Page 1

TREBALL: LA RUTA DE L'AIGUA

EXPOSICIÓ :PLANTES I ANIMALS DEL NOSTRE ENTORN


Exposici贸: Noa


QUE ÉS? 

Herba és qualsevol planta que té fulles i tiges toves I de poca alçada que desapareix al final de la temporada de creiximent .


EXEMPLES D’HERBES EL FENOLL: LA FLOR


LA ROSELLA

>


LA MARGARIDA


EL LLIRI BLAU


M贸nica


ARBUST

L'ARBUST


Hi ha molts arbustos:el romer ,el roser,l'esparrec,la ginesta. L'arbust te la tija llenyosa I molt ramificada ,i no te tronc


PETORRET • EL PETORRET • Floreix durant els mesos d'agost a desembre.  Les flors són de color rosa.


ARGELAGA

FII!!!


JÚLIA


L'ARBRE


L'ARBRE Feu doble clic per afegir un objecte

Feu doble clic per afegir un objecte

Un arbre és una planta capaç de créixer més de cinc metres d'altura. Te tronc, branques , rames, fulles, flors i fruits.


REPRODUCCIÓ Feu doble clic per afegir un objecte

Els arbres es reprodueixen per llavors, però sobretot per esqueixos.


l`ametller 

La fusta és utilitzada per fer mobles Floreix durant els mesos de febrer i març El seu fruit és l'ametla

amb ella fem torrons, pastissos, oli


MARTINA


EL CONILL


. 

Els conills són animals vertebrats es a dir tenen columna vertebral un grup de mamífers,

són vivipars es a dir naixen del ventre de la mare


COM SÓN 

En general els conills són animals petits que no superen el mig metre.


parts

ď Ź

Tenen una cua molt curta ,

pero en canvi les orelles molt llargues


QUE MENJA

ď Ź

Els conills , menjen herbes i tubercles


ON VIU ď Ź

Viuen als caus els caus poden estar situats en camps , boscos o horts


CARLES


ESCORPÍ


ESCORPÍ L'escorpí és un aràcnid que pot arribar a fer 8 cm de llargada. És de color groc.


El cos està dividit en 2 parts: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cap hi té els ulls, la boca i les urpes (pedipalps) acabades en pinça. Té un parell d'ulls situats al mig del cap i dos parells més d'ulls laterals a cada costat. Té quatre parells de potes. La cua és més llarga que el cos i al final hi té un agulló amb el qual pica i injecta el verí.


ESCORPÍ S'alimenta d'insectes. L'escorpí és ovipar i neixen moltes cries (entre 30 i 60). Viu en zones seques i molt assolellades Durant el dia està amagat sota les pedres i de nit surt a caçar.


La picada de l'escorpí groc és molt dolorosa i provoca una forta inflamació, però no és mortal per a les persones.


MARINA


EL FARDATXO


COM ES ? 

És el més gros de tots els llangardaixos d'Europa. Pot arribar a fer fins a 80-90 cm de llargada, des del cap fins a la cua; però en general fa 50-60 cm.


El cap és gran, amb el morro arredonit. La cua és llarga i forta, acabada en punta. Les potes són gruixudes i els dits tenen ungles punxegudes.


Tot el cos està recobert d'escates. És de color verd, o gris o marronós, amb una retícula de color negre. La panxa és verda grogosa.


COSTUMS 

En cas de perill deixa anar la cua, la qual torna a créixer uns 2 mm cada dia fins a regenerar-se del tot


On viu 

 

Viu en terres seques, amb poca vegetació, als camps de conreu o en zones de bosc obert. S'amaga sota els matolls, entre les pedres o en caus. És molt ràpid Durant els mesos freds hiverna si les temperatures són baixes.


ZULEIMA

GINESTA

s.


La granota


Com es ? ď Ź

Animal amfibi de cos verdos ,amb quatre potes ,les dues de darrere mes grans i fortes per a poder botar.Te els ulls que sobrixen i una llengua llarga .


alimentació 

Caça petits insectes amb la seva llengua que llença amb rapidesa i precisió.


reproduccio ď Ź

ď Ź

A inicis de la primavera s’aparella i la femella pon els ous (entre 5.000 i 10.000) cap a l'abril. Els cap-grossos neixen a finals de juny i durant l'estiu.


habitat ď Ź Viu en basses naturals i en zones d'aigĂźes lentes com petits torrents, rieres i rius. TambĂŠ en basses fetes per l'home i en canals de regadiu.


IVAN


LA FORMIGA


Descripció 

La formiga es un insecte invertebrat , te sis potes. Son petites des de 2 mil·límetres fins 1,5 centímetres ..Hi ha mes de 12.000 especies de formigues


Alimentació 

Alimentació: Hi ha formigues vegetarianes que s'alimenten de nèctar de les flors, de fulles i de llavors. També hi ha formigues que mengen restes d'animals morts


ReproducciĂł ď Ź

La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos etapes fins convertir-se en formiga


On viu

ď Ź

.Viuen

en formiguers molt grans que tenen tĂşnels , galeries i cambres.


