Issuu on Google+

Treball en grup, 1ª Avaluació. Història d’Espanya. 2n Bachillerat. Branca de CC.SS: Humanitats i Jurídiques

Josep Peris López José Codoñer Fernández Adriá Nicolás Valiente Sergio López Gómer Jesús López Sanchez


Romanç de Cec

Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d’Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l’Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V. Els reis i governants de tota Europa es posen a l’aguait i al plet s’aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d’Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d’Àustria, tals són els seus noms. Als pobles van renàixer les esperances d’arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d’una punta a l’altra el país va tornar a obrir les arques

per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l’Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d’obedir i defendre les lleis. Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d’abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d’Almansa; l’exèrcit borbó al de l’Àustria va vèncer d’un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d’Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat. Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l’hora d’augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d’ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

2


Romanç de Cec

La cançó, “Romanç del Cec” escrit per Vicent Torrent, és una font secundària degut a que la va composar posteriorment als fets dels quals tracta. A més a més es un text historiogràfic ja que l’escriptor el va escriure després del període al que van ocórrer els successos. Pel que fa a l’ d’aquest text es individual perque el va escriure una única persona, Vicent Torrent, i el va escriure al 1975 amb el seu grup de música “Al Tall”. Vicent va nàixer 1945 i actualment te 66 anys. És un musicòleg conegut per la seua obra com a intèrpret de música tradicional. D’altra banda la seua finalitat d’aquesta cançó es fer saber que va passar en la guerra de successió i al territori Valencià entre el anys 1705 fins al 1707 en Almansa (Albacete). El destinatari es públic perque va dirigit a qualsevol persona que escolte aquest tipus de música. La idea principal d’aquest escrit és la Guerra de Successió Espanyola, en la que Carles D’Austria, amb el seu exercit, com diu a l’escrit de Vicent “li van plantar cara al borbo Felip V”, disputant-se la corona de Carles II d’Espanya. Per altra banda, les idees secundaries son la perdua de Carles d’Austria a la Batalla d’Almansa que acaba amb la possessió del territori Valencià per part de Felip V. Seguidament, Felip V amb la perdua de aquestes es va instaurar el Decret de Nova Planta, prohibint així les costums antigues de aquest poble i també l’ús de la llengua natal. Pel que respecta a la contextualització, aquesta font la podem situar a l’Antic Règim, que fou una etapa històrica que s’inicia al 1609 amb la expulsió dels moriscos i finalitza per conseqüència de la guerra d’Independència espanyola al 1814. Era el sistema social, polític i econòmic predominant al continent europeu. Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir una població estancada, una economia agrària, amb un incipient capitalisme comercial, una societat estamental i un sistema polític absolutista. El terme “Antic Règim” va ser emprat pels revolucionaris francesos per designar despectivament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789. Dona lloc a la Guerra de Successió Espanyola degut a la mort de Carles II. Aquest volia que un membre dels Borbons succeïra el seu tro però Carles d’Austria pensava que també tenia dret a eixe tro. Carles d’Austria demana ajuda a Anglaterra i Holanda i aquests s’alien amb ell perque veien que era una amenaça que un rei, Felip V, governara França i Espanya a la mateixa vegada, veien una hegemonia francessa. Felip V va arrassar les tropes de Carles d’Austria i signà el Tractat d’Utretch a l’any 1713 en el qual s’estipulà que Felip V era reconegut per les potencies europees com a rei d’Espanya. Però aquest va renunciar a la corona francessa. L’Estat Espanyol va perdre els Paisos Baixos i els territoris italians, com Napoles i Sardenya, en favor d’Austria. Anglaterra va obtindre Menorca, Gibraltar y el “navio de permiso” que es un dret limitat a comerciar amb les Índies epanyoles, i per altra banda el “asiento de negros”, que era un permís per a comerciar amb esclaus en les Índies.

