Page 1

09/05/2018

2018 Els trastorns de l’any

MARTA REIG SIMON KAROLINA KARCZ

MP6/MP7 1r d’Educació Infantil

CARMEN SUÁREZ ABADIAS DAINA MESA RAYA


ÍNDEX DESENVOLUPAMENT AFECTIVO SEXUAL

2

IMPORTÀNCIA ATENCIÓ PRIMERENCA

4

SERVEIS D’ATENCIÓ I DERIVACIÓ

6

DEPRESSIÓ INFANTIL

8

TIMIDESSA

11

TRASTORN BIPOLAR EN INFANTS

15

MUTISME SELECTIU

19

1


DESENVOLUPAMENT AFECTIVO SEXUAL

Tots els essers vius tenen òrgans sensibles, i al rebre un estímul els hi provoca una reacció. Els éssers humans som organismes sensibles i aquesta sensibilitat ens fa rebre estímuls que poden provenir del món exterior i/o del món interior. La nostra sensibilitat ens permet experimentar infinits fenòmens afectius de forma constant i permanent. La vida afectiva és el procés d’afectar i ser afectat entre l’individu i el seu medi.

L’educació efectiva i sexual és un dels elements de prevenció dels maltractes i abusos sexuals que es poden produir en centres educatius.

2


3

Font: SALTAMONTES ASUL L’educació afectiva i sexual ha de facilitar a infants i adolescents, d’acord amb la seva edat, reconèixer els diferents nivells de relació afectiva, la qual cosa els ha de permetre assumir de manera responsable la seva sexualitat, ser respectuosos amb ells mateixos i amb els altres, i prendre decisions informades, autònomes i conseqüents. D’aquesta manera, infants i adolescents disposaran de coneixements, habilitats i actituds que els permetin reconèixer i gestionar relacions afectives poc saludables i contribuir així a la prevenció dels maltractaments i abusos sexuals.

Som éssers sexuats tant fisiològica com psicològicament.

El nostre cos és una font de comunicació, afecte, tendresa i plaer. Tot comportament humà es veu influït per la cultura, els valors que s'aprenen i desenvolupen en l'àmbit sociocultural on tant la família com l'escola ocupen un paper predominant. La conducta sexual forma part de tot aquest procés i per això, ha de formar part de l'educació integral del nen, com a instrument idoni d'aprenentatge. Marta Reig Simon


IMPORTÀNCIA ATENCIÓ PRIMERENCA

Font: PSICOLOGIA: TEORIAS DE DESARROLLO

4

Es important que en l’atenció primerenca s’aportin i es potenciïn tots els recursos necessaris a la intervenció en aquesta etapa de la vida de l’infant, ja que marcarà moltes funcions durant la seva vida.

L’atenció primerenca és el conjunt d’intervencions dirigides a infants de 0 a 6 anys, a la família i a l’entorn. Tenen com a objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenta els infants amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen el risc de patir aquests trastorns.


5 1 mes

30 – 36 mesos

25 – 30 mesos

Anomalia dels reflexes

No alterna els peus per pujar i baixar escales

No utilitza els objectes de manera adequada

No realitza joc simbòlic

Realitza moviments estranys repetitius

Absència en la resposta global i corporal al soroll

2 – 3 mesos No reacciona al soroll No es tranquil·litza amb l’acció de la mare, sense existir un problema fisiològic que justifiqui l’estat de irritabilitat 4 – 6 mesos No orienta la mirada cap a la veu de la mare o l’objectepersona que es trobi en el seu camp visual Mans predominada ment tancades

El desenvolupament infantil en els primers anys de vida es caracteritza per la progressiva adquisició de funcions tant importants com el control postural, l’autonomia del desplaçament, la comunicació, el llenguatge i la interacció social. En l’atenció primerenca hi ha uns signes d’alerta els quals els professionals es fixen per nominar si hi ha alguna anomalia. Aquests signes d’alerta es defineixen per l’edat de cada infant.

