Page 1

Jordi García Iván Heredia Sergio Navarro Aitor Márquez


Va ser a la tardor

el país va tornar a obrir les arques

de 1705

per traure al carrer

que a Altea desembarca

les senyeres contra el botifler

Baptista Basset

i l'Arxiduc Carles

com a general

a la porta de Quart aclamaren

de l'exèrcit de Carles el d'Àustria.

i ell feu jurament

Entra en la Marina

d'obedir i defendre les lleis.

i passeja per pobles i viles

Del dia que ara esmente

i en moltes comarques

guardeu memòria:

als maulets va distribuint armes

el 25 d'abril

i donant raons,

de 1707

convencent a tots els llauradors

que trista batalla

que l'Arxiduc Carles

va somoure la terra d'Almansa;

ha promès suspendre tributs i

l'exèrcit borbó

gravàmens

al de l'Àustria va vèncer d'un colp

i tot el país

i sense defenses

li va plantar cara al borbó Felip V.

ocuparen comarques senceres.

Els reis i governants

Mal dia va nàixer

de tota Europa

qui ordenà destruccions i matances.

es posen a l'aguait

Si el mal ve d'Almansa

i al plet s'aboquen,

amb raó diuen que a tots alcança:

que està en discussió

no es pot oblidar

la corona dels regnes d'Espanya

que en la boca del poble ha quedat.

i els dos aspirants

Després que va sotmetre

una guerra van a provocar,

tot el país

buscant aliances

i va tractar els hòmens

amb altres estats dos exèrcits

amb gran crueltat,

preparen,

pensà que era l'hora

Felip de Borbó i

d'augmentar el poder de la seua


El text presenta una font secundària ja que els documents estan escrits en una època posterior a la que ocorren els fets exposats al text. Aquest fets històrics tracten del segle XVIII. Pel que fa al tipus de text és un text historiogràfic-literari perquè estan escrits per un autor posterior als fets, en el que s’aborda un moment determinat de l’historia que no correspon amb l’època en la que viu aquest autor. Del autor podem dir que ens trobem davant d’un autor individual. L’autor, Vicent Torrent, va nàixer a València a l’any 1945 i és actualment un musicòleg valencià. És llicenciat en magisteri i músic autodidacte. A l’any 1975 va fundar al Tall. Torrent és l’autor de la major part de les lletres originals, com tió Canya. L’objectiu o finalitat d’aquest text és el de narrar i explicar sobre un fet històric d’una manera més amena per a que siga més fàcil d’entendre mitjançant la música. Per tant podem dir amb seguretat que la funció d’aquest text es didàctica, pretén ensenyar un coneixement històric al públic. A més a més el títol ens pot ajudar si no sapiguerem a traure la finalitat del text, ja que en aquells temps els romanços de cec eren el romanços recitats per els cecs al poble. El destinatari d’aquest text és tot aquell que l’escolti. Principalment va dirigida a la població valenciana ja que cita alguns exemples que ens ajuden a identificar-ho com ara “el triomf de Felip V” i l “es represàlies que això va portar va influir sobre el País Valencià”.

La idea principal del text és la Guerra de Successió Espanyola, conflicte entre Felip V i Carles D’Àustria després de la qual va començar la dinastia borbònica a Espanya.


Com a idees secundaries destaquen l’enfrontament internacional i nacional (guerra civil) ; l’esdeveniment de la batalla d’Almansa, que suposa la derrota de la casa d’Àustria i per últim la promulgació dels Decrets de Nova Planta, els quals varen suprimir les lleis i les costums al País Català.

Els esdeveniments que hi es tracten estan contextualitzats en el període conegut com Antic Règim concretament en la Guerra de Successió Espanyola (1700-1713), conflicte internacional per la successió al tron d’Espanya que originà la disputa dinàstica entre Felip V de Borbó i l’Arxiduc Carles d’Àustria. Durant aquest conflicte bèl·lic els Països Catalans es van oposar a la instal·lació dels Borbons en el tron espanyol, recolzant l’Arxiduc Carles, qui va prometre defensar els seus furs. En aquest període, concretament el 25 d’abril de 1707, s’esdevingué la batalla d’Almansa, en la qual les tropes de l’Arxiduc Carles van ser derrotades pel seu adversari. En 1713 amb el signament de la pau d’Utrecht Felip V, va ser coronat rei d’Espanya. Les conseqüències van ser immediates: va prendre represàlies contra aquells que no li havien recolzat. L’objectiu fonamental de Felip V va ser uniformitzar i homogeneïtzar els territoris espanyols per tal de poder controlar i establir un sistema fiscal, lingüístic, administratiu igual en tots els territoris. Així es varen redactar els Decrets de Nova Planta que aconseguiren aquests objectius i que afectaren de manera directa als Països Catalans.


A la cançó hi apareixen dos termes que cal definir per a entendre el seu significat el més clarament possible, on i quan es desenvolupen aquests fets, la Guerra de successió i la batalla d'Almansa. • La Guerra de Successió va ser un conflicte internacional per la successió al tron d'Espanya després la mort de Carles II, que comprèn des de 1701 fins a 1713. Es va anomenar successor Felip V, això va provocar descontent dins i fora d'Espanya per la temuda unió d'aquesta i França. Per tant, es va formar un bàndol en contra de Felip V i a favor de Carlos d'Habsburg. • La Batalla d'Almansa va ser l'enfrontament de les tropes de Felip V amb les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, que va tindre lloc el 25 d'abril del 1707, durant la Guerra de Successió, a Almansa (Albacete). Van ser derrotades les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria. Com a conseqüència d'aquesta batalla, el Regne de València va ser ocupat per les tropes borbòniques.

