Issuu on Google+

A R A V A Z T A L’ Revista nº: 7

30-03-2010

Revista del CRA Serra del Benicadell Aielo de Rugat, Montitxelvo, Ràfol, Rugat, Salem i Terrateig

Mural aulari de Salem Dia de la Pau


L’ A T

AR V A Z

A

S U M A R I

OPINEM…………………………………………………………………………………...……………………..1 CELEBREM……………………………………………………………………………………………………….3 ESCRIVIM,CONTEM……..……………………………………………………………………………..6 EXPERIMENTEM...………………………………………………………………………………………10 LULA, LA XIQUETA QUE SOLS MENJAVA MELÓ D’ ALGER………...12 JOHANN SEBASTIAN BACH……………….………………………………………………...13 TEATREM…………………..………………………………………………………………………………...14 LA PRIMAVERA………………………………………………...………………………………………..17 INVESTIGUEM………………………..………………………………………………………………...19 CONSTRUÏM…………………………………..…………………………………………………………..21 OUR FAVORITE PEOPLE FROM HISTORY...…………………………………….22 IL·LUSTREM...…………………………………………………………………………………………….23 ENS DIVERTIM I APRENEM…….…………………………………………………………...24 CUINEM...…………………………………………………………………………………………………….26 SOM SOLIDARIS……………………………………………………………………………………..27 JUGUEM AMB ELS SABERS…………………………………………………………………..29 UNA CLASSE ESPECIAl…………………………………………………………………………..31 VISITEM EL MAS DE XETA………………………………………………………………….33 VOLEM LA PAU………………………………………………………………………………………...34

OPINEM SPE V-15 SERVEI PSICOPEDAGÒGIC ESCOLAR

LA VALL D’ALBAIDA

L’AU"TONOMIA I L’ESFORÇ El nostre paper com a pares inclou una diversitat molt gran de funcions a complir. Aquestes funcions no sempre són fàcils i hem de mostrar una intencionalitat clara cap al nostre objectiu, per tal de que aquest arribe a terme. Aquest és el cas de l’autonomia i l’esforç. Parlem de l’autonomia. Dins del procés d’evolució dels xiquets una part important del creixement és adquirir autoauto-suficiència, suficiència és a dir, en determinades tasques i faenes no necessitar a ningú que ens ajude. A la majoria de xiquets per que es facen autònoms hi ha que espentar-los un poquet, i com els espentem? Simplemement hem de procurar que sempre facen sols allò que poden fer sols.


Moltes vegades per no escoltar-los, per comoditat, els fem coses que ells ja saben fer, amb quin resultat? Que els nostres fills s’acomoden. És important per al seu desenvolupament fomentar l’autonomia. L’esforç va íntimament unit a l’autonomia, ja que per tal de ser autònom en la majoria d’aspectes de la vida es requereix un cert esforç, premeditat i intencionat. La majoria de xiquets seran reacis a fer aquest esforç, així que entra també en les nostres funcions paternes espentarespentar-los i ajudarajudar-los a que s’esforcen per les que coses que volen. A vegades ens pot semblar més fàcil deixar-los fer, fer nosaltres la feina que siga, que juguen una estoneta més... Realment no és així. En primer lloc trobem que si durant un temps els pares som constants exigint aquesta autonomia, per inèrcia els xiquets es faran més autònoms i ells mateixos voldran ser-ho. En segon lloc és important que tingueu en compte que estimulant l’autonomia i l’esforç estem fent un favor als nostres fills, fills ja que aquestes són dues de les qüestions que es valoren tant en els posteriors estudis, com en el món del treball. Ja que no podem a evitar que aquest siga el seu futur, perquè no l’ajudem a integrarse a ell? Article de Maria Palop. Psicopedagoga del CRA


CELEBREM

CARNESTOLTES A RUGAT El divendres de Carnestoltes, 12 de febrer, vam celebrar aquesta festa en el poble de Rugat. Una festa molt especial ja que cadascú es disfressa d'alló que més li agrada. Hi havien disfresses de llocs típics com sevillanes, xineses i una hawaiana que animaven el passa carrer amb balls, un xicotet Spiderman, un raper, un hippi i un punki. També hi havia un pirata i un pistoler. Férem un passa carrer amb la companyia de mestres i familiars encara que aquestos últims no es disfressaren però tots participaren ja que finalitzarem la festa amb un berenar de xocolate amb xurros i mona casolans, gràcies a la col·laboració de les mares. Ens ho vam passar molt bé al ritme de tambors i altres instruments de percusió.

