Issuu on Google+

CONTE 8 http://tinyurl.com/nug6wqd

En Paulo és un sense sostre de 62 anys que està passant un mal moment.. No té casa, no té diners, no té família, no té amics... En aquests últims anys s’ha acostumat a que tothom el maltracti i l’enganyi. Actualment viu a un antic castell derruït i abandonat a la vora del llac Ness. Però la seva vida no sempre havia estat així, de jove era un noi alegre, però una mica prepotent i amb molt èxit. Amb els anys es va arribar a casar amb una dona preciosa de gran poder adquisitiu que li havia donat dos fills i una vida còmode entre la gent adinerada del seu poble. Els anys van anar passant i va anar perdent part de la riquesa que tenien. Sense saber com fer per recuperar tots els diners que havia perdut, va començar a beure alcohol i a tenir problemes amb la seva dona. La dona cansada de veure com els seu home perdia els diners al bar, va decidir començar de nou i abandonar-lo.

http://tinyurl.com/nvkzpfe

Va ser llavors, quan veient-se sense casa i sense diners, va acabar fugint lluny del seu poble


per acabar vivint en el castell mig derruït en el que viu actualment.

La seva vida actual transcorria amb gran penúria, però amb tranquil·litat en aquell gran castell envoltant d’un paisatge bonic i ple de vegetació i aigua per tot arreu. El llac i boscos que l’envoltaven eren el lloc ideal per poder caçar i pescar i així poder sobreviure. Amb el temps s’havia acostumat a aquesta vida, en la que s’havia d’espavilar pel seu compte per no morir de gana ni fred. http://tinyurl.com/nbk4yf8

Un dia a en Paulo, se li van acabar les provisions i va anar a buscar dins el bosc aliment. Llavors trobà el Llac Ness. Als deu minuts va sortir el monstre, però de sobte es va posar a ploure a bots i barrals. Per protegir-se de l’aiguat va entrar en una cova i va passar quatre dies sencers que se li van fer eterns. No va parar de ploure fins al cinquè dia. Finalment en Paulo va anar corrents a casa seva per agafar un tros de paper i un llapis per intentar dibuixar el monstre. De nou retornar fins al llac i no va veure el monstre, llavors va entrar a la cova i s’hi va endinsar a la foscor. Dintre, de sobte, es va trobar amb un canal d’aigua. Seguint el recorregut del canal va arribar fins a una gegantesca illa. Al mig hi havia una petita fosa d’aigua que era on s’amagava el monstre de les càmeres aquàtiques. http://tinyurl.com/oxcha7c


Quan finalment el va veure, es va amagar darrera d’una roca i va treure tot tremolós el paper i el llapis que havia portat. Ràpidament, es va posar a dibuixar el monstre, tot pensant en els diners que guanyaria quan ho portés al diari. El seu cor bategava molt ràpidament. Les mans li suaven de l’emoció i de la por que estava passant, i això va fer que el llapis li rellisqués de les mans i caigués al terra, provocant un soroll que es va sentir per tota la cova i que va fer que el monstre s’incorporés. El cor d’en Paulo li bategava més ràpid encara, les mans li tremolaven i tenia dificultats per respirar. Li passaven moltes coses pel cap: tornar a recuperar la seva fortuna, la seva família, el seu prestigi... Finalment, el seu cor no va poder aguantar tantes emocions i es va parar. En Paulo va acabar morint al terra d’aquella cova, tot sol i sense ningú que el trobés a faltar. La seva mà sostenia encara amb força el dibuix d’allò que podia haver canviat la seva vida: El monstre del llac Ness.


Còpia de conte 8