Issuu on Google+

17-20 D’ABRIL

per encendre el foc... L’experiència de la Pasqua és una crida a l’esperança. És una crida a l’optimisme, a viure en positiu, però a més és una crida a viure la vida en tota la seva profunditat. L’experiència de la Pasqua et pot ajudar a trobar motius de fons per viure i gaudir de la vida amb intensitat, amb esperança. No hi trobaràs solucions, sinó llum per a les teves respostes. Es tracta de l’esperança que dóna sentit a viure i que brolla del teu interior i et predisposa a mullar-te pels altres, a comprometre’t. Document Marc de la Pasqua de les Avellanes 2014

Et proposem que busquis un espai per llegir tranquil·lament el Document Marc de la Pasqua de les Avellanes 2014. Pot ser amb el teu grup i compartint la lectura o simplement sol/a en algun moment del dia que puguis trobar... En acabat, utilitza uns Post-it per expressar i fer ressò del que has llegit:

El que et crida l’atenció...

Amb el que més m’identifico...

El que pot ser al important per grup...

els petits focs...

Et convidem a llegir tranquil·lament el següent text: El foc està molt present en totes les manifestacions festives a casa nostra. Però també tenim l’experiència del seu efecte destructiu als boscos gairebé cada estiu o de desgràcies produïdes per un foc descontrolat. Aquesta simbologia antagònica, el foc també és símbol de dues passions extremes: l’amor i la còlera. Segur que tots hem viscut aquesta experiència: som capaços d’estimar com un foc que crema i al mateix temps traiem foc pels queixals quan ens enfadem, quan ens indignem... Document Marc de la Pasqua de les Avellanes 2014

Un mar de petits focs

Un home del poble de “Neguá”, a la costa de Colòmbia, pogué pujar al capdamunt del cel. A la tornada, va dir que havia contemplat des d’allà dalt la vida humana. I digué que un mar de petits focs. El món és això –revelà-. Un munt de gent, un mar de petits focs. Cada persona brilla amb llum pròpia entre totes les altres. No hi ha dos focs iguals. Hi ha focs grans i focs petits, i focs de tots els colors. Hi ha gent de foc serè, que ni se n’assabenta del vent, i gent de foc boig, que omplen l’aire de guspires. Alguns focs, focs babaus, no il.luminen ni cremen; però n’hi ha d’altres que cremen la vida amb tantes ganes que no es poden ni mirar-los sense fer pampallugues, i qui s’hi apropa, s’encén. Dinàmica que és el que “m’encén” en un sentit i en un altre...

• • • •

Eduardo Galeano (escriptor uruguaià) Amb quin foc m’identifico, com cremo? Imagina’t com podrien ser aquestes flames que cremen dins teu, posa-hi colors, paraules, forma... Dedica uns minuts a imaginar-t’ho. Ara agafa un full i dibuixa, escriu, expressa el que has visualitzat. Comparteix-ho amb el teu grup.

“S’esforçaven en tenir «els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts.» (Filipencs 2,2). Vosaltres resplendiu en el món com estrelles en el cel (vegeu Filipencs 2,15). Des de els seus inicis, l’esperança cristiana ha encès un foc sobre la terra” Fragment de la Carta de Taizé: 2003/3 Equip de Pasqua 2014 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.org/pasqua/avellanes

1


viure en clau d’esperanca... Esperar, anhelar, estar a l’expectativa... són actituds que, de ben segur, experimentes en moltes ocasions de la vida. Esperem moltes coses, potser coses petites, del dia a dia, o potser coses més grans, que ens poden fer canviar o que poden ser importants per a nosaltres. De ben segur que tu podries fer una llista ben llarga de les coses que esperes... Però si t’atures a pensar-hi amb més profunditat pots descobrir que aquesta actitud d’esperar, en el fons, és acollir la vida mateixa amb una actitud positiva que t’empeny a actuar, t’ajuda a prendre decisions i et manté en marxa. Aquesta actitud positiva davant la vida és l’esperança. Viure en aquesta clau d’esperança pot ser un punt de partida per començar a transmetre positivitat i compromís al món, creient que és possible que algun dia les dificultats esdevinguin oportunitats.

