Page 1

So(L)mnolència

Maria Barrera Miramunt 2014


Encarar-se amb el paisatge del Baix Llobregat és tot un repte. Observar, caminar, sentir el sol sobre les espatlles, enlluernar-se, sorprendre’s per nous paisatges, però també retrobar-ne de coneguts. Caminar, observar la monotonía del paisatge, i tot i avançar, tenir la sensació d’estar inmòbil en un mateix punt. Es tracta d’un paisatge confús, ple de contradiccions, que il·luminat pels rajos de sol s’embelleix i adquireix un sentit oníric i desconcertant. El paisatge incita a ser amassat, a convertir-se en una sola imatge donada la seva monotonía i semblança. Tan o més desconcertant que el propi entorn. Unint els horitzons, es crea un paisatge continuu, amb una il·luminació irreal en la qual s’hi troben dos focus de llum: dos sols impossibles.


Visions Nòmades - So(L)mnolència