Page 1

30 de juny de 2017

296 La informació al dia a <independentbarbera.cat>

4i5

PLE MUNICIPAL Barberà s’adhereix al Manifest pel referèndum del proper 1 d’octubre

10

ENTREVISTA Dos anys de legislatura. Fem balanç amb Ana del Frago Barés (PSC)

19

FESTA MAJOR Tot preparat per obrir les portes a la Festa Major 2017

24

COMARCA El Vallès Occidental incorpora conceptes economia circular

ISSN - 1695-4793


l’independent

30 de juny de 2017

editorial Bona Festa Major La Festa Major de Barberà del Vallès és la porta de les vacances, a partir de l’endemà sembla com si tot s’aturés i es traslladés a setembre. Amb la Festa Major obrim el calaix de les vacances i amb l’11 de setembre el tanquem. Primer de tot el nostre desig de que passem, tots i totes una molt bona Festa Major i que l’estiu sigui el temps del descans, del canvi de xip i el de carregar piles per tornar amb més ganes que mai a la tasca de cada dia. Estem fent aquests darrers mesos balanç de legislatura amb els portaveus de l’oposició i ja hem quedat per setembre fer-ho amb els del govern. Aclarim que per a nosaltres portaveus no són els que s’han definit en el Ple municipal per nosaltres portaveus són aquells que pensem encapçalen projectes o els encapçalaran. Fem aquest aclariment perquè ningú no es confongui de a qui fem i farem les entrevistes. Del que hem llegit fins ara no podríem dir que la valoració sigui massa bona i de tot el que s’ha dit el tema que més ens ha sorprès és el de la transparència ja que sembla que no es fa amb ningú i fins i tot nosaltres en som víctimes d’aquesta manca de transparència de la que alguns s’omplen la boca. I l’altre tema és l’accés dels grups de l’oposició als mitjans de comunicació públics. Mai a Barberà els grups de l’oposició han tingut tan poc accés als mitjans públics de comunicació com tenen ara i mai un govern a Barberà havia ordenat ocultar, no fer visible, l’únic mitjà privat que hi ha a la ciutat. Som coneixedors de qui decideix i dona les ordres pertinents als diferents instal-lacions municipals, públiques i de tots que no permetin que l’Independent es deixi allà per que tothom el pugui agafar i llegir, avui a Barberà només podem deixar la nostra revista a locals comercials privats o al mig del carrer. Repartim la revista a Badia, Ripollet i Sabadell i deixem exemplars a les instal-lacions públiques municipals d’aquestes poblacions on també hi ha hagut canvi de govern i no tenim cap problema. Ens consta que no tots els grups del govern hi estan d’acord però més enllà d’una mostra pública simbòlica no s’ha fet res més. Tot i tenir ganes de fer-ho, aquesta forma d’actuar, té un nom i uns cognoms prou coneguts a Europa en segle XX, nosaltres no el direm però si denunciarem els fets i si s’escau demanarem empara allà on calgui però Barberà no es mereix un governs que tanca boques, que castiga injustament i que vol tapar els mitjans que no diuen el que els agrada amb el rodet del govern. Aprofitarem l’estiu per reflexionar i veure com a la tornada podem reconduir aquest tema de la millor manera. Bon estiu a tothom.

l’Independent 297 sortirà al carrer l’1 de setembre de 2017

2.

“¿Por qué no existe el día del Orgullo Hetero?

de Barberà

cartes al director

Porque Andy y Jorge fueron agredidos en la puerta de una discoteca de Berga por besarse en público. Porque Xavi recibió una paliza cuando estaba con otros amigos gays en Montjuïch. Porque Jesús, árbitro de futbol, recibió amenazas de muerte por decir públicamente que es gay. Porque Jordi recibe insultos y ataques homófobos por ser gay y ejercer de alcalde. Porque en Lleida hay un profesor que piensa y enseña a sus alumnos que una relación entre personas del mismo sexo es antinatural. Porque en Murcia y Madrid grupos neonazis han agredido a personas que celebraban el día del orgullo. Porque Hazte Oír piensa que los niños con vulva y las niñas con pene no deberían existir y las personas feministas y LGTBI somos una ideología. Porque una pareja de lesbianas no son solo amigas, son mujeres que se quieren y tienen sexo entre ellas. Porque varios obispos están muy preocupados por nuestros padres y su figura y organizan conferencias y cursos para curarnos. Porque en Chechenia se persigue y tortura a las personas LGTBI

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: L’Independent Av. Generalitat, 53 àtic 2ª 08210 Barberà del Vallès o independentbarbera@ceres.cat

y se les lleva a campos de concentración. Porque en Indonesia el mes pasado dos hombres recibieron 83 latigazos en público por haber mantenido relaciones sexuales entre ellos. Porque, a día de hoy, 72 países del mundo persiguen la homosexualidad y 13 la castigan con la pena de muerte. Porque somos menos y diferentes pero reclamamos ser iguales. Porque el 26 de junio de 1977, por primera vez en España, cuatro mil valientes marcharon por la Rambla de Barcelona para defender nuestros derechos desafiando la legalidad vigente. Porque, gracias a ellos y ellas, cuarenta años después podemos casarnos y ser padres, pero aun mucha gente preferiría que siguiéramos queriéndonos en privado y mintiendo en público. Porque el día del orgullo y su celebración es un día para recordar todo esto, hacernos visibles y seguir luchando por un mundo más justo y feliz con la diferencia Carles Rodríguez Herencia Diputado provincial d’Entesa

Judit González

la vinyeta


lâ&#x20AC;&#x2122;independent de BarberĂ

30 de juny de 2017

3.


Ple Municipal

l’independent de Barberà

30 de juny de 2017

El Ple de maig aprova, amb els vots en co l’adhesió de Barberà al Pacte Nacional que provoquen a qui les pateix. Els malalts de Crohn i de Colitis Ulce· rosa, a través de les seves associaci· ons emetran unes targetes amb el logo “No puc esperar”, evidentment amb el suport de diferents hospitals de la xarxa pública, que es lliuraran a totes aquelles persones que pateixen algun tipus de malaltia que els pot obligar a demanar que els deixin fer us dels lavabos en el moment neces· sari. La campanya va dirigida a tot· hom doncs tant pot ser una instal· lació pública com un comerç el que pot fer el servei en cada moment. REDACCIÓ L’Ajuntament de Barberà s’adhereix al projecte i farà campanya entre els La sessió ordinària número 5 va te· comerciants el municipi per que nir una durada adient als dictàmens aquest facin el mateix. i mocions que estava prevista tractar i per això un Ple que va començar Protecció Civil uns minuts passades les set de la tar· da va finalitzar molt a prop de les 10 Des de fa temps i amb el suport de la nit. La proposta de temes va de l’Ajuntament, s’està constituint ser àmplia i diversa en la que es van per posar-se en marxa l’Associació combinar els temes socials amb els de Voluntariat de Protecció Civil econòmics i organitzatius. de Barberà del Vallès (AVPCBDV) amb l’objectiu de participar en ac· Socials tuacions de prevenció i de protecció civil. Essent a la recta final de tots Amb un tema social es va encetar el els tràmits burocràtics, la Genera· debat i a més un d’aquests temes que litat, demana que l’Ajuntament es afecten força a la vida quotidiana de pronuncii respecte del seu reconei· les persones i a vegades sembla que xement i vinculació, així com del ningú hi pensa. Hem de dir que per nom, finalitat i activitats. Sense cap unanimitat es va aprovar l’adhesió problema es va aprovar per unani· de l’Ajuntament de Barberà del Va· mitat del tos els grups i per tant la llès al projecte “No puc esperar”. total posta en marxa de l’Associació Promogut per les diferents associaci· de Protecció Civil ja es un fet. Tam· ons de malalties relacionades amb la bé es pot considerar com a tràmit inflamació intestinal i les necessitats administratiu la prorroga per una Per una questió de dates, tal com passa aquest mes, no varem poder explicar el desenvolupament del Ple municipal del mes de maig. Aquest mes no podem, pel mateix motiu, fer-ho amb el Ple de juny, quan se celebra ja hem tancat edició, i per tant la següent crònica correspont al Ple celebrat a l’Ajuntament de Barberà del Vallès el 31 de maig de 2017.

4.

any més de l’ocupació del lloc de proper curs 2017/2018 que ja s’han tresorera de l’Ajuntament a l’actual fet les inscripcions i que han d’estar llestes pel setembre. En principi no hi titular. ha canvis en la proposta presentada i Economia seguirà funcionant la tarifació pro· gressiva que funciona des de fa uns I ja que parlem de la tresorera aprofi· anys. Vot favorable de tots els grups, tem per explicar els temes econòmics excepte l’abstenció de Recuperem que el Ple va tractar. En principi i que presentarà esmenes al tema de com cada any per aquestes dates es tarifa de les famílies nombroses. Els va proposar una modificació de l’or· serveis econòmics també varen pre· denança fiscal reguladora dels preus sentar una modificació de crèdit per públics municipals per a l’any 2017. un import de 72.901,18 euros que Aquesta modificació ve donada per es varen deduir de romanent de tre· que cal establir els preus públics que soreria per destinar, la major part a regularan les Llars d’Infants munici· la compra d’un local a Ronda Santa pals i també l’Escola de Música pel Maria i la resta per cobrir l’aporta·


Ple Municipal

l’independent de Barberà

contra de PSC i PP, pel Referèndum

ció a l’AMB. El vot favorable de tots els grups excepte l’abstenció de Re· cuperem va ser la votació del tema. En la seva intervenció el regidor del PSC, Xavier Garcés, va aprofitar per demanar l’aplicació d’algunes quan· titats protagonistes en altres modifi· cacions de crèdit i de les que no es te· nia informació. Els diferents regidors varen explicar el destí de les diferents quantitats, excepte un tema de mit· jans de comunicació referent a una partida de 15.000 euros destinada a El Punt que ningú va explicar ni els motius ni la utilitat de la partida. Per tant continuem sense saber perquè, el diari El Punt, el privat més sub· vencionat de Catalunya, rep 15.000 euros de l’Ajuntament de Barberà del Vallès i com ens compensa la dita publicació. L’estat d’execució del pressupost, la data mitja de pa· gament i l’informa de morositat va· ren ser la resta de temes econòmics. Tot i no ser un tema estrictament econòmic, si es un tema que pot ge· nerar ingressos per l’Ajuntament. Es tracta de l’arrendament de les naus, propietat municipal ubicades al carrer Torrent Tortuguer 42-52 per les que s’havia d’aprovar el Plec de clausules administratives particulars i al mateix temps encarregar a AISA d’aquesta feina per tal de llogar-les i

tonomia municipal i total rebuig als pressupostos generals de l’Estat. La moció manifesta la necessitat de que els ajuntaments puguin actuar de manera més autònoma a l’hora de prendre decisions respecte la con· tractació de personal o les inversi· ons. De nou suport de tots els grups excepte el PP que va votar en contra.

obtenir-ne compensació econòmica. Referendum Es va demanar es tingues en compte l’ús social de les naus i va rebre el vot Hem volgut deixar a part la moció a favor unànime. sobre l’adhesió de l’Ajuntament de ROM i sentència Barberà del Vallès al Pacte Nacional pel Referèndum i el seu manifest. El Reglament Orgànic Munici· Pel que fa a les intervencions dels pal(ROM) és una de les eines de diferents portaveus, cap novetat, es funcionament municipal indispen· prou coneguda la opinió de cada for· sable i per tant cal que estigui el mà· mació política al respecte d’aquest xim possible de posada al dia. L’ac· tema. D’una manera o altra i amb tual ROM té més de 10 anys i hi ha les diferències ideològiques de cada moltes coses que han canviat, entre grup tothom sap que ERC, EABd’altres, el que es considera dies hà· CUP (membre de JXB) i Procés bils o inhàbils per la presentació de Constituent (membre de JXB) són temes al Ple, dos aspectes que afecte forces clarament independentistes als articles 15 i 19 de l’actual ROM. i que a més del referèndum volen La proposta del govern és justament que el resultat sigui un Si majoritari. l’actualització d’aquests articles Per la seva banda Podem (membre que va ser acollida sense problema de JXB) i Recuperem Barberà volen per tots els grups, cal dir, que tots que se celebri el referèndum i des· els grups, govern inclòs, varen ma· prés que cadascú decideixi si ha de nifestar la necessitat de fer-ne una adequació més gran i es van com· prometre a fer-ho. L’altre tema és l’acatament d’una sentència respecte una moció sobre el boicot a Israel que es va aprovar en aquest Ple el mes d’abril de 2016. El Contenciós Administratiu nº 5 de Barcelona a demanda de Angel Guillermo Más Murcia i l’associació “Acción y Co· municación sobre Oriente Medio”. Els grups que havien presentat la moció varen manifestar que per des· comptat s¡acatava la sentència però que es buscaria la forma legal per tornar-la a presentar.

30 de juny de 2017

votar si o no. Altres coses sabudes són les postures de PP, negació ro· tunda a cap tipus de consulta, refe· rèndum o projecte independentista i la del PSC que des d’un principi do· naria suport a un referèndum legal i en condicions. El que ja no queda prou clar és quin sentit s’ha de do· nar al vot de la PCPB. Sembla que l’acord de Pacte de Govern va deixar clar que la PCPB donaria suport a la celebració de qualsevol acció que contemplés la possibilitat del Dret a Decidir de les ciutadanes i ciutadans i així han actuat, l’únic dubte, i per això traslladem en aquest paper el que hem escoltat al carrer, es que la PCPB no portava res de tot això en el seu programa electoral i fins i tot tothom tenia clar que davant aquest temes no hi havia disciplina de vot i cadascú actuava en funció de la seva manera de veure les coses. Ens en· tretenim amb aquest aspecte doncs és el vot de la PCPB el que decideix que Barberà doni suport al manifest i al referèndum i les ciutadanes i ciu· tadans no tenen gens clar que això sigui el que la ciutadania majoritària de Barberà del Vallès vol. De fet en les darreres autonòmiques el signe va ser totalment contrari.

