Issuu on Google+

Friday 29th December I have just arrived at the agency I locked in my office to see what else I can extract from the memo. The paper wasn’t commune, people who it were only high class, as it price is very high. In the afternoon I went to the address they had given to me. On arrive I was fascine; my suppositions were true anonym because agencies where you keep things that have great valve with the safety deposit boxes. On come in, the secretary asked for my identification. Few minutes later I was walking across the box has stopped 1021, and the only instructions I had given is to open it I should put the code and then the secretary has gone. When you insert the password of the memo I opened the box and inside there was a chemistry substance that she create. It up quickly and I’ve gone where the secretary was to see if I could say who that box was, but there was no there. On the way to the agency, I’m locked in my office, lout this time I closed the windows so no one should know what he was doing. I sit in the chair and I got the substance to examine. That it was the formule who I create.


Dilluns 1 de Gener Aquest matí m'he assegut al meu lloc de treball i m'he disposat a obrir el sobre que conté la informació sobre la nova substància i que han segut venudes a la tenda durant els últims quatre mesos. La carta contenia tres noms, James Anderssen, George Orwell i Mike Smith. Al mirar els tres noms he quedat bocabadada, George Orwell era el meu germà, açò es molt estrany. En quant ho he sabut, he anat a fer-li una visita, però al estar en front de la casa del meu germà i apunt de polsar el timbre, m’he adone que la porta esta oberta, algú l'havia forçat. He entrat dins de sa casa, però ell no està dins, el menjador està desordenat i fet una brutícia. A continuació anava a contemplar una de les escenes mes desgarradores que he vist a la meua vida, el meu germà es troba a terra ple de talls i de punyalades. Sobre el seu pit es troba una carta, em disposa a obrir-la. Mentre l'obria, encara no hem podia creure que el meu germà estava mort, ni tampoc hem podia creure que a la carta que tenia sobre el pit, el meu germà confessarà que ell havia matat totes aquelles cortesanes. Les havia matat mitjançant la substància que jo havia creat. A mig dia seu he contat tot al meu marit i està encabotat en contar-ho als policies, però jo no vuic que seu conte a ningú, el meu germà esta mort, ja tenia suficient com per a culpar-lo d'un crim. Al arribar la nit, la casa està plena de policies, el meu germà mort ii el meu home m'ha traït. El meu marit ha confessat a les autoritats que el meu germà era l’assassí i ha contat com ell soles, sense ajuda de ningú, l’havia descobert. Una volta més emportar-se ell tots els mèrits, estic nerviosa, histèrica i furiosa, aquesta nit acabaré amb la vida del meu home.


Diari de Roberta Watt