3


Romanç de Cec A continuació, analitzarem els distints personatjes històrics que podem trovar a aquest perìode i en relació amb aquesta cançò. Primerament trobem a Joan Baptista Basset, que va nàixer a Alboraia el 1654 i va morir a Segòvia al 1728, com diu la cançó “a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exercit de Carles d’Austria”, que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets. Al promètre als maulets l'exempció de càrregues i tributs senyorials, cosa que feu que fora jutjat i empresonat per Carles d’Áustria. Arran de la derrota d'Almansa , va ser posat en llibertat per tractar d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, pero no es va poder fer-ho. Tot seguit trobem al personatje que va empressonar a Joan Baptista Basset i el cap del seu exèrcit, aquest és l’ arxiduc Carles d’Àustria, que juntament amb Felip V “una guerra van provocar”. Va nàixer l’ 1 d’ Octube de 1685 a la cort imperial de Viena, i va morir al 20 d’Octube de 1740 en el mateix lloc. Carles d’Àustria va ser pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Sucessió Espanyola, aconseguint molt de suport d’ altres regnes. Amb la mort del rei Carles II de Castella sense successió el 1700, Carles era suposadament el candidat a la corona hispana, pero Carles II va testar a favor de Felip V com a successor, aleshores aquest conflicte de successors va estallar i va començar una Guerra de Successió Espanyola entre dos pretendents, que hi eren Carles d’ Àustria i Felip V. Al 1705 embarcà un exercit en direcció al Mediterrani desde Lisboa, i poc a poc es va extenguent per regnes, amb idea de fer-se conèixer, i tractar de que s’extenguera el seu exèrcit. Al 1706 va ser proclamat rei de Saragossa, Felip va tindre una recció bèl.lica amb la finalitat de capturar el Regne Valencià, i tingué com a conseqüencía, la conquista del Regne Valencià i Aragonès, desprès de la batalla d’Almansa. Finalment aquesta guerra va acabar amb la victoria de Felip V, degut a que va ocupar més regnes, i va derrotar l’exèrcit de Carles d’Àustria. Com no, altre personatge important i un dels succesors amb Carles d’Àustria en la Guerra de Succesió Espanyola va ser Felip V, conegut també com a Felip d’Anjou, que va nàixer a Versalles el 19 de Desembre de 1683 i va morir a Madrid el 9 de Juliol de 1764, aquest fou rei d’Espanya, de Nàpols, Sicília i duc de Milà. Nombrat rei d’Espanya, va esdevenir el primer rei de la Dinastia Borbó al tró del Regne d’ Espanya, on va instaurar el centralisme. Com he anomenat abans, aquesta va tindre un paper molt important en la Guerra de Successió Espanyola, degut a que va ser el seu exèrcit qui va guanyar-la davant les tropes de Carles d’Àustria, Felip V va tindre el conflicte amb Carles degut a que va ser ell qui va ascendre, al morir Carles II de Castella, en compte i com se esperaba Carles d’Àustria, això provoca el conflicte entre els dos succesors. Per acabar trobem els dos exèrcits dels dos succesors en la Guerra de Succesió Espanyola , primerament trobem als Botiflers ,que és el malnom amb què es va titllar a Catalunya als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots» o «Vigatans», malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Auqest nom es va utilitzar despectivament per referir-se als dirigents de determinats pobles fidels a Felip V com Manlleu, Cervera o Centell. Per altra banda trobem als Maulets, als que els “van apareixer les esperances d’arrancar el poder als nobles senyors” com indica Vicent a la canço. Aquests van ser un grup partisà de valencians que donava suport a Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics íntims

