La bruixa Conxorxa

Page 1


Editorial Bambú és un segell d’Editorial Casals, SA © 2009, Marta Romera del text © 2009, Albert Asensio de les il·lustracions © 2009, Editorial Casals, SA Tel.: 902107007 www.editorialbambu.com

Disseny de la col·lecció: Miquel Puig Primera edició: abril de 2009 ISBN: 978-84-8343-060-6 Dipòsit legal: B-6694-2009 Printed in Spain Imprès a Índice, SL Fluvià, 81-87. 08019 Barcelona

LA BRUIXA CONXORXA Marta Romera text

Albert Asensio il·lustracions

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió en cap forma o per qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.


Capítol 1

–U .

n moment, si us plau, us prego

un minut de silenci! –va dir un home rabassut i baixet amb veu de nas, que portava un barret de copa de vellut granat i que parlava a través d’un micròfon que li tapava la cara. Era l’alcalde de Totpolit, la ciutat més neta del món. Aquell dia s’hi celebrava la festa major i 6

els carrers estaven guarnits amb garlandes de flors que desprenien una flaire que enamora-

7


va. Les branques de romaní omplien els bal-

• El Premi Honorífic a les voreres més lluents.

cons de les cases pintades amb els colors de l’arc

• El Primer Premi Indiscutible i Irrefutable a

de Sant Martí i, per les llambordes dels carrers,

la ciutat amb més papereres per habitant.

hi havia escampats pètals de rosa i fulles d’al-

• La Medalla d’Or als habitants més nets i

fàbrega. Arreu, grans i petits passejaven emba-

polits.

dalits entre parades de tots colors, plenes dels

• La Gran Medalla de Paper Reciclat als

productes més meravellosos i impensats. Pertot

habitants més recicladors, entre molts

se sentien rialles i cançons, i ningú no es volia

altres premis que ens han distingit com

quedar a casa en un dia tan especial.

a ciutat modèlica.

–Com a Primer Alcalde Llustrós de la nostra ciutat –va dir l’home rabassut lentament i

I avui –va anunciar el Primer Alcalde Llus-

amb un to de veu ampul·lós– tinc el gran ho-

trós amb un somriure d’orella a orella que

nor de donar-vos una notícia. Com tots sabeu

deixava veure una renglera de dents blan-

la ciutat de Totpolit ha rebut nombrosos pre-

ques com la neu– em plau informar-vos que

mis per la seva netedat:

la Comissió Internacional de la Neteja, de

• El Diploma d’Honor als carrers més per8

fumats. • La Distinció Especial als balcons més florits.

la qual en sóc membre honorífic, ha decidit atorgar-nos enguany el tan esperat i molt merescut PUPP.

9


–Viscaaa!!! Per fi!!! –es va sentir que cri-

–Per això avui serà un dia especial –va conti-

daven tots aquells que estaven aplegats a la

nuar l’alcalde visiblement emocionat–. La nos-

plaça Major.

tra festa major servirà per celebrar aquest nou

–Mare, què és el PUPP? –va preguntar una

guardó del qual hem d’estar molt orgullosos.

nena petita que menjava un cotó fluix de sucre

Farem honor al premi i res ni ningú no podrà

de color verd maragda.

posar mai fi a la netedat de la ciutat de Totpolit

–És un premi molt important –va respondre la seva mare, tot fixant-se en un robot-aspiradora que jugava a escacs mentre aspirava una catifa–. És el Primer i Únic Premi a la ciutat més Polida del món.

i amb el llustre dels totpolitans. I ara, gaudiu de la festa! Visca Totpolit! –Viscaaaa! –van tornar a cridar els totpolitans. La festa tot just començava i encara queda-

–Oooohhhh! –va exclamar la nena mentre el

va tot el dia per fer gresca. No hi havia motiu

cotó fluix se li enganxava al voltant de la boca.

per ser infeliç el dia més feliç de l’any, i res, absolutament res feia pensar que la sort de Totpolit pogués canviar. 11


Capítol 2

M

entrestant, la malvada, lletja i

bruta bruixa Conxorxa i la seva ajudanta la guineu Feufeu, pudent, sense pèl i amb catorze dents corcades menjaven al seu femer melin-

dros florits i pastes farcides de mel i sardines: –Quina pudoreta tan fastigosa que fas Conxorxa! –va dir la guineu Feufeu olorant l’aire amb avidesa. 12

–És una nova ferum que acabo d’inventar. Porta pipí de gat, essència d’oli de tonyina de

13