SORINA


L'abella Ă‹s un animal invertebrat, de la familia dels insectes. Viuen en el rusc ď Ź

insecte


L'abella 

Té el cos recobert de pèls, té 6 potes, un agulló i mesura uns 2 cm. Com tots els insectes té el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Té ales per volar.


On viu l'abella 

Viuen en el rusc.

On les abelles obreres fan mel 

Les abelles porten el pol·len de les flors que és de color groc i el porten a les potes. Amb aquest pol·len fan la mel


L'abella 

S'alimenta d'aigua, pol·len i nèctar de les flors


REPRODUCCIO 

La reina que és l'única femella fèrtil, pon fins a 30.000 ous en l d'uns naixeran abellots i d'altres naixeran abelles obreres.


PAU


テ値iba


Descripció 

Descripció: Es vertebrat i es de la familia de les aus Ocell rapinyaire nocturn d'uns 34 cm de llarg, de plomatge marronós, amb la cara i el pit blancs. La cara té forma de cor, amb uns grans ulls negres. Les potes són llargues i acaben en unes fortes urpes amb les que captura les preses.


Alimentació 

Alimentació: Menja ratolins, talps, petits ocells, i insectes.


Reproducció 

Reproducció: No fa niu; aprofita un forat en un edifici o en arbre. La femella pon els ous i son de color blanc i els incuba durant uns 33 dies. Els pollets neixen recobert d'un plomissol blanc. Comencen a volar entre els 2-3 mesos.


MAR


PAROTET


LES PARTS!! ď Ź

Fa entre 6 i 12 cm; tĂŠ 2 parells d'ales trasparent, 2 antenes i ulls compostos a la part superior del cap.


LA REPRODUCCIĂ“ La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per crĂŠixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.


QUE SABEM!!!! 

Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d'uns 50 km/h.


QUE SABEM !!!! 

Quan es paren damunt d'una planta mantenen les ales obertes i horitzontals. Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.


FI !!


IRIS


LA SARGANTANA


D'ON VE ? ď Ź

La sargantana ,es troba per tota la zona del Mediterrani , a les illes Balears hi ha per tot arreu.


DESCRIPCIÓ

La sargantana es un animal vertebrat sargantana es dels rèptils.Te el cos cobert d'escates fixes.El mascle té la cua més ampla i llarga que la femella.Té toncs rogencs a la base d'aparellament.


TIPUS DE SARGANTANES

Els exemplars joves també tenen la cua rogenca. S’alimenta d’insectes, aranyes i alguns vegetals.


L'ALIMENTACIO +

Caça petits insectes com mosquits, mosques, petits escarabats, formigues, ...


LA REPRODUCCIO 

La femella pon 2-4 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any. A les poques setmanes neixen les petites sargantanes, les quals són fosques i tenen la cua verdosa.


ERICA


RATOLI DE CAMP


DADES ď Ź

Rosegador de tamany xicotet i cinc grams de pes. No supera els trenta anys.


COM ES?

ď Ź

Te els ulls negres, les orelles ben desenvolupades, la cua la te llarga i plena de pel curt.


DE QUIN COLOR ES? ď Ź

Es de color marro, en tonalitats rogenques.


INFORMACIÓ BASICA Es vertebrat es a dir te columna vertebral. El ratolí de camp es el mamífer més abundant dels nostres camps. Viu en forats en oliveres i ametler.


ALIMENTACIÓ

Menja fruita, pinyes, llavors...


MIREIA


LA RABOSA


DESCRIPCIÓ 

La rabosa o guineu, nom cientifíc vulpes vulpes. Es un mamífer animal que habita per les nostres serres. Té les orelles punxagudes i el morro allargat. Cada any canvía el pelatge. Els dits tenen fortes ungles per escavar el terra


ALIMENTACIÓ 

La rabosa s'alimenta de conills, llebres, ratolins, rates, ocells, peixos, talps, i insectes. També menja ous, fruites, i restes d'aliments que nosaltres llançem al abocador.


REPRODUCCIÓ 

Després d'aparellar- se el mascle i la femella busquen un cau abandonat o l'excaven. La gestació dura uns 50 dies. Les creíes s'alleten durant 8-9 setmanes, després s'alimenten del menjar que els porten els pares. Naixen 2-8 críes.


CURIOSITATS

El mascle borda i la femella xiscla.

Les potes de davant tenen 5 dits i les de darrere només en tenen 4. Es mouen de vesprada i de nit. Viu uns 7-8 anys encara que en zones protegides pot viure uns 12 anys.

Medi, animals i plantes  

Text expositiu

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you