4


Romanç de Cec dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó. Per a les batalles, empraven com clam distintiu,el so del corn rugós, el caragol marí més gran de la Mediterrània. Analitzant altre terme, trobem en que consistien o millor dit que eren els Decrets de Nova Planta , que com hem pogut averiguar, aquestos decrets eren el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya, per poder conquistar diferents regnes, com podem comprobar en la cançò de Romanç de Cec, fa referència a l’ any 1707 on amb el decret de Nova Planta implantat en el país, es suprimeixen les lleis i costums de la pràctica antiga, i va prohibir la llengua d’ ací , es a dir , el valència en aquest cas, com es menciona en la canço. I per acabar analitzant profundament el significat que representa aquest aforisme que va apareixer en la Batalla d’ Almansa: “Quan el mal ve d’ Almansa a tots/es ens alcança” trobem i concloguem que aquesta, reflexa el sentiment de la pèrdua colectiva de les nostres institucions forals i del dret de autogovern.A partir de ahí, poc a poc ,van anar suprimint drets, lleis , costums i prohibint la llengua de la Corona d’ Aragó. També fa referencia aquest, a la derrota de les tropes austracistes que defenien la candidatura al tro de la Corona Hispánica del arxiduc Carles III en 1705, front a les tropes borbóniques que defenien la candidatura al mateix lloc del que sería finalment coronat com Felip V, en la coneguda “Batalla d’Almansa”. Ara anem a parlar sobre dos termes importants en aquest periode, el primer es “La guerra de succesió”, conflicte entre Felip V i Carles d’Austria pel tro d’Espanya darrere la mort de Carles II, on Felip V va obtindre la corona d’Espanya. Va ser un conflicte internacional que va durar desde el 1701 fins al 1713, encara que Catalunya i Mallorca van resistir fins el 1715. El resultat final d’aquesta situació, van ser els tractats de Ultrecht i de Rastatt, ón es firma la pau i es fa una divisió dels dominis espanyols. El segón terme important d’aquest periode, es “La batalla d’Almansa”, en la que, com explica Torrent, “els borbo al de l’Austria van vencer d’un colp”. En aquesta batalla es va donar l’enfrentament de les tropes de Felip d’Anjou, coronat per Felip V, que varen derrotar a les tropes de Carles d’Austria, comendades per Henri de Massue. Aquesta batalla no va ser decisiva per al fin del conflicte internacional de la guerra de succesió, però si que obrigue les portes del Regne de Valencia i posteriorment Felip V instaurà el “Decret de Nova planta”, prohibint així la parla del valencià. Considerem que la cançó de Romanç de Cec explica resumidament els primers anys de la “Guerra de Successió”, i més concretament, “la Batalla d’Almansa” i “El Decret de Nova Planta”, que es va fer per “augmentar el poder de la seua corona” i “s’ens va prohibir que parlarem la llengua d’aci” com mostra la canço. Aquesta ens dona tant a qualitat com a quantitat en información sobre l’enfrentament polític a nivel Europeu, per la Corona d’Espanya, entre Felip V i Carles III. Tots aquests aconteciments tenen lloc durant l’època de l’Antic Règim, que va tindre unes característiques, polítiques, econòmiques i socials, molt diferents a les que, un segle després, es van donar al Sistema Liberal.

5


Romanç de Cec Per últim, farem una comparació de les característiques de l’Antic Régim i, la posterior forma d’organització estatal, el Sistema Liberal a Espanya. Per tal de veure les diferències entre un sistema i l’altre. Clarament s’observa que a l’Antic Règim es feien notar una carència de llibertats i injustícies que s’intentaren aconseguir amb el liberalisme. Pel que fa als aspectes socials, a l’Antic Règim la tasa de natalitat pujava, ja que, no hi havia controls de natalitat i va ser una etapa reproductiva. El mateix va passar al Liberalisme amb aquesta tasa. Si observem la tasa de mortalitat a ´’Antic Règim era alta i els ciutadans passaven fam, hi havien epidèmies, etc. Per contra, al Liberalisme es van fer avanços mèdics, que evitaren aquestes epidèmies, a més que hi va haver una millor producció agrària. Si analitzem la “CN”, al Règim el creixement era constant però lent. Al contrari que al Liberalisme on va haver un Èxode rural i una emigració a ultramar. Respecte al tipus de societat, l’Antic Règim era una societat estamental, és a dir, la població es dividia per estaments on els ciutadans no podien pujar d’estament, mentre que, al Liberalisme, com es mesura a la societat per la seua riquesa, la població podia pujar de classe social. Comparant els aspectes econòmics, a l’Antic Règim hi havia una agricultura de subsistència amb una dèbil productivitat sense innovacions, per contra, al Liberalisme l’agricultura era intensiva amb noves tècniques, especialitzacions i amb canvis en la propietat de la terra. A la indústria de l’Antic Règim hi havia gremis, no hi havia competència ni, tampoc, progressos tècnics. Però, si analitzem, al Liberalisme van haver canvis tècnics, es van inventar les màquines i, en especial, la màquina de vapor. Referint-nos al comerç del l’Antic Règim, era proteccionista i sense innovacions. Mentre que, al Liberalisme hi van haver més i millors transports com el ferrocarril i el vaixell de vapor. Si observem els aspectes polítics, a l’Antic Règim els poders es concentraven en la figura del Rei, no hi havia igualtat jurídica ni constitució, així com, els individus no tenien cap drets polítics. Mitjançant la il·lustració, al Liberalisme els ciutadans de les poblacions tenen drets i llibertats, els poders es concentraven a la Nació, hi va haver igualtat jurídica i es va fer la constitució a 1812. Com es pot observar aquesta fou una etapa de molts i molt importants canvis, on es va millorar molt la forma de vivir, tanmateix com la forma de governar la Nació espanyola.

6


Romanç de Cec