Text: Aaron Lorente Camarena Dibuix: Gerard


ESCRIVIM, CONTEM...

A l’aulari d’Aielo hem treballat l’expressió escrita preparat uns contes bojos, que són fàcils d’escriure i ens serveisen per repassar llengua. Són molt divertits i desficaciats! Llegiu-los i comproveu-ho. El tigre Un dia un tigre queferós va eixir "de marxa" i es va prendre un got amb conyac. Quan tornava cap a casa el va atropellar un tractor i va haver d'anar corrent perquè li va començar a sortir la sang de color blau. El pobre tigre va estar a punt de morir però va venir un batman i el va poder salvar Andreu. Els panellets Aquest curs per la Castanyada a l'escola vam inventar noves receptes de panellets, com els fets amb flor-i-col i peix. La massa quedava millor si la remenàvem amb el nas. També vam provar els panellets fets amb panxa de conill i cacaus. Per sobre els vam guarnir amb llapis. Els panellets amb claus estaven una mica durs però van quedar molt pesats. Vam convidar tothom!!! Teresa De viatge Estàvem de viatge a Itàlia i era l'últim dia, o sigui el de jugar. Les muntanyes estaven nevades. La neu estava alta i lila, jo tenia tastar. Havíem decidit llegir per la neu alta. Primer vam divertir-me amb una taula. Quan portava una estona per la neu lila, vaig veure un riu queferós i una taula va començar a anar més de pressa i anava cap al riu. Però per sort, al final una taula va girar en un petit clot de neu. Quin dia més pesat!

Laura


El

vampir

Mentre Raquel, Pau i jo caminavem decidits a entrar a casa del comte Dracula Fortx, vam vore un cadàver ple de sang. En Pau va caminar i Edwart va aparèixer, tenia ullals i una capa roja i ens volia matar, semblava un vampir. Però en compte de mossegar-nos va traure un gavinet i una forquilla, es va traure les dents de gavinet i va agafar un llibre de cuina que es titulava ´´ com cuinar humans quan ets un vampir sense dents``. Nosaltres vam riure i ell va perdre la boca. Emília El parc d´atraccions L´altre dia vaig anar a un parc d´atraccions amb Raquel i Marcos. Vam pujar a la nória i allá se’m va caure una jaqueta , que va anar a parar sobre el braç del venedor de tiquets. A la roba posava Gabriela però no vaig fer-hi cap cas. El venedor es va posar a dormir i a cridar-me però no el podíem sentir. En baixar de la nòria ens va tornar la roba , que estava bonica. També vam a la casa encantada, que ens va costar 134 euros. Quin dia més boig! Gabriela. Un dia a la neu Estàvem de viatge a Andorra i era l'últim dia,o siga el d'arribar. Les muntanyes estaven nevades.La neu estava gelada i blanca, jo tenia tremolor. Haviem decidit dormir per la neu gelada. Primer vam comprar després vam vore un riu. El snowboard i jo anàvem cap a el riu. Sort que vam girar. Quin dia mes al.lucinant¡¡¡ Marcos.