Mocions

Dues mocions normals i una per urgència es varen debatre en el Ple de maig. La primera de les normals la presenta la PCPB i fa referència a prendre mesures escaients en els plecs de condicions per treballar amb l’administració pública, en aquest cas l’Ajuntament de Barberà del Vallès que impliqui una millora salarial pels treballadors d’aquestes empreses. Només el PP va estar en contra de la moció i per tant es va aprovar amb un ampli suport de vots favorables. A través d’urgència va entrar la moció presentada per Junts per Barberà en defensa de l’au·

5.


l’independent de Barberà

Farmàcies de guàrdia Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 1 de juliol Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 2 de juliol Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 3 de juliol Perelló - Anselm Clavé,8 dia 4 de juliol Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 5 de juliol A. Galceran - Dr. Moragas, 154 dia 6 de juliol Ferrer - Av Burgos, 4 BADIA dia 7 de juliol Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 8 de juliol Granero -Algarve, 2 BADIA dia 9 de juliol Ferrer - Av Burgos, 4 BADIA dia 10 de juliol A. Galceran - Dr. Moragas, 154 dia 11 de juliol S. Galcerán - Av. Generalitat, 41 dia 12 de juliol Blanca - Suades -Av. Tibidabo, dia 13 de juliol Ruzafa Passeig Dr. Moragas, 249 dia 14 de juliol Granero -Algarve, 2 BADIA dia 15 de juliol Blanca - Suades -Av. Tibidabo, dia 16 de juliol Perelló - Anselm Clavé,8 dia 17 de juliol Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 18 de juliol A. Galceran - Dr. Moragas, 154 dia 19 de juliol

Serveis Ferrer - Av Burgos, 4 BADIA dia 20 de juliol Pages - Av. Generalitat, 92, dia 21 de juliol Sisquella-Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 22 de juliol Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 23 de juliol López - Del Boscc, 105 dia 24 de juliol S. Galcerán - Av. Generalitat, 41 dia 25 de juliol Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 26 de juliol Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 27 de juliol Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 28 de juliol Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 29 de juliol Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 30 de juliol Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 31 de juliol A. Galceran - Dr. Moragas, 154 dia 1 d’agost Baricentro (Beltran) - C.C. Baricentro Porta 5 dia 2 d’agost López - Del Boscc, 105 dia 3 d’agost Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 4 d’agost Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 5 d’agost Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 6 d’agost S. Galcerán - Av. Generalitat, 41 dia 7 d’agost

Telèfons d’interès Ajuntament 93 729 71 71 CAP Barberà 93 719 25 40 CAP Rosa dels Vents 93 719 42 81 CAP Badia del Vallès 93 719 26 01 Ambulàncies 24 hores 904 106 106 Creu Roja 93 726 66 66 Bombers 93 726 00 80 Ràdio Barberà 93 729 44 71 Fundació Barberà Promoció 93 719 28 37 Esports 93 729 19 27 Tanatori 93 719 27 78 - 93 580 97 10

6.

AA.VV. Can Gorgs 93 718 03 31 AA.VV. Can Gorcs II 93 719 28 37 ext. 1204 AA.VV. Eixample-Can Llobet 93 729 37 39 AA.VV. la Romànica 93 729 17 39 AA.VV. Parc Central 633 906 230 Federació AA.VV. Barberà 93 719 28 37 Radio Taxi Barberà 93 729 07 07 Policia Local 93 719 00 90 Guardia Civil 93 719 36 10 Policia Nacional 93 724 75 00 Mossos d’Esquadra 112 - 93 734 61 00

Oficina Treball Generalitat 93 718 85 11 Aigua - SABEMSA 93 729 46 02- 93 729 55 00 (avaries) Gas Natural 900 100 251 Fecsa-Endesa 800 750 333 Jutjat de Pau 93 729 20 35 Correus 93 718 52 79 BCU (Ass. Comerciants) 93 729 08 91 Parc Taulí 93 723 10 10 Recollida estris vells 93 279 35 35 Oficina Municipal Habitatge 93 719 41 20 NODUS Barberà 93 729 72 72

30 de juny de 2017

ull de dona

Núria Riu

No tot son diners

Dues-centes concentracions de persones en la porta dels ajuntaments van donar testimoniatge de la indignació de la nostra societat davant la matança continuada de dones i nens, que se segueix patint. Es reclamaven 180 milions d’euros en la partida de “violència de gènere”, per atendre a les víctimes. I denunciaven que als pressupostos, no s’havia augmentat el que ja, des de fa anys, s’ha evidenciat insuficient per dotar a tots els departaments dels mitjans necessaris per garantir-los l’atenció necessària. I tenien raó. I no hi ha major crueltat que negar-los l’assistència econòmica a les dones supervivents del maltractament i als orfes que estan abandonats, després que el pare matés a la seva mare. Però tot el que necessiten les víctimes d’aquesta tragèdia no és diners. Perquè el primer que hem d’impedir és que hi hagi víctimes. Amb diners mitjançant pagament a policies, guàrdies civils, policies municipals, policies autonòmiques, fiscals, psiquiatres, psicòlegs, assistents socials, jutges i magistrats, no canviarien la seva conducta de negar-se a tramitar els atestats de les denúncies, rebutjar ordres d’allunyament, deixar en llibertat als acusats, anul•lar ordres de protecció i dictar sentències absolutòries. Perquè això seria més que negar l’assistència a les víctimes, seria enfonsar en la ignomínia el sistema democràtic del nostre país. I em diran que ja ho sabem, però llavors, per què un sector del Moviment Feminista centra totes les reclamacions en l’augment del pressupost per a l’atenció a les víctimes de violència masclista? L’única manera de frenar aquesta horrible sagnia que ens arrabassa més de cent dones cada any i una desena de menors és modificar la mai ben ponderada Llei de Violència de Gènere que permet totes aquestes atrocitats.


Opinió

l’independent de Barberà

30 de juny de 2017

Anna Biosca - Alumna de l’IES Torre del Palau - Terrassa

Selectivitat, una “grata” sorpresa L’examen de la selectivitat de català tenia una “grata” sorpresa a l’opció B: a la part d’expressió escrita s’havia de fer un text sobre la desigualtat de les dones en l’àmbit científic. La majoria de la gent amb qui vaig parlar va fer l’opció B, i molta gent de la meva classe va pensar que jo també la faria, però jo em vaig decantar per l’A, sobre la guerra. Perquè és evident que les dones fem una guerra constant en una lluita per la igualtat i que surti un text sobre això pot reconfortar. Reconforta una mica a alguns, però no a mi. Perquè de què serveix fer un text quan, i no només en l’ambient científic, es discrimina les dones amb l’única raó o preàmbul que no són homes? En lloc d’alegrar-me o d’il•lusionar-me per veure la temàtica del text, el primer que vaig pensar va ser com de paradoxal era aquell exercici quan en l’examen anterior, de llengua castellana, havien entrat setze poetes homes. Ni una sola dona. Gil de Biedma, García Lorca, Machado… I així una llista fins

Amb

a setze, sumant-hi Marsé per Últimas tardes con Teresa. On quedaven les dones? On era Rosalía de Castro o María Teresa León, entre moltes altres? Ni una sola dona. A història de l’art passava una cosa semblant: de les més de setanta obres, no n’hi havia ni cinc que corresponguessin a artistes dones, encara sort d’Artemisia Gentileschi i de Frida Kalho. I a les literatures passava el mateix: només Maria Àngels Anglada a la catalana i Emilia Pardo Bazán a la castellana. També hi havia la Colometa a català, potser ens n’hauríem de sorprendre. Ara bé, en quantes d’aquestes obres surten representades dones? Quants d’aquests poemes van dedicats a l’estimada o al tur-

de trobar-me amb un home que ens ha fet veure com les dones han estat maltractades per la cultura i com desapareixien d’escena sense deixar gairebé cap petjada. I de manera personal he tingut la sort d’interessar-me per la literatura i de saber que les dones també escriuen. Perquè, encara que no ens ho expliquin en els llibres, les dones també pintem, escrivim i bulent tema de l’amor? Doncs bé, lluitem, i, sobretot, això últim. Així doncs, per què ens sorpresi parlen de dones, per què ens nem i ens alegrem perquè hagi entestem a esborrar el seu paper sortit un tema sobre la desigualde la història? Però és que a història passa algu- tat quan aquesta és present a la resta d’exàmens? Per què encara na cosa semblant: si ens cenyíssim al llibre només escoltaríem els sembla que hàgim de donar les gràcies a qui hagi ideat les noms de Maria Cristina i d’Isabel preguntes i li aplaudim la feina? II. Però, per sort, tant a història com a història de l’art hem tingut Encara que, potser, ben mirat, millor escriure un text sobre una professora i un professor aquesta injustícia i no encaboque no ens han deixat passar riar-se amb la ineptitud de qui de puntetes per sobre de dones fa els currículums, que sempre com Clara Campoamor, Victoria Kent o La Pasionaria, i que a cada són igual de tediosos i l’únic que comporten és que semblem classe insistien en la importància de les dones a les milícies o en la pidolaires demanant alguna cosa sobre dones amb l’únic objectiu manera com van aconseguir tirar d’emblanquinar un món massa endavant. enfosquit per les ombres dels De la mateixa manera que a hishomes. tòria de l’art he tingut la fortuna

Siscu Baiges - periodista

el suport de:

A Catalunya, hi ha 1.150.000 federalistes núm.

296

Edicions Ceres SCP J66273954 Doctor Moragas, 232 SA1ª 08210 Barberà del Vallès Tel.- 651 831 282

Editor: Francina Ricart Consell directiu: Manoly Arriaga, Francina Ricart, Efrem Utrera, Rosina Bertran, Carles Ortiz Directora: Manoly Arriaga Redactors: Francina Ricart,David Martín, Judith González, Efrem Utrera Maquetació: Maria Vilarnau Fotografia: David Martín, Imanol Ortíz P ublicitat :

Manoly Arriaga

651 831 282 Imprimeix: Bibi Digital Dipòsit legal: B-52445-04

Els independentistes estan preocupats –lògicament- perquè en una votació neta i seriosa sobre què prefereixen els catalans pel que fa a la relació amb Espanya tenen les de perdre. Els sondejos i enquestes sempre els deixen, des de fa temps, per sota dels no independentistes. Per això, Òmnium Cultural va posar en marxa la barroera campanya de “Lluites compartides” per apropiar-se de les mobilitzacions dels treballadors i treballadores sota el franquisme a les quals no hi va participar mai aquesta associació. Per això, Jordi Cuixart, el seu president, va intentar apropiar-se de Federico García Lorca en una desafortunada intervenció a l’acte de diumenge passat a les fonts de Montjüic. I per això, Vilaweb calculava fa uns dies que una bona part dels catalans L’Independent

tribuna

federalistes acabaria votant SÍ a la independència cas de celebrar-se aquesta consulta. Segons aquests càlculs, 286.000 federalistes catalans optarien per la independència posats entre l’espasa i la paret d’optar entre un SÍ i un NO. A més, 149.000 tindrien els seus dubtes. I, finalment, uns 715.000 votarien NO. Total, que a Catalunya hi ha 1.150.000 federalistes. Si un digital concertat per la Generalitat i defensor a mort de la independència de Catalunya reconeix que hi ha 1.150.000 federalistes, és de suposar que la musiqueta aquella de que no n’hi ha la deixarem d’escoltar aviat. L’1 d’octubre no es farà cap referèndum. Ho sap tothom. Fins i tot els qui el van anunciar el passat 9 de juny. Algun dia se’n farà algun

gol sud

de seriós. Segurament aleshores ni Carles Puigdemont serà president de la Generalitat ni Vicent Sanchis serà director de TV3. Què faran en aquest referèndum els federalistes? És possible que decantin les seves opcions en les proporcions que recull l’article de Seda Hakobyan i Alexandre Solano a Vilaweb. El que és segur és que, sigui quin sigui el resultat, el més d’un milió de federalistes catalans no deixaran de ser-ho. El futur fraternal està del seu costat.

no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d'aquesta publicació

7.


Entreteniments

l’independent de Barberà

30 de juny de 2017

la recepta

Nivell mitjà

sudoku

Omplir la quadrícula de 9 x 9, amb 9 subgrups o subquadrícules de 3x3 cel.les, amb nombres de l’1 al 9. No es pot repetir cap xifra en una mateixa fila, columna o subquadrícula.