19 – 24 mesos No es capaç de beure sol en un vas ni menjar amb cullera No reconeix parts del seu cos ni imatges familiars

16 – 18 mesos No camina de forma autònoma No mostra interès per altres nens

Carmen Suárez Abadias 13 – 15 mesos 7 – 9 mesos

10 – 12 mesos

No s’agafa els peus per jugar amb ells

No s’arrastra o gateja, ni s’observa desig de desplaçament a l’estar al terra

No es dona la volta

No es manté assegut autònomamen t o es inestable

No compren ordres senzilles No reconeix jocs familiars


SERVEIS D’ATENCIÓ I DERIVACIÓ

Els diferents àmbits en l’atenció primerenca són el sanitari, el social, l’educatiu i els centres de desenvolupament i atenció primerenca. El centres base són aquells que depenen de la Conselleria de la Sanitat i Servei Socials i entre altres funcions, les més destacades són informar, valorar, diagnosticar, orientar i tractar per les recuperacions.

Font: RINCÓN DE LA PSICOLOGÍA

6

Els serveis socials del Departament de Benestar Social tenen competència per intervenir en les situacions de risc social i maltractament del menor.

Aquests serveis tenen una relació directa amb les famílies amb problemàtiques psicosocials. Per aquesta raó poden detectar amb més facilitat les persones o famílies en situació de risc com, per exemple, manca d’ingressos econòmics, mares adolescents, drogodependències i marginació, entre d’altres.


Font: VENUS EL PLANETA DE MIS SUEÑOS

Serveis autònoms de caràcter interdisciplinari l’objectiu dels quals és l’atenció a la població infantil de 0-6 anys que presenta trastorns en el seu desenvolupament o es troba en una situació de risc de patir-los.

Els serveis educatius del Departament d’Ensenyament són òrgans de suport al professorat dels centres docents de Catalunya l’objectiu dels quals és adequar la seva tasca docent a les diferents necessitats educatives de l’alumnat.

7

Font: XTEC

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats amb una sèrie de recursos humans, tècnics i materials, físicament ubicades als centres educatius i en diverses llars d’infants, que ajuden i donen suport a l’alumnat que presenten necessitats educatives especials. Font: XTEC Conjunt de serveis educatius especialitzats en donar atenció a l’alumnat amb deficiències auditives greus i permanents o Font: CONSORCI D'EDUCACIÓ DE amb trastorns greus del BARCELONA llenguatge.

Font: ACCESOS AL PC PARA PERSONAS CON MOVILIDAD REDUCIDA

Té la funció de fer l’avaluació, la intervenció i el seguiment de les persones que necessiten sistemes alternatius per a la comunicació oral o la mobilitat. Karolina Karcz


8

DEPRESSIÓ INFANTIL El nen deprimit pot simular estar malalt, refusar a anar a l’escola, juga menys o deixa de fer-ho, expressa el desig de no voler separar-se dels pares o té por que un dels pares mori. A la primera infància poden desenvolupar símptomes atípics com somatitzacions difuses, trastorns alimentaris, enuresi, etc.

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que afecta tant a nens com a adults. Resulta altament incapacitant i cursa amb un elevat nivell de malestar en ambdós casos. No obstant això, si tenim en compte la manca de maduresa emocional i la manca de recursos per gestionar les seves pròpies emocions, comprendrem que en el cas dels més petits aquest trastorn pot ser altament interferent en el seu desenvolupament. PRIMÀRIA VERSUS SECUNDÀRIA

DEPRESSIÓ MAJOR VERSUS DISTÍMIA

La depressió és el trastorn principal o bé és conseqüència d’un problema mèdic o psicològic previ.

Per contemplar el diagnòstic de depressió major, s’han de complir els criteris diagnòstics assenyalats en el DSM-IV. Els altres tipus de depressió poden fer referència a estats depressius durant cicles prolongats però sense complir els criteris diagnòstics.

UNIPOLAR VERSUS BIPOLAR Es manifesta alternativament amb cicles de depressió i mania (eufòria).

ENDÒGENA VERSUS EXÒGENA fa referència al tipus de causa desencadenant; interna (per exemple dèficit funcional de noradrenalina) o externa (pèrdua d’un ésser estimat).


