Page 1

Treball cooperatiu. 1.

2. ●

definició de hardware i software. ●

Hardware: Es denomina hardware o suport físic al conjunt d'elements materials que componen un ordinador. Hardware també són els components físics d'un ordinador com ara el disc dur, CD-Rom, disquetera (floppy), etc .. En aquest conjunt s'inclouen els dispositius electrònics i electromecànics, circuits, cables, targetes, armaris o caixes, perifèrics de tot tipus i altres elements físics.

Software: el software és intocable, existeix com idees, conceptes, símbols, però no té substància. Una bona metàfora seria un llibre: les pàgines i la tinta són el hardware, mentre que les paraules, oracions, paràgrafs i el significat del text són el software.

Elements de un ordinador des del punt de vista físic ( definicions.) unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordenador, processant instruccions per això. Hi podem distingir: ● ● ●

unitat aritmeticológica (UAL) : s’encarrega del processament de dades i permet fer operacions simples , com ara suma , resta i desplaçament. Unitat de control (UAL) : s’encarrega de dur a terme el control, és a dir, de generar els senyals necessaris per activar els elements de l’ordenador en funció de les instruccions. registres: memòria interna del processador que proporciona les dades a la unitat aritmeticológica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat de les seves operacions.

Memòria principal: dispositiu que emmagatzema informació en forma de dades codificades en llenguatge binari (seqüències de 0 i 1) i al qual s’accedeix directament a la UPC. És de lectura i escriptura, però quan l’equip es desconnecta del corrent elèctric , es perd el seu contingut (és volàtil).

Busos : canals (cables, circuits electrònics, etc.) pels quals les instruccions, les dades i els senyals de control viatgen entre les diferents unitats físiques de l’ordinador.

Perifèrics : permeten enviar i rebre informació del món exterior a l’ordinador i a la inversa.

UN ordenador necessita comunicar-se amb el món que l’envolta ; i, per a això, disposa d’uns dispositius que l’ajuden a connectar-se amb l’exterior. Aquests dispositius reben el nom de perifèrics, i segons com flueixen les dades entre ells i l’ordinador, podem classificar-los en:

1


● ●

Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador ( les dades flueixen des del perifèric cap a l’ordinador). Alguns exemples de perifèrics d’entrada són: teclat, ratolí, escànner, micròfon o càmera digital. perifèric de sortida : són dispositius que usa l’ordenador per mostrar els resultats a l’usuari ( extreure la informació) ; es a dir, les dades produeixen des de l’ordinador cap a l’exterior. Alguns exemples de perifèrics de sortida són : monitor, impressora, plòter o altaveus. Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions de enviar i rebre dades al ordinador, o des d’ ell . Hi ha alguns perifèrics d’entrada i sortida que s’anomenen d’emmagatzematge . Alguns exemples de perifèrics d’entrada /sortida són : mòdem, discos flexibles, llapis de memòria, USB, targeta de xarxa, targeta de so, etcètera.

3. Definició i elements del sistema operatiu : És un conjunt de programes que permeten la comunicació de l’usuari amb de manera eficient ( UCP, memòria, emmagatzematge, etcètera ).

l’ordinador (proporciona una interfície ) i gestiona els recursos

Els sistemes operatius actuals són complexos, a causa que han de fer moltes taques. per aquesta raó, quan es procedeix a crear un sistema operatiu es divideix en elements més petits que duguin a terme tasques concretes. Aquesta divisió se sol fer seguint aquestes agrupacions: ● ● ● ● ● ● ●

Gestió de processos. gestió DE memòria. Gestió d’arxius i directoris. Gestió de l’E/S (Entrada i sortida). Seguretat i protecció. Comunicació i sincronització entre processos. Intèrpret d’ordres.

Els sistemes operatius es poden classificar atenent a diferents criteris: ● ● ●

Nombre de processos que pot executar simultàniament (monotasca o multitasca). Nombre d’usuaris que poden treballar a la vegada (monousuari o multiuruari). Forma d’utilitzar els recursos (centralitzat o distribuït).

Els tres sistemes operatius més utilitzats en l’actualitat són : Windows, GNU/Linux i MacOs (figures 1.11, 1.12 i 1.13, respectivament). En els apartats següents d’aquesta unitat , es repassen les operacions més comuns que es fan sota el SO Windows XP. 4. Classificació de software: El software es classifica en dues parts: ● ●

Software de sistemes: són aquells programes que permetes l'administració dels recursos del ordinador, és la que interactua entre els usuaris i els components de l'ordinador. Es classifica el sistema operatiu monousuari i multiusuari. Software d'aplicació: són aquells que en ajuden a tasques específiques com edició de textos, imatges ... També coneguts com aplicacions.

5. Definició de xarxa. Avantatges de treballar en xarxes. Definició de targeta de xarxa: ●

Xarxa: es una interconnexió de ordinadors per compartir informació, recursos i serveis.

Avantatges de treballar en xarxa: ● Puja la distancia coberta del (RAl: red d’area local) ● Es transparent als nivells que son per demunt del fisic, ● Estrensmet sense retard les dades.

Definicio de targeta de xarxa: és una targeta d’expansió posada dins l’ordinador amb una o més obertures externes, per on os connecten els cables de la xarxa.També permet la comunicació de diferents dispositius connectats entre sí.