Fernando Martínez

http://espiralesdetinta.blogspot.com

Camino sin retorno

Solució

8.

a la pàgina

23

microrelats

Al salir a la calle me encuentro con una F muy pesada clavada en la acera. Las grietas se extienden incluso por la calzada. Varios pasos más allá una U tan afilada como una navaja albaceteña está a punto de cercenarme un brazo. Suerte que llevo el paraguas siempre conmigo porque una T y otra U rebotan en su caída desde el cielo en la tela tensada para estallar en añicos contra le firme. Al doblar la esquina una gran R me corta el paso. Me agacho y gateo para pasar bajo sus patas y es desplazarme en esa posición tan poco favorecedora lo que permite que encuentre una O minúscula, casi tan pequeña como la moneda de un chelín. La guardo en el bolsillo del pantalón, me levanto y al volver la vista atrás la senda recorrida ha desaparecido. Solo queda seguir hacia delante.


l’independent de Barberà

Política Municipal

ERC reobre el debat sobre el futur del Casal de Cultura REDACCIÓ

ERC de Barberà ha compartit una proposta amb la resta de l’equip de govern per a rehabilitar el Casal de Cultura de la nostra ciutat. Així, posa sobre la taula de nou la neces· sitat de millorar l’equipament actu· al i de dotar-lo de més espai i més activitats per a satisfer la demanda de la ciutadania. “Volem anar un pas més enllà amb el nou Casal, volem projectar i fer realitat un edifici on qualsevol persona, de qualsevol edat hi pugui trobar activitats del seu interès” declara Roger Pérez, regidor de Cultura per ERC al consistori. A la proposta presentada es detallen diverses activitats que tindrien ca· buda en aquest nou Casal. La més destacada és la creació d’una Escola d’Arts, on es practiquin i s’impartei· xin diferents disciplines artístiques, ja sigui música, teatre, dansa... L’Es· cola Municipal de Música quedaria englobada en aquest nou centre, dotant-la així de més espais i de nous serveis, com els bucs d’assaig o borsa d’instruments. En aques· ta proposta també es mantindria i potenciaria l’Escola de persones adultes, l’Escola de Català, Espai de Gent Gran i crearia un espai d’asses· sorament juvenil.

aquesta proposta? A ERC ja vàrem presentar aquesta idea per al pressupost del 2017, és a dir, al novembre de l’any passat. En aquell moment no es va considerar que es podés assumir al pressupost. Des d’Esquerra, vàrem demanar que fos la primera prioritat alhora d’aplicar el romanent de tresoreria, que ja preveiem que hi hauria per aquest 2017. Des de novembre fins ara ens hem reunit amb les entitats que utilitzen el Casal i hem escoltat les seves opinions per tal de millorar la proposta inicial. Ara, a mitjans d’any, entenem que no podem espe· rar més i volem que tot el Govern faci seva aquesta proposta d’ERC, Oriol Rovira estratègica, per reforçar un àmbit, el cultural i associatiu, que demanda Hem parlat amb el president més inversió i suport. d’ERC a Barberà, Oriol Rovira, sobre aquesta qüestió. Des de Quina resposta esperen de la resta quan ERC comença a treballar de partits que formen el Govern?

ERC governa en coalició i, per això, primer de tot hem fet arribar la nos· tra proposta a la resta de grups de Govern. Atès que aquesta proposta enforteix un àmbit molt necessari per la nostra societat, esperem que la resta de grups la vegin favorable

30 de juny de 2017

i la recolzin. La primera resposta ha estat positiva i ara cal posar fil a l’agulla: és necessari assignar els mit· jans tècnics, polítics i econòmics per fer-la possible. És a dir, cal dotar-la de pressupost per aquest 2017 i per al proper any, per poder disposar del projecte executiu. Cal que tot el Govern la tingui com una opció prioritària i que la partida per fer un estudi inicial ja contemplada en el pressupost 2017 es tiri endavant. Quina importància li donen a aquest projecte? Per a Esquerra, aquest és un projec· te molt important, un dels pals de paller del nostre programa. Creiem que és profundament necessari en la nostra ciutat i esperem que si· gui una realitat ben aviat. Si bé no podem oblidar que és un projecte de ciutat i ha de ser un projecte de tothom . Des d’ERC l’hem iniciat i hem sigut promotors però cal que el debat el tinguem no només en el pa· tits de Govern, sinó cal ampliar-lo a totes les entitat culturals, socials, juvenils, veïnals.... és a dir, al teixit associatiu i a la resta de grups que formen part de la ciutat. Ens equi· vocaríem si només ho féssim en clau de partit i no de ciutat.

9.


l’independent de Barberà

Entrevista

30 de juny de 2017

Ana del Frago Barés primera secretaria del PSC de Barberà del Vallès Ana del Frago Barés, ha estat escollida de nou Primera Secretaria del PSC de Barberà del Vallès amb el suport del 90% de la militància barberenca. A més de la seva tasca en l’executiva nacional del PSC i la de portaveu adjunta a la Diputació de Barcelona és regidora de l’Ajuntament de Barberà del Vallès i tot i que no actua copm a portaveu és la cap del grup municipal socialista. Totes aquestes tasques són motiu suficient per parlar amb ella del PSOE, del PSC i dels dos anys de legislatura municipal que ja hem passat. Ana del Frago no defuig cap pregunta i respón a totes les questions que varem posar sobre la taula. Tot i la llargada de l’entrevista hem volgut publicar-la sencera doncs creiem que val la pena saber les opinions del nostres polítics.

REDACCIÓ

Des de la darrera vegada que vostè i jo vàrem parlar ja tenim algunes incògnites més aclarides i tot i que aquesta és una entrevista de valoració de la legislatura municipal abans d’entrar en matèria repassem aquests aspectes que dèiem. El tema del PSOE ja ha quedat clar amb Pedro Sánchez com a Secretari General, per el candidat català doncs tant a Catalunya com a Barberà es va endur una majoria ampla de vots? ¿Què espera de Pedro Sánchez? La veritat és que estic molt contenta, no sols pel resultat de les primàries sinó també del Congrés del PSOE. Crec sincerament que s’obre una llum d’esperança progressista per al país amb aquesta decisió veritable· ment democràtica de la militància socialista. El seny de la concòrdia ha tornat a ser el centre del debat de l’esquerra, enfront de la rauxa de la rancúnia que preconitzen altres formacions. I estic esperançada en que la nul·la capacitat de generar confiança del govern del PP i la via morta del procés a Catalunya, que tant afebleix la societat, sigui subs· tituïda per una proposta federal viable i assumible pel conjunt de la 10 .

ciutadania. La recerca de solucions possibles esdevé un tret diferencia· dor clar i rotund del que ha estat, és i serà el compromís socialista. Els grans canvis de compromís i de benestar social, han vingut sempre de la mà del socialisme i aquest fet incontestable segueix ben viu i amb renovada il·lusió, tant a l’Estat, com a Catalunya, com a Barberà. L’altre tema ha estat la renovació de l’executiva de Barberà que vostè torna a encapçalar amb aclaparadora majoria de vots. No es va presentar cap altre alternativa i per tant les companyes i companys confien en Ana de Frago. Vostè ja ho te decidit? Estic molt agraïda pel suport que m’han fet els companys i les com· panyes de l’agrupació local del PSC. Sense elles, els seus ideals, la seva tenacitat, la seva confiança en el projecte col·lectiu, res seria factible. No n’hi ha prou amb les idees, cal posar-les a la pràctica i per això és necessari un bon nombre de perso· nes que lluiten per fer-les realitat, que esmercen el seu temps pels ide· als, que fan de cada acte quotidià un referent de comportament. A Barberà tenim la immensa sort que hi ha moltes persones que partici·

pen i s’impliquen en ser un referent ciutadà del que vol dir ser socialista. I tenim encara més sort que hi ha molta ciutadania que se sent repre· sentada pels nostres valors, la nostra experiència, el nostre compromís ciutadà, el nostre tarannà dialogant, el nostre respecte per a tothom i la nostra il·lusió compartida. Aquesta és la nostra raó de ser i de fer, cer· car complicitats socials, solucionar problemes i no pas generar-los. L’important no és qui ho lidera dins del PSC, ja que hi ha molta gent i ben preparada, l’important és que la ciutadania corrobori l’esperança de canvi necessària a la ciutat.

Després de dos anys d’auditories externes i internes, de tota la fiscalització que s’ha fet a cada departament que en pensa tenint en compte les insinuacions i manifestacions tendencioses que s’han llegit i escoltat? Darrerament s’ha posat de moda una paraula: Postveritat, que en el fons és un sinònim de mentida. Doncs bé a Barberà, com a altres llocs (Trump als USA, Brexit a Gran Bretanya, ...) es va instaurar aquest fet en la legislatura actual. Als que manen actualment no els importen els fets objectius i verificables. Cre· en confusió, dubtes, neguits i pre·


l’independent de Barberà

Entrevista

volgut mantenir cap reunió amb els regidors socialistes per fer un traspàs de temes de com estava la ciutat i conèixer de primera mà els projec· tes pendents ? Jo personalment em vaig oferir en els primers mesos de legislatura a l’alcaldessa fins a qua· tre vegades per comentar-li els te· mes importants de la ciutat i m’he ofert constantment com a Diputada provincial per a que utilitzi la meva feina en benefici de Barberà. Co· neix la resposta vostè ? jo tampoc, el silenci ha estat la seva conducta. Tot apunta que prefereixen perdre oportunitats per a la ciutat abans que parlar amb els socialistes i amb la resta de l’oposició. I això, cregui’m que no porta enlloc i va en detriment de la ciutadania. Els pot més la rancúnia vers el passat que el benefici ciutadà present o la possibilitat de millora futura. Aquest és l’estil de governar dels actuals regidors de la Plataforma Ciutadana per Barberà, la Cup, Podemos i ERC. Sé que molta gent dels seus propis partits no ho com· parteix i dubto molt que als seus electors els sembli correcte aquesta manera de fer. És una llàstima que la seva miopia política els privi de cercar acords en benefici de tota la població, però així de tossuda és la realitat. I no hi té res a veure amb la diferit ? Per què no destinen diners De totes maneres, val a dir, que ideologia, és la manera de ser i de fer a habitatge social i eliminen les ocu· els enfrontaments en el Ple són de les persones que ens governen. pacions il·legals de cases? Per què no més per causa de les mocions que gestionen projectes innovadors de pels dictàmens, doncs la majoria Tenint en compte la tresoreria que promoció econòmica que serveixin d’aquests s’han aprovat per una- vostès varen deixar i la del exercici per generar llocs de treball ? Per què nimitat. Vol dir que el que s’ha fet de l’any següent que entre un any no en destinen per millorar equi· en aquests dos anys és molt sem- i altre podríem sumar uns exce- paments esportius o culturals? Per dents de pressupost de 20 mili- què no milloren l’acompanyament blant al que es feia abans? Permeti’m diferenciar entre la gestió ons i que no es veuen a la ciutat. de les famílies amb necessitats eco· de la ciutat i la forma de fer-ho. El Vostè sap que s’ha fet amb aquests nòmiques amb polítiques públiques PSC és un partit responsable que diners? eficients i professionals? Per què no coneix prou bé les dificultats que Ho desconec. S’omplen la boca de faciliten a les empreses incentius comporta governar per a tothom i transparència i participació i ningú per instal·lar-se enlloc que ende· no pas pels seus votants. I aquí sem· sap on tenen previst destinar els mi· guin nous projectes fora de Barbe· pre donarem suport a les propostes lions que hi ha a la caixa municipal. rà? Per què no milloren la neteja que millorin la societat. Mai hem Per què no construeixen el nou Ins· viària o l’arranjament dels espais desatès un compromís per al benes· titut d’Educació Secundària i pac· públics? En fi, són tantes les coses tar de la ciutadania, ni quan gover· ten amb la Generalitat el pagament que es poden fer amb aquests diners nàvem ho fèiem amb les propostes de l’oposició, ni ara ho farem amb Tot apunta que prefereixen perdre oportunitats per a la el govern quatripartit. L’interès ciu· tadà està per sobre de tot. El pro· ciutat abans que parlar amb els socialistes i amb la resta blema rau en les formes de gover· de l’oposició. I això, cregui’m que no porta enlloc i va en nar que tenen, fomentant sempre la discòrdia fins i tot dins del propi detriment de la ciutadania. Els pot més la rancúnia vers el govern municipal. El problema no passat que el benefici ciutadà present o la possibilitat de són els acords que s’adopten per amplia majoria al Ple, el problema millora futura. Aquest és l’estil de governar dels actuals està en que no tenen cap interès en cercar acords. Sap que després de regidors de la Plataforma Ciutadana per Barberà, la Cup, dos anys de legislatura, cap compo· Podemos i ERC nent de l’equip de govern actual ha ocupacions sobre l’anterior gestió municipal sense aportar cap prova ni document. Insinuen malifetes en l’àmbit econòmic i fan una au· ditoria, llavors els resultats no els agraden i no la difonen ni tant sols als regidors, molt menys encara a la ciutadania per què la conegui. Fo· menten rumors per tapar les seves mancances i vergonyes. Insinuen maldats alienes per amagar les irre· gularitat que constantment come· ten. I ni tant sols són conscients que les decisions que prenen avui tin· dran conseqüències per a ells demà. Miri, el que em sap més greu és que amb la seva ràbia política fan mal a moltes persones i no parlo només de regidors actuals o del passat, no, fan mal als treballadors municipals, generant desconfiança en la seva professionalitat, fan mal a l’associ· acionisme insinuant descontrol i seguidisme, fan mal a les famílies i amistats de qui hem governat abans que ells, fan mal a la política en ge· nèric atacant l’honradesa dels servi· dors públics, fan mal a la ciutat de Barberà posant-la en entredit i fan mal a la ciutadania generant ressen· timent. Aquesta és la seva manera de fer, però ara ja tothom els coneix. Tiren la pedra i amaguen la mà. Hi ha res més mesquí en política ?