QUIN HORROR!!! Un dia l'Emília i jo vam anar a un mar. Allà vam menjar macarrons i vam beure suc de bleda. Vam parlar als gronxadors i em va caure la bufanda. En aquell moment va aparèixer un dentista i em va fer una foto . Al cap de 4 dies va sortir la foto al programa “los simpsons” i tots els meus amics la van veure. Quin horror!!!!!!!!!!!! Raquel Esteve L’ EXTRATERRESTRE Un dia, a Aielo de Rugat, va aterrar un OVNI que va caure al terrat de casa meva .Dns hi havia un extraterrestre a qui li vaig posar de nom Marcos. Li vaig ensenyar a la meva germana Xara i ella em va dir que si,que me'l podia quedar. Quan li’l vaig ensenyar a Raquel, va quedar molt al.lucinada. Els periodistes del diari Angelitos em van entrevistar en solitari, tenien l’exclusiva. Vaig ser famós a tot el món.A l’any 40000 van venir 20 extraterrestres i ens van atacar. Vam perdre Noé. L' excursió en bici Un matí Noe i jo vam anar a córrer en bici a Castelló. Vam passar per trialeres, camins, etc. En el trajecte vam parlar. També vam caure a una ciutat i ens vam trobar a Robert Pattinson, li vam dir que ens firmara un braç. Ens vam perdre i ens vam posar a callar, al cap d' una estona vam anar a buscar ajuda a Llupi. Allà ens van ensenyar a pedalar amb els colzes per poder tornar a casa. Joaquin Us ha agradat? Fins l’altra.


EXPERIMENTEM...

PLANTADA DE PINS A LA FONT D´ELCA Els xiquets i xiquetes de l´aulari de Salem, vam anar a plantar pins al paratge que tenim al poble, anomenat la font d´Elca. Ací teniu unes guantes fotografies d´aquest dia.


FEM UN EXPERIMENT A SALEM Els xiquets i xiquetes de quart, cinqué i sisé de l'aulari de Salem hem realitzat un experiment amb materials de casa. Aquest experiment s´anomena L´ou que bota. Per a realitzar l´ experiment hem necessitat els següents materials: • Un ou cru • Un got de vidre • Vinagre En primer lloc, s´agafa el got de vidre i col.loquem dins l´ou cru. Seguidament, es cobreix l´ou amb el vinagre i es deixa així durant unes 24 o 48 hores. Transcorregut aquest temps, observarem que l´ou ha adquirit una consistència semblant a una pilota de goma. Aquest fet, fa que es puguen realitzar xicotets bots amb l´ou sense que aquest es trenque. L´explicació del per què l´ou ha adquirit aquesta consistència és degut, a que, l´àcid acètic que té el vinagre ha reaccionat amb el carbonat càlcic de la closca de l´ou, produïnt diòxid de carboni (que són les bambolles de gas que es solten de la closca de l´ou). Provocant que, l´ou augmente el seu tamany degut a l´aigua contesa en el vinagre que entra dins de l´ou i fa que adquirisca eixa consistencia de pilota de goma. Aquesta és, la reacció que fa l´ou amb el vinagre (bambolles). I después ja ha passat a ser una pilota de goma.


Lula la xiqueta que sols menjava meló d’Alger Lula era una xiqueta de sis anys amb els cabells rossos i llargs, amb una pell blanca com la neu. Lula sols menjava meló d'alger. Un matí que sa mare va anar a despertar-la per anar a l'escola, es va quedar bocabadada, la cara de la seva filla era de color roig amb punts negres, semblava un meló d'alger. La mare li va dir: -Lula, estas convertin-te en un meló d'alger!! Lula es va preocupar, però ve agafar la seva tallada de meló. Quan va tornar de l'escola va veure una carta damunt la taula del menjador que deia: “Estimada Lula, soc el rei del País dels melons, et done de temps fins la nit de Sant Joan. Si no menges altres aliments, vindrem a per tú i et convertiràs en meló. Firmat el rei del meló. Primer final: Lula no va fer cas del que deia la carta i va continuar menjant meló. La nit de Sant Joan van trucar a la porta de Lula, eren els guardians reals del rei del meló i se la van endur al País del meló. Nomes arribaren alli, Lula es va convertir en un meló d'alger i va treballar en les mines de meló buscant meló per al rei. Segon final: Lula es va prendre molt seriosament la carta i menjava de tot: entrecot, xulles, botifarres, encisam, bledes, carxofes, taronges, poma, pera... peró també menjava la seva tallada de meló d'alger. Poc a poc va anant recuperant el seu aspecte normal. Tercer final: Lula va parar de menjar meló. A poca nit Lula va anar a dutxar-se i va veure que l'aigua es feia roja i va cridar a sa mare i li va dir: -Mare, mare l'aigua es roja. I sa mare li contesta: -Lula, t'he enganyat per a que menjares de tot. -Doncs la carta, qui l'ha escrit? -Jo, Lula, era pel teu be. Però Lula va parar de menjar meló d'alger...per si de cas. Text: : Roger Santamaria Climen I.lustracions : Roger i Berta Prats