9

SÍMPTOMES La durada de l’episodi depressiu ha de ser com a mínim de dues setmanes i no estar relacionat amb el consum de cap substància.  Humor depressiu: els nens i adolescents, poden presentar un estat d’ànim deprimit o irritable. Els més petits, a més, sovint no són capaços de descriure com se senten i solen queixar-se de molèsties físiques imprecises, i mostrar una trista expressió facial o una escassa comunicació visual. L’ànim irritable es pot manifestar amb una conducta agressiva o accions que demostrin hostilitat o còlera. En els adolescents majors els trastorns d’ànim poden tenir símptomes semblants als dels adults.  Pèrdua d’interès cap a l’entorn, o incapacitat per gaudir amb el joc o amb les activitats escolars.  Falta d’energia: no juga, rebutja anar a l’escola, a casa se li veu desanimat, no parla, etcètera.  Pèrdua de confiança i autoestima, i sentiments d’inferioritat.

 Retrets: en els nens es reflecteix mitjançant una autodesvalorització o un sentiment de culpa excessiu o inadequat.  Idees o intents autolítics (autodestructius): en els nens i adolescents s’observen signes no verbals de conducta suïcida com realitzar accions en què corre riscos de forma reiterada, (a vegades com si es tractés d’un joc), o adoptar comportaments autolesius (per exemple esgarrapar).  Incapacitat per concentrar-se o prendre decisions, que en el cas dels nens es tradueix en problemes de conducta o un baix rendiment acadèmic.  Activitat psicomotriu agitada o inhibida.  Alteracions del son.  Variacions de pes (en els nens generalment es dóna un augment).  Queixes somàtiques (mal de cap, panxa, etcètera). Aquest criteri és molt freqüent en nens.

Font: GABINET PSICODIAGNOSIS


10

TRACTAMENT

TRACTAMENT FARMACOLÒGIC La depressió amb infants s’ha tractat, principalment, mitjançant antidepressius

Font: UDL TRACTAMENT PSICOLÒGIC No hi ha establert un únic tractament, la tendència continua sent utilitzar un ampli espectre de tècniques i programes que inclouen components conductuals i també cognitius Font: LÍNEA DE PSICOLOGÍA EL TRACTAMENT COGNITIUCONDUCTUAL

Font: AKANA PSICOLOGÍA

La intervenció conductual, com l’entrenament en habilitats socials, l’ajuda en la resolució de problemes i altres procediments com el moldejament o la relaxació. Respecte a aquesta última, cal assenyalar que és una de les eines més eficaces per tractar sobretot a infants. S’han trobat també resultats positius usant com a únic tractament, si bé no queda clar quin perfil de nens podria beneficiar-se d’aquest tractament únic. Daina Mesa Raya


TIMIDESSA

Anomenem “nens tímids” a aquells infants amb un patró de conducta caracteritzat per dèficit i inadequació de relacions interpersonals i per una tendència estable i fort escapament i evitació del contacte social amb altres persones en diverses situacions relacionals. Sol ser una persona tranquil·la, callada, temorosa, que evita les interaccions socials i que malgrat que pot cridar l’atenció de pares, mestres i educadors, no sol identificar-se com una persona que causi o tingui problemes i per tant, tampoc susceptible de necessitar ajuda professional. No obstant això, en algunes ocasions, la timidesa pot tenir continuïtat en trastorns ja més severs com la fòbia social o el trastorn de personalitat d’evitació. Les persones que pateixen aquests trastorns foren ja majoritàriament catalogades de tímides en la seva infantesa, el que no vol dir que totes les persones tímides vagin a desenvolupar aquestes patologies.

11 PROBLEMES INTERIORITZATS Menys aparatosos i preocupants que els externs. Els infants interioritzen el problema i ho manifesten amb temors, por, ansietat o depressió.

PROBLEMES EXTERNS Els subjectes exterioritzen el problema mitjançant conductes externes, disruptives, que afecten a altres persones i, per tant, generen major pertorbació i interès per una intervenció psicològica.


SÍMPTOMES

12

DÈFICIT O MANCA DE CONDUCTES INTERACTIVES

CONDUCTES DE TEMOR, POR O ANSIETAT

Problemes per relacionar-se amb els seus iguals o els adults. No participa ni pregunta a classe, li costa iniciar converses amb altres nens o prendre la iniciativa en qualsevol activitat i es mostra reservat i distant.

Solen estar presents les conductes d’ansietat (anticipada a la situació o en la mateixa situació), temors i pors irracionals al haver d’expressar una opinió o fer algun acte en presència dels seus iguals o adults.

