Issuu on Google+

Thursday 28 th December My name is Roberta Watt. I manage an investigation agency and I am in danger since I received the letter from one anonymous person. At simple view it seemed inoffensive but for that reason I am in this situation. Everything began on 28 th December by night when I camed back home. A man with a black raincoat gave me a letter and the only words he said were that the letter contained all that he need and he disappeared in to that street’s fog. At first It seemed a joke or something similar but when I opened the letter I saw a lot of money and one note. I closed the letter and I didn’t open it again until I arrived home. Once there started facionated. Finally, I had a clue of the case that I closed clue to the lack of proof, but thanks to the note I coude restard. The case was about four murdered prostitutes in New York’ streets. The only proofs that we had were the bodys. The things that made me comect all the murders, was how they were killed. Since now the only that I had were suppositions about the murderers, a man about thirty years old with a height of 1.90, but now also he had an address with a password where supposedly the murderer’s weapon was.


Friday 29th December I have just arrived at the agency I locked in my office to see what else I can extract from the memo. The paper wasn’t commune, people who it were only high class, as it price is very high. In the afternoon I went to the address they had given to me. On arrive I was fascine; my suppositions were true anonym because agencies where you keep things that have great valve with the safety deposit boxes. On come in, the secretary asked for my identification. Few minutes later I was walking across the box has stopped 1021, and the only instructions I had given is to open it I should put the code and then the secretary has gone. When you insert the password of the memo I opened the box and inside there was a chemistry substance that she create. It up quickly and I’ve gone where the secretary was to see if I could say who that box was, but there was no there. On the way to the agency, I’m locked in my office, lout this time I closed the windows so no one should know what he was doing. I sit in the chair and I got the substance to examine. That it was the formule who I create.


Diumenge 31 de Desembre Per fi he Arribat a casa i el indesitjable del meu marit Amb qui mon pare m'obligà a casar-me est ací. Tots els dies m’arremetis d’haver-me casat AMB ell, però en aquests temps, són Els parells qui trien l'home Amb qui és casa, Molts Els anomenen matrimoni de conveniència, jo personalment, preferís anomenar-ho infern. Tot açò vaig començar fa 1 any AMB un telègraf del Duc d'Alba, aquest home és conegut Pels Seus descobriments i Conquesta, Totes els dons del país Volen estar Compromesos amb ell, Totes excepte jo. Al mateix temps que aquell Telègraf arribava a casa de mon pare, jo HEM trobava AMB l'home del qual estava enamorada. En arribar a casa el meu pare estava assegut al Seu butaca, assegut Davant del foc amb un got de whisky a la mà, M'ha exigit que m’assegura al Seu Costat. En seurem el meu pare M'ha dit que que havia de comunicar-me una notícia. En asseurem el meu pare M'ha dit d'aquells i aquelles que jo anomenava nuvi, que Deixa de veure'l per sempre, perquè havia rebut un telegrama d'un Duc. M'he queda't bocabadada, ja que la meua germana també s'havia de casar mitjançant un matrimoni de conveniència i malgrat que te Tot el que vol, aquesta condemnada tota la vida AMB aquells i aquelles home, en canvi el meu germà va poder decidir AMB qui és Volia casar. M'he resignat, però al meu pare li donava igual el que digui jo, perquè ells DIU que els dons no poden opinar, Sols escoltar i callar. El primer dia que he vist el Duc ha sigut el Pitjor de la meua vinya, aquest dia HEM casava AMB un desconegut, i pensar que de petita pensava que HEM casaria Amb el home que groc. El Segon dia del meu matrimoni he vist el meu home Fent l'amor amb una cortesana, des d'aquella dia no el puc veure.


Dilluns 1 de Gener Aquest matí m'he assegut al meu lloc de treball i m'he disposat a obrir el sobre que conté la informació sobre la nova substància i que han segut venudes a la tenda durant els últims quatre mesos. La carta contenia tres noms, James Anderssen, George Orwell i Mike Smith. Al mirar els tres noms he quedat bocabadada, George Orwell era el meu germà, açò es molt estrany. En quant ho he sabut, he anat a fer-li una visita, però al estar en front de la casa del meu germà i apunt de polsar el timbre, m’he adone que la porta esta oberta, algú l'havia forçat. He entrat dins de sa casa, però ell no està dins, el menjador està desordenat i fet una brutícia. A continuació anava a contemplar una de les escenes mes desgarradores que he vist a la meua vida, el meu germà es troba a terra ple de talls i de punyalades. Sobre el seu pit es troba una carta, em disposa a obrir-la. Mentre l'obria, encara no hem podia creure que el meu germà estava mort, ni tampoc hem podia creure que a la carta que tenia sobre el pit, el meu germà confessarà que ell havia matat totes aquelles cortesanes. Les havia matat mitjançant la substància que jo havia creat. A mig dia seu he contat tot al meu marit i està encapotat en contar-ho als policies, però jo no vuic que seu conte a ningú, el meu germà esta mort, ja tenia suficient com per a culpar-lo d'un crim. Al arribar la nit, la casa està plena de policies, el meu germà mort ii el meu home m'ha traït. El meu marit ha confessat a les autoritats que el meu germà era l’assassí i ha contat com ell soles, sense ajuda de ningú, l’havia descobert. Una volta més emportar-se ell tots els mèrits, estic nerviosa, histèrica i furiosa, aquesta nit acabaré amb la vida del meu home.


Diari de Roebrta Watt