Issuu on Google+

Posada en escena REINTERPRETACIÓ EDWARD HOPPER Marina Feliu Javi Funes


ROOM IN NEW YORK Edward Hopper Fitxa tècnica

Descripció conceptual i formal

Títol Room in New York / Habitació a Nova York Autor Edward Hopper (1882-1967 Nova York) Any 1932 Moviment Realisme social o històric, proper a l’hiperrealisme (primeres Avantguardes 1905) Context Les primers avantguardes sorgeixen al començament del s. XX, marcades per la crisi de la Primera Guerra Mundial que van canviar la forma de veure la vida. A Estats Units, es va viure l’etapa dels feliços anys 20 que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York al 1929. Aquesta crisi va donar lloc a la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment del nazisme a Europa. Els principals centres de creació artística de les Primeres Avantguardes van ser París, Alemanya, Àustria, Suïssa, Holanda i Nova York. Principals moviments artístics que componen les Avantguardes: Fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, abstracció, dadaisme i surrealisme

L’escena s’organitza a partir d’una finestra que mostra l’interior d’un pis o casa. A través d’aquesta veiem l’escena: a l’esquerra un home assegut llegint el diari i recolzat en una taula i a la dreta una dona també asseguda tocant el piano amb un dit, està absorbida per l’avorriment. Hopper era un home culte i amb gran afició a la lectura, d’aquí que molts dels seus personatges apareixin llegint. Amb aquesta escena Hopper ens mostra un espai real immers en el silenci, a la vegada que comunica a l’espectador un sentiment d’allunyament entre els dos personatges i l’ambient en què es troben. Destacant l’alienació i la impossibilitat de comunicació. Aconsegueix aquest efecte per mitjà d’una composició geomètrica i un sofisticat joc de llums, fredes, tallants, contrastants, artificials i irreals. La soledat és el tema principal de les seves pintures. Fa un retrat psicològic dels personatges, que a la vegada reflecteix la situació del moment en què es trobava la societat. (depressió Nord-americana) Els colors aplicats per mitjà d’una pinzellada plana i precisa són de tonalitats càlides Referents de l’obra Hopper diu que es va inspirar en llampecs d’interiors il·luminats quan ell caminava per Washington Square durant la nit.


ALTRES REINTERPRETACIONS DE L’OBRA Karl Lagerfeld per una campanya de Fendi (roba i complements)


REINTERPRETACIÓ Room in Olot REFERENTS Francesca Catastini


REINTERPRETACIÓ Room in Olot REFERENTS Martin Parr (Happy couples)


REINTERPRETACIÓ Room in Olot REFERENTS Steven Klein (domestic bliss)


REINTERPRETACIÓ Room in Olot REFERENTS Luca Paggliari (Silent cry)


REINTERPRETACIÓ Room in Olot REFERENTS Gregory Crewdson


REINTERPRETACIÓ Room in Olot REFERENTS Philip Lorca di corcia


REINTERPRETACIÓ Room in Olot Temes a tractar Aparent estil de vida perfecte, però que no ho és. Incomunicació en la relació de parella. Sentir-se sol tot i estant en companyia. La soledat compartida Fracàs

MEMÒRIA Partint de la soledat com a concepte principal hem conservat la mateixa estètica de la obra original de Hopper. La nostra versió consta d’un díptic on el quadre apareix repetit aparentment igual, però variant la opacitat dels personatges. En una versió la figura femenina apareix mig translúcida i en l’altre la masculina. Aquesta transparència representaria la relació entre ambdós i el tipus de companyia que es fan. Una presència que estant és com si no hi fos més que físicament, es tenen però no existeix vincle emocional o s’ha perdut. Recreant així l’aïllament entre els dos, convertint a l’altre persona en un fantasma que no acaba de ser present.

Mon domèstic (intimitat) Distanciament

La localització del treball és a Can Trinxeria (Olot). Durant la sessió es van fer les fotografies per separat, una per al fons i una per a cada personatge. La primera es va capturar utilitzant llarga exposició i llum natural, per als personatges es va combinar amb la il·luminació d’un flaix extern (beauty). Posteriorment es van ajuntar les tres imatges per aconseguir l’aspecte final.



Room in Olot