També poden ser presents en una passivitat excessiva, aïllament, baixa assertivitat, escassa capacitat d’expressió emocional, inseguretat, lentitud i submissió al grup.

Acompanyant els temors es produeix ansietat, que es manifesta amb tremolors, rubor, tartamudeig, dolors estomacals, etc.

Presenten un escàs repertori en habilitats socials.

Font: GABINET PSICODIAGNOSIS

PROBLEMES RELATIUS A LA SEVA AUTO-ESTIMA Un infant que pateix i això li pot portar a problemes afectius, de baixa auto-estima i una tendència a subestimar i fins i tot a desenvolupar certs sentiments d’inferioritat acompanyats d’indefensió, depressió, hipersensibilitat, culpabilitat, atribucions inexactes, idees irracionals, etc. És probable que hi hagi episodis de “trencament emocional” que es manifestin en forma de plors en moments puntuals o també de conductes disruptives en el seu entorn més proper (segons l’infant). També poden donar-se queixes psicosomàtiques (dolors d’estómac, marejos, mal de cap, etc).


DIAGNÒSTIC NOMINACIÓ PELS IGUALS

13

Tracta de preguntar-li al infant sobre els seus companys dins del grup. Heu de triar (nominació positiva) o rebutjar (nominació negativa) dins d’un llistat construït en base a un criteri predeterminat. Font: CENTRO PSICOLÓGICO LAIA BOIXEDA PUNTUACIÓ PELS IGUALS

Font: PSICOLÒGIC DRA. ELISENDA ROIG LORETO MIR

Consisteix en què cada subjecte puntua i valora a tots els companys del seu grup. Cada alumne rep una llista de tots els seus companys i es fixen una sèrie de criteris. S’utilitza una escala amb gradacions de 3 a 7 punts, d’aquesta manera es pot valorar la “acceptació mitjana” d’un subjecte per part del seu grup d’iguals.

TÈCNICA DEL “ENDEVINA QUI” Es parteix d’una llista escrita o verbal d’ítems que descriuen determinades conductes (positives i/o negatives). Cada alumne descriu o diu el nom del nen que millor respon a cadascuna de les descripcions i segons la seva opinió.

Font: ESCUELA DE PADRES IRCO


TRACTAMENT El primer pas en el tractament de la timidesa infantil consisteix en realitzar una avaluació de les situacions que provoquen aquest comportament i de les peculiaritats del infant.

S’adapta a cada cas, recorrent a diferents tècniques que l’ajudaran a superar la timidesa, des de la dessensibilització sistemàtica fins el modelatge, l’entrenament en autoinstruccions o la relaxació. També compta amb programes d’entrenament en habilitats socials i tècniques de control de l’estrès. D’altra banda, atendre les emocions del nen tímid és fonamental, de manera que també treballem per desenvolupar la seva intel·ligència emocional. Tot això pot realitzar-se gràcies al vincle que s’estableix amb l’infant. Sentir-se escoltat, comprès i validat és una condició imprescindible perquè el tractament sigui eficaç.

14 Els principals objectius del tractament són:  Potenciar la interacció del nen amb els seus coetanis i amb altres persones.  Disminuir el nivell de retraïment i inactivitat.  Enfortir la seva autoestima.  Desenvolupar la seva intel·ligència emocional.  Reduir l’ansietat vinculada amb les interaccions grupals i / o les situacions socials.  Corregir els estils de pensament inadequats que porten el nen a desvaloritzar.  Augmentar les seves habilitats socials. Carmen Suárez Abadias

Font: FAROS SANT JOAN DE DÉU - HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU


TRASTORN BIPOLAR EN INFANTS

15

El trastorn bipolar és una malaltia mental greu que es caracteritza per canvis dràstics en l’estat d’ànim. Les persones afectades es balancegen entre episodis d’eufòria i activitat (manies) i períodes de tristor i desesperança (depressió). Aquest trastorn va més enllà dels alts i baixos emocionals que poden experimentar totes les persones.

