Page 1

LA TRANSICIÓ I ESPANYA FINS A L’ACTUALITAT Marta Domínguez López 4º ESO 14/03/2011 Francisca Nicolau 1


ÍNDEX Inici de la democracia (1975-1979).….………………………… 3 El nou sistema polític i l’estat de les autonomies..................... 5 Els governs de la democràcia des de 1979 ............................ 9 Opinió personal...................................................................... 13 Bibliografia.............................................................................. 14

2


INICI DE LA DEMOCRÀCIA (1975-1979)

A

Espanya hi va haver una dictadura des de 1939 fins a 1975. Una dictadura és un sistema polític que no permet la llibertat ni la democràcia. Per això, durant aquells anys, els espanyols no podien dir el que pensaven ni elegir els seus representants polítics d'una forma

democràtica. Aquest llarg període es va dir franquisme, perquè el país va estar governat pel general Francisco Franco. Però, al novembre

de 1975, Franco va morir. Es va iniciar llavors el regnat de Joan Carles I. Des que va ser coronat, el monarca va deixar ben clar el seu desig que la democràcia i la llibertat tornessin a Espanya. Al juliol de 1976, Joan Carles I va demanar a Carlos Arias Navarro, l'últim cap de govern nomenat per Franco, que deixés el seu càrrec. Joan Carles I va triar president a Adolfo Suárez, i li va encarregar que dirigís el canvi de tot el sistema polític espanyol.

Adolfo Suárez González, Cebreros, 1932) Polític espanyol. Va iniciar la seva carrera política com a governador civil de Segòvia. El 1975 va participar en la fundació d'Unió Democràtica del Poble Espanyol. 3


Amb Suárez, Espanya va viure moments fonamentals per a la seva història. Es van produir alguns fets com: • Llei per a la Reforma Política. Va posar fi a les institucions polítiques del franquisme i va crear-ne de noves. El Rei la va promulgar oficialment el gener de 1977. • Legalització de partits polítics i sindicats que fins aleshores estaven prohibits. El Partit Comunista d'Espanya va ser legalitzat el 1977.

dustria que sofria la competència dels Nous Països Industrials més econòmics. Les conseqüències foren un increment en l’endeutament de l’Estat. El govern d’UCD va plantejar una política de consens per acabar amb la crisi, i va signar els pactes de la Moncloa. Els sindicats acceptaren la flexibilització i la moderació dels salaris a canvi d’una sèrie de mesures que es consideraren un progrés. Però, encara es necessitava una reforma econòmica, la qual es va retardar.

• Primeres eleccions democràtiques. Van tenir lloc el 15 de juny de 1977, i la victòria va ser per al partit polític creat per Suárez, la Unió de Centre Democràtic. Les mesures enfront de la crisi econòmica Les reformes polítiques coincidiren amb l’augment dels preus del petroli i per la crisi de la in4


EL NOU SISTEMA POLÍTIC I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

L

a Constitució espanyo-

la de 1978 La Constitució va ser aprovada per les Corts Generals el 31 d'octubre de 1978, va ser ratificada pel poble espanyol el 6 de desembre, sancionada i promulgada pel Rei el dia 27 i publicada el 29 de desembre de 1978, dia que va entrar en vigor. Aquesta, recollia els drets i les llibertats de la societat, i el funcionament de l’Estat.

• Drets i llibertats: - Drets civils: Ens volen donar a entendre que els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui hi hagi cap tipus de discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o

circumstància personal o social. - Drets socials: Afecten al dret a un medi ambient adequat i a la seguretat social. • Funcionament de l’Estat: - Espanya és: * Estat de Dret: Suposava la submissió del poder estatal a la norma jurídica com a garantia de la llibertat individual dels particulars. El principi de legalitat penal, tributari i processal apareix recollit en l'ordenament jurídic. * Estat social: La consagració de l'Estat social implica que els poders públics no només permeten la igualtat i la llibertat, sinó que han d'intervenir activament per promoure aquests valors i remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud. 5


* Estat democràtic: Té una doble vessant. En primer lloc, reconeix la sobirania nacional del poble espanyol, principi elemental per sostenir la convivència democràtica continguda en el preàmbul, i font de la legitimitat democràtica directa del poder legislatiu. En segon lloc, per a l'obtenció d'una democràcia liberal, es requereix un pluralisme polític reflectit en els partits polítics, sindicats i patronals. Pel que fa a la participació del ciutadà en els assumptes públics, l'article 23 reconeix el sufragi universal actiu i passiu, i l'accés a la funció pública en condicions d'igualtat. - La sobirania nacional plantejava una divisió de poders en què el legislatiu requeia sobre un parlament elegit per sufragi universal.

