trets molt breus, recorden les dels claustres de Sant Cugat i Sant Pere de Galligans, encara que els nexes són més d'ordre compositiu que estilístic. Tots ells, però, s'inclouen dins un corrent autòcton amb influències llenguadocianes, practicat per diferents tallers a Catalunya durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII. El tractament de determinats problemes en relació amb realitats històriques també determinades (i a vegades per causes molt concretes) també ha donat lloc a un fenomen de remarcable interès: L'elaboració de "tesis oficials" i de llocs comuns, alguns dels quals, malgrat que foren elaborats a partir de criteris a històrics, s'han mantingut amb bona salut en la historiografia fins fa ben poc. És el cas de la catedralitat de Santa Maria. És útil d'identificar-los per ajudar a atribuir des d'ara cada idea al seu autor i no a una difusa tradició que, per inaprehensible, durant segles va semblar incontestable.

............................................................................................................................................. ANÈCDOTES /CURIOSITATS LA LLEGENDA DE LA “BRUIXA DE LA CATEDRAL” Segons aquesta llegenda, hi havia a Girona, temps era temps, una dona dedicada a les diabòliques arts de la bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la religió, tenia el mal costum de llançar pedres contra el temple catedralici. Segons altres versions, les pedres les llançava al pas de la processó de Corpus. En tot cas, la seva dèria era apedregar els símbols religiosos.

11


I un bon dia, i per obra divina, la bruixa es va convertir en pedra i la van posar a la part més alta de la paret del temple perquè de la seva boca no en sortissin renecs o malediccions, sinó únicament aigua neta caiguda dels núvols. I la van posar mirant perpètuament cap a terra, sense poder girar la vista cap al cel. Una cançoneta popular explica ingènuament la maledicció divina: Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs. TAMBÉ, HI HA UNA ALTRA LLEGENDA: LA LLEGENDA D’EN CAP D’ESTOPES L'amo del falcó, Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, anomenat Cap d'Estopes per la frondositat i força del seu cabell ros, va ser assassinat pel seu germà, Berenguer Ramon, mentre tots dos estaven de cacera. El falcó va indicar el lloc on havia quedat el cadàver als qui buscaven al compte, va seguir el fèretre fins arribar a la catedral de Girona i, mentre feien el funeral, va treure la corona del cap del fratricida. Així tothom va saber el que havia passat. Després, el falcó va morir als peus del cos del seu amo. Com que el van considerar un heroi, ha estat immortalitzat en pedra a la catedral. MÉS LLEGENDES I CURIOSITATS A: https://www.timeout.cat/girona/ca/que-fer/15-curiositats-de-girona-quesegurament-no-saps SITUAR LES CATEDRALS GÒTIQUES TREBALLADES EN UN GOOGLE MAPS

12

Catedral de Girona  

Treball de veritat de Socials

Catedral de Girona  

Treball de veritat de Socials

Advertisement