7. 1.6 Tipus de xarxes segons la diposició fisica de cables: ● PAN: ( Personal area Network): La seva expanció abraça pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador através de bluetooh. ● LAN: ( local àrea network):

2


● ● ●

CAN: ( Campus àrea network): la seva expanció abraça diversos adificis de la mateixa universitat. MAN ( metrapolitan area network): la seva expanció abraça diversos edificis de la mateixa area metrapolitana. WAN : ( wide area network): la seva expanció abràça diverses localitats, pronvíncies i fins i tot paísos diferents.

2.6 Hardware necessari per fer connexións amb cadascun: ● ● ●

adaptador de xarxa un concentrador de cablejat o un punt d’accés en el cas de sense fil un asèrie de clables i connectos (encara que no sepre cal).

3.6 definició y comparació de switch (commutador) i hub (concentrador) . ●

Switch (commutador) : és un dispositiu que ens permet connectar diversos dispositius de xarxa (ordinadors, impressores de xarxa, etc.), i també crear topologies de tipus estrella, i que, a més , forma part del xarxa.

Els switch disposen d’una sèrie de ports (boques) a les quals es connecten tots els dispositius de xarxa i, en funció de a quin dispositiu de xarxa estigui connectat i en quin port, genera una taula que manté en la memòria per seleccionar, així, directament el destinatari de la informació.

Graciés a aquesta taula , el switch permet enviar la informació d’un element de xarxa a un altre fent una comprovació prèvia d’on va la informació i seleccionant per això només el dispositiu de xarxa de destinació. ●

Hub o (concentrador) : quan el concentrador no disposa de la capacitat que li permet generar la taula, envia la informació de destinació per mitjà de tots els seus ports, per la qual cosa el dispositiu es menys intel·ligent.

3


4.6 Mitjans de transmissió (aire i cables): son el aparells trenats, son quatre cables trenat independents recoberts amb una capa aïllant externa( cable UTP) i a final de cada extrem tenen un connector RJ45.

5.6 Hardware de connexió a Internet: mòdem i encaminador. Si l’ordinador que volem connectar a Internet no pertany a cap xarxa, és a dir, es tracta d’un ordinador aïllat, necessitarem un dispositiu que ens permeti passar el senyals digitals del nostre ordinador a senyals analògics, per poder ser transmesos per línia telefònica. Aquest dispositiu, per tant, haurà de MODular i DEModular els senyals de l’ordinador i de les funcions que fa aquest dispositiu rep el seu nom (mòdem).

si l’ordinador que volem connectar a Internet pertany a una xarxa d’àrea local (LAN), l’haurem de configurar amb els elements necessaris en cada cas (HUB, switch, punts d’accés sense fil, etc.) i , a més, afegir-hi un dispositiu que ens permeti connectar la nostra xarxa d’àrea local a Internet. Aquest dispositiu rep el nom d’encaminador.

6.6 Xarxes sense fil. connexions wireless. SSID. ●

Xarxes sense fil: Les Wireless (sense cables ) LAN o WLAN són xarxes d’àrea local que es caracteritzen perquè el mitjà de transmissió que fan servir és l’aire amb l’estalvi important en cable que suposa interconnectar diversos equips perquè formin una xarxa.

Connexions Wireless: En apartats anteriors vam estudiar les diferents topologies que hi podia haver en una xarxa. En les xarxes sense fil hi ha, bàsicament, dos tipus de connexions:

Ad hoc: són connexions punt apunt entre dos dispositius sense fil ( dos ordinadors, dos punts d’accés , un ordinador i un telèfon mòbil amb Bluetooth, etc.). Se solen usar per comunicar dos ordinador entre ells per mitjà de les seves targetes sense fil, per exemple un PC de sobretaula amb un ordinador portàtil.

infraestructuraMode : en aquest mode de connexió hi ha un mode intermediari que és el que organitza la comunicació entre tots els nodes de la xarxa (punt d’accés sense fil.).

4


SSID :

és un nom per identificació i xifratge de les comunicacions en xarxes WLAN. 8. Protocols de xarxa a windows: Els protocols de xarxa que proporciona Windows XP són els segÜents: ●

Protocols NetBEUI (NetBIOS Extended User INterface) molt senzill i fàcil d’usar, és utilitzat per xarxes d’àrea local sense possibilitat de comunicació amb altres xarxes locals.

Protocols IPX/SPXI ( Internetwork Packet Exchange /Sequenced Packet Exchange) Dissenyat originàriament per l’empresa Novell per a les seves xarxes locals NetWare, Microsoft el va incorporar en els seus sistemes operatius i , a més , ha creat un protocol compatible amb aquests anomenat protocol NwLink.

Protocol TCP/IP és el protocol utilitzat per atots els ordinadors que es connecten a Internet, perquè puguin comunicar-se entre ells. és compost per altres dos protocols principals que són el TCP (transmission Control) i l’IP (internet Protocol) , que són els que li donen el nom. L’arquitectura del TCP/IP consta de cinc capes o nivells ●

nivell 5 (aplicació): es divideiex en

5


6


7

traball informàtica  

treball de informàtica

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you