Page 1

EL GUEPARD BLAUET


El guepard Blauet

Vet aquĂ­ una vegada un guepard molt especial. Vivia a la selva. Quan sentia un soroll s'espantava molt i corria rĂ pid, rĂ pid cap a casa seva.

Quan li passava, es tornava blau, de fet tots li deien Blauet. Els seus amics

quan el veien de color blau se'n reien i li deien ets un PORUC!!

Un dia el guepard Blauet tot trist i sol estava passejant quan va veure una nena asseguda al peu d'un arbre.

Estava llegint molt concentrada. Era rossa amb dues cuetes i duia una faldilla verda.


El Blauet es va estranyar molt ja que una nena a la selva tota sola corria

molts perills. Tot pensant que podia fer... van començar a arribar: un

elefant, un mico, una serp, un colibrí i un tigre.

Es van mirar estranyats i tot d'una van anar sortint de darrere els

matolls. El Blauet li va preguntar:

-com et dius? - que fas aquí tota sola?.

La nena que se la veia molt simpàtica.

Li va dir: -hola amics! Em dic Claudia i tinc 6 anys.


Els meus pares són fotògrafs i hem vingut aquí perquè han de fer un reportatge.

El mico que era un juganer va a

intentar agafar-li el llibre però la

nena que era molt valenta es va posar a cridar: Que faaaaaaaaas!! que el

trencaraaaas!! Com es va espantar el Blauet que de cop va començar a

transformar-se. Tots el animals van començar a marxar i la Claudia va dir al Blauet no te'n vagis...

El Blauet no havia vist mai una

nena i va començar a tenir por i a tornar-se blau.


L’elefant es volia menjar a la nena i el tigre es va menjar l’elefant.

El mico volia menjar-se un plàtan es va penjar en una branca, però no

quedaven mes plàtans i la branca es va trencar i va caure a l’aigua.

Va venir un altre guepard que no era

blau. Aquest guepard es posava vermell quan s’enfadava i es volia menjar la Claudia i la nena es va espantar.

Quan es va espantar la Claudia va començar a posar-se de color blau.


El blauet va veure que a la Claudia li

passava com a ell quan s’espantava i li va dir al guepard vermell que la

nena era bona i que no se la mengés. El tigre i el lleó volien menjar la

nena però el guepard la va salvar. Estava blava com el mar.

Van conèixer un altre guepard que es posava verd quan estava content.

La Claudia en veure’l, aquest cop no va tenir por, ni es va espantar. Va

comprovar que l’actitud d’aquell guepard era diferent. En Blauet estava molt


content, doncs, veia que la Claudia cada cop estava més tranquil·la en mig

d’aquella selva plena d’animals salvatges. La Claudia va fer una proposta: - Ei animalets, us sembla que siguem tots amics?

Els animalons es van mirar estranyats entre ells:

- Cóm vols dir?- preguntà el tigre - Us proposo fer entre tots una cabana, així podrieu viure tots junts com bons amics.

- Jo proposo fer una casa amb branques, així podré anar saltant d’una a l’altraexclamà el mico. - I tú Claudia, et quedaries a viure amb nosaltres?


- Doncs em sap greu, però demà torno a Barcelona amb els meus pares.- Va dir la Claudia. –Què us sembla si a sobre de la

porta de la cabana posem un rètol que

digui: “Aquí viuen animals de la selva”. - Potser, això no és una bona idea-

comentà en Blauet- doncs podria entrar qualsevol animal perillós i menjar-nos. - Doncs, en la nostra cabana posarem

aquesta norma:” Cal que tots ens tractem

bé i que siguem amables els uns amb els altres”- digué el guepard que es posava verd quan estava content. - Siiiiií, visca!!!!- cridà el mico. Els animals ajudaren a la Claudia a construir-la. Es posaren a treballar i en un tres i no res van construir una cabana preciosa

per viure. També tenia unes finestretes per observar tots aquells animals de la

selva que volien entrar. I finalment van


posar el rètol: “Aquí viuen animals de la selva”. - Les persones humanes també podran entrar en la nostra cabana?- preguntà el guepard vermell.

- Si respecten la nostra norma, sí- digué en Blauet.

En aquell moment la terra va començar a tremolar i en mig d’una llum blanca sortir una fada meravellosa i preciosa.

La fada va dir: - hola!!!, sóc la fada dels


desitjos, com haveu fet aquesta cabana entre tots i us haveu posat d’acord, us

concedeixo el desig de trencar l’encanteri dels colors. -Si voleu sereu uns guepards

amb uns colors normals i habituals de la vostra espècie- digué la fada. - Gràcies fada, digueren els guepards alhora, però ens agradem tal com som.La fada desaparegué i en aquell moment els pares de la Claudia la cridaven per marxar:

- Claudia, on ets?- digué la mare - Sóc aquí, mare- contestà la Claudiaamb els meus amics els animals de la selva.

- I ens vindràs a visitar de tant en

quant, Claudia ?- preguntà en Blauet. - Es clar que sí, no patiu. Quan tingui

vacances a l’escola- respongué la nena.


La Claudia es va acomiadar dels seus nous amics.

Un cop va arribar a Barcelona, va poder explicar a tots els seus companys i

companyes de l’escola, la seva experiència a la selva. Tampoc va oblidar-se’n mai d’un amic molt especial; el guepard Blauet. I...conte, contat...estira la cua al gat.

CONTE REALITZAT PELS ALUMNES DE PRIMER DE PRIMÀRIA DE LES ESCOLES: INFANT JESUS, DRASSANES I SANT RAMON DE BARCELONA EN L'ACTIVITAT INTERCONTE. EL PODEU TROBAR A INTERNET A L'ADREÇA:

http://lescortsinterconte.wikispaces.com/Conte+A++2012-2013

El guepard blauet  

conte de primer de primària