Issuu on Google+

Carla Sanmartín, Marta Guillem i Francesc Martínez 4t C Història


Introducció

Que és l’imperialisme?

 Tipus d’imperialisme al llarg de la història  Causes de l’imprialisme

L’expansió colonial

 Tipus d’administracions colonials  Cracterístiques de l’explotació colonial

Els grans imperis colonials

 Conflictes entre potències imperialistes  Conseqüències de l’imperialisme

Conclusions


En la nostra síntesi anem a tractar les causes i les conseqüències de l’imperialisme colonial al llarg de la història, però més concretament al període que va transcórrer entre finals del s. XIX i principis del s. XX, exactament entre els anys 1870 i 1914. Per començar hem de dir que l’ imperialisme consisteix en una relació de domini d’uns països dominants

front altres més endarrerits segons l’opinió d’aquells. La

manera d’exercir aquest domini es basa en el colonialisme, açò implica la creació de colònies que queden baix un control econòmic i/o territorial, social, polític i cultural; amb la finalitat principal de l’explotació econòmica d’aquestes. Han hagut distints tipus d’imperialisme al transcurs de la història, aquestos es classifiquen en quatre etapes: l’Antiguitat, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània. Les característiques més destacades d’aquestes etapes es basen en les seues finalitats. L’ imperialisme fou originat per causes de diversa índole: des de les purament econòmiques, que buscaven obtindré matèries primeres i donar eixida a la seua producció industrial sense la competència d’altres nacions, fins a les de caràcter polític-nacionalista, que aspiraven a estendre els seus valors i la cultura nacionals a nous espais, o aquelles altres, més altruistes, de caràcter humanitari i religiós. Van sorgir tres tipus d’administracions colonials, en primer lloc, hi trobem les colònies d’explotació, les quals eren governades per una minoria blanca i depenien de la metròpoli. El seu principal objectiu era l’explotació econòmica, a més, de ser l’administració colonial més estesa, com per exemple l’Àfrica subsahariana. A diferència d’aquestes, les colònies de domini es produeixen als territori on emigraven molts europeus. Tant el seu govern, com l’administració, estaven formats per blancs i varen tindre cada vegada una independència més significativa respecte de la metròpoli. I finalment, per acabar, tenim els denominats protectorats, zones on estaven establerts els indígenes més organitzats. Malgrat que el govern intern els respectaven, la metròpoli es reservà el control de l’exèrcit i de la política exterior. Les característiques que formaren part de l’explotació colonial foren, primerament, l’extracció de matèries primes i l’especialització agrícola, també la importació de productes manufacturats i, per últim, la creació d’infraestructures de transport com ara la navegació.


Els imperis colonials més destacats van ser, en primer lloc, l’Imperi Britànic, el qual es va caracteritzar per tindre l’extensió colonial més gran, amb el domini de part del Pacífic i a l’Africà. Als seus dominis hi podia haver una autoritat indígena al govern. La colònia amb més importància va ser l’Índia, per la seua producció, els seus moviments nacionalistes i la participació al govern. En segon lloc, es troba l’imperi francès, centrat al nord de l’Àfrica, amb l’emigració dels francesos a Algèria amb el motiu de construir el Canal de Suez; i al Sud-est asiàtic, per la creació de la unió d’Indoxina. Els habitats d’aquest imperi no consten com ciutadans, per tant no gaudeixen de la participació política. Hagueren altres potències imperialistes però de menor importància, entre elles Holanda, Bèlgica, Espanya, etc., aquestos dominaren territoris menors per l’Àfrica i Àsia. A l’ imperialisme hi van haver diversos conflictes, entre els quals podem nomenar, en un primer lloc, la cursa colonial que va començar al 1870, on les grans potències es van dedicar a la conquesta de nous territoris. També entre el 1884-1885, va tindre lloc la Conferència de Berlín, en la qual es va repartir el món i es van colonitzar nous territoris. D’altra banda, la disputa per l’hegemonia a l’Àfrica, on Gran Bretanya, Portugal i França volgueren formar un nou imperi, però els seus interessos xocaren i açò va originar dues grans crisis, en les quals Gran Bretanya es va imposar. Un altre dels conflictes que va sorgir, fou la Crisi de l’ Ultimàtum al 1890, on Portugal va haver de retirar les seues tropes, obligada per Gran Bretanya, la qual cosa va originar una gran inestabilitat econòmica i política. Huit anys després tenim la crisi de Fachonda, on França va tractar d’ocupar Sudan però es va topar amb les tropes britàniques i es va haver de retirar. Més tard, va arribar una època anomenada la Pau Armada (1904-1914). En aquest període les potències imperialistes intensificaren les tensions entre elles i,finalment, va acabar amb l’inici de la Primera Guerra Mundial. Dos anys després del començament de la Pau Armada, va tindre lloc la Conferència d’Algesires, que va ser convocada per Alemanya i en ella es va acordar la independència del Marroc, encara que finalment no es va dur a terme. I per acabar, la Crisi d’Agadir al 1911, a on França va ser acusada per part d’Alemanya de no complir l’ acord pres a la Conferència d’Algesires , per la qual cosa va haver de cedir el territori del Congo.


L’ imperialisme també va provocar diverses conseqüències com d’entrada els avantatges per a la metròpolis: es van adquirir primeres matèries a baix preu, s’introduïren productes als nous mercats colonials i s’invertiren els capitals acumulats fins eixe moment. A pesar d’això,, la metròpoli va sofrir el desavantatge de la Primera Guerra Mundial. Tot seguit, d’altres conseqüències negatives que es van produir però ara pel que respecta a les colònies van ser de tipus econòmic com l’explotació de recursos naturals i la introducció d’una economia de mercat, a més de tipus demogràfic, on va haver una augment de la població al mateix temps que s’incrementaren les epidèmies per la manca d’aliments. Seguidament les conseqüències de tipus social: el treball forçat i la desaparició d’alguns pobles indígenes. Les culturals, els pobles nadius van perdre la seua identitat. També polítiques, s’exclogueren els indígenes del govern i les revoltes. I per finalitzar, les conseqüències positives a les colònies foren el final de les guerres entre els indígenes, es van crear vies de comunicació, hospitals, escoles ,i a més, la mortalitat va disminuir. Per concloure podem comparar, aquesta etapa del imperialisme, és a dir, l’ imperialisme de l’edat contemporània, originat principalment per causes purament econòmiques, com la búsqueda de matèries primeres i l’eixida de la seua producció industrial sense la competència d’altres nacions, amb l’ imperialisme de l’edat moderna, que fou conseqüència de l’interés dels espanyols per l’or i la plata, i l’afany d’imposar la seua religió i idioma als nadius Americans. Les dues etapes tenen en comú l’ocupació militar, dit d’altra manera, les colònies tenen l’exèrcit de la metròpoli per a evitar la independència. En definitiva, el que les dos etapes perseguien era el domini, sobre les demés nacions i colònies i imposar el seu poder.


http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

http://www.historiaenquartdeso.blogspot.com/p/presentacions.html

http://www.claseshistoria.com/imperialismo/esquema.htm

http://kappostorias.blogspot.com/


Síntesi de l'Imperialisme