- La forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentària. Així doncs, la forma de govern implica que el Rei és el Cap de l'Estat, però no controla el poder executiu, sinó que aquest està sotmès al control parlamentari. La Constitució dedica el seu Títol II la figura de la Corona, incloent-hi la regulació de les seves funcions, la successió al Tron, la Regència, la tutela del Rei menor i la figura de la ratificació. - Els poders de l’Estat es divideixen entre diferents institucions: * El poder legislatiu: Resideix en les Corts, constituïdes per dues cambres, el Congrés dels Diputats i el Senat. * El poder executiu: L’exerceix el Govern.

6


* El poder judicial: Es troba en mans de tribunals de justícia independents. L’organització territorial d’Espanya La Constitució afirma que l'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. En el mateix sentit, la Constitució els atribueix autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. L’Estat de les Autonomies La constitució estableix com a divisions politicoadministratives de l’Estat les comunitats autònomes, les províncies i els municipis. - Comunitats autònomes: Són unitats territorials formades per nacionalitats i regions dotades d’autogovern. Cadascuna te el seu propi estatut d’autonomia i posseeix el Parlament Autonòmic, el Consell de Govern i un Tribunal Superior de Justícia.

Les desset autonomies son: Andalusia, Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, País Basc, Principat d’Astúries, Regió de Múrcia i La Rioja. Les ciutats de Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes el 1995, en segregarse de les províncies de Cadis i de Màlaga. - Províncies: Són territoris formats per l’agrupació de diversos municipis. El seu òrgan de govern és la diputació. Espanya es divideix en 50 províncies més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. - Municipis: Són les unitats territorials bàsiques de l’Estat. Estan formats per un o diversos nuclis de població i el territori que en depèn. Es governen mitjançant un ajuntament.

7


8


ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA DES DE 1979

E

l govern d’UCD (1979-

1982) La Unió de Centre Democràtic neix de la mà d'Adolfo Suárez per tal d'aprofitar la seva imatge en les eleccions a partir dels contactes personals que mantenia amb els líders de gran quantitat de petits partits. Un membre decisiu en la creació del partit va ser Leopoldo. A l'octubre de 1978 es va celebrar el seu I Congrés, sent elegits Adolfo Suárez com a president del partit i Rafael Arias-Salgado com a secretari general. UCD va governar Espanya des de 1977 fins a 1982. En les Eleccions Generals del 15 de juny de 1977 va obtenir 6.310.391 vots. Al març de 1979 va tornar a guanyar les eleccions amb 6.268.593 vots. D'aquesta manera, la I Legislatura

d'Espanya va començar l'1 de març de 1979, amb un nou Govern presidit per Adolfo Suárez i amb Manuel Gutiérrez Mellado i Fernando Abril Martorell en ell. UCD va guanyar les eleccions municipals d'aquest mateix any obtenint l'alcaldia en 20 capitals de província, també va guanyar les eleccions a la Diputació Foral de Navarra. El 29 de gener de 1981, fruit dels conflictes interns dins d'UCD, entre altres motius, Adolfo Suárez dimiteix com a president del Govern, sent el seu substitut fins a la fi de la legislatura Calvo-Sotelo després del fallit intent de cop d'Estat del 23 de febrer d'aquest any. El 29 gener 1981 Suárez dimiteix com a President del Govern. Des d'aquest moment la nova Constitució ja es trobava en vigor. Al seu torn va acabar sent un partit amb escassa popularitat i ampli rebuig, a causa del augment de l'atur, la greu 9


inflació i la general crisi econòmica que vivia el país. Els governs del PSOE (1982-1996) El govern de González va haver de fer front a una difícil situació econòmica. El gabinet socialista va aprovar un estricte pla d'estabilització econòmica que va portar al tancament de moltes indústries. El govern socialista va haver de fer front a una dura campanya terrorista d'ETA per acabar amb el perill del colpisme. Altres mesures van ser l'aprovació de la reforma universitària, la LODE, que establia l'ensenyament gratuït i obligatori fins als setze anys. Felipe González va canviar el seu discurs sobre l'OTAN i va demanar el vot afirmatiu a la permanència en aquesta.