30 de juny de 2017

que fa pena veure que contradiuen els seus principis i prefereixen tenir els diners als bancs abans que oferir serveis a la ciutadania. Però que ningú dubti que quan s’apropin les properes eleccions els utilitzaran per a vendre’s en campanyes d’imatge. La llàstima és que les oportunitats que s’han perdut de destinar-los ara en benefici de tots, perdudes estan. I no és just que la població en pagui la seva incompetència. Què es podria haver fet en aquests dos anys que no s’ha fet? Ai!! tantes coses. Algú coneix què s’està fent per posar les bases de la millora educativa de la ciutat? o en l’àmbit de la salut? o de la partici· pació ciutadana ? o dels regidors de barri o com ho vulguin anomenar? o quin projectes esportius, cívics o socials tenen? o de les subvencions d’altres administracions perdudes per no presentar projectes? o de les bones relacions institucionals amb les altres administracions? Miri, ni fan ni deixen fer. Es podria haver aprofundit en la jornada compacta· da als centres educatius i la dotació de recursos necessaris per les hores alliberades. Es podria haver cohesi· onat i dotar de millor finançament 11.


l’independent de Barberà

les entitats esportives, culturals, educatives, cíviques, sanitàries o so· cials. Es podria haver netejat millor la ciutat i evitar la penosa experi· ència de veure-la bruta i descuida· da. Es podrien haver cercat nous serveis d’atenció a les famílies amb necessitats socials. Es podria haver aprofitat millor l’empresa d’inserció laboral per generar llocs de treball i no pas per resoldre la gestió de la bustiada de la revista municipal o altres pegats de treball precari. Es podria haver comptat amb l’experi· ència dels treballadors municipals enlloc de generar recels sobre la seva professionalitat. Es podrien gestio· nar millor els recursos econòmics i destinar-los a projectes urbanístics o de serveis que millorin el muni· cipi. Es podia tenir més relació amb les altres administracions per cercar complicitats i aprofitar els recursos que ofereixen. Es podrien haver cre· at sinèrgies amb el món associatiu per millorar la convivència ciuta· dana i la cohesió social. Es podrien haver fet tantes coses que fa mal pensar en les oportunitats perdu· des, bé per desconeixement de qui ens governa, bé per mala fe política d’algunes d’elles o bé per manca de capacitat d’altres. Però lamentar-se no serveix de res, el que cal és seguir treballant pel bé de la comunitat. Des del PSC ho seguirem fent allà on estiguem, en el govern si s’escau, o a l’oposició, com aquests darrers dos any, presentant iniciatives prò· pies o donant suport al govern, si és en benefici de tothom, però sempre al costat de les persones. Un altre aspecte on la realitat no té res a veure amb el que es deia: la transparència i la comunicació. Partint de la base que tenim a Ràdio Barberà amb una mordassa sense cap tipus d’explicació, en hi ha d’altres que així estan també i

12 .

Entrevista El PSC sempre ha mantingut una coherència de seny. Decidir Sí, amb la legalitat per davant i cercant consensos amples que ens permetin decidir amb una base democràtica acceptada i vinculant. El que no entrarem és en el joc de tergiversar la Forma, com si no importés gens la garantia democràtica que dona el respecte de les normes establertes i l’assumpció de responsabilitats col·lectives sembla que ningú reclama res. Per exemple, amb el tema d’educació, al final ha passat el que el Departament d’Ensenyament ha volgut que passes i la veu dels barberencs i barberenques ha quedat diluïda. S’han tancat les Carpes, que segurament era necessari, però fa dos anys que tenim uns terrenys municipals dels que no n’obtenim compensació de cap tipus. El camp de gespa de la Romànica, la passera a Baricentro i així d’altres inversions que la ciutat esperava i no han arribat tampoc amb el nou govern. En l’àmbit de la remunicipalització només em estat capaços de fer-ho amb la grua, que hem enviat a l’atur a qui ho feia fins ara per donar al servei a la grua de Sabadell. Veu! diferents aspectes que tenen la mateixa arrel. La inconcreció en les actuacions de l’equip de govern. Sembla que estiguin més preocu· pats pel passat que pel present i encara menys per al futur de la ciu· tat. Tos els temes que ha comentat tenen a veure amb l’estil de fer les coses. A l’oposició se’n vantaven de la seva transparència i la seva neu· tralitat dels mitjans de comunicació públics. La realitat és que han cen· surat els micròfons als professionals de l’emissora municipal, impedei· xen la difusió de la premsa lliure en espais públics i gestionen una revista d’informació municipal cada

cop més il·legible per a tothom. Pel que fa les Carpes, per cert que no les van tancar sinó que es va acabar el contracte, es van negar a negoci· ar-ho amb cap condició ni proposta ni res de res. Senzillament era més fàcil tancar-les que buscar noves fór· mules que no generessin molèsties al veïnat i oferissin espais de lleure nocturn. Ni tant sol van intentar posar-hi imaginació i escoltar cap proposta. Va triomfar el no per al no sense cap diàleg ni escoltant ni proposant. Dos anys després el fet és que les carpes no existeixen, els joves han de marxar fora i no s’uti· litza per res un espai públic. Del camp de futbol se segueix esperant una actuació. Abans no s’havia fet per un criteri polític de destinar els escassos recursos econòmics a fins socials, ara senzillament estan esperant. Pel que fa a la passera a Baricentro, si ve és cert que estava vinculada a l’ampliació del centre comercial, ara es podrien cercar fór· mules per construir-la amb diners de l’ajuntament i gestionar amb els inversors una nova compensació. I miri de la remunicipalització mol· tes paraules i cap fet. No poden remunicipalitzar les llars d’infants municipals, per què sempre ho han estat. Tampoc poden fer-ho amb el subministrament de l’aigua per què ja era propietat municipal. Podien haver fet quelcom amb el servei de treballadores familiars, però van fer-

30 de juny de 2017

se l’orni i van passar de puntetes. I ara diuen que ho estudiaran fer-ho amb el servei de neteja viària, com si els costos dels camions, del personal i dels recursos fossin assumibles sen· se cap estudi previ, que no han fet o no el donen a conèixer. Paraules buides de contingut. Façana sense res més a dins. Entrem ja en la segona part de legislatura on a més de la feina de cada dia els altres àmbits ens donaran feia. El proper 1 d’octubre s’ha convocat un referèndum que crearà molts problemes als treballadors i funcionares del País, sembla que el Pacte de Govern inclou donar suport al referèndum i facilitar-ne la celebració, quina postura prendrà el PSC de Barberà en aquest possible cas? El PSC sempre ha mantingut una coherència de seny. Decidir Sí, amb la legalitat per davant i cercant con· sensos amples que ens permetin decidir amb una base democràtica acceptada i vinculant. El que no entrarem és en el joc de tergiversar la Forma, com si no importés gens la garantia democràtica que dona el respecte de les normes establertes i l’assumpció de responsabilitats col· lectives, o en el Fons, quan es vol fer confondre el dret a decidir amb l’in· dependentisme i que no porta cap conseqüència l’escissió. Com un estat de dret ( i menys si es vol cre· ar-ne un de nou) pot saltar-se la llei i fer-ne complir l’endemà a tothom una de nova, sense debat parlamen· tari? I com volen fer una declaració unilateral d’independència amb el 52 % de la ciutadania en contra? El que em preocupa profundament és què farem tots plegats el 2 d’oc· tubre. De veritat que algú creu que es pot proclamar la Independència i que la resta del món ho accepti sense cap conseqüència ? Demanem


l’independent de Barberà

que el Brexit sigui favorable als in· teressos d’Europa i volem que l’In· dependència sigui favorable sols als interessos dels catalans ? S’ho cre· uen de debò tot això? I des de l’altra costat dels posicionaments maxi· malistes del PP, no han fet res per oferir alternatives. No estan a favor de l’Independentisme ? Bé, d’acord però, no tenen cap proposta a fer més enllà del No pel No? Ni l’im· mobilisme ni el trencament unilate· ral són posicions vàlides si no es vol fragmentar la societat. Cal formular propostes per al debat. Fins ara, el PSC és l’únic partit que n’ha fet: el canvi constitucional cap a un mo· del de federalisme modern. Perquè no es vol debatre ? Miri, li diré amb franquesa, per què encara que no ho comparteixin saben que és una possibilitat efectiva per cercar solu· cions de consens i els dos extrems no volen admetre que el sentit co· mú pot conciliar diferents maneres de conviure o d’estimar el país. Els fa tanta por el seny que menystenen o ignoren la tercera via. Als socialis· tes ens fan patir i molt els enfron· taments actuals i les conseqüències futures. Trencar és senzill, ajuntar i ser demòcrates cercant consensos és molt difícil avui dia, però cada cop és més necessària fer la revolta del seny que oferim per al debat des del PSC. Desconec que farà el govern de la ciutat: uns estan a favor de la Declaració Unilateral d’Indepen· dència; altres volen un referèndum pactat; altres no volen la indepen· dència però no defensen els seus postulats per no perdre la cadira. En fi, que hi ha molt desori al govern municipal però a tots els pot més el seu lloc que l’honestedat dels seus ideals. Espero però que no facin cap il·legalitat ni la facin fer als funci· onaris. I, en tot cas, que tots assu· meixin la responsabilitat dels seus actes, ja que alguns ni assumeixen la responsabilitat del seu programa ni la dels seus electors. El PSC els fa nosa per què és l’únic partit que presenta propostes per al debat. Al· gú més en té ? Sembla que no i que ja els està bé trencar la cohesió soci· al. És aquest el futur que vol el PP, la PCPB, la CUP, Podemos, ERC i Recuperem per al futur ? Desitjo sincerament que mai hàgim de la· mentar que les intransigències d’uns i altres ens portin a un futur de re· cels mutus o d’estigmes imperatius. Des del PSC volem una societat justa, cohesionada i en pau. No em sembla que els altres busquin el ma· teix. Quina pena !!!

Entrevista

30 de juny de 2017

En les coses de casa, que espera que passi respecte temes pendents de fer i d’altres, necessaris, que encara no s’han començat Miri, no espero ja res de la incapaci· tat del govern municipal o hauria de dir del desgovern municipal. Fa tan· ta pena veure com passen els trens de les oportunitats i no n’agafem cap, que pateixo per totes les possi· bilitats de millora desaprofitades en bé de la ciutadania. Tant costa deci· dir bé ? O pitjor encara, tant costa decidir ? Soc conscient que no ho vam fer pas tot bé en el mandat anterior. Ento· mo els errors, accepto les diferents sensibilitats socials i faig propòsit de millora, però sincerament, la ciutat es mereix aquest desgavell munici· pal, la manca de lideratge i compro· mís i la nul·la capacitat de gestionar millor ? Vàrem cometre errors ? Si, però mai hem deixat d’estimar Bar· berà i demostrar-ho amb fets. Altres s’omplen la boca de revolucions o de canvi. I l’únic que ha canviat és dent la seva incapacitat de governar identifiqui a tots i a totes; que la la percepció indiscutiblement majo· bé la ciutat. Pot passar de tot i res en gestió municipal vagi en benefi· ci del conjunt de la població; que benefici de la ciutat. ritària que ara la ciutat està pitjor. ningú es queda al marge de l’avenç Es parla que no hi ha massa bo- Quina serà l’oposició del PSC du- social; que les entitats siguin el su· na relació entre els membres del ran aquests dos anys que queden? port de la cohesió i de la integra· govern, imagino que no és temps El PSC té experiència contrastada ció social; que sumem esforços per d’aventures rares i passi el que en la gestió municipal. Té la humi· part de tots els partits per garantir litat suficient com per escoltar la el progrés. El PSC ha estat, és i serà passi la legislatura acabarà així? Quan al govern hi ha desgovern ciutadania i aprendre dels errors. el partit que garanteixi el progrés pot passar de tot. És possible que Té la capacitat de representar la assenyat i que escolta, aprèn, pro· aguantin fins a final de legislatura majoria social. Té la voluntat de posa i fa el millor per al bé comú de per no perdre el lloc, no pas per seguir fent servei públic. Té la ga· tota la població. Per tant, critica· què tinguin un grup fort i cohesi· rantia de la seva unitat i d’un pro· rem al govern municipal en el que onat, sinó més aviat per que són grama aplicable i efectiu de govern. no fa bé; oferirem el nostre suport incapaços de tenir ferms principis Té la capacitat de no ser sectari i incondicional en allò que facin i polítics i els pot la visceralitat de la voler representar amb dignitat al sigui de profit per a la ciutadania; demolició del passat més que cons· màxim de persones. Té la renovada i presentarem alternatives on con· truir el futur. No obstant, crec que il·lusió de creure que Barberà pot siderem que es pot millorar. Som tots els 4 partits del govern se sen· anar millor. Té un conjunt d’afi· assenyats i farem una oposició res· ten més còmodes fent d’oposició liats, militants, simpatitzants, vo· ponsable, ja que el govern munici· que havent de decidir diàriament tants i ciutadans que no els agrada pal no ho és gaire. pel bé comú i no em sorprendria com està la ciutat i es revolten per que algun d’ells preferís deixar el millorar-la. Té un renovat predica· Avui comença la Festa Major, desgavell on es troben i mirar de ment en la fortalesa del teixit as· quèels diu als seus veïns de Barfer oposició als seus companys ac· sociatiu. En definitiva, el PSC està berà? tuals, per intentar que els seus vo· per defensar, garantir i facilitar el Que gaudeixin de la festa, de la pro· tants oblidin que han format part progrés de la ciutat. I sempre hi se· gramació preparada per les entitats rem per què sempre hi hem estat. i per l’ajuntament. Que facin tot el d’aquest desgovern municipal. Altres volen que s’acabi ja la legis· Hi ha qui busca la confrontació. possible per trobar espais per com· latura per passar comptes entre ells. Hi ha qui cerca el protagonisme. partir amb els amics, la família o els Els jocs de les tàctiques és a punt Hi ha qui sols té afany de poder. coneguts de fa poc. Que tinguin de començar. Cada cop els queda El PSC però, vol que la convivèn· il·lusió i confiança en les seves pos· menys temps i cada cop és més evi· cia a Barberà sigui un valor que ens sibilitats i en les seves creences i ide· es. I que prenguin consciència que la societat no és un joc de minories Que gaudeixin de la festa, de la programació preparada contra majories, sinó una eina per viure millor, en pau i que cal que per les entitats i per l’ajuntament. Que facin el possible per cadascú oferim el nostre servei a fertrobar espais per compartir amb veïns i veïnes. Bona Festa ho possible. Bona Festa Major i a lluitar per la revolta del seny. Major i a lluitar per la revolta del seny 13.


l’independent de Barberà

Ciutat

Segons l’estudi de “precio-viviendas”, del darrer trimestre, la Ctra. de Barcelona és la més cara de Barberà Segons l’últim ‘Informe de preus de tots els habitatges en el municipi de Barberà del Vallès’ elaborat per Precioviviendas.com a partir de les dades de mercat de tots els habitat· ges de la ciutat, la variació del preu de l’habitatge a Barberà del Vallès s’ha situat en el primer trimestre de 2017 en el -0,28%, enfront de l’1,58% a nivell nacional. Preciovi· viendas.com recull el preu de tots els habitatges de Barberà del Vallès el que permet conèixer en quins barris i districtes s’han produït les principals pujades i baixades del preu de l’habitatge durant el pri· mer trimestre de 2017. En aquest sentit, el portal acaba de posar a la disposició de tots els barberenses el mapa interactiu de la ciutat en el qual podran consultar l’evolució del preu de l’habitatge a cada barri i districte. Precioviviendas.com que ofereix gratuïtament a tots els veïns de Barberà del Vallès la consulta del valor del seu habitatge o de qualse· vol altra del municipi, és pionera en la valoració completa del parc im· mobiliari de la ciutat, que les seves 37.911 habitatges sumen un valor de mercat de 2.688 milions d’euros.

