Page 1

COMPÈTIC2 MATÍ

1

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS

CFA CLOT


COMPÈTIC2 MATÍ

,

2

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS

CFA CLOT


COMPÈTIC2 MATÍ

3

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS CFA CLOT PSICOLOGIA


COMPÈTIC2 MATÍ

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS

CFA CLOT

Psi, lletra grega associada amb la psicologia La psicologia és la ciència[1] de la ment i el comportament;[2] especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.[3] El seu objectiu immediat és comprendre la humanitat per descobrir tant els principis generals com l'estudi de casos més específics,[4] i el seu objectiu final és beneficiar la societat.[5][6] En aquest camp, hi ha la figura del psicòleg que és considerat com un científic social o del comportament. Els psicòlegs intenten comprendre el paper de les funcions mentals en el comportament individual i social, alhora que exploren els processos fisiològics i neurològics que subjauen en determinades funcions i comportaments.

Història i corrents ideològiques Estructuralisme Al metge alemany Wilhelm Wundt se li atribueix la introducció del descobriment psicològic en un entorn de laboratori. Conegut com el "pare de la psicologia experimental",[13] va fundar el primer laboratori psicològic a la Universitat de Leipzig, el 1879.[13] Wundt es va centrar a trencar els processos mentals en els components més bàsics, a partir d'una escola de psicologia anomenada estructuralisme. Edward Titchener va ser un altre pensador estructuralista important.

4


COMPÈTIC2 MATÍ

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS

CFA CLOT

Funcionalisme El funcionalisme va formar una reacció a les teories de l'escola estructuralista de pensament i va ser fortament influenciat per l'obra del filòsof i psicòleg nord-americà William James. James va sentir que la psicologia havia de tenir un valor pràctic, i que els psicòlegs havien de saber com la ment pot funcionar en benefici d'una persona. En el seu llibre Principis de Psicologia,[14] publicat el 1890, va establir les bases per a moltes de les preguntes que els psicòlegs van explorar en els anys vinents. Altres pensadors funcionalistes principals incloïen a John Dewey i Carr Harvey. Psicoanàlisi Des de la dècada del 1890 fins a la seva mort el 1939, el metge austríac Sigmund Freud va desenvolupar la psicoanàlisi, un mètode d'investigació de la ment i del pensament, un sistematitzat conjunt de teories sobre el comportament humà, i una forma de psicoteràpia per al tractament de trastorns psicològics o emocionals, sobretot els conflictes inconscients.[18] La teoria psicoanalítica de Freud es va basar en gran mesura en els mètodes d'interpretació, introspecció i observació clínica. Es va fer molt conegut gràcies al fet d'abordar temes com la sexualitat, la repressió i la ment inconscient, i per aspectes generals del desenvolupament psicològic. Aquests van ser considerats temes tabú a la mateixa vegada, i Freud, servit de catalitzadors, va fer que els temes fossin discutits obertament en la societat educada. La psicoanàlisi es basa en l'associació lliure i ha utilitzat diferents tècniques com són la hipnosi, el Test de Rorschach (test de les taques), la interpretació onírica, etc. Clínicament, Freud va ajudar en aquest mètode d'associació lliure i va ser el pioner en l'interès terapèutic de la interpretació dels somnis. Conductisme El conductisme fou fundat als inicis del segle XX per John B. Watson, es va ampliar per Edward Thorndike, Clark L. Hull, Edward C. Tolman, i més tard per B.F. Skinner. El Conductisme descriu les posicions que s'estenen de la creença que l'estudi del comportament té un valor independent d'altres preocupacions. Segons això, el comportament ha de ser l'únic objecte d'estudi de la psicologia i, per tant, els termes mentals (creença, objectius, afectes, etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. El conductisme és el corrent psicològic que s'interessa només pel comportament. Als Estats Units, aquest paradigma es va convertir en l'escola dominant de pensament durant els anys 50.[23]

5


COMPÈTIC2 MATÍ

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS

CFA CLOT

Màquina d'ensenyament de Skinner, un invent mecànic per automatitzar la tasca d'instrucció programada

