Page 1

2010

pasquavellanes 1-4 d’abril de

Amb Crist, un cor 100% nou

2

Tramesa

Quan t'arribi aquesta segona tramesa de Pasqua, quedaran unes setmanes per començar la nostra trobada a les Avellanes. En aquesta segona tramesa, igual que en la primera, et proposem unes dinàmiques inspirades en el document marc per entrar dins teu (o en el grup) i fer un camí que et prepararà per viure aquells dies a les Avellanes. Potser ja has viscut algun any l'experiència de la Pasqua i pots tenir una mica de mandra, de comoditat i et costa fer el pas de viure un altre cop la Pasqua. O pot ser que el desconeixement, i la sospita del que és la Pasqua, faci que els més joves no vulgueu tirar-vos a la piscina per viure un encontre amb els altres i amb Jesús de Natzaret. Però també hi ha qui ho té ben decidit: alguns per trobarse amb altres joves en l'ambient que es fa a la Pasqua, o d'altres per passar uns dies diferents i per "carregar les piles" tot enfilant la vida amb un altre ritme i tenir uns dies de descans i pau. Per a molts, la trobada anual amb la celebració del Crist a la Pasqua és una data que no pot fallar. Com veus, hi ha situacions ben diverses en aquests dies previs. Aquest any la Pasqua et convida a viure la vida amb un cor nou, amb intensitat per ser transformadors de la realitat que ens envolta. No som els joves els qui estimem el risc i l'aventura, els qui volem que algunes coses canviïn? Avui, davant la Pasqua, estàs cridat a ser decidit i viure una experiència de trobada amb altres joves entorn del Crist. No et perdis aquesta oportunitat. La teva! T'hi esperem! L'equip de Pasqua 09

1a dinàmica: «UN». Pren consciència de «tu mateix/a», de la teva realitat, del teu grup, del teu camí de preparació a la Pasqua. «Jo» en una cançó

Et convidem a prendre consciència i a compartir amb la resta del grup el que vius i el que et fa viure. Et proposem que ho facis compartint una cançó amb el teu grup. Tria una cançó que en aquests moments et digui alguna cosa, que reflexi allò que vius, allò que sents, allò que et fa viure. Pot ser en CD, mp3, o bé cantada. També és important que portis la lletra. Comparteix amb el teu grup perquè has triat aquesta cançó, que és el que et diu en aquests moments. Després podeu escoltar la cançó.

2a dinàmica: «COR». Un cor compassiu La compassió és patir amb els altres, prendre part del seu patiment. Jesús de Natzaret, quan parlava de Déu utilitzava aquesta la paraula "rahamin" que vol dir "entranyes". Aquesta experiència d'un Déu compassiu va ser el punt de partida de tota l'actuació revolucionària de Jesús i el va portar a introduir en la història aquest principi d'actuació i de relació entre les persones. Et proposem una lectura pausada i tranquil·la d'aquest text del quadern 164 de "Cristianisme i Justícia". L'escriuen Santi Thió i Lluïsa Geronès de l'Associació Àkan de Girona. Al final del quadern fan una reflexió sobre el voluntariat. Juntament amb les imatges de Siro López et poden ajudar per a la reflexió personal i el diàleg en grup.

Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure... tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.» (Mt 25, 35-40) A la base d'una opció hi pot haver moltes causes, circumstàncies de la vida, empaties, inquietuds, aspiracions, una actitud molt reflexionada, fins i tot mancances, però, el voluntari és un agosarat que s'atreveix a acostarse als límits. El camí comporta un peatge, el voluntari deixarà molt d'ell mateix en aquest apropament, però sap que per a ajudar l'altre, sovint, se l'ha d'anar a buscar allà on és: als límits o als marges de la nostra centrada realitat. En aquest lliurament s'anirà polint, polint, talment un diamant brut en el qual emergeix la veritable vida. Experiència profunda i fèrtil del voluntariat que li donarà l'oportunitat de néixer de nou. Equip de Pasqua 2010 Germans Maristes  Evarist Arnús, 44  08014 BCN Tel. 93 490 81 46 Fax 93 490 40 67 pasquavellanes@maristes.cat www.maristes.org/pasqua/avellanes