Document Marc de la Pasqua de les Avellanes 2014

Observa aquestes dues imatges:

A par tir de les imatges parla amb el teu grup sobre les següents propostes: • Coses que esperes en el dia a dia... • Què espero jo de la vida? • Què em dóna esperança?

L’esperança que proposa la vivència de la Pasqua neix de l’experiència de Jesús i de la novetat del seu Evangeli, de la seva Bona Notícia per a tots els homes i dones. En tot l’Evangeli hi ha referències de com Jesús no es cansa de fer gestos d’amor i de donar esperança a les persones que l’envolten.

Document Marc de la Pasqua de les Avellanes 2014

Llegeix l’Evangeli de la paràbola del Pare bo (Lc 15,11-32) I digué encara: –Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: –Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca. Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” I se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: –Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als seus criats: –De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: –El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: –Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. El pare li contestà: –Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

2


Aquesta imatge és una obra de Rembrandt inspirada en la paràbola del Pare bo. Et proposem una petita guia per a la contemplació i la reflexió. En acabat, contrasta les interpretacions amb el teu grup:

El pare que acull el fill: • Quina és la seva actitud? • Què observes d’especial en les seves mans?

El fill que torna a casa: • Quina és la seva postura? • Què observes d’especial en el seu calçat?

El germà: • Quina és la seva actitud? • Què observes d’especial en la seva postura?

• Com et ressona el rerefons de la paràbola a la teva vida? • Quina imatge de Déu creus que transmet aquesta situació?

SEMBRA ESPERANÇA

Et convidem a escoltar la següent cançó. Amb quina frase o paraula et quedes? Hi ha dies en què sembla impossible que la vida sigui com havíem somiat. Fa mesos que llegeixo en el teu somriure un missatge de tristesa amagat. Els diaris col·leccionen males notícies i al carrer hi ha gent que no aixeca el cap els rics que s’embutxaquen mentre d’altres desesperen, els rius d’indignació van desbordant... Ens cal trobar respostes, una petita escletxa, un brot de Bona Nova, abraçar les pors i obrir finestres.

Els gestos més senzills de cada dia esdevenen noves llavors que germinaran. La vida que es contagia, arrela i es fa més plena, l’Evangeli es fa més viu a les teves mans. Sembradors que no esperen res a canvi un do solidari amb gratuïtat i a poc a poc s’aixeca, constant i sense pressa aquell regne que Jesús havia somiat.

Ens cal retornar a l’essència, que il·lumina i ens fa créixer, missatges i paraules que humanitzen i ens fan veure-hi clar... UN TEMPS PER L’ESPERANÇA I CREURE EN LA UTOPIA En Marcel·lí trobem un clar exemple de bon sembrador UNA NOVA MIRADA CAP A L’HORITZÓ QUE ENS CRIDA esperançat com la bona mare, el seu somni viu arreu del món TREURE DE DINS A FORA LA LLUM QUE ENCARA ÉS VIVA Com aquell gra petit de mostassa que un home va sembrar I FER D’AQUESTA TERRA UN RACÓ DE BONDAT I VIDA Ja ha començat el canvi, des del fons del nostre cor ÉS TEMPS DE SEMBRAR Nova vida naixerà! SEMBRA ESPERANÇA... (x3)