14 .

D’aquesta forma, i gràcies a aquest exhaustiu estudi, podem conèixer on es troben els pisos més cars del municipi. Així, entre els habitatges

30 de juny de 2017

Els carrers de més valor

En el cas de Barberà del Vallès, Passeig Dr. Moragas seria la via del municipi amb un major valor, ja que les 1.162 habitatges que la componen sumen un total de 175.039.683 €. També cal destacar quins són els carrers del municipi amb un major valor del seu parc d’habitatges, o el que és el mateix, els carrers els ha· bitatges dels quals sumen un valor total més alt. Precioviviendas.com utilitza la tecnologia big data per posar a l’abast de tots, en un clic i gratis, el preu de tots els habitatges existents, no només d’aquelles que es troben en lloguer o en venda. Gràcies a l’ocupació de l’analítica avançada de dades, la plataforma permet consultar de manera im· mediata el valor raonable de 14 milions d’habitatges de més 260 municipis de tota Espanya, i prèvia petició de l’usuari el dels habitat· ges de la resta de municipis. No· més aquells habitatges considerats com molt singulars han quedat fora de l’estudi. Precioviviendas. com, és l’única web del mercat que utilitza un sistema de càlcul del va· lor dels habitatges la fiabilitat dels quals es troba certificada, el siste· ma Tasa Valua, que des de gener de 2014 acredita la seva fiabilitat mitjançant la certificació del De· plurifamiliares de fins a 700 m2, partament d’Estadística i Recerca el preu més elevat ho trobem en Operativa I de la Facultat de Mate· Cl de Barcelona, amb un preu de màtica de la Universitat Complu· tense de Madrid. 335.780 euros.


l’independent de Barberà

Ciutat

30 de juny de 2017

La PAH de Barberà alerta del maltrato de la Generalitat a una família de Barberà del Vallès El pasado 8 de junio se tenía que ce· lebrar el juicio de deshaucio contra una família de Barberà el Vallès que se ha aplazado sin fecha determina· da. La denuncia ha sido interpuesta por la Generalitat de Catalunya en una acción que la PAH califica de infamia total. Los hechos

Una familia extranjera con dos me· nores de 3 y 1 año reside en una in· fravivienda con graves deficiencias que afectan a su salud, por lo que no pueden continuar en ella. Como el padre de familia tiene algunos in· gresos, buscan una vivienda barata que puedan comprar y encuentran una en buenas condiciones por 50.000€. Les conceden una hipote· ca y dan la paga y señal. Entonces, la Generalitat de Catalunya usa su derecho de tanteo y retracto (pensa· do para recuperar viviendas cedidas a grandes fondos) para quedarse esa vivienda. Devuelve la paga y señal a la familia y les deja sin su nueva residencia. La familia solicita a la Generalitat que les permitan com· prar la vivienda, incluso se lleva a cabo una campaña en Change.org, pero ésta hace caso omiso. La fami· lia no puede acceder a otra vivienda y la niña de 3 años desarrolla una alergia crónica por culpa de seguir residiendo en la infravivienda. De· bido a esta situación, los padres de familia acaban separándose. La madre se queda sola, sin vi·

vienda, con escasos ingresos y con las dos menores. No le queda más remedio que ocupar una vivienda y decide que sea aquella que la Gene· ralitat le impidió comprar, pues sa· be que reúne las condiciones adecu· adas y lleva años vacía y sin ningún uso. No contentos con provocar una situación tan injusta, la Generalitat presenta una denuncia penal contra la afectada, solicitando la mayor pena que contempla la ley (cárcel y multa), por la ocupación (orden dada por la sra. Maria Do· lors Clopés). El juezarchiva el caso, pues la vía penal no es la indicada para casos así y es a todas luces des· proporcionada, y la Generali· tat contraataca con una nue· va denuncia civil con desahucio (actualmente en curso). El juicio se llevará a cabo el próximo jueves 8 de junio. A la vez que se lleva a cabo esta denuncia, la Generalitat admite a la familia en la mesa de emergen· cia reconociendo que es una familia vulnerable que reúne todos los re· quisitos pero se niega a alojarla en esa vivienda aun sabiendo que es la mejor solución. La administración que debería representarnos y prote· ger nuestros derechos está actuando con total virulencia contra esta fa· milia para amedrentar a cualquier ciudadano que ose desafiarles en general y para que nadie se atreva a ocupar sus viviendas en particular. Esta es una lucha que afecta a toda la PAH y a todas las ciudadanas.

Opinión de la PAH

Desde la PAH ya no nos sorprende este tipo de actuaci· ones por parte de una Admi· nistración pública que, con un uso desproporcionado del derecho (y no otras vías de solución más huma· nas), demuestra lo alejada que está de los más vulnerables y de las más necesitadas. Sin embargo, este caso demuestra con especial relevancia la falta de humanidad de aquellos que deberían representarnos, proteger·

nos y trabajar día a día por mejorar nuestra vida. La gravísima situación de esta familia fue provocada por la propia Generalitat al usar el derecho de tanteo y retracto (pensado para usarse contra grandes empresas) pa· ra quedarse la vivienda de una fa· milia que la necesita para vivir. La PAH alarmada reclama que se asu· man responsabilidades de los que criminalizan a una persona por su estado de necesidad. Un estado de necesidad que, además, ellos mis· mos han provocado. El juicio se ha suspendido hasta nueva fecha pero eso no indica que haya ningún cambio en las posibles consecuencias para la familia de He· nane esto da un margen para seguir presionando y luchando por conse· guir una sentencia humana i lógica. La PAH de Barberà seguirá en su lucha por estey otros temas.

15.


lâ&#x20AC;&#x2122;independent de BarberĂ

16 .

30 de juny de 2017


lâ&#x20AC;&#x2122;independent de BarberĂ

30 de juny de 2017

17.


l’independent de Barberà

Ciutat

30 de juny de 2017

L’Independent explica com El Ple de juny haurà d’aprovar es fa una revista a una classe el Conveni de treball de l’Ajuntament de Barberà de l’escola Marta Mata Un redactor de l’Independent de Barberà va acudir a l’Escola Marta Mata per explicar als nens i nenes de 3r com es produeix tot els procés per confeccionar una revista. El motiu de de l’in· terès dels nois i noies és degut a que ells varen fer una revista de la classe i els va sorgir tota una colla de preguntes que la profes· sora ens va traslladar. D’acord amb ella es va decidir que el mi· llor era fer una classe destinada al

18 .

tema i així es va fer. Durant poc més d’una hora els varem explicar tot el procés i varem contestar a les interessants preguntes que els nens i nenes varen fer. Aquesta primera experiència ens dona peu a oferir aquest tipus d’activitat, sens cap cost, a totes les escoles de la nostra ciutat. Si hi ha alguna escola interessada amb el tema es pot possar en con· tacte amb nosaltres a través del mail: independent@ceres.cat.

Un total de sis punts té previstos en l’ordre del dia la sessió ordinària número 6 (juny) del Ple de l’Ajun· tament de Barberà del Vallès. La convocatòria és pel dimecres 28 de juny a les 19 hores quan aques· ta edició ja és a impremta. Segons sembla no serà un Ple amb molts temes i segurament el més im· portant és el debat i aprovació de l’acord regulador de les condicions de treball dels empleats i emplea· des públiques de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Per norma si hi ha acord entre els sindicats i el consistori els grups polítics reafir· men el signe d’aquest acord. També presenta a la seva aprovació, l’equip de govern, les bases que regulen la concessió d’ajuts econòmics de

suport al desenvolupament de pro· jectes de socialització i reutilització de material didàctic complementari durant el curs 2017/2018. L’aprova· ció de les mesures municipals a fa· vor de la diversitat d’identitat de gè· nere i d’orientació sexual és una altre tema i finalment i abans dels temes de donar compte s’aprovarà la decla· ració d’interès i utilitat municipal de l’empresa AISA per poder aplicar la bonificació fiscal corresponent. I en l’apartat de donar compte destaca el canvi de portaveu i per tant de tinent d’alcaldia de David Clarà, que deixa de ser-ho i el substitueix la Sandra Ramos, tal i com varen manifestar en el seu codi ètic de principi de le· gislatura. Tot el que hi pugui haver de més serà en caràcter d’urgència.


Cultura

l’independent de Barberà

30 de juny de 2017

Tot preparat per una Festa Major cada cop més ciutadana REDACCIÓ

El passat 17 de juny es va presentar a la ciutat el programa de La Festa Major de Barberà del Vallès, que se celebrarà del 30 de juny al 3 de ju· liol, un programa on la participació d’entitats, sobre tot de joves, agafa un protagonisme important. De nou es preveu que omplirà els car· rers de la ciutat d’actuacions musi· cals, mercadets, ball, nits d’humor, esport, jocs per la canalla, i multitud d’activitats més. Un altre dels espais que també agafa molt protagonisme en aquesta edi· ció és l’espai d’Entitats doncs s’han incrementat de manera important el nombre d’actuacions i activitats previstes. Els espais com els desti· nats a les entitats, les instal·lacions esportives, així com diverses places i parcs de la ciutat esdevindran al· guns dels escenaris que acolliran un programa preparat i orientat a tots els col·lectius de la ciutat que un any més compta amb la participació de multitud d’associacions culturals, juvenils i esportives del municipi. Tots els carrers i les places de l’eix central de la ciutat tenen prevista alguna activitat però com ja és habi· tual, seran la plaça de la Vila, la pla· ça Cooperativa, l’espai jove de Can Serra i Dr. Moragas i el seu entorn els espais on s’oferiran la majoria d’actuacions ja sigui de música com de altre tipus d’activitat. Es de des· tacar el ball de cada nit a la plaça de la Vila amb grups de molt alt nivell com per exemple el del dissabte amb

la Loca Histèria que a més de música ofereixen altres coses. Molt recoma· nables els concerts del Cooperativa amb dos artistes reconeguts per la seva qualitat, Elena Gadel i Manu Guix. Evidentment que no faltaran els clàssics con són els Gegants, els Castellers, les Havaneres, les Sarda· nes i el Castell de Focs final

Recorda que durant cada dia de fes· ta podràs lluir el Mocador de Festa Major. El pots passar a recollir per la Carpa d’Informació que s’ubicarà a la plaça de la Vila, pels comerços

barberencs i a les entitats de la ciutat, per tan sols 1 euro. Posa’t al balcó de casa teva, al teu establiment! Els be· neficis recollits per la seva venda ani· ran destinats al Banc d’Aliments.

Novetat

Enguany, com a novetat la ciutada· nia podrà descarregar-se l’APP de Festa Major on consultar cadascu· na de les activitats programades, un plànol amb la ubicació dels actes així com els avisos i notícies d’últi· ma hora. Les persones usuàries de Google Play la poden descarregar a: APP per Android. Les que tinguin mòbils d’Apple ho poden fer a través de l’Apple Store a: APP per Apple.

19.


l’independent de Barberà

Cultura

L’Institut Bitàcola de Barberà col·labora amb l’Institut Crusafont Des d’aquesta setmana, el museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exhibeix una vintena de fòssils originals de faunes que van colonitzar els ambients marins en diferents períodes geològics. Les peces pertanyen a la col· lecció de CosmoCaixa i la seva presència a Sabadell és el resultat d’un intercanvi entre ambdues institucions. La museografia l’ha dissenyat l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès. REDACCIÓ

L’exposició “Un mar de fòssils” està formada per un conjunt de 17 es· pècimens molt ben conservats de fauna marina de diversos períodes geològics. Entre ells destaquen pe· ces excepcionals com un fòssil de la biota d’Ediacara de fa més de 600 milions d’anys de Wisconsin (EUA), un conjunt format per un ammonit i un nàutil del Juràssic inferior provinent de Dorset (Gran Bretanya) o una dent fossilitzada d’un tauró gegant de fa uns 20 mi·

20 .

lions d’anys. Els fòssils es distribu· eixen en 4 vitrines repartides en les dues plantes del museu on roman· dran fins al dia 25 de setembre.