Desembre queda un poc lluny,però voliem recordar algunes de les activitats que vam fer al voltant del teatre. En primer lloc vam anar al teatre del Raval de Gandia a veure una obra teatral. Vam fer d’espectadors i vam aprendre a comportar-mos dins de la sala. Al dia següent en classe, vam fer una activitat escrita sobre el que haviem vist:

Carles Espinós 6 anys


També vam fer nosaltres d’actors i actrius. Va ser un procés llarg: Vam repartir els personatges i tot el món va quedar satisfet. Vam llegir molt els diàlegs a classe i també a casa. Les mares es van encarregar del vestuari i mentrestant assajàvem quasi tots els díes:

Vam preparar el decorat i vam treballar el programa.


I per fĂ­ va arribar el 22 de Desembre, el dia de la representaciĂł:

Van quedar tots contents i nosaltres tambĂŠ!!!


LA PRIMAVERA

Infantil i 1r de Terrateig expliquen que ĂŠs la primavera.


Primavera ha arribat, un jardĂ­ a cada prat.


INVESTIGUEM...

Els estudiem perquè des de principi de curs en la segona assemblea van decidir els temes a treballar en Coneixement del Medi. El curs passat ja va ser un tema proposat per algú del grup al igual que el tema dels experiments. I ha segut enguany que hem preparat el llibret dels insectes. Primer vam explicar cadascú que és el que sabia sobre aquestes bestioles. Pere va proposar que férem una búsqueda d’ informació sobre els animals invertebrats (que no tenen ossos). En un llibre va aparèixer un esquema que ens ajudava a separar dins dels animals invertebrats els que són insectes. Després hi havia un altre esquema on es classificaven tots els tipus d’ insectes. Com hi havien tants, vam decidir fer equips i treballar els insectes que més ens agradaven. Així, els insectes que apareixen en el llibret son: Les abelles, les formigues, les papallones i la mantis religiosa. De cada insecte parlem de: Com és?, la seua alimentació, la reproducció, la metamorfosi, el seu comportament, si són insectes socials i les curiositats. Esperem que us agrade. (sols us mostrem les abelles)

Alumnes de Primària de Terrateig


NOM: ABELLA. NOM CIENTIFIC: APIS FLOREA . ESCUT OFICIAL DEL POBLE DE Abella de la Conca

El nostre insecte es l’ abella i el seu tamany son tres diferents: el de l’ obrera son 15mm , el de l’ abellot es de 18mm i el de la reina 20mm. La forma es mes o menys allargada. Les parts del cos son : les ales, abdomen , antenes, ulls compostos i simples, les potes, el cap, el tòrax i el fibló . Els colors son marró, negre i groc, l’ abella te un color molt atractiu el groc i també uns colors de defensa que estan al abdomen que donen advertència als enemics.

Les abelles mengen el propi pol·len que recullen i la mel que fan. Mediant el seu aparell bucal xuclador, les obreres absorbissen el nèctar de les flors. Durant el procés de digestió, el nèctar es transforma en mel. Les obreres segreguen la mel per la boca i la dipositen en cel·les destinades al tal fi.

Els abellots s’ ajunten en la reina per a posar ous. Quan els ous es converteixen en larves algunes obreres van a alimentar-les. Quan ja son abelles però sense ales tanquen les seues habitacions fins que els creixen les ales.

Tot comença quan la reina pon ous en una cavitat del rusc anomenada cel·la . Tots els ous es semblen iguals, però, poden ser de dues maneres: ous fecundats, dels quals sempre naixeran femelles o bé ous sense fecundar, dels quals sempre naixeran mascles . Desprès es converteix en larva, nimfa i pupa, i finalment, en adulta.

Les abelles tenen un fibló verinós a l’ extrem de l’ abdomen, però no volen mai picar ningú si no es en defensa del rusc. Quan una Abella punxa la pell humana es desprèn un tros de l’ abdomen i l’ animal mor.