1


Tramesa2 No s'hi arriba de qualsevol manera, als límits de la condició humana, sinó per un intens procés de comunió que li és previ. Ens sentim en comunió amb els homes i dones que pateixen, volem compartir el seu dolor perquè puguin sortir-ne i avançar. Estem decidits a unir-nos-hi per a poder deixar enrere junts el pou on han caigut. D'aquesta unió emana una força misteriosa que ens dóna llum, ens assisteix en la nostra acció i la fa fiable i consistent. Quan la persona sent que un altre es posa al seu costat, fent seva la creu per la qual està passant, es fia, posa confiança, se sent també estimat en la seva trajectòria personal, i, d'aquesta manera inicia la recuperació vers una autonomia creixent. És la sorpresa de veure que interesses a algú, i aquest ser objecte d'atenció, ja no diem d'estimació, pot ser el primer pas per a reconduir la vida.[...] La sensibilitat per les ferides del món neix en el cor de la persona com una queixa, un "no pot ser" que, si s'uneix a un profund coneixement de la realitat, acaba originant, com afirmava Levinas, la responsabilitat vers l'altre. Ens sentim responsables davant del mal de l'altre i ens decidim a actuar. Així sorgeix entre els creients el treball pel Regne de Déu i entre els no creients la construcció d'una nova humanitat. Punt fort d'unió d'esforços, de voluntats i de cors.[...] No és fàcil, però, implicar-se en el mal del món, caldrà molt de discerniment. Caldrà molta capacitat de separar, valorar, contrastar, i no una vegada, sinó moltes més, per a contribuir així a edificar aquest Regne. El discerniment convé que sigui comunitari. La compassió que ha nascut en el nostre cor necessita el discerniment en grup, contrastar amb altres la pròpia opció. Aquella frase de l'Abbé Pierre: "Si tu pateixes, jo ho passo fatal", necessita, abocats com estem a l'acció, un temps de discerniment d'apropar-se a la realitat per a poder-la llegir bé i per a posar en marxa allò que creiem que farà avançar la persona que acompanyem. El voluntari ha de sentir en el fons que no ho fa tot, sinó que de fet tot li ha estat donat. És una posició humil, basada en l'agraïment pels dons rebuts, que ha de saber posar al servei de l'altre. Som un fil per on passa un corrent que ve de més enllà de nosaltres i va més enllà de nosaltres mateixos. [...] La gratuïtat de la qual hem parlat va acompanyada de la contemplació i de la pregària. De fet, creiem que el voluntariat troba un suport adequat en aquests dos pilars. L'actitud contemplativa és una manera d'estar en el món i en la vida que ens permet reconèixer, alhora, la presència i l'absència de Déu. Sense contemplació, serena i pausada, l'acció pot esdevenir fàcilment errònia i autocentrada. I, per consegüent, amb la pregària explícita, en intimitat, transparència i obertura amb el Déu solidari, el contacte amb els límits de la situació humana pot resultar més resistent i més lúcid. Cal aprendre a contemplar la realitat perquè aquesta contemplació acabi inspirant l'acció. Text: Santi THIÓ, sj. - M. Lluïsa GERONÈS. Associació Àkan, Qui dius que sóc jo? Històries d’immigració, Cristianisme i Justícia, Barcelona, 2009 Imatges: Siro LÓPEZ, Contendor de silencios, Ed. KHAF-Edelvives, Saragossa, 2009.

3a dinàmica: «100%». Viure a fons. Tot té el seu temps. Moltes vegades portes un ritme accelerat, dius que vas a cent, fas moltes coses, no tens temps per a res… Una cosa és anar "a cent" i una altra és donar el cent per cent, viure a fons, amb intensitat. Vas a cent quan et llances a una carrera vertiginosa, accelerada, sense límits. Hi vas perquè s'ha d'apurar el moment, perquè la vida només es viu una vegada i cal esprémer-la al màxim, cal experimentar-ho tot… Per viure a fons, per treure'n el màxim rendiment, cal que prenguis consciència de la realitat, que comencis a interrogar-te per allò que fas, per allò que vius, per allò que et fa viure. És deixar de passejar per la superfície de la vida i deixar que els rostres de la teva vida t'expliquin les seves històries. És saber donar-se, però, també, saber descansar, cuidar i ser cuidat, compartir el teu temps, els teus dies, els teus somnis, els teus esforços, les teves pors, els teus somriures i els teus fracassos. Llegeix aquest text del llibre de l’Eclesiastès (Coh 3,1-8)

2

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir. Un temps de matar i un temps de guarir, un temps d’enrunar

i un temps de construir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. Un temps de cercar

i un temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar. Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar, hi ha un temps de guerra i un temps de pau.