6


COMPÈTIC2 MATÍ

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS

CFA CLOT

Humanisme La psicologia humanista es va desenvolupar en la dècada del 1950 com a reacció tant al conductisme, com al psicoanàlisi. Mitjançant l'ús de la fenomenologia, la intersubjectivitat i les categories en primera persona, l'enfocament humanista tracta de veure la persona sencera, no només les parts fragmentades de la personalitat o el funcionament cognitiu.[31] Així doncs, aquesta disciplina estudia com els sentiments afecten determinades conductes humanes i a l'inrevés. Particularment interessant resulta el llibre del psicoanalista Erich Fromm sobre la intel·ligència emocional, qui estudia entre altres coses els jocs psicològics. L'humanisme se centra de forma exclusiva i, fonamentalment, en els problemes humans, com la voluntat individual lliure, el creixement personal, l'autorealització, la identitat pròpia, la mort, la soledat, la llibertat, i el significat. L'enfocament humanista es distingeix per la seva èmfasi en el significat subjectiu, el rebuig del determinisme i la preocupació per un creixement positiu, en lloc de la patologia. Alguns dels fundadors de l'escola humanista de pensament eren psicòlegs nordamericans, com Abraham Maslow, qui va formular una jerarquia de les necessitats humanes, i Carl Rogers, qui va crear i desenvolupar la teràpia centrada en el client. Més tard, la psicologia positiva va obrir temes humanístics a l'exploració científica.

Piràmide de Maslow. El psicòleg Abraham Maslow el 1943 postula que els éssers humans tenen una jerarquia de necessitats, i té sentit per a satisfer les necessitats bàsiques de primers (aliments, aigua, etc.) abans que les necessitats d'ordre superior es poden complir.[30]99

Gestalt Wolfgang Kohler, Max Wertheimer i Kurt Koffka van ser cofundadors de l'escola de psicologia de la Gestalt. Aquest enfocament es basa en la idea que els individus s'enfronten a les coses com totalitats unificades. Aquest enfocament de la psicologia es va iniciar a Alemanya i Àustria, a finals del segle XIX, en resposta a l'aproximació molecular de l'estructuralisme. En lloc de trencar els pensaments i el comportament del seu element més petit, la posició de la Gestalt sosté que la totalitat de l'experiència és important, i el tot és diferent de la suma de les parts. La psicologia de la Gestalt no s'ha de confondre amb la teràpia Gestalt de Fritz Perls, que només perifèricament vinculats a la psicologia Gestalt. 7


COMPÈTIC2 MATÍ

REVISTA MENSUAL

PILAR ROS

CFA CLOT

Existencialisme Rollo May, influenciat en gran mesura per l'obra del filòsof alemany Martin Heidegger i el filòsof danès Søren Kierkegaard, era un psicoanalític entrenat i psicòleg nord-americà pioner en una raça de la psicologia existencial, que incloïa la teràpia existencial, en els anys 1950 i 1960. Era un psicòlegs existencial diferent dels altres i sovint el classifiquen com humanista. La seva opinió era relativament neutral sobre la naturalesa humana i la seva avaluació era relativament positiva sobre l'ansietat.[32] Els psicòlegs existencialistes posen èmfasi en els temes humanístics de la mort, el lliure albir, i el significat, i suggereixen que el significat pot ser en forma de mites o patrons narratius,[33] i que pot ser encoratjat per l'acceptació de la lliure voluntat; encara que sovint el que fa ansiós és la mort i les perspectives de futur. El psiquiatre austríac existencialista i supervivent de l'Holocaust, Viktor Frankl, assenyala l'evidència dels efectes del poder terapèutic de les reflexions recollides del seu propi internament,[34] i va crear una varietat de psicoteràpia anomenada logoteràpia existencial. A més de Frankl, destaca el psicoanalista suís Ludwig Binswanger i el psicòleg nord-americà, George Kelly, que es pot dir que pertanyen a l'escola existencial.[35] Cognitivisme

La il·lusió de Müller-Lyer. Els psicòlegs fan inferències sobre els processos mentals dels fenòmens compartits, com ara il·lusions òptiques. La psicologia cognitiva és la branca de la psicologia que tracta els processos mentals, inclòs els estudis de com pensa la gent, com perceben, recorden i aprenen. Com a part del camp més gran de la ciència cognitiva, aquesta branca de la psicologia es relaciona amb altres disciplines com la neurociència, la filosofia i la lingüística. La psicologia cognitiva ja no estudia la ment humana com si fos qualsevol tipus de màquina, (E-----R) sinó com si fos un ordinador, és a dir, un estímul processador d'informació, de respostes.

8


Compètic2 Matí

Natura

Pilar Ros. CFA CLOT

9


Compètic2 Matí

Natura

Pilar Ros. CFA CLOT

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

SOTA UNA SERRA IMPONENT, LA IMMENSITAT DE LA NATURA ENS RECORDA QUE SOM MOLT PETITS

El Parc Natural de l'Alt Pirineu, creat mitjançant el Decret 194/2003, d'1 d'agost, es troba situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l'Alt Urgell i compren bona part del Pirineu axial català. Amb 69.850 ha, esdevé el parc natural més extens de Catalunya i en les seves serralades s'hi localitzen les alçades màximes del territori català. La doble condició d'espai d'alt valor natural i alhora escenari d'uns aprofitaments que tradicionalment han contribuït a modelar el paisatge i a crear i conservar aquests valors ha fet que es consideri que la figura de parc natural és la que millor pot garantir la protecció dels valors naturals i culturals inclosos en el seu àmbit i l'establiment d'un règim d'ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d'aquest territori.