Les abelles son insectes socials perquè es reparteixen el treball : unes van a per pol·len altres donen el menjar a les larves , nimfes i a les pupes.

Quan una abella troba aliment li ho diu a les altres obreres. Elles van a per l’ aliment amb un vol especial. Amb la cera de les abelles es poden fer ciris. També la medicina de l’ homeopatia que son unes boletes que estan fetes de una xicoteta dosis del verí de l’ abella, així ens suavitza un poc el dolor. Hi han moltes coses més però no anem a parlar de tot.


TITELLES D’ANIMALS PER ALS DITS NECESITARÀS: -Paper de filtre -Trossos de tela -Cola -Fulls de paper per a fer els dissenys de les titelles -Tissores -Retolador negre -Plantilla

REALITZACIÓ: 1-Dibuixa els dissenys de les titelles en un paper. Mira els dibuixos que tenim de model. 2-Col.loca la plantilla del cos damunt d’un tros de filtre i dibuixa-lo dues vegades. 3-Fica una línia de cola que bordege el cos de la titella ,excepte la part de baix.Apega damunt l’altra part del cos. 4-Retalla amb cura les parts del cos que has dibuixat abans. 5-Col.loca totes les parts retallades en el cos per a veure com queden . 6-Primer apega les pates, els braços per la part de darrere del cos. Despres apega els ulls i la boca per la part de davant. Anim ,a utilitzarl-les!


Our favourite people from history


IL·LUSTREM... A classe de Valencià escrivim contes i sempre fem il·lustracions, Aixa quan els passem a net queda un treball ben fet i presentat. En la revista hem publicat alguns dels nostres escrits. Ara volem presentar-vos una mostra d’il·lustracions.


ENS DIVERTIM I APRENEM...

L’ ACROSPORT Acrosport és fer figures humanes amb piràmides i acrobàcies... AARON El que més m'agrada de l'acrosport és fer piràmides i el que menys és muntar als muscles que casi sempre em fa por... CARLA

La mestra ens va dir que anàvem a treballar l'acrosport i ens M'agrada molt practicar l'acrosport perquè et diverteixes i al va fer buscar, sense dir-nos que mateix temps t'ensenyes. S'han de fer figures humanes i, fins i SARA era, el que significava la paraula tot, pots inventar-te-les tú… acrosport. Després vam practicar diferents piràmides, després ens en vam inventar noves pirámides per a fer l'examen i per últim van vindre els de la ESO per ajudar-nos a fer figures més grans. Aquesta unitat didàctica m'ha paregut fascinant... ALEXIA En la meua primera volta de àgil tenia un poc de por de pujar damunt de persones però ara m'agrada molt... AINA

El acrosport consisteix en fer figures humanes amb acrobàcies que no siguen perilloses. Hi han figures fàcils i figures difícils però sobretot m'agradaria dir que aquesta unitat didàctica m'agradat moltíssim i espere que les demés siguen igual de divertides.... JON

El primer dia que vam fer els grups de física, el meu grup em va elegir a mi de àgil però jo encara no sabia com fer-ho. Vam calfar, em vaig llevar les sabates i vaig muntar damunt de tots, .Hasta que vam fer pirámides de 4altures i em vaig acostumar... AIDA

A l'acrosport hi ha un portador que aguanta a les persones, l'àgil que és el que es posa damunt del portador, hi ha un ajudant que ajuda a pujar i mantenir l'equilibri i després un observador que diu com es tenen que posar els àgils... ARANTXA Vam fer figures de tot tipus i també un dia van vindre antics alumnes per ajudar-nos a fer piràmides més complicades. Ens ho vam passar molt bé… AMPARO

A mi l'acroport m'ha agradat molt perquè no és competitiu, pareix que faja molta por però quan t'acostumes i amb l'ajuda de la nostra mestra Vanessa mola... CRHISTIAN


COM CONSTRUIR UNA SUPER PIRÀMIDE...

I ACÍ ESTÀ EL RESULTAT!!!


CUINEM...

