Page 1

INS PINEDA DE MAR CURS 2019-2020

ANA MARTÍN 4T d’ESO (GF2) 4/11/19

COMENTARI DE TEXT LITERARI DEL PRÒLEG JOAQUIM RUBIÓ I ORS (1841)

Lo gaiter de Llobregat Catalunya fou per espay de dos sigles la mestra en lletras dels demés pobles; ¿per qué puig no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixable ó imitadora, creantse una literatura propria y apart de la castellana? ¿Per què no pot restablir sos jochs florals y sa Academia del gay saber, y tornar á sorprendre al mon ab sas tensóns, sos cants de amor, sos sirventesos y sas aubadas? Un petit esfors li bastaría pera reconquistar la importancia literaria de que gosá en altres temps, y si Deu permetés que aqueixa idea se realisás algun jorn, y que ingenis cataláns despenjassen las arpas dels trobadors que han estat per tant temps oblidadas, lo Gayter del Llobregat, per escassas que sian sas forsas, se compromet desde ara per llavors á guerrejar en lo lloch que se li senyale, més que sia en la última fila, pera reconquistar la corona de la poesía, que la nostra patria deixá caure tant vergonyosament de son front, y que altres pobles reculliren y se apropiaren. Entretant arriba aqueix jorn, lo autor de aqueixos llaugers ensaigs, obra de dos anys de treball y d'estudi, se tindrá per més que premiat, ab tal que puga mereixer de sos compatricis que li diguen lo que á si mateix se deya lo doctor Ballot al fi de sa gramática: Pus parla en catalá, Deu lin don gloria. Abril de 1841

Joaquim Rubió i Ors va néixer a Barcelona el 31 de juliol de 1818 i va morir el 7 d’abril de 1899 amb 80 anys a Barcelona. Els seus pares van ser Josep Rubió Lluch i Agnès Ors. Ell va ser escriptor català amb molts estudis, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona. Va publicar aquest text en el diari de Barcelona en el 1841 en el període de la Renaixença. Ens situem en el segle XVIII una mica abans que comenci la Renaixença. Aquest període s’anomena Decadència, un període fosc on la gent de Catalunya estava triste. El rei que regnava es mor sense fills i li dona el càrrec a Felip V. En aquest moment es parla més el castellà i per algunes zones fins i tot francés.

1


INS PINEDA DE MAR CURS 2019-2020

ANA MARTÍN 4T d’ESO (GF2) 4/11/19

Després de la guerra de successió el rei imposa el Decret de Nova Planta, això farà que es prohibeixi el català en les escoles, es publiquin llibres en català...etc. Però mai es va deixar de parlar. L’any 1833 en la revista “El Vapor” es publica un poema Bonaventura Carles Aribau anomenat “Oda a la Patria”, des de aquest instant comença la Renaixença, un període amb els objectius de recuperar els clàssics (grecollatins), recollir la literatura popular, normalitzar la llengua i crear òrgans de difusió cultural en català. Aquest període té quatre apartats, l’Inici; Bonaventura publica el poema, la Consolidació; recuperen els Jocs Florals i s’inicien intents de normalitzar el català, la Plenitud; importancia de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, i per últim la Crisi; molts escriptors de la Renaixença s’allarguen fins entrant al segle XX i en aquell moment apareix el modernisme el 1892 que suposa ​el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.

El títol d’aquest text està concordat amb el text ja que parlen del mateix tema. El tema principal es Catalunya en aquell moment, volien recuperar moltes coses com el català o crear una literatura pròpia i apart de la castellana. L’autor explica els seus pensaments. Es pregunta què perquè li han tret aquelles reliquies que feia que Catalunya fos especial. Només amb una mica d’esforç diu que aconseguirien la importància literària. Vol que es recuperi la Catalunya antigua. Aquest text es de 1841, per tant, el català no és el que escoltem ara, és el català antic, també podem observar que està en tercera persona amb un narrador omniscient.

Podem analitzar què aquest text és una prosa i no una poesia. En primer lloc la poesia ha de tenir una rima i aquest text no en té. També, la prosa està construïda per oracions i parrafs, a continuació diem que es un discurs ja que veiem que no es

2


INS PINEDA DE MAR CURS 2019-2020

ANA MARTÍN 4T d’ESO (GF2) 4/11/19

una narració ni una descripció i també que inclou modalitats interrogatives i oracions simples.

En el text trobem verbs en tercera persona. Aquest text personalment, crec que està molt ben fet. Parla molt bé de la seva terra i com anyora la Catalunya antigua. M’agrada que l’ho hagin conservat en el seu propi idioma i no canviar-lo al català “modern”.

3

Profile for marta.perxachs

Valoració comentari de text Ana M.  

Valoració comentari de text Ana M.