http://youtu.be/xx7sRa679IY

3


MARIA DE NATZARET: DONA D’ESPERANÇA

En aquests temps que per molts són difícils, es fa més necessari que mai girar els ulls a qui pot ser per nosaltres referència, exemple i estímul. Hi ha molts homes i dones que amb les seves vides demostren que és possible plantar cara a la tempesta i lluitar per allò que creuen just. Però potser, entre tots ells, hi ha una dona que val la pena anomenar, Maria de Natzaret. Ella és per a nosaltres refugi, mestra i guia en el camí. Ella és la dona de L’ADVENT, la senyora de l’espera, la que va ser capaç d’afrontar allò incert de la fe i la confiança profunda. Es va fiar. Sense sucumbir al temor, a les prevencions, a allò sorprenent. Es va fiar de Déu, tot i que fer-ho la posés en situacions complicades. Va dir SÍ, posant la seva vida en les mans de Déu, sense fer cas al que diguessin d’ella i a les possibles incomprensions. Aquest SÍ, aquesta paraula valenta es converteix també en crida per a tots nosaltres. A ser valents a l’hora de viure la fe. A tenir coratge per prendre seriosament l’Evangeli. A tenir audàcia per buscar formes de fer-lo real en el món, avui, aquí i ara. Això és l’esperança. Aquella disposició per seguir lluitant quan tot sembla que va a mal borràs. Quan els núvols amenacen tempesta. Quan un no entén, o no creu, o no sap per on seguir. Ella va esperar, en aquell primer advent i inesperat el nen carregat de promeses. I el va esperar veient-lo créixer, veient què seria de la seva vida. Ella va esperar Jesús quan va començar el seu camí per Galilea. De vegades anava al darrera, i es va anar fent deixeble també com els altres. Va esperar, travessada pel dolor, al peu de la creu. I després, va estar allà, amb els que es van tancar temorosos després de la mort de Jesús sent per a ells mare i amiga tot confiant-hi. Fins que es va fer la llum... I per això ens convida a fiar-nos i esperar activament el regne de Déu que continua venint i continuem acollint fent-nos partícips de l’esperança i la promesa del futur. Adaptació de Pastoral SJ

Identifica persones properes a la teva vida, testimonis o personatges que es caracteritzen per la valentia, disponibilitat i coratge de la figura de Maria de Natzaret. Comparteix-ho amb el teu grup...

“Caminant” (Kairoi)

DIR EL TEU NOM, MARIA

Et proposem que escoltis la següent cançó:

4

Al dir el teu nom Maria és com dir que la pobresa compra els ulls del bon Déu. És com dir que la promesa neix del pit que dóna llet, al dir el teu nom, al dir el teu nom Al dir el teu nom Maria, és dir que el regne és aquí i és pura provocació. És dir només qui estima és aquell qui coneix Déu, al dir el teu nom, al dir el teu nom. MARIA, MARIA DE NATZARET MARIA DE NATZARET MARIA, MARIA DE NATZARET MARIA DE NATZARET

Al dir el teu nom Maria, és dir que tot nom de dona mostra la gràcia de Déu. És dir que a tota mort li arriba una resurrecció, al dir el teu nom, al dir el teu nom. Al dir el teu nom Maria, és dir que la nostra carn és el silenci del Senyor. És com dir que la promesa neix del pit que dóna llet, al dir el teu nom, al dir el teu nom.