10


Compètic2 Matí

Natura

Pilar Ros. CFA CLOT

Els valors naturals La complexitat orogràfica, l'extensió, la diversitat paisatgística i l'amplitud altitudinal permeten l'existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, els ecosistemes, els hàbitats i les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges del Pirineu axial català. Destaca, en primer lloc, la presència de zones de gran interès geològic, particularment elements d'interès geomorfològic, hidrològic i hidrogeològic. A tall d'exemple, podem mencionar l'Estany de Certascan, que és l'estany glacial més extens de Catalunya; o la Cigalera de l'Obaga de Valeran (o de Jean Paul Larrégola) que constitueix un dels avencs més profunds del territori Català, amb una profunditat màxima de -320 m i un recorregut de 365 m que alberga elements d'incommesurable valor natural, com un llac subterrani i diverses sales de grans dimensions, així com diferents galeries que segueixen les diàclasis dels materials geològics. S'hi localitza, també, un nombre significatiu d'espècies de flora d'especial singularitat i interès, nou de les quals són declarades com a estrictament protegides. Gairebé tots els tipus d'hàbitats existents tenen el caràcter d'hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE i alguns són considerats de protecció prioritària, motiu pel qual part de l'espai serà inclòs a la Xarxa Natura 2000. Cal assenyalar, així mateix, les nombroses citacions de comunitats forestals d'àrea reduïda a Catalunya, corresponents a determinats boscos caducifolis mixtes, bedollars de bedoll pubescent (Betula pubescens), fagedes i avetoses mixtes. De la gran importància faunística de l'àmbit objecte del projecte n'és un reflex l'alt nombre d'espècies d'interès de la fauna vertebrada, algunes en situació d'amenaça o vulnerabilitat i la presència de poblacions d'espècies incloses a l'annex IV de la Directiva 92/43/CEE i a l'annex I de la Directiva 74/409/CEE.

11


Compètic2 Matí

Natura

Els

Pilar Ros. CFA CLOT

valors

culturals i l'activitat humana Un dels principals valors de la riquesa d'aquesta zona és el seu extens patrimoni arqueològic i arquitectònic, l'exponent més significatiu del qual és l'art romànic. Tot i que habitualment es troben en els nuclis de població, quasi sempre externs a l'àmbit inclòs dins del Parc Natural, són especialment remarcables les nombroses mostres de béns artístics religiosos (retaules, talles, orfebreria, etc.), que conformen un dels

Ilustració 1: Baiasca. S XII

conjunts d'època medieval i barroca més important del Pirineu. En aquest territori, s'ha de tenir molt en compte el vincle existent entre els valors culturals, l'activitat econòmica i els valors naturals. Les activitats tradicionals lligades al sector primari i l'existència secular d'un aprofitament ordenat dels recursos naturals, principalment la ramaderia, és el que ha fet possible l'existència, la pervivència i la conservació de gran part dels valors ecològics i paisatgístics que han motivat la creació del Parc Natural. D'altra banda, el tret diferencial més destacat que ha caracteritzat i caracteritza les maneres de fer i la relació de les poblacions d'aquesta zona amb el seu propi entorn, i que avui determina transversalment tots els àmbits de gestió del Parc, son les propietats comunals dels veïns de les poblacions, anomenades també els béns comunals o "els comuns". Es tracta majoritàriament de les forests i les pastures d'alta muntanya, i els recursos naturals que d'aquests se n'extreuen. Aquestes comunitats de veïns de les valls secundàries, que legalment tenen el dret al seu

12


Compètic2 Matí

Natura

Pilar Ros. CFA CLOT

aprofitament i gaudi, sovint tenen dificultats per continuar amb les seves activitats tradicionals, i en canvi aquests espais estan cada vegada més valoritzats per la societat en general. Altres formes de titularitat forestal comunitària que tenen el seu origen en la propietat comunal son les "Societats de propietaris o de veïns", enteses com a propietats particulars pluripersonals.

Informació Parc Natural de l'Alt Pirineu C/ de la Riba, 1 25595 Llavorsí Tel.: 973 62 23 35 Fax: 973 62 20 70 pnaltpirineu@gencat.cat http://parcsnaturals.gencat.cat/altpirineu Centre de Visitants dels Parcs Naturals de l'Alt Pirineu i el Cadí-Moixeró Av. Valls d'Andorra, 33 25700 La Seu d'Urgell Tel.: 973 36 09 54 E-mail: pnaltpirineu@gencat.cat

Mapa

13


Compètic2 Matí

Natura

Pilar Ros. CFA CLOT

14

Corrents psicològiques  

treball

Corrents psicològiques  

treball

Advertisement