Tramesa 2 Dedica un temps a la reflexió sobre el teu temps. Sobre el ritme de la teva vida. Viure a fons, al 100%, no és el mateix que viure "a cent". Et proposem que escriguis al costat de cada paraula quin és el teu temps per... Després ho pots compartir amb el teu grup:

Néixer Riure Plorar Abraçar Guanyar Perdre Callar Estimar Plantar Recollir Destruir Construir Separar-se Aprendre Buscar Parlar Enyorar Cridar

Gaudir Crear Contemplar Lamentar-se Donar Guardar Arriscar-se Jugar Curar Escoltar Actuar Decidir "No fer" Estar en pau Canviar Esperar Reflexionar Morir 4a dinàmica: «nou». Persones "noves", persones ressuscitades.

La Pasqua és celebrar i fer memòria de la mort i resurrecció de Jesús, fa "persones noves". La novetat de l'Evangeli de Jesús i la fe en la resurrecció no consisteix en una idea teòrica de qui sap que existeix l'altra vida i creu mentalment en aquest assumpte. El "Ressuscitat", el "Crist", es fa present en els que viuen des d'aquesta perspectiva. Qui són aquestes persones noves? En aquesta dinàmica pots escoltar la cançó de Miqueli en aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=5kaUKiTEDUw. Després, llegeix el tex de José Antonio Pagola sobre el sentit de la resurrecció de Jesús. Escriu el que a tu et suggereix, et convida. Comenta-ho amb el teu grup.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva

Migueli. Mucha agua y mucha sed

Ponernos a tiro de la Vida Nueva es como extender nuestros brazos al sol, convertir el alma en una orilla abierta hacia un horizonte en el que alguien sufrió, donde los que importan llegan a la playa en una patera, con un desamor, llorando a un mal bicho que mata su sangre, paseando sin nadie que les escuchó, marcadas por golpes vestidos de besos, rompiendo sus sueños contra una prisión.

rompemos banderas, el frío y la pasión, arriesgar la vida por la creación buena viviendo los golpes del mar del adiós, cambiando por arte el dolor y la ruina abriendo una casa repleta de sol, marcadas por golpes vestidos de besos, barremos lo injusto, dulce insurrección.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nueva según me coloco me encuentro a la gente o no veo ni a Dios.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nueva si miro a los ojos, descubro una historia pa mi corazón.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nueva abrir horizontes vivir los suburbios, dar tiempo al amor a tiro de la Vida Nueva.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nueva buscar algo oculto, dejar mis asuntos ofrecer calor, según me coloco me encuentro a la gente, o no veo ni a Dios.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva poniendo la carne toda en el asador qué lucho, qué canto, qué vivo, qué anhelo

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nueva abrir horizontes, vivir los suburbios, dar tiempo al amor a tiro de la Vida Nueva.

3


Tramesa2 Sí a la vida

C

uando uno es cogido por la fuerza de la resurrección de Jesús, comienza a entender a Dios de una manera nueva, como un Padre "apasionado por la vida" de los hombres, y comienza a amar la vida de una manera diferente. La razón es sencilla. La resurrección de Jesús nos descubre, antes que nada, que Dios es alguien que pone vida donde los hombres ponemos muerte. Alguien que genera vida donde los hombres la destruimos. Esta lucha por la vida debemos iniciarla en nuestro propio corazón. Desde el interior mismo de nuestro corazón vamos decidiendo el sentido de nuestra existencia. Es en su propio corazón donde el creyente, animado por su fe en el resucitado, debe vivificar su existencia, resucitar todo lo que se le ha muerto y orientar decididamente sus energías hacia la vida, superando cobardías, perezas, desgastes y cansancios que nos podrían encerrar en una muerte anticipada. Pero no se trata solamente de revivir personalmente sino de poner vida donde tantos ponen muerte. La "pasión por la vida" propia del que cree en la resurrección, debe impulsarnos a hacernos presentes allí donde "se produce muerte", para luchar con todas nuestras fuerzas frente a cualquier ataque a la vida. Esta actitud de defensa de la vida nace de la fe en un Dios resucitador y "amigo de la vida" y debe ser firme y coherente en todos los frentes. José Antonio Pagola

5a dinàmica: moment d’interiorització i pregària Celebrar i viure la Pasqua és deixar-se sorprendre per tal d'acollir la novetat de l'Evangeli, és deixar-se trobar pel Déu de Jesús sempre nou, és un repte a viure la vida amb intensitat, donant-se, gaudint, estimant al 100%. Cors joves, cors nous per a no restar passius i per comprometre's en la transformació del món. Aquesta "novetat" t'ajuda a veure la realitat en positiu i t'empeny a deixar empremtes de vida a la gent que passa pel teu costat.