Aquesta mostra és el resultat d’una col·laboració entre diferents ins· titucions. D’una banda, Cosmo· Caixa ha cedit els fòssils en el marc

30 de juny de 2017

d’un acord d’intercanvi que ha per· mès que els fòssils de la Laia (Pli· obates cataloniae), en Pau (Piero· lapithecus catalaunicus) o en Jordi (Hispanopithecus laietanus) de la col·lecció de l’ICP s’exposin al mu· seu barceloní fins al 7 de setembre. De l’altra, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 ha cedit les vitrines on s’exhibeixen els fòssils. Els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès han dut a terme la museografia. La col·laboració entre l’ICP i l’Institut Bitàcola s’inclou dins d’un espai educatiu anomenat Treball Globalitzat i que té com a un dels objectius clau incen· tivar l’aprenentatge profund de l’alumnat a partir de donar resposta a encàrrecs reals fets per entitats. En aquest sentit, l’ICP va demanar als alumnes el disseny de l’exposició, que han distribuït els fòssils en les diferents vitrines, han buscat in· formació sobre els espècimens per elaborar les carteles en col·laboració amb els investigadors de l’ICP i, fins i tot, han traduït els textos de l’ex· posició a l’anglès i castellà i els han posat a l’abast del visitant a través de codis QR localitzats a la mateixa exposició. Amb aquest projecte els alumnes han pres consciència de la rellevant tasca que hi ha al voltant de la paleontologia, la geologia o la biologia, així com les dificultats que hi ha en el disseny, els formalismes científics o la coordinació de treball en gran grup sobre un mateix pro· jecte.


l’independent de Barberà

Cultura

30 de juny de 2017

Rafael Vallbona guanya el 37è Premi BBVA Sant Joan de literatura L’escriptor i periodista Rafael Vallbo· na és el guanyador del 37è Premi BB· VA Sant Joan amb l’obra La casa de la frontera, una novel·la coral que narra els fets més rellevants que han transformat la Cerdanya i tot el país, des de la Setmana Tràgica, passant per la Guerra Civil i la postguerra, fins a l’auge del turisme i la perforació del túnel del Cadí, a tra· vés de la història de la família Grau i l’establiment fronterer que regenta al barri de la duana de Puigcerdà. Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX, el guardó és el tercer més ben dotat de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor. Edicions 62 es farà càrrec de l’edició comercial de l’obra guanya· dora. El Premi BBVA Sant Joan va ser instituït per Caixa Sabadell l’any 1981 amb l’objectiu de contribuir a l’impuls i normalització dela literatu· ra catalana que vivia -com totes les manifestacions culturals- una em· penta renovada pels nous temps his· tòrics. Rafael Vallbona s’ha presentat sota el pseudònim Ricard Costa, i La casa de la frontera, ha estat declarada guanyadora per majoria entre les 47 obres que hi optaven enguany. Va

arribar a l’última votació del jurat junt amb L’espia que va estimar Lluís Companys, de Ramona Palau (pseu· dònim). Totes dues havien assolit les darreres deliberacions del jurat jun· tament amb altres sis obres: Boulder, d’Eva Baltasar, A trenc d’alba, de Ra· mon Gaja, No sé qui sóc (lema), de Maurici Repom (pseudònim), Llum a l’atzucac, de Ramon Ramon (pseu· dònim), I, de sobte, el paradís, de Núria Perpinyà Filella i Vergonya, de Benet Badia (pseudònim). Entres les 47 obres rebudes a concurs han predominat les novel·les, amb trenta-nou originals, seguides de sis llibres de contes, un diari i una obra d’altres proses. Vint-i-sis dels origi· nals són d’autors de la demarcació de Barcelona, set de Girona, tres de Tar· ragona i un de Lleida. També s’han presentat sis obres de la comunitat valenciana, una de les Illes Balears i tres d’altres procedències (Madrid, França i Itàlia). L’autor de l’obra gua· nyadora rebrà els 35.000 euros de la seva dotació, lliures d’impostos, a banda dels drets d’autor de l’edició comercial a càrrec d’Edicions 62. Aquest fet fa que el Premi BBVA Sant Joan sigui el tercer més ben dotat de les lletres catalanes.

21.


Cultura

l’independent de Barberà

L’Escola Municipal de Música celebra el Dia Internacional de la Música

El passat dimecres, 21 de juny, la plaça Cooperativa va ser l’escenari escollit per a commemorar el Dia Internacional de la Música. L’Escola Municipal de Música de Barberà del Vallès va reunir a diversos grups per a celebrar aquest dia amb el qual es vol posar de manifest la gran impor· tància de la música com a element cultural i llenguatge universal. En el concert varen participar els grups de trompetes, saxofons i la Banda, que varen interpretar diferents peces. El primer a pujar a l’escenari va ser el grup de metall format per 5 trom· petes i 1 trombó, alumnat de nivell elemental que van interpretar, entre d’altres, cançons conegudes com ‘Doraemon, el gat màgic’. Tot just després, va arribar el torn del grup de

22 .

30 de juny de 2017

El TMC presenta la temporada de tardor amb dos obres al juliol

El Teatre Municipal Cooperativa (TMC) de Barberà ha presentat la seva temporada de tardor amb un ampli ventall de propostes d’arts escèniques diferents que ja comen· tarem el proper mes de setembre però ens ofereix la sorpresa de que puguem gaudir de dues propostes aquest mes de juliol. La primera proposta és un espectacle que es podrà veure el proper 1 de juliol i que combina la interpretació i la saxos. Un total de 6 joves també de música. Es tracta de Cabareta de nivell elemental van oferir dues can· çons ‘Welcome Dance’ de K. Street i ‘Cantapule Island’ de H. Hancock. La festa de la mmúsica va finalitzar amb una banda formada per 8 flau· tes travesseres, 7 clarinets, 4 saxos, 3 trompetes, 1 contrabaix i 1 percussi· onista, un total de 24 nois i noies de nivell avançat que van interpretar un pasdoble, la sardana ‘Els gegants de Barberà’ de Carles Rovira i Reixach, i la ‘Marxa sobre motius catalans’ de Joaquim Serra. A l’activitat varen as· sistir alumnat, professorat i famílies. Tothom va destacar la importància en la contínua celebració d’aquest dia per tal d’honorar a grans músics i també per compartir la música amb tothom.

Velvet Evens. La companyia el pre· senta com Cabareta un espectacle de Cabaret com els “d’antes”, com els de la Maria Aurèlia Capmany, però d’ara… com els de la Mari Sampere, però d’ara… com els de la Guillermina Mota, però d’ara… És un cabaret amb molts Efectes i l’al· tre és la Coral Finlandesa Sekaku· orokulkuset que va ser fundat des· prés de la independència finlandesa al gener de 1918, sent un dels cors mixtos més antics de Finlàndia.


l’independent de Barberà

Comarca

Creu Roja Sabadell va atendre l’any 2016 prop de 13.000 persones amb situació precària REDACCIÓ

Creu Roja Sabadell va atendre l’any 2016 un total de 12.671 persones, 10.561 directa o indirectament i 2.110 en el marc d’activitats de sen· sibilització. Així ho recull la memòria de l’assemblea local que s’ha presentat aquest dimarts al migdia a l’Ajunta· ment de Badia del Vallès. D’aques· ta manera, l’entitat pràcticament ha mantingut el nombre d’atesos el 2015 (12.269). Del total de persones ateses, un 64,5% eren dones i un 35,5% ho· mes. L’organització va fer un total de 38.362 intervencions. El perfil parla de parelles amb dos fills entre els 40 i 45 anys i famílies monoparentals. Pel que fa a les dades fragmentades per territori, Creu Roja va atendre 11.199 persones a Sabadell, 1.246 a Badia del Vallès, 199 a Sant Quirze del Vallès i 27 a Barberà del Vallès. Un dels prin· cipals àmbits d’actuació de Creu Roja és la lluita contra la pobresa i l’exclu· sió social. Així, durant el 2016 es van donar 10.476 prestacions que van per· metre atendre 6.799 usuaris. Pel que fa als projectes relacionats amb els més petits com beques menjador, targetes de prepagament de suport alimentari o lots de material escolar, entre d’altres, van permetre atendre 832 nens i nenes. Pel que fa a l’ocupació, es van desen· volupar sis projectes que van comptar amb 496 participants. Tot plegat, per apropar-los, novament, al món laboral i garantir la seva autonomia. Durant la presentació, l’alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor, ha agraït “l’esforç i proximitat” que desplega Creu Ro· ja Sabadell al seu radi d’acció. Entre d’altres, ha destacat l’oficina que es va posar en marxa ara dos anys a Badia

i ha assegurat que el consistori segui· rà treballant de la mà de Creu Roja al municipi. Recordarem que a final de la passada legislatura el govern de Ana del Frago va arribar a un acord amb Creu Roja per cedir els local municipal de la plaça Vicens Vives i el nou go· vern, en desacord amb aquesta mesura no ha signat l’acord ni ha cedit el local, que s’ha mantingut tancat i sense cap tipus d’ús. Per la seva part, el president de Creu Roja Sabadell, Josep Masip, ha posat de relleu la tasca que fa dia a dia l’entitat: “El treball que fem en xar· xa està donant bons resultats i reverteix en nous drets pels ciutadans”. D’altra banda, ha admès que actualment la principal preocupació són les famílies que pateixen una situació de pobresa crònica. Precisament, la situació de cronificació de moltes famílies que· da recollida en el 10è Observatori de l’organització i que ha detallat Pilar Millán, responsable del document. El 10è estudi de L’Observatori de la Creu Roja, “La cronificació de la pobresa”, amb un univers mostral de 12.000 usuaris, mesura tant la durada com la intensitat de la pobresa. Pel que fa a la durada, el 40,6% de les persones enquestades pateixen pobresa cròni·

ca, és a dir, des de fa més de tres anys. Pel que fa a la intensitat, conclou que vuit de cada deu persones enquestades pateixen pobresa greu, amb ingressos inferiors a 568,3€ mensuals. L’infor·

30 de juny de 2017

me analitza tant les dificultats que els comporta aquesta situació en l’actua· litat per a la cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació, higiene, salut o habitatge, com aquelles que podrien tenir en el futur, en arribar a l’edat de jubilació. Cal tenir en compte que les persones enquestades no compleixen els requisits mínims per accedir a la pensió contributiva de jubilació (15 anys cotitzats, els últims dos compre· sos en els darrers 15 de vida laboral). Les que tenen entre 50 i 59 anys tan sols han cotitzat una mitjana d’11 anys. Creu Roja Sabadell cobreix ac· tualment els municipis de Sabadell, Sant Quirze, Barberà i Badia. L’en· titat té 8.220 socis i sòcies i compta amb un personal tècnic format per 22 persones, a més de 747 voluntaris. D’altra banda, compta amb la col•la· boració de 34 empreses i té 18 acords amb l’administració pública o altres entitats.

23.


l’independent de Barberà

Comarca

30 de juny de 2017

Acord pioner per incorporar els principis de l’economia circular al Vallès Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, les entitats comarcals, el conjunt de municipis de la comarca i 15 agents dels àmbits socials, ambiental i econòmic, s’ha signat avui l’Acord VALLÈS CIRCULAR, per posar al Vallès Occidental al capdavant dels processos de transformació i evolució cap a un model econòmic més sostenible, impulsant la col•laboració públio-privada amb la incorporació dels principis de l’economia circular en les polítiques de desenvolupament econòmic, social i ambiental.

L’Acord VALLÈS CIRCULAR és un acord decaràcter territorial signat per les entitats comarcals, els alcal· des i alcaldesses de la comarca i els representants d’entitats que juguen un paper clau en el procés per in· corporar els principis de l’economia circular en les polítiques de desen· volupament econòmic, social i am· biental, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la

24 .

Diputació de Barcelona. Una opor· tunitat per transformar el model de consumir i de produir, articulant processos de millora competitiva en les empreses i de desenvolupament social que limitin l’impacte en el medi ambient. Aquesta iniciativa reflecteix el compromís i la voluntat de l’administració i dels agents pri· vats d’assumir la seva responsabilitat en la superació de l’actual model econòmic que, basat en “produir, utilitzar i tirar”, es mostra insosteni· ble a mig i llarg termini. I per tre· ballar per la implementació de l’eco· nomia circular, que posa l’èmfasi en l’ús sostenible dels recursos, amb la reutilització, la reparació i l’incre·

ment del reciclatge com a mesures per allargar al màxim el temps de vi· da de productes, materials o energia i obtenir beneficis, tant ambientals com econòmics i socials. Un canvi de model que s’està promovent de for· ma decidida a Europa per impulsar la competitivitat mundial, fomentar el creixement econòmic sostenible i crear nous llocs de treball. I que es desenvolupa a Catalunya a través de l’Estratègia d’impuls a l’economia verda i circular aprovada pel Govern de Catalunya o les iniciatives de la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles entre d’altres, que actuen com a elements de referència per a la implementa·

ció de polítiques i actuacions en el territori. El Vallès Occidental és un espai territorial idoni per alinear les polítiques i actuar a favor del can· vi. Es compta amb una massa críti· ca rellevant pel que fa a empreses i agents clau (universitats, centres de recerca, organitzacions empresari· als, grans empreses...), així com una tradició en polítiques i estratègies de concertació i col·laboració pel desenvolupament de la comarca. Un escenari adient per actuar i accelerar la transició cap a una economia cir· cular, per esdevenir un territori de referència pel que fa a l’aprofitament del nou model en favor d’un major i millor desenvolupament que ajudi a generar riquesa i ocupació, millori la qualitat de vida de la ciutadania i alhora que afavoreixi una millora en el medi ambient. L’ acord que no és una actuació aïllada: és fruït del treball iniciat al 2016 per mobilitzar els actius del territori i la constitució del primer embrió per una acció glo· bal, la Xarxa d’Impuls a l’Economia Circular al Vallès Occidental, forma· da per un grup d’Ajuntaments de la comarca, universitats i centres de recerca, organitzacions empresarials i professionals, la Generalitat de Cata· lunya i la Diputació de Barcelona


l’independent de Barberà

Comarca

30 de juny de 2017

El Vallès Occidental acorda aplicar un salari mínim comarcal de com a mínim 15.000 euros bruts l’any El Consell d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental ha aprovat establir un Salari Mínim Comarcal de com a mínim 15.000euros bruts a l’any (1.071euros mensual en 14 pagues) per acabar amb la precarietat dels llocs de treball. En conseqüència l’acord implica que els ajuntaments i el Consell Comarcal apliquin aquest llindar en les retribucions dels seus treballadors/es i exigir el seu compliment a les contractacions de serveis externs.

