Page 1

                                    SOCIALS 2n ESO 1r Trimestre

TEMA 0. INTRODUCCIÓ: LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

El 395 d.C., l'emperador Teodosi dividia el gran Imperi Romà en dues parts per als seus fills Honori i Arcadi: l'Imperi Romà d'Occident (amb capital a Roma) i l'Imperi Romà d'Orient (amb capital a Constantinoble).

Divisió de l'Imperi Romà (395 d.C.)

  bàrbars (estrangers) van anar entrant Durant tot el segle V, diversos pobles dins els territoris de l'Imperi Romà d'Occident, que estava immers en una profunda crisi ja que no es conquerien noves terres, faltava mà d'obra esclava i els recursos eren cada cop més escassos. D'aquesta manera, l'Imperi Romà d'Occident es va enfonsar el 476 d.C. degut a la pressió dels pobles germànics (bàrbars), que van deposar l'últim emperador romà, Ròmul August, que tenia tan sols 15 anys.

1


SOCIALS 2n ESO 1r Trimestre

1. ELS REGNES GERMÀNICS Cadascun dels pobles bàrbars va instal·lar-se en una regió de l'Imperi, on van anar creant regnes independents: - Els ostrogots: a Itàlia. - Els visigots: al sud de la Gàl·lia (actual França) i a la Península Ibèrica. - Els francs: a gran part de l'actual França. - Els angles i els saxons: a Anglaterra. - Els sueus: a la Península Ibèrica (a Galícia). - Els burgundis: a l'oest de França i actual Suïssa. - Els vàndals: al nord d'Àfrica.

Els regnes germànics a Europa Occidental (segle VI)

   

2


SOCIALS 2n ESO 1r Trimestre

Els pobles germànics o bàrbars no van introduir grans canvis en els territoris que ocupaven, no van imposar la seva manera de viure a les poblacions conquerides, sinó que van mantenir gran part de la cultura, l'economia i la societat romanes: van adoptar el llatí i el cristianisme com a llengua i religió oficials dels seus regnes. L'arribada dels bàrbars va suposar un empobriment general de la població: els germànics utilitzaven la guerra com una activitat de la qual treure riqueses i es va perdre la importància del comerç. La majoria de la població va abandonar les ciutats i va anar a viure al camp, ja que l'agricultura es va convertir en la principal activitat ecnònomica.

El regne visigot Diversos pobles bàrbars van entrar a la Península a partir del 409 d.C., però van ser finalment els visigots els que s'hi van quedar gairebé tres segles. A la Península Ibèrica, els visigots van crear un regne amb capital a Toledo. Els visigots eren poc nombrosos en comparació amb la població que ja vivia a la Península abans, però es van quedar les millors terres. Tot i això, van adoptar l'idioma (llatí) i la religió (cristianisme) de la població hispana. Van ser conquerits pels musulmans el 711 d.C.

3


SOCIALS 2n ESO 1r Trimestre

2. L'IMPERI BIZANTÍ

Per la seva banda, l'Imperi Romà d'Orient (també anomenat Imperi Bizantí) va ser capaç de rebutjar les invasions bàrbares gràcies a que era més fort econòmicament (gràcies al comerç amb Àsia) i estava molt més unit políticament. L'Imperi bizantí ocupava les regions d'Àsia Menor, Egipte, els Balcans i Síria; és a dir, els territoris de l'Imperi Romà d'Orient. La capital era Constantinoble, ciutat construïda sobre una antiga colònia grega anomenada Bizanci. Actualment és Istanbul, la ciutat més gran de Turquia. Al segle VI, l'emperador bizantí Justinià va intentar reconquerir i restaurar l'antic Imperi Romà, però, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir. Tot i això, va ocupar la Península Itàlica, Sicília, Sardenya, Còrsega, les illes Balears, part del nord d'Àfrica i el sud de la Península Ibèrica.

Expansió de l'Imperi Bizantí a l'època de Justinià (segle VI)

 

4


SOCIALS 2n ESO 1r Trimestre

Imperi Bizantí

Expansió de Justinià

L'Imperi Bizantí vivia bàsicament del comerç, ja que era el nexe entre Àsia i Europa i controlava l'arribada de seda i espècies que venien d'Àsia. L'Imperi Bizantí va abandonar el llatí i va prendre el grec com a llengua oficial de tot l'Imperi. De fet, la majoria de l'art bizantí està molt influenciat per la cultura hel·lenística (de l'Antiga Grècia). El cap suprem de l'imperi era l'emperador, anomenat basileu ("emperador" en grec). L'emperador era la màxima autoritat religiosa. L'Imperi fou, des dels incis, cristià, però es va anar distanciant cada cop més del Papa de Roma, fins que, l'any 1054, es va dividir l'Esglédia cristiana: és el que es coneix amb el Cisma d'Occident. Tota l'Europa Occidental (l'antic Imperi Romà d'Occident) va continuar fidel al Papa de Roma i l'Imperi Bizantí va crear la seva pròpia església cristiana: l'Església Ortodoxa (amb seu a Constantinoble).

L'Imperi Bizantí va sobreviure gairebé 1000 anys a l'Imperi Romà d'Occident. Va acabar el 1453, quan fou conquerit pels turcs.

5

TEMA 0. INTRODUCCIÓ: LA FI DE L'IMPERI ROMÀ  

Apunts Tema 0 Socials 2n