Paraules que encenen l’esperança. Llegeix tranquil·lament els següents textos i comenta amb el teu grup les preguntes que es proposen: L’esperança desborda activitat. Configura aquest món, perquè pensa que Déu ha disposat un futur per a ell. Confia que té sentit comprometre’s en favor dels homes. Al mateix temps, però, l’esperança sap que les nostres esperances intramundanes resulten vanes si no són sostingudes per la confiança en una acció més gran. L’esperança no és optimisme sense més. No passa per alt els aspectes tràgics de la vida. Esperar significa no llançar la tovallola pel que respecta a un mateix, confiar que Déu és capaç de transformar-ho tot. La nostra ànima s’omplirà de joia... només que donem espai a l’esperança. L’anhel dilata el nostre angost món. Manté obert l’horitzó que s’estén davant nostre. L’anhel no es tanca als fets terribles de la vida. Ens posa sobre la pista de l’esperança, que ens permet mirar de cara a la realitat sense desesperar. L’esperança sap esperar. Té paciència. Sempre hi ha persones al meu voltant a qui no els va precisament bé, persones que estan desanimades. L’esperança confia que és capaç de superar les crisis. L’esperança em porta a no deixar l’altre per impossible. Confio que trobarà el seu camí. I no pot esperar pacientment fins que l’altre torni a entrar en contacte amb la seva pròpia força. L’esperança cristiana em permet experimentar el patiment d’una altra manera. Espero que Déu posi fi al meu patiment, no per mitjà de la mort, sinó a través de la curació de la meva malaltia, a través del consol en el meu dolor, a través d’una profunda experiència d’amor que transformi el patiment. I aquesta esperança em permet viure el patiment de manera diferent. No llanço la tovallola. Espero en Déu, i també espero en mi i que el patiment m’ajudarà a madurar i em conduirà a una profunda experiència de la vida i del misteri de Déu. Anselm Grün

• Què és per a tu l’esperança? Expressa-ho amb una paraula, frase, comparació o metàfora...

«La fe es transmet, per dir-ho d’alguna manera, per contacte, de persona a persona, com una flama encén una altra flama. Els cristians, en la seva pobresa, planten una llavor tan fecunda, que es converteix en un gran arbre que és capaç d’emplenar el món de fruits». «Precisament per la seva connexió amb l’amor, la llum de la fe es posa al servei concret de la justícia, dels drets humans i de la pau». «La fe, a més, tot revelant l’amor de Déu, ens fa respectar més la naturalesa, doncs ens fa reconèixer en ella una gramàtica escrita per ell i una terra que ens ha confiat per cultivar-la i salvaguardar-la; ens convida a buscar models de desenvolupament que no es basin només en la utilitat i el profit, sinó que considerin la creació com un do del qual tots en som deutors; ens ensenya a identificar formes de govern justes, reconeixent que l’autoritat ve de Déu per estar al servei del bé comú. La fe afirma també la possibilitat del perdó, que moltes vegades necessita temps, esforç, paciència i compromís». «La fe va de la mà de la esperança perquè, encara que la nostra llar terrenal es destrueix, tenim una mansió eterna, que Déu ha inaugurat ja en Crist, en el seu cos». «No ens deixem robar l’esperança, no permetem que ens la banalitzin amb solucions i propostes immediates que obstrueixen el camí, que fragmenten el temps, transformant-lo en espai. El temps és sempre superior a l’espai. L’espai cristal·litza els processos; el temps, en canvi, projecta cap al futur i impulsa a caminar amb esperança». «La llum de la Fe» del papa Francesc

• Quins aspectes coincideixen amb la teva idea de fe?

5


trobades que humanitzen També la nostra vida està feta de trobades. Ens trobem amb els amics, amb la família, amb les persones anònimes amb qui coincidim cada dia... Les trobades són expressió del que vivim i del que ens mou per dins. Quines són i com són les teves trobades? Quines són les trobades que t’humanitzen, et fan feliç, et donen esperança? Document Marc de la Pasqua de les Avellanes 2014

Observa les següents imatges. Què hi veus? Què et fan pensar? Què et fa qüestionar?

Pensa en una setmana de la teva vida quotidiana. Quines són les teves trobades? Escriules en els punts de trobada que hi ha a continuació:

DE LA MÀ

“Caminant” (Kairoi)

Quina és la intensitat de les teves trobades? Tria un llapis de color o retolador. Marca o emplena els punts de trobada que t’humanitzen, t’omplen, et fan feliç i et donen esperança. Comparteix amb el teu grup la teva reflexió. Quins punts en comú teniu? Què és el que et crida l’atenció dels teus companys i companyes?