“ La M o na de Pa squ a ” Ingredients: 1Kg de farina,un quart de Kg de sucre de piló,3 ous,125g de rent o llevat,3 closquetes d´ou plenes d´oli {aprofitarem les dels 3 ous},50g de sucre,aigua.

Elaboració: Trenqueu els ous i reserveu-ne dues clares. En un llibrell posareu la farina a una banda i les fareu en renta amb ella. A l´altra banda del llibrell batreu els ous i el sucre.Calfeu l´aigua un poquet {aigua sol}i aneu tirant-la per damunt de la farina alhora que aneu mesclant-lo tot.Heu de pastar-lo almenys un quart d´hora .Posareu el llibrell amb la pasta amb una ditada al mig ,en un lloc càlid tapat amb un tovalló o drap de cuina,durant dues hores,fins que alce i ja no es distingisca la ditada. Fenyiu les mones, és a dir, dividiu la pasta al mateix temps que feu boles i aneu posant-les en la post damunt de les neules.Deixeu que es facen bones {mitja horeta}.Alceu les clares reservades i en estar ben alçades afegiu-hi sucre , amb aixó unteu les mones abans d´entrar-les al forn.

Ja hi són llestes per menjar-les!


SOM SOLIDARIS...


SOM UNA ESCOLA SOLIDÀRIA El centre ha participat en campanyes solidaries d’ ajuda al poble Saharauí i Haití. A més a més participem amb l’associació Escoles Solidàries que duu endavant projectes d’ajuda escolar a països de Centre -Amèrica. Des de les distintes associacions ens han fet arribar el seu agraïment i volem fer-lo arribar a tota la comunitat educativa.

CARAVANA PER LA PAU 2010 Els camions carregats amb l’arròs, l’oli i el sucre que es va recollir a moltes Escoles Infantils, Col—legis d’Educació Infantil i Primària, Instituts i a les seus d’associacions cíviques de la Vall d’Albaida, van camí dels campaments de refugiats sahrauís. Un total de 85.000 kilos d’aliments en diversos camions, una furgoneta adaptada per a minusvàlids i un Land-Rover, vehicles procedents de donacions particulars. En nom de les persones que rebran l’ajuda humanitària us volem donar les gràcies per la solidaritat que demostreu cada any col—laborant en aquesta campanya.

Gràcies a la vostra solidaritat s’han recollit 44.069 per al poble d'Haití. Benvolguts amics i amigues: Gràcies per la vostra participació a la campanya humanitària “Un euro, llavor de solidaritat” per a fomentar el compromís personal i els valors solidaris dels alumnes amb aquells que, encara lluny de la nostra terra, es troben avui en un país devastat per un terrible terratrèmol. Els 44.069 que es van reunir s’estan destinant ja als proyectes de Metges sense fronteres a Haití.


JUGUEM AMB ELS SABERS...

Trencaclosques d’ARONSON Com que plovia molts dies i no podiem eixir al pati a fer Educació Física, vam decidir probar unes noves tècniques per a apendre coses. El trencaclosques d’Aronson és una técnica d’aprenentatge cooperatiu en la que nosaltres, els alumnes, triem un tema a estudiar i fem els grups de treball.

Després triem dos experts del tema escollit. Els experts dels òssos eren Emilia, Noé i Gabriela. Els experts dels músculs van ser Joaquín, Raquel i Marcos.

Cada grup d’experts debía buscar informació del seu tema i després contar a l’altre company/a del grup originari el que havia aprés i passar la infromació a net. El treball final era fer un mural on s’explicara tota la informació que haviem aprés.


El joc-concurs de DE VRIES Una vegada teniem tota la informació sobre els òssos i els músculs vam decidir fer l’avaluació amb la técnica del joc-concurs de DE VRIES. Vos expliquem esta técnica d’aprenentatge cooperatiu: Amb la informació dels murals dels òssos i músculs vam fer unes preguntes de diferents dificultats. Les preguntes fàcils estaven a les targetes rosa, les preguntes mitjanes es feien a les targetes verdes i les preguntes difícils eren les roges. Cada tarjeta tenia una pregunta i tres respostes posibles i tenies que triar la correcta. Posats en grup, eixia un capità de cada equip i responia a la pregunta, si no l’acertava hi havia rebot per a que els menbres de l’equip la respongueren. Si no l’acertaven, podía respondre l’equip contrari. El nom dels equips eren “LOS NÚMERO 5” perquè som els tres de cinqué i “LOS TIGRES”. Cada pregunta valia un punt i si l’acertaves per rebot o l’equip contrari mig punt. Va guanyar l’equip “LOS NÚMERO 5” per quinze punts.