Aquesta és una de les mesures de l’Acord “PER UN CANVI DE MODEL EN LA LLUITA CON· TRA LA POBRESA I LA DESI· GUALTAT” que ha permès tirar endavant accions per fer front a la pobresa estructural i severa que es viu a la comarca, tal com reflecteix l’ ”Estudi sobre desigualtat i pobresa” elaborat per l’Observatori comarcal. L’estudi ha conclòs que la pobresa severa augmenta al Vallès Occiden· tal i la pobresa estructural persis· teix. Prop del 22% de la població vallesana viu en situació de pobresa i el 27% de les persones treballado· res tenen uns ingressos inferiors a 12.000 euros l’any. A més, l’atur de llarga durada es cronifica i el 46% de les persones aturades porten més d’un any a l’atur. Amb tot, el 43% de les persones aturades no reben cap prestació i malgrat l’esforç de les po· lítiques locals, s’apunta que les me·

El Consell d’alcaldes i alcaldesses en el seu acord “PER UN CANVI DE MODEL EN LA LLUITA CON· TRA LA POBRESA I LA DESI· GUALTAT” també aprova sol·lici· tar a la Generalitat de Catalunya la participació d’una representació de l’administració local de la comarca a la Comissió d’avaluació de la im· plementació de la Renda Garantida de Ciutadania. Així mateix es dóna suport a la recent creada Comissió mixta d’observació permanent de les desigualtats i la pobresa al Vallès Occidental com espai de coopera· ció permanent públic i privat que té per objectius fer el seguiment de l’evolució de la pobresa i les mesures en curs per a fer-li front, impulsar noves estratègies i actuacions inno· vadores en aquest àmbit, i elaborar propostes i/o dictàmens de millora. sures aplicades no són suficients i cal referència a les meses de negocia- A partir d’aquest punt s’insta a de· proposar canvis d’actuació. El presi· ció de la comarca”. senvolupar accions concretes. dent del Consell Comarcal i alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Gimé· nez, ha remarcat que “tenim prop d’un 30% de treballadors pobres, en precari, i amb l’actual salari mínim interprofessional no n’hi ha prou. Per això elaborarem amb el suport de la Diputació de Barcelona un dictamen que ens doni garanties a com els ajuntaments poden aplicar el salari mínim comarcal tant als processos de contractació propis com als plecs de les empreses concessionàries. Hem de ser capaços de donar exemple des de les administracions incorporant aquest salari mínim als concursos públics. Al Consell ja ho estem fent amb el procés de la contractació del Servei d’Atenció a Domicili (SAD) i també en una altra licitació que tenim en curs, de transport escolar. També ho portarem a la Mesa del Pacte per la Reindustrialització per tal que patronals i sindicats ho tinguin de

25.


l’independent de Barberà

Esports

30 de juny de 2017

Punt final a una grisa temporada pel futbol barberenc REDACCIÓ

El futbol barberenc ha tancat la temporada 2016-2017 amb més pena que glòria. Una permanència guanyada a pols (en el cas de La Romànica), una permanència quasi agònica (en el cas del primer equip de l’Escola de Futbol Barberà An· dalucia) i un descens cantat des de feia moltes setmanes (en el cas del filial de l’Escola), és el pobre bagat· ge d’enguany. La Romànica

La Romànica ha estat el millor dels equips locals en el grup 6 de la Tercera Catalana gràcies, sobre· tot, a un molt notable tram final de competició. Set victòries en les últimes nou jornades han permès als barberencs pujar, finalment, a la onzena posició després de flirte· jar moltes jornades amb el descens, fins i tot, de manera directe. A la darrera jornada La Romànica es va regalar una golejada (8 a 1 davant el Sant Andreu de la Barca ‘B’) que li permetia acabar d’arrodonir el bon final de temporada. A desta· car el repòquer de gols (5) que va aconseguir en aquest partit Daniel Domínguez que ha estat una de les peces claus per explicar la perma· nència barberenca. Han estat 28 els gols que ha marcat en els 29 partits que ha disputat, sent el segon mà· xim golejador del grup superat, no· més, per un jugador del campió, la

26 .

Sabadellenca. La Romànica acaba amb 45 punts gràcies a les 13 vic· tòries, els 6 empats i les 15 derrotes en les 34 jornades disputades. Amb 78 gols ha estat el sisè equip més golejador mentre que els 70 gols rebuts l’han fet ser el vuitè equip més golejat. Escola Futbol Barberà -Andalucia

La relativa tranquil·litat amb què ha viscut les darreres jornades La Romànica no l’ha tinguda el primer equip de l’Escola de Futbol Barbe· rà Andalucia. Fins pocs dies abans de la darrera jornada no va poder certificar la permanència a la cate· goria. Va ser amb l’agònic triomf

davant el cuer en el partit ajornat que es va acabar de disputar tot just tres dies abans de la última jorna· da. Un últim partit on, quasi com a reflex de tot el que ha donat de sí la grisa temporada, no es va passar d’un trist empat a zero amb La Pla· nada de Sabadell, equip descendit. El possible descens compensat ha estat molt a prop i finalment els barberencs acaben en la tretzena posició amb 41 punts fruit de 10 victòries, 11 empats i 13 derrotes. Amb només 46 gols ha estat el se· gon equip menys golejador (fins i tot el cuer, el Masquefa, ha fet un gol més que l’Escola). En canvi, i això sí cal valorar-lo en la seva justa mesura, l’Escola només ha encaixat 47 gols, el tercer equip menys gole·

jat només superat pels dos primers equips de la classificació. El filial

Pel que fa a la lliga del grup 9 de la Tercera Catalana, el filial de l’Escola de Futbol no ha acabat tenint cap tipus d’opció de lluitar per la per· manència. Amb una victòria i un empat en les últimes 12 jornades (en la darrera jornada derrota per 2 a 1 al camp del Canovelles) ha es· tat impossible sortir de les places de descens i finalment els barberencs han acabat en la penúltima posició amb 24 punts amb només 6 victòri· es i 6 empats, 48 gols a favor (el se· gon menys golejador) i 89 en contra (el tercer més golejat).


l’independent de Barberà

Esports

L’hoquei patins masculí es queda a les portes del retorn a Primera

30 de juny de 2017

per renúncies d’equips a participar. Però a dia d’avui, l’equip masculí de la Unió Esportiva Hoquei Bar· berà hauria de disputar la lliga de Segona Catalana en la temporada 2017-2018. Femení

L’equip masculí de la Unió Espor· tiva Hoquei Barberà s’ha quedat sense l’ascens a la Primera Cata· lana després de perdre la segona i última eliminatòria de la promoció d’ascens davant el Mataró. En la primera eliminatòria els barberencs van guanyar el doble compromís davant el Masies de Voltregà. Fase decisiva

En els partits decisius contra el Mataró, els barberencs no van te· nir cap opció i van perdre els dos partits disputats. Primer, el Mataró va guanyar clarament a Maria Re· verter per 3 a 9. Amb aquesta clara diferència el partit de tornada es tornava poc menys que un impos· sible pel Barberà. Sense opcions, el Mataró va tornar a obtenir el tri· omf, en aquest cas per 6 a 3, acon· seguint d’aquesta manera, en el seu

cas, la permanència a la Primera Catalana. Els barberencs es queda· ven, doncs, a les portes de l’ascens i ara caldrà esperar. Com és habi· tual en les categories territorials les

properes setmanes poden suposar canvis significatius a les competi· cions ja sigui perquè hi hagi rees· tructuració de les mateixes per part de la Federació Catalana o ja sigui

Per la seva banda els equips feme· nins de la Unió Esportiva Hoquei Barberà van acabar les seves respec· tives lligues. A la Primera Catalana, el primer equip de la Unió ha fina· litzat en la 9ª posició amb 26 punts després de 8 victòries, 3 empats i 13 derrotes assolint la permanèn· cia de manera força clara. Mentres· tant, a la Segona Catalana, el filial femení acabava a la part baixa de la classificació sense gaires opcions de millorar posicions en les darreres jornades disputades. Ara s’ha de gaudir de les vacances i tornar amb més ganes que mai. Si les mogudes administratives en forma de renuncia o qualsevol altra cosa semblant et fan equip de Pri· mera, benvinguda sigui i a compe· tir com sempre ha fet el Barberà i si tal com està ara ens quedem a la segona a lluitar per l’ascens.

El 40 Open Internacional d’escacs a punt

El proper dia 4 començarà una nova edició de l’Open Internacio· nal d’Escacs de Barberà del Vallès. Enguany s’arriba a la 40ª edició d’un torneig consolidat entre els millors de Catalunya i d’Espanya dins de la seva categoria i les sales de la Torre d’en Gorgs tornaran a acollir un ampli estol de juga· dors provinents d’arreu del món. En el moment de tancar l’edició d’aquest Independent ja hi ha· via inscrits jugadors de 19 països destacant el fet que entre tots hi ha set Grans Mestres, una Gran Mestre Femenina i uns altres set Mestres Internacionals. També cal destacar que els sis

primers caps de sèrie del torneig tenen una puntuació superior als 2500 punts en el rànquing ELO que marca la Federació Interna· cional per establir la classificació mundial. Al llarg de nou rondes, fins al 12 de juliol, els jugadors es van enfrontant en funció de la classificació que tenen per així arribar al guanyador absolut que s’endurà un premi de 1000€. L’Open, a més de tenir el seu primer grup de competició, amb una seixantena d’inscrits, també té uns altres dos grups de compe· tició, en aquest cas reservat majo· ritàriament per jugadors catalans amb un rànquing inferior. 27.


l’independent de Barberà

Esports

Laura Pou, subcampiona de Catalunya cadet, en 600m. S’ha celebrat el Campionat de Ca· talunya Cadet aquest diumenge 25 de juny a les Pistes de St Coloma de Gramenet i la Unió Atlètica Barberà ha obtingut uns magnífics resultats entre els que destaca el subcampi· onat de Laura Pou. En categoría femenina els resultats obtinguts han estat els següents: Laura Pou, subcampiona de Catalunya cadet, en 600 metres amb 1.36,18, Millor marca personal. Rècord del Club en la categoria i novena al ranking d’Espanya Cadet. Estela Garrido,

sisena de Catalunya amb 12,82, Millor marca personal, Rècord del Club i Mínima per dues vegades, a les semifinals, 12,93 i a la final, 12, 82, per participar al Campionat d’Espanya Cadet a Múrcia. Elena González, 10,65 al triple, Sisena classificada al campionat i Millor marca personal. Pel que fa als nois. Joan Gea fins l’ultim salt a punt de guanyar la medalla de bronze, al final quart amb una marca de 12,49 en triple salt , nou rècord cadet del club i Millor Marca Per·

sonal i mínima per participar al campionat d’Espanya, amb un salt de 12,66. Daniel Martínez cinquè als 600 metres amb una marca de 1.28,69. A menys d’un segon de la seva millor marca personal i rè· cord del Club,1.27, 86. Néstor Fernández, 9:55.01, setè a la final dels 3.000 metres llisos. I novè a l’alçada amb una marca de 1.58. L’únic participant en dues proves a la jornada final del Campionat de Catalunya Cadet. Joan Gea i Nés· tor Férnandez, entrenats per David Rúa, atletes d’any gran. La resta de participants del Club, entrenats per Norman Yélamos, són d’any petit i la propera temporada tornaran a participar en la categoria cadet. David Rúa i Norman Yélamos,

30 de juny de 2017

s’acomiaden aquesta temporada del Club. Laura Pou, Estela Garrido, Dani Martínez i Joan Gea partici· pen aquesta setmana al Campionat D’Espanya Cadet que es disputa a Múrcia els dies 1 i 2 de Juliol. Per puntuació conjunta, l’equip de la UA Barberà va quedar dinovè.

Decepcionant juny per alguns atletes de la Unió Atlètica Barberà Arriba el final d’una temporada complicada per la Unió Atlètica Barberà. Ens trobem en ple can· vi de “poders”. Canvi de junta, de presidència, de direcció tèc· nica, canvis de tot tipus. Canvis que pensavem que podien portar energies renovades al club, idees i solucions creatives i pràctiques per estar més a prop del que un dia vam ser. Canvis que per a molts de nosaltres, eren il•lusio· nadors i sobretot, esperançadors. Però una trentena d’atletes (el que suposa una part ben important del club) ens veiem afectats per una de les primeres gestions de la nova junta.

tats de la pitjor manera possible. D’un dia per l’altre la junta actual comunica que no compten amb l’entrenador d’aquests grups per la temporada següent.

un equip de poble, que gaudeix de la lliga perquè som els de ca· sa i quan hem guanyat, l’emoció ha sigut molt familiar. I ara als de casa ens fan marxar? Fa molta pena veure com components dels grups que ens hem vist afectats, si no podem entrenar amb l’entre· nador de sempre, deixarem l’atle· tisme. Fa molta pena veure com han dissolt en qüestió de dies dues famílies unides entre elles des de fa molts anys. Famílies que enca· I ara, parlant de persones més que ra conservaven l’esperit d’equip de club, en quina situació ens tro· que aquest club va perdre fa uns barem cadascun de nosaltres? Pocs quants anys. tenim la sort de tenir opcions de fit· xar per un altre club sense suposar Firmat: Khalid Kamal, un increment de despeses conside· Luís Grima, Dani Ponce, Enric Angosto, Alex Codirable. del club? Quin equip de lliga que· darà, si dels 34 que sumem, gaire· bé tots, sinó tots, hem sigut o som titulars en lliga? Qui representarà la UAB en Campionats de Catalu· nya, quan pràcticament tots hem sigut participants? I als Campio· nats d’Espanya, si una meitat de nosaltres hi hem aconseguit arribar? Quins objectius esportius presenta· rà el club la temporada vinent, amb 34 possibles baixes?