Et convidem ara a que tot el que has pogut experimentar en el treball i la reflexió d’aquesta tramesa pugui ressonar dins del teu cor.

«Espais verds»

El silenci és important per pregar però a la ciutat el soroll ens posa impediments. Com podríem trobar una oració per la ciutat? Es pot aconseguir creant oasis. Per molt estressant que sigui una vida, molt sorollosa que sigui la ciutat, o moltes activitats que fem, es poden crear espais verds. S’han de trobar espais per poder tenir pau interior i fins i tot externa. Però aprendre a pregar a la ciutat vol dir que també s’ha d’aprendre a pregar entre el soroll, en l’estrés i en el cansament. És una altra forma en què es viu la pregària que passa per la vida mateixa, sense escapar-se de la vida. Es tracta d’adonar-se que la vida atrafegada també transcorre en la presència de Déu. Em crida molt l’atenció que avui es parli de l’experiència de Déu enmig de la vida. Si un viu com a creient, llavors la vida es converteix en matèria d’oració, i això s’ha de donar a la ciutat i al camp. Ens hem d’adonar que la ciutat també pot ser el monestir d’algunes persones, l’espai on una persona trobi la seva manera d’entrar en relació amb Déu. Si Déu està present a tot arreu, Déu és contemporani de tots els temps i de tots els espais.

¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Lc 24,32 Et proposem una pregària a partir d'un text de l'Evangeli, el fragment dels deixebles d'Emmaús. El pots trobar a Lc 24,13-35. Però et proposem que l'escoltis. Aquí tens aquest enllaç del capítol 127 dels guions radiofònics "Un tal Jesús": http://www.untaljesus.net/texesp.php?id=1600127 En la mateixa pàgina el pots escoltar. Et proposem que te'l descarreguis i mentre escoltes el fragment et vagis imaginant l'escena. Fes pregària amb el que has experimentat, amb el que t'ha suscitat. Al final de la pàgina trobaràs alguns comentaris sobre el fragment dels deixebles d'Emmaús.

Entrevista a Juan Martín Velasco. Revista FOC NOU, número 426. Desembre de 2009

Notícia de la Pasqua 2010

Suggeriments i propostes Aplec de l’Esperit 2010

2010 CENTENARI MARISTA A LES AVELLANES asqua 2010 Durant l'any 2010 se celebra el centenari de l'arribada dels Germans Maristes al Monestir de les Avellanes. A la PPasqua també ens en far em rressò! essò! farem oi presentarà el seu nou disc el diumenge de PPasqua asqua El grup Kair Kairoi asqua. Aquest nou treball recull el ressò de tota la vida que ha generat la casa pairal dels maristes a Catalunya: «Una miradaendavant sobre l'experiència viscuda, tan significativa per l'Església i per la vida de molts germans maristes i molts joves. En el Monestir de les Avellanes han nascut experiències com la Pasqua i la casa ha estat testimoni de moltes preses d'opcions, de molts moments de celebració i pregària, de trobades de bons amics i de molts somnis plens d'esperança. Els cants de Kairoi han acompanyat el sentir de molts cors i, per això, ara volem afegir-nos a aquesta celebració amb noves cançons, com sempre, utilitzant el llenguatge musical dels joves. La presentació-concert es farà el diumenge de Pasqua després de la celebració d'enviament. Hi estem tots convidats (participants a la Pasqua 2010 i joves i "no tan joves" que hi heu participat altres anys). Ja anirem donant més informació.

Terrasa, 22 de maig http://aplecesperit2010.blogspot.com/

WEB

Una altra visió de la rrealitat: ealitat: http://www.monde-diplomatique.es Car tes i cir culars de PPer er Cartes circulars eree Casaldàliga http://servicioskoinonia.org/Casaldaliga/cartas/index.html

Por tal de l’Agenda Llatinoamericana ortal http://www.llatinoamericana.org/

4

Tramesa 2 2010 color  

Tramesa 2 Pasqua Avellanes 2010 color

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you