Preferim fer estes tècniques per estudiar perquè són més divertides, treballem en grups i és oral.El que més ens va agradar va ser posar-nos nom d’equip, vore de quin color et tocava la targeta i decidir els premis que anàvem a guanyar. Sabeu què vam triar els guanyadors? Escollir l’Unitat didáctica d’Educació Física, què vos pareix???? MARCOS– NOÉ– EMILIA– GABRIELA– RAQUEL– JOAQUIN (AIELO DE RUGAT)


UNA CLASSE ESPECIAL Un dimarts a la classe d'Educació Física va vindre Regina, la germana de Guzmàn (un alumne de 4t de l'aulari del Ràfol), per explicar-nos que era el rugbi. Ella ha estudiat el rugbi a l'institut i sap molt del tema.

Aquestes són algunes cosetes que hem aprés amb ella: La història del rugbi i com s'ha creat Va nàixer sobre el 1.800 a Anglaterra Les normes del joc La pilota sempre deu anar cap endarrere, es poden fer placatges per aconseguir la pilota,... Les faltes Com l'esport és un poc agresiu es fan moltes faltes, com per exemple, l'avant. Qui fa el touchdown El jugador que corre fins la línia de gol per a fer el punt és el quarterback. Com es fa un gol Passant la pilota entre els jugadors, sense que et facen cap placatge fins aplegar a la línia de fons. Les millors seleccions de rugbi França, Anglaterra, Suiza i Alemanya. Els punts que val cada jugada Quan fas un assaig val 5 punts i quan passes la pilota per dins la porteria fas 3punts. El nombre de jugadors 15 en cada equip, 30 en total. Com és el camp D'herba i rectàngular. Característiques de la pilota Ovalada, puntiaguda i imprescindible...ah no!!! imprevissible. Equipatge i proteccions dels jugadors Perquè com es fan placatges es poden trencar els òssos (com per exemple la màndíbula) o els músculs. En porten als muscles, la coquilla, al cap (un casc),...


Però nosaltres l'adaptem per al cole perquè l'esport del rugbi és massa agressiu per als xiquets i xiquetes. En compte de placatges fem un bloqueig o tocat a la cintura, com no tenim porteria fem el punt sols amb un assaig, quan fem una falta li passem la pilota a l'equip contrari i quan tots es tiren damunt de la pilota ho resolguem fent 'pedra, paper i tisores'. Va estar molt guai i ens va agradar tindre dos mestres. Gràcies Regina per ensenyarensenyar-nos tot açò…

Per cert!!! !!!

VOLEM COMPARTIR AMB VOSALTRES UNA CURIOSITAT!!!! Sabeu com es va inventar el Rugbi????

Fa molts anys en un partit de fútbol, un jugador es va enfadar i va agafar la pilota amb les mans, saltant-se les normes del joc, i va llançar la pilota a la porteria de l'equip contrari. Un home que estava vegent el partit va pensar que podria inventar un nou esport amb eixes normes i que es diguera rugbi. RÀFOL DE SALEM Joan Enric, Guzmán, Mireia, Rochdi, Jose i Rafa


VISITEM EL MAS DE XETA...

Ara des d’Aielo vos recordem l’eixida al mas de Xetà dels xiquets/etes d’infantil i primer cicle, ben passejadets en el carro.

Vam pasar un dia molt bonic, pujant a cavall i al carro, també vam vore els ànecs que anaven sols al riu, gallines, cavalls, ovelles, cabres, porcs, conills i més animalets. Ens agradaría tornar.


VOLEM LA PAU...

Desitjos per un M贸n amb PAU


(TRET DE “L’ALIGOT” DE PICANYOL)



ATZAVARA Nª 7