La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte armat que va durar des de 1701 fins 1713, encara que la resistència a Catalunya es va mantindre fins 1714 i en Mallorca fins 1715; va tindre com a resultat el tractat d’Utrech i tractat de Rastatt. Dins la guerra va ocòrrer la disputa dinàstica entre els dos pretendents a la corona d’Espanya, l’arxiduc Carles d’Àustria i el borbó Felip V, on als Països Catalans es va optar per donar suport a l’arxiduc Carles, entre d’altres motius perquè havia promès respectar les lleis. Va vèncer Felip V i les represàlies, Decret de Nova Planta inclòs, no es van fer esperar; així ho explica aquest Romanç de cec del grup Al Tall.


Els Decret de Nova Planta son el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l’inici del seu regnat que implantaren l’absolutisme a la monarquia d’Espanya.

Els territoris de la corona Catalano-Aragonesa, es van oposar a la instal·lació dels borbons en el regnat d’Espanya. Per venjança, Felip V implanta els Decrets de Nova Planta que abans em explicat el que eren . Aquest decrets son: · Decret dels Regnes de Valencià i Aragó: 29 de Juny de 1707. · Decret de Mallorca i les Pituïses: 28 de Novembre de 1715. · Decret del Principat de Catalunya: 16 de Gener de 1716. El Decret de Nova Planta significa la fi a un llarg sistema legislatiu i polític valencià i aragonès; els furs i les lleis de Valencià foren substituïdes per les lleis i el règim polític de Castellà. En el cas Valencià es va abolir fins i tot el dret civil. L’estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència , encarregats de l’administració. Pel Govern central es van crear les secretaries de L’estat, que eren ocupades per funcionaris designats per el rei. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb la seua seu a Madrid. No tenien cap poder en front del rei Borbó.


La Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) es un fet militar de la Guerra de successió espanyola ocorregut en Almansa (Albacete) en el que les tropes de Felip V varen derrotar a les del arxiduc Carles d’Àustria. Va ser decisiva per a la guerra, perquè gracies a que Felip V va guanyar aquesta batalla, el regne de Valencia va ser ocupat per Castella per dret de conquesta. En la actualitat a la Comunitat Valenciana encara perdura la dita: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots/es alcança” recordant aquesta batalla, perquè aquesta derrota va tindre una gran repercussió per al País Valencià.

Al valorar la cançó ens hem adonat que es una cançó basada a la batalla d’Almansa a la qual varen participar el Borbó Felip V i Carles d’Àustria . A la cançó hi podem diferenciar tres parts; L ‘introducció al tema del fet històric a parlar, una segona part on es centra al que va passar abans d’aquesta batalla i una tercera part on explica el guanyador d’aquesta i les conseqüències de la victòria. Aquest text reflexa la lluita del poble amb l’Arxiduc Carles com a màxim representant de l’ideologia dels maulets i el que va passar abans, durant i després d’aquesta batalla. Es un text prou senzill sense tecnicismes, amb paraules col·loquials i fet per a que tot tipus de lector o puga entendre sense cap problema fet amb la finalitat de que aquest es transmetera de generació en generació, a mes que estiga interpretada facilita molt mes el fet de recordar-lo, aixina es com abans, de manera oral es transmitien els fets. Com a conclusió de la cançó podem dir que reflexa tot el que te que vore amb la batalla d’Almansa el 25 d’Abril de 1707 i a mes pareix que estiga narrada pel bàndol dels maulets.


L’Antic Règim utilitzava una organització política basada en el poder absolut de la Corona, sustentada pels diferents principis com la sobirania, que era la capacitat de prendre decisions en els assumptes públics i corresponia exclusivament al rei, anomenat per ells el sobirà. Altra característica era que l'Estat era patrimoni i propietat de la Corona. El seu domini es considera obtingut legítimament per dret de conquesta i transmès per herència. A més, el poder del rei era absolut, la seua autoritat es trobava per davant de la llei i concentrava en la seua persona els tres poders: l'executiu, el legislatiu i el judicial. Altra distinció de l’Antic Regim fou que l’administració territorial depenia del règim senyorial. D'aquesta manera, algunes parcel·la les del poder públic, com el cobrament d'impostos, el reclutament, l'aplicació de la justícia local, etc ... quedaven en mans de grups particulars (clergat, noblesa).En quan a la societat es dividia en tres estaments als quals s'accedia per naixement: La noblesa i el clergat tenien lleis particulars, com l'exempció del pagament d'impostos, el cobrament de tributs en benefici propi i una sèrie d'avantatges processals: no se'ls podia aplicar turment per obtenir confessions, el seu testimoni en els judicis preval sobre el de individus de menor rang social i no podien ser castigats amb penes infamants com la forca. El tercer estat agrupava les persones que sostenien econòmicament al regne amb el seu treball i els seus impostos, ja foren artesans, comerciants, banquers, etc... Entre ells, els que es situaven a les ciutats i es dedicaven als negocis (burgesos) eren els més receptius a les propostes de canvi. Respecte a l’economia era un sistema econòmic adaptat a les necessitats d'una economia predominantment agrària. Per l’altra banda el sistema liberal es basava en característiques ven diferents ja que la sobirania no corresponia al rei, sinó a la nació, entesa com una comunitat amb una trajectòria històrica comuna, que parlava una llengua determinada i habitava un lloc concret. Es delegà, mitjançant el vot, en les Corts.

Romanç de Cec  

Jordi Garcia, Aitor Marquez, Sergio Nvarro, Ivan Heredia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you