El 1989, el PSOE va tornar a guanyar per majoria absoluta. En aquesta tercera legislatura del PSOE (19891993), Espanya va celebrar el 1992 dos esdeveniments internacionals, els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla.

En les eleccions de 1993, el PSOE va tornar a vèncer encara que aquesta vegada sense majoria absoluta. Les forces de dreta s'havien reorganitzat en el Partit Popular que era dirigit des de 1989 per José María Aznar. La crisi econòmica va ser l'avantsala de l'esclat d'escàndols de corrupció que van afectar al govern socialista. A ells es va venir a unir l'escàndol dels GAL, grup armat format per policies i mercenaris que amb la complicitat de càrrecs del govern va dur a terme la "guerra bruta" contra ETA. 10


Els governs del PP (19962004)

la Unió Europea per a entrar en l’euro el gener del 2002.

Els governs del partit popular, presidits per José María Aznar, van adoptar les mesures següents:

- Mesures socials. Es va aprovar la Llei d’Estrangeria i un conjunt de mesures per a evitar la immigració il·legal.

- Mesures polítiques. • Política exterior: Espanya es va integrar en l’estructura de l’OTAN i es va intensificar l’acostament als Estats Units, que va culminar el 2003 amb el suport a aquest país en la guerra d’Iraq. • Política interior: Van eliminar el servei militar obligatori i la creació d’un exèrcit professional; la intensificació de la lluita contra el terrorisme; i l’oposició al Pacte d’Estella-Lizarra. - Mesures econòmiques. Es va intensificar la política liberalitzadora i es va flexibilitzar el mercat laboral. Aquestes mesures aconseguiren disminuir el dèficit públic i la inflació, i compliren els criteri impostos per

José María Aznar

El descontentament d’alguns sectors amb certes mesures adoptades pel govern, com el suport als Estats Units en la guerra contra l’Iraq, amb el qual es va relacionar l’atemptat terrorista islàmic de l’11 de març de 2004, varen ser les causes de la crisi del Partit Popular. Les eleccions donaren la victòria al PSOE. 11


La nova etapa de govern socialista (2004-2008)

des el 2008 tornaren a donar el triomf al Partit Socialista.

El govern socialista, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat marcada per: - Mesures polítiques. A l’exterior, la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq va ser l’esdeveniment més destacat. A l’interior, algunes comunitats tingueren el prestigi de la reformació dels seus estatuts d’autonomia. També es va iniciar el diàleg polític amb la banda terrorista ETA per aconseguir la pau al País Basc.

José Luís Rodríguez Zapatero

- Mesures econòmiques. Recullen la rebaixa de l’IRPF i la gradual reducció de l’impost de societats. - Mesures socials. S’acceptaren els matrimonis entre persones del mateix sexe, la Llei d’Igualtat de Gèneres i la Llei de Dependència. Les noves eleccions celebra12


OPÍNÍO PERSONAL La meva opinió personal és positiva però a la vegada negativa. És positiva perquè aquest treball m’ha ajudat a cercar, a profunditzar i a relacionar els diferents mètodes que utilitzava cada govern i les mesures que prenien per tal de que l’actualitat funcionés bé. Encara que no tots cercaven el benestar social. Per altra part és negativa perquè no m’agrada molt la política, crec que és una forma de que els polítics guanyin sense saber el que estan dient o fent, ja que tots no cerquen el mateix, però bé, si he de pensar amb una Espanya sense política, millor no, ja que sino, tot seria un caos i no hi hauria cap llei ni cap norma que regulés la societat.

13


BÍBLÍOGRAFÍA http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa% C3% B1ola_de_1978#Estado_social_y_democr.C3.A1tico_de_Derec ho 05/03/11

http://www.mailxmail.com/curso-historia-espana/transicion -democratica-espanola 03/03/11

http://www.historiasiglo20.org/HE/16a-1.htm 04/03/11

Burgos, M. i Muñoz-Delgado, MC. “Història, Ciències Socials 4” ed. Anaya, Madrid, 2007 12/03/11

14

De la transició democràtuca a l'actualitat  

De la transició democràtuca a l'actualitat

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you