Font: TRASTORNO BIPOLAR La manera com es manifesten els símptomes no és sempre la mateixa. Així, doncs, podem trobar unes subclasses que defineixen més particularment cada cas:  Trastorn bipolar tipus I: són episodis depressius amb una fase d’eufòria com a mínim.  Trastorn bipolar tipus II: són depressions recurrents amb fases hipomaníaques. Uns exemples són : hipersòmnia ( excés de son) i hiperfàgia ( excés ganes de menjar).

 Trastorn bipolar tipus III: són episodis depressius sense hipomania però amb temperament hipertímic i amb antecedents familiars de bipolaritat.  Ciclotímics: són alteracions constants de hipomanies i petites depressions.  Unipolars: encara no hi ha un estudi que digui que aquest trastorn existeixi però els afectats patiran fases maníaques o fases depressives.  Distímics: es pot confondre amb la patologia amb el caràcter de la persona. Uns exemples són: tristesa, ansietat, plors excessius, alteració en els hàbits de son...


16

SÍMPTOMES

Els canvis d’estat d’ànim bipolars s’anomenen “episodis anímics”. Les persones afectades poden tenir episodis maníacs, depressius o mixtos.

Els símptomes poden variar en funció de la persona i amb el pas del temps.

Font: LA REVISTA – EL UNIVERSO EPISODI DEPRESSIU       

Tristor, buidor i desesperança Manca d’energia Autoestima baixa Ansietat Cansament Dificultats de concentració Pèrdua d’interès en les activitats quotidianes.

EPISODI MANÍAC    

Felicitat i optimisme exagerats Nerviosisme i agitació Pèrdua de la gana Parla excessiva i ràpida


17

DIAGNÒSTIC El trastorn bipolar és sovint difícil de diagnosticar per diverses raons:  Els símptomes són similars als d’altres trastorns mentals, com ara l’esquizofrènia i la depressió.  La inestabilitat anímica és tan freqüent que es pot arribar a confondre amb el caràcter de la persona, especialment en el cas del trastorn bipolar ciclotímic, que es caracteritza per l’alternança constant d’hipomanies i petites depressions. Font: PINTEREST

Les persones afectades poden presentar altres problemes de salut també mentals, com els trastorns d’ansietat o el Fuente: ¿Qué es o el físics, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorno en los com malalties cardíaques o relacionades amb bipolar la glàndula niños? tiroide. L’estudi diagnòstic de la http://trastornobipolar.or malaltia pot incloure: g/que-es-el-trastorno Història clínica psiquiàtrica i bipolar-en-los-ninos mèdica general. Per a la seva elaboració es recull informació extensa referida a la persona, a la seva família (antecedents) i al medi en què viu (entorn social).  Avaluació de l’estat mental mitjançant qüestionaris tipus test.  Un registre diari dels estats d’ànim del pacient, patrons de son i altres factors que puguin contribuir al Font: TRASTORNO DE LA COMUNICACIÓN diagnòstic. Y EL LENGUAJE  Valoració general de l’estat de salut.


18

TRACTAMENT

L’objectiu del tractament és el control dels símptomes. El tractament farmacològic és imprescindible i convé complementar-lo amb tractament psicològic de caire psicoeducatiu. Els medicaments més utilitzats són els estabilitzadors de l’estat d’ànim, els antidepressius, els antipsicòtics i els ansiolítics. Per aconseguir resultats òptims cal combinar-los i anar ajustant les dosis. Aquest procés pot ser llarg i requereix paciència, perquè alguns fàrmacs poden trigar setmanes o mesos a fer efecte. En aquest sentit, és molt important seguir les pautes d’administració prescrites i no suspendre voluntàriament el tractament per tal d’evitar la reaparició dels símptomes o altres riscos per a la salut, com la síndrome de retirada.

Font: SUPERENLIGHTME

L’altre punt clau del tractament del trastorn bipolar és la intervenció psicològica i psicoeducativa, que pot incloure:  Teràpia de ritmes interpersonals i socials: Consisteix a establir una rutina diària (alimentació, activitat física i descans) per millorar la gestió de l’estat d’ànim.  Teràpia cognitivoconductual: Pot ajudar a identificar els factors desencadenants dels episodis i a controlar l’estrès.  Psicoeducació: Permet conèixer millor la malaltia i aprendre a prevenir recaigudes.  Teràpia centrada en la família: El suport de la família pot contribuir a la millora del compliment del tractament i a millorar el pronòstic de la malaltia. Karolina Karcz


EL MUTISME SELECTIU

19

El mutisme selectiu és un problema d'inhibició de la parla que sol tenir el seu inici en l'etapa preescolar. El trastorn es caracteritza perquè el subjecte, tot i tenir la capacitat de la parla conservada, inhibeix selectivament la resposta verbal davant de determinades situacions socials o el restringeix a certes persones "de confiança" del seu entorn familiar (normalment pares i germans).