6

En la calma i el silenci podrem retrobar les mirades, els plaers i els desitjos. En aquesta nit, desperten ja els records de cada vida que sempre estaran, els records de cada vida que sempre estaran. Tants desitjos i tants somnis retrobant amics, per abraçar el que som i el que vam ser, a la casa, sempre hi seran. Un germà en aquells moments de necessitat, un germà en aquells moments de dificultat. COLZE A COLZE, PASSA A PASSA MOLTS CAMINS PER A TRIAR

REPETIM LES ABRAÇADES I ENS RETORNA A LA PAU En trobar-se una mirada més d’una història recordaràs. Mil memòries i un silenci tot ple de paraules s’ompliran. Els records de cada vida que sempre estaran, els records de cada vida que sempre estaran. Molts miracles que no es veien, com la pluja que desperta la vida, són els gestos i els regals de qui et va ajudar i et va fer arribar a ser la persona que avui cantarà, a ser la persona que avui cantarà.


Llegeix tranquil·lament aquesta carta de Pere Casaldàliga que parla sobre la trobada. Comparteix amb el teu grup les paraules, frases o paràgrafs que més et toquen, t’encenen o t’identifiques:

Bon viure, bon conviure

(Missatge d’en Pere Casaldàliga per a la Trobada Sumak Kawsay) Déu vos guard, gent de la Trobada, gent solidària. Una trobada més, ja són moltes i al capdavall, tota la nostra vida hauria de ser trobada, encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb Déu, trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura. Aquest any el tema de l’Agenda Llatinoamericana, el tema de la trobada és molt estimulant enmig d’un món trasbalsat per aquesta crisi fenomenal, que afecta tan especialment a Europa, a la sàvia, a la poderosa, a la històrica Europa. Sentia unes veus noves, molt antigues, però que no les respectava, no les considerava, unes veus plenes de saviesa, plenes d’experiència, plenes de simplicitat, plenes d’esperança. El Sumak Kawsay, bon viure, bon conviure, la Trobada, el bon conviure, la convivència és el desafiament més gran que té la persona humana al món, com persones, com famílies, com ciutats, com països, com continents, com món: la convivència. La trobada que feu, que fem avui, és una celebració de la trobada que ens ha de acompanyar durant tot l’any, tota la nostra vida, malgrat la força del capitalisme egoista, dels programes dels bancs, de l’exclusió programada cada cop més indignant, hi pot haver, hi ha d’haver una convivència humana, pacífica, alegre. Hem de ser llevat d’esperança. Jo repeteixo que ens ho poden prendre tot, menys la fidel esperança. Ara la joventut, sobretot, ens ha donat un missatge d’indignació, indignem-nos però al mateix temps cultivem, conreem l’esperança, una indignació no amarga, una indignació militant, lluitadora, constructora, una indignació que s’ha de traduir en gestos diaris, en encontres diaris, en programes diaris. Cada dia ha de ser una nova trobada. Jo us agraeixo de tot cor la vostra solidaritat –gent amiga, gent de casa– la comprensió, la companyia que ens feu fa tants anys i us demano que escampeu aquest sentiment, aquesta passió de trobada, d’encontre, de convivència arreu del món. Us vull dir al grup Araguaia i els altres grups de solidaritat, de fe i de justícia, d’ecologia: si el món oficialment parlant va malament, hi ha molt món paral·lel, molta humanitat que camina, que lluita, que espera. No volem ser un món paral·lel, però haurem de ser, i amb molta freqüència, alternativa a aquest món. No haurem de ser església paral·lela, però haurem de ser, de tant en tant, església que actua paral·lelament per fer sentir de prop, per aproximar-se als crits de les necessitats i de les esperances del món. Jo, un bastó, la Paraula de Déu, la vostra companyia i compartint amb tots vosaltres un gran sentiment de compassió de la humanitat que pateix, d’indignació profètica, de convivència amb l’Eucaristia prolongada, diària. Com més som, més podrem donar, com més donem, més rebrem. A tots vosaltres, sobretot aquells que no han pogut participar de la Trobada, potser fins i tot per raons de malaltia o altres problemes, una forta abraçada des de l’Araguaia. La canoa aquesta, que és símbol de la Prelatura, una Prelatura formada per pobles indígenes, per camperols, per nordestins… diferents tipus de pobles però tots dins de la mateixa canoa, símbol de la Prelatura però, potser, símbol també de tota la humanitat. Tots anem en el mateix vaixell, tots tenim el mateix mar, tots tenim la mateixa esperança. Una forta abraçada i la pau subversiva i dolça de l’Evangeli. Gràcies.