Com pot ser que es prengui una de· cisió d’aquesta magnitud sense te· nir en compte l’opinió dels atletes? Perquè a cap de nosaltres se’ns ha consultat. Com es pot permetre que algú faci aquests canvis a un sistema que fa més de vint anys que funci· ona amb cap mena d’argument sò· lid? Únicament s’ha exposat un “no podem treballar junts” del director tècnic a l’entrenador per missatge de text. Com pot ser que les parau· les textuals d’un president d’un club De cop ens hem vist immersos d’atletisme (entitat esportiva sense en una absurda dictadura, on no cap ànim de lucre) siguin “a l’atleta se’ns ha tingut en compte a l’hora que no li agradi, que marxi”. D’aquestes 34 persones, segur que de decidir pel nostre futur prò· podríem treure 34 objectius perso· Realment aquestes persones han nals diferents. N’hi ha que tenim xim. sigut conscients que aquests atletes objectius més esportius, més com· Un grup de persones ha agafat la que “no ens agradarà la decisió” po· petitius i segurament podrem com· batuta d’una entitat esportiva de dem marxar, i de veritat? Han con· plir-los vestint altres samarretes. la manera menys considerada. Ai· siderat en cap moment que el club Però què queda de la gent que fa xí com surt el delegat d’una clas· és dels atletes que suem dia a dia atletisme perquè ens agrada, perquè se de quart de primària a l’hora la samarreta a la pista? Saben que ens trobem en un ambient sa i en· de tutoria. I malauradament els aquests atletes som nosaltres? voltat d’amics? grups d’entrenament de salts i Suposem que als 34 atletes que no fons/mig fons ens hem vist afec· ens agrada, marxem. Què quedarà Sempre hem defensat la UAB com

28 .

na, Marc Gutierrez, Daniel Rivero, David Sempere, Martí Albarrán, Alexander Cat, Chema Fernandez, Nestor Fernandez, Laia Pérez, Marina Gea, Simón Lázaro, Sofia Serrano, Arnau Raya, Juan Merino, Guillermo López, Iker Rodríguez, Ángel García, Ainoa Cruel, Cristina Defez, Housam Chelbat, Javi García, Sheila Dobón.


l’independent de Barberà

Economia i Comerç

Autcat proposa integrar els Autònoms en el Règim General L’Organització d’Autònoms de Catalunya demanarà als diferents grups parlamentaris integrar el Règim d’Autònoms al Règim General de la Seguretat Social per considerar que el dret a la protecció i cobertura social ha de ser el mateix per a totes les persones treballadores. Autcat considera que la reforma pels autònoms que s’està gestant al Congrés, tot i les millores que deixa entreveure, encara no respon del tot a les necessitats del col-lectiu o a les seves problemàtiques.

“No hi ha cap raó de fons, ni tècnica, que justifiqui que el Règim d’Autònoms hagi d’estar separat del Règim General de la Seguretat Social”, afirma amb certa contun· dència el president de l’Organit· zació d’Autònoms de CatalunyaAutcat, Enric Rius. Sota el principi d’un tracte igualitari del dret a la protecció social de les persones tre· balladores, l’Autcat ha elaborat una proposta que farà arribar als dife· rents partits de l’arc parlamentari que impulsi una autèntica reforma pels autònoms. L’objecte de la pro· posta és el d’aconseguir que l’autò· nom sigui un veritable treballador per compte propi que, com a tal, tingui la mateixa protecció social, i compti amb un marc regulador propi per tal de recollir les especifi· citats en matèria laboral, mercantil,

fiscal o financera. Segons Autcat, la proposta que presenta evitarà, d’una banda, els “falsos autònoms” que es produeixen per l’abaratiment dels costos socials, fruit d’un empitjora· ment voluntari de l’assegurament de l’autònom, i de l’altra, evitarà els desequilibris en el sistema de la Se· guretat Social, degut a la tria de bases mínimes de cotització que, en el fu· tur, generen complements a mínims de les pensions que es financen amb pressupost públic. “A canvi es garan· tirà els mateixos drets de protecció i de cobertura”, emfatitza Rius. Tenint en compte aquests factors, l’Autcat demana als grups parlamentaris que comencin a treballar en la integració del Règim d’Autònoms en el Règim de la Seguretat Social perquè els au· tònoms volen: Igualtat de drets en relació a les prestacions. Les mateixes cobertures protegides i de la matei· xa manera, igualtat en la cotització. Igualtat en la cotització en referèn· cia als dies de prestació i a la parci· alitat de la prestació en relació a la jornada de treball diària, mensual o

anual. Que la Tresoreria General de la Seguretat Social emeti el docu· ment de cotització per Autònoms de la mateixa manera que ja ho està fent pel Règim General. A criteri de l’Autcat, amb la implantació del “Sistema de Liquidación Directa” que permet que la TGSS realitzi el document de cotització, contenint el gran nombre de variables que hi

30 de juny de 2017

ha en el cas del Règim General (al· tes, baixes, modificacions, situacions d’IT, situacions d’absentisme, etc.) s’ha demostrat més que factible per implementar-ho en el cas dels autò· noms. Tanmateix, l’Autcat conside· ra que cal: Mantenir una regulació diferenciada en l’àmbit laboral, amb l’Estatut del Treball Autònom que doni un marc de seguretat jurídica en les prestacions del treballador autònom, respecte dels seus clients. Mantenir un quadre d’ajudes i in· centius atenent a les capacitats indi· viduals i als sectors amb dificultats. Mantenir una regulació diferenciada en l’àmbit tributari. Que els sigui d’aplicació les mateixes normes que a qualsevol persona jurídica sota el principi que són despeses deduïbles les despeses necessàries per fer l’acti· vitat, sense tenir en consideració la limitació de que han de ser despeses amb actius dedicats exclusivament a l’activitat, donat que en un autò· nom això és impossible. “Per enten· dre’ns”, esclareix Rius, “no es pot exigir a un autònom que tingui dos telèfons, dos cotxes, dos locals, etc. ni que no es pugui deduir despeses tan òbvies i necessàries com els des· plaçaments o les dietes”.

29.


l’independent de Barberà

Economia i Comerç

Canvi de president a la patronal Pimec al Vallès Occidental L’empresari Josep Maria Catalán és el nou president de la patronal PIMEC al Vallès Occidental substituint Francesc Elías, que passarà a centrar-se en exclusiva a la seva empresa.

Catalán va ser designat president aquest dimarts després que la Junta Directiva de PIMEC ratifiqués el seu nomenament. Catalán és soci funda· dor i gerent de l’empresa Bacsa, de Santa Perpètua de Mogoda, especia· litzada en bàscules i balances. A més, presideix l’Associació Espanyola

30 de juny de 2017

sidència amb “il·lusió i voluntat de consolidar PIMEC Vallès Occiden· tal com a única organització em· presarial de la comarca que defensa els interessos de les petites i mitjanes empreses”. La seva voluntat és “po· tenciar la formació i els serveis” que presta PIMEC. Francesc Elías, satisfet

Després d’un mandat de 12 anys, Francesc Elías deixa la presidència comarcal de PIMEC per dedicar-se en exclusiva a la seva empresa. Elías manifesta que només PIMEC defen· sa els interessos de les petites i mitja· nes empreses. Elies ha manifestat “El Vallès Occidental és un dels motors econòmics de Catalunya gràcies a la gran concentració de pimes que, tot i de Coordinació de la Indústria del està consolidada a la comarca, amb haver passat anys de dificultats, estan Pesatge (AECIP). El nou president 6.000 associats i 14 col·lectius, sent aconseguint remuntar i ser cada cop de PIMEC manté que la patronal un lobby important. Afronta la pre· més competitives”.

3 Claus per gaudir del Vi a l’estiu Des del Vinalium del Mercat de Barberà us volem donar 3 claus per que gaudiu del vi en les millors condicions entre onada i onada de calor. 1. Els vins blancs i rosats s’han de prendre de l’últim any, o l’anterior. És una “norma” general, en vins sense criança, també en el cava des de la data de degorjat. Són vins de curta durada i si els guardem massa temps perdran la fragància, vivacitat i frescor que els caracteritza (per això ens venen tant de gust a l’estiu!). Tampoc té sentit que conservem un vi negre jove durant anys esperant que millori. Pareu atenció a l’etiqueta quan en demaneu al restaurant i no dubteu en rebutjar-lo si té massa edad (per exemple, un vi blanc jove de collita de fa 3 anys). 2. La conservació d’un vi està en uns 18°-20°C i no als 4°C de la nevera. El vi està en evolució constant i necessita d’unes condicions concretes per a la bona conservació. Més val guardar-lo en un rebost o al moble-bar si no tenim una cava i refrigerar-lo moments abans de prendre’l, però sense passar-se com veurem tot seguit. Si les ampolles han d’estar un període llarg convé que ho facin tumbades. Al nivell del terra la temperatura és més estable i uns 2°C més baixa. 3. El vi massa fred oculta els aromes! Això també val pel cava. A més, l’astringència (sensació aspra) d’un vi, sobretot vi negre que té més tanins, és més pronunciada quan està massa fred. L’acidesa, més present als vins joves, en canvi es mitiga amb el fred. Per tant cal vigilar la temperatura adecuada a cada vi. En una habitació a 25 graus el vi pujarà 2 graus cada quart d’hora. És un encert tenir una cubitera a taula i treure i posar l’ampolla a conveniència. Un vi blanc o rosat jove el prendrem a 8°-9°C i si té criança a 10-11°C; cava jove a 6°-8°C i cava gran reserva a 9°-11°C (per tant no fred del congelador!); vi negre jove a 13°-15°C i criança o reserva a 17-19°C. Acabem amb els mites de “vi negre, a temperatura ambient” i “vins blancs, rosats i cava, el més freds possible”. I si un vi l’heu de beure molt fred per ser de mala qualitat, millor no el begueu.

Consells gentilesa de:

30 .


lâ&#x20AC;&#x2122;independent de BarberĂ

30 de juny de 2017

31.


l’independent de Barberà

Publireportatge

30 de juny de 2017

Quan tot just obria els ulls el nou barri del Parc Europa una parella amb un projecte de futur molt clar van obrir les portes d’una nova proposta de restauració a Barberà del Vallès. Estem parlant justament d’ara fa 6 anys, l’1 de juliol de 2011, l’Arnau Lainez i la Raquel Pérez varen obrir les portes del Tàpera i d’entrada varen aconseguir allò que és més difícil en el món actual: Sorprende. Disseny modern en la decoració del local, grans vidrieres i la cuina a la vista de tothom, una peculiaritat de la moderna restauració que garanteix una total confiança en el producte i en la seva manipulació. L’altra gran sorpresa, una boca de forn que no era producte del disseny sinó una de les peculiaritats definitories del nou establiment que acabava de posar els seus peus a Barberà del Vallès amb intenció de quedar-s’hi per molts i molts anys.

Raquel Pérez Quilas i Aranau Lainez Tugas, parella, majors d’edat, pro· fessionals de la restauració i empre· nedors. Amb tot el que us acabem de dir en hi ha prou per definir com son i que son la Pizzeria Tàpera i La Penúltima els dos establiments de restauració ubicats al Parc Euro· pa i que són punt de referència per a la majoria de ciutadans i ciutadanes de Barberà del Vallès.

A més de la publicitat lògica i nor· mal de l’apertura, el Tàpera va anar de boca a orella com un reguer de pólvora amb certa rapidesa, l’atrac· tiu de la nova proposta va arribar amb rapidesa a les ciutadanes i ciu· tadans de Barberà del Vallès, uns et parlaven del nou forn de llenya que feia unes pizzes com mai s’havien menjat, altres et parlaven una ma· nera diferent de menjar-te un filet o un entrecot i així amb un gran as·

32 .

sortit de tapes que sent les de sem· pre eren diferents igualment amb el peix i les postres. Un nou concepte de restauració a Barberà.

Així va ser al principi i així és ara. Tot el que sorprenia en un principi ara és normal i de tot el que t’ofereix el Tàpera hem de destacar el forn de llenya. Val a dir que la seva visió formant part del disseny del local ja t’atrapa i et fa sentir que allò que sortirà d’allà dins serà diferent i la realitat encara és més tossuda doncs no tan sols ho confirma sinó que millora l’esperat. Les pizzes en forn de llenya són una altra cosa i així ho entén la clientela del Tàpera doncs la carta de pizzes és una dels pro· ductes més preuats del restaurant. La cocció amb llenya i en aquest forn és molt particular i si a més li sumes el ventall de diferents pizzes, algunes de creació pròpia, que t’ofe·

reix la carta no hi ha cap dubte que aviat transformes en producte estre· lla les pizzes del Tàpera. El forn té 1.300 Kg de pedra refractària que consumeix 1.000 Kgs de llenya cada mes des del juliol de 2011. A més de les pizzes el Tàpera té una carta plena de bona cuina, medi· terrània i de mercat amb amanides molt atractives on es combinen els diferents gustos dels productes de la terra. Les carns i el peix de la millor qualitat cuinats de diferent forma han fet del Tàpera un restaurant de referència a la nostra ciutat. Amb aquesta professionalitat i l’amor que els seus propietaris tenen pel seu ofici, fet que es trasllueix en el tracte i en el servei, s’ha consolidat i just quan ja semblava tot fet apareix la Penúltima.

Hi ha qui diu que les coses passen i que la casualitat no existeix, sigui com sigui a la Raquel i l’Arnau els varen dir que el local el costat que·

dava lliure, buit, i també eren co· neixedors que a Barberà hi havia un buit important en l’oferta de cervesa de diferents tipus i estils. Una mira· da, un somriure i un endavant van ser suficients per tornar a repetir el que havien fet l’any 2011 i així va néixer La Penúltima.

No és una cerveseria normal, La Penúltima és un local diferent, diver· tit, atrevit, on es pot anar amb tota la família i gaudir durant una llarga estona de una carta de cerveses de més de 50 varietats de tots llocs i estils, les tapes, els montaditos i els entrepans, a més de poder gaudir de les imatges de tots els esports. A La Penúltima saps a quina hora hi entres però no saps a quina hora en sortiràs, una cervesa t’atrapa amb l’altra i un tip de riure entre tapa i tapa amb l’altre. Pizzeria Tàpera i La Penúltima dos espais de referèn· cia a la nostra ciutat.

Independent 296  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you