En alguns casos, el mutisme es pot iniciar progressivament com a conseqüència d'una timidesa extrema o també a partir d'alguna situació estressant (hospitalització, circumstàncies familiars, canvi de residència, ciutat, etc.). Sigui com sigui, el mutisme selectiu pot resultar altament incapacitant tant en el terreny educatiu com en el social per als nens que ho pateixen, i sempre representa un problema de caire psicològic que té que ser tractat de forma primerenca.

Aquest trastorn no es considera com un problema de la comunicació, la majoria de les persones es comuniquen a través d'expressions facials, gestos, etc. En alguns casos, el mutisme selectiu és un símptoma d'un trastorn de desenvolupament o un trastorn psicòtic. MUTISME TOTAL Desaparició total del llenguatge, sobtada o progressivament. Aquest és el pitjor cas de mutisme i, per això, també el més senzill de detectar. Les persones afectades deixen de parlar. MUTISME SELECTIU Inhibició de la parla en una, diverses o moltes situacions socials, incloent l'escola, tot i tenir capacitat per parlar i comprendre el llenguatge.

Font: CENTRE MÈDIC PSICOLÒGIC DRA. ELISENDA ROIG LORETO MIR


SÍMPTOMES

20

 Fracàs consistent en parlar en situacions socials específiques (com a l'escola) tot i parlar en altres situacions (com a la llar).  No parlar interfereix negativament amb l'escola o el treball, o amb la comunicació social.  Pot semblar groller, desinteressat o malhumorat.  Pot ser tossut o agressiu, tenir enrabiades quan tornen de l'escola, o enutjar quan és preguntat pels pares.  La manca de parlar no es deu a la manca de coneixement.  No és a causa d'un trastorn de comunicació (per exemple, Font: LOGOPEDA A DOMICILI tartamudesa).

DIAGNÒSTIC Els nens que presenten mutisme selectiu, poden presenten una gran variabilitat en les seves interaccions socials. Alguns d'ells gaudeixen activament del contacte amb els altres i juguen sense més problemes, tot i que romanen en silenci. Hi ha altres que desenvolupen amb l'amic més proper estratègies de comunicació alternativa (signes, mirades, gestos, etc.). Hi ha també un altre grup que considera la major part de les interaccions socials incòmodes i no participen en absolut. Per tant, estem davant un mateix trastorn que pot prendre diferents nivells d'expressió i afectació social.

Font: GABINET PSICODIAGNOSIS


21

TRACTAMENT El tractament del mutisme selectiu requereix una intervenció específica en cada cas, centrada en les necessitats recollides després de l'avaluació. En línies generals, tot tractament s'ha d'enfocar en l'afrontament de tres problemes bàsics que solen donar-se en el trastorn: 1. Ansietat 2. Falta de seguretat de l’infant 3. Actituds de la família (comunicació no verbal, sobreprotecció...)

La intervenció psicològica de la inhibició de la parla de l’infant ha de ser duta a terme per un professional, i engloba els següents aspectes:  El desenvolupament de tècniques per reduir l'ansietat del nen.

Font: ANXIETY UK

Font: WEBPSICÓLOGOS

 L'exposició gradual a situacions temudes. Es tracta d'anar augmentant les experiències comunicatives poc a poc perquè l’infant guanyi seguretat i competències. S'ha de començar en un entorn controlat, per una situació que generi poca ansietat. A mesura que supera l'ansietat, es comença amb situacions i contextos més difícils.  Tècniques de modificació de conducta.  Modelatge i automodelatge. Es tracta de fer de model amb el nen perquè pugui assajar la seva conducta en les situacions temudes. Marta Reig Simon

DESENVOLUPAMENT AFECTIU - SEXUAL  
DESENVOLUPAMENT AFECTIU - SEXUAL  
Advertisement