7


El rebost de la pregaria Alguns estris per a un bon racó de pregària: Alguna cosa per veure (una imatge bonica) Alguna cosa per recordar que Déu és present a tot arreu Alguna cosa per llegir (La Biblia) Alguna cosa per ser feliç (una flor) ALGUNS INGREDIENTS PER AJUDAR A PREGAR...

LA PERSONA ES LO PRIMERO

http://www.youtube.com/watch?v=okf3Em2hpz0

Manolo Copé Si la persona no es lo primero, alguien ocupará su lugar: los beneficios, la economía, si no tal vez, será el capital. Si la persona no es lo primero el mundo marcha al revés. Si la persona no es lo primero, algo tendremos que hacer.

Si hacemos propio el sufrimiento del hermano de aquí y de allá nos convertimos en mensajeros de abrazos tiernos, fraternidad. Si la persona no es lo primero el mundo marcha al revés. Quien llora y sufre irá primero, ¡dale la vuelta otra vez! Si la persona no es lo primero, quien tenga más, pisoteará nuestras razones, nuestros derechos no podremos siquiera opinar. Si la persona no es lo primero el mundo marcha al revés. Si va delante el usurero, algo habrá que remover. Si construimos un mundo nuevo, poniendo al centro la humanidad un sueño bueno irá naciendo creando todos comunidad. Si la persona no es lo primero el mundo marcha al revés. Si la persona no es lo primero, algo tendremos que hacer.

8

Regant amb esperança...

Lc 13,6-9 I els digué aquesta paràbola: Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment? Ell li respongué: Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Credo quaresmal Crec en la Quaresma i en l’oportunitat que ens dóna per a renovar les nostres forces i les nostres voluntats. Crec en aquest camí il.lusionant i exigent que m’apropa a la Festa de la Reconciliació. Crec en tots els propòsits que faig per a viure una Quaresma diferent i a no malmetre un altre any, el camí que se’ns ofereix. Crec en la Pasqua de Vida, sentit últim del nostre caminar. Crec en la seva memòria i en l’impuls que em dóna per a ser Llum, Foc i Aigua pels nostres germans. Crec en la Creu i em sento agraït pel seu sacrifici i deslliurat de les meves febleses. Crec profundament que ho va fer també per a mi sense exigir-me cap resposta. Crec que la Pasqua em farà obrir-me a Ell i m’impulsarà a escampar els seus fruits i la seva vida. Crec en l’Església, amb majúscules i minúscules. Una església d’homes i dones lliures, feliços i compromesos. Crec en l’església que és llum en la foscor i altaveu dels que no poden parlar. Crec en aquesta comunitat de persones tocades per l’Amor de Déu, que es reuneix per a enfortir-se i s’alimenta de la Paraula que dóna vida. Crec en tots els homes que lluiten per l’església universal i el Regne sense esperes. Crec en Jesús, que confia infinitament en nosaltres. Ell ens comprèn i ens espera, ens anima i ens reforça. Crec en el seu Amor i aquesta creença ens revitalitza. Creure en Ell em fa creure i confiar en mi mateix i m’anima a col•laborar en la construcció del Regne. Em sento tan estimat que confio en Ell i m’atreveixo!!


Tramesa 1 Pasqua 2014